Toponimia

Exemples de toponims.

La toponimia (de grèc ancian : τόπος / tópos « luòc » e ὄνομα / ónoma « nom ») es una disciplina lingüistica qu'estúdia los toponims, valent a dire los noms pròpris designant un luòc. Se prepausa de recercar lor ancianetat, lor significacion, lor etimologia, lor evolucion, lors rapòrts amb la lenga parlada actualament o amb de lengas desaparegudas. Amb l'antroponimia (estudi dels noms de personas), es l'una de las doas brancas principalas de l'onomastica (estudi dels noms pròpris), ela meteissa branca de la lingüistica.

En mai, la toponimia s'interèssa tanben als contèxtes e motivacions de la determinacion dels noms de luòcs e a lor impacte sus las societats. A aquel títol, manlèva donc egalament de faiçon importanta a l'istòria e a la geografia, mas tanben a la sociologia, a l'antropologia , a l'arqueologia e a la geopolitica, e mobiliza los espleches e los apròchis de l'ensemble de las sciéncias socialas.

Lo tèrme de « toponimia » renvia egalament a l'ensemble del material que compausan los toponims, egalament designats coma « noms de luòcs » o « noms geografics ». Un meteis vocable designa donc a l'encòp l'objècte e sos actors, e la disciplina que los estúdian, « l'estat e la sciéncia dels noms dels luòcs » segon los mots del geograf Roger Brunet, coma es lo cas de la topografia. Lo present article tracta de doas accepcions.

Los cambiaments fonetics, fonologics e morfologics qu'afèctan generalament los noms de luòcs al ponch de los rendre opacs, an suscitat d'interpretacions dels mai fantasioses (talas las etimologias popularas) de la part d'autors qu'ignòran o negligisson lo metòde scientific mes en plaça pels filològs e los lingüistas.

Marcadors tangibles e simbolics de las societats umanas, los toponims son l'objècte d'importants debats de societat, e son traversats per mantuna dinamica d'apropriacion (normalizacion lingüistica, patrimonialisation, instrumentalizacion politica).

Toponimia coma disciplina

Camp d'aplicacion e especializacions

La disciplina toponimica a per objècte « l'estudi de la formacion e de l'evolucion dels noms de luòcs » ; s'estaca a estudiar los noms dins lor forma, lor origina e lor sens, e manlèva atal a la lingüistica. Segon aquela perspectiva etimologica, dos apròchis generals son combinats : un estudi « descriptiva » (relevat e analisa de noms dins un espaci-temps balhat) o un estudi « evolutiva » (lectura de l'evolucion dels noms, de las lengas e de las significacions dins lo temps).

Otra l'estudi dels noms de luòcs abitats (vilas, borgs, vilatges, masatges) o non abitats (tals d'unes lòcdiches), la toponimia estúdia egalament los noms ligats al relèu (oronymes), als corses d'aiga (idronims), a las vias de comunicacion (odonymes o hodonymes), a las ocupacions vegetalas del sòl (phytotoponymes), als noms de luòc o de region eissits d'una caracteristica geografica fisica o una particularitat environamentala (choronymes), a las entitats politicas (politonymes) aital coma a de domenis mai restreches (microtoponymes), a de domonymes (noms de villas, d'ostalariás ), dels noms d'equipaments esportius o d'estacions de transpòrt.

Al delà de l'apròchi etimologic, dels estudis contemporanèus en toponimia s'estacan tanben a analisar de faiçon critica los tenents e resultas de la toponimia, las circonstàncias de l'atribucion dels noms (actors implicats, representacions mobilizadas, intencions jos-tibadas), en çò que pòdon esclairar la compreneson de las dinamicas socialas, culturalas e politicas.

Epistemologia de la toponimia

Boitas del Glossari dels pateses de la Soïssa romanda, conservadas a Neuchâtel, en Soïssa.

Las primièras recèrcas en toponimia a l'epòca modèrna an començat quasi simultanèament en França e en Grand Bretanha, pendent la segonda mitat del XIX^e sègle. Lo tèrme meteis de « toponimia » apareis al mièg del XIX^e sègle (toponimic es atestat en 1853 dins un obratge qu'Alexandre-Édouard Baudrimont consacra a l'istòria dels basques, toponimia en 1869 dins un escrich de Jean-François Bladé consacrat al meteis subjècte) e aquel, cap a la meteissa epòca que toponomastique que designa la « onomastica dels noms de luòcs », mot uèi desuet.

A aquela epòca, la disciplina es intrinsècament ligada a la geografia istorica que privilègia la valor documentària de la toponimia cartografica mas « negligís una interrogacion mai fondamentala sus la natura meteissa de la nomenclatura desplegada sus la carta, sus las condicions de son inscripcion, sus sos efièches intellectuals e estetics, suls problèmas teorics sosjacents a la nominacion dels luòcs ». Se privilègia l'establiment de diccionaris topografics (gazeteers en anglés). Aqueles diccionaris an permés als lingüistas d'accedir mai aisidament a las formas ancianas dels noms de luòcs, valent a dire a las formas atestadas pendent los sègles dins las cartas, cartularis, pouillés e dont la recèrca dins las bibliotècas exigissiá de longas oras.

La toponimia a puèi largament concentrat sas recèrcas sus l'etimologia dels noms de luòcs ; dins aquel encastre, s'a pogut establir una evolucion pro lineara dins la toponimia oèst-europèa. En efièch, existís un substrat prat-indoeuropèu, indoeuropèu o prat-celtic dins los toponims europèus ; s'i restaca generalament totas las etimologias toponimicas inexplicadas.

En França, un projècte foguèt lançat tre 1860 jos l'egida del Comitat de las òbras istoricas e scientificas (CTHS) qu'a per mira de l'establiment de diccionaris topografics dels departaments. Una partida d'aqueles diccionaris son en accès liure en linha.

