Joan de Cantalausa

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Joan de Cantalausa
Foncion
Inspector d'acadèmia - inspector pedagogic regional
Rodés
Biografia
Naissença
Decès
Noms de naissença
Louis Combes, Loís CombasVoir et modifier les données sur Wikidata
Pseudonim
Joan de CantalausaVoir et modifier les données sur Wikidata
Nacionalitat
Activitats
Redactor a
Lo Gai Saber (d), L'occitan (d)Voir et modifier les données sur Wikidata
Autres informacions
Distincions
Òbras principalas

Louis Combes, mai conegut jos son nom de pluma Joan de Cantalausa, nascut lo a Bédarieux e mòrt lo a Calmont, près de Rodés, es un filològ, cercaire e escrivan roergàs, grand defensor de la lenga e de la cultura occitanas[1].

Biografia[modificar | modificar lo còdi]

Louis Combes es nascut a Bédarieux. Mentre qu'aviá quatre ans, sos parents son tornats a Montfranc dins Avairon, lo país de sa maire, per i cultivar una bòria pichona. A conegut totas las tascas agricòlas : semenar, mólzer, far lo garbièrs, etc.. Son paire es mòrt mentre qu'aviá tretze ans. Après aver obtengut lo certificat d'estudis, es dintrat al seminari pichon de Bèlmont de Rance. Pendent las vacanças, ajudava sa maire e son fraire Émile.

En , dintra al Seminari Grand de Rodés e comença d'aprene l'anglés. Puèi, fa son servici militar en Alemanha ont apren l'alemand. A son retorn, ven en 1947, secretari de la Comuna a Montfranc e, a la partença de son fraire Émile pel servici militar, remplaça aqueste a la bòria. Torna al Seminari Grand en 1949. Es ordenat prèire lo en la Catedrala de Rodés. Nommat mèstre d'internat al Seminari Pichon de Sant Pèire a Rodés ont serà professor d'anglés pendent 36 ans, sa set d'aprene, d'anar a l'endavant dels autres, o quitarà pas mai. Enviat a Tolosa per l'Avescat per far una licéncia de latin e de grèc, farà cèrtas de letras classicas...mas s'engatja tanben per una licéncia d'anglés. Validarà sa licéncia d'anglés per un sejorn d'un an al licèu de Chichester (Anglatèrra) en qualitat de professor de francés.

Sa licéncia d'anglés en pòcha, apren que lo Consolat francés de Nòva Iòrc recerca un prèire bilingüe...e lo vaquí nommat curat de la parròquia francesa de Nòva Iòrc. I encontra de personalitats del mond politic, artistic e de la societat civila : lo rus Gromyko, lo francés Coa de Murville, l'alemand Von Hildebrand, los americans Dorothy Day, Martin Luther King, la francesa Édith Piaf. Retorn a Rodés ; alara se succedisson los enquadraments de grops d'escolars, los camps, los viatges : Itàlia, Espanha, e en 1964, als USA tornarmai gràcias a l'autreg d'una borsa FULBRIGHT que li permet de visitar los USA. Puèi, en 1968, seguirà un viatge en Índia dont la misèria o marquèt prigondament.

De retorn a Rodés, e malgrat son vòt prigond d'èsser missionari en Africa, ensenha alara l'anglés al seminari pichon de Sant Pèire-jos-Rodés. I assumís tanben la foncion de susvelhant.

Es a la debuta de las annadas 1970 que ven en mai inspector pedagogic (anglés e espanhòl) a mièg temps per l'ensenhament catolic de la diocèsi.

En seguida d'un desacòrd l'opausant a las autoritats eclesiasticas, se dedica sens relambi a l'occitan al ponch de venir un exegèta reconegut de totes en la matèria... e lo vaquí destacat per l'Educacion Nacionala per ensenhar l'occitan a temps plen dins los licèus de Rodés. Serà l'aventura granda de sa vida, sa passion per l'occitan . A 45 ans -e gràcias a una capacitat de memòria, de creativitat, de trabalh excepcionals- se consacra a l'estudi e la defensa d'aquela lenga amb una constància, un trabalh e un estrambòrd remarcables. Encadena puèi recèrcas, publicacions e traduccions divèrsas demest las qualas, los evangèlis a partir del tèxt grèc original, lo Libre de la jungla, lo Cantic dels cantics, las Letras de mon molin, Lo Vièlh Òme e la Mar, Reprim de Giono, De las mirgas e dels òmes de Steinbeck ; en encara de las bendas dessenhadas d'Asterix per citar pas que los mai remarcables. Redigís tanben dels manuals pedagogics en occitan e un Diccionari illustrat.

