Gèrs (departament)

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Gèrs
Blason de Gers Drapeau de Gers
Gers (département)
Administracion
País Drapeau de la France França
Region Occitània
Creacion del departament
Capluòc
(Prefectura)
Aush
Sosprefecturas Condòm
Miranda
President del
conselh departamental
Philippe Dupouy PS
Prefècte Laurent Carrié[1],[2]
Còdi INSEE 32
Còdi ISO 3166-2 FR-32
Còdi Eurostat NUTS-3 FR624
Demografia
Gentilici Gersés
Populacion 192 437 ab. (2021)
Densitat 31 ab./km2
Geografia
Coordinadas 43° 43′ 57″ nòrd, 0° 36′ 12″ es
Superficia 6 257 km2
Subdivisions
Arrondiments 3
Circonscripcions legislativas 2
Cantons 17
Intercomunalitats 15
Comunas 461
Ligams
Sit web www.gers.fr

Gèrs (/ʒɛʁs/[Nòta 1],[3] o /ʒɛʁ/[4]) es un departament francés de Gasconha en region Occitània. Sa prefectura es la vila d'Aush . Tira son nom del riu Gèrs, afluent de Garona. L'INSEE e La Pòsta li atribuïsson lo còdi 32.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Lo departament es estat creat a la Revolucion francesa, lo en aplicacion de la lei del , a partir d'una partida de l'anciana província de Gasconha. Pòrta inicialament lo nom de departament d'Armanhac[5]. Lo departament es dividit en sièis districtes, dont los capluòcs son Aush, Condòm, Leitora, L'IsIe-Jourdain, Miranda e Nogaròu. Lo decret del 28 de genièr de 1790 prevei la possibilitat de crear un seten districte al benefici de Vic de Fesensac mas los tres comissaris cargats de la formacion del departament decidisson d'i renonciar[6].

En 1808, lo departament es estat amputat del canton de Lavit[7], situat al nòrd-èst, per crear lo departament vesin de la Tarn e Garona.

Gèrs e los païses qu'ocupavan son territòri abans la Revolucion. Aquestes fasián tota partida de la província de Gasconha.

Al , la region Miègjorn-Pirenèus, a la quala apartenissiá lo departament, fusiona amb la region Lengadòc-Rosselhon per venir la novèla region administrativa Occitània.

Politic[modificar | modificar lo còdi]

Geografia[modificar | modificar lo còdi]

Panèl departamental.

Gèrs fa partida de la region Occitània. Es limitròf dels departaments de Pirenèus Nauts, de Nauta Garona, de Tarn e Garona, d'Òlt e Garona, de Landas e de Pirenèus Atlantics.

Las extremitats departamentalas son al nòrd Lo Perganh e Talhac, a l'èst Pujaudran, al sud Lo Mont d'Astarac e a l'oèst Segòs.

Al lòcdich Tuco sus la comuna de Lo Mont d'Astarac se tròba lo ponch culminant del departament de Gèrs a l'altitud de 386 m.

Gèrs es conegut per sos paisatges ondulats[8]. Las sèrras movedissas son entrecopadas de valons ont se dissimulan sovent dels lacs artificials vodats a l'agricultura.

Climat[modificar | modificar lo còdi]

Las precipitacions annalas vàrian de mai de 900 mm al sud-oèst del departament, a mens de 700 mm al nòrd-èst (Aush, Condòm, Leitora). Los estius son plan cauds e feblament plujoses. Los ivèrns vàrian, amb sovent de las temperaturas negativas, de las geladas nocturnas e sovent de la nèu dins lo sud del departament ont las altituds avesinan los 300 mètres, mas lo climat demòra pasmens relativament doç e clement.

Transpòrts[modificar | modificar lo còdi]

Gèrs es dins l'ensemble pauc desservit per las infrastructuras de transpòrt : compòrta pas ni autorota, ni camin de fèrre electrificat, ni aeropòrt desservit per de linhas regularas. La sola via rapida a 2x2 vias e la sola linha ferroviària del departament religan Aush a la metropòli de Tolosa, principal pòl d'atraccion del departament.

Economia[modificar | modificar lo còdi]

L'economia dins Gèrs vira principalament a l'entorn de l'agricultura e del torisme culinari. Lo departament es productor de milh, de blat, de còlza, de virasolelh servissent per l'elevatge de rits grasses. Aquestes son transformats en plat de lux dins las bòrias localas o usinas (Comtessa del Barry, Ducs de Gasconha…) coma lo fetge gras, lo confit o los còls farcits. S'i produtz tanben d'alcoòl e del vin (armanhac, còstas-de-gascogne, floc de Gasconha, madiran, pacherenc, brot-rapière, Còstas de Sent Mont, AOC Tursan), aital coma de muscardina (Nataïs)[9].