Lo primièr país ont foguèt publicada una sintèsi sus la toponimia es Alemanha (Ernst Förstemann e Hermann Jellinghaus (de)). Dins la tradicion francesa, Auguste Longnon (1844-1911) es considerat coma lo fondator en França d'una toponimia vertadièrament metodica e sistematica, amb son obratge Noms de luòcs de França, paregut en 1920. Puèi, d'autres cercaires an desvolopat las òbras de Longnon, sustot Albert Dauzat (1877-1955), Marcel Baudot (1902-1992), Charles Rostaing (1904-1999) e Ernest Negre (1907-2000) amb la Toponimia generala de França en tres volums. Los especialistas que contunhan uèi d'aprigondir las recèrcas toponimicas son Marie-Thérèse Morlet, Marianne Mulon, Paul Fabre, Stéphane Gendron, Michel Morvan, Sebastian Nadiras, etc.

Dins lo mond anglosaxon, se pòt citar los britanics Richard Coates (en), Margaret Gelling (en), Oliver Padel (en), Albert Hugh Smith (en), Isaac Taylor, William J. Watson, e los americans George R. Stewart e Mark Monmonier (en).

Inicialament pro largament presentada e utilizada coma « substitut de l'arqueologia », percebuda coma la succession de jaças d'istòria, la toponimia es progressivament reconsiderada a partir de las annadas 1980 amb lo desvolopament de las tecnologias d'arqueologia preventiva e la presa de consciéncia de la variabilitat granda dels eretatges lingüistics e de lors significacions, que nuançan de còps fòrça aquela dimension arqueologica.

Dins las annadas 1990 emergís un novèl corrent scientific que cerca de despassar la simpla ambicion de reconstitucion del rapòrt de las societats a l'espaci geografic per la toponimia, en estudiant la dimension geopolitica d'aquesta. Dins las annadas 2000 e 2010, los cercaires s'évertuent a prepausar un enquadrament teoric a aqueles camps novèls de reflexion. Mantun apròchi critic es desvolopat, mobilizant los còrpus filosofics de diferents pensaires, aplicats a la toponimia e sa practica contemporanèa (tals los concèptes del dispositiu de Michel Foucault, declinat en « dispositiu espacial » per Michel Lussault, o de l'egemonia culturala d'Antonio Gramsci). Demest aqueles cercaires figuran Maoz Azaryahu, Reuben Rose-Redwood, Hervé Guillorel, Myriam Houssay-Holzschuch, Frédéric Giraut, Jani Vuolteenaho, Lawrence Berg, Derek Alderman, etc. Lors recèrcas s'inscrivon dins una perspectiva resolgudament postmoderniste. Los terrens africans e americans fan d'aquí enlà l'objècte de nombrosas òbras. Los crosaments interdisciplinaris son creissents (amb la literatura o l'ecologia scientifica e l'écophysiologie ). Roger Brunet, figura màger de la geografia francesa de la fin del XX^e sègle, s'interèssa egalament a la toponimia exagonala a la fin de sa carrièra (Novèls territòris, novèls noms de França en 2021), malgrat qu'aqueles escriches fagan l'objècte de criticas relativas a l'omission dels procediments politics en jòc.

L'analisi de las representacions mobilizadas pels toponims es un autre camp d'estudis fecond.

De recompensas pòdon èsser decernidas a d'unas recèrcas en toponimia, coma es lo cas en França del prèmi Albert-Dauzat.

Toponimia coma practica e coma material

Dels toponims aborigèns australians meses en evidéncia sus una carta de Brisbane, o l'acoblament de las foncions practica e mémorielle.

Morfologia

Sul plan sintaxic, e dins un contèxt lingüistic indoeuropèu, lo toponim pòt comprene un tèrme generic (que definís l'entitat geografica designada) e un tèrme especific (que precisa e isòla l'element geografic) ; dins « dèlta de l'Okavango », dèlta es generic, Okavango es especific.

Lo toponim pòt èsser pas compausat que d'un mot (Seol, Denali, Danubi), o compausat (Las Vegas Strip, Charenta Maritima, Burkina Faso, Papoa-Nòva Guinèa). En francés, d'unes son utilizats mejançant un article definit ( Polonha, Emirats Arabs Units, lo Cantal, l'Antartic ), d'autres o requerisson pas (bon nombre de localitats, d'unes Estats coma Israèl o Bahrain, etc.).

Los toponims son someses a de règlas de grafia de còps complèxas e relativas dins lo temps o segon la lenga d'usatge.

Foncion del toponim

Lo toponim combina doas foncions :

• una foncion practica : localizar los luòcs, facilitar la localizacion e l'orientacion dels individús ;
• una foncion simbolica e culturala : consignar e fixar dins una memòria collectiva los faches, valors, lengas, eveniments e actors retenguts per las societats. Aquela foncion pòt èsser deliberada o non. Conven pasmens de considerar amb precaucion los toponims ancians, dont la dimension arqueologica es pas forçadament atestada.

« Quand se vòl nommar un luòc public, nos demandam primièr a quala mena de designacion se vòl procedir. En d'autres tèrmes, nos interrogam sus l'intencion d'aquela atribucion ».

• onorific
• commemorativa
• istorica
• geografica
• tematica

Los toponims pòdon tanben constituïr una ressorsa territoriala importanta (supòrt de patrimonialisation, d'estimulacion democratica e militanta, de creacion artistica).

Istòria

Las armas de Mexic fan resson al nom de la vila de Tenochtitlan.

Es impossible de saber precisament a partir de quala data los umans an atribuït de noms als luòcs que los entornejavan. Pasmens, sembla que sián los rius e las montanhas que sián estadas nommadas en primièr. Segon lo geograf Paul Claval, son la sedentarizacion e l'estructuracion de las populacions qu'an creat lo besonh de determinar de noms pels luòcs, que d'ara enlà èran durablament abitats e territorializats.

La toponimia nais de la mediacion entre l'espaci abitat e l'espaci apropriat pel trabalh de la tèrra e l'enrasigament d'una societat.

