Lengadòc-Rosselhon

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Region Lengadòc-Rosselhon

1969 – 

Blason
Logo de la region Lengadòc-Rosselhon.
Description de cette image, également commentée ci-après
La region Lengadòc-Rosselhon dins las ancianas regions administrativas francesas (1969-2016).
Informacions generalas
Estatut Region francesa
Prefectura de region Montpelhièr
Lenga(s) francés (oficiala), occitan (lengadocian) e Catalan (istorics non oficialas)
Departaments Aude (11)
Gardon (30)
Erau (34)
Losera (48)
Pirenèus Orientals (66)
Demografia
Populacion 2 836 570 abitants (2019)
Superficia
Superficia 27 376 km²
Istòria e eveniments
1986 Creacion de la collectivitat territoriala.
1er genièr de 2016 Fusion dins la region Occitània.
Presidents
1973-1974 Francis Vals (PS)
1974-1983 Edgar Tailhades (PS)
1983-1986 Robert Capdeville (PS)
1986-2004 Jacques Blanc (UDF, UMP)
2004-2010 Georges Frêche (PS puèi divèrs esquèr)
2010-2014 Christian Bourquin (PS puèi divèrs esquèr)
2014-2015 Damien Alary (PS)
Darrièr Prefècte
2014-2015 Pierre de Bousquet de Florian

Entitats precedentas :

Entitats seguentas :

Lengadòc-Rosselhon èra una anciana region administrativa francesa dins lo sud de França que correspondiá aproximativament a l'ancian Bas-Lengadòc. La region èra subdividida en cinc departaments : Aude, Gardon, Erau, Losera e Pirenèus Orientals. Èra bordada al sud per Espanha, Andòrra e la mar Mediterranèa (lo golfe del Leon), e per las regions francesas seguentas : Provença-Alps-Còsta d'Azur, Ròse-Aups, Auvèrnhe, Miègjorn-Pirenèus. Sos abitants èran apelats los lengadocians-rosselhoneses.

Mantun element natural la limitava : los Pirenèus, puèi lo lindal de Lauragués, d'ara enlà nommat lindal de Naurouze al sud, las Cevenas e los grandas Causse e lo fluvi Ròse al nòrd. Mantun geograf a parlat d'un anfiteatre virat cap a la mar en parlant de las montanhas e de las planas lengadocianas e rosselhonesas.

Doas lengas regionalas èran istoricament presentas en Lengadòc-Rosselhon : l'occitan (lengadocian, auvernhat, provençal) e lo catalan. Lo nom de la region se diguèt en occitan Lengadòc-Rosselhon [ˌleŋgɔˈðɔk rruseˈʎu] e en catalan Llenguadoc-Rosselló [ˌʎeŋgwəˈðɔk rrusəˈʎo].

Dins l'encastre de la reforma territoriala, la region Lengadòc-Rosselhon a fusionat amb la region Miègjorn-Pirenèus. Aquela fusion es dintrada en vigor al 1er genièr de 2016[1]. Lo nom oficial de la region novèla es Occitània[2].

Lengadòc-Rosselhon fasiá partida del Grand Sud-èst francés.

Etimologia e apellacions[modificar | modificar lo còdi]

La província de Lengadòc ten son nom de la lenga parlada dins lo Sud de França, « la lenga d'òc ».

Septimanie e Lengadòc-Rosselhon[modificar | modificar lo còdi]

Après son eleccion al cap del conselh regional de Lengadòc-Rosselhon en 2004, Georges Frêche lança l'idèa de cambiar lo nom de la region en « Septimanie », tèrme qu'estimava mai judiciós que sa designacion primièra, eissida de las òbras de la DATAR. Lo conselh regional comença de largament utilizar aquel nom. Encontra pasmens una franca oposicion d'una larja populacion, sustot en çò dels catalans dins Pirenèus Orientals qu'estimavan que lo nom « Septimanie » poiriá nòser a l'identitat catalana e negar la doble identitat culturala presenta dins la denominacion meteissa de Lengadòc-Rosselhon. En mai, l'anciana Septimanie recobrava pas exactament los limits del Lengadòc-Rosselhon actual, especialament Gavaudan qu'es uèi lo departament de Losera.

Aquela oposicion, cristallizada per mai de 45 000 signaturas reculhidas pels catalans e una manifestacion amassant 8 000 personas a Perpinhan, l'8 d'octobre de 2005, an conduch Georges Frêche a renonciar a aquel cambiament de nom.

Sud de França[modificar | modificar lo còdi]

Dempuèi 2010, lo conselh regional lança de campanhas de comunicacion ont apareis lo nom « Sud de França » per designar la region en luòc e plaça de Lengadòc-Rosselhon.

A partir d'agost de 2012, Sud de França es d'autre biais la marca utilizada pel conselh regional per esponsorizar lo club del Montpelhièr HSC e per promòure los produches agricòlas de la region.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Carcassona.
Lo castèl de Pèirapertusa, dins Aude, datant del XIe sègle.
Carta dels Governaments de Lengadòc, de Fois e de Rosselhon per Rigobert Bona (1727-1795), París, cap a 1783

La region es inclusa dins la Celtica mediterranèa[3],[4]. Cap a la fin del IIIe sègle abC un pòble celtic, los Volques, pren sos quartièrs dins la region de Ròse a Garona, de las Cevenas als Pirenèus. An per capitalas Tolosa e Nimes. S'assistís a una primièra estructuracion del territòri.

