Congrès permanent de la lenga occitana
Aquel article cita pas pro sas fonts ().
Se dispausatz d'obratges o d'articles de referéncia o se coneissètz de sits web de qualitat tractant de tèma abordat aicí, mercé de completar l'article en balhant las referéncias utilas a sa vérifiabilité e en los ligant a la seccion « Nòtas e referéncias ».
En practica : Qualas fonts son esperadas ? Coma ajustar mas fonts ?
Pels articles omonims, veire Congrèsses (omonimia).
| Fondacion |
|---|
| Tip | |
|---|---|
| Domeni d'activitat | |
| Objectiu |
Contribuïr a la vitalitat e al desvolopament de l'occitan |
| Sèti | |
| País | |
| Lenga |
occitan |
| President |
Gilabèrt Mercadièr |
|---|---|
| Sit web |
Lo Congrès permanent de la lenga occitana (CPLO, en francés Congrès permanent de la lenga occitana) es l'organisme interregional de regulacion de la lenga occitana. Amassa las institucions e las federacions istoricas occitanas.
Lo Congrès a per mission de contribuïr a la vitalitat e al desvolopament de l'occitan, en trabalhant a sa coneissença e a sa codificacion per la produccion dels espleches pertocant los diferents aspèctes de la lenga (lexicografia, lexicologia, terminologia, neologia, fonologia, grafia, gramatica, toponimia) [1].
Es estat installat oficialament a l'Ostalariá de Region a Bordèu lo . A lo sosten de las collectivitats territorialas francesas e del Ministèri de la Cultura – D.G.L.F.L.F..
Istoric[modificar | modificar lo còdi]
La creacion del Congrès es lo resultat d'un long procediment :
La creacion e la gestion de la grafia classica[modificar | modificar lo còdi]
La nòrma grafica de la lenga occitana emplegada e partejada per tres Estats ont la lenga es parlada (França, Espanha e Itàlia) es la grafia classica tala coma èra definida dins la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians de Louis Alibert publicada en 1935. Es estada reconeguda pel Ministèri francés de l'Educacion Nacionala, per la Generalitat de Catalonha e pel Conselh Generau d'Aran.
Après la Segonda Guèrra Mondiala, aquela nòrma de l'occitan es estada gerida dins l'Institut d'Estudis Occitans (IEO).
Mai tard, dels universitaris e dels militants del Gidilòc (Grop d'Iniciativa per un Diccionari Informatizat de la Lenga Occitana) e del sector de lingüistica de l'IEO an creat lo Conselh de la Lenga Occitana (C.L.O.) en 1997. L'autoritat scientifica d'aquel conselh èra reconeguda pel Conselh Generau d'Aran e per las associacions e las federacions istoricas, mas, a causa de las tensions intèrnas creissentas, lo C.L.O. a cessat pauc a cha pauc sas activitats a la debuta de las annadas 2000.
De 2004 a 2006, dels membres del C.L.O. an redigit amassa, amb lo President de l'IEO, un tèxt comun definissent los principis grands e las modalitats d'organizacion per un organisme de regulacion de l'occitan. Lo tèxt a reculhit un consensus politic e institucional. A la reünion de Vielha a la Val d'Aran lo , las collectivitats territorialas, las institucions e las associacions istoricas lancèron lo procediment de creacion de l'organisme de regulacion lingüistica.
L'APORLÒC e lo procediment de creacion d'un organisme de regulacion[modificar | modificar lo còdi]
En 2009 es estat creat l'APORLÒC (Associacion Prefigurativa de l'Organisme de Regulacion de Lenga d'Òc), qu'aviá per tasca la mesa en plaça d'una autoritat scientifica e morala independenta que representariá los usatgièrs e los locutors de l'occitan dins lo respècte de l'unitat e de la diversitat de la lenga. A fach un estudi de factibilitat, remés en abril de 2011, qu'a conduch a la creacion del Congrès.