Nombre de toponims de las societats ancianas respondon a las caracteristicas geograficas o naturalas de l'endrech, coma dins lo cas de Tenochtitlan (la legenda de la fondacion de la vila mescla lo toponim e lo sacrat, coma se lo pòt encara observar sus las armas de Mexic), d'Ostia , del latin Ostia « boca d'un fluvi », o encara d'Islàndia (Ísland, « tèrra de glaç »). Mas se tròba egalament de referéncias al sacrat, coma dins lo cas de Babilònia (d'akkadian babil, Pòrta de Dieu), de còps elas meteissas en ligam amb la geografia del luòc, coma dins lo cas de Cusco (de quéchoa qusqu wanka, lo ròc del chòt).

Un exemple de toponimia princièra : lo baloard Napoleon I^er a Luxemborg.

L'atribucion d'una dimension simbolica a la toponimia sembla donc anciana. Amb la conquista de Crénidès e sa subsequenta retoponymisation en Philippes per Felip II de Macedònia en 365 abC nais lo concèpte d'onomastica princièra, que vòl que se balha a un luòc lo nom d'una persona ; demest los nombroses exemples d'aquela practica, se pòt citar Césarée (l'actuala Kayseri), Alexandria, la Republica de Colombia o encara, mai recentament, l'Illa-del-Prince-Édouard o Nelson Mandela Bay).

Quand lo toponim onora Dieu, un sant, una relíquia o un òrdre de la glèisa crestiana, se parla de hagiotoponymie. Los exemples incluson un nom onorant un sant o una santa (San Francisco, São Paulo, Sant Petersborg, Lei Santei Marias de la Mar…), mas pòdon egalament evocar Dieu (La Trinité-sus-Mar), una glèisa o un monastèri (Westminster, Monastir, Münster).

L'Empèri roman, en consequéncia de son expansion e la rigor de sas armadas, a permés de cartografiar e de recensar los toponims d'una partida granda d'Euròpa e del Bacin mediterranèu. Per d'autras regions del mond, es de còps mai dificil d'establir una carta istorica dels toponims emplegats a diferentas epòcas.

Las descobèrtas grandas entrainan una predominança de la toponymisation europèa dins lo mond que s'a pogut establir sustot gràcias al hagiotoponymie practicada per las poténcias colonizatrises europèas. La denominacion de las illas encontradas pels navigators europèus participi d'una reconeissença, d'un balisatge a l'encòp practic e simbolic, lo de la conquista.

En França, la toponimia urbana a pendent longtemps estiu un acòrdi tacit entre los abitants del luòc (toponim d'usatge) abans que lo poder politic, generalament comunal, s'arroge lo drech de batejar las vilas (toponim de decision) al XVII^e sègle. De competéncia estatala, la toponimia ven progressivament competéncia municipala : la lei municipala de 1884 permet de s'afranquir en partida de la tutèla automatica del prefècte, que pasmens desapareis pas qu'amb la lei de 1970 sus las libertats comunalas (data a la quala los omenatges a las personalitats exigiscan pas mai de validacion prefectorala) e las leis de descentralizacion en 1982, a partir de las qualas lo contraròtle de l'Estat concernisca pas mai que la legalitat formala de las denominacions.

A partir de las annadas 2010, d'unes toponims son creats o impausats per Google per son servici de cartografia Google Maps.

L'alteracion morfologica e lexicala de las lengas, de lor compreneson e de lor retranscripcion, es creatritz de malentenduts toponimics, de reïnterpretacions azardosas. Uèi, las recèrcas en toponimia an permés de mostrar que qualques toponims son pleonastics, coma lo lac Léman, lo Golfe del Morbihan (« golfe de la mar pichona »), lo còl de Pòrt, e que d'autres son estats mal interpretats (es lo cas de las dalhas hagiotoponymes sustot).

Sul temps long, lo patrimòni toponimic fach sovent figura de palimpseste, revelant la succession e la juxtaposicion d'expressions culturalas e ideologicas diferentas sus un meteis territòri, coma o mòstran d'unes contèxtes parlants (Argeria, Austràlia, Estats Units, Russia).

Actors e enjòcs de la toponimia

Identitat dels actors

L'identitat dels actors implicats dins los procediments de denominacion, e de lors representacions e intencions, fa l'objècte d'estudis nombroses. La practica de denominacion pausa sustot d'importantas questions juridicas.

Dins lor proposicion de teorizacion de la nominacion politica dels luòcs a l'escala mondiala, los cercaires franceses Frédéric Giraut e Myriam Houssay-Holzschuch definisson tres tips d'actors engatjats : los Estats e l'ensemble de las formas de governaments locals, lo sector privat e la societat civila.

La toponimia a una dimension eminentament politica, al sens ont son institucion es lo fach d'actors politics e de lors intencions, que s'agisca de dirigents politics e economics, de ciutadans engatjats, de collectius publics o privats. En mai, lo nom del luòc es d'el meteis un enjòc en çò que sa causida met en preséncia d'actors, dels projèctes, de las concepcions e de las representacions diferents potencialament conflictualas. La toponimia pòt venir un prat batalhièr ideologic. Son instrumentalizacion politica s'efectua a totas escalas, qu'aquel siá per marcar de faiçon simbolica e mémorielle un territòri, o banalizar e lo déshistoriciser, o justificar una creacion espaciala. D'unes objèctes venon los supòrts privilegiats d'aqueles afrontaments, coma la cartografia o los panèls de senhalizacion rotièra.

Contèxtes e tecnicas de la denominacion

Se las denominacions espontanèas, eretadas l'ocupacion sociala de l'espaci sus de tempses longs, pareisson majoritaris, existís tanben un fum de denominacions « impausadas » o respondent almens a una intencion estrategica. Mantun contèxt de denominacion pòt atal èsser identificats :

• conquista territoriala ;
• revolucion ;
• emergéncia de poders locals (descentralizacion, nacionalismes) o de novèls foguièrs de poblament ;
• cambiament de proprietat de l'espaci (marchandisation).

