Ministèri de l'Educacion nacionala (França)

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Ministèri de l'Educacion nacionala e de la Joventut
Istòria
Fondacion
1828 : ministèri de l'Instruccion publica
1932 : ministèri de l'Educacion nacionala
Quadra
Sigla
MENJVoir et modifier les données sur Wikidata
Caracteriza
Forma juridica
Domeni d'activitat
Administracion publica generalaVoir et modifier les données sur Wikidata
Sèti
Païses
Organizacion
Efectiu
+1025248 equivalent temps plen (unitat non prèsa en carga) ()Voir et modifier les données sur Wikidata
Ministra
Personas claus
Organizacion maire
Budgèt
73 (educacion) + 25 (ensenhament superior e recèrca) miliards d'euros[1]
Sit web
Identifiants
SIREN
OpenCorporates

Lo ministèri de l'Educacion nacionala, nommat ministèri de l'Instruccion publica abans 1932, es l'administracion francesa cargada dempuèi 1828 de preparar e començar la politica del governament dins los domenis de l'instruccion publica e de l'educacion nacionala.

Es dirigit pel ministre, membre del governament francés. Aquel ministèri fa pas partida dels ministèris diches regalians (Armadas, Afars estrangièrs, Justícia, Finanças, Interior), mas son importància sociala es granda, lo drech a l'educacion essent consacrat per la declaracion universala dels dreches de l'òme. Los besonhs en matèria educativa fan en mai d'aquel ministèri lo primièr emplegaire de l'Estat . D'aquel fach, l'Educacion nacionala representa a aquel jorn lo mai gròs pòst budgetari de la Nacion.

Dempuèi l'8 , la ministra de l'Educacion nacionala es Nicole Belloubet, dins lo governament Gabriel Attal.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Precursors[modificar | modificar lo còdi]

Carlesmanhe[modificar | modificar lo còdi]

Carlesmanhe, entornejat de sos principals oficièrs, recep Alcuin que li presenta de manuscrits, obratge de sos monges. Victor Schnetz, 1830, musèu del Louvre, París.

La IIIe Republica a fach de Carlesmanhe l'inventor de l'escòla publica, un fach remés en causa pels istorians al XXe sègle[2]. Met en plaça dins son vast empèri, tanben plan dins las campanhas que dins las vilas, un sistèma d'instruccion, correspondent a çò que se crida uèi escòla primària, a l'encòp gratuit e accessible als mainatges de totas condicions, per tal d'aprene a cantar, lira e comptar.

L'òbra d'Alcuin , dirigissent de l'Acadèmia palatina, consistís, en mai de la publicacion d'un tractat d'ortografia e d'una gramatica, a renovar lo programa d'ensenhament de las arts liberalas que se cridarà puèi l'ensenhament dels collègis, o l'ensenhament segondari (lo trivi) e l'ensenhament universitari (lo qüadrivium)[3]. En 789, l'article 72 del capitular Admonitio generalis rend obligatòri la creacion d'una escòla publica dins cada capítol episcopal e dins cada monastèri. Lo modèl ja existent de l'escòla catedrala es generalizat a las glèisas collegialas e als monastèris. L'ensenhament primari i es ofèrt, tanpauc solament a d'oblats per alimentar lo scriptorium, mas tanben als borgeses que son convidats a i far ensenhar lors mainatges. Una administracion descentralizada es atal mesa en plaça dins lo clergat, tant secular que regular (écolâtres).

La renaissença carolingiana menada dins lo domeni escolar per de nombroses collaborators d'Alcuin desvolopa l'escòla , senon una ambicion d'escòla, fins dins las campanhas reculadas, en fisant una tasca d'ensenhament a cadun dels curats o dels priors que la reforma gregoriana instituïrà rectors de parròquia.

L'Universitat, primièra administracion de l'ensenhament[modificar | modificar lo còdi]

En 1108, Guillaume de Champeaux, écolâtre de Notre-Dame de París, tenda de tornar fondar aquela tradicion exegetica a l'abadiá Sant-Victor, a l'emplaçament de la quala seràn bastits al XVIIe sègle lo Jardin reial de las plantas medicinalas (uèi lo Museum nacional d'istòria naturala) puèi al XXe, per la Facultat de las sciéncias, lo campus de Jussieu[4].

En 1110, Abélard, poèta e fondator, opèra la rompedura amb aquel ensenhament fondat sus la còpia dels tèxtes religioses en se retirant sus la montanha Santa-Geneviève, en establissent la nocion juridica d'intencion, del drech modèrn, qu'es a l'origina del desvolopament d'escòlas liuras, futurs collègis, ont lo mèstre es remunerat per las familhas dels escolans o lors benfactors. Plan lèu concurrenciadas per la futura universitat d'Oxford volguda tre 1167 pel sobeiran Henri Plantagenet preocupat de conservar la man sus un ensenhament civil naissent, lor multiplicacion dins un París que benefícia de l'explosion demografica ligada a la renaissença capeciana provòca una immensa grava a prepaus de l'estatut juridic de clèrgues pels ensenhaires, que se resòlv per la carta del 15 de genièr de 1200 portant creacion de la primièra universitat dotada d'un estatut juridic coma tala, valent a dire dotada d'una personalitat e d'una autonomia juridicas e administrativas.

Ancian Regim e Revolucion francesa[modificar | modificar lo còdi]

En realitat, pendent l'Ancian Regim, lo poder reial preniá qualques iniciativas en matèria d'ensenhament, mas en daissant los poders locals e sustot la Glèisa l'organizar. Levat un projècte de Turgot de constituïr un conselh cargat de controlar las universitats, collègis e pichonas escòlas[5], la necessitat d'un servici tractant d'aquelas questions se fasiá pas donc pas sentir. Aquela situacion a demorat pendent las primièras annadas de la Revolucion, perque e mai se apareissián tre aquela epòca dels projèctes de reforma de l'ensenhament, lo cambiament d'aquelas estructuras apareissiá pas coma una prioritat.

Pasmens, l'Amassada legislativa crèa lo 14 d'octobre de 1791[6] un Comitat de l'instruccion publica — compausat de 24 membres e cargat d'un projècte d'organizacion generala de l'Instruccion publica[6] — que decidís en particular, lo , que los religioses se deuràn pas mai ocupar d'educacion. Paucs de per abans, en agost de 1791, l'instruccion e l'educacion publicas avián « provisòriament » estiu dévolues al ministre de l'Interior : aquò durarà, amb diferentas formas e variacions de missions, fins en 1824[6]. Jos la Convencion (setembre de 1792-octobre de 1795), lo Comitat d'instruccion publica es perlongat, tornat definir e compòrta de poders mai importants[6]. Es el que serà a l'iniciativa de la creacion de las escòlas centralas (que remplaçan los ancians collègis, en 1795[6]) e contribuïrà a la creacion o a la reorganizacion de mantuna escòla granda, coma l'Escòla politecnica, lo Conservatòri nacional de las arts e mestièrs, l'Escòla normala superiora. Avril 1794 vei dotze comissions executivas remplaçar los ministèris, dont una comission d'instruccion publica — que lo Comitat d'instruccion publica deu capelar, mas los ròtles evoluen — ; octobre de 1795 vei tornar paréisser los ministèris e desaparéisser las comissions : l'instruccion publica torna dins la fauda del ministèri de l'Interior[6]. Dirigiràn la cellula responsabla de l'instruccion publica — jos diferentas apellacions — : Pierre Louis Guinguené (novembre de 1795 – març de 1798) ; Frédéric François Venceslas Jacquemont (març de 1798 – decembre de 1799) ; e Antoine-Vincent Arnault (decembre de 1799 – febrièr de 1800)[6].

Amb lo Directòri (1795-1799), los comitats son suprimits e las questions d'educacion atribuïdas al ministèri de l'Interior. Aquel ministèri conservarà l'instruccion dins sas atribucions fins en 1824[6], malgrat la naissença, en 1808, de l'Universitat imperiala.

