1997

Cronologias

Donadas claus

1994 1995 1996  1997  1998 1999 2000 Decennias : 1960 1970 1980  1990  2000 2010 2020 Sègles : XVIIIe XIXe  XXe  XXIe XXIIe

Cronologias tematicas

Art Animacion asiatica, Arquitectura, Arts plasticas (Dessenh, Gravadura, Litografia, Pintura e Escultura), Benda dessenhada, Cinèma, Dança, Disney, Malescadudas, Genres (Fantasy e Sciéncia-ficcion), Internet, Jòc, Videojòc, Literatura (), Musica (Populara e Classic), Fotografia, Ràdio, Television e Teatre   Engenhariá Aeronautica (), Arquitectura, Astronautica, Camins de fèrre (), Informatica, Internet e Pargues de lésers   Politic Drech, Eleccions, (), Nacions Unidas e Union Europèa   Religion Bodisme, Crestianisme (Catolicisme, e Protestantisme), Indoïsme, Islam e Judaïsme   Sciéncia Arqueologia, Astronomia (Lista de las planetas menoras non numerotadas descobèrtas), Biologia, Quimia, Climatologia, Economia (disciplina), Exploracion, Geologia, Istòria, Informatica, Lingüistica, Matematicas, Numismatica, Paleontologia, Fisica, Psicologia, Santat e medecina e Sociologia   Espòrt Atletisme, Aviron, Beisbòl, Bòxa anglesa, Badminton, Basquet, Bobsleigh, Canoa caiac, Catch, Combinat nordic, Curling, Ciclisme, Escrima, Fotbòl, Fotbòl american, Gòlf, Gimnastica, Andbòl, Hòquei (Sus pelena e Sus glaç), Judo, Lucha, Natacion, Patinatge (Artistic e De velocitat), Rugbi (A XIII e A XV), Esquí, Espòrt automobil, Espòrts equèstres, Espòrt ipic, Espòrts pluridisciplinaris (Biatlon, Decatlon, Pentatlon modèrn e Triatlon), Tenís, Tenís de taula, Tir a l'arc e Volleyball   Decès Economia (activitat umana) Jornalisme Naissença Filosofia Terrorisme

L'annada 1997 es una annada comuna que comença un dimècres.

Cronologia territoriala

Mond

• Lo fenomèn climatic El Niño causa de fòrtas perturbacions
• 8-9 de julhet : cima de l'OTAN a Madrid.
• 2-13 de novembre : conferéncia sul rescalfament de la tèrra, a Buenos Aires.
• 1^er decembre : conferéncia de las Nacions Unidas sus l'efièch de sarra a Kyōto : 160 païses decidisson una reduccion de 5,2 % de las emissions de gases d'efièch de sarra d'aicí a 2012 (veire Protocòl de Kyōto).
• 13 de decembre : l'OMC decidís de liberalizar los fluxes financièrs a partir de marces de 1999.
• 3 - 4 de decembre : conferéncia d'Ottawa . Tractat sus la defensa de l'emplec, de l'estocatge, de la produccion e del transferiment de las minas antipersonalas e sus lor destruccion, signat a Ottawa. Trenta cinc païses seràn signataris del tractat dintrat en vigor lo 1^er març de 1999. Cinquanta autres païses an pas signat, dont los Estats Units, Russia e China.

Africa

• 11 d'abril : governament d'union e de reconciliacion en Angòla après mai de vint ans de guèrra civila.

• 17 de mai : fin de la Primièra guèrra de Còngo. Las tropas de l'AFDL dintran a Kinshasa. Victoire de Laurent-Désiré Kabila al tèrme de mantuna setmana de combats al Zaïre (èx-Còngo bèlga), que repren son nom de Còngo, venent la Republica democratica de Còngo.
• 25 de mai : còp d'estat en Sierra Leone, pendent la guèrra civila, qu'obliga a l'exili lo president elegit Ahmad Tejan Kabbah. Johnny Paul Koroma es liberat.