Pactizan amb los romans tre lo Ier sègle abC Narbona es creat per pacificar la província en - 118 e ven la capitala de la narbonesa.

A la debuta del Ve sègle, los Vandals envasisson la província puèi los visigòts s'i installan. La region de Narbona coma la peninsula iberica demòra visigòta fins a sa conquista pels Moros entre 719 (casuda de Narbona) e 725 (casuda de Carcassona e de Nimes). Narbona ven alara la capitala d'una de las cinc províncias d'Al Andalós dirigidas per un wâli pendent près de quaranta ans.

La region es conquistada per Pépin lo Brèu (casuda de Narbona en 759), qu'en fach lo marquesat de Gothie, inclusa dins lo reialme d'Aquitània creat en 778. Aquel vast territòri englòba tot lo sud de Ròse fins a l'Atlantic e es legat per Carlesmanhe a son filh Loís lo Piós en 781. L'administracion es fisada als comtes de Tolosa.

A l'epòca feudala a luòc una granda fragmentacion politica : los comtats de Rosselhon e de Cerdanha passan dins l'orbita del reialme d'Aragon, mentre que lo Bas-Lengadòc passa jos la dominacion de l'ostal Trencavèl e lors rivals los comtes de Tolosa.

Raimond IV diguèt Raimond de Sant Gilles (1042-1115) atench per maridatge l'objectiu de reünificacion en agrandissent son estat al comtat de Roergue, de Nimes, de Narbona, de Gavaudan, d'Agde , de Besièrs e d'Usès .

La província de Lengadòc dins sos limits del XVIIIe sègle e las comunas e departaments actuals.

La lucha contra lo catarisme e la crosada dels albigeses[5] entraina l'extincion de la dinastia dels comtes de Tolosa. La província es amassada al reialme de França en 1271, a l'excepcion de Montpelhièr demorada jos l'influéncia de l'Ostal d'Aragon puèi de Malhòrca, e que serà pas restacada al Reialme de França qu'en 1349. D'ailà es nascut lo Lengadòc reial que va persistir fins a la Revolucion francesa.

Lo tractat de Corbeil a ratificat en 1258 la division amb los territòris del Sud de la region. Las Corbièras formèron la frontièra entre lo reialme de França e lo reialme d'Aragon.

En 1659, lo tractat dels Pirenèus entraina l'annexion de Rosselhon e lo Nòrd de Cerdanha al reialme de França.

Uèi encara, lo decopatge regional es de còps contestat : l'apellacion Lengadòc rampèla encara la província dont la capitala èra Tolosa, vila que manten d'autre biais una certana influéncia sus la partida nord-oèst d'Aude. A contrario, aquel decopatge pren pas ne compta l'influéncia de la vila de Montpelhièr sus la partida sud d'Avairon , sustot sus la region millavoise.

Emblèmas[modificar | modificar lo còdi]

Armas non oficialas[modificar | modificar lo còdi]

Blason du Languedoc-Roussillon

Las armas se descrivon :

De golas al franc-quartièr senestre ne poncha d'aur a quatre pals de golas, e a la crotz d'aur voidada, cléchée e emplenada de golas enquasernant sul tot.

Lo fach de far enquasernar una crotz d'aur e de golas sus un franc-quartièr dels meteisses metal e esmalt es pas corrècte. Tot parièr, lo fach de plaçar l'escut de Catalonha ne poncha e a senestre s'explica pas benlèu que per una influéncia, probablament inconscienta, de las armas personalas adoptadas en 1978 pel papa Joan Pau II. Lo dessenh del blason es probablament erronèu : al luòc « d'aur a quatre pals de golas » qu'es de Catalonha, presenta incompréhensiblement « palé d'aur e de golas d'uèch pèças ».[réf. necessari]

Logotypes[modificar | modificar lo còdi]

Sèt solelhs amassats en un sol compausan lo logotype de la region. Simbolizan son dardalh, son movement, son avenidor. Lo logotype es constituït d'un fons rog, del motiu dels sèt solelhs, e de l'apellacion « la Region Lengadòc Rosselhon »[6].

Las colors solament e roja son manlevadas als blasons dels comtes de Tolosa e dels comtes de Barcelona, simbolizant la fusion de las identitats occitana e catalana de la Region[7]

Administracion[modificar | modificar lo còdi]

Decopatge administratiu[modificar | modificar lo còdi]

La region Lengadòc-Rosselhon comportava cinc departaments : Aude, Gardon, Erau, Losera e Pirenèus Orientals. Aviá per capluòc Montpelhièr, qu'es egalament capluòc d'Erau.

Aqueste compte dos capluòcs d'arrondiment, Besièrs e Lodève. Lo departament d'Aude a per capluòc Carcassona e per capluòcs d'arrondiment Limós e Narbona. Lo departament de Gardon, dont lo capluòc es Nimes, a dos capluòcs d'arrondiment : Alès e Lo Vigan. Lo departament de Losera a per capluòc Mende e per sol capluòc d'arrondiment Florac. Enfin, Pirenèus Orientals an Perpinhan per capluòc, Céret e Prades per capluòcs d'arrondiment.

