Avairon (departament)

Avairon
Administracion
País	França
Region	Occitània
Creacion del departament	4 de març de 1790
Capluòc (Prefectura)	Rodés
Sosprefecturas	Millau Vilafranca de Roergue
President del conselh departamental	Arnaud Viala (DVD)
Prefècte	Charles Giusti
Coda INSEE	12
Còdi ISO 3166-2	FR-12
Còdi Eurostat NUTS-3	FR622
Demografia
Gentilici	Avaironés
Populacion	279 649 ab. (2021)
Densitat	32 ab./km2
Geografia
Coordinadas	44° 15′ nòrd, 2° 42′ es
Superficia	8 735 km2
Subdivisions
Arrondiments	3
Circonscripcions legislativas	3
Cantons	23
Intercomunalitats	19
Comunas	285
Ligams
Sit web	aveyron.fr

Avairon (/a.ve.ʁɔ̃/) es un departament francés situat dins la region Occitània, dins lo sud-oèst de França. Deu son nom al riu Avairon qu'o travèrsa.

Es al centre d'un triangle format per las vilas de Tolosa, Clarmont d'Auvèrnhe e Montpelhièr. Aquel departament repren aproximativament los contorns de l'anciana província de Roergue.

Avairon es l'un dels mai grands departaments de França metropolitana per sa superficia (lo cinquen amb 8 735 km², seisen se se ten compte de Guaiana). Los abitants d'Avairon son los avaironeses.

Lo departament fa partida de l'acadèmia de Tolosa e depend de la cort d'apèl de Montpelhièr. L'INSEE e la Pòsta li atribuïsson lo còdi 12. Sa prefectura es Rodés.

Istòria

Lo departament d'Avairon es creat en 1790 sus la màger partida del territòri de l'anciana província^{[réf. desirada]} de Roergue.

Carta d'Avairon (1790).

Sos primièrs abitants coneguts^{[réf. desirada]} son las Rutènes a l'epòca gallesa, mas lo poblament es fòrça mai ancian (primièr departament de França pel nombre de dolmèns : mai de mila).

En 1808, lo departament es amputat del canton de Sent Antonin per crear lo departament de Tarn e Garona.

Al 1^er genièr de 2016 la region Miègjorn-Pirenèus, a la quala apartenissiá lo departament, fusiona amb la region Lengadòc-Rosselhon per venir la novèla region administrativa Occitània.

Cultura

Sosdialècte regional

Lo dialècte regional parlat dins Avairon es una forma d'occitan lengadocian : lo roergat. De cap al risc de disparicion d'aqueste, mantuna associacion demanda a l'Estat e a las collectivitats una politica lingüistica ambiciosa.

En roergat, Avairon s'escriu :

• Avairon (ortografia classica de l'occitan). Roergue fòrma lo despartament de l'Avairon ;
• Oboyróu (ortografia de l'abat Vayssier). Rouèrgue fouórmo lou desportomén de l'Oboyróu.

Geografia

Lo departament d'Avairon, situat dins lo sud del Massís central, es limitròf de sèt autres: Losera, Gardon, Erau, Tarn, Tarn e Garona, Òlt e Cantal.

Son ponch mai naut, près del lòcdich los Cazalets, culmina a 1 463 mètres suls penjals occidentals del senhal de Mailhebiau, del platèl d'Aubrac . Copat en mantuna region naturala coma los Grands Causses o lo rougier de Lo Pont de Camarès, aquel departament es constituït de nauts platèls rocassoses ancians, d'una granda varietat geologica. Los rius Truyère, Òlt, Avairon e Tarn i talhan de prigondas vals.

• Paisatges d'Avairon :
• 
  Lo caos de Montpelhièr-la-Vius, dins lo sud-èst.
• 
  Lo rougier de Lo Pont de Camarès, dins lo sud.
• 
  Causse de Larzac, a Millau, dins l'èst.