De Primièr Empèri al Conselh reial de l'instruccion publica[modificar | modificar lo còdi]

Arribat al poder, Napoleon Bonaparte constata la desorganizacion de l'ensenhament primari. Dos grands projèctes son successivament establits e estudiats ; en mai de 1802, lo segond ven una lei[6]. En parallèl, lo ministèri de l'Interior es reorganizat e, pertocant l'Instruccion publica, un conselhièr d'Estat n'es responsable[6]. Atal, çò qu'es vengut la direccion de l'Instruccion publica aquerís mai d'autonomia de cap a son ministèri[6]. Lo primièr director d'aquesta, Roederer, s'interèssa fòrça al desvolopament de l'esperit public, mentre que lo segond, Antoine-François de Fourcroy, assegura mai de contraròtle de l'Estat sus l'instruccion, çò qu'es l'una de las miradas inicialas d'aquelas diferentas modificacions[6]. Son sustot creats l'inspeccion generala dels estudis, puèi, en 1805, l'Universitat imperiala e, en març de 1808, pareis un decret pertocant l'organizacion d'aquesta — amb una administracion centrala plan ierarquizada[6]. Lo dirigent de l'administracion de l'Universitat e president del conselh de l'Universitat es alara son mèstre grand, dont lo primièr es Fontanes[6]. Napoleon Ier restablís las escòlas religiosas puèi, lo , son decret sus l'educacion prevei sustot, dins son article 38, que las escòlas devon d'ara enlà seguir las « principis de la Glèisa catolica », e dispausa dins son article 109 que los Fraires de las escòlas crestianas s'ocuparàn d'ara enlà de l'ensenhament primari e formaràn los regents. Aqueles « Lasalliens », principals actors de l'ensenhament primari catolic, reprenon progressivament lors foncions. Mas las oberturas d'escòlas seràn tan lentas, fauta de mèstres formats en nombre sufisent, que daissaràn temporàriament la plaça al fòrt desvolopament de l'escòla mutuala[7].

Las reformas de Napoleon Bonaparte se consacran puslèu al desvolopament de l'ensenhament segondari e superior, son marcadas sustot per la creacion dels licèus. Aquelas reformas abotisson a la creacion, per la lei del , de l'Universitat imperiala coma « un còs unic d'ensenhaires ». Pasmens, l'aplicacion de la reforma pren de temps, e es solament lo que pareis lo decret organizant l'Universitat, que marca la vertadièra naissença de l'Universitat imperiala[8].

L'Universitat imperiala es fisada a un mèstre-grand de l'Universitat (Jean-Pierre Louis de Fontanes) nommat per l'Emperador e assistit d'un cancelièr (Jean-Chrysostôme de Villaret). França es dividida en tant d'acadèmias que de corses d'apèl e un rector d'acadèmia es nommat al cap de caduna d'elas. Lo mèstre-grand presidís un conselh de l'Universitat compausat de quaranta membres, dont lo ròtle es purament consultatiu e qu'interven pas que dins de domenis plan limitats. Tot parièr cada rector es assistit d'un conselh academic. Dins l'ensemble de l'organizacion, lo mèstre-grand a un ròtle preponderant.

Lo governament de la Primièra Restauracion engatja una reforma, que pòt pas abotir abans los Cent-Jorns. Après la segonda abdicacion de Napoleon, la reforma ambiciosa es abandonada al profièch de cambiaments presentats coma provisòris.

En realitat, Loís XVIII consèrva las linhas grandas de l'Universitat napoleoniana, en particular las acadèmias, a que d'unes tèxtes balhan lo nom de « universitats ». Lo conselh de l'Universitat es remplaçat per una Comission d'instruccion publica puèi, en 1820, per un Conselh reial de l'instruccion publica, recapte a cinc membres ; la foncion de grand-mèstre se tròba remplaçada per un simple « president del Conselh reial ».

Los poders un còp èra concentrats al près del mèstre grand son en partida transferits, siá cap al conselh que, sus d'unes subjèctes, decidís « a la pluralitats de las voses », siá cap a las autoritats localas, los rectors o las facultats, dont l'autonomia es pasmens plan relativa[9].

Dins las annadas que seguisson, mantuna ordenança ven emendar lo dispositiu, en aumentant lo nombre dels membres del Conselh e en tornant de poder a son president, que decidís sol de las questions individualas, après aver solament « preses lo vejaire » d'aquel Conselh. Lo títol de grand-mèstre es fin finala restablit en 1822.

Pendent totas aquelas annadas, lo ministèri de l'Interior contunha d'assegurar la susvelhança generala de las questions d'instruccion, mas la realitat del poder de decision torna a las instàncias de l'Universitat (puèi de conselh de l'Instruccion).

De ministèri de l'Instruccion publica al ministèri de l'Educacion nacionala[modificar | modificar lo còdi]

Denis Frayssinous, primièr ministre de l'Instruccion publica.

Lo , una ordenança crèa un ministèri dels Afars eclesiastics e de l'Instruccion publica[10], fisat a Mgr Denis Frayssinous, ancian grand mèstre de l'Universitat (), membre de l'Acadèmia francesa (1822), fondator de l'agregacion especiala de filosofia (1825). Aquel ministèri es organizat jos la forma de doas direccions, una per cadun dels dos domenis fisats al departament novèl. La Direccion de l'Instruccion publica, après mantun desmembrament e reorganizacions, balharà naissença als diferents servicis de l'administracion centrala (veire mai luènh).

Lo , jol regne de Carles X, Martignac es nommat ministre de l'Interior amb las foncions de cap del governament, e lo ministèri de l'Instruccion publica, fisat a Antoine Lefebvre, comte de Vatimesnil, es separat dels Afars eclesiastics, e ven pel primièr còp independent del ministèri dels Cultes, conservat per l'ancian ministre Mgr Denis Frayssinous.

Pasmens, l'Instruccion publica serà tornarmai restacada al ministèri dels Cultes mantun còp pendent lo XIXe sègle[11].

Jol regne de Loís-Felip d'Orleans, amb l'ordenança de l'11 e lo ministèri de François Guizot, las atribucions del ministèri de l'Instruccion publica aumentan, per transferiment de servicis que dependián de l'Interior o del Comèrci, amb lo restacament de mantun establiment literari (Collègi de França, Escòla nacionala de las cartas) e scientificas (Museum nacional d'istòria naturala), los encoratjaments a las arts, a las letras e a las sciéncias, las bibliotècas publicas[12].

Lo ministèri de l'Instruccion publica se vei restacar los teatres e los Archius nacionals en 1838, mas la tutèla suls autres tips d'archius publics li es pas fisada qu'en 1884.

En 1871, lo ministèri pren lo nom de ministèri de l'Instruccion publica e de las Bèlas arts.

A mesura de l'avançada del XIXe sègle, los efectius del ministèri s'enriquisson sustot amb lo desvolopament dels esfòrces del poder al benefici de l'ensenhament (leis Guizot, Falloux, Duruy). Lo fenomèn s'accentua encara amb las reformas engatjadas dins las annadas 1880. L'instruccion obligatòria (leis Ferry, 1881 e 1882) obliga a preveire una frequentacion de l'escòla de 6 a 11 ans. Puèi, la lei del fach dels regents, formats dins las escòlas normalas de regents, dels foncionaris de l'Estat, çò qu'entraina una aumentacion rapida dels efectius e del budgèt e rend necessari lo desvolopament de l'administracion déconcentrée per facilitar la gestion de l'ensenhament primari[13]. Lo perlongament de l'instruccion obligatòria vendrà egalament afortir aquel pes de l'administracion.

L'organizacion academica patís tanben de revisions. En 1850, la lei Falloux instaura una acadèmia dins cada departament, siá près d'una centena. Pasmens, aquela experiéncia es lèu remesa en causa : tre 1854, una carta novèla de las acadèmias es organizada, prevesent un nombre d'acadèmias particularament reduch (mens qu'en 1808). D'acadèmias seràn progressivament recreadas pendent lo XXe sègle, resulta a la carta actuala.

Lo ministèri de l'Instruccion publica, jos la direccion de Jules Ferry organiza d'expedicions scientificas en Tunisia, pilotadas per Ernest Cosson. Otra d'apòrts arqueologics, paleontologics, botanics, permetèron la descobèrta del jaç phosphatier per Philippe Thomas, qu'a contribuït al desvolopament economic del país.

Pertocant las atribucions del ministèri, famós en « Educacion nacionala » en 1932[14], se tròban reduchas, primièr dins las annadas 1930, al profièch del ministèri de la Joventut e dels Espòrts mas sustot, a partir de 1958, del ministèri de la Cultura que recupèra quasi tot çò que concernís las arts e letras. Pasmens, la direccion de las Bibliotècas rèsta al ministèri de l'Educacion nacionala fins a la creacion, en 1975, de la Direccion del Libre e de la Lectura al ministèri de la Cultura.

