Delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França 3

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França
Istòria
Fondacion
(Delegacion generala a la lenga francesa)Voir et modifier les données sur Wikidata
Predecessor
Comissariat general de la lenga francesa (d)Voir et modifier les données sur Wikidata
Quadre
Siglas
DGLFLF, DGLFVoir et modifier les données sur Wikidata
Zòna d'activitat
Caracteriza
Servici restacat al ministèri de la Cultura
Forma juridica
Domeni d'activitat
Administracion publica generalaVoir et modifier les données sur Wikidata
Sèti
País
Coordinadas
Organizacion
Efectiu
~ 30 agents[1]
Delegat general
Paul de Sinety (d) (dempuèi )Voir et modifier les données sur Wikidata
Sit web
Identifiants
SIREN
OpenCorporates
Annuari del servici public
Carte

La delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França (DGLFLF) es, en França, un servici restacat al ministèri de la Cultura. A per mission d'animar, a l'escalon interministerial, la politica lingüistica de França, pertocant a l'encòp la lenga francesa e las lengas regionalas.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Creada en 1989 amb lo nom de Delegacion generala a la lenga francesa (DGLF)[2], es venguda en 2001 la Delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França per tal de prene en compte las lengas regionalas[3].

Aviá succedit al Comissariat general a la lenga francesa (tanben cridat Naut Comissariat a la lenga francesa), creat en 1984[4] en remplaçament del Naut Comitat per la defensa e l'expansion de la lenga francesa, el meteis creat en 1966 pel general de Gaulle[5] e famós Naut Comitat de la lenga francesa en 1973[6].

Missions[modificar | modificar lo còdi]

La DGLFLF vèlha al respècte de la lei del en França, dicha lei Toubon e en particular al decret d'aplicacion de 1996 relatiu a l'enriquiment de la lenga francesa, modificat pel decret del [7], e de sas disposicions sus l'usatge de la lenga. Coordina per aquò, amb la Comission d'enriquiment de la lenga francesa, la mesa al ponch de listas terminologicas pels grops d'expèrts (ancianament comissions especializada de terminologia e de neologia) e l'Acadèmia francesa. Concretament, a participat a la començada de FranceTerme, diccionari terminologic mes a la disposicion del public grand sus internet.

Participa als programas d'ensenhament del francés als migrants. Sosten l'utilizacion de las lengas regionalas dins los mèdias e los espectacles. A sustot pilotat en 2014 una experimentacion rendent accessibla la basa Joconde del ministèri de la Cultura en catòrze lengas dont quatre lengas regionalas : lo breton, lo basc, l'occitan e lo catalan[8].

A assegurat fins a 2005 lo secretariat del Conselh superior de la lenga francesa.

Organiza cada annada la Setmana de la lenga francesa e de la francofonia al mes de març. Es partenària de las Conferéncias taln que permeton a la comunautat scientifica del tractament automatic de las lengas de se retrobar e d'escambiar sus de nombrosas problematicas (analisi sintaxica, tractament de la paraula, extraccion de coneissenças, semantica de còrpus…)[9].

Dins l'encastre del plan ministerial per l'otramar, la delegacion generala de la lenga francesa e a las lengas de França / ministèri de la Cultura e de la Comunicacion, a organizat, a Caiena, del 14 al , los estats generals del multilingüisme dins los otramars (EGM-OM)[10],[11]. Aquela manifestacion a amassat environ 250 participants venguts non solament de Guaiana, mas tanben de l'ensemble dels territòris d'otramar, de metropòli e de païses vesins amb per objectius de formular de recomandacions generalas per la començada d'una politica de las lengas en mai-mar[12]. La DGLFLF a causit de redigir los actes dels EGM-OM sus wikibooks.

La DGLFLF es partenària de l'associacion Wikimédia França[13] e conduch amb ela un projècte qu'a per mira de documentar e valorizar las lengas regionalas de França suls projèctes Wikimédia e internet en general[14]. Lo projècte a sustot menat a la creacion de la plataforma Lingua Liura en 2015[15].

