501c

501c es lo paragraf c de l'article 501 del còdi federal dels impòstes american IRC (Internal Tornada Còdi, en francés « Còdi de revengut interior »), instaurat en 1917^[1]. Fa la lista dels vint e uèch tips d'associacions o d'organismes a tòca non lucrativa que son exemptats de d'unes impòstes federals sul revengut als Estats Units. Gràcias a de talas associacions o fondacions, los donators dedusisson lors dons de lors impòstes sul revengut. Los articles 503 a 505 fixan las condicions requeridas per accedir a de talas exempcions. Fòrça Estats federats se referisson al paragraf 501c per fin que d'associacions a l'interior de l'Estat federat sián egalament exemptadas tanben de taxacion al nivèl de l'Estat federat. Las estructuras equivalentas en França son las associacions regidas per la lei del 1èr de julhet de 1901 e pel decret del 16 d'agost de 1901.

Mai d'un milion e mièg d'associacions[modificar | modificar lo còdi]

Lo Congrès dels Estats Units a adoptat l'11 de novembre de 2003 lo darrièr emendament a aquel article, dont la tenor es estada aplicada a comptar de l'annada fiscala 2004.

En 2006, existissiá mai de 1,6 milion d'associacions a tòca non lucrativa als Estats Units e lo sector non mercand representava 8,5 % del produch interior brut^[2]. Emplegavan 9,3 % de la populacion activa, çò que constituïssiá lo recòrd del mond^[2]. Aquel nombre es mai o mens equivalent en 2022.

Los ciutadans fiscals dels Estats Units, al sens ont la legislacion federala o prevei, balhavan cada annada mai o mens 250 miliards de dòlars^[2] a las associacions a tòca non lucrativa e aqueles dons son exonerats d'impòstes. Lo don maximal per de talas associacions o fondacions pòt aténher un tèrç dels revenguts annals per las personas fisicas pagant d'impòstes.

Mai del tèrç dels dons es afectat a las diferentas Glèisas, 13 % van a d'estructuras de l'ensenhament, 8,6 % son consacrats a la santat e 5,4 % a la cultura (siá 13 miliards de dòlars)^[2]. Los cinèmas d'art e d'ensag, las fondacions, los balets, los ostals d'edicions de las universitats e dels collègis universitaris son qualques exemples d'associacions a tòca non lucrativa dins lo domeni de la cultura.

Las associacions a tòca non lucrativa son dirigidas benevòlament^[3] per un conselh d'administracion (Board of Trustees). Sos membres son sovent de donators. Possedisson de largs poders e definisson las missions de l'associacion. Son cargats de definir las accions per tal de levar dels fonzes e, per aquò, las associacions o fondacions menan de nombrosas accions de publicitat - jos totas sas formas, per tal de recoltar lo maximum d'argent. Aquela accion de " fund raising " a un còst de mai o mens 7 % a 15 % del total dels fonzes recoltats.

L'endowment (« dotacion » en francés) fa partida de las fonts de finançament de las associacions : s'agís d'una soma plaçada en borsa e dont sols los interèsses son despensats cada annada (working capital)^[4].

Tipologia juridica de las associacions 501c[modificar | modificar lo còdi]

Aquel paragraf conten vint e uèch apartats correspondent cadun a un tip d'associacion a tòca non lucrativa tal coma son definits per la lei federala americana :

501c1 : societats constituïdas segon las leis del Congrès talas coma lo Federal Credit Union Act.
501c2 :
501c3 : fondacions o organizacions de caritat, de bienfaisance, religiosas, scientificas, literàrias o educativas aital coma d'unas associacions d'espòrt amator. Las universitats americanas son regidas per aquel apartat, aital coma d'unas fondacions privadas (en) (definidas pel primièr còp pel Tax Reform Act of 1969 (en)). Lo drech american distinguís las organizacions non-lucrativas de las organizacions caritativas (caritabla organizations). Se los dos tips d'associacions son francs d'imposicion fiscala, solas las organizacions caritativas pòdon recebre de dons défiscalisés. Demest aquestas, la lei distinguís lo public charities (per èx. las fondacions comunalas (en)), talas coma la Cleveland Foundation (en), de las fondacions privadas (talas la Fondacion Rockefeller o la Wikimedia Foundation).
501c4 (en) : associacions civicas promovent lo benestar social o associacions localas de salariats, dont lo nombre de membres es limitat.
501c5 : sindicats, organizacions agricòlas o orticòlas.
501c6 : associacions de comèrci, d'afars, cambras de comèrci.
501c7 : clubs de léser.
501c8 : fraternitats, societats, òrdres o associacions fraternals qu'asseguran una ajuda financièra en cas d'accident, de malautiá a sos membres.
501c9 : Voluntary Employee Beneficiary Associacions, estructuras de gestion de la proteccion sociala dels salariats.
501c10 : associacions fraternalas organizadas en lòtjas, a tòca exclusivament religiosa, caritabla, scientifica, literària, educatiu o fraternal.
501c11 : fonzes comuns gerissent las retiradas dels ensenhaires.
501c12 : associacions localas gerissent las asseguranças-vida, companhiás comunas d'assaniment, societats cooperativas de telefonia.
501c13 : servicis de fossoyage o de cremacion a tòca non lucrativa o destinats unicament a sos membres.
501c14 : cooperativas de crèdit.
501c15 : societats mutualas.
501c16 : associacions destinadas al finançament de las operacions agricòlas.
501c17 : associacions de salariats.
501c18 : caissas de retiradas pels salariats, creadas abans lo 25 de junh de 1959.
501c19 : associacions de veterans militars.
501c20 : organizacions gerissent los servicis plan.
501c21 : organismes de caritat luchant contra la pneumoconiose.
501c22 :
501c23 : associacions de veterans militars creadas abans 1880.
501c24 :
501c25 :
501c26 : organismes subvencionats per l'Estat cobrissent los risques nauts per la santat.
501c27 : organismes subvencionats per l'Estat de reassegurança d'asseguranças accident.
501c28 : organismes de retiradas dels camins de fèrre nacionals.