En 1974 es creat un secretariat d'Estat a las Universitats, independentament del ministèri de l'Educacion, apellacion utilizada pendent lo septennat de Valéry Giscard d'Estaing. Dempuèi aquela data, segon los governaments, quatre formas de reparticion se son succedit[15] :

Lo desvolopament de la descentralizacion contribuïsson a demesir los efectius administratius del ministèri, mentre que l'administracion centrala tiba a déconcentrer de mai en mai de competéncias als rectorats e als servicis departamentals.

Identitat visuala (logotype)[modificar | modificar lo còdi]

Lo logotype del ministèri vària regularament a l'agrat dels cambiaments de denominacions. Lo logotype seguís sistematicament las règlas e principis de la carta grafica de la comunicacion governamentala en França amb lo sistèma del « blòc marca ». De 2000 a 2014, lo ministèri beneficiava d'un logo particular (un « É » estilizat coma icòna, e representant una poma[16], simbòl de la coneissença), creat per Ruedi Baur[17], abandonat per èsser remplaçat per un logo estandardizat.

Atribucions[modificar | modificar lo còdi]

Actor central per l'educacion[modificar | modificar lo còdi]

Jules Ferry, ministre de l'Instruccion publica entre 1879 e 1882 (amb d'interrupcions).

L'apartat 13 del preambul de la Constitucion del 27 d'octobre de 1946, représ dins lo blòc de constitucionalitat de la Cinquena Republica, proclama :

« la Nacion garantís l'egal accès del mainatge e de l'adult a l'instruccion, a la cultura e a la formacion professionala. L'organizacion de l'ensenhament public gratuit e laïca a totes los gras es un dever de l'Estat. »

Aquel principi constitucional es a religar al long eretatge del servici public d'educacion fornit per l'Estat de faiçon centralizada e unitària.

En França, l'organizacion e la gestion de l'ensenhament son fisadas al ministèri de l'Educacion nacionala. Aquel ministèri a mai particularament la responsabilitat de l'organizacion e de l'administracion del sistèma educatiu, de l'escòla mairala a l'ensenhament pòst-bachelierat. Pasmens, l'ensenhament agricòla relèva del ministèri de l'Agricultura e lo ministèri de la defensa entreten de licèus de la defensa. Enfin, d'autres ministèris coma lo de las Finanças dispausan d'establiments pròpris al nivèl segondari destinats a formar los escolans se destinant a d'unas carrièras especificas a las administracions concernidas (cf. Escòla de la foncion publica francesa).

En mai, las leis de descentralizacion de 1982-83 e 2003-04 an transferit d'unas competéncias a las collectivitats territorialas, segon lo principi de competéncias partejadas. Las competéncias atal assumidas per las collectivitats territorialas son sustot aquelas relativas als locals e al personal obrièr e tecnic. Dins aquel encastre, e jol contraròtle del rector d'acadèmia, las comunas gerisson lo primari, los departaments los collègis, e las regions los licèus e los centres de formacion d'aprendisses.

Atribucions del ministèri[modificar | modificar lo còdi]

Lo decret no 2014-402 del li demanda de preparar e començar « la politica del governament relativa a l'accès de cadun als sabers e al desvolopament de l'ensenhament préélémentaire, elementari, segondari e superior »[18].

Lo ministèri de l'Educacion nacionala, de l'Ensenhament superior e de la Recèrca, assistit del secretariat d'Estat a l'Ensenhament superior e a la Recèrca, es cargat de l'ensenhament escolar, de l'ensenhament superior e de la recèrca.

Al títol de l'ensenhament escolar, son perimètre compren l'ensenhament préélémentaire (escòla mairala), l'ensenhament elementari, l'ensenhament segondari (collègi, classas segondàrias dels licèus, centres de formacions d'aprendisses), e las classas superioras dels licèus (STS, CPGE). Sul plan de l'organizacion LOLF, interven dins la mission « ensenhament escolar » e gerís los programas nòsses 139, 140, 141, 230 e 214[19].

Lo ministèri es lo responsable exclusiu de l'elaboracion e de la començada del contengut dels ensenhaments e dels programas escolars, dont contròla l'aplicacion. Definís l'organizacion dels cursus escolars, de las filièras, definís las modalitats de l'orientacion dels escolans, e n'assegura la gestion. Deten de çò fa la mestresa totala de las competéncias pedagogicas. Definís e desliura los diplòmas nacionals, e consèrva lo monopòli de la collacion dels grades e diplòmas universitaris.

Jòga un ròtle important d'avaloracion e de contraròtle dels establiments d'ensenhament escolar publics e privats. Passa contracte amb d'unes establiments « concorrent al servici public de l'ensenhament » e lor pòrta un sosten financièr ; paga dirèctament lor personal ensenhant.

L'Estat assumís lo recrutament, la remuneracion e la gestion de la carrièra del personal ensenhant e assimilat, atal coma pel personal administratiu e de santat (mètjas, infirmièrs escolars, assistents socials escolars). Lo ministèri paga egalament las despensas de foncionament pedagogics de las escòlas, collègis e licèus.

Los establiments publics d'ensenhament son d'establiments publics que dependon pas dirèctament de l'Estat, mas lo ministèri los contròla de facto, puèi que ne nomma lo personal educatiu (lo personal de foncionament essent finançat per las collectivitats dempuèi l'Acte II de la descentralizacion) en mai de ne mestrejar lo budgèt. Dempuèi las leis de descentralizacion, las collectivitats territorialas participan financièrament a la partida immobiliària de las despensas e d'unas autras (fornidura de libres per exemple), mas l'Estat demòra preponderant.

Lo ministèri de l'Educacion nacionala, de l'Ensenhament superior e de la Recèrca, assumís egalament un certan nombre de competéncias a caractèr social, coma l'atribucion de borsas o l'accion sociala e sanitària en mièg escolar. Interven egalament dins l'orientacion escolara.

L'ensenhament agricòla relèva del ministèri de l'Agricultura, mas lo ministèri de l'Educacion nacionala arrèsta l'organizacion generala de l'escolaritat e fixa las règlas comunas a l'ensenhament general e a l'ensenhament agricòla.

En 2022, lo cambiament ministerial introdutz un despartiment de competéncias amb dos autres ministèris : d'una part pel restacament del secretariat d'Estat a la Joventut al ministèri de las Armadas, que mira sustot a finalizar la generalizacion del Servici nacional universal, inclús dins lo pòrtafuèlha ; d'autra part amb lo restacament de l'ensenhament professional al ministèri del Trabalh[20].

Organizacion[modificar | modificar lo còdi]

Lo ministèri de l'Educacion nacionala, a l'angle de las carrièras de Grenelle e de Bellechasse.

Lo sèti del ministèri de l'Educacion nacionala es situat al no 110 carrièra de Grenelle dins lo 7e arrondiment a París, dins l'ostalariá de Rochechouart, de 1776[21]. Aquí perqué es sovent apelat Grenelle o carrièra de Grenelle dins los mèdias. Pasmens, los acòrdis de Grenelle fan referéncia, non a aquel ministèri, mas al del Trabalh, situat dins la meteissa carrièra. Es en aqueles luòcs que son installats lo gabinet del ministre, aital coma mantuna de las direccions e servicis de l'administracion centrala[22].

Pasmens, d'autres servicis an degut, per manca de plaça, èsser installats dins d'autres immòbles, pròches carrièra dels Sants-Paires, carrièra del Bac o, mai luènh, al 34 carrièra de Châteaudun (9e arrondiment), al 61 carrièra Dutot (15e arrondiment) puèi dempuèi 2009 al 72 carrièra Regnault (XIIIe) per la direccion generala de las Ressorsas umanas[23].

Sostengut pel ministre dels Afars culturals André Malraux, l'arquitècte Jean Faugeron prepausa en 1965 de destruire la preson de la Santat (14e arrondiment de París) per bastir a la plaça un immòble piramidal en fus de mai o mens 50 solièrs, qu'abrigariá lo ministèri de l'Educacion nacionala. En 1974, l'arribada al poder de Valéry Giscard d'Estaing met un tèrme al projècte[24],[25].

Lo ministèri es organizat en mantun nivèl.

Ministre e gabinet[modificar | modificar lo còdi]

Es lo còr politic del ministèri, aquí ont s'elabòran las grandas linhas directrises de l'accion ministeriala en acòrdi amb las prioritats e directivas del Primièr ministre. Lo gabinet prepara los dossièrs dels ministres, çò que pòt entrainar de conflictes amb l'administracion centrala. Dempuèi lo , dins lo governament Gabriel Attal, Nicole Belloubet es ministra de l'Educacion nacionala.

