Lingüistica

Lingüistic

Lo lingüista Ferdinand de Saussure.

Partida de	Letras, sciéncias socialas
Practicat per	Lingüista, professor de lingüistica (d)
Camps	Fonologia morfologia sintaxi semantica pragmatica fonetica morphophonologie analisi morphosyntaxique gramatica
Objèctes	Lengatge classa de languoïde (d) languoïde (d) dialècte lenga
Istòria	Istòria de las sciéncias del lengatge

La lingüistica es una disciplina scientifica s'interessant a l'estudi del lengatge. Es pas prescriptiva mas descriptiva. La prescripcion correspond a la nòrma, valent a dire çò qu'es jutjat corrècte lingüisticament pels gramaticians. A l'invèrs, la lingüistica s'acontenta de descriure la lenga tala coma es e non tala coma deuriá èsser.

Se tròba de testimoniatges de reflexions sul lengatge tre l'Antiquitat amb de filosòfs coma Platon. Pasmens cal esperar lo XX^e sègle per veire se desgatjar un apròchi scientific a l'entorn dels faches de lengas. Ferdinand de Saussure a grandament contribuït a la descripcion del lengatge e de las lengas, sustot amb son influent Cors de lingüistica generala (1916) qu'es vengut un classic dins aquel domeni e a impausat la concepcion estructurala del lengatge que domina largament la lingüistica contemporanèa en despièch dels conflictes d'escòlas. André Martinet a tanben contribuït a aquela disciplina amb son obratge Elements de lingüistica generala presentant los divèrses faches de lengas. Se pòt egalament citar Noam Chomsky, qu'a pausat las basas de la lingüistica generativa, qu'es un modèl demest d'autres.

Lo trabalh descriptiu de la lingüistica se pòt far segon tres aisses principals :

• estudis en synchronie e diacronia : l'estudi sincronic d'una lenga s'interèssa solament a aquela lenga a un moment balhat de son istòria, a un sol de sos estats, mentre que l'estudi diacronic s'interèssa a son istòria, a son evolucion, la situa dins una familha de lengas, e descriu los cambiaments estructurals qu'a patits dins lo temps ;
• estudis teorics e aplicadas : la lingüistica teorica estúdia la creacion d'estructuras permetent la descripcion individuala de lengas aital coma las teorias cercant de desgatjar d'invariàncias o de las simetrias ;
• estudis contextuals e independentas : l'estudi contextual amb la sociolingüistica indica que nos interessam a las interaccions e a las relacions entretengudas entre lo lengatge e lo mond, mentre que l'estudi independent indique que se considèra lo lengatge per el meteis, independentament de sas condicions exterioras.

Domenis de la lingüistica teorica

La lingüistica teorica es sovent dividida en domenis separats e mai o mens independents, que correspondon a diferents nivèls d'analisi del senhal lingüistic :

• fonetic : estudi dels sons o fòns produches per l'aparelh phonatoire uman ;
• fonologia : estudi dels sons o fonèmas d'una lenga balhada ;
• morfologia : estudi dels tips e de la forma dels lemas ;
• sintaxi : estudi de la combinason de las monèmes per formar d'enonciats e de las frasas ;
• semantic : estudi del sens dels lemas, de las frasas e dels enonciats ;
• estilistic : estudi de l'estil d'un enonciat literari o non (l'estil constituís un escart respècte a una nòrma ?) ;
• pragmatic : estudi de l'utilizacion (literala, figurada o autra) dels enonciats dins los actes d'enonciacion ;
• coeréncia : estudi dels factors de coeréncia dins lo tractament del lengatge natural.

