Terminologia

La terminologia es una disciplina qu'a per objècte l'estudi teoric de las denominacions dels objèctes o dels concèptes utilizats per tal o tal domeni del saber, lo foncionament dins la lenga de las unitats terminologicas, aital coma los problèmas de traduccion, de classament e de documentacion que se pausan a lor subjècte. Se crida egalament terminologia l'ensemble dels tèrmes, rigorosament definits, que son especifics d'una sciéncia, d'una tecnica, d'un domeni particular de l'activitat umana.

La nòrma ISO 1087 definís la terminologia coma « l'estudi scientific de las nocions e dels tèrmes en usatge dins las lengas d'especialitat ». Se retròba aicí una distincion fondamentala, l'entre nocion e tèrme. Segon Eugen Wüster, l'un dels creators de la disciplina, lo tèrme es una unitat a doas fàcias comportant una denominacion (dins una lenga quala que siá) fasent referéncia a una nocion (valent a dire una unitat d'òrdre conceptual).

La terminologia consistís en l'estudi de la causida e de l'usatge dels tèrmes fasent partida dels vocabularis d'especialitat, que se pòt trobar dins totes los domenis de coneissença : informatic, gramatica, lingüistica, matematica, filosofia, medecina, musica… e que pòdon tanben relevar de la lenga correnta, donc figurar a l'encòp dins una banca de terminologia, dont se cargan de las terminologues, e dins un diccionari de lenga correnta, dont se cargan dels lexicografs. Per exemple, lo tèrme compta relèva a l'encòp de la terminologia de l'amoblament e de la terminologia de l'informatica.

La terminologia fa l'objècte d'un contraròtle public dins d'unes païses francofòns.

Ròtle del terminologue

Lo trabalh del terminologue es de localizar, d'analisar e, al besonh, de crear de tèrmes per respondre al besonh d'expression de l'usatgièr . Son trabalh de creacion de mots es de natura semantica e etimologica. Per oposicion, la nomenclatura es la codificacion d'un ensemble de mots pròpris a un domeni (generalament scientific) ponchut. Aquela codificacion se fa alara mai, segon de critèris sintaxics e de pragmatisme.

Lo trabalh terminologic supausa d'ara enlà l'utilizacion de l'esplech informatic e sustot dels logicials de basas de donadas. Las informacions suls tèrmes son referenciadas dins una ficha terminologica dont existís mantuna forma. Se retròba en general dins aquesta los meteisses tips d'informacions : tèrme vedeta, informacions gramaticalas (classa de mots e categoria, p.ex. nom masculin), definicion, font, etc. Lo trabalh terminologic es un trabalh pimpilhós que supausa lo respècte absolut de las consignas formalas de sasida de las donadas.

Sens connèxas del tèrme terminologia

• Amassa dels tèrmes particulars a un autor, a un pensaire, a un corrent de pensada. Se parla atal de terminologia kantiana, sulpicienne, marxista, o autra. Es alara ligada a la dialectica.

• Amassa dels tèrmes, de las expressions pròprias a una region, a un grop social (es lo cas d'una terminologia populara) o a una disciplina (èx: terminologia gramaticala).

• Se s'admet que tota sciéncia es « un ensemble de tèxtes (donc de tèrmes) editats », la terminologia ven una partida de l'epistemologia, l'autra partida essent l'éditologie .

Contraròtle public dins los païses francofòns

Dins d'unes païses francofòns, la terminologia es controlada per d'instàncias publicas.

A Canadà

La terminologia a Canadà fa l'objècte d'un contraròtle public dempuèi un trentenat d'annadas. L'Ofici quebequés de la lenga francesa publica lo sit internet del Grand diccionari terminologic, taulièr en doas lengas, franceses e angleses, e balhant, per cada tèrme e dins totes los domenis ont es emplegat, la definicion en francés, l'equivalent en anglés, los sinonims, e dels comentaris. A Canadà, de gròsses esfòrces son faches per protegir lo francés e daissar pas l'anglés s'impausar dins totes los domenis. Aquí perqué tota una seria de mesuras son estadas presas per l'amainatjament lingüistic del francés (e mai precisament, l'amainatjament del còdi, per oposicion a l'amainatjament de l'estatut qu'a per mira de precisar l'estatut e/o las foncions d'una lenga). S'agís d'ustensilhar la lenga per que pòsca èsser utilizada dins totas las situacions de comunicacion.

