Ministèri de la Cultura (França)
« Ministèri de la Comunicacion » torna aicí dirigir. Per las autras significacions, veire Ministèri de la Comunicacion (Argeria) e Ministèri de la Comunicacion (Burkina Faso).
Pels autres articles nacionals o segon las autras juridiccions, veire Ministèri de la Cultura.
| Fondacion | |
|---|---|
| Predecessor |
Direccion generala de las bèlas arts (d) |
| Tip | |
|---|---|
| Forma juridica | |
| Domeni d'activitat |
Administracion publica generala |
| Sèti | |
| País |
| Efectiu |
10 928 (2013)[2] |
|---|---|
| Ministra | |
| Personas claus | |
| Organizacion maire | |
| Budgèt |
4,135 miliards d'euros (2022)[1] |
| Sit web | |
| Portal de balhadas |
| data.gouv.fr |
|---|
Lo ministèri de la Cultura (dont la denominacion oficiala èra — entre 1997 e 2017 — « ministèri de la Cultura e de la Comunicacion ») es creat en França en 1959 pel president Charles de Gaulle, e atribuït a André Malraux amb lo nom de « ministèri d'Estat cargat dels Afars culturals ». A aquela meteissa epòca, de nombroses païses se son egalament dotats d'un ministèri de la Cultura. Lo ministèri es tradicionalament apelat, segon son adreça principala, « carrièra de Valois ».
De per abans, aquelas foncions èran exercidas per un ministre, un secretari d'Estat o un director de las Bèlas arts dependent del ministèri de l'Instruccion publica. Aqueste aviá pas solament la tutèla de las quatre bèlas arts (arquitectura, pintura, escultura e gravadura), mas tanben de la musica, de la dança, del circ, de las arts de la carrièra, del cinèma, del teatre, de l'opèra , de las arts decorativas, dels monuments istorics, aital coma de totas las escòlas correspondentas.
Rachida Dati es ministra de la Cultura dempuèi l'11 .
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
Premícias[modificar | modificar lo còdi]
.jpg)
L'intervencion de l'Estat dins lo domeni de las arts e de las letras es totjorn estada fòrta en França. S'es desvolopada pendent l'Ancian Regim, amb lo mecenat reial, la creacion del depaus legal per Francés Ier, la creacion de las manufacturas reialas de tapissariás, de la Comèdia-francesa e de las acadèmias jos Loís XIV.
Amb la Revolucion apareis lo lagui de salvagarda del patrimòni, amb lo musèu dels Monuments franceses d'Alexandre Lenoir, e los primièrs musèus d'arts, amb sustot la creacion del musèu del Louvre. Ludovic Vitet e Prosper Mérimée recensan e protegisson lo patrimòni bastit amb l'aparicion de la nocion de monument istoric.
Entre lo e lo , un ministèri de las Letras, Sciéncias e Bèlas arts es mesa en plaça, abans que sas atribucions sián pas restacadas al ministèri de l'Instruccion publica. En 1881, lo governament Léon Gambetta instaura un ministèri de las Arts, dont lo titular es Antonin Proust, que durarà pas que qualques meses.
La Tresena Republica favoriza l'educacion, amb las bibliotècas e los musèus e crèa la direccion generala de las Bèlas arts del ministèri de l'Instruccion publica. Lo Front popular introdutz l'educacion culturala e artistica, mas lo Parlament regèta lo ministèri de la vida culturala volgut per Jean Zay, per unir un secretariat d'Estat a l'Educacion nacionala e un autre a l'Expression nacionala, comprenent letras e arts, musèus, archius e bibliotècas[3].
Jeanne Laurent, sosdirectritz del teatre e de la musica al ministèri de l'Educacion nacionala pendent la Quatrena Republica favoriza la descentralizacion teatrala, amb lo Teatre nacional popular, lo Festenal d'Avinhon e los centres dramatics nacionals. En es creat lo ministèri de la Joventut, de las Arts e Letras, dirigit per Pierre Bourdan. Mas aquela primièra temptativa d'autonomia d'un ministèri ligat a l'accion culturala subreviu pas al cambiament ministerial del governament Paul Ramadier en octobre de la meteissa annada, la direccion generala de las Arts e Letras reïntegrant lo ministèri de l'Educacion nacionala.