D'autras entrepresas an espelit a l'entorn de l'aeropòrt Auch-Gers, dont JCB Aéro, primièr emplegaire privat d'Aush amb 150 salariats[10].

Emplecs segon lo sector d'activitat[modificar | modificar lo còdi]

De 2008 a 2019, i a una estabilitat del nombre total d 'emplecs amb una reculada de l'emplec dins l'agricultura e la construccion, una estabilitat dins l'industria e una aumentacion dins los servicis mercands e non mercands[11].

Emplecs segon lo sector d'activitat
2008 2013 2019
Nombre % Nombre % Nombre % dont femnas en % dont salariats en %
Amassa 69 909 100 ,0 70 664 100 ,0 69 146 100 ,0 50,0 78,5
Agricultura 9 767 14,0 9 290 13,1 7 946 11,5 30,2 33,1
Industria 7 750 11,1 7 713 10,9 7 659 11,1 34,2 88,8
Construccion 5 652 8,1 5 363 7,6 4 406 6,4 6,8 60,5
Comèrci, transpòrts, servicis divèrses 24 322 34,8 25 570 36,2 25 143 36,4 47,8 79,6
Administracion publica, ensenhament, santat, accion sociala 22 417 32,1 22 727 32,2 23 992 34,7 71,9 92,5

Cobles segon la categoria socioprofessionala de la persona de referéncia en 2019[11]

Nombre de cobles % Populacion dels cobles %
Amassa 89 089 100,0 186 619 100 ,0
Agricultors esplechaires 3 939 4,4 9 970 5,3
Artisans, comerçants, caps d'entrepresa 5 231 5,9 12 986 7,0
Quadres e professions intellectualas superioras 6 242 7,0 16 274 8,7
Professions intermediàrias 11 722 13,2 29 297 15,7
Emplegats 13 225 14,8 30 756 16,5
Obrièrs 11 889 13,3 29 503 15,8
Retirats 32 788 36,8 51 353 27,5
Autras personas sens activitat professionala 4 054 4,6 6 480 3,5

Demografia[modificar | modificar lo còdi]

Los abitants de Gèrs son los gerseses.

Evolucion demografica[modificar | modificar lo còdi]

En 2021, lo departament comptava 192 437 abitants[Nòta 2], en aumentacion de 0,79 % respècte a 2015 (França fòra Maiòta : +1,84 %).

Evolucion de la populacion  [ modificar ]
1791 1801 1806 1821 1826 1831 1836 1841 1846
-257 609 287 021301 336 307 601 312 160 312 882 311 447 314 885
1851 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891
307 479 304 497 298 931 295 692 284 717 283 546 281 532 274 391 261 084
1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
250 472 238 448 231 088221 994 194 406 196 419 193 134 192 451 190 431
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011
185 111 182 264 181 577 175 366 174 154 174 587 172 335 181 375 188 893
2016 2021 - - - - - - -
190 664 192 437-------
(Fonts : SPLAF - populacion totala del departament dempuèi sa creacion fins en 1962[12] − puèi basa INSEE − populacion sens dobles comptes de 1968 a 2006[13] puèi populacion municipala a partir de 2006[14].)
Istograma de l'evolucion demografica

Comunas las mai pobladas[modificar | modificar lo còdi]

Lista de las quinze comunas las mai pobladas del departament
Nom Còdi
INSEE
Intercomunalitat Superficia
(km2)
Populacion
(darrièra pop. legala)
Densitat
(ab./km2)
Modificar
Aush 32013 CA Grand Auch Còr de Gasconha 72,48 23 041 (2021) 318 modifier les donnéesmodifier les données
L'Isla de Baish 32160 CC de la Gasconha Tolosana 70,48 9 324 (2021) 132 modifier les donnéesmodifier les données
Condòm 32107 CC de la Ténarèze 97,37 6 466 (2021) 66 modifier les donnéesmodifier les données
Florença 32132 CC de la Lomagne gersesa 43,32 6 012 (2021) 139 modifier les donnéesmodifier les données
Eauze 32119 CC del Grand Armanhac 69,86 4 014 (2021) 57 modifier les donnéesmodifier les données
Leitora 32208 CC de la Lomagne gersesa 84,93 3 690 (2021) 43 modifier les donnéesmodifier les données
Vic de Fesensac 32462 CC d'Artanhan en Fezensac 53,94 3 581 (2021) 66 modifier les donnéesmodifier les données
Miranda 32256 CC Còr d'Astarac en Gasconha 23,42 3 454 (2021) 147 modifier les donnéesmodifier les données
Gimont 32147 CC dels Costals Arrats Gimone 27,58 3 055 (2021) 111 modifier les donnéesmodifier les données
Pavia 32307 CA Grand Auch Còr de Gasconha 24,67 2 510 (2021) 102 modifier les donnéesmodifier les données
Samatan 32410 CC del Savès 33,53 2 429 (2021) 72 modifier les donnéesmodifier les données
Mauvesin 32249 CC Bastidas de Lomagne 32,18 2 239 (2021) 70 modifier les donnéesmodifier les données
Nogaròu 32296 CC del Bas-Armanhac 11,06 2 161 (2021) 195 modifier les donnéesmodifier les données
Lombèrs 32213 CC del Savès 19,55 2 143 (2021) 110 modifier les donnéesmodifier les données
Riscla 32344 CC Armanhac Ador 36,55 1 702 (2021) 47 modifier les donnéesmodifier les données