Lista dels delegats generals[modificar | modificar lo còdi]

Los delegats generals a la lenga francesa, puèi a la lenga francesa e a las lengas de França, son estadas successivament :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. « Que sèm ? », sus culturecommunication.gouv.fr, Ministèri de la Cultura e de la Comunicacion (consultat lo ).
  2. Decret no 89-403 del 2 de junh de 1989 instituïssent un conselh superior de la lenga francesa e una delegacion generala a la lenga francesa, JORF no 144 del 22 de junh de 1989, p. 7729, NOR PRMX8900068D.
  3. Decret no 2001-646 del 18 de julhet de 2001 modificant lo decret no 89-403 del 2 de junh de 1989 instituïssent un Conselh superior de la lenga francesa e una delegacion generala a la lenga francesa e abrogant lo decret no 96-1101 del 10 de decembre de 1996 portant estatut d'emplec del delegat general a la lenga francesa, JORF no 166 del 20 de julhet de 2001, p. 11694, tèxt no 38, NOR MCCB0100364D.
  4. Decret no 84-91 del 9 de febrièr de 1984 instituïssent un comissariat general e un comitat consultatiu de la lenga francesa, JORF no 35 del 10 de febrièr de 1984, p. 554, sus Légifrance.
  5. Decret no 66-203 del 31 de març de 1966 portant creacion d'un Naut Comitat per la defensa e l'expansion de la lenga francesa, JORF no 82 del 7 d'abril de 1966, p. 2795, sus Légifrance.
  6. Decret no 73-194 del 24 de febrièr de 1973 modificant lo decret no 66-203 del 31 de març de 1966 portant creacion d'un Naut Comitat per la defensa e l'expansion de la lenga francesa, JORF no 50 del 28 de febrièr de 1973, p. 2204.
  7. Decret n° 2015-341 del 25 de març de 2015 modificant lo decret n° 96-602 del 3 de julhet de 1996 relatiu a l'enriquiment de la lenga francesa, JORF n° 0073 del 27 de març de 2015, p. 5578, tèxt n° 71, NOR MCCB1430182D.
  8. Cécile Bolesse, « JocondeLab presenta près de 300 000 òbras d'art en 14 lengas », sus 01net, .
  9. Sit del ministèri de la Cultura.
  10. « l'actualitat del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion »
  11. Xavier North, « De lengas que pòdon tot dire, de las lengas que parlan a totes », Cultura e Recèrca, no 125 « Per d'estats generals del multilingüisme en mai-mar »,‎ (legir en linha).
  12. « Estats generals del multilingüisme en mai-mar », sus Tahiti Informacions, .
  13. Nòstres partenaris sul sit web de Wikimédia França
  14. Ministèri de la Cultura, « Seminari Wikimédia sus la contribucion en lengas de França lo 23 de genièr de 2015 », sus culture.gouv.fr, .
  15. Ministèri de la Cultura, « Enquèsta sus las lengas de França e los projèctes collaboratius 2017 Wikimédia France/ DGLFLF », Lengas e recèrca,‎ , p. 20 (legir en linha)
  16. Decret del 5 de julhet de 1989 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa, JORF no 156 del 6 de julhet de 1989, p. 8433, NOR PRMX8910299D.
  17. Decret del 3 de novembre de 1993 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa, JORF no 256 del 4 de novembre de 1993, p. 15269, NOR PRMX9300974D.
  18. Decret del 22 d'octobre de 2001 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa e a las lengas de França, JORF no 246 del 23 d'octobre de 2001, p. 16707, NOR MCCX0105149D.
  19. Decret del 30 de setembre de 2004 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa e a las lengas de França, JORF no 229 del 1er octobre de 2004, tèxt no 76, NOR MCCB0400773D.
  20. Decret del 21 de mai de 2015 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa e a las lengas de França al ministèri de la cultura e de la comunicacion - M. DEPECKER (Loïc), JORF no 117 del 22 de mai de 2015, tèxt no 52, NOR MCCB1511855D.
  21. Decret del 14 de novembre de 2018 portant nominacion del delegat general a la lenga francesa e a las lengas de França - M. de SINETY (Paul), JORF no 264 del 15 de novembre de 2018, tèxt no 71, NOR MICA1830835D.

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]