Motor de recèrca

Captura d'ecran d'una pagina de resultat de recèrca

Un motor de recèrca es una aplicacion permetent a un utilizator d'efectuar una recèrca locala o en linha, valent a dire de trobar de ressorsas a partir d'una requèsta compausada de tèrmes. Las ressorsas pòdon sustot èsser de las paginas web, dels articles de fòrums Usenet, dels imatges, de las videos, dels fichièrs, dels obratges, dels sits, pedagogics, de las aplicacions, dels logicials open font.

Sul principi, foncionan generalament :

• amb una indexacion del contengut dels sits internet dins una o mantuna basa de donadas de l'esplechaire del motor de recèrca, indexacion efectuada prealablament a la recèrca.
• Atal, lo motor restituís, en foncion de sos paramètres (exemple : los diferents algoritmes de recèrca de Google) una lista de paginas correspondent als mots recercats.

D'unes sits web ofrisson un motor de recèrca coma principala foncionalitat ; se crida alara « motor de recèrca » lo sit el meteis. Son de recèrcas sul web sens intervencion umana, çò que los distinguís dels annuaris. Son basats sus dels « robòts », encara apelats « bots », « spiders «, « crawlers » o « agents », que corron automaticament los sits a intervals regulars per tal de descobrir de novèlas adreças (URL). Seguisson los ligams hypertexte que religan las paginas las unas als autres, los unes après los autres. Cada pagina identificada es alara indexada dins una basa de donadas, accessibla puèi pels internautas a partir de mots-claus.

Es per abús de lengatge que se crida egalament « motors de recèrca » dels sits web prepausant d'annuaris de sits web : dins aquel cas, son d'instruments de recèrca elaborats per de personas que repertòrian e classifican de sits web jutjats dignes d'interès, e non dels robòts d'indexacion.

Los motors de recèrca s'aplican pas unicament a Internet : d'unes motors son de logicials installats sus un ordenador personal. Son de motors diches « de burèu » que combinan la recèrca demest los fichièrs estocats sul PC e la recèrca demest los sits Web — se pòt citar per exemple Copernic Desktop Search, Windex Server, etc.

Se tròba egalament de métamoteurs, valent a dire dels sits web ont una meteissa recèrca es lançada simultanèament sus mantun motor de recèrca, los resultats essent puèi fusionats per èsser presentats a l'internauta .

Istoric

Los motors de recèrca Internet precedisson las debutas del Web fin 1990 :

• 1982 ; recèrca d'utilizators Whois
• 1989 ; recèrca d'utilizators multi-rets Knowbot Informacion Servici (en)
• 1990 : primièr motor de recèrca sul contengut dels fichièrs, Archie que s'apièja sul protocòl de transferiment de fichièrs (ftp).

Los motors de recèrca son inspirats dels espleches de recèrca documentària (a basa de fichièrs invertits, àlias fichièrs d'indèxes) utilizats suls mainframes dempuèi las annadas 1970, coma lo logicial STAIRS sus UBM. Lo mòde d'empliment de lors basas de donadas es pasmens diferent, perque orientada ret. D'un autre costat la distincion entre donadas formatadas (« camps ») e tèxt liure i existís pas mai, malgrat que començant dempuèi 2010 a se reïntrodusir pel biais del web semantic.

De motors istorics son estats Yahoo! (1994), Lycos (1994), Altavista (1995, primièr motor 64 bits) e Backrub (1997), ancessor de Google (1998).

Google pòrta un cambiament important: estòca dins sos servidors las paginas qu'indèxa, çò que fasián pas alara los autres motors.

Per respondre als besonhs dels estudiants, dels universitaris, cercaires e engenhaires, dels motors especializats destinats als subjèctes scientifics e tecnics son apareguts.

Foncionament

Representacion d'un trocilhon del web a l'entorn de Wikipedia.org.