Dins l'encastre d'aquel estudi, l'APORLÒC a realizat una seria de visitas d'autres organismes de regulacion lingüistica (l'Institut d'Estudis Catalans, Euskaltzaindia – Acadèmia de la lenga basca e la Fryske Akademy) per tal de comprene lor foncionament. Lo rapòrt descriu l'organizacion, las missions, las produccions, o egalament las relacions amb los poders publics d'aquelas institucions. A fach de preconizacions per l'estructura, lo foncionament e lo budgèt del futur organisme de regulacion de l'occitan.
Creacion del Congrès[modificar | modificar lo còdi]
Après la dissolucion, lo 9 de decembre de 2011, de l'APORLÒC, lo Congrès es estat creat lo 16 de decembre a l'Ostalariá de Region Aquitània a Bordèu, en preséncia dels representants del Ministèri de la Cultura -D.G.L.F.L.F. , de las Regions Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc-Rosselhon e Ròse-Aups, e d'Andrés Urrutia, President d'Euskaltzaindia - Acadèmia Reiala de la lenga basca.
Missions[modificar | modificar lo còdi]
La tasca del Congrès es de gerir e de socializar las formas establas de la lenga occitana actuala e de fornir los espleches lingüistics indispensables per assegurar una transmission mai eficaça de la lenga a las personas que lo vòlon aprene[2]. Lasses missions principalas del Congrès son :
- la produccion d'espleches lingüistics de referéncia: diccionaris generals (descriptius, pluridialectaux e transversals), diccionaris especializats (sciéncias fondamentalas, sciéncias socialas, etc.), fonologia, gramatica generala ;
- la regulacion lingüistica: gràcias a sas òbras e a sos vejaires, Lo Congrès vòl contribuïr a la coeréncia e a la qualitat de la lenga. Es per aquò que fa de preconizacions lingüisticas : codificacion, sintaxi, terminologia e neologia ;
- la recèrca scientifica: la recèrca que mena, ausís respondre als besonhs concrèts dels locutors e dels usatgièrs. Per aquò lo Congrès ten compte de las demandas e dels besonhs dels formators, dels transmeteurs e dels actors en divèrses domenis.
Principis d'accion[modificar | modificar lo còdi]
Lo Congrès òbra segon de principis tals coma lo respècte de l'unitat e de la diversitat de la lenga occitana, l'estabilitat, la representativitat de las regions lingüisticas del territòri d'Òc, la cooperacion, la collégialité de las decisions, la recèrca d'associacions amb totas las competéncias disponiblas e la difusion de l'informacion.
Organizacion[modificar | modificar lo còdi]
Lo Congrès qu'es una associacion de drech francés, es segondat per dos conselhs, lo Conselh lingüistic e lo Conselh deus usatgèrs. Son amassada generala amassa sos dos partenaris institucionals e de las associacions, qu'amassan la màger partida dels cercaires, ensenhaires e actors culturals que fan viure l'occitan e que participan a la sa valorizacion e a sa transmission e egalament dos partenaris publics que participan a títol consultatiu.
Conselh lingüistic[modificar | modificar lo còdi]
Lo Conselh lingüistic a per foncion de representar la comunautat scientifica e totas las regions occitanas que i son representadas. Los membres del Conselh lingüistic son despartits en quatre comissions de trabalh :
- gestion de la grafia e validacion de las nòrmas publicadas ;
- lo Term'Òc, basa terminologica occitana ;
- Inventari, diccionari istoric ;
- Basic, diccionari francés-occitan en linha.
Conselh dels usatgièrs[modificar | modificar lo còdi]
Lo Conselh dels usatgièrs a per foncion de representar la demanda sociala. Son de personas qualificadas representativas de la practica sociala e despartidas en tres sectors : los transmessors (ensenhament, cors als adults e formacion professionala), los utilizators (escrivans, editors, mèdias) e de las institucions (actors de politicas publicas).