Synchronie e diacronia

Mentre que la lingüistica sincronica s'estaca a descriure las lengas a un moment balhat de lor istòria (lo mai sovent lo present), la lingüistica diacronica examina coma las lengas evoluan pendent lo temps — qu'aqueles cambiaments concernisson la prononciacion (se parle alara de fonetica istorica), lo sens e l'istòria dels mots (es aquí l'etimologia qu'es concernida), quitament mantun aspècte — de còps per mantun sègle. Lo primièr a aver distinguit aqueles dos tips d'estudis es Ferdinand de Saussure. La lingüistica istorica gaudiguèt d'una longa e rica istòria. Es d'autre biais d'aquela branca de la lingüistica que son nascudas los autres apròchis. Pausa sus de postulats teorics jutjats solids (coma las leis foneticas).

Una disciplina coma la lingüistica comparada pausa principalament sus una optica istorica.

Lingüistica de las lengas

La lingüistica se pòt evidentament estacar a una lenga en particular (per exemple al francés, e se parla alara de lingüistica francesa) o a un grop de lengas (exemples : lingüistica romanica, lingüistica germanica, lingüistica fino-ogriana, lingüistica indoeuropèa) o a de lengas geograficament gropadas (exemples : lingüistica balcanica, lingüistica africana).

Al contra de la lingüistica teorica, que cerca de descriure, de faiçon generala, una lenga balhada o lo lengatge uman, la lingüistica aplicada se servís d'aquelas recèrcas per los aplicar a d'autres domenis coma la didactica de las lengas, la patologia del lengatge, la lexicografia (o dictionnairique), la sintèsi o la reconeissença vocala (aquelas doas darrièras apròchis essent puèi utilizats en informatica per fornir d'interfàcias vocalas, per exemple), l'intelligéncia artificiala.

Locutor individual, comunautats lingüisticas e caracteristicas universalas del lengatge

Mantun apròchi lingüistic es possible segon l'espandida de l'objècte d'estudi : d'unas analisan la lenga d'un locutor balhat, d'autres dels desvolopaments generals sus la lenga. Se pòt tanben estudiar la lenga d'una comunautat plan precisa, coma l'argòt de las banlègas, o plan recercar las caracteristicas universalas del lengatge partejadas per totes los òmes. Es aquel darrièr apròchi, la lingüistica generala, dont lo pionièr es estat Ferdinand de Saussure, qu'es estada retenguda per Noam Chomsky e que tròba de ressons en psicolingüistica e dins las sciéncias cognitivas. Se pòt pensar qu'aquelas caracteristicas universalas son susceptiblas de revelar d'elements importants pertocant la pensada umana en general. Veire per exemple las foncions del lengatge.

Lingüistica contextuala

La lingüistica contextuala es un domeni dins lo qual la lingüistica interagís amb d'autras disciplinas. Estúdia per exemple coma lo lengatge interagís amb la rèsta del mond.

La sociolingüistica, la lingüistica antropologica e l'antropologia lingüistica son de domenis ciutadan a la lingüistica contextuala dins los quals s'estúdia los ligams entre lo lengatge e la societat. Dins lo contèxt juridic, la jurilinguistique examina los signes e enonciats lingüistics que lo drech emplega e produtz.

Tot parièr, l'analisi critica de discors es un ponch de rencontre entre la retorica, la filosofia e la lingüistica. Es atal possible de parlar d'una filosofia del lengatge.

D'autra part, l'estudi medical del lengatge conduch a d'apròchis psicolingüistic e neurolingüistic.

Enfin, apartenisson tanben a la lingüistica contextuala dels domenis de recèrcas coma l'aquisicion del lengatge, la lingüistica evolucionista, la lingüistica stratificationnelle aital coma las sciéncias cognitivas.

Domenis de recèrcas de la lingüistica

Fonetica, fonologia, diglossia, sintaxi, semantica, pragmatica, etimologia, lexicologia, lexicografia, lingüistica teorica, lingüistica comparada, sociolingüistica, dialectologia, lingüistica descriptiva, psicolingüistica, tipologia lingüistica, lingüistica informatica, semiotica, escritura, coeréncia del lengatge natural, etc., son demest los domenis mai corrents.