Lengadòc-Rosselhon

  • Superficia : 27 376 km2
  • Populacion : 2 836 570 abitants (genièr de 2019)
  • Prefectura regionala : Montpelhièr
  • Prefecturas : Carcassona, Nimes, Mende e Perpinhan
  • Nombre d'arrondiments  : 14
  • Nombre de cantons : 186
  • Nombre de comunas : 1546
  • Densitat : 96 hab/km2
  • Populacion activa : 940 350 abitants
  • PIB regional : 60 523 milions d'euros (3,3 % del PIB nacional)
  • Especialitats industrialas : quimia, agroalimentàrias, farmaceutica e nucleara
  • Agricultura : vin, fruches, legums, flors e plantas e cerealas
Departaments de Lengadòc-Rosselhon
Departament Superficia Populacion Prefectura Sosprefecturas Densitat
11 Aude 6 139 km2 356  467 Carcassona Limós e Narbona 58 hab/km2
30 Gardon 5 853 km2 709  700 Nimes Alès e Lo Vigan 121 hab/km2
34 Erau 6 224 km2 1 044 558 Montpelhièr Besièrs e Lodève 168 hab/km2
48 Losera 5 167 km2 77 082 Mende Florac 15 hab/km2
66 Pirenèus Orientals 4 116 km2 448  543 Perpinhan Céret e Prades 109 hab/km2

Extrèms geografics[modificar | modificar lo còdi]

La comuna mai poblada es Montpelhièr dins Erau (281 613 abitants) e la mens poblada es Caunette-sus-Lauquet dins Aude (4 abitants).

La comuna mai vasta en superficia es Narbona dins Aude (17 296 ectaras) e la mai pichona es Mont-Louis dins Pirenèus Orientals (39 ectaras).

Lo ponch culminant es lo Pic Carlit dins Pirenèus Orientals (2 921 m).

Conselh regional de Lengadòc-Rosselhon[modificar | modificar lo còdi]

Politic[modificar | modificar lo còdi]

Perpinhan.

La politica en Lengadòc-Rosselhon es longtemps dominada per l'oposicion entre dos personatges : Jacques Blanc (president del conselh regional pendent dètz e uèch ans) e Georges Frêche, son adversària socialista que li succedís en març de 2004. Los ministres Claude Allègre e Jean-Claude Gayssot son originaris de la region.

Cònsols màgers de las principalas vilas :

Vida politica dins Lengadòc-Rosselhon[modificar | modificar lo còdi]

Eleccion / collectivitats Drecha Esquèrra
Eleccion presidenciala de 2012 (2d torre) 48,84 % (Nicolas Sarkozy) 51,16 % (François Hollande)
Conselh regional (2010) 23 (UMP-NC-DVD) 44 (PS-PRG-EELV-PCF-DVG)
Conselhs departamentals (2015) 0 5
Deputats (2012) 4 19
Senators (2011) 4 8
Vilas capluòcs de departament (2014) 3 2

Geografia[modificar | modificar lo còdi]

Sant-Chély-de -Tarn dins las Clusas de Tarn.

La region Lengadòc-Rosselhon s'espandís sus d'ensembles naturals distints e se tròba èsser lo resultat d'un decopatge administratiu que fach abstraccion de l'istòria de Lengadòc, bèl temps a compausat de dos sosensembles, lo Naut-Lengadòc que correspond dins las linhas grandas a la region Miègjorn-Pirenèus e lo Bas-Lengadòc que correspond a la region Lengadòc-Rosselhon actuala.

La plana litorala contrasta amb las zònas montanhosas de la mejana montanha cevenòla als Pirenèus en passant pels Grands Causses. Las còstas rocassosas dels Pirenèus altèrnan amb las longas plajas de sable protegissent de vastes estanhs (estanh de Taur, de Vendres, del Méjean, etc.).

Climat[modificar | modificar lo còdi]

Vinça e lo pic del Canigó dins Pirenèus Orientals.

L'unitat de la region Lengadòc-Rosselhon es mai climatic que geografic, malgrat de nuanças sensiblas. La region relèva majoritàriament del climat mediterranèu.

La principala nuança de climat mediterranèu es constituïda per las Causses de Losera, ont l'ivèrn es plan rigorós, pontuat quitament de còps de vertadièras tempèstas de nèu. Las temperaturas d'estiu elas meteissas son pas excessivas, levat dins lo fons de las gargantas. Lo perlongament natural d'aqueles relèus, las Cevenas, es, el, fòrça asagat. Aquela barrièra montanhosa es la primièra encontrada per las pluèjas mediterranèas, que s'i voidan. Atal, lo massís de l'Aigoual , que recep mai de 2 m d'aiga per an (amb un recòrd europèu de 950 mm en 24h), demòra quitament fresc en estiu.

Aubrac e la Margeride presentan respectivament d'influéncias oceanicas e semi-continentalas. Lo climat d'Aubrac apareis pas mediterranèu mas puslèu oceanic de montanha a influéncia mediterranèa (coma la Planèze de Sant-Flour).