• 5 de junh : guèrra civila en Republica de Còngo (èx-Còngo francés).
• 8 de junh : Alfa Oumar Konaré, President de la Republica de Mali, entamena un segond mandat de cinc ans.

• 2 d'agost :
  • Charles Taylor es elegit president de la republica del Liberia amb 75 % de las voses.
  • Debuta de la crisi separatista a las Comòras ; va durar fins en 2001.
• 29 d'agost : intervencion d'una fòrça d'interposicion oèst africana per restablir lo president de Sierra Leone Ahmad Tejan Kabbah caçat per de soldats mutinés.

• 8 de setembre : la Republica democratica de Còngo aderís a la SADC. Las Seichèlas aderisson a la SADC mas la quitan lo 1^er julhet de 2004.

• 16 d'octobre : fin de la guèrra civila de Còngo-Brazzaville. Presa del poder per la fòrça per Denis Sassou-Nguesso a Còngo (Brazzaville).
• 25 d'octobre : Denis Sassou-Nguesso repren lo poder a Còngo-Brazzaville après la victòria de sas milícias.
• 4 de novembre : embarg american sul Sodan, per sosten al terrorisme.
• Lo revengut mejan african representa 7 % del revengut dels païses desvolopats. Los tausses de mortalitat dels mainatges e dels adolescents son respectivament de 105 e 169 per mila en Africa. Lo ratio es de 16 mètges per 100 000 abitants.

Argeria

• Febrièr : creacion de l'Amassada nacionala democratica (RND), partit de l'armada.
• 5 de junh : eleccions legislativas. Victòria de l'Amassada nacionala democratica (RND).
• Julhet-decembre: mantun desenat de milièrs de personas son massacrats per de grops armats, principalament dins las localitats pichonas de l'argerin.
• 22 de setembre : massacre de Bentalha, vilatge a 20 km de la banlèga d'Argièr . Mai de 800 mòrts en una sola nuèch.
• 1èr d'octobre : trèva unilaterala decretada per l'Armada islamica del salut (AIS).
• 23 d'octobre : eleccions municipalas, emportadas pel RND.
• 24 d'octobre : larg victòria del president Liamine Zéroual a las eleccions comunalas en Argeria.
  • 40 000 personas massacradas pels grops armats a far un trabalh d'annada

America

• 6 de febrièr : A Mexic, lo general José Gutiérrez Rebollo es encarcerat per ligams amb lo crimi organizat. L'enquèsta mòstra qu'es un agent del mafiós Amado Carrillo Fuentes, al cap del cartèl de Juarez.
• 6 de julhet : victòria de l'oposicion mexicana pendent las eleccions legislativas, contra lo PRI.
• 21-28 d'octobre : debuta dels cracs a Hong Kong, Wall Street e en America latina.

Asia

2 de julhet : Crisi economica asiatica.

• 4 de febrièr : Benazir Bhutto es batuda a las eleccions per Nawaz Sharif, cap de la Liga musulmana de Paquistan (N).
• 19 de febrièr : mòrt de Deng Xiaoping.

• 21 d'abril : designacion d'un primièr novèl ministre en Índia : Inder Kumar Gujral.

• Junh-julhet : Crisi politica e còp per fòrça a Cambòtja. Hun Sen escarta per la fòrça Norodom Ranariddh; Pol Pot fa assassinar Son Sen e es el meteis versat per Ta Mok.

• 1^er julhet : retrocession de Hong Kong a la Republica populara de China.
• 2 de julhet : debuta d'una importanta crisi en Asia del Sud Èst : la Tailàndia entraina d'autres païses vesins (Indonesia, Corèa del Sud, Malàisia, Filipinas, Taiwan, Singapor) dins la crisi.
• 6 de julhet : a Cambòtja, Ung Huot es nommat « Primièr ministre » en remplaçament de Norodom Ranariddh.
• 17 de julhet : l'intocable (dalit) K. R. Narayanan,es elegit president de la Republica Indiana.
• 23 de julhet : Laos e Birmania aderisson a l'ASEAN .
• 25 de julhet : jutjat pels sieus, Pol Pot es condemnat a una pena d'empresonament a perpetuitat.

