Acadèmia de la lenga basca

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Acadèmia de la lenga basca
Euskaltzaindia
Plaza Barria, 15. Sèti central de l'Acadèmia a Bilbao (Bilbo).
« Ekin eta Jarrai » (Començar e perseguir).
Istòria
Fondacion
Octobre de 1919
Quadre
Tip
Domeni d'activitat
Objectiu
« Defendre la lenga basca, la promòure activament tanben plan dins lo quadre filologic que social. »
Sièta
País
Coordinadas
Lenga
Lenga basca principalament, espanhòla e francesa.
Organizacion
Membres
Fondator
Presidisson
Secretari general
Publicacion
Sit web
Carte

modificar - modificar lo còdi - modificar WikidataDocumentation du modèle

L'Acadèmia de la lenga basca (en basc : Euskaltzaindia) es l'institucion academica oficiala que se consacra a la defensa de la lenga basca (Euskara).

A, entre autras, per objectius d'unificar una lenga en procediment de normalizacion, de n'establir las nòrmas, de velhar suls dreches de la lenga, de promòure son usatge, e mai generalament de la rendre apta a venir lo mejan d'expression de la comunautat basca, un esplech util a totes los basques. Es estada creada en 1919 per Anfós XIII d'Espanha jos l'impulsion de las quatre Deputacions forales de Navarra, d'Alava , de Biscaia e de Guipuscoa.

L'Acadèmia es reconeguda oficialament en Espanha dempuèi lo , siá qualques meses après la fin de la dictatura franquista. Obten d'ara enlà l'estatut de « Acadèmia reiala » (Real Academia). En França, l'Acadèmia es estada reconeguda « d'utilitat publica » en 1995, siá 19 ans mai tard[1].

Lo sèti oficial de l'Acadèmia es a Bilbao en Biscaia, e possedís de delegacions per Navarra a Pampalona, per Guipuscoa a Sant Sebastian, per l'Alava a Vitoria-Gasteiz e pel País basc francés a Baiona.

Creacion[modificar | modificar lo còdi]

Reünion en 1927 a l'Euskaltzaindia. Naut: Orixe, Jean Elizalde, Seber Altube, Julio Urkixo e Erramun Olabide. Bas: Juan Bautista Eguzkitza, Bonifazio Etxegarai, Resurreccion Maria Azkue e Georges Lacombe.

Lo contèxt istoric de la creacion de l'Acadèmia de la lenga basca correspond al periòde conegut amb lo nom de « Renaissença basca » (o Eusko Pizkundea), cobrissent las annadas 1876 a 1936, que metèt endavant la lenga basca coma « nauta valor culturala a defendre e a promòure ». Lo climat favorable a la creacion d'una Acadèmia cargada de defendre la lenga basca, qu'èra estat creat dempuèi mantuna decennia per divèrsas personalitats estrangièras o localas (veire sustot euskaltzaindia.net), aital coma las demandas exprèssas d'organizacions pròs-euskariennes coma Eusko Esnalea, an possat los organismes publics dels Territòris istorics, primièr Biscaia, puèi las autras Deputacions, a prene d'iniciativas concrètas.

Pendent lo primièr congrès d'estudis basques en 1918 a Oñati, se considèra la naissença d'Eusko Ikaskuntza o Societat d'estudis basques e la d'Euskaltzaindia. Una comission es constituïda, compausada de Resurreccion Maria Azkue, Arturo Campión, Luis Eleizalde e Julio Urquijo, que balharà naissença a l'institucion novèla. Fixèron lo doble objectiu que regiguèt dempuèi l'Acadèmia: la proteccion de la lenga (Jagon Saila) e la recèrca sus la lenga (Iker Saila).

Constituïda en octobre de 1919, lo primièr president foguèt Resurreccion Maria Azkue fins en 1951. Un an mai tard pareguèt lo primièr numèro de la revista Euskera, dins la quala pareisson totas las òbras de l'Acadèmia, e sustot las nòrmas ; demòra encara uèi la revista oficiala de l'Acadèmia.

Los dotze primièrs academicians son : Resurreccion Maria Azkue, Jose Agerre, Txomin Agirre, Pierre Broussain, Arturo Campión, Juan Bautista Eguzkitza, Luis Eleizalde, Ramon Intzagarai, Martin Landerretxe, Pierre Lhande, Raimundo Olabide e Julio Urquijo.

Objectius[modificar | modificar lo còdi]

Dins los primièrs estatuts, los objectius èran atal formulats[2] :

  • Article 1 : La finalitat d'aquela institucion es de defendre la lenga basca, de la promòure activament tanben plan dins lo quadre filologic que social.
  • Article 2 : Confòrmament a aquelas doas disposicions, l'Acadèmia se compausa de doas grandas seccions, l'una filologica, l'autre tutelar, a las qualas pòdon apartenir a l'encòp los societaris.