En revenge, lo bas Lengadòc-Rosselhon an en comun d'estius plan cauds. La mejana de las temperaturas dels meses d'estiu es la mai nauta de França a Perpinhan (22,3 °C), mas Montpelhièr es pas en rèsta amb 23,7 °C en julhet e dels recòrds anant fins a 37,5 °C[8],[9]. Lo nombre d'oras d'ensoleillement es excepcional amb un recòrd a Montpelhièr de 369 oras d'insolacion en julhet. A l'invèrs, los ivèrns son doç (Perpinhan : 6,7 °C en genièr, Montpelhièr : 5,6 °C), e mai se la violéncia dels vents continentals (mistral (a l'èst de Montpelhièr) e cèrç (a l'oèst de Montpelhièr)), assecants e freges, pòt brutalament far variar las temperaturas d'ivèrn e dels intersaisons.

Las precipitacions son caracteristicas elas tanben del climat mediterranèu puèi que se produson per l'essencial als intersaisons e jos forma d'aigacis violents; plòu mai a Montpelhièr qu'a París e a pena mens qu'a Brest, mas aquelas pluèjas son concentradas sus un nombre de jorns inferiors de mitat (752 mm en 90 jorns a Montpelhièr; 440 mm annals a Salses, en Rosselhon). Aquelas pluèjas brutalas pòdon èsser dramaticas pels sòls après un long periòde de secada, ravinant la tèrra e provocant de las inondacions. Lo Vidourle vèrsa regularament a Sommières.

Aquelas caracteristicas mediterranèas son quitament largament partejadas pels relèus pirenencs del sud de la region, ont penètran per las vals. Atal Cerdanha o lo Vallespir benefícian, elas tanben, d'un ensoleillement remarcable. Las nautas montanhas coneisson pas qu'un ennevament tardiu.

Transpòrt[modificar | modificar lo còdi]

Nimes.

La màger part de las aglomeracions o comunautats de comunas an federat lor transpòrt de personas.

Economia[modificar | modificar lo còdi]

L'economia de Lengadòc-Rosselhon pausa sus mantun sector :

Festeja del centenari de la societat d'agricultura d'Erau en 1899

Otra las universitats, la region Lengadòc-Rosselhon dispausa d'estructuras de sosten a l'innovacion (Lengadòc Rosselhon incubacion, Innov'up, NRCT Tecnopòli…).

  • los servicis als particulars
  • lo torisme, Lengadòc-Rosselhon se distinguís per sa fòrta frequentacion toristica ; es la segonda region de residéncias segondàrias, pel pargue de lotjaments e la primièra region per l'ostalariá de plen aire
  • e dins una mendre mesura l'industria e lo comèrci.
  • la viticultura

Lo vinhal de Lengadòc-Rosselhon es la primièra region viticòla de França[11], e mai se la part dels emplecs i demesís. S'admet que la vinha existís dins lo sud de França dempuèi lo Pliocèn. En mai lo primièr vinhal gallés se desvolopèt a l'entorn de las 2 vilas : Besièrs e Narbona[12].

  • l'oléiculture

L'oliveraie de la region cultiva la Lucques.

Lo caumatge es l'un dels tausses mai nauts de França amb 14,3 % - segon l'INSEE en genièr de 2015.

Populacion[modificar | modificar lo còdi]

Demografia[modificar | modificar lo còdi]

La region coneis la mai fòrta creissença demografica de França, e poiriá comptar mai o mens 3 300 000 abitants en 2030, siá una auça de 36 % respècte a 2000. Aquela auça es sustot deguda a las migracions intèrnas, lo creis natural essent puslèu feble[13].

Amb l'alongament de l'esperança de vida e l'arribada a las edats nautas de las generacions nombrosas del baby-flambada[14], segon las estimacions de populacion de l'INSEE per 2013, siá 10,42 % (vs 9,15 % en França metropolitana). Son Pirenèus Orientals que comptan la mai granda part de personas annadidas (12,10 % de mai de 75 ans). Gardon e Erau son los departaments « los mens annadits », mas an vocacion a « vielhir » fòrça dins las annadas venentas. D'aicí a 2020, lo nombre de personas annadidas de mai de 75 ans deuriá aumentar de 12 % dins l'ensemble de la region.

Las residéncias segondàrias[modificar | modificar lo còdi]

Aquel tablèu indica las comunas de Lengadòc-Rosselhon que comptavan en 2008 mai de 3 000 residéncias segondàrias[15].

Vila departament Rés. segondaris
Agde (Lo Cap-d'Agde) Erau 30 349
Lo Grau dau Rei (Pòrt-Camarga) Gardon 18 238
La Grand-Motte Hérault 16 280
Lo Barcarès Pirenèus Orientals 14 839
Leucata Aude 13 482
Argelèrs-sus-Mar Pirenèus Orientals 10 856
Grussan Aude 10 305
Sant-Cyprien Pirenèus Orientals 10 273
Canet-en-Rosselhon Pirenèus Orientals 8 104
Fleury Aude 7 381
Vias Erau 7 123
Valras-Plaja Erau 6 435
Sète Erau 5 819
Marcelhan Erau 5 526
Narbonne Aude 5 304
Montpellier Hérault 5 136
La Novèla Aude 4 573
Palavas-las-Ondadas Erau 4 389
Serinhan Erau 4 197
Font-Romeu-Odeillo-Via Pirenèus Orientals 3 952
Balaruc-los-Banhs Erau 3 585
Mauguòu (Carnon Plaja) Erau 3 510
Los Angles Pirenèus Orientals 3 349

Mèdias[modificar | modificar lo còdi]

Television e ràdio

Premsa escricha

Premsa en linha

Cultura[modificar | modificar lo còdi]

Ajusta nautica a Sète

De novèlas practicas culturalas meton en valor las tradicions localas, los luòcs, terradors, practicas localas (espòrts, lenga d'òc…) talas las ajustas o plan la corsa camarguenca. Contribuïsson a animar e perpetuar las fèstas votivas e a desvolopar l'amainatjament del territòri. Se tròba tanben de novèlas formulas talas las escorregudas vigneronnes, o dels festenals d'espòrts e arts de la carrièra (fanfaras, teatre). Mantun festenal de cinèma, de musica, arts vivas, eissits de la descentralizacion e creats dempuèi las annadas 1980, animan la region.