• 
  Paisatge rural a Nòuviala, dins lo nòrd-oèst.
• 
  La val de la Boralde a Sanch Èli d'Aubrac, dins lo nòrd-èst.

Economia

Torisme

Dolmèn de Tiergues, Avairon, França.

Lo departament d'Avairon compta de plan nombroses monuments istorics dobèrts a la visita de nombrosas curiositats geologicas, coma lo Caos de Montpelhièr-la-Vius, lo Trauc de Boaso, las cavas de Ròcafòrt, o encara lo Rajòl de lava de Ròcalaura e mantun sit local classat a l'UNESCO. Demest los autres luòcs toristics e atraccions toristicas pargues animalièrs o pargues d'activitat locals, en general orientats sus torisme duradís, lo vélorail de Larzac, sus una anciana linha de camin de fèrre religant Tornamira (Avairon) a Lo Vigan (Gardon), que passa per la gara de Santa Aulària de Sarnon, sul modèl del periple transibérien a vélorail, efectuat per l'obrièr francés Lucien Péraire en 1930, religant Irkotsk per las vias del trans-siberian sus una bicicleta modificada a Tatarstan.

Associacion Los Pluses Beaux Vilatges de França

Dètz borgs d'Avairon son aderents de l'associacion lei de 1901 Los Pluses Beaux Vilatges de França :

• Bèlcastèl
• Brossa del Castèl
• La Cobertoirada
• Concas
• Estanh
• Najac
• Pèira
• Sant Cosme d'Òlt
• Santa Aulària d'Òlt
• Sauvatèrra de Roergue

Autres luòcs toristics

• Laissac : segond mercat al bestiar de França
• Roquecézière
• Sant Ginièis d'Òlt
• Loc-Dieu
• Bonneval
• Copiac
• Monts d'Aubrac
• Causse de Larzac
• Castèl e ciutat medievala de Séverac-lo-Castèl
• Bornasèl
• La Barraca de Fraisse
• Castèl de Calmont d'Olt
• Rodés
• Millau
• Plaisance
• Pons
• Vilatges medievals de la val de la Musa ; Castèlnòu de Leveson, Montjòus, Sant Bausèli.
• Vilafranca de Roergue
• Villeneuve
• Lo Trauc de Boaso
• Lo Tindoul de la Vayssière
• Valon de Marcilhac : vinhal e borgs : Marcilhac, Las Salas del Comtal, Claravals, Muret del Castèl.
• Lacs del Lévézou
• La Guiòla
• Sant Jurvèva
• Las Clusas de Tarn
• Santa Aulària de Sarnon
• Las Salas de Curanh e lo lac de Pareloup
• Salvanhac de Cajarc
• Ròcafòrt
• Sant Sarnin de Rance, luòc classat istoric amb lo « Mainatge salvatge » : Victor d'Avairon.
• Peirussa del Ròc
• Cauna de Foissac
• Lo bacin de La Sala (La Sala, Aubin, Cransac, Firmin e Vivièrs) amb las ancianas minas de carbon.

Las residéncias segondàrias

Segon lo recensament general de la populacion del 1^er genièr de 2008, 17,8 % dels lotjaments disponibles dins lo departament èran de residéncias segondàrias.

Aquel tablèu indica las principalas comunas d'Avairon dont las residéncias segondàrias e ocasionalas despassan 10 % dels lotjaments totals en 2008 :

