Associacion lei de 1901

En drech francés de las associacions, l'expression « associacion lei de 1901 » designa una associacion a tòca non lucrativa que relèva de la lei del 1^er julhet de 1901 e del decret del 16 d'agost de 1901, permetent atal de la diferenciar d'una associacion de drech local alsacian-mosellan. En efièch, las associacions que causisson d'establir lor sèti en Alsàcia e dins lo departament de Mosèla son regidas pels articles 21 a 79-III del còdi civil local.

Aquel regim d'associacion es estat mes en plaça per Pierre Waldeck-Rousseau, alara president del Conselh e ministre de l'Interior e dels Cultes. Una associacion lei de 1901 pòt exercir o non de las activitats comercialas (aiçò depend dels estatuts de l'associacion). Dins totes los cases de figura, los beneficis pòdon fin finala pas èsser partejats, çò qu'opausa aquela forma d'entrepresa a las autras formas d'entrepresas, sustot aquelas dichas « comercialas ». Atal, las recèptas dichas lucrativas, son somesas a declaracion e a imposicion.

Istòria

Jos l'Ancian Regim, lo tèrme societat es consacrat a las associacions volontàrias de personas dont la tòca es comerciala, e lo de comunautat als autres. L'actitud de l'autoritat reiala vària entre la mesa jos tutèla de las associacions dont reconeis l'utilitat e la repression d'aquelas susceptiblas de representar una menaça. Las associacions que son pas estadas aprovadas son defendudas e agisson clandestinament.

Pendent la Revolucion, l'Assemblada nacionala dissòlv totas las comunautats religiosas, d'abitants, de mestièrs, los collègis, los espitals, las confrariás caritablas, las congregacions, qu'èran plan nombrosas. En 1791, lo decret d'Allarde (2 e 17 de març de 1791) e la lei Lo Capelièr (14 de junh de 1791), defendon de formar d'associacions d'obrièrs o d'abitants per defendre lors interèsses collectius.

L'article 291 del còdi penal de 1810 reglamenta la libertat d'associacion : « Cap d'associacion de mai de vint personas […] se poirà pas formar sens l'agradança del Governament ». Pendent tot lo XIX^e sègle, las associacions popularas o d'obrièrs demòran defendudas e son plan durament reprimidas.

Lo debat sus la libertat d'associacion se desvolopa dins los miègs intellectuals e al parlament. A partir de 1864, una succession d'òbras parlamentàrias ven assoplir las defensas ne plaça. A la fin del XIX^e sègle, lo regim repressiu en vigor es vengut inadaptat : un nombre grand d'organizacions se son desvolopadas malgrat la defensa, sens que lors objèctes constituïscan de menaças per l'òrdre public.

En 1899, Pierre Waldeck-Rousseau, alara president del Conselh, ministre de l'Interior e dels Cultes depausa lo projècte de lei qu'abotirà a la lei del 1^er julhet de 1901. Los debats son agitats e passionats. Pòrtan pas mai sul principi de la libertat d'associacion, mas sustot sus l'estatut de las congregacions religiosas. Lo parlament desirava pas qu'un estatut plegadís de las associacions siá utilizat per de congregacions ; preferisca los sometre a l'autorizacion prealabla de creacion. Es la rason per la quala un títol especific lor es consacrat dins la lei.

Votada lo 1^er julhet de 1901, la lei consacra lo drech de tota persona ne mesura de contractar de s'associar sens autorizacion prealabla. En fasent de drech de s'associar un contracte, la lei garantís que l'apertenéncia a una associacion demòra tributària del consentiment de cadun. Los sols limits concernisson « un objècte illicit, contrari a las leis, a las bonas costumas, o qu'auriá per tòca de portar prejudici a l'integritat del territòri nacional e a la forma republicana del governament ». Lo regim especific de las congregacions religiosas mena a la creacion de l'associacion cultuala e de l'associacion diocesana. En limitant la capacitat de las associacions a possedir de bens fonsièrs, la lei preven la constitucion de grands domenis per drech de mainmorte.

