2009
Cronologias
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Decennias : 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 Sègles : XIXe XXe XXIe XXIIe XXIIIe Millenaris : Ier IIe IIIe |
L'annada 2009 es una annada comuna que comença un dijòus. Es la 2009e annada de nòstra èra, la 9e annada del IIIe millenari e del XXIe sègle e la 10e e darrièra annada de la decennia 2000-2009.
2009 es estada declarada Annada mondiala de l'astronomia (decision de l'Amassada generala de las Nacions Unidas ne data del ). Aiçò celèbra Galilèa que, fa 400 ans, a ponchat una luneta cap al cèl. Aquò li a permés de descobrir los quatre principals satellits de Jupitèr, las montanhas e cratèrs de la Luna e las tacas solaras[1].
Autres calendaris
L'annada 2009 del calendari gregorian correspond a las datas seguentas :
- Calendari chinés : 4706 / 4707 (lo Novèl An chinés 4707 de l'annada del buòu de tèrra a luòc lo [2])
- Calendari ebraïc : 5769 / 5770 (lo 1er tishri 5770 a luòc lo [3])
- Calendari indian : 1930 / 1931 (lo 1er chaitra 1931 a luòc lo [3])
- Calendari japonés : 21 de l'Èra Heisei (lo calendari japonés utiliza los jorns gregorians)
- Calendari musulman : 1430 / 1431 (lo 1er mouharram 1431 a luòc lo [3])
- Calendari persan : 1387 / 1388 (lo 1er farvardin 1388 a luòc lo [3])
- Calendari republican : 217 / 218 (lo 1er vendémiaire 218 a luòc lo [3])
- Jorns julians : 2 454 831,5 a 2 455 197,5[4],[3]
Cronologia territoriala
Mond
Africa
America
Asia
Pròche Orient
Euròpa
Oceania
Cronologia mesadièra
Janvier
- 1er genièr :
- França : la gendarmariá passa jos la tutèla del ministèri de l'Interior.
- Norvègia : legalizacion del maridatge entre personas de meteis sèxe.
- Ongria adòpta lo pacte civil de solidaritat (PACS).
- UE : la Republica Chèca pren la presidéncia viradissa de l'Union Europèa.
- Eslovaquia adòpta l'euro e ven lo 16e membre de la zòna euro
- 2 de genièr (Sri Lanka) : l'armada sri-lankaise arriba a s'apoderar de Kilinochchi, la capitala dels rebèls dels Tigres tamils. Lo conflicte a fach 11 144 mòrts en 2008.
- 3 de genièr (Gazà/Israèl) : après un blocatge dempuèi lo mes de novembre d'Israèl sus Gazà e dels tirs de mortièr del Hamas sus de vilas israelianas dempuèi mantun jorn, l'armada israeliana ataca la benda de Gazà (veire : Guèrra de Gazà de 2008-2009).
- 6 de genièr (Danemarc) : creacion de Centre civil, un partit politic de centre-drech fondat sus de valors liberalas e umanistas, fondat pel deputat Simon Emil Ammitzbøll, un ancian membre de l'Esquèrra radicala.
- 13 de genièr : decès de Patrick McGoohan, actor dins Destinacion Dangièr e Lo Presonièr, la seria dont foguèt a l'origina.
- 13 e 14 de genièr (Letònia) : Susmautas a Riga. Los insurgents exigisson la demission del Parlament.
- 15 de genièr (Nòva Iòrc) : Amaratge capitat (cap de mòrt) dins lo fluvi Hudson del vòl 1549 COSTUMAS Airways gràcias al comandant Chesley Sullenberger e son copilòt Jeffrey Skyles.
- 18 de genièr : alt-al-fuòc entre Israèl e lo Hamas. Tsahal se retira de la benda de Gazà (veire : Guèrra de Gazà de 2008-2009).
- 20 de genièr :
- Estats Units : fin de mandat del president George W. Bush e ceremonia d'investitura de Barack Obama al pòst de president dels Estats Units.
- Guadalope : debuta de la grava generala dirigida pel LKP en Guadalope que paralisa tota l'illa fins al .
- 21 de genièr (Vatican) : levada pel Vatican de l'escomenge dels quatre avesques de la Fraternitat sacerdotala Sant-Piu-X, malgrat los prepauses negacionistas tenguts per l'un d'entre eles, Mgr Richard Williamson.
- 24 de genièr (Euròpa/Metèo) : la tempèsta Klaus frapa lo sud-oèst de França lo nòrd d'Espanha e Itàlia provocant d'importants degalhs (bòsques devastats, teuladas envoladas…) aital coma 30 victimas.
- 25 de genièr (Estats Units/Espòrts) : Reial Rumble 2009.
- 26 de genièr (Madagascar) : debuta de nombrosas manifestacions apeladas pel cònsol màger de la capitala de Madagascar, s'enseguisson de las susmautas e dels pilhatges fasent almens 125 mòrts.
