Institut d'Estudis Catalans
Pels articles omonims, veire IEC.
| Forma juridica | Institucion academica[1] |
|---|---|
| Beguèt | Desvolopament scientific, sustot dins lo domeni de la cultura catalana[1] |
| Zòna d'influéncia | Tèrras de lenga e de cultura catalanas[1] |
| Fondacion | [1] |
|---|---|
| Fondator | Enric Prat de la Riba, president de la deputacion de Barcelona[1] |
| Sèti | Antiga Casa de Convalescència, Carrar del Carme, 47, Barcelona[1] |
|---|---|
| President | Joandomènec Ros i Aragonès |
| Vicepresidents |
Joaquim Agulló i Batlle Jaume de Puig i Oliver |
| Secretari general | Romà Escalas i Llimona |
| Membres | 186 |
| Sit web | iec.cat |
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) (en francés « Institut d'estudis catalans ») es una institucion academica, scientifica e culturala catalana dont la tòca es la recèrca scientifica dins totes los domenis, e mai especialament la recèrca dins totes los aspèctes de la cultura catalana.
Son domeni s'espandís a totes los territòris de lenga e cultura catalana : Catalonha, Andòrra, Pirenèus Orientals, franja d'Aragon, País valencian, illas Balearas, El Carxe dins la region de Murcia e L'Alguer en Sardenha.
Presentacion[modificar | modificar lo còdi]
Es compausat de cinc seccions :
- Filologia, creada en 1911 ;
- Istòria e arqueologia, creada en 1911 ;
- Sciéncias, creada en 1911 e desapareguda en 1989 per la creacion de doas seccions novèlas ;
- Filosofia e sciéncias socialas, creada en 1968, e eissida de la seccion de las sciéncias ;
- Sciéncias biologicas, creada en 1989 a partir de la seccion de las sciéncias que desapareis ;
- Sciéncias e tecnologia, creada en 1989 a partir de la seccion de las sciéncias que desapareis.
L'Institut d'Estudis Catalans pòt èsser comparat a l'Institut de França e las seccions de l'IEC a las acadèmias.
La seccion de filologia es cargada de la lenga catalana. Pòt èsser comparada a l'Acadèmia francesa. Son trabalh es oficialament acceptat dins una partida granda dels Païses catalans : en Catalonha, a las illas Balearas e en Andòrra, dels territòris ont lo catalan a un estatut d'oficialitat o de coofficialité, aital coma dins dos territòris ont lo catalan es pas oficial : Pirenèus Orientals[2] e la franja d'Aragon ont la majoritat de las institucions e de las associacions seguisson las nòrmas de l'IEC. Dins la Comunautat valenciana, es l'Acadèmia valenciana de la lenga, dont lo posicionament es totjorn estat comun amb lo de l'IEC, qu'es oficialament cargada de las questions lingüisticas dempuèi sa creacion en 1998. Las universitats de Valença, de Castellón e d'Alacant reconeisson l'IEC coma institucion normativa.
L'IEC compta tanben amb 28 societats scientificas afiliadas, amb mai d'8 000 associats de totas las especialitats. Demest sas òbras, se pòt sustot citar lo diccionari de la lenga catalana, consultabla sus internet, aital coma lo diccionari catalan-valencian-balear. L'institut contunha per aquel diccionari lo trabalh de Pompeu Fabra, grand gramatician de la lenga catalana. D'un autre costat, dempuèi 1914, l'IEC e las societats afiliadas, contribuïsson a la difusion del saber en lenga catalana gràcias a de nombroses prèses literaris.
Son sèti principal es a Barcelona, mas i a egalament de sètis regionals a Perpinhan (Perpinyà), Lhèida (Lhèida), Castelló de la Plana, Valença (València) e Alacant (Alacant).
Son president actual es Salvador Giner, elegit per un mandat de quatre ans en .
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
En 1906, pendent lo primièr congrès internacional de la lenga catalana, s'encoratjarà la creacion d'una entitat per organizar la cultura dels Païses catalans. L'IEC es fondat lo per Enric Prat de la Riba, alara president de la província de Barcelona. Antoni Rubió i Lluch es elegit president de l'institut e Josep Pijoan secretari.
Es una de las organizacions creadas en aquel temps per promòure lo catalan e la cultura catalana. Se pòt atal egalament citar la Bibliotèca de Catalonha, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, e l'Escola del Treball.
L'institut s'ocupa primièr fondamentalament d'estudi de l'istòria, del classament e de la preservacion de l'art romanic dels Pirenèus.
En 1911, quatre ans après sa creacion, l'Institut se dividís en tres seccions : historico-arqueologic, presidida per Rubió, filologic, presidida per Antoni Maria Alcover, e sciéncias, presidida per Miquel Àngel Fargas. Eugeni d'Ors ven secretari de l'Institut e los tres presidents de seccion, president a tot de ròtle de l'Institut per periòde de quatre meses.
En 1912 es creada la Societat catalana de biologia, que s'afilia a l'IEC, e en 1913 son creadas los Burèus lexicografics, dont las nòrmas ortograficas seràn declaradas oficialas per la Mancomunitat de Catalonha un an mai tard.
Son sèti es situat dins l'ancian espital de la Santa Crotz, dins lo quartièr del Raval, dins la Vièlha vila de Barcelona[3].
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Estatuts de l'Institut d'Estudis catalans
- Carta al benefici del catalan, ont lo Conselh general dels P.-O. reconeis l'IEC
- « Ancian Hospital de la Santa Creu - Visit Barcelona », sus www.barcelonaturisme.com (consultat lo )
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- (ca) Estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans (abril de 2001) [« Estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans »], Barcelona, IEC, , 14 p. (legir en linha) [PDF].
- (ca) Josep Maria Camarasa i Castillo (dir.), IEC, l'Institut d'Estudis Catalans : 1907-2007 : un segle de cultura i ciència als Països Catalans, Barcelona, IEC, , 344 p. (ISBN 978-84-7283-931-1 e 84-7283-931-1, legir en linha).
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Lista dels membres de l'Institut d'Estudis Catalans
- Institut interuniversitaire de filologia valenciana
- Institut d'estudis occitans
- Societat catalana de terminologia
- Reformas ortograficas catalanas
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
- (ca) Sit oficial
- Notícia dins un diccionari o una enciclopèdia generalista :
- Ressorsa relativa a la recèrca :