La libertat d'associacion ven puèi un drech constitucional reconegut pels tractats internacionals. Dins las annadas 1950, se crèa mai o mens 5 000 associacions cada annada. Aquel nombre doble puèi cada dètz ans per aténher 20 000 per an en 1992, puèi 70 000 per an dempuèi las annadas 2010.

En 2017, existís en França mai 1,3 milion d'associacions activas dins las qualas 1,8 milion de salariats trabalhan.

En 2008, 15,8 milions de personas, siá un tèrç dels 16 ans e mai, èran membres d'una associacion declarada.

Las darrièras chifras publicadas en 2019 per l'INJEP fan estat de 1,5 milion d'associacions e de 22 milions de benevòls (dont 20,5 milions en associacions). Los budgèts de las associacions s'auçan a 113,2 miliards d'euros.

Caracteristicas d'una associacion lei de 1901

Una associacion lei de 1901 deu emplenar mantuna condicion :

• èsser compausada d'almens doas personas ;
• aver una autra tòca que de partejar de beneficis. En mai, l'activitat de l'associacion deu pas enriquir dirèctament o indirèctament l'un de sos membres.

Per possedir una personalitat juridica, una associacion deu aver sos estatuts declarats a la prefectura e publicats dins un jornal oficial. Deu aver un responsable legal e èsser administrada. Una associacion non declarada es apelada associacion de fach. S'a d'objectius criminals, se parla d'associacion de malfaitors.

Adesion

L'adesion es l'acte pel qual se ven membre d'una associacion. Pòt èsser obèrta a totes, reservada a un certan public o encara somesa a l'acòrdi de las instàncias de direccion de l'associacion. Pòt èsser somesa a una cotizacion se los estatuts de l'associacion o preveson.

Adesion de las personas menoras

Tot coma una persona màger, una persona menora pòt aderir a una associacion, e ne pòt èsser lo dirigent. Pasmens, se lo menor a mens de 16 ans, deu dispausar d'una autorizacion pairala. Pasmens, l'autorizacion pairala es pas exigibla per la prefectura.

Rampèl de qualques règlas de foncionament non evidentas

• Una associacion a lo drech d'exercir una activitat comerciala e de produire de beneficis (se parla alara de « excedent d'espleitacion »), mas aquestes son susceptibles d'èsser someses als impòstes comercials ; es per exemple lo cas d'associacions de comèrci equitable talas coma Artisans del mond (veire a aqueste prepaus la seccion regim fiscal).
• Tot parièr, una associacion pòt beneficiar dirèctament o indirèctament a sos membres o dirigents, mas aqueles beneficis pòdon èsser someses a las taxas e a l'impòst sul revengut.
• Una associacion pòt foncionar sus un mòde orizontal : fa pas besonh d'aver una estructura ierarquizada (president/secretari/tresaurièr). D'autra part, la lei de 1901 definís pas los mots « president », « tresaurièr », « secretari », donc quand una associacion utiliza aquelas tres nocions, los deu precisament definir dins sos estatuts (ròtle, poder, etc.). Per exemple, se los estatuts o especifican pas, un president d'associacion a pas lo poder de representar l'associacion en justícia sens mandat especific.
• I a pas de pòstas obligatòrias. Dins lo cas de las associacions declaradas, solas las coordenadas de l'o dels responsables de cap a la lei son exigidas (administrators, presidents, director, collègi solidari, o autre ; cf. art. 5 de la lei de 1901).

Regim juridic

Segon l'article primièr de la lei del 1^er julhet de 1901 :

« l'associacion es la convencion per la quala doas o mantuna persona met en comun, d'una faiçon permanenta, lors coneissenças o lor activitat dins una tòca autra que de partejar de beneficis. Es regida, pertocant sa validitat, pels principis generals del drech aplicables als contractes e obligacions. »

La lei de 1901 definís en fach plan pauc de causas. L'associacion es un contracte de drech privat.