Mai tradicionals, de nombroses musèus, opèras e autres luòcs culturals, despartits sul territòri son estats creats o renovats.

Novèlas practicas culturalas[modificar | modificar lo còdi]

Las escorregudas o festenals fasent córrer e descobrir un terrador associat a un territòri, illustran aquelas novèlas practicas culturalas

  • Las escorregudas vigneronnes : las vinhas buissonnières al pic Sant Lop.
  • Gràcias a sas capacitats fonsièras a aculhir de novèls rencontres, la region aculhís sustot :.
  • Lo Festenal de las Arquitecturas Vives convida d'equipas de joves arquitèctes aital coma una universitat a realizar d'arquitecturas efemèras, dins los corses dels ostals de familha situats dins l'Escudet de Montpelhièr.

Los festenals dins la region[modificar | modificar lo còdi]

Musica[modificar | modificar lo còdi]

  • L'opèra nacional e l'orquestra nacionala de Montpelhièr programan de representacions e dels concèrts tot lo long de l'annada.
  • Lo festenal Ràdio France Hérault a luòc la segonda quinzena de julhet, a Montpelhièr e son aglomeracion aital coma dins tota la region. D'unes concèrts son gratuits : musica classica, jazz, reggae, musicas electronicas.
  • Lo festenal de musicas sacradas a Vilanòva de Magalona.
  • Lo festenal d'Operetas de Lamalou-los-Banhs[21].
  • Lo festenal de musica del Vigan.
  • Lo festenal de jazz internacional de Conilhac-Corbièras.
  • Lo festenal Pézenas encantada a Pézenas, en octobre, qu'amassa de novèls talents d'art liric.
  • Lo festenal de las fanfaras a luòc a Montpelhièr a la debuta de junh dins lo quartièr de las Arts polidas.
  • Lo festenal de jazz dins las carrièras de Junas.
  • Lo festenal piano jols arbres de Lunèl-Viel se debana a la fin d'agost.
  • Lo festenal de jazz e lo de mandolina de Lunèl[22].
  • Lo festenal de flamenco de Nimes se debana en genièr[23].

Cinèma[modificar | modificar lo còdi]

Louis Feuillade es un realizator francés de la debuta del XXe sègle, es nascut a Lunèl en 1873.

Dins Erau[modificar | modificar lo còdi]

  • Los pescaires de luna, festenal de films mediterranèus a Lunèl qu'a luòc dempuèi un trentenat d'annadas [5]
  • Lo festenal del film mediterranèu de la fin d'octobre a la debuta de novembre[24].
  • Lo festenal del film crestian, en genièr.
  • Rencontres Cinematografics de Pézenas, a la mitat de febrièr.
  • Los cinèmas independents Diagonal e Utopia Campus

Dins Gardon[modificar | modificar lo còdi]

Dins los Pirenèus Orientals[modificar | modificar lo còdi]

  • Lo festenal Confrontacion a Perpinhan, en abril, organizat per l'Institut Jean Vigo, en abril
  • Los Cinérencontres de Prades[27], en julhet
  • Los Rencontres Cinémaginaire d'Argelèrs-sus-Mar , en mai

Qualques films virats en region[modificar | modificar lo còdi]

Teatre[modificar | modificar lo còdi]

Poesia[modificar | modificar lo còdi]

  • Voses vivas en méditerranée a Sète

Pintura e escultura[modificar | modificar lo còdi]

Musadas[modificar | modificar lo còdi]

L'inventari del patrimòni cultural[modificar | modificar lo còdi]

L'inventari de la Canal del Miègjorn, dels veirials, dels objèctes, del patrimòni industrial, de las cavas cooperativas vinicòlas e dels castèls viticòlas de la region es estat realizat en associacion amb la Region Lengadòc Rosselhon[29]. L'inventari dels ostals de familha de Montpelhièr[30]. Una partida dels veirials de la region presentada[31].

D'autres luòcs culturals e toristics[modificar | modificar lo còdi]

Personatges regionals celèbres[modificar | modificar lo còdi]

Literatura[modificar | modificar lo còdi]

Un eveniment annal amassa escrivans, editors al rencontre de lor public : la Comèdia del Libre.

La lectura publica benefícia de sostens tal coma lo Centre nacional del libre[6]|, amb lo desvolopament de l'intercomunalitat de nombrosas rets de Mediatècas son apareguts. Un còp èra bibliotècas observam de nombrosas construccions, dempuèi las annadas 1990, dins e a l'entorn de las principalas vilas de la region.

Lo Centre inter-regional de desvolopament de l'occitan se vòl a l'encòp una Mediatèca e una veirina de l'identitat occitana, Nimes Metropòli e sa ret[32], Perpinhan[33], Montpelhièr Mediterranèa Métrolpole - Ret de las Mediatècas e Bibliotècas[34].

