Lexicografia

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

La lexicografia es la sciéncia que consistís a recensar los mots, los classar, los definir e los illustrar, per d'exemples o de las expressions, per rendre compte de l'ensemble de lors significacions e de lors accepcions dins una lenga, per tal de constituïr un diccionari.

Se distinguís de la lexicologia, de la semantica e de l'etimologia .

Diccionaris[modificar | modificar lo còdi]

Pierre Larousse (1817-1875) se moriguèt abans quitament de veire son diccionari acabat.

Alain Rey (1928-2020) dirigiguèt e foguèt tanben lo redactor de mantun tip de diccionaris dont lo Diccionari istoric de la lenga francesa.

Lexicografia e dictionnairique[modificar | modificar lo còdi]

En 1987, Bernard Quemada prepausa de distinguir dos concèptes essencials dins la concepcion d'un diccionari.

La lexicografia, d'una part, correspond a l'ensemble de las activitats de recèrca, d'analisi lexicologique (dont etimologia e relacions sistemicas (sustot semanticas)) e de compilacion que participan a l'elaboracion d'un diccionari, que i aja publicacion del diccionari o non.

La dictionnairique, d'autra part, designa la disciplina dont lo principal objectiu es la comercializacion d'un diccionari[1].

Informatic[modificar | modificar lo còdi]

La lexicografia va uèi de par amb l'informatica . L'informatica accelèra e facilita grandament la tasca del lexicograf estacat a la redaccion d'un diccionari.

De nombrosas lengas que serián estadas bèl temps a condemnadas a desaparéisser, principalament a causa de la raretat de lors locutors e del còst de la creacion d'un diccionari papièr, pòdon èsser salvadas : Tota persona avent la dobla competéncia lexicografica e informatica, que se fixa coma objectiu la collècta dels mots e de las expressions constituent tota lenga, e ne realiza lo còrpus, pòt crear un diccionari per una lenga en via de disparicion o ne conservar los darrièrs vestigis.

Lexicografs celèbres[modificar | modificar lo còdi]

Lista internacionala[modificar | modificar lo còdi]

Lista de lexicografs franceses[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Listas[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Jean Pruvost, Diccionaris e novèlas tecnologias, París, PUF, 2000.
  • Sonia Branca-Rosoff, Chantal Wionet, Colinguisme e lexicografia, Lengatge e societat, març-, no 83-84, Ostal de las Sciéncias de l'òme de París, 1998.
  • Jacqueline Feldman, Lo Jòc del diccionari : sexualitat e sexisme del Petit Larousse, coll. "Esbòç", Montreal, Editàvem la Beluga, 1981, cop. 1980, 175 p. (ISBN 2-89019-162-1)
  • Philippe Roger, Dicomania, Critica, 1998 (tòm LIV), no 608-609, 1998.
  • Bernard Quemada, Jean Pruvost (dir.), Los Diccionaris de l'Acadèmia francesa e la lexicografia institucionala europèa, actes del Collòqui internacional, 1998, colleccion Lexica no 2.
  • Terence Russon Wooldridge, Las Debutas de la lexicografia francesa, EDICTA, 1997.
  • Béatrice Stumpf (Grunder) 2009, Lexicografia e lexicologia istorica del francés ; tèsi de doctorat en sciéncias del lengatge, sostenguda lo 20-11-2009 jos la direccion de Jean-Paul Chauveau - Nancy-2.
  • François Gaudin e Louis Guespin, Iniciacion a la lexicologia francesa. De neologia als diccionaris, Brussèlas, Duculot, 2000.
  • Jean Pruvost, Los diccionaris franceses espleches d'una lenga e d'una cultura, París, Ophrys, 2006, 200 p.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. Bernard Quemada, « Nòtas sus lexicografia e dictionnairique », Quasèrns de lexicologia, no 51,‎ , p. 235-245
  2. « Miloud Taifi », sus bibliomonde.com per Internet Archiva (consultat lo ).