Aquela lei daissa als creators e membres d'associacion la libertat :

• de s'organizar (dins lo respècte de las leis en vigor) ;
• de causir la tòca de l'associacion : practicament totes los domenis d'activitat e de la vida sociala son possiblas a condicion que sián licits ;
• de decidir de mòde d'organizacion e de las proceduras intèrnas de foncionament e de los introduire dins los estatuts, e eventualament un reglament interior ;
• de modificar tan sovent coma volgut o necessari sa tòca, son mòde d'organizacion e son foncionament ;
• de declarar o non la creacion de l'associacion, e de ne far la publicitat dins lo Journal oficial per fin que l'associacion venga una persona morala dotada de capacitat juridica, çò que li balhe :
  • la possibilitat d'acceptar o de crear diferents mejans de finançament de son foncionament, coma las cotizacions de sos membres, las subvencions de l'Estat o de las collectivitats territorialas, los dons manuals, las ajudas provenent de l'associacion o del mecenat,
  • la possibilitat de signar d'actes juridics (obertura de compte bancari, soscripcion de contractes d'asseguranças, contracte de prestacion de servicis…),
  • la possibilitat d'emplegar de salariats,
  • la possibilitat d'agir en justícia coma degun morala (pro estrictament enquadrada per diferentas disposicions).

Una associacion non declarada es una associacion de fach, sens personalitat morala ni capacitat juridica (pòt pasmens engatjar davant lo jutge administratiu dels recorses per excèsses de poder per contestar la legalitat dels actes administratius fasent grèuge als interèsses qu'a per mission de defendre : CE 31 d'octobre de 1969, n^o 61310, Sindicat de defensa de las canals de Durança). Valent a dire que la mesa en comun de mejans permanentament es autorizat, çò qu'èra pas que parcialament verai abans la lei de 1901.

La capacitat juridica d'una associacion ordinària es dicha « reducha » respècte a la plena capacitat juridica de las societats comercialas : salve exceptàvem, pòt pas recebre de legats o donacions autras que los dons manuals, e pòt pas possedir de ben immobiliari que dins l'estricte quadre del compliment de son objècte.

Las personas qu'aderisson a l'associacion pòdon èsser de personas fisicas (individús) o plan de las personas moralas. Sufís del consentiment escambiat entre doas personas (nombre minimal) per crear una associacion. Pasmens, per d'unas categorias d'associacions, de disposicions legislativas o reglamentàrias impausan un nombre mai naut. Un menor non emancipat pòt aderir a una associacion, mas sa responsabilitat civila contunha a engatjar la de sos parents o de las personas avent lo poder pairal. Un menor pòt quitament crear e administrar una associacion, pasmens, segon una practica administrativa remesa en causa, considerant coma avent pas la capacitat d'efectuar d'actes juridics, aquestes devon alara èsser realizats per un major o per las personas dotadas de la poténcia pairala, qu'engatjan lor responsabilitat civila.

Al contra del drech local d'Alsàcia e de Mosèla, cap d'administracion o organisme public a pas lo poder de controlar la declaracion de creacion d'una associacion. Aquela declaracion, aital coma las declaracions modificairises, o son jos la responsabilitat dels que signan los documents. Lo recebut desliurat per la prefectura, o la sosprefectura, es pas que lo constat de la preséncia dels elements previstes per la lei e lo decret de 1901. Atribuís pas de valor juridica precisa a aquelas declaracions.