Febrièr
- Del 3 al 15 de febrièr : campionats del mond d'esquí alpin 2009 a Val d'Isère en França.
- 7 de febrièr :
- una manifestacion davant lo palais presidencial de Madagascar vira al banh de sang, la polícia obrís lo fuòc suls manifestants tuant 28 personas e fasent 212 nafrats. Lo bilanç de las manifestacions escalabra a 125 mòrts e de las centenas de nafrats en 13 jorns de protèstas ;
- de nombroses incendis de bòsc, los mai murtrièrs de l'istòria del país, estralhan lo Sud-èst d'Austràlia fasent 374 mòrts ;
- un avion d'una companhiá de taxi aerian s'espotís dins la jungla amazoniana a Brasil fasent 24 mòrts e 4 subrevivents.
- 9 de febrièr :
- mòrt d'Eluana Englaro, una italiana de 38 ans dins un estat vegetatiu dempuèi 17 ans, e qu'aviá cessat d'èsser mantenguda artificialament en vida sus decision de justícia. Son cas a provocat una vertadièra crisi politica en Itàlia ;
- eclipsi lunar pénombrale.
- 10 de febrièr :
- eleccions legislativas en Israèl : fòrta butada de la drecha del Likoud e de l'extrèma-drecha d'Israèl Beytenou, qu'aliats als trabalhistas formaràn un governament dirigit per Benyamin Netanyahu ;
- una collision rarissima dins l'espaci entre un satellit comercial american de telecomunicacions e un satellit de telecomunicacion russa al dessús de la Siberia;
- la tempèsta Quinten frapa tota la partida nòrd de França. De vents bufant a mai de 140 km/h. (ventadas max de 144 km/h).
- 12 de febrièr : un Bombardièr Dash 8 Vòl 3407 Continental Airlines transportant 49 personas tomba sus un ostal del nòrd-èst de la banlèga de Buffalo, cap de passatgièr subreviu pas a l'aclapament e una persona al sòl es tuada, çò que pòrta lo bilanç de l'accident a 50 mòrts. Alison De las Fargas, istoriana americana, compte demest las victimas.
- 15 de febrièr : Estats Units/Espòrts: No Way Out (2009)
- 16 de febrièr : lo naufragi d'una embarcacion de clandestins sus l'archipèla espanhòla de las illas Canàrias fach 25 mòrts dont 19 mainatges e 6 subrevivents.
- 17 de febrièr : fin de las òbras de la Linha TGV Perpinhan - Figueres.
- 18 de febrièr : Jacques Bino, militant sindicalista, es abatut mentre que menava son auto près d'un barratge rotièr tengut per de joves armats qu'an obèrt lo fuòc sus la polícia amb de carrelets dins Pointe-à-Pitre (Guadalope). Es la primièra victima de la grava que dura dempuèi lo .
- 22 de febrièr : un engenh artisanal pausat jos un banc explòsa dins lo quartièr del vièlh Caire, tuant una francesa e fasent 24 nafrats.
- 23 de febrièr : l'81 e ceremonia dels oscars sacra lo film Slumdog Millionaire amb uèch recompensas dont lo del film melhor e del realizator melhor.
- 25 de febrièr : un Boeing 737-800 Vòl 1951 Turkish Airlines que s'èra enlairat d'Istambol s'espotís pauc abans son aterratge a Schiphol, als Païses Basses sus un camp, ont s'es copat en tres tròces e a perdut sos reactors. L'aparelh transportava 135 passatgièrs e membres d'equipatge, lo bilanç es de 9 mòrts e 121 nafrats.
- 26 de febrièr : plan aflaquit per la crisi economica, lo governament leton d'Ivars Godmanis es obligat de demissionar.
- 27 de febrièr : copautos a la Bank of Ireland a Dublin, sièis individús mascats e pesugament armats obligan un emplegat de la banca de volar près de 7 milions d'euros, los malfaitors avent pres sa familha en ostatge e la menaçant de mòrt. L'endeman, un tèrç de la pilha es estat retrobat e sèt personas son estadas arrestadas.
Març
- de 2 març (Guinèa Bissau) : en represalhas a la mòrt dins un atemptat la velha del cap d'estat major de l'armada Batista Tagme Na Waie, lo president João Bernardo Vieira es assassinat per de militars.
- 3 de marces :
- jornada de la raiç carrada (primièr còp dempuèi cinc ans) ;
- esfondrament del bastiment dels archius municipals de Colonha (Alemanha), 2 mòrts e pèrda de documents remontant per d'unes al XIVe sègle ;
- lançament de la virada Circus starring Britney Spears. Primièra virada dempuèi 2004 d'aquesta.
- 4 de marces :
- lançament per la NASA del telescòpi espacial Kepler ;
- la Cort penala internacionala lança un òrdre de detencion contra lo president sodanés Omar el- Béchir, acusat de crimis contra l'umanitat e crimis de guèrra al Darfor.