A aqueles contèxtes pòdon èsser associats diferentas tecnicas e diferents objectius politics :

• espuracion de las ancianas referéncias toponimicas ;
• instauracion de novèlas referéncias toponimicas ;
• restauracion de referéncias desaparegudas ;
• oficializacion de denominacions qu'a per mira de promòure lo territòri.

Conquistas territorialas e movements migratòris

Localizacion dels toponims americans portant un sufix en -burg o -vila, tradusent l'establiment d'una colonia de poblament jos l'egida de las poténcias colonialas britanica e francesa.

Nombrós son los exemples de toponims tradusent la conquista d'un espaci per un grop. Las exploracions grandas e los movements de colonizacion (eles-encara creators de toponimia princièra) son estadas grands proveseires de toponims uèi acceptats e consacrats. Pels primièrs, se pòt evocar per exemple la tèrra de Baffin, nommada en l'onor del navigator anglés William Baffin, o la mar de Barents del nom del navigator neerlandés Willem Barentsz, la toponimia del front pionièr amazonian o encara un fum de toponims insulars en Oceania, batejats a l'agrat de la circulacion dels navigators europèus. Pels segonds, los exemples del lac Victoria, de Johannesborg, de la Nòva Guinèa o de Nòva Zelanda (e l'ensemble dels toponims portant la mencion « novèl » o « novèla ») son parlants. Aqueles noms pòdon èsser subjèctes a de tensions identitàrias e etnicas en çò qu'evòcan plan sovent la dominacion occidentala, e la violéncia que las conquistas an pogut suscitar. D'unes toponims son fargats explicitament en responsa a aquela dominacion, coma « Kanaky » utilizat pels independentistas en plaça de « Nòva Caledònia ».

L'estudi de la toponimia pòt tanben balhar un esclairatge suls movements migratòris passats.

A una tot autre escala, la construccion de novèlas localitats, l'amainatjament de novèls quartièrs relèva tanben d'aquel procediment de conquista territoriala. Atal, l'ocupacion de l'espaci per un grop pòt transparaître dins de formas lexicalas (lo sufix -acum es l'expression emblematica d'una anciana ocupacion celtica), e la fabricacion de novèlas vias genèra l'oportunitat de novèls odonymes. Al delà de la foncion primària d'ajuda a la localizacion, la toponimia novèla pòt èsser investida de las intencions simbolicas del poder politic.

Cambiaments de regim institucional o ideologic

Lo procediment de desnazificacion a l'òbra en Alemanha après la casuda del Tresen Reich se tradutz sustot per l'eradicacion de las referéncias toponimicas a las figuras de la dictatura, coma Adolf Hitler.

Los « épurateurs toponimics » cercan de suprimir de camp de la memòria e del paisatge tot çò que poiriá anar a la contra de la definicion que balhan uèi de lor espaci simbolic. La supression de las odonymes evocant de las personalitats controvertidas talas Philippe Pétain o Joseph Stalin es un fenomèn contemporanèu en França e a Canadà. Tot parièr, en Espanha, los abitants de Castrillo Matajudíos an causit per referendum de cambiar lo nom en Castrillo Mota de Judíos perque lo nom inicial se tradusiá literalament per « tuatz los josieus ».

A Quebèc, arriba de còps que de noms de luòcs oficials pèrdon lor estatut oficial. Aquò s'es produch en setembre de 2015 pels toponims contenent lo mot francés negre o l'equivalent anglés nigger. En mai, dels noms de luòcs dedicats a de personatges controvertits tals coma Jeffery Amherst, Alexis Carrel e Claude Jutra son egalament estadas désofficialisés a causa de las acusacions respectivas d'actes génocidaires, d'eugenisme e de pedofilia que son estadas portadas contra aquelas figuras. Segon la feminista Sarah Beaudoin e lo lingüista Gabriel Martin, « [g]énéralement, sola una abséncia d'acceptabilitat clara, persistenta e relativament consensuala pòt conduire a la désofficialisation d'un toponim per de rasons ideologicas, malgrat que de pressions politicas e mediaticas pòscan engendrar d'excepcions a aquel principi director. »

L'alternança dels regims politics e de las dominacions influís plan sovent suls toponims, qu'un governament pòt tornar fondar a son imatge. Pendent l'Antiquitat , d'unes exemples apareisson ja abans Jèsus-Crist, sustot lo cas de Rakhotis, famosa Alexandria per Alexandre lo Grand dins una volontat d'afichar sa poténcia. De nombrosas autras vilas fondadas pel rei de Macedònia an pres son nom, talas Alexandria Eskhatè, uèi Khodjent, a Tatgiquistan. L'exemple d'Istambol , anteriorament Constantinòple après Bizanci, es celèbre. Los exemples de toponimia princièra son legion per l'Istòria , e miralhan sovent las realitats istoricas de lor epòca ; atal, la vila de Sant Petersborg, que s'es apelada Petrograd de 1914 a 1924 amb la butada del nacionalisme eslau, puèi Leningrad a la mòrt de Lenin, per retrobar son nom original en 1991, après la casuda del Partit comunista de l'Union Sovietica e la disparicion de l'URSS . L'independéncia de las ancianas republicas sovieticas s'es acompanhada de procediment de cambiaments de toponims, constituïssent sustot en l'esfaçament de las referéncias comunistas e russofònas (coma a Cazacstan o en Ucraïna). De nombroses autres exemples pòdon èsser evocats : demest eles, a Canadà, l'illa del Prince-Édouard, un còp èra apelada Illa Sant Joan, nommada en l'onor del prince Edoard-August de Kent, filh de George III del Reialme Unit o la Tèrra de la Reina-Maud, revindicacion norvegiana en Antartic. Los contèxtes revolucionaris e pòst-revolucionaris son rics d'operacions massisas de cambiament dels toponims, quand aquestes son clarament associats a un regim e de las valors percebuts coma obsoletas o ofensants. Un còp vengut independent, Índia a entamenat un vast procediment de rectificacion de toponims considerats coma relevant de l'eretatge colonialista britanic. La França revolucionària a associat a sos departaments novèls dels noms evacuant las referéncias a las províncias d'Ancian Regim.