Recèrcas interdisciplinàrias

Lingüistica aplicada, lingüistica cognitiva, lingüistica istorica, ortografia, grammatologie, cryptanalyse, deschiframent, antropologia lingüistica, lingüistica antropologica, analisi critica de discors, psicolingüistica, aquisicion del lengatge, tractament automatic de las lengas, reconeissença vocala, reconeissença del locutor, sintèsi vocala e, mai generalament, tractament de la paraula, son de talas disciplinas. Es visible que la lingüistica compren divèrses obradors de recèrca.

La creolistica que s'es balhat la tasca d'estudiar las lengas eissidas del colonialisme (exemples : papiamentu de Curazao, la lenga de Cap-verd) ven de mai en mai importanta.

Demarcha descriptiva, demarcha prescriptiva

Los lingüistas utilizan una demarcha purament descriptiva pendent lors recèrcas. Cercan de descriure la lenga tala coma es utilizada e explicar la natura del lengatge, sens portar de jutjaments. Las dimensions per descriure la lingüistica incluson la fonetica, la fonologia, la sintaxi, la lexicologia e la semantica. Es çò qu'es utilizat per determinar las diferéncias entre los accents e dialèctes regionals d'una meteissa lenga.

La demarcha prescriptiva o normativa cerca de descriure coma una lenga deu èsser utilizada, sa « bon usatge ». Aquò inclutz l'aplicacion de las règlas e convencions lingüisticas e gramaticalas per determinar s'una lenga es plan utilizada o non. La lingüistica prescriptiva/normativa es la lenga qu'es ensenhada quand una persona apren una lenga, es considerat coma lo « estandard » de la lenga. La prescripcion es sovent aplicada a l'escritura, mas pòt tanben èsser utilizada per la paraula. La lingüistica prescriptiva poiriá tanben analisar un accent o dialècte regional e o comparar a la lenga « estandarda », per determinar çò que lo locutor fach d'incorrècte dins la paraula. Quand i a una correccion d'un tèxt escrich, aquelas correccions son tanben un exemple de lingüistica prescriptiva.

Per exemple, amb la frasa « vòles pas que va visitar el », la lingüistica descriptiva descriurà aquela frasa amb los sons, las terminasons, los mots e l'estructura de la frasa utilizada. Los gramaticians descriptius descriuràn la demarcha mentala d'una persona escrivent aquela frasa. La lingüistica prescriptiva auriá mai de jutjaments, en indicant que i a mantuna error gramaticala e sintaxica presentas. Los gramaticians prescriptius dirián que la frasa es agrammaticale e balharián probablament la version corregida de la frasa « vòl pas que l'anes visitar ».

La mai granda diferéncia entre las doas demarchas es que l'una obsèrva una lenga de faiçon objectiva e sens portar de jutjament del temps que l'autre obsèrva una lenga de faiçon subjectiva, en determinant çò qu'es fòrça escrich o non.

Paraula e escritura

La màger part de las òbras en lingüistica, actualament, partisson del principi que la lenga parlada es primièra, e que la lenga escricha n'es pas qu'un rebat segondari. Mantuna rason es evocada :

• mentre que la paraula es universala, l'escritura l'es pas ;
• l'aprendissatge de la lenga parlada es fòrça mai aisit e rapid que lo de la lenga escricha ;
• nombre de scientifics de las sciéncias cognitivas pensen qu'existís dins lo cervèl un modul del lengatge qu'es pas possible de conéisser que per la lenga parlada.