Cultura[modificar | modificar lo còdi]

Lengas[modificar | modificar lo còdi]

Limits lingüistics del gascon.

Lo francés, lenga oficiala nacionala, es parlat e comprés per l'ensemble de la populacion.

La lenga regionala parlada es lo gascon.

Espòrts[modificar | modificar lo còdi]

Lo Conselh departamental de Gèrs es labélisé Tèrra de Jòcs 2024, lo labèl de París 2024 a destinacion de las collectivitats, e aculhirà sus son territòri lo Relai de la flama[15].

Basquet[modificar | modificar lo còdi]

Fotbòl[modificar | modificar lo còdi]

  • L'Aush Fotbòl Club (Aush) evolua dins lo campionat Regionala 1. Eric Carrière es estat format al CS Aush, l'ancessor de l'Aush Fotbòl club[16].
  • L'ASFLS (Florença e La Sauvedat) evolua dins lo campionat Regional 2.

Andbòl[modificar | modificar lo còdi]

  • Lo HBCL (Eila Jourdain) L'equipa femenina a evoluat a la fin de las annadas 1990 en Nacionala 2 pendent mantuna sason.
  • Lo HBCLS (Lombèrs-Samatan) L'equipa femenina a evoluat en Nacionala 3 pendent mantuna sason.

Caiac-pòlo[modificar | modificar lo còdi]

Rugbi[modificar | modificar lo còdi]

Internacionals franceses originaris de Gèrs[modificar | modificar lo còdi]

Yannick Bru, en 2012.

Tenís de taula[modificar | modificar lo còdi]

Lo Cercle pongiste auscitan es campion de França de Nacionala 1 en 2009. Jòga dempuèi en Pro B.

Justícia[modificar | modificar lo còdi]

Al contra de la quasi-totalitat dels departaments franceses que compòrtan almens una preson sus lor territòri ; Gèrs ne possedís pas cap. La darrièra preson, situada a Aush, a barrat sas pòrtas en 1966 per èsser demolida dètz ans mai tard. Los detenguts gerseses son dempuèi encarcerats a Agen, sèti de la cort d'apèl.

Torisme[modificar | modificar lo còdi]

Mai de sièis milions de nuechadas toristas son estadas enregistradas en 2022[18] dins un departament qu'a aculhit 372000 visitaires dins los establiments de patrimòni e 350000 dins las activitats de lésers [18]. Gèrs, departament tradicional de la gastronomia francesa, se vira cap a d'equipaments de torisme duradís apelat tanben "slow torisme", concèpte mes en valor pel cinquen "Esquèma del torisme" departamental lançat en 2021[18], amb l'argument de las mobilitats dichas doças, coma la bicicleta, las vias fluvialas[18] o los equipaments coma lo vélorail d'Armanhac mirant l'associacion entre natura, espòrt e istòria locala, qu'a festejat a la prima 2024 una decennia de servici[19], o encara lo torisme a la bòria apelat de còps "agrotourisme". La Cambra de comèrci e d'industria (CCI) del departament jòga lo ròtle d'acompanhant de sector toristic del departament cap a aquela transicion ecologica[20].