• Agost-setembre : gigantesques incendis en Indonesia e dins la rèsta de la region, deguts a las rompudas abusivas.

• 12 de setembre : refortiment dels poders de Jiang Zemin pendent lo 15^e congrès del PCC.

• 8 d'octobre : Indonesia demanda una ajuda de 4 a 6 miliards de dòlars al FMI e a la Banca mondiala.
• 21-28 d'octobre : debuta dels cracs a Hong Kong, Wall Street e en America latina.

• 1^er novembre : plan de salvament d'urgéncia d'Indonesia, per la Banca mondiala e la Banca asiatica de desvolopament.
• 8 de novembre : desviacion del Chang Jiang, per permetre la construccion del barratge de las tres gargantas.
• 9 de novembre : cambiament de primièr ministre en Tailàndia, Chuan Leekpai remplaça Chavalit.
• 21 de novembre : Corèa del Sud demanda 60 miliards de dòlars d'ajuda al FMI.
• 24 de novembre, Japon : Falhida de Yamaichi, un dels quatre grands corratièrs en borsa.

• 2 de decembre : demission del president paquistanés Farooq Leghari, en seguida d'una crisi constitucionala l'opausant al Primièr ministre Nawaz Sharif.
• 12 de decembre : agravacion de la crisi en Corèa, casuda del Won e de la borsa.
• 18 de decembre : los conservadors, al poder dempuèi 40 ans, son batuts a las eleccions pel democrata Kim Dae-jung en Corèa del Sud, que ven president.

• Tibet : publicacion del rapòrt secrèt de 1962 del panchen-lama.

Pròche Orient

• 1^er genièr : aviada de l'operacion Northern Watch contra Iraq.
• 15 de genièr : acòrdi de Washington dintra Palestinians e Israelians sus la vila de Hébron amb la mediacion de Hussein de Jordania. Androna dins las negociacions israélo-palestinianas.
• 19 de genièr : Yasser Arafat dintra a Hébron. L'armada israeliana evacua los dos tèrces de la vila. Sus la question de l'autonomia palestiniana, Israèl prepausa pas que de retiraments minims inferiors als engatjaments preses per Rabin.
• 27 de febrièr : Israèl decidís de bastir 6500 lotjaments reservats als josieus a las pòrtas de Jerusalèm-Èst.
• 28 de febrièr : còp d'estat militar en Turquia.
• 30 de marces : massacre de Sanaa, tuada en mièg escolar a Iemèn.
• 10 de mai : un seïsme de magnitud 7,3 tustada la vila de Ghayen en Iran.
• 23 de mai : victòria d'un moderat a l'eleccion presidenciala en Iran, Mohammad Khatami, amb 69 % dels sufragis (fin en 2001).
• 30 de junh : casuda del primièr ministre turc Necmettin Erbakan. Mesut Yilmaz torna venir Primièr ministre.
• 1^er julhet : l'australian Richard Butler es nommat a la direccion de l'UNSCOM . Exigís de poder visitar los palaises presidencials. Iraq refusa e l'acusa d'èsser al servici dels Estats Units.
• 30 de julhet : atemptats a Jerusalèm provocant la mòrt de 13 civils israelians. Lo governament Netanyahu legaliza l'usatge de la tortura contra los suspèctes palestinians e cerca de suprimir los permises de sejorn dels palestinians a Jerusalèm.
• Julhet : en Arabia Saudita, lo nombre de membres del conselh consultatiu es portat a 90.
• 29 d'octobre : premícias d'una crisi novèla dintra Iraq e los Estats Units, pertocant las visitas dels sits militars iraquians pels inspectors de l'ONU. Iraq expulsa los membres americans de l'UNSCOM.
• 6 de novembre : malescaduda de parlaments israélo-palestinians a Washington.
• 17 de novembre : atemptat islamista murtrièr contra de toristas a Loxòr : 68 mòrts, al celèbre sit arqueologic de Deir el- Bahari, en Egipte.
• 20 de novembre : après una mediacion russa (18 de novembre), Saddam Hussein accèpta lo retorn dels membres americans de l'UNSCOM, mas exigís que l'UNSCOM acabe sas inspeccions dins un delai de sièis meses. Los Estats Units refusan e se preparan a de novèlas accions aerianas.
• 16-18 de novembre : la quatrena conferéncia pel desvolopament economic de l'Orient Mejan a Qatar es boicotada per la màger partida dels païses arabs. Los Estats Units estiman que lo procediment de patz es en dangièr. Lo secretari d'Estat americana Madeleine Albright demanda una pausa dins la colonizacion mas Netanyahu, sostengut pel Congrès dels Estats Units, refusa.