Reconeissenças e agradanças

Diferents dispositius legals o reglamentaris enquadran d'unas activitats associativas o lor fan beneficiar de d'unes avantatges. Fòrça d'aqueles dispositius fan l'objècte de condicions particularas de creacion, de foncionament o d'adesion. Qualques exemples :

• las associacions d'interès general, que garantisson d'unes critèris : organizacion democratica, beguèt non lucratiu, activitat confòrma a l'objècte e als estatuts de l'organizacion… ;
• las associacions reconegudas d'utilitat publica. Aquela qualitat es atribuïda a la persona morala per decision del Conselh d'Estat. Al segond trimèstre 2014, se compta 1 950 associacions reconegudas d'utilitat publica ;
• las associacions esportivas afiliadas a de federacions esportivas acceptadas. L'afiliacion d'una associacion esportiva a una federacion acceptada marca lo respècte d'aquela associacion als estatuts e reglament de la federacion. Las federacions esportivas acceptadas pòdon recebre delegacion del Ministre cargat dels espòrts après conclusion d'un contracte de delegacion. Per cada disciplina esportiva, la federacion delegada dispausa d'un monopòli per organizar las competicions a la sortida de las qualas son desliurats los títols nacionals, regionals o departamentals. Las federacions esportivas delegadas establiment las règlas tecnicas e de securitat (RTS) pròprias a lor disciplina.
• las associacions acceptadas de securitat civila (A.A.S.C.). Aquelas associacion son acceptadas pel Ministèri de l'Interior o un Prefècte de departament per exercir de las missions en supòrt dels poders publics (operacions de secorses, sosten a las populacions sinistradas, enquadrament de benevòls espontanèus) o per montar dels dispositius prévisionnels de secorses pendent amassadas de personas ;
• las associacions de victimas. Las associacions avent per objècte la defensa de victimas d'accidents collectius devon obtenir una agradança del ministèri de la justícia, per accedir al drech a se constituïr partida civila . D'unas d'aquelas associacions son regropadas dins federacions (la FENVAC o França victima per exemple) ;
• las associacions de proteccion de l'environament. Las associacions acceptadas de proteccion de l'environament pòdon èsser designadas per participar a las instàncias consultativas avent vocacion a examinar las politicas d'environament e de desvolopament duradís. Pòdon atacar, davant los tribunals administratius una decision de l'administracion.
• las associacions de defensa dels consumaires.

Estatuts

Los estatuts constituïsson lo contracte que liga los membres de l'associacion. A donc la meteissa fòrça e es somés a las meteissas leis que los autres contractes de cap al Còdi civil francés. Deu sustot èsser executat de bona fe. Los estatuts son pas obligatòris que per las associacions declaradas. La forma e lo contengut dels estatuts son redigits liurament, en francés, pels fondators de l'associacion, sens cap d'obligacion. Es pasmens recomandat de mencionar d'unes aspèctes, sustot :

• lo nom de l'estructura, sa tòca e la sedença sociala ;
• las condicions d'admission e de radiacion dels membres ;
• las règlas de foncionament de l'associacion ;
• las condicions de modificacion dels estatuts ;
• las règlas e modalitats en cas de dissolucion.

Es recomandat que d'unas informacions figuran pas suls estatuts :

• de donadas cambiadissas que poirián venir lèu obsoletas ;
• d'informacions personalas.

D'unas agradanças e d'unas activitats pòdon impausar la preséncia de disposicions suplementàrias :

• en Alsàcia-Mosèla, i a d'obligacions de redaccion respècte al personal e als membres ;
• s'una associacion vòl vendre de produches, o deu preveire dins sos estatuts ;
• d'unas categorias d'associacions son tengudas de respectar un estatut caracteriza per obtenir una agradança de l'Estat.

Los estatuts pòdon èsser completadas per de documents intèrns que regisson lo foncionament de l'estructura, coma un reglament interior. Aqueste pòt èsser elaborat tre la constitucion o a mesura del desvolopament de l'associacion. Aqueste pòt èsser modificat mai aisidament que los estatuts e permet de s'adaptar mai lèu a de situacions novèlas.

Tot aderent a lo drech d'aver un exemplar dels estatuts, abans l'adesion o quitament après.