Vila	Populacion municipala	Nombre de lotjaments	Residéncias segondàrias	% residéncias segondàrias
Brusca	314 429		249	58,04%
Nant	920 929		532	57,24%
Sant Joan de Bruèlh	693 830		469	56,52%
Najac	752 930		503	54,09%
Canet de Salars	410 438		226	51,60%
Sanch Èli d'Aubrac	549 474		215	45,36%
Las Salas de Curanh	1 064	923 415		44,90%
Sant Laurenç d'Òlt	661 545		232	42,49%
Arviu	861 635		269	42,36%
Broquièrs	644 524		209	39,94%
Brocmat	710 613		231	37,68%
Sant Ginièis d'Òlt	2 034	1 596 580		36,37%
Vilafranca de Panat	778 600		217	36,17%
La Guiòla	1 269	1 063	377	35,48%
Sant Roma de Tarn	845 605		207	34,14%
Lo Pont de Camarès	975 756		252	33,27%
Sant Jurvèva	1 011	732 214		29,26%
Entraigas	1 171 862		224	25,96%
Cransac	1 681	1 357 310		22,84%
Las Salas del Comtal	2 028	1 029	210	20,40%
Severac del Castèl	2 395	1 521 303		19,93%
Boaso	2 772	1 433 227		15,84%
Espaliu	4 477	2 925 413		14,14%
Sent Africa	8 112	4 609 480		10,41%

• Font INSEE, chifras al 01/01/2008.

Demografia

En 2021, lo departament comptava 279 649 abitants, en aumentacion de 0,17 % respècte a 2015 (França fòra Maiòta : +1,84 %).

Evolucion de la populacion  [ modificar ]

1791	1801	1806	1821	1826	1831	1836	1841	1846
371 835 318	340 331	921 339	422 350	014	359 056	370 951 375	083	389 121

Evolucion de la populacion  [ modificar ], seguida (1)

1851	1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891
394 183 393	890 396	025	400 070	402 474 413	826 415	075	415 826 400	467

Evolucion de la populacion  [ modificar ], seguida (2)

1896	1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946
389 464 382	074	377 299 369	448 332	940 328	886 323	782 314	682 307	717

Evolucion de la populacion  [ modificar ], seguida (3)

1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011
292 727 290	489 281	568 278	306 278	654 270	141 263	808 273	377 275	813

Evolucion de la populacion  [ modificar ], seguida (4)

2016	2021	-	-	-	-	-	-	-
278 697 279	649	-	-	-	-	-	-	-

(Fonts : SPLAF - populacion totala del departament dempuèi sa creacion fins en 1962 − puèi basa INSEE − populacion sens dobles comptes de 1968 a 2006 puèi populacion municipala a partir de 2006.)

Istograma de l'evolucion demografica

Comunas las mai pobladas

Lista de las quinze comunas las mai pobladas del departament

Nom	Còdi INSEE	Intercomunalitat	Superficia (km2)	Populacion (darrièra pop. legala)	Densitat (ab./km2)	Modificar
Rodés	12202	CA Rodés Aglomeracion	11,18	24 207 (2021)	2 165
Millau	12145	CC de Millau Grands Causses	168,23	21 712 (2021)	129
Ònes del Castèl	12176	CA Rodés Aglomeracion	40,20	11 873 (2021)	295
Vilafranca de Roergue	12300	CC Oèst Avairon Comunautat	45,85	11 720 (2021)	256
Sent Africa	12208	CC Sant Affricain, Ròcafòrt, Sèt Valons	110,96	7 992 (2021)	72
Luc	12133	CA Rodés Aglomeracion	26,85	6 000 (2021)	223
La Sala	12089	CC La Sala Comunautat	13,88	5 111 (2021)	368
Espaliu	12096	CC Comtal Òlt e Truyère	36,60	4 624 (2021)	126
Capdenac	12052	CC Grand-Fijac	20,21	4 407 (2021)	218
Severac d'Avairon	12270	CC Dels Causses a Aubrac	208,72	4 062 (2021)	19
Aubin	12013	CC La Sala Comunautat	27,23	3 552 (2021)	130
Olemps	12174	CA Rodés Aglomeracion	12,79	3 503 (2021)	274
Sebasac	12264	CA Rodés Aglomeracion	25,82	3 297 (2021)	128
Druèla Balsac	12090	CA Rodés Aglomeracion	51,25	3 188 (2021)	62
La Barraca de Fraisse	12056	CC País Ségali	33,54	3 163 (2021)	94