Economia del torisme[modificar | modificar lo còdi]

L'economia del torisme dins Gèrs representava (balhadas 2018 del comitat departamental del torisme destinacion Gèrs) :

  • 1 700 000 visitaires : 1 100 000 toristas, 600 000 excursionistas ;
  • 72 100 lièches ;
  • 260 000 000  de despensas dels toristas dins Gèrs, siá 7 % del PIB del departament ;
  • 2 700 emplecs salariats ligats al torisme, 3 500 emplecs en julhet-agost ;
  • 79 % de clientèla francesa en sejorn dont 45 % de toristas de proximitat ;
  • 21 % de clientèla estrangièra en sejorn ;
  • 39  de despensa mejana jornalièra en sejorn vacanças ;
  • frequentacion :
    • termalisme : 17 000 curistas e 5 000 accompagnants,
    • événementiel : 522 000 visitaires e 295 000 dintradas pagantas,
    • œnotourisme : 150 000 visitaires,
    • patrimòni : 427 200 visitaires,
    • banh : 350 120 dintradas,
    • oficis de torisme : 97 000 demandas d'informacions taulièr,
    • e-torisme[21] : 850 000 visitas e 6 000 000 paginas vistas.

Residéncias segondàrias[modificar | modificar lo còdi]

  • 6 400 residéncias segondàrias, siá 33 600 lièches[22] ;
  • S'estima a mai o mens 1 300 las residéncias segondàrias apartenissent a d'estrangièrs ;
  • 65 % son situadas sus las partidas nòrd e es de departament ;
  • Los britanics possedisson 49,4 % d'aquelas residéncias, seguits pels neerlandeses (19,4 %), Bèlgas (10,2 %) e Alemands (8,7 %)[23].

Comunas avent mai de 10 % de residéncias segondàrias[modificar | modificar lo còdi]

Segon lo recensament general de la populacion del , 9,5 % dels lotjaments disponibles dins lo departament èran de residéncias segondàrias.

Aquel tablèu indica las principalas comunas de Gèrs dont las residéncias segondàrias e ocasionalas despassan 10 % dels lotjaments totals en 2008[24] :

Vila Populacion SDC Nombre de lotjaments Rés. segondaris % Rés. segondaris
Casaubon (Barbotan-las-Tèrmas) 1 651 2 393 1 468 61,34 %
Lombèrs 1 804 1 036 208 20,08 %
Marciac 1 231 748 130 17,45 %
Gondrin 1 158 681 99 14,61 %
Montreal 1 269 720 104 14,44 %
Castèthnau d'Eusan 1 091 676 94 13,86 %
Mielan 1 218 768 92 12,01 %
Plaisance 1 465 920 104 11,30 %
Samatan 2 276 1 219 127 10,39 %

Personalitats[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

  1. Prononciacion en francés de França estandardizat retranscricha phonémiquement segon la nòrma API.
  2. Populacion municipala legala en vigor al 1er genièr de 2024, millésimée 2021, definida dins los limits territorials en vigor al 1er genièr de 2023, data de referéncia estatistica : 1er genièr de 2021.

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/jorftext000047836597
  2. « Nouveau prefècte de Gèrs, Laurent Carrié pren oficialament sas foncions aquel diluns 21 d'agost », ladepeche.fr, (consultat lo ).
  3. I. Louis Gondal, Parlam atal de la votz e del gèst, estudi teoric e practic del mecanisme de la paraula, ont se tròban amassats las donadas dels fisiològs, las règlas dels gramaticians e los conselhs dels artistas sus l'art de plan dire, en cadièra, al barròt, al cors, a la tribuna e dins las lecturas publicas, J. De Gigord, (legir en linha), p. 91

    « Mas S sona dins Anvèrs e Gèrs. Legissètz : Anverss e Gerss »