Prefectura del departament

La prefectura del departament ont es domiciliada l'associacion enregistra la creacion de l'associacion e las modificacions d'estatuts , dels membres dirigents… Mas a pas cap de poder de contraròtle. Prepausa de còps d'estatuts-tip podent servir d'inspiracion per la redaccion dels estatuts de l'associacion, mas los elements son pas en cap de cases obligatòris : es pas obligatòri d'aver un burèu, un conselh d'administracion, d'aver un mòde de decision democratica… E mai se aquelas ressorsas pòdon èsser utilas, sustot en cas de conflicte dins l'associacion. S'una persona depausa una modificacion d'estatuts, una lista de dirigents o un compte-rendut d'amassada generala a la prefectura, aquesta lo deu enregistrar mas a pas lo poder de verificar que la persona es abilitada a far aquel enregistrament ; en cas de frauda, l'associacion pòt donc aver recors a un tribunal, que s'apiejarà sustot suls estatuts per anullar l'enregistrament e se s'escai condemnar l'usurpaire^{[réf. necessari]}.

Regim fiscal

Lo regim fiscal de las associacions es un regim de non lucrativité entrainant l'exoneracion dels impòstes comercials (TVA, impòst sus las societats, Contribucion economica territoriala). Pasmens aquela non imposicion es lo resultat de mesuras d'excepcions qu'exigisson lo respècte d'un certan nombre de condicions.

Aqueles critèris concernisson la gestion desinteressada dels dirigents, l'abséncia de distribucion de beneficis, e l'abséncia de concurréncia de son activitat comerciala en comparason de la « règla dels 4P » : Produch, Public, Prèmi, Publicitat.

A priori, una associacion es a tòca non lucrativa. Mas son regim fiscal pòt èsser tornat qualificar per l'administracion fiscala, o un tribunal, en associacion lucrativa. Pèrd alara sos avantatges fiscals, se retròba practicament amb los astrenchas fiscalas de las societats comercialas mas consèrva l'estatut juridic d'associacion e donc la capacitat juridica restrecha.

Una associacion que respondriá pas a aqueles critèris deuriá alara èsser fiscalizada e èsser donc somesa als impòstes comercials. D'unas personas (e mai dins d'administracions cargadas d'aconselhar los particulars) considèran de còps que la constitucion d'una associacion permet de « testar » una activitat abans de fondar una entrepresa (l'associacion seriá donc un « balon d'ensag ») ; aquò es pas totjorn vertat, l'associacion seriá somesa a :

• l'impòst sus las societats en cas de benefici ;
• la TVA se sa chifra d'afars despasse 76 224 euros per la venda de bens, de prestacions de restauracion o d'albergament, o 26 680 euros per totas autras activitats de servicis ;
• la taxa professionala, levat franquesa de 38 112 euros.

L'entrepresa creada ulteriorament poiriá pas recuperar de faiçon simpla — legalament — l'activitat de l'associacion (e sustot pas lo material). Seriá puslèu indicat de crear una « societat en participacion » (BASSE) per tal de testar un mercat, puslèu qu'una associacion.

Una associacion distribuís pas los beneficis que pòt far, mas los consèrve en resèrvas : es lo critèri de non lucrativité. La diferéncia importanta es qu'aqueste pòt pas en cap de cas èsser distribuït a l'ensemble o a una partida de sos membres.

Los dons a una associacion d'interès general (que fan pas l'objècte d'una reconeissença prealabla per l'administracion, a la diferéncia de las Associacions reconegudas d'utilitat publica), balhan drech a una reduccion d'impòst. Aquesta es de 60 % pels dons faches per d'entrepresas e de 66 % pels dons dels particulars (75 % dins lo cas de las associacions dichas « Coluche »). Per poder desliurar un recebut fiscal permetent als donators de beneficiar d'una reduccion d'impòst, devon non solament èsser d'interès general, mas tanben aver una gestion desinteressada.

Una associacion avent un emplegat se vei automaticament inscricha al registre Sirene (tengut per l'INSEE ) pel Centre de formalitats de las entrepresas (CFE) dels Impòstes, e se vei donc atribuïr un numèro Siren ; las associacions pagant d'impòstes o recebent de subvencions de l'Estat devon demandar aquela inscripcion al près del CFE. A tèrme, es probable que totas las associacions recépian un numèro Siren a causa de la mesa en plaça del repertòri nacional de las associacions (RNA), ancianament fichièr nacional informatic Waldec.

