Benvenguda sus Wikipédia
Article labellisé del jorn
Lo mite d'una Wehrmacht a las mans netas, o la legenda de la Wehrmacht neta (en alemand : Mitomans, oder Legende der sauberen Wehrmacht), es la tèsi segon la quala l'armada del Tresen Reich, la Wehrmacht, èra una institucion apolitica, coma la Reichswehr de la republica de Weimar, a la quala a succedit, e èra innocenta dels crimis de guèrra e dels crimis contra l'umanitat qu'a comés e que son negats o relativizats. Segon aquela teoria, los militars alemands se serián comportats de faiçon onorabla, coma lors adversaris de las armadas aliadas. Lo mite met endavant las capitadas militaras de la Wehrmacht e la glorificacion del soldat alemand per sas valors de coratge e de disciplina.
Las premícias de la reabilitacion de la Wehrmacht apareisson tre , al marge del procès de Nurembèrg : en efièch, un grop d'ancians oficièrs superiors redigís alara, a la demanda del general american William Joseph Donovan, un memòri entitolat L'Armada de tèrra alemanda de 1920 a 1945. Lo mite nais dins las annadas 1950, de la volontat de veterans e d'ancians oficièrs de la Wehrmacht de restaurar l'imatge de l'armada alemanda mentre que los americans desiran la renaissença de las fòrças armadas alemandas dins lo contèxt de la guèrra freja. En octobre de 1950, un grop d'ancians oficièrs superiors adreça al cancelièr Konrad Adenauer, e sus sa demanda, lo « Memorandum sus la formacion d'un contingent alemand per la defensa d'Euròpa de l'Oèst dins l'estructura d'una fòrça internacionala de combat », o memorandum Himmerod, que defend clarament la reabilitacion de la Wehrmacht. Lo mite es entretengut pendent las annadas seguentas per de nombroses obratges apologetics, dont los de l'influent istorian britanic Basil Henry Liddell Hart, que pren sustot la defensa d'Erich von Manstein pendent lo procès d'aqueste. Lo mite s'implanta solidament dins la màger part dels obratges istorics e dins l'opinion publica e perdura entre la debuta de las annadas 1950 e la fin de las annadas 1970.
Aquela tèsi d'una « Wehrmacht a las mans netas » es remesa en causa pels miègs scientifics tre la fin de las annadas 1970. Las avançadas de l'istoriografia pendent las annadas 1980, aital coma la capitada granda de l'exposicion consacrada als crimis de la Wehrmacht, itineranta en Alemanha e en Àustria dins la segonda mitat de las annadas 1990 e visitada per mai o mens 900 000 personas, acaban de la descreditar al près de l'opinion publica. La responsabilitat de la Wehrmacht dins la guèrra d'exterminacion menada sul front de l'Èst, per la començada del Kommissarbefehl, son sosten als massacres de Josieus comeses pels Einsatzgruppen e sa radicalizacion sul front de l'Oèst son uèi establits e largament reconeguts.
Actualitats
- : Lo president de la republica islamica d'Iran, Ebrahim Raïssi (fòto), es portat desaparegut après l'escrachament d'un elicoptèr o transportant près de Varzaqan.
- : en Republica Dominicana, las eleccions parlamentàrias an luòc al meteis temps que lo primièr torn de l'eleccion presidenciala.
- : lo president del governament d'Eslovaquia, Robert Fico, es victima d'una temptativa d'assassinat.
- : lo president francés Emmanuel Macron decreta l'instauracion de l'estat d'urgéncia en Nòva Caledònia en seguida de violentas susmautas dins l'archipèla.
- : en Lituània, lo president Gitanas Nausėda arriba largament en cap del primièr torn de l'eleccion presidenciala davant la Primièra ministra Ingrida Šimonytė.
O sabiatz ?
- Lo batalhon supletiu tonkinois es una unitat militara que, malgrat qu'equipada d'automitralhairas , èra estada creada abans tot per gardar lo contraròtle de sos militars, d'ancians policièrs vietnamians de la concession francesa de Shanghai, e aviá pas qu'una valor militara limitada.
- Lo mamba negre, sèrp lo mai sovent gris clar, deu son nom a la color interiora de sa boca (fòto).
- Malgrat qu'eissida d'un decret unanim, l'instauracion de la Primièra Republica francesa es pas jamai estada oficialament proclamada, ni son abolicion.
- La bandièra de Turcmenistan es la sola bandièra nacionala modèrna a far figurar dels motius de tapisses.
- A la debuta de las annadas 1980, lo Naval Investigative Servici a cercat (de badas) una insasibla « Dorothy ».
- Las Caribas, qu'an balhat lor nom a una immensa region d'America, son legalament proprietàrias d'un territòri de 15 quilomètres carrats.
Presentacion
Wikipédia es un projècte d'enciclopèdia collectiva en linha, universala, multilingua e foncionant sul principi del wiki. Aquel projècte a per mira d'ofrir un contengut liurament reütilizable, objectiu e verificable, que cadun pòt modificar e melhorar.
Wikipédia es definida per de principis fondators. Son contengut es jos licéncia Creative Commons BY-SA. Pòt èsser copiat e reütilizat jos la meteissa licéncia, jos resèrva de ne respectar las condicions. Wikipédia forniguèt totes sos contenguts gratuitament, sens publicitat, e sens recórrer a l'espleitacion de las donadas personalas de sos utilizators.
Los redactors dels articles de Wikipédia son benevòls. Coordinan lors esfòrces dins una comunautat collaborativa, sens dirigissent.
Uèi, Wikipédia en francés compte : | |
2 612 514 articles |
16 935 contribuïdors enregistrats actius |
Coma contribuïr ?
Cadun pòt publicar sulcòp de contengut en linha, a condicion de respectar las règlas essencialas establidas per la Fondacion Wikimedia e per la comunautat ; per exemple, la vérifiabilité del contengut, l'admissibilitat dels articles e gardar una actitud corala.
De nombrosas paginas d'ajuda son a vòstra disposicion, sustot per crear un article, modificar un article o inserir un imatge. Esitatz pas a pausar una question per èsser ajudat dins vòstres primièrs passes, sustot dins un dels projèctes tematics o dins divèrses espacis de discussion.
Las paginas de discussion servisson a centralizar las reflexions e las remarcas permetent de melhorar los articles.
Efemerid del 20 de mai
- 325 : Constantin Ier amassa a Nicèa lo primièr concili ecumenic de l'Istòria ; se conclutz per la condemnacion de l'arianisme .
- 1498 : lo navigator portugués Vasco de Gama arriba en Índia.
- 1862 : lo president american Abraam Lincoln signa lo Homestead Act, lei al ròtle màger dins la conquista de l'Oèst.
- 1902 : independéncia de Cuba de cap als Estats Units, quatre ans après la fin de la dominacion espanhòla.
- 1983 : la revista americana Sciéncia publica la descobèrta, per de cercaires franceses de l'institut Pasteur (fòto), del virus de l'immunodéficience umana (VIH), responsable del sida.
- 2002 : Timòr Èst ven un país independent d'Indonesia .
Imatge labellisée del jorn