- 5 de marces :
- Michael Jackson anóncia per una conferéncia de premsa a l'O2 Arena (Londres) davant dels milièrs de fans e los jornalistas del mond entièr son retorn grand per una seria de concèrts entitolada This Is It (anullada en seguida de sa mòrt).
- lo comitat per la reforma de las collectivitats localas, presidit per Édouard Balladur, presenta a Nicolas Sarkozy son rapòrt emetent 20 proposicions per una reorganizacion de las collectivitats localas e de lors competéncias ;
- glèisa : l'arquevesque de Recife (Brasil) escomenja la maire d'una drolleta de 9 ans avent avortat de bessons en seguida d'un viòl, aital coma l'equipa medicala avent practicat l'intervencion.
- 8 de marces : jornada internacionala dels dreches de la femna.
- 10 de marces :
- cinquantenari commemoratiu del soslevament tibetan de 1959 ;
- acòrdi entre los ministres de las finanças europèus permetent a França de fixar liurament son taus de TVA dins de sectors tals coma la restauracion.
- 11 de marces : fusilhada de Winnenden, Tim Kretschmer, ancian escolan annadit de 17 ans, calada 15 personas (9 escolans, 3 ensenhantas e 3 passants) a Winnenden (Alemanha) abans de se suicidar.
- 12 de marces : lo governament novèl de Letònia, dirigit per Valdis Dombrovskis, es investit pel Parlament.
- 14 de marces :
- ceremonia d'obertura de Lille3000 - Euròpa XXL ;
- Jean-Baptiste Grange empòrta la copa del mond d'eslalòm a Ara (Suècia).
- 15 de marces : envòl de la fusada e de sa naveta ST-119 de la NASA.
- 16 de marces : obertura a Istambol del 5e Fòrum mondial de l'aiga.
- 17 de marces :
- Madagascar : lo president Marc Ravalomanana demissiona cedissent als apèls de mai en mai musclats de l'oposicion e de l'armada malgacha, 24h mai tard mentre que lo president demissionari aviá cedit lo poder a un « directòri militar » l'opausant Andry Rajoelina s'autoproclama president ;
- en rota per Africa, continent estralhat pel sida, lo papa Benesech XVI ten dels prepauses controvertits sul preservatiu.
- 18 de marces : la vila d'Anecí es causida pel CNOSF per èsser presentada al CIO contra Alemanha, Soïssa e Corèa del Sud, per l'organizacion dels Jòcs Olimpics d'ivèrn de 2018.
- 19 de marces : en França, jornada d'accion contra la politica de Nicolas Sarkozy : gravas e manifestacions (entre 1 e 3 milions de personas).
- 21 de marces : dintrada en vigor del tractat de Semipalatinsk.
- 27 de marces : Yvan Colonna es condemnat en apèl a la reclusion criminala a perpetuitat assortida d'un periòde de securitat de 22 ans per l'assassinat del prefècte de Corsega Claude Érignac.
- 28 de marces :
- aterratge de la naveta espaciala ST-119 de la NASA ;
- França : una drolleta de 6 ans se morís tuada per sos dos cans près de Châlons-en-Champagne (Marna) ;
- environament : operacion Earth Hour a travèrs lo mond, per sensibilizar l'opinion publica al rescalfament climatic. L'esclairatge dels grands monuments toristics mondials es copat pendent una ora.
- 29 de marces : referendum per la départementalisation de Maiòta. L'òc l'empòrta amb 95,3 %.
Abril
- de 1er abril : dintrada d'Albania e de Croàcia a l'OTAN .
- 2 d'abril : G20 de Londres del 2 d'abril de 2009 dominat pels paradises fiscals, los plans de relança economica, l'assaniment del sistèma bancari, los dispositius e règlas de susvelhança del sector financièr e l'ajuda als païses emergents los mai tocats per la crisi.
- 3 d'abril : una fusilhada dins un centre d'ajuda als immigrats a Binghamton, dins l'Estat de Nòva Iòrc fach 14 mòrts dont l'autor de la tuada.
- 4 d'abril (Belgica) : boclatge de la cencha pichona del mètro a Brussèlas, metent fin a la reestructuracion de la ret de la Societat dels transpòrts intercomunals de Brussèlas (STIB).
- 5 d'abril : Estats Units/Espòrts : WrestleMania XXV
- 3 al 5 d'abril : cima de l'OTAN Strasbourg-Kehl 2009 dominat per l'evolucion de l'estrategia de l'OTAN per Afganistan. De bresaires incéndian mantun bastiment dont una ostalariá dins l'èst d'Estrasborg .
- 6 d'abril : un tèrratrem a l'Aquila de magnitud 5,8 dins lo centre de l'Itàlia fach 308 mòrts, 1 500 nafrats e 58 000 sens abrics.
- 7 d'abril : aflaquit per la crisi economica, José Luis Rodríguez Zapatero procedís a un important cambiament de son governament, que vei sustot la partença de Pedro Solbes del ministèri de l'Economia e de las Finanças e lo retorn de Manuel Chaves coma tresen vicepresident.