Aplicacions al servici dels usatgièrs[modificar | modificar lo còdi]
Nòrmas e òbras normativas[modificar | modificar lo còdi]
Lo Congrès es l'organisme interregional de regulacion de la lenga occitana. La produccion de nòrmas e d'òbras normativas, dins divèrses domenis de la lenga, segon lo principi màger de la consolidacion de l'unitat prigonda de la lenga e del respècte de sa diversitat, es una de las missions que li es estada fisées : nòrmas grafiques e lingüisticas, lexicografia, lexicologia, terminologia, neologia, fonologia, grafia, gramatica, toponimia, etc
dicod'Òc[modificar | modificar lo còdi]
Lo dicod'Òc, lo diccionari francés-occitan en linha que s'apièja sus 20 diccionaris de referéncias (10 francés-occitan, 6 occitan-francés, 1 diccionari occitan-occitan, 3 diccionaris istorics) totalizant 130 000 dintradas que concernisson 6 variantas de l'occitan (auvernhat, gascon, lengadocian, lemosin, provençal, vivaroalpenc), amb un motor de recèrca multicritères.
Una version de dicod'Òc per telefòn intelligent es telecargable.
10 diccionaris franceses occitan[modificar | modificar lo còdi]
- Diccionari Francés / Occitan Gascon Tolosan, Bèthvéder (2004)
- Diccionari francés-occitan (lengadocian), Cristian Laus (1997)
- Diccionari Francés / Occitan (gascon), Miquèu Grosclaude, Gilabèrt Nariòo e Patric Guilhemjoan (2007)
- Diccionari de basa francés-provençal, Elie Lèbre, Guy Martin e Bernard Moulin (1992)
- Atau que’s ditz ! Diccionari Francés–Occitan (gascon de Pirenèus Nauts), Bernard Dubarry (1998)
- Diccionari Alpin d'Òc, Andrieu Faure (2009)
- Pichon diccionari francés-occitan d'Auvèrnhe, Cristian Omelhièr (2004)
- La Palanqueta : Diccionari Francés-Occitan, (lengadocian), André Lagarde (2012)
- Lo Basic, lexic elementari francés-occitan, version provisòria
- Diccionari francés-occitan lemosin, Gilabèrt Mercadièr
6 diccionaris occitan franceses[modificar | modificar lo còdi]
- Diccionari Occitan - Francés, Cristian Laus (2001)
- Lexic descriptiu occitan - francés del vivaroalpenc al nòrd de Velai e de Vivarés, Didier Grange (2008)
- Diccionari elementari occitan gascon-francés, Michel Turck (2005)
- Diccionari occitan (gascon tolosan) - francés, Nicolau Rei Bèthvéder (2004 - 2005)
- Diccionari provençau-francés, Jòrgi Fettuciari, Guiu Martin, Jaume Pietri (2003)
- La Palanqueta : Diccionari Occitan-francés, (lengadocian), André Lagarde (2012)
1 diccionari occitan-occitan[modificar | modificar lo còdi]
- Diccionari General Occitan, a partir dels parlars lengadocians, 2ème edicion corregida, Joan de Cantalausa, edicions Cultura d'Òc (2006)
3 diccionaris occitans istorics[modificar | modificar lo còdi]
- Lou Tresor dóu Felibrige, Frederic Mistral (1878)
- Diccionari del bearnés e del gascon modèrns (bacin aquitan), tresau edicion Simin Palay (1991)
- Diccionari bearnés ancian e modèrn, Vastin Lespy e Paul Raymond (1887)
Lo Basic[modificar | modificar lo còdi]
L'objectiu del Basic es la creacion e la mesa en linha d'un diccionari elementari francés-occitan de 10 000 dintradas. Serà un diccionari unic per totes los locutors e los usatgièrs de l'occitan, quala que siá lor varianta. Lo Basic serà fach segon los principis d'accion del Congrès : la valorizacion de las formas comunas e lo respècte de la diversitat. Lo Basic es fach gràcias a una collaboracion amb l'Universitat de Tolosa.