Segur, los lingüistas reconeisson que l'estudi de la lenga escricha es luènh d'èsser inutil. L'estudi de còrpus escriches, al regard d'aquò, es primordiala en lingüistica informatica, los còrpus orals essent dificils de crear e a trobar. D'autra part, l'estudi dels sistèmas d'escritura, o grammatologie, ressortiguèt plenament a la lingüistica. Enfin, las lengas dotadas d'una tradicion escricha anciana son pas impermeablas a d'efièches retroactius de l'escrich sus l'oral : lo mot francés legat, per exemple, dins lo qual lo g es pas etimologic, es lo mai sovent prononciat /lεg/, per influéncia de la grafia, mentre qu'a l'origina se disiá /lo/.

Representacion escricha de la paraula

Existís de nombroses metòdes utilizats per transcriure per escrich la paraula, coma l'Alfabet fonetic internacional de l'Associacion fonetica internacionala, o API, metòde la mai comuna actualament. Aquestas pòdon tibar a una extrèma precision (se parla de transcripcion fina) e temptar de representar las particularitats foneticas d'un locutor precís, o plan descriure pas que plan generalament las oposicions fondamentalas entre fonèmas d'una lenga ; s'agís aquí de transcripcion fonologica (o fonetica larja).

En França, d'autres sistèmas existisson, coma la notacion de Bourciez, pròpria a la fonetica istorica del francés e, mai generalament, de las lengas romanicas. Cada país dotat d'una tradicion lingüistica a pogut desvolopar sos sistèmas de transcripcion. Es pasmens l'API que, uèi, predomina dins la recèrca.

Quand es pas possible d'utilizar l'API per de rasons tecnicas, existís mantun metòde permetent de transcriure l'API dins un sistèma utilizant pas que de caractèrs presents dins totes los jòcs de caractèrs, coma lo SAMPA.

Consultar tanben aquela lista de metòdes de transcripcion.

Lengatge e genre

Las recèrcas lingüisticas sul genre recòbran una diversitat granda d'òbras en sciéncias umanas e socialas e en sciéncias del lengatge. L'abondància de las òbras sul lengatge, la lenga, lo discors, lo genre, lo sèxe e las sexualitats balha una visibilitat e una legitimitat a aquel camp de recèrca : lengatge e genre.

Los estudis sul genre e lo lengatge se son desvolopats dins lo selhatge de las sociolingüisticas americanas. Las primièras òbras estúdian la practica de la lenga per las femnas ; lor vocabulari seriá mens important que lo dels òmes, los òmes e las femnas parlarián pas la meteissa lenga. La lenga dels òmes seriá la lenga de referéncia e la de las femnas la lenga dicha « febla », las femnas presentant un deficit cognitiu e lingüistic. Aquel paradigma sexista perdura fins dins las annadas 1970.

Es remés en causa per l'antropologia lingüistica e culturala que s'interèssa a la dominacion exercida pels òmes sus las femnas pel lengatge. L'estudi dels genres e dels estils discursius dins de societats non occidentalas permet de soslinhar que los parlars masculin e femenin relèvan d'estereotip sexistas.

Tot parièr, tre las annadas 1940, de recèrcas an temptat d'identificar un parlar gai e lesbian. Aquelas recèrcas presupausavan l'existéncia d'una identitat omosexuala universala. Déborah Cameron e Don Kulick ne fan una critica sevèra dins lor obratge The language and sexuality reader publicat en 2006.

Es fin finala l'obratge de Robin Lakoff, Language and women's plaça, publicat en 1975 que marca la naissença dels estudis sul genre e lo lengatge als Estats Units. Arrèsta las practicas lingüisticas de las femnas coma efièches de la dominacion masculina.

Las recèrcas lingüisticas suls estils de comunicacion e interactionnels atribuïsson las diferéncias a de socializacions diferenciadas. Las competéncias communicationnelles femeninas son valorizadas. Aquel paradigma encontra un larg public amb la capitada de l'obratge Decididament, me comprenes pas! de Deborah Tannen publicat en 1993.

Dins lo meteis temps, de nombrosas òbras francofònas analisan lo sexisme de la lenga francesa. D'òbras feministas questionan los ligams entre lenga, sexage, sexisme e sexualitat. En 1978, Marina Yaguello estúdia l'alienacion de las femnas dins e per la lenga, dins son ensag Ensag d'apròchi sociolingüistic de la condicion femenina.