Atal, Euskaltzaindia se deu consacrar tot aitant a la defensa de la lenga pròpriament dicha qu'a la promocion de son estatut social.

Foncionament[modificar | modificar lo còdi]

L'Acadèmia es governada per un burèu compausat d'un president, d'un vicepresident, d'un secretari, d'un tresaurièr aital coma de directors dels dos departaments (estudis e recerca d'una part, defensa e promocion d'autra part). Los membres del burèu son elegits demest los membres titulars de l'Acadèmia.

Las amassadas plenièras se tenon almens un còp per mes. Amassan los academicians titulars, al nombre maximum de 24, aital coma de membres correspondents, dont lo nombre es pas fixat.

L'Acadèmia es presenta sus l'ensemble dels territòris constituent lo País basc istoric ; lo sèti central es situat a Bilbao (Bilbo), e de las delegacions regionalas existisson a Baiona (Baiona), Sant Sebastian (Donostia), Pampalona (Iruñea) e Vitoria-Gasteiz.

A per emblèma lo casse, e per devisa « Ekin eta jarrai » (Començar e perseguir).

Euskaltzaindia es format d'academicians titulars (Euskaltzain osoak / Académicos de número), d'academicians onoraris (Euskaltzain ohorezkoak / académicos de honor) e de membres correspondents (Euskaltzain urgazleak / académicos correspondientes).

Lo País basc francés compte sèt academicians : Jean-Louis Davant (dintrat en 1975), Émile Larre (1975), Piarres Xarriton (1985), Txomin Peillen (1988), Beñat Oihartzabal (1990), Aurelia Arkotxa, l'una de las quatre academicianas d'Euskaltzaindia (2007) e Xarles Videgain (2009).

Lo president actual es Andres Urrutia, notari a Bilbao e professor a la facultat de drech de l'universitat de Deusto. Elegit en , a succedit a Jean Haritschelhar, president dempuèi 1989, que foguèt conservator del Musèu basc de Baiona e professor a l'universitat de Bordèu.

Erramun Gausèt, Jokin Azkue, Patxi Baztarrika, Xabier Kintana, Andres Urrutia, Iñigo Urkullu (Lehendakari), Xarles Videgain, Adolfo Arejita, Sagrario Aleman, Jean-Baptiste Coyos, Joseba Zabaleta.

Dins l'Acadèmia, de las comissions de trabalh son cargadas de diferentas tascas dins l'encastre de l'estudi de la lenga basca :

  • Lexicografia : Aquela comission a publicat un « Diccionari general basc » (Orotariko Euskal Hiztegia)[3] que repertòria l'ensemble del patrimòni lexical jos una forma descriptiva, e trabalha actualament sus un « Vocabulari de la Lenga unificada » (Hiztegi Batua) que, al contra del diccionari general, es normatiu e repren pas que lo vocabulari en basc unificat (euskara batua).
  • Gramatica : Dempuèi 1980, aquela comission trabalha a la redaccion de las basas gramaticalas de la lenga basca.
  • Atlàs lingüistic del País basc : Lo trabalh d'aquela comission consistís a realizar, a partir d'enquèstas sul terren, una cartografia de la reparticion geografica dels diferents dialèctes parlats a País Basc.
  • Onomastic : Aquela comission efectua de recèrcas teoricas e istoricas suls noms pròpris en lenga basca, afin sustot d'unificar la toponimia.
  • Literatura : Aquela comission analisa tanben plan la literatura populara que la literatura sabenta en lenga basca.
  • Fonologia e fonetica : Aquela comission es cargada de realizar un estudi sus la practica orala de la lenga basca, que vària segon los locutors e la region, aiçò dins una tòca a l'encòp descriptiva e normatiu.

Euskaltzainburuak[modificar | modificar lo còdi]

Dels membres de l'Euskaltzaindia amassats al santuari d'Arantzazu en 1972. Naut luòc de la cultura basca e la bibliotèca del convent consèrva de plan nombroses obratges en lenga basca
Naut d'esquèrra a drecha : Koldo Mitxelena, Iratzeder, Jean Haritschelhar, Alfonso Irigoien, Luis Villasante, Jose Mari Satrustegi, Patxi Altuna e Imanol Berriatua. Bas : Juan San Martin, Jose Luis Lizundia, Joseba Intxausti e Xabier Kintana.

Euskaltzainburuak es lo tèrme utilizat per designar los presidents e euskaltzainak per designar los academicians.