Responsabilitat juridica

Quand a una personalitat juridica, l'associacion pòt èsser condemnada tant al nivèl civil (pagament de damatges-interèsses) qu'al nivèl penal (pagament d'una emenda, dissolucion). E mai se un dirigent representa l'associacion al tribunal, es plan l'associacion ela meteissa qu'es condemnada. Mas los membres de l'associacion pòdon eles tanben èsser condemnats, per exemple per marrida gestion. D'un autre costat, una associacion se pòt tornar contra un o mantun de sos membres, se désolidariser d'eles, e demandar que d'aderents sián condemnats en plaça de l'associacion. Pertocant los dirigents, lor responsabilitat es apreciada pel tribunal en foncion dels faches ; pòdon eventualament èsser condemnats per d'actes faches per d'autras personas (article 1 384 del còdi civil : « S'es responsable non solament de damatge que se causa per son pròpri fach, mas encara del qu'es causat pel fach de las personas dont cal respondre, o de las causas que s'a jos sa garda »). La nocion de responsabilitat es una nocion complèxa ; una associacion pòt pas reprochar a un de sos membres d'aver mancat a sas foncions (per exemple marrida gestion) que s'aquela persona aviá un mandat clar de la part de l'associacion (per exemple descrich dins los estatuts o plan dins una decision del conselh d'administracion) e s'aquela persona aviá los mejans (materials, financièrs, formacion, experiéncia) per menar a plan son mandat.

Dins totes los cases, cada aderent (responsable de l'associacion o pas) deu respondre de sos pròpris actes segon l'article L121-1 del còdi penal (« Nul es pas responsable penalament que de son pròpri fach ») e dels articles del còdi civil 1240 (d'ordenança del 10 de febrièr de 2016) (« Tot fach qual que siá de l'òme, que causa als autres un damatge, obliga lo per la fauta de lo qual es arribat, a o reparar ») e 1241 (« Cadun es responsable del damatge qu'a causat non solament per son fach, mas encara per sa negligéncia o per son imprudéncia »).

Regim d'excepcion de las congregacions religiosas

Lo títol III de la lei del 1^er julhet de 1901 somet las congregacions religiosas a un regim especific.

Regropaments d'associacions en França

Las associacions s'amassan per afinitats politicas, sectorialas, estatutàrias, etc. per tal d'agir collectivament. En França, divèrsas organizacions regropan d'associacions.

Las federacions son generalament compausadas d'associacions e de personas fisicas. L'apellacion « union » es puslèu reservada pels regropaments de personas moralas exclusivament.

Coordinacions associativas

Una coordinacion associativa amassa las associacions, regropaments e federacions d'associacions per sectors d'activitat (solidaritat internacionala, environament, espòrt, etc.). D'organizacions coma lo Comitat nacional olimpic e esportiu francés (CNOSF), Coordinacion SUD, o la Liga de l'ensenhament fan partida d'aquela categoria.

En França las principalas coordinacions associativas son membres del Movement associatiu. Aquela organizacion que representa mai de 600 000 associacions siá près d'una associacion sus doas en França, es lo pòrtavotz de las dinamicas associativas. Òbra per que lo mond associatiu siá reconegut coma un actor collectiu, social e politic a despart d'entièra.

A las coordinacions, s'ajustan de las think-tancs, coma La Fondèt que mobiliza d'expertesas de totes orizonts per valorizar la contribucion de las associacions a la creacion de valor economica e sociala, al viure-ensemble, a la vitalitat democratica.