Creacion del ministèri dels Afars culturals en 1959[modificar | modificar lo còdi]
Lo ministèri dels Afars culturals es nascut en França amb la Cinquena Republica. Lo general de Gaulle aconselha al Primièr ministre Michel Debré de prepausar un ministèri a André Malraux[4] :
« Vos serà util de gardar Malraux. Talhatz per el un ministèri, per exemple, un regropament de servicis que poiretz apelar « Afars culturals ». Malraux balharà de relèu a vòstre governament. »
Malraux accèpta. La creacion, actée lo [5], d'un ministèri dedicat permet a De Gaulle de significar que lo dardalh mondial de França se deviá far tanben per la cultura.
Lo ministèri novèl inclutz de servicis que dependián fins alara de divèrses ministèris : l'Educacion nacionala (direccion generala de las Arts e Letras, direccion de l'Arquitectura, direccion dels Archius de França), l'Industria e lo Comèrci (Centre nacional de la cinematografia), e las activitats culturalas del Naut comissariat a la Joventut e als Espòrts. Mai tard, en 1975, la direccion del Libre amassarà egalament divèrses servicis governamentals.
La politica culturala del ministèri es definida coma un desir de democratizacion de la cultura, e mai se André Malraux a pas jamai emplegat aquel mot. Lo decret fondator del [6], redigit per Malraux el meteis[7], balha a aquel ministèri la « mission de rendre accessiblas las òbras capitalas de l'umanitat, e primièr de França, al mai grand nombre possible de francés, d'assegurar la mai vasta audiéncia a nòstre patrimòni cultural e de favorizar la creacion de l'art e de l'esperit que l'enriquisca ». S'agís mens de far venir totòm a la cultura, que de permetre a totes los qu'o desiran, d'i accedir. Los Ostals de la Cultura, qu'obrisson dins mantuna capitala regionala (Grenòble, Amiens, Borges…), aital coma los comitats regionals dels afars culturals (ancessors de las DRAC) illustran l'esfòrç de difusion regionala, orientat sus las arts nòblas.
L'autre granda caracteristica de la politica malrucienne es son refús dels dispositius pedagogics[réf. necessari]. Per el, l'accion culturala deu èsser fondada sul « tust artistic », que consistís a creire a las qualitats intrinsècas de l'òbra per procurar una emocion al public, sens que i aja besonh de mediacion. L'educacion populara es escartada de la fauda de la cultura, mentre que l'excelléncia artistica prima, d'ont la mesa en plaça d'un sistèma fòrt de sosten a la professionalizacion dels artistas. Malraux desvolopa pauc a cha pauc son ministèri, creant en 1961 la direccion del Teatre, de la Musica e dels Espectacles. En accentuant l'accion culturala de l'Estat gaullista, la tòca èra egalament d'aflaquir l'influéncia del Partit comunista al près dels artistas.[réf. necessari]
Politica culturala entre 1969 e 1981[modificar | modificar lo còdi]
Après la partença de Malraux en seguida de la demission de De Gaulle, Pompidou decidís de perennizar lo ministèri jove. En consequéncia de la personalizacion del ministèri a l'escrivan gaullista, e lo pauc de sosten per una tala institucion, ni dins l'UNR ni a esquèrra, lo president novèl de la Republica auriá pogut causir de metre fin a un « fenomèn excepcional »[8]. Pasmens, nomma Edmond Michelet, figura importanta del gaullisme, e li atribuís lo títol de ministre d'Estat coma Malraux.
Pendent aquelas annadas pòst-gaulliennes, apareis pauc a cha pauc l'idèa d'una politica culturala que despassariá son sector de predileccion per una vision mai larja, devent conduire la societat a se transformar. Las annadas 1970 veson aparéisser un autre concèpte, lo del « desvolopament cultural », illustrat per Jacques Duhamel.
En 1971, Jacques Duhamel, dins la linha d'una recomandacion del VIe plan, crèa lo Conselh del desvolopament cultural (1971-73) aital coma lo Fons d'intervencion culturala (FIC, fins en 1985) per sostenir d'iniciativas e de las experiéncias originalas susceptiblas de respondre a de las « besonhs novèls » e despassar los partiments de las administracions de l'Estat intervenent dins lo camp cultural.