Escrivans de la region[modificar | modificar lo còdi]

Otra las nombrosas creacions literàrias d'escrivans de la region dins los ostals d'edicions nacionalas, existís una plantolièra d'ostals d'edicions implantadas dins la region-meteissa.

Citem las Edicions Verdier, creadas dins Aude puèi desvolopadas a París, Indigèna edicions avent publicat entre autres Indignatz ! de Stéphane Hessel, las Edicions Jacques Brémond, lo Talhièr del Ga, Al Drac Vauvert, Los tempses d'art grafic, Lirabelle (edicions), 6 Pès jos tèrra, etc.

Illustrators en Lengadòc-Rosselhon[modificar | modificar lo còdi]

  • Albert Dubout (1905-1976) estudièt a l'Escòla de las Arts Polidas de Montpelhièr e venguèt l'illustrator de nombroses jornals nacionals, puèi l'afichista e lo dessenhaire. Parodièt plan sovent lo tren pichon religant Montpelhièr a Palavas-las-Ondadas ont un musèu li es dedicat.

Cantaires[modificar | modificar lo còdi]

Umoristas[modificar | modificar lo còdi]

Espectacles e festenals[modificar | modificar lo còdi]

  • Lo festenal de musica classica de Ràdio França e Montpelhièr Lengadòc-Rosselhon Erau se debana en julhet
  • Montpelhièr Dança amassa cada estiu los artistas que fan l'actualitat de la dança e investís lo territòri regional.
  • Total Festum : Manifestacions occitanas e catalanas que se debanan pertot dins la region pendent tot lo mes de junh.

Dins Erau :

  • Fiest'A Sète a luòc la primièra setmana d'agost amb exposicions, espectacles de carrièras, estagis
  • Lo festenal de Lunèl-Viel un piano jols arbres [36]
  • Lo festenal Family Picnic de Montpelhièr [37]
  • Lo Printival Boby Lapointe de Pézenas, consacrat a la cançon francesa, en memòria de Boby Lapointe.
  • Lo Jazz/Conilhac[38] festenal Jazz internacional a Conilhac-Corbièras…
  • Lo Worldwide Festenal[39] a Sète dempuèi 2006 organizat per Gilles Peterson a luòc la primièra setmana de julhet. O celèbre DJ convida de nombroses artistas de las scènas electro, jazz, soul o hip hop que se produson en tres luòcs de la vila.
  • Lo festenal de Thau es lo caireforc de la mondializacion cultura[40].
  • lo festenal Arabesques, rencontres de las arts del mond arab[41].
  • lo festenal de las Arquitecturas vivas, de las exposicions dins d'ostals de familha de Montpelhièr.
  • lo festenal de musica anciana e barròca de Vilanòva de Magalona, en junh.
  • la prima dels comedians programa un vintenat d'espectacles de teatre comics, classics, tragics, contemporanèus, de circ al bacin del domeni d'O, a Montpelhièr, en junh[42].
  • Las resclausas ne fèsta, Canal del Miègjorn, junh. Exposicions, animacions e tastas investisson lo sit de las 9 resclausas de Besièrs[43].
  • lo festenal de teatre e espectacles per mainatges, Saperlipopettes vaquí mainatjums, a Montpelhièr[44].
  • Lo FISE : Festenal Internacional dels Espòrts Extrèms, vengut al fil dels ans, un rendètz-vos immancable dels fans de ròllers, BMX e autres wakeboard amb la preséncia de nombroses professionals d'envergadura mondiala[45].

Dins Aude :

  • lo festenal de las Ciutats dins la comunautat de comunas de Carcassona presenta una centena d'espectacles, dont la majoritat es gratuita
  • los trobadors cantan l'art romanic en Lengadòc-Rosselhon[46].
  • La Sòl i Fiesta, festenal internacional dels espectacles de carrièras a Leucata.
  • Lo Mondial del vent a Leucata.
  • Votz d'estelas a Leucata.
  • Clap' d'Estiu a Narbona (junh, julhet e agost) animacions, espectacles e festenals essencialament gratuits sus Narbona e Narbona-plaja.
  • Festenal de cançons francesas Barcas En Scèna (gratuit fin agost), a Narbona
  • Festenal Musica e Istòria de Fontfroide (Narbona)
  • Festenal de Jazz de L'Espitalet (Narbona)
  • Fééries de Nadal a Narbona

Dins Gardon :

  • lo festenal de jazz de Junas, dins Gardon, se debana a la fin de julhet[47].

lo festenal de cinèma d'Alès Itineràncias al mes de març'

Dins Pirenèus Orientals :

  • Lo festenal Las Ondas de mar d'Argelèrs que se passa al castèl de Valmy
  • Lo festenal internacional « Visa per l'Imatge » de photojournalisme de Perpinhan se debana a la debuta de setembre[49]

Danças regionalas[modificar | modificar lo còdi]

Lo Balèti se dança en Provença e en Lengadòc.

Lengas regionalas[modificar | modificar lo còdi]

Dins Lengadòc, se parla lo lengadocian, dialècte de l'occitan . Dins Rosselhon, la lenga regionala es lo catalan, lenga comuna amb la principautat d'Andòrra e las regions espanhòlas de Catalonha, Valença e Balearas.