Lista dels presidents:

  1. Resurreccion Maria Azkue (1919-1951).
  2. Inazio Maria Etxaide (1952-1962).
  3. Jose Maria Lojendio (1963-1966).
  4. Manuel Lekuona (1967-1970).
  5. Luis Villasante (1970-1988).
  6. Jean Haritxelhar (1989-2004)
  7. Andres Urrutia (2005-…)
Bureau de l'Acadèmia de la lenga basca
President vicepresident Secretari Tresaurièr Director del departament
d'estudis e de recèrca 		Director del departament
de defensa e de promocion
Andres Urrutia Xarles Videgain Xabier Kintana Sagrario Aleman Adolfo Arejita Jean-Baptiste Coyos

Influéncia sus l'evolucion de la lenga basca[modificar | modificar lo còdi]

Euskaltzaindia a jogat un ròtle important dins lo desvolopament del « basc unificat » (Euskara batua), que s'es efectuat parallèlament al de l'autonomia de las províncias bascas espanhòlas.

Los academicians Juan San Martin e Luis Villasante en 1989. Endarrièr, Federico Krutwig, Patxi Altuna, Alfonso Irigoyen e Pello Salaburu.
Article detalhat : Basque unificat.

Las primièras temptativas de difusion del basc en defòra del cercle privat, coma son introduccion dins los centres escolars gràcias a d'iniciativas privadas (primièras escòlas en lenga basca o ikastolas a Sant Sebastian en 1954 e a Bilbao en 1957), lo renovelament de la premsa en lenga basca o las temptativas d'alfabetizacion dels adults dins aquela lenga, son demoradas pro timidas jol regim dictatorial del general Franco, que prenguèt pas fin qu'en 1975.

Parallèlament, aquò empachèt pas la societat basca de manifestar amb fòrça sa demanda de normalizacion de la lenga. En particular, lo Congrès d'Arantzazu establiguèt en 1968 las règlas de basa per aténher aquel objectiu (unificacion de l'ortografia, lexic, morfologia, declinason), que vendràn completar mai tard la conjugason (1973) e la sintaxi.

Lo trabalh de normalizacion efectuat per Euskaltzaindia contribuïguèt, malgrat las reticéncias d'opausants a una lenga unificada considerada coma artificiala, a una rapida adopcion del basc unificat, tanben plan dins l'ensenhament, que dins los mèdias, e quitament dins l'administracion pendent l'establiment de la Comunautat autonòma basca (1979) e de la Comunautat forale de Navarra (1982).

Desacòrd[modificar | modificar lo còdi]

Lo , pendent la Jornada internacionala de la lenga basca, los 14 academicians[4] de la comission de gramatica dont lo president es Pello Salaburu, aital coma Ibon Sarasola, director del diccionari unificat, demissionan en blòc. Segon aquel darrièr, Euskaltzaindia auriá regetat un projècte de sèt volums, l'Acadèmia o volent reduire a tres. Lo president d'Euskaltzaindia, Andres Urrutia, « susprés » per la decision, minimizèt la demission, perque dins lo passat dels desacòrds similars an ja agut luòc. Qualques meses mai tard las divergéncias son estadas canalizadas.

Lista dels academicians[modificar | modificar lo còdi]

v · m
Lista dels academicians
Academicians titulars (Euskaltzain osoak / Académicos de número)

En foncion

Defuntat(e)s

Academicians onoraris (Euskaltzain ohorezkoak / académicos de honor)

En foncion


Defuntat(e)s

Academicians correspondents (Euskaltzain urgazleak / académicos correspondientes)

En foncion


Defuntat(e)s

 

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Publicacions[modificar | modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ lain Viaut, Jean-Jacques Caval, Lengas d'Aquitània: dinamicas institucionalas e patrimòni lingüistic, Edicions de l'Ostal de las sciéncias de l'òme d'Aquitània, 1996, 310 p.
  2. ↑ Sit oficial de l'Acadèmia de la lenga basca
  3. ↑ Koldo Mitxelena: Orotariko Euskal Hiztegia. Bilbao, Euskaltzaindia, 1987-2005. Disponible en linha: euskaltzaindia.net
  4. ↑ Los cercaires que forman la Comission de gramatica d'Euskaltzaindia son: Pello Salaburu, Iñaki Amundarain, Miren Azkarate, Piarres Xarritton, Beatriz Fernandez, Juan Garzia, Patxi Goenaga, Alan Roy King, Itziar Laka, Maria Pilar Lasarte, Céline Mounole, Jose Antonio Mujika, Beñat Oihartzabal e Paskual Rekalde.

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Aquel document proven de « https://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=académie_de_la_langue_basque&oldid=213745124 ».