Arrondiments

Lista dels arrondiments del departament d'Avairon al 1^er genièr de 2024

Nom	Còdi INSEE	Superficia (km2)	Populacion (darrièra pop. legala)	Densitat (ab./km2)	Modificar
Arrondiment de Millau	121	3 741,70	79 528 (2021)	21
Arrondiment de Rodés	122	2 869,70	112 628 (2021)	39
Arrondiment de Vilafranca de Roergue	123	2 123,70	87 493 (2021)	41
Avairon	12	8 735,00	279 649 (2021)	32

Societats sabentas

• Societat centrala d'Agricultura d'Avairon, fondada en 1798, dissolguda a l'ora d'ara
• Societat de las letras, sciéncias e arts d'Avairon, fondada en 1836

Personalitats

• Denys Affre (1793-1848), arquevesque de París.
• Henri Affre (1816-1907), es un archivista departamental, un istorian regionalista de Roergue e un eraldista.
• Déodat Alaus, mèstre maçon del XV^e sègle constructor dels barris dels citats templières e espitalièras de Larzac.
• Jòrdi d'Armanhac (cap a 1500-1585), avesque d'Avinhon, cardinal e avesque de Rodés.
• Didier Auriol (1958-), es lo primièr francés a emportar lo títol de campion del mond de las corregudas en 1994, sus Toyota Celica.
• August de Balsac (1788-1880), naut foncionari e òme politic.
• Louis Balsan (1903-1988), arqueològ, espeleològ, l'un dels darrièrs grands discípols de Martel.
• Adolphe de Barrau (1803-1884), naturalista.
• Hippolyte de Barrau (1794-1863), fondator de la Societat de las letras, sciéncias e arts d'Avairon, erudit.
• Eugène de Barrau (1801-1887), notable.
• Justin Bessou (1845-1918), poèta d'expression principalament occitana.
• Roger Béteille, nascut a Vors lo 28 d'agost de 1921, es un engenhaire aeronautic, escaissat Sénher Airbus coma iniciador del programa de l'avion del meteis nom.
• Joan Bodon (1920-1975), escrivan de lenga occitana nascut a Crespinh (ostal Joan Bodon).
• Adolphe Boissa (1810-1896), engenhaire e òme politic.
• Maurice Bompard (1857-1935), pintre, l'un dels fondators de la Societat dels pintres orientalistas franceses.
• Louis-Gabriel de Bonald (1754-1840), filosòfa.
• Louis-Jacques-Maurice de Bonald (1787-1870), cardinal, arquevesque de Lion.
• Émile Borel (1871-1956), matematician, professor a la facultat de las sciéncias de París, especialista de la teoria de las foncions e de las probabilitats, membre de l'acadèmia de las sciéncias, òme politic francés deputat e ministre.
• Louis-Jacques-Maurice de Bonald (1787-1870), prelat.
• Éric Bouad (1948-), musician francés.
• José Bové nascut a Talença en Gironda (1953-), altermondialista, deputat europèu dempuèi 2009, militant e ancian pòrtaparaula de la Confederacion paisana, paisan sus Larzac.
• Michel Bras (1946-), cosinièr 3 estelas al Guida Michelin per son establiment a La Guiòla.
• Abat Pierre-Edmond Vivier (1921-1995), istorian, paleograf.
• Emma Calvé (1858-1942), es una cantatritz francesa (soprano), nascuda a La Sala.
• Jean Carrier (defuntat en 1437), eclesiastic del XV^e sègle, darrièr partisan e successor de l'antipapa Benesech XIII amb lo nom de Benesech XIV.
• Édouard de Castelnau (1851-1944), general d'armada.