Lo foncionament d'un motor de recèrca coma tot instrument de recèrca se descompausa en tres procediments principals :

1. L'exploracion o crawl : lo web es sistematicament explorat per un robòt d'indexacion segon récursivement totes los hyperliens que tròba e recuperant las ressorsas jutjadas interessantas. L'exploracion es lançada dempuèi una ressorsa pivòt, coma una pagina d'annuari web. Un motor de recèrca es primièr un esplech d'indexacion , valent a dire que dispausa d'una tecnologia de collècta de documents a distància suls sits Web, per un esplech que s'apèla robòt o bot. Un robòt d'indexacion dispausa de sa pròpria signatura (coma cada navigator web). Per exemple, Googlebot es o usar agent (signatura) del crawler de Google ; BingBot es lo de Bing ; AppleBot lo d'Apple .
2. L'indexacion de las ressorsas recuperadas consistís a tirar los mots considerats coma significatius del còrpus a explorar. Los mots extraches son enregistrats dins una basa de donadas organizada coma un gigantesc diccionari invertís o, mai exactament, coma l'indèx terminologic d'un obratge, que permet de retrobar lèu dins qual capítol de l'obratge se situa un tèrme significatiu balhat. Los tèrmes non significatius dins un contèxt balhat s'apèlan dels mots voids. Los tèrmes significatius son associats a un pes. Aqueste miralha a l'encòp la probabilitat d'aparicion del mot dins un document e lo « poder discriminant d'aquel mot » dins una lenga, confòrmament al principi de la formula TF-IDF. L'indexacion s'efectua après un ensemble de tractament sintaxics e semanticas (lematizacion, categorizacion, supression dels mots « voida »…) e algorithmiques segon diferentas tecnicas basadas uèi sus l'intelligéncia artificiala (Word2Vec, LDA…).
3. La recèrca correspond a la partida requèstas del motor, que restituís los resultats. Un algoritme es aplicat per identificar dins lo còrpus documentari (en utilizant l'indèx), los documents que correspondon çò melhor als mots contenguts dins la requèsta, per tal de presentar los resultats de las recèrcas per òrdre de pertinéncia supausada. Los algoritmes de recèrca fan l'objècte de plan nombrosas investigacions scientificas. Los motors de recèrca los mai simples s'acontentan de requèstas booleanas per comparar los mots d'una requèsta amb los dels documents. Mas aquel metòde atenh lèu sos limits sus de còrpus voluminoses. Los motors mai evoluats son basats sul paradigma del modèl vectorial : utilizan la formula TF-IDF per metre en relacion lo pes dels mots dins una requèsta amb aqueles contenguts dins los documents. Aquela formula es utilizada per bastir de vectors de mots, comparats dins un espaci vectorial, per una similaritat cosinus. Per melhorar encara los resultats d'un motor, existís de nombrosas tecnicas, la mai coneguda essent la del PageRank de Google que permet de ponderar una mesura de cosinus en utilizant un indici de notorietat de paginas. Las recèrcas mai recentas utilizan lo metòde dichas d'analisi semantica latenta que tempta d'introduire l'idèa de cooccurrences dins la recèrca de resultats (lo tèrme « auto » es automaticament associat a sos mots pròches tals coma « garatge » o un nom de marca dins lo critèri de recèrca).

Tot parièr, un article sus la « recòlta » del « blat » en « França » serà jutjat pertinent coma candidat a la responsa sus una question pertocant la « cultura » de las « cerealas » en « Euròpa ».

De moduls complementaris son sovent utilizats en associacion amb las tres bricas de basas del motor de recèrca. Los mai coneguts son los seguents :

Lo corrector ortografic :	Lo lemmatiseur :	L'anti-diccionari :
Permet de corregir las errors introduchas dins los mots de la requèsta en s'assegurant de lor pertinéncia per la presa en compte de lor forma canonica.	Permet de reduire los mots recercats a lor lema per atal espandir lor portada de recèrca.	Suprimís totes los mots « voids » (tals coma « de », « lo », « la ») que son non-discriminants, e que perturban lo resultat de recèrca en introdusent de bruch. La supression se fa dins l'indèx e dins las requèstas.

Optimizacion pels motors de recèrca

Per tal d'optimizar los motors de recèrca, las webmestres inserisson de métaéléments (métatags) dins las paginas web, dins l'entèsta HTML (head). Aquelas informacions permeton d'optimizar las recèrcas d'informacion suls sits web.

Finançament

Los sits dont la recèrca es lo principal servici se finançan per la venda de tecnologia e de publicitat.