Parallèlament, de novèls equipaments culturals son lançats. Son mai modèstes que los ostals de la Cultura de Malraux :
- centres d'accion culturala (CAC), lançats en 1967 mas que se desvolopen realament a partir de 1969, estructuras leugièras orientadas sus l'animacion puslèu que sus la creacion ;
- centres culturals comunals, qu'ajan per mira de favorizar la constitucion d'una ret culturala ;
- establiments culturals integrats (ECI) regropant divèrses equipaments collectius dins los domenis social, cultural, escolar, esportiu e socio-educatiu.
Sustot, Georges Pompidou, vengut president de la Republica en 1969, lança lo projècte del Centre nacional d'art e de cultura (Beaubourg), que serà inaugurat en 1977, equipament cultural innovador aliant un musèu d'art modèrn, un centre de creacion contemporanèa, un institut de recèrca musicala e una bibliotèca granda de lectura publica. Es egalament a l'origina d'una exposicion granda de la scèna artistica contemporanèa francesa, organizada per François Mathey al Palais Grand en 1972, e que suscita la polemica quand d'unes artistas refusan d'i participar en declarant refusar tota recuperacion per l'Estat.
Alargament del camp cultural[modificar | modificar lo còdi]
Amb l'arribada de l'esquèrra als afars en 1981, e de Jack Lang a la carrièra de Valois, lo camp cultural s'es alargat. Las arts màgers e menoras an desaparegut, las practicas amatrises son aitant mesas endavant que la creacion e l'economia per l'industria culturala es presa mai ne compte. Jack Lang introdutz una dimension festiva, e dels eveniments nacionals qu'existissián pauc (Fèsta de la musica, Jornadas nacionalas del patrimòni…).
Atal lo decret del , relatiu a l'organizacion del ministèri precisa : « lo ministèri cargat de la Cultura a per mission : de permetre a totes los franceses de cultivar lor capacitat d'inventar e de crear, d'exprimir liurament lors talents e de recebre la formacion artistica de lor causida ; de preservar lo patrimòni cultural nacional, regional o dels divèrses grops socials pel profièch comun de la collectivitat tota entièra ; de favorizar la creacion de las òbras de l'art e de l'esperit e de lor balhar la mai vasta audiéncia ; de contribuïr al dardalh de la cultura e de l'art francés dins lo liure dialòg de las culturas del mond ».
Jack Lang assòcia egalament art e aprendissatge, en oposicion a l'esperit malrucien. Otra un ministèri de l'Educacion nacionala e de la Cultura, qu'a menat pendent mens d'un an, jol governament Pierre Bérégovoy, es tanben l'epòca del desvolopament de l'ensenhament del teatre e del projècte Collègi al cinèma. Catherine Trautmann puèi trabalhèt sus l'educacion a l'art e la mediacion culturala.
Dempuèi 1986, e a l'excepcion del periòde 1993-1995, lo ministèri de la Cultura es totjorn estat egalament cargat de la Comunicacion, valent a dire de la politica del governament en direccion dels Mèdias (premsa, audiovisual e, per partida, internet). Per l'exercici d'aquelas atribucions, lo ministre dispausa d'un servici del Primièr ministre, la direccion del Desvolopament dels mèdias (DDM – ancianament servici juridic e tecnic de l'Informacion e de la Comunicacion, SJTIC).
Lo ministèri es estat connectat a l'internet per son director informatic Bruno Mannoni en [9]. Foguèt lo primièr demest las administracions centralas a aver son sit internet, inaugurat per Jacques Toubon pendent las jornadas multimédias a l'ENSBA en 1994[10].
L'organizacion administrativa del ministèri[modificar | modificar lo còdi]
Dempuèi 2006, en seguida de la RGPP lo ministèri se compausa :
- d'un secretariat general, creat en 2006, per coordinar l'activitat de las diferentas direccions e delegacions e prene en carga tot çò qu'es comun als diferents servicis del ministèri ;
- de sièis direccions pròprias al ministèri :
- la direccion de l'Administracion generala (DAG), dirigida per un secretari general adjonch jos l'autoritat del secretari general ;
- la direccion de l'Arquitectura e del Patrimòni (DAPA) cargada de l'arquitectura e dels monuments istorics ; gerís la Basa Mérimée e assegura la tutèla del Centre dels monuments nacionals ;
- la direccion dels Archius de França (DAF), que contròla sustot los Archius nacionals ;
- la direccion del Libre e de la Lectura (DLL), cargada de seguir l'economia del libre e lo desvolopament de las bibliotècas ;
- la direccion de la Musica, de la Dança, del Teatre e dels Espectacles (DMDTS), per tot çò que concernís l'espectacle viu ;
- la direccion dels Musèus de França (DMF), responsabla de la politica en matèria de musèus.
