Collectivitat territoriala
Dins d'unes païses francofòns, una collectivitat territoriala o collectivitat locala es una persona morala de drech public qu'exercís sus son territòri d'unas competéncias que li son dévolues per l'Estat dins un procediment de descentralizacion.
Las collectivitats territorialas pòdon sustot èsser de comunas o municipalitats, dels departaments, dels cercles o de las regions.
Emplec del tèrme[modificar | modificar lo còdi]
Lo tèrme « collectivitat territoriala » es sustot emplegat a Burkina Faso, en França per las leis[1] e la Constitucion[2], a Mali e a Marròc[3].
Lo tèrme de « collectivitat locala » es emplegat en Argeria[4], a Senegal[5]. En França, es utilizat per l'administracion de l'Estat : la direccion generala de las collectivitats localas s'ocupa dels afars relatius a las collectivitats territorialas[6].
Dins lo mond anglofòn, se parla puslèu de local government o local government area ; en alemand de Gebietskörperschaft.
Caracteristics[modificar | modificar lo còdi]
Las collectivitats territorialas gaudisson de la personalitat juridica. Son sovent administradas per una amassada deliberanta que pòt èsser elegida al sufragi universal dirècte. En foncion de las legislacions localas, pòdon levar dels impòstes locals e recebre de fonzes de l'Estat .
Collectivitats territorialas e institucions europèas[modificar | modificar lo còdi]
Lo Congrès dels poders locals e regionals[7] del Conselh d'Euròpa es una amassada politica paneuropèa compausada de 648 elegits per quatre ans – conselhièrs regionals e municipals, cònsols màgers e presidents de region. Representa 200 000 collectivitats territorialas o localas de 47 païses europèus, dont los 36 000 comunas de França. Coma pòrtaparaula de las collectivitats territorialas, de las vilas e de las regions, lo Congrès es cargat d'afortir la democracia locala e regionala dins sos 47 Estats membres en favorizant la concertacion e lo dialòg politic entre los governaments e las collectivitats territorialas. Al regard d'aquò, coopèra amb lo Comitat dels Ministres del Conselh d'Euròpa. L'accion del Congrès s'articula a l'entorn de sas doas cambras, la Cambra dels poders locals e la Cambra de las regions e s'organiza a l'entorn de tres comissions estatutàrias : una Comission de seguit, una Comission del governament e una Comission de las questions d'actualitat.
Desvolopament duradís aplicat a las collectivitats territorialas[modificar | modificar lo còdi]
En , a la cima de la Tèrra de Rio de Janeiro, es estat adoptat un plan d'accion pel XXIe sègle apelat Agenda 21, s'aplicant a las collectivitats territorialas, regions, departaments, comunautats de comunas o comunas. Aquel plan d'accion compòrta 40 capítols despartits en un preambul e quatre seccions. Formula de recomandacions dins de domenis tan variats coma la pauretat, la santat, lo lotjament, la pollucion, la gestion de las mars, dels bòsques e de las montanhas, la desertificacion, la gestion de las ressorsas en aiga e de l'assaniment, la gestion de l'agricultura, la gestion dels degalhs.
La màger part de las regions francesas possedisson una agenda 21[8]. Totas collectivitats confondudas, i aviá 1 128 agendas localas recensats en França en 2017.
En , l'Agenda 2030 pren la seguida de l'Agenda 21 en fixant 17 objectius de desvolopament duradís[9].
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Los tèxtes de lei que los concernisson son amassats dins lo còdi general de las collectivitats territorialas.
- Constitucion francesa del 4 d'octobre de 1958 « Títol XII - De las collectivitats territorialas. », sus conseil-constitutionnel.fr (consultat lo )
- Constitucion marroquina del 1er julhet de 2011, « Títol IX. De regions e de las collectivitats territorialas. », sus Digithèque de materials juridics e politics, universitat de Perpinhan (consultat lo )
- Republica Argeriana Democratica e Populara, Ministèri de l'Interior e de las Collectivitats localas
- Governament de Senegal, Còdi de las Collectivitats localas.
- « Decret n° 2013-728 del 12 d'agost de 2013 portant organizacion de l'administracion centrala del ministèri de l'interior e del ministèri dels otramars » (consultat lo ).
- « Congrès dels poders locals e regionals del Conselh d'Euròpa »
- Agenda 21 de Territòris - Regions
- « l'Agenda 2030 en França - 17 objectius de desvolopament duradís », sus www.agenda-2030.fr (consultat lo )