Los ministres dispausan d'un director de gabinet, que mena la vida administrativa del gabinet e s'assegura de son bon foncionament, e es cargat de las relacions entre aqueste e las diferentas administracions del ministèri. Lo cap de gabinet es, el, lo mai estrech collaborator politic del ministre, cargat sustot d'espatlar aqueste dins sas causidas politicas e d'entretenir lo dialòg amb lo secretariat general del governament a Matignon, los autres ministèris e los mèdias.

Lo Gabinet es egalament compausat de divèrses conselhièrs e conselhièrs tecnics causits pels ministres, per tal de lor portar los elements necessaris a lors presas de decisions dins los diferents domenis relevant de sas competéncias.

Lo ministre de l'Educacion nacionala es egalament lo president del conselh de l'òrdre de las Palmas academicas, lo cap del burèu del gabinet del ministre en essent lo secretari.

Administracion centrala[modificar | modificar lo còdi]

Al contra del gabinet, compausat de membres causits pel ministre, l'administracion centrala es compausada unicament de foncionaris titulars (o estagiaris) o de contractuals, per tal de procurar una certana estabilitat a l'ensemble, e de garantir una continuitat dins la gestion aital coma una solida experiéncia dels dossièrs dins l'administracion. Perque l'administracion centrala designa l'ensemble dels servicis e agents publics - regropats en burèus e direccions - cargats de far foncionar lo servici public educatiu (finanças, administracion…) e d'aplicar las decisions reglamentàrias o legislativas en matèria educativa.

Lo ministèri de l'Educacion nacionala, compren un secretariat general, tres direccions generalas e divèrses servicis. La direccion generala de l'Ensenhament superior e de l'Insercion professionala e la direccion generala de la Recèrca e de l'Innovacion relèvan mai especificament del secretari d'Estat a l'Ensenhament superior e a la Recèrca.

Las direccions generalas e lo secretariat general son dividits en servicis e en direccions. Lo secretariat general, las direccions generalas, los servicis e las direccions son dirigits cadun per un director nommat per decret. Las direccions, jos-direccions e servicis son compausats de diferents burèus cargats de missions especificas.

 
 
 
Ministre de l'Educacion nacionala
 
 
 
Ministre cargat de l'Ensenhament superior
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Secretariat general
 
Direccion generala de l'ensenhament escolar
 
Direccion generala de l'ensenhament superior e de l'insercion professionala
 
Direccion generala de la recèrca e de l'innovacion

En 2021, las administracions apartenissent fins ara al ministèri cargat de la joventut, dels espòrts e de la vida associativa son restacadas al ministèris de l'educacion nacionala e de l'ensenhament superior e de la recèrca[26].

Direccion generala de l'Ensenhament escolar[modificar | modificar lo còdi]

Direccion generala de l'ensenhament escolar
Quadre
Forma juridica
Domeni d'activitat
Administracion publica (tutèla) de la santat, de la formacion, de la cultura e dels servicis socials, autres que securitat socialaVoir et modifier les données sur Wikidata
Sèti
Organizacion
Director general
Sits web

La direccion generala de l'Ensenhament escolar (DGESCO) elabòra e comença la politica relativa a las escòlas, als collègis, als licèus e als licèus professionals[27]. Atribuís a las autoritats academicas las dotacions en personal e en crèdits destinats als establiments escolars e elabòra la reglamentacion relativa al foncionament d'aquestes. Assegura la tutèla pedagogica dels establiments privats jos contracte de l'ensenhament escolar. En matèria pedagogica, desvolopa l'utilizacion de las tecnologias novèlas. Es competenta en matèria d'insercion e de formacion professionala iniciala e contunha dins los establiments del segond gra. Definiguèt la politica de las zònas d'educacion prioritària, de vida escolara, e d'accion sanitària e sociala. Condutz las accions en matèria d'integracion dels escolans e d'educacion especializada. Definís las orientacions generalas de la politica de formacion contunha d'ensenhaires del primièr e del segond gra e contribuís a la definicion de las orientacions de lor formacion iniciala e a lor començada, en ligason amb la direccion de l'ensenhament superior.

Compren :

  • lo servici de l'instruccion publica e de l'accion pedagogica ;
  • lo servici del budgèt, de la proesa e dels establiments.

Direccion generala de l'Ensenhament superior e de l'Insercion professionala[modificar | modificar lo còdi]

Direccion generala de l'ensenhament superior e de l'insercion professionala
La direccion generala de l'Ensenhament superior e de l'Insercion professionala e la direccion generala de la Recèrca e de l'Innovacion son situats carrièra Descartes a París, dins los ancians locals de l'Escòla politecnica.
Quadre
Domeni d'activitat
Administracion publica (tutèla) de la santat, de la formacion, de la cultura e dels servicis socials, autres que securitat socialaVoir et modifier les données sur Wikidata
Organizacion
Director general
Sit web

La direccion generala de l'Ensenhament superior e de l'Insercion professionala (DGESIP) es cargada de l'elaboracion e de la començada de las formacions superioras (pòst-bachelierat). Prepara la reparticion dels mejans financièrs e en personal dels establiments d'ensenhament superior, prepara lor quadre juridic. Es responsabla de la politica del patrimòni immobiliari de l'ensenhament superior e assegura la preparacion, lo finançament, lo seguit e l'avaloracion dels contractes de projèctes Estat-regions per çò que concernís los establiments d'ensenhament superior. En matèria internacionala, definís las mesuras necessàrias a la construccion de l'espaci europèu d'ensenhament superior, e favoriza l'obertura a l'internacional de las formacions superioras. Collabòra amb la direccion generala per la Recèrca e de l'Innovacion per l'organizacion e lo finançament de las formacions e escòlas doctoralas, dont es responsabla, e per la politica d'ofèrta nacionala d'ensenhament superior e de recèrca universitària. Es competenta en matèria de vida universitària (condicions de vida, insercion professionala), de formacion contunha e de bibliotècas universitàrias. Es cargada de la formacion iniciala dels ensenhaires del primièr e del segond gras. Assegura la tutèla dels establiments publics nacionals relevant del ministre cargat de l'ensenhament superior. Exercís las competéncias dévolues al ministre pertocant la tutèla e la definicion dels projèctes pedagogics dels establiments de formacion e d'ensenhament superior relevant d'autres ministèris.

Compren :

  • lo servici de l'estrategia de las formacions e de la vida estudianta ;
  • lo servici de l'estrategia de contractualisation, del finançament e de l'immobiliari ;
  • lo collègi dels conselhièrs scientifics, lo pòl de coordinacion dels afars generals aital coma la mission expertesa e conselh al près dels establiments.

Dos servicis a competéncia nacionala li son restacats, lo « pòl de contractualisation e de finançament dels establiments de formacion e de recèrca » (creat en 2009) e lo SCN « Parcoursup » (creat en 2018).

Direccion generala de la Recèrca e de l'Innovacion[modificar | modificar lo còdi]

Direccion generala de la recèrca e de l'innovacion
Quadra
Domeni d'activitat
Administracion publica (tutèla) de la santat, de la formacion, de la cultura e dels servicis socials, autres que securitat socialaVoir et modifier les données sur Wikidata
Sèti
Organizacion
Director general
Claire Giry (dempuèi )Voir et modifier les données sur Wikidata

La direccion generala de la Recèrca e de l'Innovacion (DGRI) elabòra la politica e las orientacions en matèria de recèrca e velha a sa començada. Es cargada dels programas budgetaris relatius a las recèrcas scientificas e tecnologicas pluridisciplinàrias e despartís los mejans de la recèrca entre los establiments d'ensenhament superior, en collaboracion amb la DGESIP, amb la quala elabòra la politica de las formacions e escòlas doctoralas ; exercís la tutèla suls organismes de recèrca (CNRS…), sus las escòlas francesas a l'estrangièr aital coma suls establiments e musèus relevant de sas atribucions ; prepausa e comença la politica de difusion de la cultura scientifica e tecnica. Elabòra tanben la politica de desvolopament tecnologic e d'innovacion e velha a sa començada. Vèlha a la valorizacion dels resultats de la recèrca publica e a l'associacion tecnologica amb las entrepresas ; assegura la tutèla dels organismes a dominanta tecnologica relevant del ministèri ; participa a l'elaboracion dels programas de recèrca e de desvolopament tecnologic finançats per l'Union Europèa e ne seguís l'execucion ; determina, per çò que concernís lo ministèri, las proceduras de finançament de la recèrca industriala e de sosten a l'innovacion…