- de tres delegacions :
- la delegacion a las Arts plasticas (DAP) que seguís l'actualitat de l'art viu ;
- la delegacion al desvolopament e als afars internacionals (DDAI), dependent del secretariat general ;
- la delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França (DGLFLF).
- del Centre nacional del cinèma e de l'imatge animat (CNC), que presentava alara l'originalitat juridica d'èsser a l'encòp una direccion de ministèri e un establiment public.
En mai, la direccion del Desvolopament dels mèdias (DDM), restacada als servicis del Primièr ministre, èra tanben mesa a sa disposicion al títol de la comunicacion e dels mèdias.
Lo Conselh de « modernizacion » de las politicas publicas del aviá anonciat la reduccion de mitat del nombre de direccions del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion d'aicí a la fin del quinquennat presidencial. L'administracion centrala deviá se recentrer sus las « missions de pilotatge e d'estrategia », la DMDTS e la DAP poirián èsser amassadas, mentre que la direccion dels Musèus de França deviá pèrdre la gestion dels musèus al profièch de la Reünion dels musèus nacionals, que se poiriá veire aliada al Centre dels monuments nacionals[11].
La reforma, fin finala concretizada per de tèxtes publicats en , dintra en aplicacion lo . Lo programa anonciat en 2007 es globalament seguit.
En mai, un nombre grand d'establiments publics nacionals son estats creats (Musèu del Louvre, Opèra de París, BNF, Castèl de Versalhas…), mas tanben d'operators (Centre nacional del Cinèma, del libre, de la musica), França Mèdias, çò qu'a creat de dificultats de pilotatge d'aqueles organismes pel ministèri[12].
Redefinicion de las missions[modificar | modificar lo còdi]
Claude Mollard relèva qu'Audrey Azoulay, nommada ministra de la Cultura en 2016, es l'11 e en 23 ans, dins un contèxt ont « lo ministèri cerca sa puntura tot en esitant sus sas missions, confrontat qu'es al desvolopament del ròtle de las collectivitats localas e del mercat e al desfís de la democratizacion culturala que li impausa de s'engatjar dins l'educacion artistica e culturala sens qu'aja trobat vertadièrament la clau li permetent d'obrar amb lo ministèri de l'Educacion nacionala »[13].
Joseph Confavreux e Aurore Gorius soslinhan l'aflaquiment del ministèri de la Cultura a causa de la « montada en poténcia dels grands establiments publics autonòms » dempuèi la debuta de las annadas 1990, la reculada de son budgèt, « la durada acorchada dels mandats carrièra de Valois » e lo « pes politic limitat » dels ministres successius « dempuèi mantuna annada »[14].
Identitat visuala (logotype)[modificar | modificar lo còdi]
Lo logotype del ministèri vària regularament a l'agrat dels cambiaments de denominacions. Lo logotype seguís sistematicament las règlas e principis de la carta grafica de la comunicacion governamentala en França amb lo sistèma del « blòc marca ».
Lo logotype es estat concebut en 1989 per Pippo Lionni[15] puèi en 1999, lo logo de la Republica Francesa es apondut e ven capelar lo logo del ministèri.
-
Logo del Ministèri de la Cultura e de la Comunicacion de 1989 a 1999. -
Logo del Ministèri de la Cultura e de la Comunicacion de 1999 a 2017. -
Logo del Ministèri de la Cultura de a . -
Logo del Ministèri de la Cultura dempuèi .