Basa lexicala istorica en linha[modificar | modificar lo còdi]
Lo Congrès trabalha a la creacion d'una basa descriptiva de donadas qu'amassa las dintradas lexicalas presentas dins los diccionaris, lexics e glossaris redigits dempuèi l'Edat Mejana. A per objectiu d'èsser un diccionari scientific descriptiu de la lenga occitana, d'accès facil en linha als especialistas e al public avertit. Lo projècte compren una fasa de numerizacion de l'ensemble dels diccionaris occitans, que serà menada en associacion amb lo CIRDÒC.
Lo term'Òc, constitucion d'una basa terminologica occitana[modificar | modificar lo còdi]
L'objectiu de term'Òc es de permetre en primièr un accès unic a aqueles lexics al public grand, gràcias a una mesa en coeréncia d'aquestes (format, còrpus, tractament de las variantas, etc.) per l'integracion dins una basa de donadas comuna publicada sus internet. La màger partida d'aqueles lexics an, a partir d'un còrpus francés, dels tèrmes occitans dins d'unes cases synonimes, e dins d'autres cases res que per una varianta. S'agirà d'aver un plan d'extension dels lexics existents en seguissent lo principi d'accion del Congrès. Lo term'Òc a engatjat una associacion entre Lo Congrès e l'Inòc Aquitània.
Lexics occitans especializats[modificar | modificar lo còdi]
Lo sit del congrès prepausa divèrses lexics especializats. Per ne citar qualques unes :
- Diccionari occitan d'arquitectura
- Ensag de glossari botanic auvernhat
- Glossari botanic lengadocian, francés, latin de l'arrondiment de Sant-Pons (Erau)
- Lexic occitan de l'analisi literària
- Lexic occitan de l'espaci public urban
- Lexic occitan de l'Internet
- Lexic occitan de l'istòria-geografia
- Lexic occitan de la petita enfança
- Lexic occitan de la restauracion escolara
- Lexic occitan de lassas arts
- Lexic occitan deu comèrci
- Lexic occitan deu comèrci electronic
- Lexic occitan deu transpòrt toristic
- Lexic occitan deus arbos e arbosets
- Lexic occitan deus collègis e deus licèus
- Lexic occitan deus prenoms
- Lexic occitan deus tèrmis culinaris
- Lexic occitan mainadenc
- Lexic parlant de l'occitan de Nòrd-Velai e Vivarés
- Lexic toristic francés-occitan provençau
Diccionaris consultables en linha[modificar | modificar lo còdi]
Lo sit balha los ligams per consultar en linha divèrses diccionaris.
- Diccionari lengadocian de Pierre Augustin Boissier de Salvatges (2 volums, 1756)
- Diccionari Provençal-Français o diccionari de la Lenga d'òc de Simon-Jude Honnorat (3 volums, 1846-1847)
- Lou Tresor dóu Felibrige de Frederic Mistral (1878)
- Diccionari General Occitan de Joan de Cantalausa, (2003) sul sit de l'IEO 12.
- Lexic occitan del vivaroalpenc e del vivarés de Didier Grange (2008). Fichièr al format PDF.
- THESOC
Verb'Òc[modificar | modificar lo còdi]
Verb'Òc permet de conjugar en linha los vèrbs occitans dins una de las varietats : gascon, lengadocian, provençal.
Una version de Verb'Òc per telefòn intelligent es telecargable.
exprès'Òc[modificar | modificar lo còdi]
exprès'Òc es una basa de donadas en linha qu'amassa d'expressions, de las citacions e dels provèrbis.