Lo pòst-colonialisme es un important motor de produccion e de tensions toponimicas. En Africa del Sud, s'a cercat d'esfaçar los estigmatas de l'apartheid en suprimissent de noms tròp evocadors d'aquel ancian regim. Se pòt citar en exemple la toponymisation « parallèla » de Pòrt Elizabeth en Nelson Mandela Bay. Del meteis biais, nombre d'ancianas colonias an cambiat de nom un còp lor independéncia aquesida (la Nauta-Volta venent Burkina Faso o Rodesia venent Zimbabwe). Se d'unas modificacions son plan aculhidas per la populacion en general, d'unes renommages suscitan l'oposicion de la populacion, sustot dins l'encastre de la polemica sus la retoponymisation de Tshwane en Pretòria, o de Bombai en Mumbai. Lo territòri francés de Nòva Caledònia coneis una patrimonialisation contrariada de sa toponimia vernaculara, a causa del procediment politic complèx d'autonomisation de l'archipèla.

Autre exemple, lo de la transparéncia de la tradicion electorala e politica de d'unas municipalitats dins la denominacion dels luòcs urbans (ne testimònian per exemple las carrièras glorificant de las personalitats revolucionàrias e sovieticas dins las vilas a municipalitat comunista). Aquela toponimia comunista ven apiejar la foncion eminentament politica de l'arquitectura desplegada dins los contèxtes sovietics o eurocomunistas.

Los toponims jutjats ofensants son egalament en via de disparicion. En micro-toponimia, se n'arriba a rebatejar de luòcs evocadors de dolor o de vergonha nacionala.

Revindicacions sociopolitiques e feministas

D'autras revindicacions sociopolitiques pòdon trobar una expression dins de mobilizacions d'òrdre toponimic ; atal existís dels movements al benefici de la feminizacion dels noms de carrièra, de la preséncia de representants de las luchas pels dreches LGBT, de las minoritats etnicas, etc.

Las questions feministas an suscitat un nombre notable d'intervencions a Quebèc, ont la febla representacion de las femnas dins la toponimia es estada publicament remarcada e deplorada a partir de las annadas 1980.

Pendent lo primièr quart del sègle 21en, de despuelhaments sistematics revèlan que los noms de femnas representan pas gaire mai de 10 % de la toponimia antroponimica del territòri quebequés. Dins las annadas 2010, aquel constat alimenta un movement feminista quebequés creissent, que s'organiza a Sherbrooke a l'entorn de l'ideal de favorizar una mai granda equitat toponimica. Lo movement culmina en 2016 amb una seria d'accions coordinadas, dont la publicacion del « Manifèst del Collectiu per l'Equitat toponimica a Quebèc » dins los principals jornals de Quebèc en març de 2016.

Las instàncias municipalas reagisson a las tractacions ciutadanas per una seria d'accions. Atal, en 2016, la vila de Montreal lança la banca de donadas Toponym’Elles que regropa de centenas de noms de femnas podent servir a nommar los futurs luòcs de la metropòli. En 2018, la Vila de Laval adòpta oficialament la reconeissença de las femnas coma un critèri de seleccion de toponims a despart entièra. En 2024, après de nombrosas resisténcias, la Vila de Sherbrooke ajusta un critèri similar dins sa politica toponimica.

Parallèlament, lo governament de Quebèc pren posicion al benefici d'una melhora representacion toponimica de las femnas. En 2017, la Comission de toponimia de Quebèc e lo Conselh de l'estatut de la femna soslinhan conjonchament l'importància d'acréisser la preséncia de las femnas dins la toponimia. En març de 2020, la comission met en linha una « Banca de candidaturas a las designacions toponimicas commemorativas », dins la quala la proporcion de candidaturas femeninas deurà èsser, al minim, de 50 %.

Regionalismes e nacionalismes

Toponims còrses jos lor forma italiana, victimas del nacionalisme còrs.

La mondializacion e los movements de proteccions de las lengas minoritàrias entrainan una generalizacion de las indicacions toponimicas plurilinguas, sustot dins los aeropòrts e sus las vias grandas de comunicacion. Pasmens, una autra orientacion leugièrament diferenta es estada definida « per l'Amassada parlamentària del Conselh d'Euròpa (7.10.1981) : « l'Amassada, considerant qu'es plan important d'assegurar lo respècte e lo desvolopament equilibrat de totas las culturas europèas, e tot simplament las identitats lingüisticas, […] recomanda […] al nivèl scientific, l'adopcion progressiva […] de las formas corrèctas de la toponimia, a partir dels lengatges originals de cada territòri, tan pichon siá […] ». De vòts en aquel sens èran estats votats pels tres conselhs generals de bassa Bretanha dins las annadas 1970. ».

Dins Espanha pòst-franquista, de nombrosas vilas an retrobat lor nom catalan, galician o basc qu'èra estat castillanisé pendent la dictatura. Las regions europèas fòrça marcadas pels autonomismes o las revindicacions regionalistas coneisson un certan nombre de procediment d'instrumentalizacion de la toponimia (coma en Itàlia del Nòrd). Las entrepresas de francizacion dels noms de luòcs, o, a l'invèrs, de senhalizacion bilingua, pòdon tanben èsser viscudas coma de temptativas de manipulacions a mirada politica quitament communautariste.

Dins de contèxtes de coabitacions o concurréncias lingüisticas e culturalas, l'oficializacion d'una toponimia dobla es de còps començada, coma es lo cas per exemple en Africa del Sud, al País basc espanhòl ont la capitala de la comunautat autonòma pòrta lo nom de Vitoria-Gasteiz, compausat dels toponims castelhan e basc, o en Soïssa (Biel / Bienne), o encara en Austràlia, ont una politica de dobla denominacion conferís l'apellacion « Uluṟu/Ayers Rock » al celèbre sit geologic e cultural aborigèn. Lo nacionalisme chinés a Tibet s'exercís sustot per una imposicion de la sinizacion de la toponimia.