.svg)
Organizacion e atribucions[modificar | modificar lo còdi]
Lo ministèri es situat carrièra de Valois, a París (1er arrondiment), dins una partida del Palais-Royal. Una partida de sos servicis, fins aquí dispersats dins la capitala, son estats regropats al ras en 2004, dins l'immòble dich « de Bons-Mainatges », tornat estructurar pels arquitèctes Francis Soler e Frédéric Druot, 182 carrièra Sant-Honoré. Una partida dels servicis deu egalament èsser regropada dins lo « qüadrilatèr dels Archius nacionals », en partida inoccupé dempuèi l'obertura en 2012 del sit de Pèirahita-sus-Sèina[16].
Ministre[modificar | modificar lo còdi]
Dempuèi l'11 de genièr de 2024, jol governament Gabriel Attal, la ministra de la Cultura es Rachida Dati.
Administracion centrala[modificar | modificar lo còdi]
En 2022, l'administracion centrala del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion compren mantun servici dirèctament restacat al ministre : lo secretariat general, un servici d'inspeccion, l'Inspeccion generala dels afars culturals, lo naut foncionari de defensa e de securitat, la comission de verificacion dels depausses d'òbras d'art, la delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França e lo Comitat d'istòria del ministèri de la Cultura e de las institucions culturalas[17].
Las administracions operacionalas son :
- Direccion generala dels Patrimònis e de l'Arquitectura ;
- Direccion generala de la Creacion artistica ;
- Direccion generala dels Mèdias e de las Industrias culturalas ;
- la delegacion generala a la transmission, als territòris e a la democracia culturala.
Servicis déconcentrés[modificar | modificar lo còdi]
A l'escalon déconcentré, lo ministèri de la Cultura e de la Comunicacion dispausa, dins las regions, de las direccions regionalas dels Afars culturals (DRAC) en metropòli e de las direccions dels afars culturals dins los departaments d'otramar.
Dins los departaments, los servicis departamentals de l'arquitectura e del patrimòni (SDAP) constituïssián eles tanben dels servicis del ministèri de la Cultura.
Dins l'encastre de la revision generala de las politicas publicas, una reforma voliá far de SDAP de las « portanèls de proximitat », d'aquí enlà restacats a las politicas localas. Lo ministèri de la Cultura desirava distinguir dos nivèls :
- un nivèl conceptual assegurat per las DRAC per tal de programar, d'orientar e d'animar una politica culturala ;
- un nivèl operacional assegurat pels SDAP per tal d'assegurar lo seguit de las proceduras estant lor coneissença del terren.
Enfin, èra question de crear un collègi regional dels caps de servici, amassant los caps de las DRAC e los dels SDAP, per tal de coordinar melhor las accions entre eles.
La reforma instituïda en 2010[18] remplaça las SDAP per de las « unitats territorialas » de las DRAC que prenon lo nom de servici territorial de l'arquitectura e del patrimòni (STAP). En 2016, los STAP son remplaçadas per las unitats departamentalas de l'arquitectura e del patrimòni (UDAP).
D'autra part, los Archius departamentals, que relèvan dels conselhs generals, son dirigidas per de conservadors del patrimòni mes a disposicion dels departaments pel ministèri de la Cultura e asseguran una partida de lors missions jos l'autoritat del prefècte e al nom de l'Estat. A aquel títol, pòdon èsser parcialament agachadas coma de servicis déconcentrés de l'Estat.
Budgèt[modificar | modificar lo còdi]
Jos André Malraux, entre 1959 e 1968, lo budgèt del ministèri vària de 0,3 a 0,43 % del budgèt nacional[19].
Los crèdits del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion progrèssan de 2,1 % en 2011, per aténher près de 7,5 miliards d'euros, siá 154 milions d'euros en mai qu'en 2010[20]. Lo budgèt 2012 s'auça a 7,4 miliards d'euros, en aumentacion de 0,9 %[21]. En 2013, lo ministèri benefícia d'un budgèt de 7,4 miliards d'euros ne baissa de 2 % respècte a 2012 : 3,55 miliards d'euros al benefici dels sectors de la cultura, de la recèrca e dels mèdias e 3,83 miliards d'euros al benefici de l'audiovisual public.
Un rapòrt publicat en per l'Inspeccion generala dels afars culturals poncha pasmens la plan inegala reparticion dels crèdits atribuïts a la cultura sul territòri nacional. En efièch, la sola region Illa de França, qu'amassa 18 % de la populacion francesa totala, benefícia de 66 % del total d'aqueles crèdits (aquel percentatge monta a 77 % pels crèdits dirèctament afectats per l'Administracion centrala)[22].