Secretariat general[modificar | modificar lo còdi]

Lo secretariat general regropa diferents servicis a caractèr transversal :

  • la direccion generala de las Ressorsas umanas (DGRH) gerís l'ensemble del personal del ministèri de l'Educacion nacionala, de l'Ensenhament superior e de la Recèrca. La DGRH compren ela meteissa :
    • lo servici dels personals ensenhaires de l'ensenhament superior e de la recèrca ;
    • lo servici dels personals ensenhaires de l'ensenhament escolar ;
    • lo servici dels personals engenhaires, administratius, tecnics, pedagogics, socials e de santat e de las bibliotècas ;
    • la jos-direccion del recrutament ;
    • la jos-direccion de la formacion, dels trajèctes professionals e de las relacions socialas.
  • la direccion de l'Enquadrament (DE) assegura la gestion dels personals d'enquadrament dels ministèris, e en particular de l'enquadrament superior.
  • L'Institut dels nauts estudis de l'educacion e de la formacion, servici a competéncia nacionala.
  • la direccion de l'Avaloracion, de la Prospectiva e de la Proesa (DEPP) comença lo dispositiu d'avaloracion del sistèma educatiu e contribuís a l'avaloracion de las politicas del ministèri, sustot pels espleches estatistics que gerís e confecciona, e pels diferents estudis que mena en collaboracion amb totes los actors del sistèma educatiu. Es cargada de la prevision a cort e mejan tèrme e, en relacion amb los organismes de recèrca, de la prevision a long tèrme. Prepara los sistèmas d'ajuda a l'avaloracion, al pilotatge e a la decision e gerís las basas de donadas del ministèri.
  • la direccion dels Afars financièrs (DAF) es responsable de la gestion financièra e comptabla del ministèri. Prepara lo budgèt del ministèri, ne seguís l'execucion e ne ten la comptabilitat centrala. Assegura la mesa en plaça dels metòdes e instruments de contraròtle de gestion. Assegura la coordinacion dels afars estatutaris e indemnitaires per l'ensemble del personal. Tracta de problèmas relatius a las pensions per l'ensemble del personal. Gerís los crèdits de personals de l'ensenhament escolar e de l'ensenhament superior e assegura lo contraròtle budgetari dels emplecs.
  • la direccion dels Afars juridics (DAJ) exercís una foncion de conselh, d'expertesa e d'assisténcia al près de l'administracion centrala del ministèri, dels servicis déconcentrés e dels establiments. Es consultada suls projèctes de tèxtes legislatius o reglamentaris preparats per las autras direccions e assegura lo seguit de las proceduras d'adopcion d'aqueles tèxtes. Es responsabla de la codificacion dels tèxtes legislatius e reglamentaris. Representa lo ministre davant las juridiccions dels òrdres administratiu e judiciari dins las instàncias relevant pas del contenciós de las pensions o de la competéncia dels servicis déconcentrés. Assegura la difusion de las competéncias e coneissenças juridicas al profièch de l'administracion centrala, dels servicis déconcentrés e dels establiments publics jos la tutèla del ministre. Despartís los contingents d'autorizacions especialas d'abséncia e de descargas de servici entre las organizacions sindicalas tenent compte de lor representativitat.
  • la direccion de las Relacions europèas e internacionalas e de la Cooperacion (DREIC) assegura e coordina lo desvolopament dels escambis e de la cooperacion amb los sistèmas escolars, universitaris e de recèrca estrangièrs. Favoriza l'obertura internacionala del sistèma educatiu francés. Assegura la tutèla pedagogica dels establiments franceses a l'estrangièr.
  • la delegacion a la Comunicacion es cargada de la comunicacion intèrna e extèrna aital coma de relacions amb la premsa.
  • lo servici de l'accion administrativa e dels mejans es cargat del desvolopament de l'administracion electronica, del personal e mejans de l'administracion centrala e del contraròtle de gestion. Assegura la tenguda dels archius del ministèri.

Lo secretariat general compren tanben la mission de coordinacion estrategica, la mission de la politica de l'enquadrament superior, la mission de contraròtle intèrn per la mestresa dels risques, la mission de la modernizacion e de las politicas localas, compausada de dos departaments, la cellula dels consultants intèrns, la cellula de pilotatge dels sistèmas d'informacion e la direccion del programa SIRHEN.

Autres servicis centrals o mes a disposicion[modificar | modificar lo còdi]

Otra lo secretariat general, lo naut foncionari de defensa e de securitat, lo mediator de l'educacion nacionala e de l'ensenhament superior, l'Observatòri nacional de la securitat e de l'accessibilitat dels establiments d'ensenhament, la mission ministeriala d'audit lo dich intèrn e los burèus dels gabinets son comuns al ministèri de l'Educacion nacionala e al ministèri cargat de l'ensenhament superior e de la recèrca.

La direccion del Numeric per l'educacion (DNE) relèva a l'encòp del secretariat general e de la direccion generala de l'Ensenhament escolar. La DGESIP e la DGRI an en comun lo servici de la coordinacion de las estrategias de l'ensenhament superior e de la recèrca e la delegacion als afars europèus e internacionals.

Inspeccion generala[modificar | modificar lo còdi]

Inspeccion generala de l'educacion, de l'espòrt e de la recèrca
Organizacion
Cap
Caroline Pascal (dempuèi )Voir et modifier les données sur Wikidata
Sit web

Los servicis, establiments, institucions o organismes que participan o que concorron a l'aplicacion de las legislacions relativas a l'educacion, a l'ensenhament superior, a la recèrca e a la tecnologia son someses, quala que siá lor natura juridica, a las verificacions de l'inspeccion generala de l'educacion, de l'espòrt e de la recèrca, quand benefícian o an beneficiat, jos qualque forma qu'aquel siá, de concors de l'Estat, d'una collectivitat territoriala, d'un establiment public, aital coma de concorses financièrs provenent de la Comunautat europèa, o quand son finançats per de cotizacions obligatòrias[28]. Otra aquela mission, l'inspeccion generala de l'educacion, de l'espòrt e de la recèrca exercís de las missions d'inspeccion, de contraròtle, d'audit lo dich, d'avaloracion, d'expertesa, de supòrt e de conselh dins los domenis de l'educacion, de l'ensenhament superior, de la joventut, de la recèrca e dels espòrts. Interven egalament dins lo domeni de la lectura publica, de la documentacion e de las bibliotècas[29].

Los inspectors generals dels estudis son estats instituïts per Napoleon Bonaparte en 1802 e las reorganizacions successivas an menat a la creacion de l'inspeccion generala actuala en 2019.

Administracion déconcentrée[modificar | modificar lo còdi]

Lo rectorat de l'acadèmia de La Reünion a Sant Danís.

L'Educacion nacionala dispausa d'una administracion déconcentrée li permetent de gerir al mai près del terren d'unas competéncias de gestion quotidiana. Los poders d'aqueles escalons inferiors son de mai en mai largs, l'administracion centrala centrant de mai en mai sas missions sus l'orientacion de la politica educativa e la definicion dels grands principis nacionals (programas, recrutament dels ensenhaires…), l'elaboracion dels quadres legislatiu e reglamentari, l'avaloracion e la prospeccion, la coordinacion de l'accion educativa…

Se retròba dos grands escalons, a la popa de los quals las collectivitats territorialas son associadas gràcias a de conselhs de l'educacion nacionala.

Al nivèl de las acadèmias, lo Rectorat, dirigit pel rector, assegura lo foncionament de l'ensenhament superior, lo recrutament e la gestion del personal ensenhant aital coma lo contraròtle pedagogic del segond gra. Existís dempuèi 2016[30] un rector de region academica, e, dempuèi 2019 dins d'unas regions, un rector delegat per l'ensenhament superior, la recèrca e l'innovacion[31].