Lo finançament per la publicitat consistís a presentar de publicitats correspondent als mots recercats pel visitaire. L'anonciaire crompa de mots-claus : per exemple una agéncia de viatges pòt crompar de mots-claus coma « vacanças », « ostalariá » e « plaja » o « Canas », « Antíbol » e « Niça » s'es especializada dins aquela region. Aquela crompa permet d'obtenir un referenciament dich « referenciament pagant » a distinguir de referenciament dich « referenciament natural ».

Lo motor de recèrca pòt afichar la publicitat de doas faiçons : en encart separat o en l'integrant als resultats de la recèrca. Pel visitaire, l'encart separat se presenta coma una publicitat classica. L'integracion als resultats se fa en revenge al detriment de la pertinéncia dels resultats e pòt aver de recasudas negativas sus la qualitat percebuda del motor. D'aquel fach, totes los motors vendon pas de plaçament dins los resultats.

Los motors de recèrca constituïsson un enjòc economic. La valor borsièra del holding Alfabet proprietari de Google, principal motor de recèrca, èra de 831 miliards USD en abril de 2020.

Tecnicas de desviacion

L'importància dels enjòcs economics a generat de tecnicas de desviacion malonèstas dels motors de recèrca per obtenir de referenciaments « naturals », lo spamdexing (referenciament abusiu en francés).

Las tecnicas mai practicadas de spamdexing son :

• Lo cloaking, qu'es una tecnica permetent de fornir una pagina diferenta als motors de recèrca d'aquela visibla per un internauta.
• Los sits miralhs, que son de còpias exactas d'un sit internet, mas jos una autra adreça.
• Lo zurnisme, qu'es la creacion d'un neologisme per obtenir una exclusivitat de referenciament. Lo mot zurnisme es el meteis un zurnisme, qu'es estat creat en 2007 per un blòg francés.

Las tecnicas de referenciament abusiu son percaçadas pels editors de motors de recèrcas, que constituïsson de listas negras, provisòrias o definitivas.

Se distinguís lo spamdexing, desviacion malonèsta, del « SEO », Search Engine Optimization (optimizacion pels motors de recèrca en francés). Las tecnicas de SEO son comercializadas per de societats especializadas.

Venda de tecnologia

Las organizacions grandas (entrepresas, administracions) dispausan generalament de plan nombrosas ressorsas informaticas dins un vast intranet. Lors ressorsas essent pas accessiblas dempuèi Internet, son pas cobèrtas pels motors de recèrca del web. Devon donc installar lor pròpri motor se vòlon menar de recèrcas dins lors ressorsas. Constituïsson donc un mercat pels desvolopaires de motors de recèrca. Se parla alara de motor de recèrca per entrepresa (veire mai bas).

Arriba egalament que de sits web publics utilizan los servicis d'un motor de recèrca per enriquir lor ofèrta. Se parla alara de « SiteSearch ». Aqueles logicials permeton la recèrca de contenguts dins un o mantun grop de sits. Aquelas tecnologias son particularament esplechadas suls sits de contenguts e los sits de venda en linha. La particularitat d'aqueles espleches es sovent la complexitat de començada e las ressorsas tecnicas necessàrias disponiblas.

Arriba tanben que los portals grands esplechan la tecnologia dels motors de recèrca. Atal Yahoo!, especialista de l'annuari web, a utilizat pendent qualques annadas la tecnologia de Google per la recèrca fins que lança son pròpri motor de recèrca Yahoo Search Technology en 2004 dont las fondacions provenon d'Altavista, Inktomi e Overture, societats fondatrises dels motors de recèrca e recrompadas per Yahoo!.

Evolucion cap al web semantic

De mai en mai de productors de contengut, en seguida de las recomandacions del W3C sul web semantic, indèxan lors basas amb de metadonadas o de las taxinomias (ontologias), en vista de permetre als motors de recèrca de s'adaptar a las analisis semanticas.

Aquelas formas de recèrcas e d'analisis de còrpus d'informacions per via informatica son pas encara que de potencialitats.

Per comparason amb de recèrcas plen tèxt, de las recèrcas realizadas sul web semantic devon èsser mai convivialas per l'utilizator :

• L'utilizator d'un sistèma semantic deu poder dirèctament pausar sa question en lenga naturala.
• Lo motor de recèrca semantica forniguèt la responsa precisa a una question puslèu qu'una lista de paginas i respondent.