A Quebèc, puèi en Soïssa e en Belgica las primièras recomandacions per la feminizacion dels noms de mestièrs e foncions son publicadas. En França, lo debat se cristalliza, tre las annadas 1980.

L'obratge Parlars masculins, parlars femenins ? de Verena Aebischer e Claire Forel, publicat en 1983, interròga los estereotips lingüistics e las estrategias conversationnelles e prepausa de despassar la perspectiva différentialiste. D'òbras de semiologia, de semantica, de lexicologia meton al jorn las dissimetrias lexicalas, las designacions péjorantes de las femnas, l'ocultacion de las femnas pel masculin dich « generic ». Aquelas òbras fan lo parallèl entre la desvaloracion e l'invisibilizacion del femenin dins la lenga e las femnas dins la societat.

Tres obratges marcan una etapa importanta per la recèrca lingüistica sul genre en França. S'agís de Lengatge, genre e sexualitat jos la direccion d'Alexandre DuChêne e Claudine Moïse, publicat en 2001, Intersexion : lengas romanicas, lengas e genre de Fabienne Baider en 2011 e de la fàcia amagada del genre. Lengatge e poder de las nòrmas de Natacha Chetcuti e Luca Gréco en 2012.

Aquelas recèrcas rejonhon de còps la lingüistica queer que remet en causa la binarité de sèxe e los sistèmas de categorizacions. S'agís pas mai d'estudiar lo parlar dels òmes, de las femnas, dels gais, de las lesbianas mas coma las nòrmas son bastidas e inscrichas dins la lenga e coma las personas los bastisson o los desconstruson dins lo discors.

La recèrca lingüistica sul genre, en mostrant l'inscripcion de las nòrmas dins la lenga e en remetent en causa lor immutabilitat, participi a la desestabilizacion d'aquelas nòrmas.

Lingüistas importants e escòlas de pensada

Demest los primièrs lingüistas d'importància, conven de comptar Jacob Grimm, que, en 1822, a comprés e descriu la natura de las modificacions foneticas tocant las consonantas dins las lengas germanicas (modificacions descrichas dins la lei de Grimm). A sa seguida, Karl Verner, inventor de la lei portant son nom, August Schleicher, creator de la Stammbaumtheorie e Johannes Schmidt, qu'a desvolopat la Wellentheorie (modèla per èrsas) en 1872.

Ferdinand de Saussure pòt èsser considerat coma lo fondator de la lingüistica estructuralista (aquel tèrme li essent posterior) e, pendent longtemps, coma lo paire de la lingüistica modèrna. S'es opausat al behaviorisme.

Edward Sapir, lingüista e antropològ american, contemporanèu de F. de Saussure, desvolopèt, a la debuta del XX^e sègle, sa teoria dicha del relativisme lingüistic. Aquesta demòstra que lo lengatge es pas qu'un mejan de comunicacion. Pòt tanben servir de representacion simbolica dels objèctes. Sapir, per aquel biais, balha al lengatge una foncion expressiva e simbolica.

Dins las annadas 1920, Roman Jakobson foguèt l'un dels caps de fila del formalisme rus e del Cercle lingüistic de Praga (invencion de la fonologia).

Gustave Guillaume, s'opausant a Saussure, estúdia la lenga d'un ponch de vista mai fenomenologica (Temps e vèrb, 1929). De nombroses adèptes perpetuan o tornan uèi descobrir sa teoria.

Lo modèl formal del lengatge desvolopat per Noam Chomsky, o gramatica generativa e transformationnelle, s'es desvolopat jos l'influéncia de son mèstre distributionnaliste, Zellig Harris, lo qual seguissiá ja fòrça los precèptes distributionalistes de Leonard Bloomfield. Aquel modèl s'es impausat dempuèi las annadas 1960 dins lo domeni de la lingüistica cognitiva (competéncia e proesa).