Dins las annadas 1970, a l'encòp prèire e militant occitanista, foguèt a l'origina d'un pega-solet que li valguèt « plan dels laguis » de la part de la polícia francesa sustot. Erudit dotat d'una capacitat de trabalh fòra del comun, èra tanben lingüista practicant l'occitan , lo catalan, lo francés, l'aramèu , lo grèc, lo latin, l'anglés , l'alemand e lo rus. Son meriti es encara mai grand qu'a l'edat de 67 ans, l'avesque novèl de Rodés li demande d'assumir las foncions de notària pel Tribunal Eclesiastic, çò que grava fòrça son temps dedicat a l'occitan.

Cercaire infatigable, li calrà sièis ans de trabalh per acabar en 1989 un libre monumental entitolat A las raices de la lenga nòstra, un estudi de las lengas parladas entre 480 e 1080 de nòstra èra. En 2003, publica l'obratge considerat per fòrça coma son obratge màger, lo Diccionari General Occitan , lo primièr diccionari monolingüe occitan, a basa de lengadocian[2],[3],[4] a lo qual aviá consacrat trenta ans de trabalh : 1 022 paginas - 100 000 dintradas - 200 000 definicions, dels sinonims, un trentenat de documents. En 2005, publica Tèxtes per l'an 3000 e al delai.

En 2006, son darrièr obratge Lenga viva siá 12 000 frasas amb d'illustracions e de las activitats pedagogicas. En 2007, doas reedicions (per Cultura d'Òc - Gèli Combes - 71 camin Sant Alòi - 81990 CUNAC) d'Un còp èra e Voidèt privada d'unas animals son estadas enriquidas d'un DVD amb la votz de Cantalausa. Aquel obratge plan didactic estona per sa qualitat e l'originalitat del ponch de vista : 18 animals e 2 arbres s'adreçan als òmes ! Aquel obratge a vocacion didactica es una reedicion d'Òu l'òme, ont fasiá parlar los animals….

Es tanben l'autor de documents escolars[5] aital coma mantuna traduccion en occitan[6], de produccions literàrias contemporanèas en occitan (las de Joan Bodon[7]) o encara de tèxtes biblics (La bona novèla, traduccion dels evangèlis dirèctament del grèc, Lo liure de Jòb[8]), quitament tanben de las òbras de Rudyard Kipling.

Los mai curioses legiràn amb interès son autobiografia SAUPÈRI LAS DRALHAS DE LA VOIDÈT, esclairada per sa vocacion de prèire defensor de las minoritats oprimidas e dels mai paures. I descriu amb precision e sens complasença son trajècte : sustot, los dos viatges marcants de sa vida als extrèms de la riquesa e de la pauretat (en 1964 als USA e puèi en Índia en 1968).

Son òbra - de per la qualitat, la varietat e l'espandida de sos escriches - merita una reconeissença e un estudi a travèrs lo mond occitan e en delà.

Òbras[modificar | modificar lo còdi]