Lo rector de region academica pren las decisions dins las matèrias dintrant dins lo camp de competéncias dels ministres cargats de l'educacion nacionala e de l'ensenhament superior e de la recèrca. A aquel títol, exercís las competéncias seguentas :

  • definicion de l'esquèma prévisionnel de las formacions dels establiments publics d'ensenhament del segond gra ;
  • formacion professionala e aprendissatge ;
  • ensenhament superior, recèrca e innovacion, a l'excepcion de la gestion dels personals ;
  • informacion, orientacion e lucha contra lo desacrocatge escolar ;
  • servici public del numeric educatiu ;
  • utilizacion dels fonzes europèus ;
  • contracte de plan Estat-region ;
  • politica de las crompas de l'Estat ;
  • politica immobiliària de l'Estat ;
  • relacions europèas, internacionalas e cooperacion[32].

Lo Conselh academic de l'Educacion nacionala[33] e lo Conselh departamental de l'Educacion nacionala[34] comprenon de representants de las collectivitats territorialas, dels personals e dels usatgièrs. La presidéncia es exercida pel representant de l'Estat o lo representant de la collectivitat concernida segon que las questions somesas a las deliberacions del conselh son de competéncia de l'Estat o de la d'aquela collectivitat.

En 2021, las delegacions regionalas a la recèrca e a la tecnologia venon las delegacions regionalas academicas a la recèrca e a l'innovacion, jos l'autoritat del rector de region academica, o per delegacion d'aquel darrièr, jos l'autoritat del rector delegat a l'ensenhament superior, a la recèrca e a l'innovacion[35]. En mai, las competéncias de la joventut, dels espòrts, de l'engatjament civic e de la vida associativa son transferidas de las DRJSCS a las delegacions regionalas academicas a la joventut, a l'engatjament e als espòrts, plaçadas jos l'autoritat ierarquica del rector de region academica[36],[37].

Dins los departaments, los directors academics dels servicis de l'educacion nacionala (DA-SEN), participan a la definicion d'amassa de l'estrategia academica que comença la politica educativa e pedagogica relativa als ensenhaments primaris e segondaris arrestada pel ministre cargat de l'educacion. Jos l'autoritat del rector d'acadèmia, començan l'estrategia academica organizant l'accion educatritz dins las escòlas, los collègis, los licèus e los establiments d'educacion especiala de lor departament. Jos l'autoritat del rector d'acadèmia actiu per delegacion del rector de region academica, participan a la començada de las politicas regionalas dins lor departament[38].

Dins las collectivitats d'otramar, lo ministèri es representat per :

En mai, los establiments gaudisson d'una mai granda autonomia que dins lo passat[evasiu].

Establiments publics jos tutèla del ministèri[modificar | modificar lo còdi]

Lo musèu de l'Educacion, que fa partida de la ret Canopé.

Lo ministèri de l'Educacion nacionala e lo ministèri cargat de l'ensenhament superior e de la recèrca exercisson lor tutèla sus mantun establiment public nacional apelats dels licèus d'Estat.

Dins cada acadèmia, un centre regional de las òbras universitàrias e escolaras (CROUS) assegura de missions d'acompanhament dels estudiants.

Los establiments publics seguents, dont l'activitat s'espandís a tot lo país, classats per òrdre alfabetic, relèvan egalament de la tutèla del ministèri de l'Educacion nacionala, del ministèri de l'Ensenhament superior, eventualament d'aqueles dos ministèris o en comun amb un autre :

L'Agéncia per l'ensenhament francés a l'estrangièr (AEFE) es jos la sola tutèla del ministèri cargat dels Afars estrangièrs, mas lo ministèri cargat de l'Educacion nacionala sièta a son conselh d'administracion e i destaca la quasi-totalitat dels personals foncionaris[39].

Personal del ministèri[modificar | modificar lo còdi]

Malgrat que lo descompte dels efectius siá pas totjorn facil a causa de situacions particularas, lo ministèri de l'Educacion nacionala emplegue mai o mens 1,1 milion de foncionaris e de contractuals dont 850 000 ensenhaires[40].

La question dels efectius es l'objècte d'una polemica politica recurrenta, essent largament considerada coma un indicator de l'importància acordada a la question de l'educacion en França. La volontat politica de los reduire, exprimida pel governament Fillon es estada contestada. En efièch, aquel governament considerava de suprimir 10 000 a 17 000 pòstas dins l'Educacion nacionala. L'Educacion nacionala auriá atal contribuït per « una bona mitat » als esfòrces demandats per aquel governament, que desira remplaçar pas una partença a la retirada sus doas dins la foncion publica tre 2008[41]. Invèrsament, l'una de las volontats de François Hollande, President de la Republica de a mai de 2017, es d'aumentar los efectius de l'Educacion nacionala amb la creacion anonciada de 60 000 pòstas[42]. Aquela causida es el tanben controvertit.

Segon las donadas oficialas fornidas pel ministèri de l'Educacion nacionala, i aviá 1 019 100 ensenhaires en 2012-2013 e 1 016 400 per 2013-2014, siá una baissa d'efectiu de 2 700[43].

Segon lor foncion[modificar | modificar lo còdi]

Se los mestièrs de l'Educacion nacionala son nombroses, la distincion principala se fa entre de personal ensenhant e assimilat, d'una part, e del personal non ensenhant, d'autra part. Pasmens, lo transferiment de personals obrièrs e de servici cap a las collectivitats territorialas, tiba a reduire fòrça lo nombre de personals non ensenhants dins lo ministèri.

Personal d'ensenhament, d'educacion e d'orientacion[modificar | modificar lo còdi]

Lo personal « d'ensenhament, d'educacion e d'orientacion » se compausa dels ensenhaires pròpriament diches aital coma de personas assegurant de foncions d'enquadrament o d'inspeccion, egalament assimiladas al personal ensenhant.

Dins lo segond gra exercisson dels professors agregats, dels professors certificats e dels professors de licèu professional (PLP), dels professors d'ensenhament general de collègi (PEGC, en extincion) e dels ensenhaires d'EPS qu'apartenisson a de còsses especifics (professors d'EPS e cargats d'ensenhament d'EPS, aquel darrièr còs essent en extincion).

L'ensenhament del primièr gra es fisat a de professors de las escòlas, lo còs dels regents essent estat mes en extincion.

Los ensenhaires dels establiments privats jos contracte son remunerats pels servicis del ministèri de l'Educacion nacionala, mas trabalhan jos l'autoritat del director de l'establiment privat. Pels establiments jos contractes simples, los ensenhaires son de personal de drech privat. Pels establiments jos contractes d'associacion, los ensenhaires son siá dels foncionaris (plan pauc nombroses), siá dels agents publics contractuals (de luènh, los mai nombroses).

Son egalament comptats dins los ensenhaires los membres del personal d'educacion e d'orientacion que son sovent al contacte dels escolans. Los primièrs son sustot los conselhièrs principals d'educacion (CPE) qu'exercisson dins los collègis e licèus per la susvelhança dels escolans o la participacion a la vida escolara. Los segonds son los psicològs de l'Educacion nacionala (Psicològa-EN) qu'exercisson siá dirèctament dins los establiments escolars, siá dins los centres d'informacion e d'orientacion (CIO).

Los personals d'enquadrament e d'inspeccion son sovent d'ancians ensenhaires e son donc egalament considerats coma personals ensenhaires. S'agís primièr dels caps d'establiments escolars del segond gra (provisors dins los licèus, principals dins los collègis) e de lors adjunts. Las personas cargadas de l'inspeccion dels ensenhaires e assimilats son, dins lo primièr gra, los inspectors de l'Educacion nacionala (IEN) e, dins lo segond gra, los inspectors d'acadèmia - inspectors pedagogics regionals (IA-IPR). Los rectors e los directors academics dels servicis departamentals de l'Educacion nacionala (DASEN) son generalament tanben d'ancians ensenhaires-cercaires o ensenhaires.

Personals non ensenhants[modificar | modificar lo còdi]

Los personals non ensenhants asseguran de foncions de supòrt dins lo domeni administratiu e tecnic, dins l'organizacion materiala, aital coma dins lo sosten a la santat e a l'ajuda sociala al benefici del personal e dels escolans e estudiants. Son designats globalament per l'expression « Administratius, tecnicians, obrièrs, socials e de santat » (ATOSS) o de las expressions pròchas. L'autonomia dels establiments d'ensenhament superior e los movements de descentralizacion del personal non ensenhant tiban a reduire los efectius dirèctament restacats al ministèri.

De personal non ensenhant jos estatut de foncionari de l'Estat trabalha dins l'administracion centrala, dels organs déconcentrés (rectorats, direccions academicas), dels centres d'informacion e d'orientacion e de d'unes establiments publics.