Juniors Associacions

Dempuèi 1998, la Ret Nacionala de las Juniors Associacions (RNJA) permet als menors joves de crear lor pròpria associacion amb las meteissas responsabilitats e lo meteis principi de foncionament qu'una associacion lei 1901. Lo RNJA es una associacion ela meteissa lei 1901, acceptat « Jeunesse e Educacion Populara » aital coma « Educacion nacionala ». Un còp que lo RNJA a abilitat lo dossièr d'un grop de joves, aquel grop se pòt montar en « Junior Associacion ». Aqueles joves pòdon obrir un compte bancari, reculhir de dons o de las subvencions, organizar d'eveniments, de las sortidas, etc. Lo RNJA es compausat de mantuna federacion o associacions :

• la liga de l'ensenhament ;
• la confederacion de las MJC de França ;
• la federacion dels Centres Socials ;
• l'associacion Gets de tencha.

Associacions de drech local en Alsàcia e en Mosèla

Una associacion avent sa sedença sociala dins l'un dels tres departaments d'Alsàcia-Mosèla relèva pas de la lei del 1^er julhet de 1901 mas dels articles 21 a 79-III del Drech civil local e eventualament de las autras disposicions d'aquel drech local li podent èsser aplicadas.

Demarchas administrativas

Lançada debuta 2009, Mon.service-public.fr es un portal internet de l'administracion francesa qu'a per mira de permetre a tot ciutadan d'efectuar sas demarchas administrativas en linha, en particular totas aquelas ligadas a la creacion d'entrepresa o a la creacion d'associacion.

Chifras sul sector associatiu

2012

Lo nombre de creacions d'associacions declaradas èra en baissa constanta dempuèi tres ans, d'unas regions essent tot particularament e integralament tocadas. L'emplec associatiu a sofrit en 2011, pel regim general coma pel regim agricòla (5 % dels salariats associatius), e s'es estabilizat pendent los dos primièrs trimèstres 2012 ; aquela evolucion condutz a una estimacion de 1,3 milion d'associacions declaradas, animadas per onze milions de benevòls.

2013

1,3 milion d'associacions son activas. Près de la mitat d'entre elas intervenon principalament dins lo domeni de l'espòrt (24 %) o dins lo dels lésers (22 %). Venon puèi las associacions culturalas (18 %), puèi las de defensa de causas, de dreches o d'interèsses (17 %) 12 % de las associacions emplegan de salariats (la majoritat dels salariats de las associacions se concentra dins l'accion sociala, umanitària o caritativa, l'albergament social o médico-social e la santat).

Nombre d'associacions en 2013, segon lo domeni d'activitat e segon l'existéncia d'emplec salariat :

Domeni d'activitat principal	Nombre total	Associacions non emplegaires	Associacions emplegaires
Espòrts	307 531 271	637	35 894
Lésers, divertiments, vida sociala	281 279 268	631	12 648
Cultura	71 040	63 672	7 368
Espectacles e activitats artisticas	166 097	139 427	26 670
Defensa de causas, de dreches, d'interèsses	217 064	204 200	12 864
Gestion de servicis economics e desvolopament local	36 017	25 063	10 954
Ensenhament, formacion, recèrca	78 209	56 943	21 266
Albergament social o médico-social	5 103 855		4 248
Accion sociala, accion umanitària e caritativa	97 034	74 132	22 952
Total	1 302 211	1 141 537 160	674

Camp : associacions relevant de la lei 1901 e assimiladas, avent agut almens un jorn d'existéncia en 2013 en França metropolitana e departaments d'otramar.

2017

Lo nombre d'associacions estimadas vivas es de 1 500 000 en 2017. Solas 10,6 % de las associacions, siá 159 000 estructuras, an agut recors a l'emplec salariat en 2017, lo mai grand nombre de las associacions s'apiejant unicament sul trabalh benevòl.

L'aumentacion annala del nombre d'associacions, de l'òrdre de 33 300, correspond a un ritme annal mejan d'aumentacion de 2,4 %. Aquela aumentacion es unicament deguda a la creissença importanta del nombre de pichonas associacions de benevòlas, lo nombre d'associacions emplegairas avent d'ara enlà tendéncia a s'estabilizar, quitament a baissar leugièrament : -0,3 % per an dempuèi 2010.