• Marc Censi (1936-), expresident del conselh regional de Miègjorn-Pirenèus, ancian cònsol màger de Rodés.
• Hippolyte Coste (1858-1924), botanista.
• Jean-Louis Cromières,(1947-) artisan paisan, ancian cònsol màger de La Guiòla dich « lo Visionari », a « relançat » la fabricacion del cotèl de La Guiòla a La Guiòla (1980).
• Ambroise Crozat, pintre nascut a Rodés dins la primièra mitat del XVIII^e sègle.
• Bertrand Delanoë (1950-), òme politic francés e cònsol màger de París.
• Auguste Denayrouze (1837-1883) es, amb Benoît Rouquayrol, l'un dels inventors de l'escafandre autonòm.
• Francés d'Estanh (1501-1529), avesque de Rodés.
• Stéphane Diagana (1969 a Sent Africa), atlèta francés especialista del 400 m sègas e del relai 4 × 400 m, campion del mond en 1997 e 2003.
• Louis Dupiech (1900-1945), resistissent francés, prefècte d'Avairon, mòrt en deportacion.
• Jules Duval, nascut a Rodés lo 30 d'abril de 1813 e mòrt lo 20 de setembre de 1870, avocat, economista e jornalista francés. Es un ferotge partisan del fouriérisme e de la colonizacion d'Argeria.
• Philippe Escafre, diguèt Coyote, dessenhaire de bendas dessenhadas dont Litteul Kévin.
• François Fabié (1846-1926), poèta.
• Jean-Henri Fabre (1823-1915), es un òme de sciéncias, un umanista, un naturalista, un entomologista eminent, un escrivan passionat per la natura e un poèta francés e de lenga d'òc (e a aquel títol felibre), laureat de l'Acadèmia francesa e d'un nombre naut de prèmi.
• Robert Fabre (1915-2006), fondator del Movement dels Radicals d'Esquèrra, mediator de la Republica.
• Maurice Fenaille (1855-1937), mecènas.
• Denis Frayssinous (1765-1841), prelat e preceptor del Dalfin.
• David Frétigné (1970-), pilòt de motocross, d'enduro e de correguda-incursion.
• Joseph-Bernardin Fualdès (1761 - assassinat a Rodés lo 19 de març de 1817), es un magistrat francés, acusator public, jutge del tribunal criminal d'Avairon, procuraire imperial en 1811.
• Gustave Garrigou (1884-1963), venceire del Torn de França en 1911.
• Alexandre Geniez (1988-), correire ciclista.
• Charles Girou de Buzareingues (1773-1856), agronòm e filosòfa.
• Jacques Godfrain, ancian deputat de la tresena circonscripcion d'Avairon de 1978 a 1995 puèi de 1997 a 2007, Ministre de la Cooperacion pendent los governaments Juppé I e II, e cònsol màger de Millau de 1995 a 2008.
• Dom Pierre Guérin (1608-1698), eclesiastic nantés, poèta roergàs.
• Alain Guiraudie (1964-), scenarista e realizator.
• Frédéric Hantz (1966-), entrainaire de fotbòl.
• Marie-Sophie Lacarrau (1975-), jornalista.
• Gaston Lacombe, ebenista, escultor, pintre (pastèl), escrivan, istorian e filosòfa, amic de Pierre Solatges (1893-1964).
• Guy Lacombe (1955-), entrainaire de fotbòl.
• Bernard Laporte (1964-), entrainaire de rugbi
• Amédée-Jean-Baptiste Latieule (1838-1903), avesque de Gwened.
• Alain Lairac, es un scenarista francés nascut en 1965 a La Sala.
• Cyril Lignac (1977-), cosinièr francés e animator de television.
• Eugène Loup (1867-1948), pintre.
• Jean-Claude Luche (1952-), president del conselh general d'Avairon de 2008 a 2017.