  • Poëma lunar, illustrat per Dominique Foa, 1975, edicion I.E.O, 31 paginas
  • (òc) Cantalausa e Gui Bertrand (musica) (ill. Geneviève Joly), En canturlejant : iniciacion a l'occitan en musica, Tolosa, Conservatòri Art e Tradicions, , 96 p. (OCLC 799091722, BNF 39743353)
  • (òc) Cantalausa, David Julien e Sabin Sent Gaudenç, Liturgia d'òc : messa cantarèla, maridatge, enterrament, baptejalhas, velhada de Nadal, dimenge del Rampalm, resurreccion, Tolosa, Centre regional d'estudis occitans, , 42 p. (OCLC 658631303, BNF 34630600)
  • (òc) Cantalausa e David Julien (musica) (ill. Geneviève Joly), Lenga d'òc : comptinas, cançons, contes, poesia : iniciacion a l'occitan (primièr cicle, segondas), Tolosa, Centre Regional d'Estudis Occitans, , 102 p. (OCLC 461686667, BNF 35043425)
  • (òc) Cantalausa (préf. Ramon Chatbèrt, ill. Geneviève Joly, R. Alliot), Diccionari fondamental occitan illustrat : lengadocian, Rodés, edicion C.R.E.O, , 341 p. (OCLC 729218063, BNF 34685580)
  • (òc) Cantalausa, Un Còp èra : Contas de Montfranc: Contes de Pertot, Tolosa, Centre Regional d'Estudis Occitans, , 96 p. (ISBN 9782912293077, OCLC 690104186, BNF 34853809)
  • (òc) Cantalausa, Òu, l'òme, Tolosa, Centre Regional d'Estudis Occitans, , 109 p. (OCLC 461643049, BNF 34855035, lira en linha)
  • (òc) Cantalausa, Istòrias aital, Cultura d'Òc, , 215 p. (lira en linha)
  • (òc + fr) Cantalausa, Coma lo dire en occitan ? : pichon glossari etimologic de la lenga parlada, Rodés, Cultura d'Òc, , 64 p. (ISBN 2-9508257-1-0, OCLC 489764379, BNF 36164906)
  • Cantalausa, Lo gallo-roman parlat del VIIIe sègle: lo gallo-roman escrich del Xe sègle : glossari istoric e etimologic, Rodés, Cultura d'Òc, , 200 p. (ISBN 9782950825766, OCLC 977689070, BNF 36164913)
  • Las aurelhas del drac, illustracions beb phalip, 1997, Estamparia Herail, 16 paginas
  • Cantalausa, Diccionari General Occitan : a partir dels parlars lengadocians, Rodés, Cultura d'Òc, , 1056 p. (ISBN 2-912293-04-9, OCLC 260087217, BNF 38972377, lira en linha)
  • Cantalausa, L'occitan veïcular del VIIIe sègle . L'occitan literari del Xe sègle : Glossari istoric e etimologic, Rodés, Cultura d'Òc, , 202 p. (ISBN 9782912293053, OCLC 254923303, BNF 39903416)
  • (òc) Cantalausa, Tèxtes per l'an 3000 e al delai : contes, contas, novèlas, poèmas, cançons, nadalets, Rodés, Cultura d'Òc, , 196 p. (ISBN 978-2-912293-06-0, OCLC 60417018, BNF 40006317)
  • Diccionari General Occitan, a partir dels parlars lengadocians, 2e edicion corregida, març de 2006, Edicions Cultura d'Òc, (ISBN 2-912293-04-9)
  • (òc) Cantalausa, Sauputs lasses dralhas de la voidèt : (Autobiografie), Rodés, Cultura d'Òc, , 288 p. (ISBN 9782912293022, OCLC 468452826, BNF 37182808)
  • (òc) Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard, Lenga viva : 12000 frasas amb illustracions e activitats pedagogicas, Rodés, Cultura d'Òc, , 318 p. (ISBN 978-2-912293-10-7, OCLC 70711685, BNF 40191743)
  • (òc) Cantalausa, Marie-Odile Dumeaux e Christian Andrieu (ill. Geneviève Joly), Voidèt privada d'unas animals, Rodés, Cultura d'Òc, , 140 p. (ISBN 9782912293091, OCLC 690074466, BNF 40982122)

Traduccions[modificar | modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. Marie-France Tourrel (dir. Laurence Breysse-Chanet), Preséncia de Lorca dins la poesia occitana de la debuta del XXe sègle : ressons e convergéncias. Tèsi de doctorat en estudis occitans, Montpelhièr, Universitat Paul-Valéry, collègi doctorat Lengadòc-Rosselhon., (lira en linha)
  2. Kathryn Klingebiel, Bibliografia lingüistica de l'occitan medieval e modèrn (1987-2007), Turnhout, Brepols, , 544 p. (ISBN 978-2-503-53104-5, lira en linha)
  3. Consulta en linha del DGO (Diccionari de Cantalausa) sul sit de l'Institut d'estudis occitans d'Avairon
  4. Magali Rouquier, Questions de classificacion en lingüistica : metòdes e descripcions, Bèrna, Peter Lang (ostal d'edicion), (lira en linha)
  5. Michel Lafon, « Manuals e documents escolars per l'ensenhament de l'occitan en Avairon », Lengas - revista de sociolingüistica, Montpelhièr, Premsas universitàrias de la Mediterranèa (Universitat Paul-Valéry), panatòri. 83 « Manuals escolars e lengas regionalas »,‎ (ISSN 2271-5703, lira en linha)
  6. Jean-Pierre Chambon, « Problèmas filologics d'una òbra occitana del sègle XX : lo tractament editorial pòst mortem auctoris dels tèxtes de Jean Bodon », Estudis Romànics, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, panatòri. 34,‎ , p. 231-257 (ISSN 0211-8572 e 2013-9500, lira en linha)
  7. Joëlle Ginestet, « Quadriptyque narratiu a l'entorn de la Segonda Guèrra Mondiala  » [« Quadriptic narratiu a l'entorn de la Segonda Guèrra mondiala »], Lengas - revista de sociolingüistica, Montpelhièr, Premsas universitàrias de la Mediterranèa, panatòri. 81 « la lenga e la guèrra : testimoniatges orals e escriches literaris en occitan »,‎ (ISSN 2271-5703, lira en linha)
  8. Novèlas recèrcas en domeni occitan: Apròchis interdisciplinaris: Collòqui de l'Associacion internacionala d'estudis occitans, Albi, 11-12 de junh de 2009, Brepols, Turnhout 2016. (ISBN 978-2-503-56514-9). legir en linha

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]