La vila de Besièrs abriga lo CIRDÒC, mai grand centre de documentacion e de recèrca sus la lenga e la cultura occitana.

Religion[modificar | modificar lo còdi]

Lo catolicisme es la religion mai representada dins la region, sustot al nivèl dels monuments istorics e de las associacions. La Província eclesiastica de Montpelhièr correspond a la region administrativa. La region es rica de 16 catedralas o ancianas catedralas (Agde, Alès, Alet-los-Banhs, Besièrs, Carcassona, Elne, Lodève, Mende, Montpelhièr, Narbona, Nimes, Perpinhan, Sant-Papoul, Sant-Pons-de-Thomières, Usès, Vilanòva de Magalona).

Lo protestantisme es plan representat dins la region, sustot dins lo bastion uganaud de las Cevenas. La region Cevenas-Lengadòc-Rosselhon de la Glèisa protestanta unida regropa Gardon, Losera, Erau, Aude, Pirenèus Orientals aital coma la partida es d'Avairon . Es una region importanta per sa populacion protestanta (mai o mens 20 000 foguièrs), mas l'una de las mens espandidas de la Glèisa protestanta unida de França[50]. Otra aquela glèisa majoritària, la region compta dempuèi lo XIXe sègle una varietat de Glèisas liuras, reformadas evangelicas, baptistas, metodistas e pentecôtistes. Fidèl a una longa tradicion de diaconat, lo protestantisme regional entreten de multiplas òbras e institucions : ostals de santat, ostals de retirada, de repaus e de vacanças, luòcs de rencontre e de reflexion coma lo Centre de Rencontre Estudiants 665 rota de Mende a Montpelhièr, lo Centre Animacion Rencontre Torisme a Sommières, l'Ostal del Protestantisme a Nimes[50]. Lo ric istoric protestant regional es accessible al Musèu del Desèrt a Mialet, près d'Andusa (Gardon) e a la Torre de Constance a Aigasmòrtas. Enfin, es a la Facultat de teologia protestanta de Montpelhièr que los pastors de la Glèisa protestanta unida acaban lor formacion amb l'obtencion del mastèr en teologia protestanta.

Lo judaïsme es present dempuèi l'Edat Mejana amb de comunautats importantas fugissent los almoads, a Narbona, Besièrs. Los josieus son atal citats dins lo testament de Guilhem V de Montpelhièr. L'islam es egalament present a la meteissa epòca[51]. Es tornarmai present après una longa interrupcion.

Lo catarisme es aparegut dins la region al mièg del XIIe sègle, dins Aude.

Espòrts[modificar | modificar lo còdi]

La region Lengadòc-Rosselhon a organizat los jòcs mediterranèus de 1993.

Espòrts extrèms[modificar | modificar lo còdi]

La region aculhís cada annada dempuèi 1997 lo FISE, Festenal internacional dels espòrts extrèms.

Andbòl[modificar | modificar lo còdi]

  • Lo club de Montpelhièr a emportat de nombroses títols : una Liga dels Campions en 2003, 2 trofèus dels campions, 14 títols de Champions de França, 12 Copas de França, 9 Copas de la Liga.

Lo club, vengut « Montpelhièr Aglomeracion Andbòl » en 2007, puèi MHB, a lo meteis entrainaire, Patrice Canayer, dempuèi un vintenat d'annadas[52].

Rugbi de XV[modificar | modificar lo còdi]

Mantun jogaire de la region jòga en equipa de França : Nicolas Mas, Fulgence Ouedraogo e François Trinh-Duc del Montpelhièr HR.

Rugbi de XIII[modificar | modificar lo còdi]

Tenís[modificar | modificar lo còdi]

Fotbòl[modificar | modificar lo còdi]

Volleyball[modificar | modificar lo còdi]

L'Arago de Sète a emportat una copa de França, lo Montpelhièr Universitat Club a emportat 7 títols de Champions de França. Narbonne Volley (los Centurions) evolua egalament en Liga A.

Equipa de Nèrvi[modificar | modificar lo còdi]

L'equipa Sonic ICE es l'equipa de nèrvi la mai poderosa d'aquela region

Espòrts regionals tradicionals[modificar | modificar lo còdi]

Lo festenal dels espòrts tradicionals cobrís la region. [7]

Corsa camarguenca[modificar | modificar lo còdi]

La corsa camarguenca es un jòc esportiu practicat dins Gardon, Erau, las Bocas de Ròse e Vauclusa de mai a setembre. Una centena d'arenas fixas prepausan un programa esportiu e un milièr de competicions an luòc cada annada, totes nivèls confonduts. Es lo tèma principal de nombrosas fèstas votivas.

Ajusta nautica de metòde lengadocian[modificar | modificar lo còdi]

L'Ajusta nautica de metòde lengadocian es practicada dins uèch vilas d'Erau (Besièrs, Agde, Marcelhan, Mèze, Balaruc, Frontinhan, Sète, Palavas) e dins una vila de Gardon (Lo Grau dau Rei).

L'espròva reina es lo famós torneg d'ajustas de la Sant Loís a Sète a l'entorn del 25 d'agost, un campionat de França e una Copa de França existisson egalament dins quatre categorias de peses e d'edat : pesucs, mejans, seniors e juniors. Los jouteurs lengadocians representan un quart dels licenciats en França.