- 9 d'abril : eleccion presidenciala en Argeria, Abdelaziz Bouteflika es reelegit sens suspresa per un tresen mandat amb 90,24 % de las voses. La participacion sol enjòc de l'escrutinh es de 74,11 %.
- 10 d'abril : dintrada en fasa bestiona del videojòc League of Legends.
- 11 d'abril : liberacion per l'armada francesa dels ostatges del velièr Tanit, capturat lo per 5 piratas en Somalia. 1 ostatge francés e 2 piratas son tuats pendent l'assaut, los 4 autres ostatges franceses son liberats e tres piratas arrestats.
- 13 d'abril : un incendi dins un foguièr de sens-abrics al nòrd-oèst de la Polonha fach 22 mòrts.
- 15 d'abril :
- dintrada en vigor del sistèma novèl de matriculacion francesa previst inicialament al ;
- celebracion del 20e anniversari de la mòrt de Hu Yaobang, eveniment qu'aviá anonciat las manifestacions de la plaça Tian'anmen de 1989.
- 20 d'abril :
- conferéncia de Durban II a Genèva, Mahmud Ahmadinejad ten dels prepauses controvertits sus Israèl en qualificant sos dirigents de crudèls e racistas ;
- Lion : obertura de la linha de tram T4 religant provisòriament lo quartièr dels Minguettes a Vénissieux a l'estacion del T2 Get d'Aiga-Mendès-France abans son alongatge fins a l'estacion Partís-Dieu d'aicí a 2012.
- 16 de-abril de 13 mai : eleccions legislativas indianas[5].
- 21 d'abril : lançament del « Annada de França » a Brasil a Rio de Janeiro. Mai o mens 600 eveniments culturals auràn luòc a Brasil entre lo e lo .
- 23 d'abril : dos atemptats-suicidis en Iraq fan 78 mòrts, lo país recabussa dins la violéncia.
- 26 d'abril : Estats Units/Espòrts: Backlash (2009)
- 29 d'abril :
- cinquantenari de la creacion del governament tibetan en exili proclamat en Índia en 1959 ;
- d'atemptats a l'auto entrapelada a Bagdad fan 58 mòrts.
Mai
- 4 de mai : 90e anniversari del Movement del 4-de Mai, una insurreccion qu'esclatèt en China en 1919, que reclamava la sciéncia e la democracia[6]. En 1989, a l'escasença del 70e anniversari del « 4-de Mai », d'autres estudiants reclaman a Tian'anmen la democracia, un movement que desbocarà sus las manifestacions de la plaça Tian'anmen.
- 5 de mai : debuta de la Segonda batalha de Swat ; l'ofensiva de l'armada paquistanesa a per mira de deslotjar los grops islamistas ocupant la val de Swat.
- 8 de mai : Johnny Hallyday entamena son Torn 66 al Zenit de Sant Estève.
- 11 de mai : envòl de la naveta espaciala Americana Atlantis dempuèi Cap Kennedy en Florida, amb lo nom de mission STS-125. S'agís de la cinquena e darrièra mission d'entreten del telescòpi espacial Hubble.
- del 13 de mai al 24 de mai : 62e edicion del Festenal de Canas[7].
- 16 de mai lo Concors Eurovision de la cançon 2009 es emportat per Norvègia representada per Alexander Rybak amb la cançon Fairytale.
- 17 de mai : eleccion presidenciala en Lituània, Dalla Grybauskaitė ven la primièra femna elegida president de la Republica en Lituània amb 69,08 % de las voses al primièr torn.
- Estats Units/Espòrts : Judgment Day (2009)
- 18 de mai (Sri Lanka) : Velupillai Prabhakaran, lo cap dels Tigres de liberacion de la Îlam tamil es tuat per l'armada governamentala e totes los territòris son represes.
- 25 de mai : Corèa del Nòrd procedís a sa 2e ensag nuclear dempuèi 2006.
- Nuèch del 25 al 26 de mai : supercellule en Belgica. L'auratge travèrsa un territòri anant del Nòrd de França als Païses Basses. 300 000 liuces son estats comptats.
- 27 de mai (Corèa del Nòrd) : rompedura de l'armistici de 1953 qu'a mes fin a la guèrra de Corèa.
- : mòrt de Millvina Dean, darrièra subreviventa del naufragi del Titanic.
Junh
- de 1er junh :
- disparicion del Vòl 447 Air France que religava Rio de Janeiro a París (Charles de Gaulle) amb 228 personas a son bòrd ;
- Supression del revengut minimum d'insercion en França per daissar plaça al revengut de solidaritat activa.
- 4 de junh : celebracion del 20e anniversari de las manifestacions de la plaça Tian'anmen de 1989.
- 5 de junh : un incendi dins una gardariá dins lo nòrd-oèst del Mexic fach 49 mòrts.