75 % de las associacions gerisson un budgèt annal de mens de 10 000 €. Los budgèts associatius son concentrats dins qualques associacions grandas : los environ 19 500 grandas associacions que gerisson un budgèt superior a 500 000 € representan 1,3 % del nombre d'associacions — mas 13,1 % del nombre d'emplegairas — e realizan 71 % del budgèt total cumulats del sector associatiu.

Lo mond associatiu realiza un budgèt global de 113 miliards d'euros, siá 3,3 % de la riquesa nacionala.

En 2005, las recèptas d'activitat (ressorsas provenent de la participacion dels usatgièrs als servicis tornats per l'associacion e comandas publicas) representavan 49 % de las ressorsas contra 66 % en 2017. La part de las subvencions publicas tiba a baissar fòrça : representavan en 2011 34 % de las ressorsas ; ne representan pas mai que 20 % en 2017.

2018

65 % dels franceses que practican una activitat en defòra del quadre professional o universitari o fan dins una associacion e 35 % dels franceses se declaran engatjats d'una faiçon o d'una autra dins una associacion.

2019

Lo montant de las subvencions de l'Estat per 2019 es de 7,7 miliards d'euros. Lo detalh dels comptes d'aquelas associacions es disponible al Journal oficial.

Veire tanben

Bibliografia

• Dubois Yannick, La responsabilitat dels dirigents associatius, edicions del Potz Florit, París, 2017
• Minot Didier, De las associacions ciutadanas per deman, Edicions Charles Léopold Mayer, 2014 [legir en linha]
• Laville Jean-Louis, Politica de l'associacion, Edicions del Seuil, París, 2010
• Laville Jean-Louis, Sainsaulieu Renaud, Sociologia de l'associacion, Desclée de Brouwer, París, 1997
• Jean-Michel Ducomte e Jean-Marc Roirant, La libertat de s'associar, Tolosa, Edicions Privat, 2011 (ISBN 978-2-7089-8401-1)
• Jacqueline Lalouette e Jean-Pierre Machelon, Las congregacions fòra la lei ? A l'entorn de la lei del 1^er julhet de 1901, Letouzey e Ané, 2002
• Stéphane Goubet e Laurence Deffieux-Denéchaud, Trobar un modèl economic per son associacion lei 1901, Tornar definir son estrategia e sos modèls economics quand s'es una estructura publica o parapublique dins un contèxt de crisi, París, Las Edicions de la Ret, 2012 (ISBN 978-2-312-00457-0)
• Jean Joho. Guida practica de las associacions (lei del 1^er julhet de 1901)
• Collectiu, L'univèrs associatiu, in Revista de l'economia sociala, abril-junh de 1985 n^o IV, París, ISSN 0755-8902

Articles connèxes

• Lista d'associacions francesas reconegudas d'utilitat publica
• Drech de las associacions en França
• Plan comptable de las associacions
• Valorizacion comptabla del benevolat
• Sindicat professional e partit politic
• Junior-Entrepresa
• Journal oficial Associacions
• Lo Movement associatiu
• Ràdio associativa
• Fòrum de las associacions

Ligams extèrns

• Loi del 1^er julhet de 1901 (Loi relativa al contracte d'associacion)
• Tèxt original de la lei del 1^er julhet de 1901
• Sit de l'Assemblada nacionala
• Associations.gouv.fr
• Un article explicant coma crear una associacion lei 1901 (sustot de las associacions regropant d'entrepreneires)
• Dossièr sus principis e estatuts d'una associacion a burèu collegial Associacion Loi de 1901 e collectiu, dels estatuts per un burèu collegial
• L'Ostal de las Associacions lei 1901 sus Internet dempuèi 1999 – Loi1901.com
• Associacion mòde d'emplec es un portal d'ajuda als salariats e benevòls d'associacions
• Consulta de las anóncias d'associacions publicadas dins lo Journal Oficial
• Annuari associatiu de las associacions de lei 1901