Bala al tamborin[modificar | modificar lo còdi]

Lo jòc de bala al tamborin es un espòrt collectiu implicant doas equipas de cinc jogaires. Es essencialament practicat dins los vilatges a l'oèst de Montpelhièr. Foguèt espòrt de demostracion als Jòcs mediterranèus de 1993.

Espacis e pargues naturals regionals[modificar | modificar lo còdi]

Abadiás de la region[modificar | modificar lo còdi]

Veire tanben : Art romanic lengadocian, Gotic meridional

Dins Aude i a uèch abadiás[modificar | modificar lo còdi]

Dins Gardon i a sièis abadiás[modificar | modificar lo còdi]

Dins Erau i a sèt abadiás[modificar | modificar lo còdi]

Començam per la mai celèbra, l'Abadiá d'Aniane o Abadiá de Gellone es inscricha al patrimòni mondial de l'UNESCO al títol dels camins de Sant Jaume de Compostèla en França :

Pirenèus Orientals e sas sèt abadiás[modificar | modificar lo còdi]

Plan isoladas, de còps inaccessiblas, las abadiás descrivon l'evolucion de l'escultura romanica de Rosselhon :

Embessonatges[modificar | modificar lo còdi]

  • Drapeau des États-Unis Florida (Estats Units) dempuèi 1989. A causa de la meteissa configuracion climatica dintra aquelas doas regions e de l'economia toristica qu'es plan atractiva dins aqueles dos territòris.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. « Reforma territoriala : la carta novèla de las 13 regions definitivament adoptada pel Parlament »
  2. « Decret n° 2016-1264 del 28 de setembre de 2016 portant fixacion del nom e del capluòc de la region Occitània », sus legifrance.gouv.fr (consultat lo ).
  3. Dominique Garcia, La Celtica mediterranèa. Abitats e societats en Lengadòc e en Provença. VIIIe – IIe sègles abC, edicions Errància, París, 2004, (ISBN 978-2-87772-286-5)
  4. Dominique Garcia, Los cèltas de Gàllia mediterranèa, definicion e caracterizacion, edicions Bibracte, 2006,Lira en linha
  5. Al còr del catarisme
  6. Logotype sul sit de la Region
  7. Gauthier LANGLOIS, « Emblèmas de la region Lengadòc-Rosselhon. Originas, enjòcs identitaris economics e politics », sus paratge.wordpress.com, .
  8. france.meteofrance.com
  9. « Normalas e recòrds meteorologics - Infoclimat », sus infoclimat.fr (consultat lo ).
  10. Sit de l'obrador del doblament de l'A9 a Montpelhièr consultat lo 5 de decembre de 2016.
  11. Pierre HERBERT e Catherine GERBOD, Lo vin pels nullissimes, edi8, (ISBN 978-2-412-04226-7, lira en linha)
  12. Comitat Regional del Torisme Lengadòc-Rosselhon / Sit oficial de l'ofici del torisme e dels Congrèsses de Besièrs
  13. INSEE - Enquèstas annalas de recensament 2004-2006 [PDF]
  14. la region Lengadòc-Rosselhon compta un nombre de personas de mai de 75 ans important : mai de 280 000 personas
  15. Sit del recensament de l'INSEE, chifras al 01/01/2008
  16. Ràdio Lenga d'Òc
  17. Sit de RTS FM
  18. Lo Miègjorn Liure
  19. En çò de Zette, sit de la Gaseta de Montpelhièr
  20. [1]
  21. Festenal d'Operetas de Lamalou-los-Banhs, sul sit ideesgo.com
  22. Festenals de Lunèl
  23. Sit de Festenal Flamenco
  24. Cinemed.tm.fr - Festenal internacional Cinèma Mediterranèu Montpelhièr | 26 d'octobre al 4 de novembre de 2007
  25. Festenal Cinèma d'Alès - Itineràncias
  26. Festenal internacional de films documentaris lançat en 2002
  27. [2]
  28. Los Musèus, sul sit de Nimes
  29. Inventari patrimòni cultural
  30. [3]
  31. [4]
  32. Las bibliotècas sul sit de Nimes
  33. Sit de la mediatèca de Perpinhan
  34. Montpelhièr Mediterranèa Metropòli - Ret de las Mediatècas e Bibliotècas
  35. Musèu a Sète
  36. « Lunèl Viel - un piano jols arbres »
  37. « festenal family picnic »
  38. Jazz/Conilhac
  39. Worldwide Festenal
  40. Sit del Festenal de Thau
  41. Sit del festenal Arabesc
  42. indèx Sit de la Prima dels Comedians
  43. Las resclausas ne fèsta, Besièrs
  44. Teatre d'O
  45. Lo FISE
  46. Los Trobadors cantan l'art romanic en Lengadòc-Rosselhon
  47. Sit de Jazz a Junas
  48. « festenal arts de la carrièra Alès »
  49. Visa per l'imatge - Festenal internacional de photojournalisme de Perpinhan
  50. a e b Notícia publicada per la Glèisa protestanta unida de França
  51. Jomier, Jacques, 2000, Nòta sus las estelas funeràrias arabas de Montpelhièr, in Quasèrn de Fanjeaux no 18, Privat, Tolosa, p. 62-63
  52. Sit del MAHB
  53. Sit de l'USAM

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Frédérique Barbut, La rota de las abadiás en Lengadòc-Rosselhon, 2010.

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]