- 6 de junh :
- l'Union esportiva arlequins perpinhaneses (USAP) es campiona de França de rugbi de XV ;
- ceremonia d'omenatge als fusilhats del Mont Valerian ;
- celebracion del 65e anniversari del desbarcament en Normandia, en preséncia de Barack Obama.
- 7 de junh (Union Europèa) : eleccions parlamentàrias, victòria del Partit popular europèu.
- Estats Units/Espòrts : Extreme Rules (2009).
- 11 de junh : l'OMS declara l'estat de pandemia a la Gripa A (H1N1) de 2009.
- 13 de junh (Iran) : reeleccion a una larja majoritat del president Mahmud Ahmadinejad tre lo primièr torn. Lo resultat es sulcòp contestat per Mir Hossein Moussavi e sos partisans. 17 manifestants son tuats.
- 14 de junh :
- debuta de la Copa de las confederacions 2009 de fotbòl en Africa del Sud ;
- jornada mondiala del don de sang.
- 16 de junh :
- obertura de l'A19 , 101 km de « éco autorota » ;
- los dirigents dels païses BRICS tenon lor primièra cima a Iekaterinborg e publican una declaracion cridant a l'establiment d'un òrdre mondial multipolar.
- 18 de junh (Afar dels nenets congelats) : Véronique Courjault es condemnada per la Cort d'assisas d'Endre e Léger a uèch ans de preson per aver tuat e congelat tres de sos nenons après aver dissimulat sa grossessa a son entorn.
- 19 de junh :
- un atemptat a l'auto entrapelada fa un mòrt a Bilbao. L'atemptat seriá estat perpetrat per l'ETA [8] ;
- Henry Allingham ven l'òme mai annadit al mond, en seguida de la mòrt de Tomoji Tanabe, e çò fins a sa pròpria mòrt lo 19 de julhet seguent.
- 20 de junh :
- França : un elicoptèr s'espotís a Brégnier-Cordon dins l'Ain fasent 7 mòrts ;
- Iraq : un atemptat al camion entrapelat davant una mosquèa chiita près de Kirkouk fach 82 mòrts e près de 200 nafrats.
- 21 de junh : 28e edicion de la fèsta de la musica.
- 22 de junh : accident de mètro del 22 de junh de 2009 a Washington, collision entre dos mètros fasent 9 mòrts e 76 nafrats.
- 24 de junh :
- gripa A (H1N1) de 2009 : pandemia del virus de la gripa A (H1N1) de 2009, 55 867 cases dont 238 mortals son recensats dins 113 païses dempuèi marces ;
- Iraq : un atemptat sus un mercat de Bagdad fach 69 mòrts e mai de 135 nafrats ;
- 30e anniversari de la fondacion en 1979 del tribunal permanent dels pòbles a Bolonha, Itàlia, a l'iniciativa del senator italian Lelio Basso.
- 25 de junh : mòrt de l'artista Michael Jackson ; mòrt de l'actritz Farrah Fawcett ; mòrt de l'artista Sky Saxon ; mòrt de l'esportiva Zinaida Stahurskaia
- 26 de junh : lo Real Madrid oficializa lo transferiment del balon d'aur 2008 Cristiano Ronaldo per sièis ans per la soma recòrd de 94 milions d'euros.
- 28 de junh (Onduras) : còp d'estat militar, lo president Manuel Zelaya es arrestat puèi expulsat a Nicaragua.
- Estats Units : The Bash (2009)
- 29 de junh :
- França : lo ministre francés de l'ecologia Jean-Louis Borloo anóncia que la linha ferroviària a granda velocitat Provença-Alps-Còsta d'Azur, que serà inaugurada cap a 2020, manlevarà lo « traçat de las metropòlis » Ais de Provença-Marselha-Tolon-Niça ;
- Itàlia : l'explosion d'un vagon-cistèrna transportant de GPL a Viareggio, dins lo nòrd del país fach 32 mòrts.
- 30 de junh :
- Comòras : lo Vòl 626 Yemenia a la partença de l'aeropòrt de París-Charles-de-Gaulle se degalha en mar al larg del país amb 142 passadisses e 11 membres d'equipatge. Una adolescenta de 12 ans subreviu a l'accident ;
- França : l'incendi d'una ostalariá moblada a Asnières (Nauts de Sèina) calada 6 personas e fach 23 nafrats.
- Iraq : retirament de las tropas americanas de las vilas grandas del país. Un atemptat a proximitat d'un mercat dins la vila de Kirkouk fach 33 mòrts e 90 nafrats.
Julhet
- de 1er julhet :
- 2 de julhet (Afganistan) : debuta de l'operacion copa de sabre dins lo sud del país, 4000 soldats americans e 650 soldats afgans son engatjats dins l'operacion.
- 3 de julhet (França) : un tren Coralh París-Caors desralha près de Limòtges après aver trucat una remòrca de fen tombat accidentalament sus la via fasent 13 nafrats dont 1 grèu.
- 4 de julhet : partença del 96e Torn de França 2009 ciclista a Monegue.