Euròpa

• 9 de genièr : en Soïssa, un Concordat intercantonal, dont la dintrada en vigor es prevista en mai de 1999, signat entre los cantons de Friborg, Genèva, Jura, Neuchâtel, Valés e Vaud, crèa una Nauta escòla especializada de Soïssa occidentala (HES-SO).
• Genièr : pendent de setmanas, de las centenas de milièrs d'iogoslaus protèstan contra la frauda electorala practicada per Slobodan Milošević pendent las eleccions municipalas.
• 14 de febrièr : Espanha es en partida paralisada per la grava dels camionaires.
• 23 de febrièr : presentacion al Reialme Unit d'un clòn de feda : Dolly (nascuda en julhet de 1996)
• Febrièr : insurreccion en Albania, en seguida de l'esfondrament d'un sistèma de piramidas financièras.

• 28 de marces : l'ONU autoriza lo mandadís d'una fòrça multinacionala en Albania.
• 31 de marces : debuta de las negociacions en vista de l'adesion de novèls païses a l'UE  : Chipre, Estònia, Ongria, Polonha, Eslovènia, Republica Chèca

• 1^er abril : a comptar d'aquela data, lo transpòrt aerian europèu es dérégulé.

• 1^er mai : Los trabalhistas empòrtan una victòria esclafadoira a las eleccions de 1997, metent fin a 18 ans de governament conservator.

2 de mai : Tony Blair es estat nommat Primièr ministre del Reialme Unit per Elisabèt II après las eleccions de 1997.

• 2 de mai : John Major a demissionat coma Primièr ministre del Reialme Unit e al nom de son governament a la reina. La reina convida alara Tony Blair a formar un governament novèl e o nomma novèl Primièr ministre.
• 6 de mai : autonomia de la Banca d'Anglatèrra per la fixacion dels tausses d'interès.
• 12 de mai : los presidents rus e chechèn, Boris Ieltsin e Aslan Maskhadov, signan al Kremlin un tractat de patz.
• 15 de junh : reeleccion per 5 ans del president croat Franjo Tuđman.
• 17 de junh : per convéncer los alemands d'abandonar lo Deutsche Mark, Helmut Kohl obten de sos partenaris europèus que concluson un « pacte d'estabilitat e de creissença » fondat sus la limitacion dels deficits budgetaris e de la creacion monetària necessària per los finançar.
• 19 de junh : afar McLibel. « desastrosa victòria » judiciària de McDonald's contra dos ecologistas britanics : 68 000 £ ganhadas après una despensa de 10 000 000 £ de defensa e una campanha de premsa plan desfavorabla. Los 2 ecologistas acabaràn per ganhar lor procès en 2005.
• 26 de junh : Bloomsbury Publishing publica Harry Potter a l'escòla dels bruèisses de J.K. Rowling a Londres al Reialme Unit.
• 29 de junh : victòria de l'oposicion a las eleccions en Albania, lo president Lordejat Berisha es versat, los trebols s'amatigan dins lo país.