En França, las òbras del lingüista André Martinet, cap de fila del fonctionnalisme, son notables, aital coma los de Gustave Guillaume, precitat, d'Antoine Culioli e de Lucien Tesnière.

La lingüistica excluguèt pas forçadament lo public grand, pas mai que la semiotica : testimònis los obratges de vulgarizacion de Henriette Walter, d'Umberto Eco o de Jean-Marie Klinkenberg.

Sus las aplicacions en comunicacion, cal notar las òbras de Roman Jakobson, qu'a establit un modèl lingüistic de comunicacion, compausat de sièis foncions associadas a d'agents de comunicacion.

Dins la ficcion

Literatura

• (en) David Carkeet, Dobla Negative, Overlook Press, 2010, 224 p. (ISBN 978-2-7578-6269-8 e 2-7578-6269-3)

Cinèma

• Primièr contacte (Arrival), film de Denis Villeneuve sortit en 2016 ; dins aquel film, una lingüista, Louise Banks, dirigís una equipa d'expèrts que tempta de comprene las intencions de misterioses vaissèls extraterrèstres apareguts en dotze ponches del glòb. Temptarà d'arrestar lor lenga gràcias a sas competéncias. Lo film utiliza la teoria de Sapir-Whorf.

Veire tanben

Bibliografia

• Çoban, Ramazan Volkan. Dilbilimin Mitoloji Araştırmalarında Kullanılmasında UlaşılanSonuçlar Üzerine Değerlendirme, 12. Uluslararası Dil, Yazın ve Deyişbilim Sempozyumu, Edirne, 2012
• Bühler, Karl, 2009, Teoria del lengatge, Agone (ISBN 978-2-7489-0086-6)
• Bautier, Élisabeth, La lenga de las ciutats es fréquentable ?, éd. Ligam social, Numèro 608, 7 de febrièr de 2002
• Carvalho, Vera, 1980, Lingüistica, París, PUF (ISBN 978-2-13-036354-5)
• Chomsky, Noam, 1975, Questions de semantica, París, Lo Seuil, traduch de l'american
• Cortez, Yves, 2007, Lo francés ven pas del latin, París, Lo Harmattan
• Durrer, Sylvie, 1998, Introduccion a la lingüistica de Charles Bally, Delachaux & Niestlé (ISBN 978-2-603-01088-4)
• Feuillard, Colette, 2001, « lo fonctionnalisme d'André Martinet », dins La lingüistica, París, PUF, vòl 37:1
• Fuchs, Catherine & Lo Goffic, Pierre, 1992, Las lingüisticas contemporanèas, París, Hachette (ISBN 978-2-01-016909-0)
• García Calvo, Agustín, 1979-1999, Del lenguaje, Zamora, Lucina
• Garric, Nathalie, 2001, Introduccion a la lingüistica, París, Hachette (ISBN 978-2-01-145460-7)
• Gobert, Frédéric, 2001, Glossari bibliografic de las sciéncias del lengatge, París, Edicions Panormitis
• Lerot, Jacques, 1993, Precís de lingüistica generala, París, Mièjanuèch (ISBN 978-2-7073-1458-1)
• Mahmoudian, Mortéza, 1981, La lingüistica, París, Seghers (ISBN 978-2-221-00836-2)
• Martin, Robert, 2002, Comprene la lingüistica, París, PUF, coll. « Quadriga » (ISBN 978-2-13-054549-1)
• Maingueneau, Dominique, 1996, Abordar la lingüistica, París, Lo Seuil (ISBN 978-2-02-023031-5)
• Martinet, André, 1996, Elements de lingüistica generala, 4^e éd., París, Armand Colin (ISBN 978-2-200-26573-1)
• Métellus, Jean, 1996, Viatge pel lengatge, Ortho-Edicion Isbergues, (AISN 2906896497)
• Milner, Jean-Claude, 1989, Introduccion a una sciéncia del lengatge, París, Lo Seuil, colleccion « Òbras lingüisticas »
• Moeschler, Jacques & Auchlin, Antoine, 2000, Introduccion a la lingüistica contemporanèa, 2^e edicion, París, Armand Colin (ISBN 978-2-200-25124-6)
• Mounin, Georges (1971), La Lingüistica, París, Seghers, coll. « Claus »
• Neveu, Franck, 2011, Diccionari de las sciéncias del lengatge, 2^e éd. París, Armand Colin (ISBN 978-2-200-27003-2)
• Normier, Bernard, 2007, L'apòrt de las tecnologias lingüisticas al tractament e a la valorizacion de l'informacion textuelle, Edicions ADBS (ISBN 978-2-84365-092-5)
• Perrot, Jean, 1993, Lingüistica, París, PUF (ISBN 978-2-13-042772-8)
• Résano, Antoine (coord.), 2000, Lingüistica ispanica. Nantas 1998, CRINI, Universitat de Nantas, 413 paginas (ISBN 978-2-86939-152-9)
• Sarfati, G.-E., (2003), 2020, 2è ed., Lingüistica. Iniciacion a las teorias grandas, París, Armand Colin, Col. « Codèx » (ISBN 978-2-200-61997-8)
• Saussure, Ferdinand de, 1916 (réimpr. 1995), Cors de lingüistica generala, París, Payot (ISBN 978-2-228-88942-1)
• Siouffi, Gilles & van Raemdonck, Dan, 1999, 100 fichas per comprene la lingüistica, París, Breal (ISBN 978-2-84291-453-0)
• Soutet, Olivier, 1997, Lingüistica, París, PUF (ISBN 978-2-13-047186-8)
• Vendryes, Joseph, 1985, Lo lengatge, París, Albin Michel (ISBN 978-2-226-04744-1)
• Wittmann, Henri, 1983, Las reaccions en cadena en morfologia diacronica, Actes del Collòqui de la Societat internacionala de lingüistica foncionala, 10.285-92, Universitat Laval, 9-11 de mai
• Yaguello, Marina, 1981, Alice al país del lengatge, París, Lo Seuil (ISBN 978-2-02-005795-0)