- 5 de julhet :
- tenís : Roger Federer ganha per la 6e còp de sa carrièra lo torneg de Wimbledon en batent en finala l'american Andy Roddick en 4h16 de jòc e en 5 sets plan disputats. Empòrta atal sa 15e títol en Grand Chelèm e ven lo detentor del recòrd de victòrias en torneg del Grand Chelèm;
- China : susmautas dins la província autonòma de Xinjiang, dins lo nòrd-oèst del país, 156 mòrts e 1080 nafrats.
- 7 de julhet :
- eclipsi lunar pénombrale;
- ceremonia en omenatge a Michael Jackson, al Staples Center de Los Angeles, davant 20 000 personas, e difusada en mondovision.
- De l'8 de julhet al 10 de julhet : 35e cima del G8 a l'Aquila en Itàlia.
- 10 de julhet : afar del gang dels barbars, Youssouf Fofana es condemnat per la Cort d'assisas de París a la reclusion criminala a perpetuitat assortida d'un periòde de securitat de 22 ans pel raubatòri e lo murtre antisemita d'Ilan Halimi.
- De l'11 de julhet al 20 de julhet : segonds Jòcs de la Lusophonie a Lisbona, Portugal.
- 11 de julhet : primièra visita oficiala de Barack Obama en Africa, e mai precisament a Ghana.
- 14 de julhet :
- dintrada dels eurodeputats al parlament europèu a Estrasborg, elegits pendent las eleccions europèas de junh de 2009;
- fèsta nacionala francesa (amb un concèrt gratuit de Johnny Hallyday als pès de la torre Eiffel) e 75e anniversari de l'Armada de l'aire.
- 15 de julhet : una explosion dins una usina quimica Total a Carling (Mosèla) fach 2 mòrts e 6 nafrats.
- 16 de julhet : l'esfondrament d'una scèna prevista pel concèrt de Madonna a l'estadi Velodròm a Marselha fach 2 mòrts e 8 nafrats.
- 20 de julhet : 40e anniversari del Primièr pas de l'òme sus la Luna.
- Del 21 de julhet al 26 de julhet : 34e edicion del Paléo Festenal Nyon.
- 22 de julhet : eclipsi solar total, la mai longa del XXIe sègle.
- 29 de/julhet de 30 julhet : a l'apròchi dels 50 ans de sa creacion, ETA comet dos atemptats en Espanha, a Burgos (nòrd) (70 nafrats) e Palmanova (Iles Balearas) (2 mòrts).
- : execucion de Mohamed Yusuf (ancian dirigent del grop terrorista Boko Haram)
Agost
- de 5 agost : investitura del president mauritan Mohamed Ould Abdelaziz.
- 6 d'agost : confirmacion de Sonia Sotomayor a la Cort suprèma dels Estats Units, primièra femna d'origina latino-americana a accedir a aquel pòst.
- 6 de-agost d'11 agost: lo tifon Morakot frapa las Filipinas, puèi Taiwan e China.
- 20 d'agost : Afganistan: eleccion presidenciala. Los resultats seràn pas balhats que lo 21 d'octobre, confirmant la victòria del president sortent, Hamid Karzai.
- 21 de-agost de 22 agost : BlizzCon 2009 en Califòrnia.
- 25 d'agost : lo senator american Ted Kennedy se morís en seguida d'una tumor del cervèl dins sa demòra de Hyannis Pòrt, Massachusetts.
- 28 d'agost : Noel Gallagher quita lo grop de ròck Oasi, que se dissòlv.
- 30 d'agost : las eleccions legislativas a Japon balhan la victòria al Partit democrata de Japon (PDJ), que met fin a cinquanta cinc ans de regne quasi-ininterromput del Partit liberal-democrata (PLD).
Setembre
- de 1er setembre :
- l'archipèla de las Fiji es suspenduda del Commonwealth en seguida del refús del Primièr ministre Frank Bainimarama d'organizar d'eleccions abans 2010 ;
- sortida oficiala de la PlayStation 3 Slim (o PS3) en França.
- 10 de setembre : Veneçuèla reconeis l'independéncia d'Abcazia e d'Ossetia del Sud, mentre que Hugo Chávez es en visita a Moscòu.
- 14 de setembre : l'actor american Patrick Swayze se morís a 57 ans, de las seguidas d'un càncer del pancreàs.
- 16 de setembre : renovelament del mandat de José Manuel Barroso coma president de la Comission europèa.
- 22 de setembre : eleccion d'Irina Bokova al cap de l'Unesco .
- 24 de setembre : obertura del G20 a Pittsburgh. Lo G20 es perennizat e remplaça lo G8.
- 26 de setembre : Tatiana Guderzo ven campiona del mond de ciclisme sus rota.