• 8 de julhet : alargament programat de l'OTAN a Ongria, Polonha e la Republica Chèca.
• 12 de julhet : manifestacions mostres en tota Espanha, e mai al País basc, contra l'ETA après l'assassinat de Miguel Angel Blanco.
• 24 de julhet : demission del primièr ministre albanés Lordejat Berisha, desavoat pels electors.
• 4 d'agost : mòrt de Jeanne Calman, a l'edat de 122 ans, l'uman avent viscut lo mai longtemps, dont la data de naissença es certificada.
• 19-24 d'agost : viatge de Joan Pau II en França, pendent las Jornadas Mondialas de la Joventut.
• 20 d'agost : l'explosion d'un silo portuari a Blaye provòca 11 mòrts e conduch a revisar la reglamentacion de las installacions classadas en França
• 31 d'agost : la princessa de Galas Lady Diana es tuada dins un accident d'auto a París, dins lo tunèl jol pont de l'Alma, amb son galant Dodi Al- Fayed e lor conductor Henri Paul ; sol subrevivent, lo garda del còs de Fayed, Trevor Rees-Jones.

• 11 de setembre : l'òc l'empòrta (75 %) en Escòcia pendent lo referendum per la creacion d'un Parlament e l'obertura cap a l'autonomia legislativa e fiscala.
• 12 de setembre : victòria de la drecha pendent las eleccions legislativas en Polonha.
• 17 de setembre : lo papa Joan Pau II erigís la glèisa del Sacrat-Còr de Marselha (Bocas de Ròse, França) en basilica menora.
• 18 de setembre : corta victòria de l'òc (50,3 %) al país de Galas pendent un referendum sus l'autonomia del país.

• 2 d'octobre : Union Europèa, signatura del Tractat d'Amsterdam.
• 18 d'octobre : inauguracion del Musèu Guggenheim de Bilbao.
• 31 d'octobre : novèl governament en Polonha, dirigit per Jerzy Buzek. L'esquèrra deu cedir lo poder a una majoritat de drecha organizada a l'entorn de la resurgéncia de Solidarność, aliada a una fòrta compausanta liberala.

• 16 de novembre : referendum aprovant la dintrada d'Ongria dins l'OTAN (85 % d'òc ).

• soís : afar dels comptes bancaris non identificats apartenissent a de victimas del nazisme.
• Mai de 30 % dels mainatges britanics vivon dins la pauretat (13 % en Alemanha e 12 % en França).
• Una « granda depression », mai accentuada que la de 1929-1933, a frapat totes los païses de l'Èst. En 1997, sola Polonha despassa son nivèl de produccion industriala de 1989. Pertot endacòm mai los resultats son inferiors, Albania, Romania e Bulgaria essent los païses mai tocats. La Republica Chèca estagna. Aquela depression ven de la vetustat de l'esplech de produccion de cap a la globalizacion dels escambis. Auriá pogut èsser atenuada se l'espaci economic de l'ancian COMECON, fondat sus de complementaritats, èra estat conservat. Mas lo regèt de tot lo legat comunista e la montada del nacionalisme an barrat aquela via tre 1990.
  • L'inflacion, après aver fach de degalhs a la debuta de la transicion economica, acabèt per èsser mestrejada dins los païses mai avançats (Polonha, Ongria, Republica Chèca). Bulgaria e Romania capitan pas a retardar l'auça dels prèses a la consomacion.
  • Lo caumatge monta, mas mens lèu que se s'i esperava, vist lo declin del PIB : las grandas entrepresas eretadas del regim comunista son pas desmanteladas e consèrvan una bona partida de lors emplegats en surnombre.
  • Los païses de l'Èst, gràcias a una man-d'òbra educada e un còst del trabalh bon mercat s'intègran dins los escambis mondials. Lor cal pasmens aténher una mai fòrta productivitat, desvolopar una ret de transpòrts eficaç e bastir un sistèma bancari modèrn per se prémer dels finançaments solids. Lo fren de las mentalitats, mal preparadas a la transicion, es pas negligibla, sustot dins los païses mens avançats.