Rapòrt public-privat

La Movistar Arena de Santiago, a Chile : exemple d'infrastructura esportiva dont lo nom es lo d'una entrepresa, segon los principis del naming.

La toponimia questiona tanben lo rapòrt entre los actors publics e privats dins l'espaci. La penetracion dels interèsses privats dins l'espaci public se materializa pels contractes de naming que veson d'encenchas esportivas portar lo nom de societats privadas dins l'encastre de pairinatges financièrs. Aqueles contractes pòdon concernir d'autres tips de luòcs, coma de linhas de transpòrt en comun (la linha 2 del mètro de Madrid que pòrta lo nom de l'entrepresa Vodafone entre 2013 e 2016). D'unas firmas privadas son egalament concretament engatjadas dins la produccion de toponims.

Marcatica territoriala

Dins una demarcha de marcatica territoriala, d'unes territòris vòlon tornar lo toponim legible e atractiu, susceptible de contribuïr per sas qualitats al desvolopament e a la promocion economica o toristica del territòri. Los còrpus mobilizats pòdon recórrer a de referéncias istoricas, o constituïr de vertadièras creacions contemporanèas ineditas.

En França, lo departament de las Còstas-del-Nòrd es débaptisé a causa de la percepcion negativa de sa denominacion e rebatejat « Còstas d'Arvòr » en 1990 ; n'es tot parièr per la vila de Châlons-en-Champagne, ancianament Châlons-sus-Marna. Mantun toponim compren una mencion suplementària los ligant a un espaci o amassa geografic mélioratif : atal es-çò lo cas de nombroses pòrts o aeropòrts (Tanger Med a Marròc) o d'intercomunalitats francesas (aquela ambicion essent pasmens explicitament defenduda per las comunas).

L'enjòc economic e politic del sector toristic motiva una toponimia poetica e estetica fondada sus de referents istorics mai o mens certificats (los cases del País catar o las denominacions de d'unes pargues naturals regionals franceses son de bons exemples).

Combinason de las intencions e de las tecnicas

Las tecnicas de la denominacion pòdon èsser combinadas. En França, l'exemple de la temptativa per Georges Frêche, president del conselh regional de Lengadòc-Rosselhon de tornar nomenar la region Septimanie, experiéncia avent suscitat una polemica e s'essent saldada per una malescaduda, mobiliza a l'encòp, dins un contèxt d'afirmacion del poder regional al respècte de l'Estat , l'ambicion de la promocion del territòri regional e de supression d'una referéncia impausada per las autoritats centralas, pel recors a la restauracion d'un toponim evacuat d'origina medievala. En Itàlia, lo partit regionalista de drecha radicala de la Liga del Nòrd mobiliza d'arguments identitaris als destinataris variats (Roma, l'immigracion estrangièra, los partits d'esquèrra) per justificar sa politica toponimica.

D'un autre costat, la causida dels noms de las capitalas d'Estats als Estats Units relèva simultanèament d'aspiracions ideologicas localas e nacionalas, renviant a de referéncias autoctònas (Cheyenne, Oklahoma City) coma europèas (Harrisburg, Boston, Bismarck, Montpelier).

Toponimia coma patrimòni

Coma de monuments, de las òbras d'art o una lenga, los noms de luòcs, testimònis e eretatges d'una istòria e de culturas, apartenisson a la memòria collectiva e constituïsson d'elements patrimonials. En consequéncia, pòdon far l'objècte de debats pertocant la valorizacion e lor preservacion.

La valorizacion de la toponimia coma patrimòni se declina en mantun tip d'espleches : publicacions, passejadas toponimicas, basas de donadas, conferéncias e comunicacions…

Normalizacion e gestion mondiala

La normalizacion toponimica apareis essenciala, en çò que procura d'avantatges tecnics (la produccion de cartas, lo foncionament dels assistents de navigacion GPS, la supression dels doblons…), economics (lo foncionament dels servicis, l'adreçatge de las liurasons…), socials e culturals (la comunicacion entre los individús, la construccion de las identitats). L'intensificacion de la comunicacion e de las tecnologias ligadas exigís la mesa en plaça d'una vertadièra gestion de l'informacion toponimica.

Institucions

Grop d'expèrts de las Nacions Unidas pels noms geografics (GENUNG)

Una reünion del GENUNG.

Amb la creissença exponenciala dels rapòrts internacionals tre lo mièg del XX^e sègle e davant l'importància creissenta de la toponimia a l'escala mondiala, l'ONU met en plaça lo Grop d'expèrts de las Nacions Unidas pels noms geografics (GENUNG) en 1959. Aquel grop a establit coma primièra mission la necessitat, per cada Estat, de se dotar d'una autoritat toponimica nacionala. Es compausat de mantun grop de trabalh tematics.

Als costats del GENUNG, d'autras instàncias internacionalas publican dels vejaires en matèria toponimica, coma l'Organizacion idrografica internacionala per la designacion de las zònas maritimas.

Las instàncias internacionalas pòdon aver per mira de çò que l'ensemble de la comunautat internacionala se meta d'acòrdi sus las denominacions de las diferentas partidas beneficiàrias, malgrat que siá pas totjorn lo cas, coma l'a illustrat lo debat a l'entorn del nom de Macedònia.

Organismes nacionals

La mesa en plaça d'autoritats toponimicas nacionalas, responsablas de la normalizacion e de la gestion toponimicas a l'escala dels Estats, es presentada coma anterior a tota estrategia internacionala. Demest aquelas instàncias figuran per exemple la Comission de toponimia a Quebèc, lo Comitat permanent dels noms geografics per l'usatge britanic, la Comission nacionala de toponimia francesa o lo Burèu dels Estats Units pel nommage geografic. Las recomandacions internacionalas daissan la possibilitat als organs nacionals de metre en plaça de comitats regionals cargats d'una aira lingüistica o geografica.