Articles connèxes

• Gramatica
• Connector logic
• Interlinguistique
• Istòria de las sciéncias del lengatge
• Lingüistica informatica
• Lengas per familha
• Lista de lengas
• Lista de lingüistas
• Lista de las nocions utilizadas en lingüistica
• Metalingüistica
• Olimpiadas internacionalas de lingüistica
• Filologia
• Psicolingüistica
• Retorica
• Semantica
• Semiologia
• Sociolingüistica
• Estructuralisme
• Filosofia del lengatge
• Bibliografia sus la logica e la filosofia del lengatge
• Technesthésie
• Praxématique
• Lengatge
• Ortolang
• Informacion
• Tecnicas d'escritura
• Fotografia
• Imatge
• World Atlàs of Language Estructuras
• Documentacion lingüistica

Listas

• Lista de lingüistas

Ligams extèrns

• Notícias d'autoritat :

  • BnF (donadas)
  • LCCN
  • GND
  • Japon
  • Espanha
  • Israèl
  • Tchéquie
  • Letònia
• Notícias dins de diccionaris o enciclopèdias generalistas :

  • Britannica
  • Den Estòr Danske Encyklopædi
  • Diccionari istoric de Soïssa
  • L'Enciclopèdia canadiana
  • Larousse
  • Nationalencyklopedin
  • Estòr norske leksikon
  • Universalis
• Ressorsa relativa a la literatura :
  • The Encyclopedia of Sciéncia Ficcion
• Ressorsa relativa a la santat :
  • Medical Subject Headings