Los agents que trabalhan dins los establiments escolars relèvan d'ara enlà en granda partida de las collectivitats territorialas. Çò qu'èra lo cas pel sol primièr gra es ara espandit al segond gra en seguida de la lei del . Pasmens, los adjunts gestionaris e agents comptables (mai correntament apelats intendents), qu'exercisson en efièch la foncion d'autoritat foncionala sus de personal TOSS d'aqueles establiments, dont las collectivitats territorialas son emplegaires, demòran del personal d'Estat. Es tanben lo cas dels autres personals administratius, dels mètges de l'educacion nacionala e dels infirmièrs.

Filièras professionalas Personal de santat (mètjas, infirmièrs) Personal administratiu Tecnicians, obrièrs, personal de servici
Administracion centrala
Servicis déconcentrés
Establiments publics nacionals
Personal d'Estat Personal d'Estat Personal d'Estat
Licèus, collègis Personal d'Estat Personal d'Estat Personal territorial
Escòlas Personal d'Estat Personal territorial Personal territorial

Segon lor estatut[modificar | modificar lo còdi]

L'essencial del trabalh es fisat a de foncionaris, mas lo ministèri de l'educacion nacionala emplega en mai

  • dels contractuals, de drech public, emplegats per ocupar pontualament e per una durada determinada un pòst vacant per una rason o una autra (comjat del titular, impossibilitat de recrutar, etc.)
  • dels vacataris.

Foncionaris[modificar | modificar lo còdi]

D'unes còsses de foncionaris son gerits pel ministèri de l'Educacion nacionala tot en exercissent dins autres ministèris, d'establiments publics, de collectivitats territorialas quitament d'organismes privats (associacions educativas o non, mutualas). Invèrsament, lo ministèri emplega de foncionaris relevant d'autres ministèris o a gestion interministeriala.

Contractuals[modificar | modificar lo còdi]

L'Educacion nacionala emplega de mai en mai de contractuals, en remplaçament dels pòsts de foncionari suprimits al fil dels ans[44].

Vacataris[modificar | modificar lo còdi]

La vacacion es una prestacion pontuala, pagada a l'acte (l'acte essent una ora d'ensenhament). Es l'unitat mai plegadissa, permetent de comolar dels besonhs plan pontuals.

Lo vacatari exercís una activitat similara a la d'una profession liberala, non a la d'un salariat, d'ont resulta mantuna particularitat (respècte a un contractual o un foncionari) :

  • limitacion de durada : pas mai de 200 oras[45] ;
  • lo trabalh connèx (preparacion dels corses) es pas pres en compte. Sol lo temps consacrat a l'ensenhament es pagat ;
  • ni assegurança caumatge, ni comjats ni autres indemnitat : la soma pagada es un forfach.

Un vacatari pòt exercir una autra activitat remunerada, salariada o autra. La remuneracion obtenguda pòt pas constituïr qu'un aponch (la tarifa essent de mai o mens 29 euros[réf. desirada] de l'ora, la soma maximala ganhada pòt pas despassar 6 000 euros).

Budgèt[modificar | modificar lo còdi]

Dins l'estructura prevista per la lei organica relativa a las leis de finanças (LOLF) de 2001, lo ministèri de l'Educacion nacionala es responsable de mantun programa de las missions « Ensenhament escolar » e « Recèrca e ensenhament superior » que son demest las mai importantas del budgèt de l'Estat.

Lo tablèu seguent lista las autorizacions d'engatjament votats en lei de finança iniciala. De notar que :

  • las chifras de las diferentas annadas son pas dirèctament comparablas (cal tenir compte de l'inflacion) ;
  • las missions en italica son de responsabilitat d'autres ministèris ;
  • las collectivitats territorialas asseguran tanben una partida de la despensa educativa (lo personal non ensenhant sustot).
Budgèts de l'ensenhament escolar, de l'ensenhament superior e de la recèrca (en milions d'euros)
Missions e programas 2011[46] 2016[47] 2019[48]
Ensenhament escolar 61 905 67 010 72 790
Ensenhament escolar public del primièr gra 18 041 20 193 22 542
Ensenhament escolar public del segond gra 29 414 31 273 33 193
Vida de l'escolan 3 949 4 814 5 680
Ensenhament privat del primièr e del segond gra 7 086 7 203 7 600
Sosten de la politica de l'educacion nacionala 2 116 2 141 2 306
Ensenhament tecnic agricòla 1 296 1 384 1 466
Recèrca e ensenhament superior 25 359 26 293 27 954
Formacions superioras e recèrca universitària 12 479 13 007 13 517
Vida estudianta 2 080 2 541 2 698
Recèrcas scientificas e tecnologicas pluridisciplinàrias 5 124 6 244 6841
Recèrca dins lo domeni de la gestion dels miègs e de las ressorsas 1 244
Recèrca espaciala 1 392 1 371 1820
Recèrca dins los domenis de l'energia, del desvolopament e de la mobilitat duradissas 1 332 1 718 1763
Recèrca e ensenhament superior en matèria economica e industriala 1 087 776 673
Recèrca duala (civila e militara) 196 180 179
Recèrca culturala e cultura scientifica 125 122 110
Ensenhament superior e recèrca agricòlas 297 331 351

En 2011, segon las chifras de la Cort dels comptes, lo ministèri de l'Educacion nacionala representa amb sas 837 000 ensenhaires (près d'un foncionari sus dos) una massa salariala de 49,9 miliards d'euros, siá 17 % del budgèt general de l'Estat e 2,5 % del produch interior brut[49].

Sovent plaçat al còr de las discussions pertocant las reduccions de las despensas publicas, lo budgèt de l'Educacion nacionala presenta una reparticion sensiblament diferenta de las despensas de sos vesins europèus. En 2012, los salaris dels ensenhaires franceses son inferiors de 34,3 % en mejana als dels ensenhaires alemands. Diferéncia essenciala, 30,7 % (dins lo primari solament 27,57 %) de las despensas publicas francesas d'educacion son consacradas als salaris dels ensenhaires, contra 51 % en Alemanha (50,25 % pel primari). Aquela diferéncia s'explica sustot pels còstes d'estructura e d'administracion que representan 19,9 miliards d'euros en mai per an en França qu'en Alemanha[50].

Lista dels ministres[modificar | modificar lo còdi]

Imatges del ministèri[modificar | modificar lo còdi]

A causa de l'importància dels efectius coma de complexitat de son administracion, lo ministèri fa l'objècte de comparasons pejorativas.

La mai coneguda es la del « mamot » emplegada primièr pel ministre Olivier Guichard qu'escriviá : « Un òme politic e un milion d'agents (…) es lo mamot e la nièra ! »[51]. En 1988, Bernard Toulemonde, naut foncionari a l'Educacion nacionala, en fach lo títol de l'introduccion de son Istòria Pichona d'un ministèri grand[52].

Mas aquela expression es sustot estada popularizada dempuèi l'epòca de Claude Allègre. L'una del Mond del títol atal : « Claude Allègre vòl desgraissar lo mamot ». Lo ministre declara puèi aver pas jamai prononciat aquela frasa en public, evocant una conversacion privada represa sens son aval e sostenent que mirava pas los ensenhaires, mas solament l'administracion centrala[53],[54].