Toponims occitans[modificar | modificar lo còdi]
Lo sit del Congrès fornís de listas de toponims en occitan :
- Basa de donadas toponymques de las Vals occitanas
- Diccionari toponimic occitan d'Arièja
- Diccionari toponimic occitan d'Avairon
- Diccionari toponimic occitan d'Òlt
- Diccionari toponimic occitan d'Òlt e Garona
- Diccionari toponimic occitan de Nauta Garona
- Diccionari toponimic occitan de Gèrs
- Diccionari toponimic occitan de Gironda
- Diccionari toponimic occitan de Landas e del Bas Ador
- Diccionari toponimic occitan de Tarn
- Diccionari toponimic occitan de la Tarn e Garona
- Diccionari toponimic occitan de Bearn
- Diccionari toponimic occitan de Pirenèus Nauts
- Carta occitana de las comunas de Dordonha
- Noms de carrièras de Tolosa en occitan
- Toponims internacionals en occitan
- Toponims occitans sus Google Maps
Bibliografias occitanas[modificar | modificar lo còdi]
Lo sit del Congrès prepausa mantuna bibliografia occitana.
- bibli'Òc, bibliografia lingüistica occitana
- Bibliografia occitana de l'Inòc Aquitània
- Bibliografia occitana del CIRDÒC
- Catalòg de publicacions en occitan aranés
- Diccionnaires per aprene l'occitan
- Inventari dels lexics e diccionaris occitans
Inventari de las publicacions de referéncia[modificar | modificar lo còdi]
La lingüistica occitana es rica en tèrmes de produccions que s'escalonan sus mantun sègle. I a pas de document de sintèsi que recensa l'ensemble dels diccionaris, gramaticas, metòdes d'aprendissatge, preconizacions lingüisticas publicadas uèi. Es donc necessari de far un inventari general que permetrà de definir una basa de referéncia de trabalh per las òbras del Congrès, e pels besonhs del public grand a la recèrca de preconizacions o d'espleches lingüistics.
Espleches[modificar | modificar lo còdi]
- Correctors ortografics occitans per OpenOffice e Thunderbird
- Diccionari de las rimas
- Diccionari dels synonimes
- Dicollecte
- Joomla! 2.5, traduccion en occitan lengadocian
- Opentrad, traductor automatic
- Traduccion en occitan de SPIP
- LibreOffice en occitan
- Los moduls del Congrès
- Un clavièr predictiu en occitan pels IPhones
- Swiftkey, clavièr predictiu en occitan pels portables
- Clavièrs predictius occitans per Android
- Votz, la primièra sintèsi vocala en occitan gascon e lengadocian
Partenaris[modificar | modificar lo còdi]
Partenaris institucionals e associatius[modificar | modificar lo còdi]
- L'AIEO - Associacion Internacionala d'Estudis Occitans
- La FELCO - Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc
- L'Institut d'Estudis Occitans
- L'Institut d'Estudis Aranesi
- Los Centres de Formacion Professionau en Lenga e Cultura Occitanas
- Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura (fusion del CIRDÒC e de l'Institut Occitan Aquitània - Inòc)
- La Confederacion de las calandretas
- La Chambra d'Òc
- Lo Centre de Recursi Pedagogics dera Val d'Aran
Partenaris publics[modificar | modificar lo còdi]
- Ofici public de la lenga occitana
- Region Novèla Aquitània
- Region Occitània
- Region Auvèrnhe-Ròse-Alps
- Conselh departamental de Pirenèus Nauts
- Conselh departamental dels Pirenèus Atlantics
- Comuna de Tolosa
- Etc.
Partenaris cooptats[modificar | modificar lo còdi]
- Gilabèrt Mercadier
- Jòrdi Kremnitz
- Felip Hammel
- Francesc Xavier Lamuela García
- Sèrgi Javaloyès
- Maurici Romieu
Sosten[modificar | modificar lo còdi]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Lo Congrès permanent de la lenga occitana, ua institucion de regulacion lingüistica per l'occitan. Dossièr de presentacion.
- Article Actualitats occitanas: avançadas interregionalas, sul sit del CIRDÒC
- Benoit, « Diccionaris occitans istorics », sus Lo Congrès permanent de la lenga occitana (consultat lo ).
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
(òc) Lo sit del Congrès