Lo budgèt 2014 del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion s'auça a 7,26 miliards d'euros : 2,69 miliards per la cultura e la recèrca culturala (-2 %) e 4,56 miliards pels mèdias, la lectura e las industrias culturalas (-2,1 %)[23].
Manifestacions organizadas o pilotadas pel ministèri francés de la Cultura[modificar | modificar lo còdi]
- Jornadas del patrimòni e Jornadas europèas del patrimòni ;
- Jornadas nacionalas de l'arqueologia ;
- Setmana de la lenga francesa e de la francofonia ;
- Fèsta de la musica ;
- La Prima dels Poètas ;
- Fèstas de la lectura en França ;
- Rendètz-vos als jardins ;
- Festenal de l'istòria de l'art ;
- Nuèch europèa dels musèus.
Dins la cultura[modificar | modificar lo còdi]
Cinèma[modificar | modificar lo còdi]
- Sètz promesa a un marin grèc o a un pilòt de linha ? (1970) de Jean Aurel amb Jean Yanne illustra la vida d'un naut-foncionari de la Cultura.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- En 2022, las autorizacions de pagament dels crèdits dont dispausa lo ministre dins lo budgèt general son, segon lo decret no 2021-1939 del 30 de decembre de 2021 portant reparticion dels crèdits e descobèrts autorizats per la lei no 2021-1900 del 30 de decembre de 2021 de finanças per 2022 :
- 3 460 368 047 € per la mission « Cultura »
- 675 147 989 € per la mission « Mèdias, libre e industrias culturalas »
- [PDF] Efectius 2013 del ministèri sul sit www.performance-publique.gouv.fr
- Pascal Ory, L'illusion Polida, París : Plon, 1994.
- Charles-Louis Parador, « De bèlas arts als afars culturals (1959-1969) », Vinten Sègle, Revista d'istòria, no 28, , p. 29-40 (lira en linha).
- Decret no 59-212 del 3 de febrièr de 1959 relatiu a las atribucions d'un ministre d'Estat (cargat dels afars culturals).
- Decret no 59-889 del 24 de julhet de 1959 portant organizacion del ministèri cargat dels Afars culturals (M. Malraux).
- Olivier Todd, André Malraux : Una vida, París, Edicions Gallimard, (ISBN 978-2-07-042455-9), p. 428.
- Segon Jacques Rigaud, dins « Tornar la cultura al pòble : 50 ans de politica culturala francesa : L'entre dos de mai : creacion e creativitat (1969-1981) », documentària de Martin Quenehen e Philippe Rouy, difusada lo 10 d'abril de 2007 sus França Cultura. Transcripcion per Taos Aït Se Slimane (consultat lo ).
- Discors deCatherine Tasca, 17 de novembre de 2004.
- « 900 ESI error », sus culture.gouv.fr.
- « Reforma de l'Estat : l'Elisèu lança l'essoreuse », Libération, 13 de decembre de 2007.
- Michel Guerrin, « Riester : pas de borricada mas pas d'esclat », Le Monde, 8 de febrièr de 2020, p. 30.
- Claude Mollard, L'engenhariá culturala, Premsas universitàrias de França, coll. « Que sabi ? », (lira en linha).
- Joseph Confavreux e Aurore Gorius, « lo poder de nommar coma sola politica », Revista del cridaire, no 4, , p. 92-94.
- « Ministèri de la Cultura - Carta grafica », sus grapheine.com (consultat lo ).
- Òbras del qüadrilatèr dels Archius nacionals, sit dels archius nacionals. consultat lo 27 de julhet de 2021.
- Decret no 2009-1393.
- Decret no 2010-633.
- Olivier Todd, André Malraux, Edicions Gallimard, (ISBN 978-2-07-042455-9), p. 435.
- « lo budgèt del ministèri de la Cultura n'auça de 2,1 % en 2011 », sul Ponch, .
- « Actualitats : Lo ministre presenta un budgèt de la Cultura 2012 sens CNM », sus irma.asso.fr.
- « Analisi de las intervencions financièras e de las politicas culturalas en region (Fasa 1) », sus culture.gouv.fr.
- « Budgèt », sus culture.gouv.fr.