Lo ministre Olivier Guichard a tanben evocat lo ministèri coma un « dinosaure massís e patut »[55]. Auriá egalament declarat : « l'Educacion nacionala es la tresena entrepresa del mond, après l'Armada roja e la General Motors »[56].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. En 2020, las autorizacions de pagament dels crèdits dont dispausa lo ministre de l'educacion nacionala e de la joventut son, segon lo decret no 2019-1493 del 28 de decembre de 2019 portant reparticion dels crèdits e descobèrts autorizats per la lei no 2019-1479 del 28 de decembre de 2019 de finanças per 2020:
    • 72 674 820 966  per la mission « Ensenhament escolar », fòra programa « Ensenhament tecnic agricòla »
    • 660 205 464  pel programa Jeunesse e vida associativa.
    Las autorizacions de pagament dels crèdits dont dispausa lo ministre de l'ensenhament superior, de la recèrca e de l'innovacion son, segon lo meteis decret:
  2. Jacques Paviot, « Carlesmanhe a pas inventat l'escòla », sus Historia, (consultat lo ).
  3. Geneviève Bührer-Teiric, L'Euròpa carolingiana (714-888), (ISBN 978-2-200-62282-4 e 2-200-62282-1, OCLC 1089144801).
  4. Yuko Iwakuma, Pierre Abélard e Guillaume de Champeaux, Dins las primièras annadas del XIIe sègle : un estudi preliminar, in Joël Biard (éd.), Lengatge, sciéncias, filosofia al XIIe sègle, París: Vrin 1999, p. 93-124.
  5. A. Léon, P. Ròca, Istòria de l'ensenhament en França, p. 35.
  6. a b c d e f g h i j k l m e n Guy Caplat, « A las originas de l'administracion centrala de l'Instruccion publica », sus rhe.ish-lyon.cnrs.fr, (consultat lo )
  7. Cent escòlas son estadas creadas en un an, ensenhan a dotze mila escolans, mentre que, los fraires de las Escòlas crestianas que son estats restablits per l'emperador en 1803, an pas capitat en 1816 a tornar fondar que seissanta escòlas Anne Querrien, introduccion de l'escòla mutuala : una pedagogia tròp eficaça ?, edicions Las Empêcheurs de pensar en rond 2005.
  8. Associacion del còs prefectoral e dels nauts foncionaris del ministèri de l'Interior, Istòria del ministèri de l'Interior de 1790 a nòstres jorns, París, La Documentacion francesa, 1993 (ISBN 2-11-002922-6), p. 52-53.
  9. A. Léon, P. Ròca, Istòria de l'ensenhament en França, p. 71.
  10. Pierre Muller, « D'instruccion publica a l'educacion nacionala », Mots. Los lengatges del politic, panatòri. 61, no 1,‎ , p. 149–156 (DOI 10.3406/mots.1999.2575, lira en linha, consultat lo ).
  11. Associacion del còs prefectoral e dels nauts foncionaris del ministèri de l'Interior, Istòria del ministèri de l'Interior de 1790 a nòstres jorns, p. 62.
  12. Keith Barnett Graham, Thierry Lefèvre (trad.), Yves Sardat (trad.), « 3. La monarquia de Juillet, 1830-1848 », in Istòria de las bibliotècas publicas en França de la Revolucion a 1939, París, Edicions del Cercle de la Librariá, « Istòria del libre », 1987, p. 91-132.
  13. A. Prost, « la gratuitat a pres de temps », dins Id., Agaches istorics sus l'educacion en França (XIXe – XXe sègles), p. 19-22.
  14. A. Léon, P. Ròca, Istòria de l'ensenhament en França, p. 89.
  15. F. Dupont-Marillia, p. 72.
  16. « Carta grafica de l'acadèmia de Dijon », sus bionet.scenari-community.org (consultat lo ).
  17. « integral Ruedi Baur París », sus irb-paris.eu (consultat lo )
  18. decret no 2014-402 del 16 d'abril de 2014
  19. « Documents budgetaris : PLF 2010 », sus performance-publique.gouv.fr per Wikiwix (consultat lo ).
  20. « Restacament del Ministèri de la joventut al Ministèri de las armadas e cambiament ministerial de l'Educacion nacionala : lo comunicat de la federacion CNT-SO Educacion e Recèrca », sus Questions de classas (consultat lo )
  21. Fabien Oppermann, L'ostalariá de Rochechouart, Sceren-CNDP, , 72 p.
  22. Fabien Oppermann, "lo ministèri de l'Educacion nacionala al còr de son accion : corredors e poders de la "carrièra de Grenelle", XIX-XX sègles", dins Jean-Michel Leniaud e François Monnier, Los luòcs de la decision, París, Escòla practica dels nauts estudis, , p. 57-64
  23. J.-F. Mondot, p. 202-203.
  24. Bruno D. Cot, « París. Los projèctes fòls… a los quals avètz escapat », quasèrn central publicat dins L'Express, setmana del 29 de març de 2013, p. XIII.
  25. « los piègers projèctes arquitecturals qu'a evitat París », pariszigzag.fr, consultat lo 28 de decembre de 2018.
  26. Decret no 2020-1727 del 28 de decembre de 2020 modificant lo decret n° 2014-133 del 17 de febrièr de 2014 modificat fixant l'organizacion de l'administracion centrala dels ministèris de l'educacion nacionala e de l'ensenhament superior e de la recèrca
  27. La direccion generala de l'ensenhament escolar
  28. Article Article L241-2 del còdi de l'Educacion
  29. Decret no 2019-1001 del 27 de setembre de 2019 relatiu a l'estatut particular del còs de l'inspeccion generala de l'educacion, de l'espòrt e de la recèrca
  30. Decret no 2015-1616 del 10 de decembre de 2015 relatiu a las regions academicas
  31. Decret no 2019-1200 del 20 de novembre de 2019 relatiu a l'organizacion dels servicis déconcentrés dels ministres cargats de l'educacion nacionala e de l'ensenhament superior, de la recèrca e de l'innovacion
  32. Article R222-24-2 del còdi de l'educacion
  33. Article L234-1 del còdi de l'educacion
  34. Article L235-1 del còdi de l'educacion
  35. Decret no 2020-1555 del 9 de decembre de 2020 relatiu a las delegacions regionalas academicas a la recèrca e a l'innovacion.
  36. Circulara del 12 de junh de 2019 relativa a la començada de la reforma de l'organizacion territoriala de l'Estat.
  37. Decret no 2020-1542 del 9 de decembre de 2020 relatiu a las competéncias de las autoritats academicas dins lo domeni de las politicas de la joventut, de l'educacion populara, de la vida associativa, de l'engatjament civic e dels espòrts e a l'organizacion dels servicis cargats de lor començada.
  38. Article R222-24 del còdi de l'educacion
  39. Sit de l'AEFE
  40. Woerth anóncia de las supressions de pòstas plan significativas.
  41. Despacha del Mond.
  42. Engatjaments de François Hollande, candidat a la presidéncia de la Republica, engatjament no 36.
  43. « l'educacion nacionala ne chifra » [PDF], sus education.gouv.fr, Direccion de l'avaloracion, de la prospectiva e de la proesa, (consultat lo ).
  44. Lo malaise grand dels precaris de l'educacion.
  45. * Decret relatiu a las condicions de recrutament e d'emplec d'agents vacataris temporaris per l'ensenhament segondari, http://www.legifrance.gouv.fr, Decret no 89-497 del 12 de julhet de 1989, article 3
  46. Decret no 2010-1745 del 30 de decembre de 2010 portant reparticion dels crèdits e descobèrts autorizats per la lei no 2010-1657 del 29 de decembre de 2010 de finanças per 2011
  47. decret no 2015-1801 del 29 de decembre de 2015 portant reparticion dels crèdits e descobèrts autorizats per la lei no 2015-1785 del 29 de decembre de 2015 de finanças per 2016
  48. decret no 2018-1355 del 28 de decembre de 2018 portant reparticion dels crèdits e descobèrts autorizats per la lei no 2018-1317 del 28 de decembre de 2018 de finanças per 2019
  49. La Cort dels comptes espilla l'Educacion nacionala, rmc.fr, 22 de mai de 2013
  50. En França, los ensenhaires còstan mai car qu'en Alemanha… e son mens plan pagats, Jakob Höber e Caroline Popovici, atlantico.fr, 10 de febrièr de 2012
  51. O. Guichard, Educacion e gestion, 1979, citat per Bernard Toulemonde, Pichona Istòria d'un ministèri grand, 1988, p. 11.
  52. Bernard Toulemonde, Pichona Istòria d'un ministèri grand, 1988, p. 11.
  53. Florilègi dels « pichonas frasas » de Claude Allègre, tirats del Journal de 20 oras de França 2 lo 19 de març de 1999.
  54. « ina.fr/archivespourtous/index.… »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?).
  55. Le Monde de l'educacion, febrièr de 1978, citat per Bernard Toulemonde, Pichona Istòria d'un ministèri grand, 1988, p. 11.
  56. Id., Ibid.

Annèxes[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Françoise Dupont-Marilla, Institucions escolaras e universitàrias, Gualino, coll. « Foncion publica / Concors », París, 2006, 331 p. (ISBN 2-297-00209-2)
  • Jean-François Mondot, Pichona Cronica d'un ministèri grand : una annada a l'Educacion nacionala, Flammarion, París, 2002, 271 p. (ISBN 2-08-068182-6)
  • Bernard Toulemonde (dir.), Lo Sistèma educatiu en França, La Documentacion francesa, coll. « las notícias », París, 2003, 191 p. (ISBN 2-11-005380-1)

Decrets d'organizacion[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]