• Jean-Henri Magne (1804-1885), es un naturalista francés, professor puèi director de l'Escòla nacionala veterinària d'Alfort.
• Colette Magny (1926-1997), cantaira e autor-compositor. Sa capitada granda : Melocoton en 1963.
• Cardinal François Marty (1904-1994), cardinal arquevesque de París.
• Jules Merviel (1906-1976), popular correire ciclista de las annadas 1930.
• Amans-Alexis Monteil (1769-1850), istorian.
• Antòni de Morlhon (1753-1828), arquevesque d'Aush.
• August de Morlhon (1799-1862), avesque del Puèg.
• Alain Peyrefitte (1925-1999), escrivan, ministre, membre de l'Acadèmia francesa.
• Charles de Pomairols (1843-1916), poèta regionalista, originari de Vilafranca de Roergue.
• Pierre Poujade (1920-2003), òme politic.
• Denys Puech (1854-1942), escultor, director de la Villa Médicis.
• Jean Puech (1942-), expresident del conselh general d'Avairon, senator e ancian ministre.
• Jacques Puel (1949-2008), mètge ruthénois especializat en cirurgia cardiothoracique.
• Paul Ramadier (1888-1961), primièr President del Conselh de la Quatrena Republica (SFIO), ministra, deputat e cònsol màger de La Sala.
• Guillaume-Thomas Raynal (1713-1796), istorian, filosòfa.
• Santa Emília de Rodat (1787-1852), fondatritz de la congregacion de las Sòrres de la Santa-Familha.
• Betty Rosenfeld (1907-1942), anciana infirmièra de las Brigadas internacionalas alemanda deportada a Auschwitz en 1942. Residiguèt a Millau puèi a Séverac-lo-Castèl entre 1938 e 1939.
• Gaëtan Roussel (1972-), autor compositor.
• Richard Sainct (1970-2004), pilòt de mòto.
• Antoine Salvanh (cap a 1476 - cap a 1554), arquitècte.
• Pierre-Frédéric Sarrus (1798-1861), matematician.
• Frédéric Saurel, es un actor, productor, realizator e scenarista francés nascut en mai de 1967.
• Pierre Solatges (1919-2022), pintra.
• Jean-Joseph Tarayre (1770-1855), general e baron d'Empèri napoleonian.
• Jacques d'Izarn de Valadin (1766-1793), oficièr, deputat, fusilhat.
• Armand Vaquerin (1951-1993), internacional de rugbi, recordman del nombre de títols de campion de França (10) amb lo club de Besièrs.
• Joseph Vaylet (1894-1982), majoral del felibritge, es un escrivan, poèta, discípol de Frederic Mistral, qu'a contribuït a la renaissença de la cultura occitana en Avairon.
• Abat Aimé Vayssier (1821-1875), eclesiastic licenciat en-letras autor del Diccionari patés-francés del departament d'Avairon.
• Jean Verdier (1864-1940), cardinal arquevesque de París.
• Victor d'Avairon (1787?-1828), mainatge salvatge primièr reculhit en 1797 a La Cauna puèi retrobat en 1800 a Sant Sarnin de Rance.
• Eugène Viala (1859-1913), poèta, pintre, gravaire.
• Bernard Vivier (1955-), membre del Conselh economic, social e environamental de la Republica francesa.
• Lucie Vivier, en religion Maire Maurice-Marie (1921-2015), primièra Millavoise oficièr de la Legion d'onor.
• Zinédine Zidane, nascut lo 23 de junh de 1972 a Marselha, es un fotbolaire internacional francés vengut entrainaire. Es ciutadan d'onor d'Avairon dempuèi 1999.