Comunautat dels Estats independents

• 27 de genièr : eleccion d'un president moderat en Chechenia : Aslan Maskhadov.
• 2 d'abril : acòrdi d'union dintra Russia e Bielorussia, dins los domenis culturals, militars e socioeconomics.
• 27 de mai : signatura d'una carta entre l'OTAN e Russia sus la securitat mutuala.
• 20 de junh : admission de Russia al G7, que ven atal lo G8.
• 17 de setembre : Russia es admesa al club de París.
• 6 d'octobre : rééchelonnement de 33 miliards de dòlars de deutes de Russia.
• 11 de novembre : reobertura de l'oleoducte traversant Chechenia.
• Granda depression. La produccion dels païses de la CEI a pas cessat de baissar dempuèi 1989. De pans entièrs de l'economia trabalhan plan al dejós de lors capacitats ; a despart de las industrias extractrices d'idrocarburs (sustot lo gas natural), totas las brancas manufacturièras veson lors vendas s'afondrar. Lo replec sus se de cada republica, l'inconvertibilitat de las monedas bugetan lo vast mercat interior de l'èx-URSS. Las usinas especializadas an de mal a exportar cap a las republicas vesinas qu'èran lors clientas, e a s'aprovisionar en consomacions intermediàrias al près de lors ancians fornidors. Lo sistèma dels escambis se bloca progressivament. Los equipaments vetustes pòdon pas èsser remplaçats, fauta de marges beneficiaris sufisents per investir. L'esfondrament de la produccion entraina la casuda del poder de crompa. La consomacion interiora s'afondra. La demanda estrangièra de gas, de petròli e de minerals procura als païses detentors de jaces dels demais a lor balança comerciala.
• La majoritat de la populacion s'es apaurida dempuèi 1989, mas una minoritat de novèls rics, sovent eissits de la nomenklatura^{[réf. necessari]}, espandís sos gostes de lux. S'assistís a l'esfondrament de las règlas eticas, a la montada de las operacions mafiosas. Una bona partida de l'ajuda internacionala es desviada, plaçada dins de bancas estrangièras, l'exemple venent de las mai nautas esfèras del poder.

Distincions internacionalas

Prèses Nobel

Los laureats del Prèmi Nobel en 1997 son :

• Prèmi Nobel de fisica : Claude Cohen-Tannoudji, Steven Chu e William D. Phillips
• Prèmi Nobel de quimia : Paul D. Boyer, John Ernest Walker e Jens Christian Skou
• Prèmi Nobel de fisiologia o medecina : Stanley Prusiner
• Prèmi Nobel de literatura : Dario Fo
• Prèmi Nobel de la patz : Campanha internacionala per la defensa de las minas antipersonalas e Jody Williams
• « Prèmis Nobel » d'economia : Robert Merton e Myron Scholes.

Autres prèses

• Prèmis Pritzker (arquitectura) : Sverre Fehn.

Decèsses en 1997

Jacques-Yves Cousteau.

Diana Spencer

Maire Teresa

Personalitats màgers defuntadas en 1997

• 5 de genièr : André Franquin (dessenhaire e scenarista de benda dessenhada bèlga)
• 19 de febrièr : Deng Xiaoping (òme politic chinés)
• 15 de marces : Victor Vasarely (pintre francés d'origina ongresa)
• 19 de marces : Willem de Kooning (pintre american d'origina neerlandesa)
• 9 de mai : Marco Ferreri (cineasta italian)
• 25 de junh : Jacques-Yves Cousteau (oceanograf francés)
• 1 de julhet : Robert Mitchum (actor american)
• 2 de julhet : James Stewart (actor american)
• 1 d'agost : Sviatoslav Richter (pianista rus)
• 31 d'agost : Diana Spencer (princessa de Galas)
• 5 de setembre : Maire Teresa (religiosa indiana d'origina albanesa)
• 7 de setembre : Mobutu Sese Seko (militar e òme politic zaïrois)
• 16 de novembre : Georges Marchais (òme politic francés)
• 24 de novembre : Barbara (cantaira francesa)
• 1 de decembre : Stéphane Grappelli (violonista de jazz francés)

Veire tanben

Articles connèxes

• Annadas 1990
• XX^e sègle

Ligams extèrns

• Notícias d'autoritat :

  • LCCN
  • Israèl
• L'annada 1997 sul sit de la Bibliotèca nacionala de France