- 27 de setembre :
- eleccions legislativas al Bundestag alemand. La CDU d'Angela Merkel arriba en cap e pòt d'ara enlà formar una coalicion negra-jauna amb lo FDP ;
- eleccions legislativas a l'Amassada de la Republica portuguesa. Lo Partit socialista del Primièr ministre José Sócrates s'impausa en perdent sa majoritat absoluda ;
- seisena edicion dels Jòcs de la Francofonia a Beirot a Liban (fins al ) ;
- Cadel Evans ven campion del mond de ciclisme sus rota;
- Roman Polanski es encarcerat en Soïssa en execucion d'un òrdre de detencion internacional emés pels Estats Units per un afar de costumas remontant a 1977.
- 28 de setembre : Guinèa, la polícia obrís lo fuòc sus la fola manifestant contra la junta de Moussa Dadis Camara al poder, lo bilanç es de mai de 100 mòrts.
- 29 de setembre : l'archipèla de las Samoa patís las consequéncias d'un tèrratrem.
- 30 de setembre :
- en Indonesia, un seïsme de magnitud 7,6 tustada la region de Padang, sus l'illa de Sumatra, fasent almens 5 000 victimas.
- lo fondator del Circ del Solelh, Guy Laliberté, s'enlaira en direccion de l'Estacion espaciala internacionala coma « torista espacial ».
Octobre
- de 1er octobre :
- seissanten anniversari de la proclamacion per Mao Zedong a Pequin de la Republica populara de China, e de la fugida de Tchang Kaï-chek dins l'illa de Formose ;
- sortida oficiala en França de la novèla PSP Go.
- 2 d'octobre :
- espòrts : lo congrès del CIO a Copenaga (Danemarc) designa Rio de Janeiro (Brasil) per organizar los Jòcs Olimpics d'estiu de 2016 ;
- Irlanda : segond referendum sus la ratificacion del tractat de Lisbona, l'òc l'empòrta a mai de 66 % ;
- Itàlia : d'inondacions e dels rajòls de fanga près de Messina en Sicília provòcan almens 50 mòrts.
- 4 d'octobre : en Grècia, lo Movement socialista panellenic empòrta las eleccions legislativas anticipadas.
- 8 d'octobre : la NASA provòca dos escrachaments sus la Luna, dont lo de la sonda LCROSS, per saber s'i a d'aiga sul satellit.
- 9 d'octobre : Barack Obama obten lo prèmi Nobel de la patz.
- 10 d'octobre : Polonha ven lo 25e país de l'Union Europèa a ratificar lo tractat de Lisbona.
- 11 d'octobre : Jeanne Jugan e lo paire Damien son canonizats pel papa Benesech XVI.
- 12 d'octobre : lo prèmi Nobel d'economia es atribuït a Elinor Ostrom e Oliver Williamson.
- 14 d'octobre :
- la FAO publica un rapòrt qu'estima a mai d'un miliard lo nombre de personas sofrissent de sosalimentacion dins lo mond ;
- presentacion del torn de França ciclista 2010.
- 17 d'octobre : l'armada paquistanesa lança son ofensiva terrèstra (operacion Rah-e-Nijat) contra los talibans al Waziristan del Sud, dins lo nòrd de Paquistan.
- 22 d'octobre :
- 24 d'octobre : jornada d'Accion A l'entorn del Climat.
- 25 d'octobre :
- eleccion presidenciala e legislativas en Tunisia. Zine el- Abidine Ben Ali es reelegit president de Tunisia e obten un cinquen mandat;
- Sebastian Loeb ven campion del mond de las corregudas per la seisena annada consecutiva;
- un doble atemptat fach mai de 130 mòrts e 600 nafrats a Bagdad.
- 28 d'octobre : la NASA efectua lo lançament d'Ares I-X dins l'encastre del Programa Constellacion.
Novembre
- de 1er novembre : eleccions municipalas a Quebèc; los cònsols màgers de Quebèc e Montreal, Régis Labeaume e Gérald Tremblay, son reelegits.
- 8 de novembre : centen anniversari de las aubèrgas de joventut.
- 9 de novembre : vinten anniversari de la casuda de la paret de Berlin.
- 11 de novembre : commemoracion de l'armistici de 1918. Pel primièr còp un cancelièr alemand es present als costats del president de la Republica francesa, Angela Merkel e Nicolas Sarkozy son amassa jos l'Arc de trionf.
- 13 de novembre :
- tresen passatge de la sonda Rosetta près de la Tèrra per una manòbra d'assisténcia gravitacionala;
- descobèrta d'importantas quantitats d'aiga gelada sus la Luna per la NASA.
- 29 de novembre : Rwanda, país majoritàriament francofòn qu'es pas jamai estat una colonia britanica, ven lo 54e membre del Commonwealth. Martinica es frapada per un seïsme de magnitud 7,4 sus l'escala de Richter.
Decembre
- de 1er decembre : dintrada en vigor del tractat de Lisbona qu'organiza lo foncionament de l'Union Europèa. Herman Van Rompuy pren sas foncions de president.
- 2 de decembre : cinquanten anniversari de la rompedura de la paissièra de Malpasset a Frejús.
- 4 de decembre : centenari dels canadians de Montreal, equipa de hòquei de la LNH (sason 2009-2010).