Existís pas encara a pròpriament parlar de motor de recèrca semantica que permeta de comprene una question en lenga naturala e d'adaptar una responsa en foncion dels resultats trobats.

Qualques temptativas existisson pasmens per cercar de respondre per de formas intermediàrias a aquela problematica del sens dins la recèrca d'informacion :

• Powerset recrompat per Microsoft e parcialament integrat a Bing ;
• KartOO, de la societat Kartoo, qu'afichava de grafs semantics dins l'encastre de sas cartas de recèrca (barrat en 2010) ;
• WolframAlpha, motor de recèrca que respond a las questions en lenga naturala a partir d'una basa de donadas.
• Yatedo, motor de recèrca de personas utiliza la semantica per tal de tirar las informacions relativas a una persona sus una pagina Web.

Evolucion cap al motor e annuari

Las recèrcas d'adreças sus internet

L'abandon progressiu dels annuaris imprimits conduch los usatgièrs a efectuar las meteissas recèrcas sus l'internet « profession+localitat ». Google a donc aquesit en 2010 un fichièr d'entrepresas (per França e un certan nombre de país), per efectuar un mesclatge de las donadas web e annuari quand las requèstas correspondon a una activitat localizada. Aquela tendéncia novèla se verifica en çò dels principals motors de recèrca e de novèls « espleches mixte » espelisson. Yandex e Baidu an pas encara adoptat aquel modèl de mesclatge.

Segon un estudi realizat per McKinsey&Co, solament 65 % de las PME francesas dispausavan d'una preséncia sus Internet en 2013. Segon un autre estudi^{[réf. necessari]}, aquela proporcion atenh 72 % per las professions liberalas (avocats, dentistas, mètges, notaris, uissièrs, infirmièras...).

Los motors de recèrca que per definicion collèctan unicament de donadas eissidas de l'internet, an donc estiu obligats d'aquerir e de prepausar aquelas adreças d'annuari en complement per contentar la recèrca d'adreças dels internautas. Google a batejat aquelas adreças « Google Adreças », puèi d'ofici basculadas cap a « Google + », actualament « Google My Business ». Los motors de recèrca Bing e Google comunican pas l'origina d'aqueles fichièrs d'entrepresas integrats, levat Yahoo! qu'es en associacion amb Paginas Jaunas.

Part de mercat fòra Asia^[perqué ?]

Part de mercat actualizada a la debuta de 2022.

Motor	Logo	França	Alemanha	Canadà	Estats Units	Mexic	Brasil	Marròc
Google		90,14 %	94,54 %	92,38 %	84,8 %	94,9 %	97,35 %	97,31 %
Bing		5,25 %	2,89 %	4,31 %	5,59 %	3,36 %	1,32 %	1,79 %
Yahoo!		1,32 %	0,84 %	2,33 %	8,35 %	1,51 %	1,18 %	0,71 %
Qwant		1,07 %
DuckDuckGo		0,59 %	0,67 %	0,73 %	1,01 %	0,09 %	0,01 %	0,08 %
MSN				0,1 %	0,08 %	0,1 %	0,02 %
Yandex								0,03 %

Méta-motors

Los métamoteurs son d'espleches de recèrca qu'interrògan mantun motor de recèrca simultanèament e afichan a l'internauta una sintèsi pertinenta.

Exemples : Startpage, Searx, Seeks, Lilo, Framabee, Kagi...

Multi-motors

Se designa per « multi-motors (en) » (o mai rarament, « extrà motor ») una pagina web prepausant un o mantun formulari permetent d'interrogar mantun motor. Pòt egalament (mas mai rarament) s'agir d'un logicial, d'una foncion o d'una extension de navigator web, o d'una barra d'espleches…

La causida d'un dels motors se pòt far per boton, boton ràdio, onglet, lista déroulante o autra.

Las primièras paginas d'aquel tip recopiavan lo còdi dels formularis de mantun motor. Amb l'aparicion del JavaScript es vengut possible d'aver pas mai qu'un sol formulari.
Se pòt citar per exemple Creative Commons Search, Ecosia, Disconnect, lo motor de recèrca de Maxthon, HooSeek (barrat en 2012), searchall.net, etc.