Activitats

Inventari

A divèrsas escalas, d'organismes meton en plaça dels inventaris toponimics. Aquelas operacions perseguisson diferentas tòcas, segon que s'intègran a un estudi scientific o a un projècte de valorizacion patrimoniala. Seguisson una metodologia rigorosa, e son puèi traduchas en espleches de mediacion.

La collècta de las microtoponymes de tradicion orala s'avera de còps complicada, a causa de la fragilitat dels testimònis, de la variabilitat de las fonts e de la duretat de d'unes contèxtes.

Las operacions d'inventari conduchas per las instàncias nacionalas permeton tanben de localizar los luòcs necessitant un nom (es sustot çò qu'es estat conduch en Argeria).

Grafias

Las instàncias toponimicas internacionalas e nacionalas perseguisson l'objectiu de codificacion e d'uniformizacion dels toponims. La coordinacion de las exonymes, la romanizacion e la traduccion dels toponims son un desfís màger. Arriba que las preconizacions sián diferentas d'un Estat a un autre : atal, los usatges franceses privilègien la francizacion dels toponims estrangièrs, mentre que las practicas anglofònas preferiscan lo manten de la toponimia locala (Cap Verd en francés, Cabo Verde en anglés).

Tips de grafias dins l'espaci francofòn

Lo nom de las comunas e lòcdiches, coma los noms pròpris an fòrça evoluat per s'estabilizar amb las règlas de l'ortografia e l'establiment de las cartas oficialas. Las meteissas règlas que pels noms de carrièras (veire Noms de vias e d'organismes) s'aplican a las unitats administrativas e politicas francesas o dont lo nom es estat, parcialament o totalament, francizat. La règla s'aplica egalament a nombre de noms del domeni de la geografia fisica. Los jonhents entrainan l'aparicion d'una majuscula dins totes los noms e adjectius units dins l'expression : jonhent e majuscula son donc los espleches d'elaboracion dels noms compausats de las unitats administrativas e politicas, coma s'o pòt veire dins los noms de Léger Atlantic, Scey-sus-Saòna-e-Sant-Albin, Bassa Normandia, Còstas d'Arvòr, Renània del Nòrd-Vestfàlia, o encara Virgínia Occidentala.

La partida del nom que serà « unionisée » es çò que se crida l'especific (lo nom « net »), per oposicion al generic (nom « comun »). Atal, dins « departament del Pas de Calais », « departament » es generic, « Pas de Calais » es especific. Dins « pas de Calais », « pas » es un generic (sinonim de destrech), « Calais » es especific. Tot parièr, se farà la diferéncia entre la província de l'Illa-de lo-Prince-Édouard e l'illa del Prince-Édouard que balha son nom a la província, entre lo massís del Mont Blanc e lo mont Blanc o entre la Republica del Cap -Vert e lo cap Vert.

Pasmens, aquela logica es pas estada sistematicament respectada ; seriá corrècte que siá facha la diferéncia entre Africa del Sud coma sinonim de « Africa australa » e Africa-del-Sud, coma Estat, tot coma « Timòr Èst » e « Timòr-Oriental », « illas Salomon » e « Illas-Salomon». Tot parièr, Provença-Alps-Còsta d'Azur, Meclemborg-Cispomerània o Friol-Vénétie-Julienne son pas totjorn las formas mai correntas. L'usatge a pas tanpauc retengut aquela règla qu'auriá permés de diferenciar lo país basc, region umana e istorica, e lo País basc, l'unitat administrativa qu'es la Comunautat autonòma basca.

A la popa meteissa del domeni francofòn, las grafias pòdon variar d'un contèxt nacional a un autre, segon que se considèra las consignas francesas, bèlgas o quebequesas.

Autras activitats

Las instàncias toponimicas desliuran un certan nombre de recomandacions a destinacion dels actors cargats de començar las decisions toponimicas e de causir los noms oficials. Otra las preconizacions d'òrdre lexilogique e ortografic, pòdon tanben exprimir de vejaires suls còrpus e las referéncias mobilizats. L'utilizacion de noms de personalitats es un subjècte recurrent dins aquel encastre. Atal, lo Grop d'expèrts de las Nacions Unidas pels noms geografics décourage explicitament dempuèi son 8^e Conferéncia en 2002 l'emplec del nom de personalitats vivas dins la toponimia (posicion relevada per mantun organ nacional). L'atribucion de toponims a caractèr comercial es egalament defenduda pel GENUNG.

Las comissions toponimicas pòdon tanben contribuïr a la promocion e a la valorizacion del patrimòni toponimic en publicant de las recomandacions, e encoratjar l'originalitat e la qualitat d'aqueste. La Comission de toponimia de Quebèc decernís atal dels « Còps de còr » e « Còps de pericle » a las creacions de noms de luòcs de l'annada que jutja las mai a quitament de soslinhar la riquesa del patrimòni toponimic preexistissent.

Néotoponymie

La néotoponymie, ortografiada tanben néo-toponimia, es la formacion de novèls toponims, que s'agisca de transformacions toponimicas de las denominacions vernacularas (substitucion a un nom existent, lo mai sovent un endonyme, apellacion balhada a un luòc per sas populacions successivas), o de creacions nominalas per comolar los voids toponimics. Se la produccion toponimica remonta a l'Antiquitat (d'ont l'interès de l'usatge academic de la toponimia que pòrta de preciosas indicacions sus la constitucion o la reconstitucion del poblament antic, medieval, modèrn e contemporanèu, e fa pròva dels rapòrts istorics a l'environament), la néotoponymie resulta d'un procediment de creacion toponimica que se desvolopa al XIX^e sègle (choronymie toristic pels toponims litorals). Aquela produccion néotoponymique s'accelèra dempuèi las operacions de decopatge territorial e de devolucion de poders (per exemple la formacion de comunas associadas e de comunas novèlas en França dempuèi la segonda mitat del XX^e sègle). La denominacion, qu'ela siá oficiala o oficiosa, eissida d'un procediment legal o de la practica, implica un procediment de seleccion del néotoponyme (escrich tanben néo-toponim) a partir sovent de proposicions contradictòrias, e met endavant otra los tradicionals enjòcs foncionals (localizacion, orientacion), dels enjòcs patrimonials, territorials, economics, ideologics o geopolitics sovent conflictuals. Aquela produccion néotoponymique que transforma los toponims d'origina o designa d'entitats emergentas, es sovent tractada pels actors de la marcatica territoriala dins una demarcha de promocion e de prospeccion al près dels toristas, dels investisseires o dels operators, çò que pòt suscitar de questionaments e de las polemicas per de rasons politicas o identitàrias localas.