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- Michèle Dardy-Cretin, Istòria administrativa del ministèri de la Cultura, 1959-2012 : Los servicis de l'administracion centrala, París : Comitat d'istòria del ministèri de la Cultura / La Documentacion francesa, 2012, 247 p.
- Marc Fumaroli, « Malraux e la fin del sistèma francés de las Bèlas arts », revista Comentari no 124, Julliard-Plon-Fayard, 2009.
- Dominique Jamet, Isabelle Cabillie e Sylvie Longavila, Desvolopament cultural, La Documentacion francesa, París, 1984.
- Dominique Jamet e Geneviève Gentil, Politicas culturalas : estudis e documents, 1976-1983, La Documentacion francesa, París, 1986.
- Dominique Jamet, Jean Fosseyeux, Christian Pattyn, Los Establiments publics jos tutèla del ministèri de la Cultura : istòria administrativa, La Documentacion francesa, 2004.
- Laurent Martin e Philippe Poirrier (dir), Democratizar la cultura ! Una istòria comparada de las politicas culturalas, Dijon, Territòris contemporanèus, 2013.
- Philippe Poirrier, L'Estat e la cultura en França al XXe sègle, Lo Libre de Pòcha, 2009 (3e edicion actualizada).
- Philippe Poirrier, Quala politica per la cultura ? Florilègi dels debats (1955-2014), La Documentacion francesa, 2014.
- Philippe Poirrier, Art e poder de 1848 a nòstres jorns, Cndp, 2006.
- Philippe Poirrier, Las Politicas culturalas en França, París, La Documentacion francesa, 2002.
- Philippe Poirrier e René Rizzardo (dir.), Una ambicion partejada ? La cooperacion entre lo ministèri de la Cultura e las collectivitats territorialas (1959-2009), París, La Documentacion francesa-Comitat d'istòria del ministèri de la Cultura, 2009.
- Philippe Poirrier (dir.), Politicas e practicas de la cultura, París, La Documentacion francesa, 2010.
- Philippe Poirrier, Las politicas de la cultura en França, París, La Documentacion francesa, 2016.
- Marie-Ange Rauch, Lo Bonaür d'entreprene, los administrators de França d'otramar e la creacion del ministèri dels Afars culturals, La Documentacion francesa e comitat d'istòria del ministèri de la Cultura, 1998. 195 paginas.
- Serge Regourd, L'Excepcion culturala, Puf, 2004.
- Maryvonne de Sant-Pulgent, Cultura e comunicacion. Las missions d'un ministèri grand, Descobèrtas Gallimard, 2009.
- Philippe Urfalino, L'Invencion de la politica culturala, Hachette Literaturas, 2004, 427 p. (ISBN 2-01-279206-5).
- Roselyne Bachelot, 682 jorns, Plon, 2023.
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Ministèri francés
- Colleccions (motor de recèrca)
- Politica culturala francesa
- Lista dels ministres franceses de la Cultura e de la Comunicacion
- Comitat d'istòria del ministèri de la Cultura e de las institucions culturalas
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
- Sit oficial
- Ressorsas relativas a las organizacions :
- Ressorsa relativa a mantun domeni :
- Ressorsa relativa a l'audiovisual :
- Ressorsa relativa a la recèrca :
- Ressorsa relativa a la musica :
- Notícia dins un diccionari o una enciclopèdia generalista :
Decrets d'atribucion[modificar | modificar lo còdi]
- Decret no 2012-776 del 24 de mai de 2012 relatiu a las atribucions del ministre de la Cultura e de la Comunicacion (perimit)
- Decret no 2014-411 del 16 d'abril de 2014 relatiu a las atribucions del ministre de la Cultura e de la Comunicacion
Decrets d'organizacion[modificar | modificar lo còdi]
- Decret no 2004-822 del 18 d'agost de 2004 relatiu a l'organizacion e a las missions de l'administracion centrala del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion (abrogat)
- Decret no 2009-1393 de l'11 de novembre de 2009 relatiu a las missions e a l'organizacion de l'administracion centrala del ministèri de la Cultura e de la Comunicacion
- Decret no 2010-633 de l'8 de junh de 2010 relatiu a l'organizacion e a las missions de las direccions regionalas dels afars culturals