Motors o métamoteurs destinats a la literatura scientifica e tecnica

Lo motor de recèrca lo mai conegut e lo mai utilizat pertocant la literatura scientifica e tecnica es Google Scholar, dont l'algoritme indèxa un fum de basas de donadas e de metadonadas estructuradas de literatura scientifica e tecnica e de brevets, mas existís d'autres motors, mai o mens especializats :

Los motors grands de recèrca del domeni scientific (en 2022)

Nom	Descriptiu
Base (Bielefeld Academic Search Engine)	Especializat dins l'escambi d'archius numerics, explòra mai de 300 milions de documents d'interès scientific, eissits de mai de 10 000 ressorsas liuras (en 2022) e esplechant l'Open Archius Iniciativa (OAI).
OAIster (motor del WorldCat Discovery)	furga los còrpus d'imatges de mai de 500 entitats academicas : articles de jornals, tèxtes, libres, videos, sons open-fonts e d'interès academic, amb mai o mens 25 milions de notícias en 2022 ; puslèu orientat Biologia, medecina e quimia
BioTechSearchEngine	furga los contenguts de mai o mens 300 revistas en liure accès
BioMed Central	perquisicion los contenguts en liure accès de 200 revistas dels domenis de la medecina e la biologia e en medecina
PubChem	destinat a la quimia
CiteSeerX	bibliotèca numerica e motor de recèrca, destinat a las sciéncias de l'informacion e a l'informatica
TechXtra	explòra d'articles, obratge, jornals, rapòrts tecnics, tèsis, memòrias e « ressorsas educativas liuras » (OER)
WorldWideScience	destinat als brevets e als contenguts eissits de societats sabentas del mond entièr
Motor de l'INIST	informacion scientifica e tecnica
Sciéncia.gouv	Portal governamental francés (desaparegut)
NARCIS	co-elaborat e gerit per l'Acadèmia reiala neerlandesa de las arts e de las sciéncias e Canadà Institute for Scientific and Technical Informacion
Journal@rchive (japonés)	Archius de jornals e revistas scientificas japonesas.
Isidore	concebut pel CNRS pels estudiants, doctorants, ensenhants e cercaires en sciéncias umanas e socialas. Explòra 3 milions de documents dins mai de 2 000 fonts (en 2022), dont sustot del SUDOC, de la BnF, de la bibliotèca del Congrès, e de l'Institut de recèrca e d'istòria dels tèxtes
Jurn	destinat a las arts e a las sciéncias umanas e socialas (SHS), amb un accès a mai de 1 000 revistas electronicas en liure accès

Motors de recèrca solidàrias o ecologicas

Se designa per « motor de recèrca solidària », un motor que reverse una partida de sos revenguts a de causas ecologicas, socialas o umanitàrias. Aqueles motors son nascuts del constat que los revenguts annals generats per la publicitat suls motors de recèrca son pro importants (mai o mens 45 $ per an per utilizator per Google en 2014). Los motors de recèrcas solidàrias se distinguisson sustot dins la faiçon de distribuïr los revenguts generats. D'unes motors coma Ecosia reversent alara una partida dels revenguts a una sola e unica causa, mentre que de motors coma Lilo e YouCare permeton als internautas de causir los projèctes a finançar.

D'unes motors an egalament adoptat una politica de neutralitat carbòni, tals coma Google, DuckDuckGo e Ecosia. Google afirma que serà neutre en carbòni d'aicí 2030, en partida en crompant d'energias renovelablas e tre 2017, l'entrepresa ne recrompe aitant que ne consumís mas cal pas oblidar que l'utilizacion de las energias renovelablas produch sovent dels gases d'efièch de sarra. A la debuta de las annadas 2020 Google es lo mai gròs crompaire privat al mond d'aquel tip d'energia. Las energias renovelablas essent essencialament intermitentas, Google los pòt pas utilizar dirèctament o de faiçon permanenta : una entrepresa que se declara neutra en carbòni utiliza dins los faches dels « garantidas d'originas renovelablas »(çò qu'es pas forçadament vertat car d'unas entrepresas crompa de garantidas d'origina renovelablas mas fornisca en realitat l'electricitat de la ret) que permeton de s'assegurar que l'energia carbonée que consumís serà compensada per una produccion equivalenta d'energia renovelabla. Solament, segon l'associacion The Shift Project, lo modèl economic de Google necessita totjorn mai de poténcia de calcul, de renovelar e d'aumentar son infrastructura, sas rets e sos equipaments dont la produccion es una font importanta de gas d'efièch de sarra. Per l'associacion négaWatt, la comunicacion de Google se focaliza sus l'usatge mas eclipsa los problèmas environamentals ligats a l'extraccion de las ressorsas, del transpòrt e del reciclatge.