L'amainatjament lingüistic es pas, en realitat, que l'aplicacion d'una politica terminologica.

Lo Burèu de la Traduccion fach egalament partida dels servicis publics canadians. Lo sit met una seria d'espleches d'ajuda a la redaccion a disposicion del public grand, tals coma Termium Mai, la banca de donadas terminologicas e lingüisticas del governament de Canadà, lo Juridictionnaire e ConjugArt, un Bescherelle en linha.

En França

Lo decret del 3 de julhet de 1996 relatiu a l'enriquiment de la lenga francesa, que fach seguida a la lei Toubon (1994), a mes en plaça un dispositiu public d'enriquiment de la lenga francesa, que compòrta sustot l'Acadèmia francesa, la Delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França, aital coma una Comission generala de terminologia e de neologia. Rampelam que la lei Toubon fa seguida a la lei constitucionala de 1992 qu'a establit que « la lenga de la Republica es lo francés ». Lo dispositiu francés se coordina amb las organizacions terminologicas de totes los païses francofòns.

Totes los domenis fan l'objècte d'arrestats de terminologia publicats al Journal oficial de la Republica francesa, que precisan la definicion, lo sens, e l'equivalent estrangièr dels tèrmes especializats emplegats dins los tèxtes reglamentaris dins las administracions francesas aital coma dins los servicis publics. Aqueles arrestats son meses al ponch per de comissions de terminologia dins cada ministèri, coordenadas per la Comission generala de terminologia e de neologia.

Un còp publicats al Journal oficial, los tèrmes son meses a la disposicion del public grand dins lo sit internet FranceTerme mes en plaça pel Ministèri de la cultura.

Lexic d'especialitat

La terminologia e l'ontologia partejan la meteissa nocion fondamentala : la de concèpte. En terminologia, un tèrme es la combinason indissociabla d'una denominacion (expression lingüistica representant un mot mestièr) e d'un concèpte (de còps apelat nocion) que ne representa la significacion.

Veire tanben

Bibliografia

• María Teresa Cabré Castellví, La terminologia. Teoria, metòde e aplicacions, París, Armand Colin, 1998, 322 p.
• Marie-Claude L'Òme, La terminologia. Principis e tecnicas, Premsas de l'Universitat de Montreal, 2004, 278 p. (ISBN 978-2-7606-1949-4)
• Guy Rondeau, Introduccion a la terminologia, Boucherville, Quebèc, Gaëtan Morin, 2^e éd., 1984, 238 p. (ISBN 2-89105-137-8)
• Kilien Stengel, Terminologias gastronomicas e œnologiques : Aspèctes patrimonials e culturals, París, Lo Harmattan, coll. Questions alimentàrias e gastronomicas, 2020, 354 p. (ISBN 978-2-343-19610-7)

Articles connèxes

• Terminologia informatica
• Banca de terminologia
• Ficha terminologica
• Comission generala de terminologia e de neologia
• Centre de terminologia d'esperanto
• Lenga de partença

Ligams extèrns

• Ressorsa relativa a la santat :
  • Medical Subject Headings
• Notícias dins de diccionaris o enciclopèdias generalistas :

  • Den Estòr Danske Encyklopædi
  • Gran Enciclopèdia Catalana
  • Estòr norske leksikon
  • Universalis
• Notícias d'autoritat :

  • GND
  • Espanha
  • Israèl
  • Tchéquie
  • Letònia

• Centre internacional d'informacion per la terminologia (Infoterm)
• Delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França (DGLFLF) - Ressorsas terminologicas en linha
• Grand diccionari terminologic de l'Ofici quebequés de la lenga francesa
• Sit internet de FranceTerme
• Recèrca, metòdes e espleches de construccion de terminologias
• Conferéncia Terminologia e Ontologia
• Espleches de construccion de terminologias e d'ontologias
• La mesura dels mots, cinc estudis d'implantacion terminologica
• Portal terminologic multidisciplinar (TermSciences)
• TermCat Basa de donadas terminologicas en catalan e en espanhòl.
• Terminologia e Ontologia : teorias e aplicacions