Bandièra

La bandièra sembla al de Roergue.

Eraldic

Lo blason d'Avairon que repren lo de la província de Roergue, se descriu atal : De golas al leopard lionné d'aur .

Nòtas e referéncias

Referéncias

• Sit sus la resisténcia en Avairon pendent la Segonda Guèrra Mondiala

Veire tanben

Bibliografia

• Enciclopèdia Bonneton, Avairon, Christine Bonneton, 2005
• Jean-Michel Cosson, Diccionari d'Avairon, Loubatières, (ISBN 2-86266-471-5)
• Daniel Crozes, Lo Guida d'Avairon, Edicions de Roergue, (ISBN 2-84156-541-6)
• Aue/Torta, Avairon (Descobrir), MSM, (ISBN 2-911515-44-7)
• Dominique Auzias, Jean-Paul Labourdette, Lo Pichon Desgordit Avairon, Collectiu, Novèlas Edicions Universitat, (ISBN 2-7469-1664-9)
• Paul Astruc, Los grands afars criminals d'Avairon, Edicions De Borée, (ISBN 2-84494-180-X)
• Christian Bernard, Avairon en flors : Inventari illustrat de las plantas vascularas del departament d'Avairon, Edicions de Roergue, (ISBN 2-84156-658-7)
• Francine Claustres, La cosina avaironesa, Sud Oèst, (ISBN 2-87901-257-0)
• Avairon : Recèptas paisanas, Del Curiós, (ISBN 2-914225-07-5)
• Federacion francesa de l'escorreguda a pè, Avairon a pè, Guida FFRP, (ISBN 2-85699-893-3)
• Federacion francesa de l'escorreguda a pè, Los mai polits vilatges d'Avairon… a pè : 20 Passejadas e escorregudas, FFRP, (ISBN 2-7514-0113-9)
• Hubert Calmette, Los caminòls d'Emília en Avairon, Federacion francesa d'escorreguda a pè, (ISBN 2-84182-156-0)
• Richard André, Romain Paginas Edicions, Lo Pargue Natural Regional dels Grands Causses, Pargue natural Grands Causses, (ISBN 2-84350-194-6)
• Rémi Soulié, Lo vièlh Roergue : Tèrra d'Avairon, París, (ISBN 2-84621-069-1)
• Alain Marc, Avairon, quasernet de rotas, Edicions de Roergue, (ISBN 2-84156-610-2)
• Laurent Millet, Los noms d'ostal d'Avairon, Archius Cult, (ISBN 2-35077-013-3)
• Laurent Barthe, De Roergue a Avairon, Marca, (ISBN 2-913319-34-3)
• Avairon 1900-1920 Edicion De Boree, (ISBN 2-84494-322-5)
• Jean-Michel Cosson, Stéphane Monnet, Avairon dins la Guèrra 1939-1945, Edicions De Boré, (ISBN 2-84494-464-7)
• Jill Dawson, Béatrice Dunner, Lo Mainatge salvatge d'Avairon, Del Ròc, (ISBN 2-268-05377-6)
• Jean Itard, Victor d'Avairon, Alièt, (ISBN 2-904235-78-7)
• Dagonet/Christian, Agaches Sus Avairon, De Borée, (ISBN 2-84494-536-8)
• Nicole de Bertier, Rencontre en Avairon, Equinoxe, (ISBN 2-84135-471-7)

Articles connèxes

• Conselh departamental d'Avairon
• Lista de prefèctes de l'Avairon
• Comunas d'Avairon
• Lista de glèisas de l'Avairon
• Ancianas comunas d'Avairon
• Intercomunalitats d'Avairon
• Departament francés
• País Ruthénois
• Platèl del Lévézou
• Associacion Lo País del Naut Roergue
• Pargue natural regional dels Grands Causses
• Lista de ponts d'Avairon
• Rodés
• Rodés Aglomeracion
• Lista de films virats dins Avairon
• Volontaris nacionals d'Avairon pendent la Revolucion

Ligams extèrns

• Sit oficial
• Ressorsa relativa a la geografia :
  • INSEE (departaments)
• Ressorsa relativa a la musica :
  • MusicBrainz
• Notícias dins de diccionaris o enciclopèdias generalistas :

  • Britannica
  • Gran Enciclopèdia Catalana
  • Larousse
  • Estòr norske leksikon
• Notícias d'autoritat :

  • VIAF
  • BnF (donadas)
  • IdRef
  • LCCN
  • GND
  • Israël
  • WorldCat
• Prefectura d'Avairon
• Conselh departamental d'Avairon