- 7-19 de decembre : conferéncia de Copenaga de 2009 sul climat.
- 8 de decembre (Espòrt) : l'esquiaire francés Jean-Baptiste Grange met un tèrme a sa sason en seguida d'una nafra als ligaments crosats del genolh contractada pendent la davalada de Beaver Creek. Poirà pas donc pas participar als Jòcs Olimpics d'ivèrn de 2010 a Vancouver.
- 16 de decembre : sortida del film de James Cameron Avatar. Fèsta del no 3000 del Journal de Mickey + los secrèts de la revista per mainatjas.
- 21 de decembre : ceremonia del primièr còp de pala de la paissièra de Myitsone, dins lo nòrd de Birmania.
- 22 de decembre : Serbia presenta sa candidatura a l'Union Europèa.
- 25 de decembre (terrorisme) : temptativa de destruccion del panatòri Northwest Airlines 253 a destinacion dels Estats Units, pel ciutadan nigerian Umar Farouk Abdulmutallab.
- 30 de decembre (guèrra d'Afganistan) : atemptat-suicidi de la basa de Chapman que tua mantun agent de la CIA.
- 31 de decembre : eclipsi lunar parcial.
Data a precisar
- Pèça commemorativa de 2 euros :
- pels dètz ans de l'euro editada per totes los païses membres de la zòna euro França, Luxemborg, Belgica, Païses Basses, Espanha, Portugal, Grècia, Itàlia, Malta, Chipre, Alemanha, Àustria, Eslovaquia, Finlàndia, Eslovènia e Irlanda;
- per l'annada internacionala de l'astronomia (Vatican);
- pels 200 ans de la guèrra de Finlàndia (Finlàndia);
- per l'annada europèa de la creativitat e de l'innovacion (Sant Marin);
- pel 90e anniversari de l'accession al tròne de Charlotte de Luxemborg (Luxemborg);
- pels segonds Jòcs de la Lusophonie 2009 a Lisbona (Portugal);
- per la presidéncia del Land de la Sarre al Bundesrat (Alemanha);
- pel 20e anniversari de la Revolucion de Velós (Eslovaquia);
- Portugal : Inauguracion de la 2e linha de Gaia del mètro de Porto;
- Portugal : Mesa en servici de la 2e mai poderosa centrala solara photovoltaïque al mond a Moura.
Cronologia tematica
Arts e cultura
Sciéncia e tecnic
Espòrt
Distincions internacionalas
Prèses Nobel
Los laureats del Prèmi Nobel en 2009 son :
- Prèmi Nobel de quimia : Venkatraman Ramakrishnan, Thomas Steitz e Ada Yonath.
- Prèmi Nobel de literatura : Herta Müller.
- Prèmi Nobel de la patz : Barack Obama.
- Prèmi Nobel de fisiologia o medecina : Elizabeth Blackburn, Carol W. Greider e Jack W. Szostak.
- Prèmi Nobel de fisica : Charles Kao, Willard Boyle e George E. Smith.
- « Prèmi Nobel » d'economia : Elinor Ostrom e Oliver Williamson.
Autres prèses
Fondacions en 2009
Naissenças en 2009
Decèsses en 2009
- Personalitats màgers defuntadas en 2009
- 12 de genièr : Claude Berri (cineasta francés)
- 14 de marces : Alain Bashung (cantaire francés)
- 29 de marces : Maurice Jarre (compositor francés)
- 11 d'abril : René Monory (òme politic francés)
- 14 d'abril : Maurice Druon (escrivan francés)
- 12 de mai : Roger Planchon (meteire en scèna de teatre francés)
- 6 de junh : Jean Dausset (mètge francés)
- 8 de junh : Omar Bongo (òme politic gabonés, president de Gabon de 1967 a 2009)
- 25 de junh : Michael Jackson (cantaire american)
- 30 de junh : Pina Bausch (dançaira e coregrafa alemanda)
- 26 de julhet : Merce Cunningham (dançaire e coregraf american)
- 30 d'octobre : Claude Lévi-Strauss (antropològa e etnològ francés)
Nòtas e referéncias
- Veire l'article de l'ESO
- Novèl An chinés
- Lo convertidor de calendari
- Jorns julians a 0h del primièr jorn e a 24h del darrièr jorn.
- (en) Katta G Murty, Casa Studies in Operations Research : Aplicacions of Optimal Decision Making, Nòva Iòrc, NY, Springer, (ISBN 978-1-4939-1007-6, presentacion en linha)
- Lo 4 de mai de 1919
- Sit web del Festenal de Canas
- « Un atemptat a l'auto entrapelada a Bilbao », sus rfi.fr (consultat lo ).
- Article de l'Express del 3/02/2009
- « Informacions de la Ret », sus Informacions de la Ret (consultat lo ).
Veire tanben
Articles connèxes
Ligams extèrns
- L'annada 2009 sul sit de la Bibliotèca nacionala de France