    .
  4. La prononciacion de Gèrs es un subjècte que malcontenta coma o soslinha Renaud Camus dins Repertòri de las delicadesas del francés contemporanèu, article « Gèrs », p. 208, « lo Gost dels mots », Ponches, P.O.L, 2000 : en lenga cultivada, preconiza de prononciar pas lo s final que demòra una prononciacion locala, e mai se es plan espandida. Pierre Fouché e Jean-Marie Pierret recomandan egalament la prononciacion [ʒɛːʁ]. Veire Pierre Fouché, Tractat de prononciacion francesa, Klincksieck, París, 1959, p. 426, e Jean-Marie Pierret, Fonetica istorica del francés e notàvem de fonetica generala, Peeters, Lovaina-la-Nòva, 1994, p. 104.
  5. Seguida dels decrets sus la division del reialme del 28 de genièr de 1790, Departament d'Armanhac.
  6. René Pagel, Nòtas sus la formacion del departament de Gèrs, Aush, impr. de L. Cocharaux, , 24 p., In-8° (BNF 31049342, lira en linha).
  7. Creacion del departament de Tarn e Garona.
  8. Inventari dels paisatges de Gèrs, Retrach d'amassa, Generalitats sus la Gasconha Gersesa; 2002. Conselh Arquitectura Urbanisme Environament. Sus www.occitanie.developpement-durable.gouv.fr.
  9. Océane Oules, « Gèrs : Nataïs, lo menaire europèu de la muscardina, mesa tot sus l'agroécologie », sus ladepeche.fr, .
  10. « Incendi en çò de JCB Aéro a Aush : de degalhs mas i aurà pas de caumatge tecnic », sus ladepeche.fr, .
  11. a e b INSEE, RP2019 espleitacion complementària, geografia al 01/01/2022.in INSEE Dossièr complèt Gèrs [lira en linha]
  12. Sit sus la Populacion e los Limits Administratius de França - Ficha istorica del departament
  13. Populacion segon lo sèxe e l'edat quinquennala de 1968 a 2013 - Recensaments armonizats - Serias departamentalas e comunalas
  14. Fichas INSEE - Populacions legalas del departament per las annadas 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 e 2021
  15. « París 2024 : La flama olimpica traversarà Gèrs », sus sportmag.fr, (consultat lo )
  16. Frédéric Hamelin, « Star : Éric Carrière, little big man », Onze Mondial, no 150,‎ , p. 78-81 (ISSN 0995-6921).
  17. « Claude Labatut », sus archives.stadetoulousain.fr.
  18. a b c e d Article del 29 de junh de 2023 sus Hit Ràdio [1]
  19. Sit oficial [2]
  20. "Fonzes Torisme Duradís : "las entrepresas an tot interès a se lançar" per la CCI de Gèrs", article de Clément Manzi lo 25/01/2024 dins La Dépêche [3]
  21. « Comitat departamental del torisme e dels lésers de Gèrs », sus tourisme-gers.com/ (consultat lo ).
  22. font RGP/INSEE 1999, amb descompte dels moblats de torisme labellisés.
  23. font Odit França, DGI 2007.
  24. Font INSEE, chifras al 1er genièr de 2008.
  25. « Jean-Aimé Moussaron », sus yadvashem-france.org.

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • [Camus 1997] Renaud Camus, Lo Departament de Gèrs, París, Edicions P.O.L, , 349 p. (ISBN 2-86744-570-1).
  • [Debofle & Féral 1990] Pierre Debofle e Pierre-Léon Feral, Gèrs a dos cents ans (1790-1990) : 200e anniversari de la creacion del departament, Aush, Associacion per la commemoracion del bicentenaire de la Revolucion francesa, , 171 p. (ISBN 2-9505070-0-X).
  • [Durliat 1970] Marcel Durliat, « Gasconha dins l'art », Bulletin de la Societat francesa d'arqueologia, no fòra seria « Annals del Congrès arqueologic de França, 128e session, Gasconha »,‎ , p. 9–28.
  • [Gardas e al. 2003] Philippe Gardas (dir.), Laurent Cordier, François Didierjean, Jean-Jacques Grizeaud, Christophe Baysse, Guy Duclos e David Duda, « Oppida, formas de l'abitat e cultura materiala de la segonda edat del Fèrre dins Gèrs e sos marges. Prospeccion tematica », dins Marie-Geneviève Colin (coord.) & Laurent Sévègnes (fonzes cartografics), Bilanç scientific 2003, Tolosa, DRAC Miègjorn-Pirenèus, servici regional de l'arqueologia (SRA), , 209 p. (lira en linha [PDF] sus culture.gouv.fr), p. 96-97.
  • [Lavedan & Hugueney 1970] Pierre Lavedan e Jeanne Hugueney, « Bastidas de Gèrs », Bulletin de la Societat francesa d'arqueologia, no fòra seria « Annals del Congrès arqueologic de França, 128e session, Gasconha »,‎ , p. 371–409.
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm primièr, Aush, J.-A. Pòrtas, , 464 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm segond, Aush, J.-A. Pòrtas, , 500 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm tresen, Aush, Brun, , 512 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm quatren, Aush, Brun, , 467 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm cinquen, Aush, Brun, , 491 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Tòm seisen, Aush, Brun, , 495 p., in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • Jean-Justin Montlesun, Istòria de Gasconha dempuèi los tempses mai reculats fins a nòstres jorns : Suplement, Aush, Brun, , 483 a 674, in-8 (BNF 30963694, lira en linha)
  • [Ratonnat 1996] Jean-François Ratonnat, La vida d'un còp èra dins Gèrs, edicions Sud-oèst, .
  • [Sirven, Poulle & Joffre 1970] Bruno Sirven, Frédéric Poulle e Lætitia Joffre, Paisatges de Gèrs, Rodés, Edicions de Roergue, , 265 p. (ISBN 2-84156-611-0).

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]