Lo métamoteur de recèrca Ecosia utiliza 80 % de sos revenguts publicitaris per de projèctes de reforestacion als quatre cantons del mond.

Motors verticals

Se designa per « motors verticals » una pagina web o un servici multimèdia que prepausa una recèrca especializada dins un domeni professional o qu'es particularament ciblat. Aquel esplech de recèrca es especializat dins un sector particular, tal coma las telecomunicacions, lo drech, la biotecnologia, la finança (assegurança) o encara l'immobiliari. Son foncionament general es basat sus una basas de donadas constituïda a partir de las basas de totes los sits especializats de l'activitat ciblada.

Aquel tip de motor es utilizat pels professionals e ciblat sul consumaire, amb lo mai sovent una finalitat economica que deriva sus la geolocalizacion.

Se retròba atal pel public grand dels annuaris, dels comparadors. N'existís ara per totas las activitats : immobiliari, torisme, recèrca d'emplec, recrutament, automobila, lésers, jòcs.

Motor de recèrca d'entrepresa

L'explosion del nombre de contenguts de formats divèrses (donadas, informacions non estructuradas, imatges, videos…) disponiblas dins las entrepresas los possan a s'equipar de motor de recèrca en intèrne.

Segon un estudi menat per MARKESS Internacional en febrièr de 2008, 49 % de las organizacions an ja recorses a un motor de recèrca d'entrepresa, e 18 % considèran son utilizacion d'aicí a 2010. Aqueles motors de recèrcas son en màger partida integrats als pòsts de trabalh o als espleches de gestion electronica dels documents, mas son dins un nombre creissent d'entrepresas capablas de cobrir a l'encòp los contenguts intèrns e extèrns de l'entrepresa, o encara integrats als espleches de gestion de contengut o a las solucions décisionnelles.

Demest los actors prepausant de motors de recèrca d'entrepresa figuran Google, Exalead, PolySpot o OpenSearchServer.

Ressorsas pels motors de recèrca

Las tecnologias d'analisi del lengatge, talas coma la lematizacion, l'extraccion d'entitats nommadas, la classificacion e lo clustering permeton de melhorar grandament lo foncionament dels motors de recèrca. Aquelas tecnologias permeton tot a l'encòp de melhorar la pertinéncia dels resultats e d'engatjar l'internauta dins un procediment de recèrca mai performant, coma es lo cas amb la recèrca a facietas ^{[precision necessària]}.

Impacte environamental

Segon l'estudi de l'ADEME « Internet, corrics, reduire los impactes » publicada en febrièr de 2014, anar dirèctament a l'intencion d'un sit, siá en picant son adreça dins son navigator, siá en l'avent enregistrat coma « favorit » (puslèu que de recercar aquel sit per un motor de recèrca) dividís per 4 las emissions de gases d'efièch de sarra, çò que depend en realitat del tip de motor de recèrca, las recèrcas dins los motors coma Ecosia avent una marca mejana negativa.

Veire tanben

Articles connèxes

Espleches

• Lista de motors de recèrca
• Instrument de recèrca
• Recèrca plen tèxt
• Motor de recèrca collaboratiu, Métamoteur, Annuari web, Referenciament, Posicionament, Spamdexing
• Page de resultats d'un motor de recèrca
• Smart bookmark
• Botiòla de filtres

Teoria

• Combinatòria semantica
• Recèrca d'informacion (IR)
• Sistèma de recèrca d'informacion
• Analisi semantica
• Recèrca d'imatge pel contengut

Automatizacion

• Indexacion automatica de documents
• Exploracion (robòt d'indexacion)
• Algoritme de recèrca

Bibliografia

• Guillaume Senhor, Los Motors de recèrca, París, La Descobèrta, coll. « Marcas : cultura, comunicacion » (n^o 671), 2016, 126 p. (ISBN 978-2-7071-8495-5).