Annèxes

Bibliografia

Toponimia e lingüistica

• Auguste Longnon, Los noms de luòc de França : lor origina, lor significacion, lors transformacions, resumit de las conferéncias de toponomastique generala fasètz a l'Escòla practica dels nauts estudis, seccion de las sciéncias istoricas e filologicas, publicat per Paul Marichal e Léon Mirot, prefaci de Jacques Chaurand, París, Edicions Honoré Champion, 1999, XV paginas + 831 paginas (Reproduccion de l'edicion de París, 1929) (ISBN 2-7453-0046-6)
• Auguste Vincent, Toponimia de França, Brussèlas, 1937, 418 p. ; reprint Gérard Montfort, 1984 (consultar en linha)
• Albert Dauzat e Charles Rostaing, Diccionari etimologic dels noms de luòcs en França, París, Librariá Guénégaud, 1989 (1^re éd. 1963), 738 p. (ISBN 2-85023-076-6).
• Maurits Gysseling, Toponymisch woordenboek van België, Luxenburg, Nederland, Noord-Frankrijk en West-Duitsland (voor 1226), 1960
• Jean Adigard dels Gautries, « los estudis de toponimia. Principis e metòdes d'òrdre general », dins Annals de Normandia, 1952, 2^e annada, n^o 2, p. 163-167 (lira en linha)
• Solange Wydmusch, La toponimia, un patrimòni a preservar, Lo Harmattan, 1997, 176 p. (ISBN 2-7384-7028-9).
• Ernest Negre, Toponimia generala de França, 3 volums, Librariá Droz, Genèva, 1990, 1991, 1998.
• Stéphane Gendron, La toponimia de las vias romanas e medievalas : los mots de las rotas ancianas, Errància, 2006, 196 p. (lira en linha)
• Jacques Chaurand e Maurice Lebègue, Noms de luòcs de Picardia, edicions Bonneton, 2000.
• Gérard Taverdet, Toponimia de Borgonha, mai de 1200 noms explicats, Bonneton, 2007.
• Marie-Thérèse Morlet, Toponimia de la Thiérache, Edicions D'Artrey, 1957
• Marianne Mulon, Noms de luòcs d'Illa de França, Colleccion : Noms de luòcs, edicions Christine Bonneton, 1997
• René Lepelley, Noms de luòcs de Normandia e de las illas anglonormandas, edicions Christine Bonneton, 1999
• Abat Jean Delaigue, « los noms d'animals dins la toponimia de Léger Naut », Almanac de Briude, Briude,‎ 1967

Toponimia critica

• Jean-Claude Bouvier e Jean-Marie Guillon, La toponimia urbana : Significacions e enjòcs, París, Edicions La Harmattan, 2001, 256 p. (ISBN 2-7475-0656-8, lira en linha).
• Dominique Badariotti, Los noms de carrièra en geografia. Plaidariá per una recèrca sus las odonymes, panatòri. 625, Armand Colin (Annals de geografia), mai-junh de 2002 (ISBN 978-2-200-90955-0 e 2-200-90955-1)
• Frédéric Giraut e Myriam Houssay-Holzschuch, « Néotoponymie : formas e enjòcs de la denominacion dels territòris emergents », L'Espaci politic, n^o 5,‎ 2008 (lira en linha, consultat lo 21 de novembre de 2019) (dossièr tematic).
• (en) Lawrence D. Berg e Jani Vuolteenaho, Critical Toponimias (Re-Materialising Cultural Geography, Farnham, Ashgate Publishing, 2009, 291 p. (ISBN 978-0-7546-7453-5, lira en linha).
• (en) Ruben Rose-Redwood, Derek Alderman e Maoz Azaryahu, « Geographies of toponymic inscripcion: new direccions in critical plaça-name studies », Progress in Human Geography, n^o 34,‎ 2010, p. 153-167.
• Hervé Guillorel, « Onomastica, marcadors identitaris e plurilingüisme. Los enjòcs politics de la toponimia e de l'antroponimia », Drech e culturas, panatòri. 2012-2, n^o 64,‎ 2012, p. 11-50 (lira en linha, consultat lo 20 de novembre de 2019).
• Frédéric Giraut e Myriam Houssay-Holzschuch, « Per una teoria de la nominacion en toponimia politica », Neotopo,‎ 25 de novembre de 2016 (lira en linha, consultat lo 20 de novembre de 2019).
• (en) Frédéric Giraut e Myriam Houssay-Holzschuch, « Plaça naming as dispositiu: Toward a theoretical framework », Geopolitics,‎ 2016.
• (fr + en) Frédéric Giraut e Myriam Houssay-Holzschuch, Politicas dels noms de luòcs : Nommar lo mond, Londres, ISTE, coll. « Enciclopèdia Sciéncias », 2023, 290 p. (ISBN 9781789481150, lira en linha).

Articles connèxes

• Onomastic
• Gentilici/Ethnonyme
• Noms de luòcs las mai longs
• Origina dels noms de païses
• Toponimia francesa
• Toponim pleonastic
• Toponims desnaturats
• Toponims americans franceses
• Odonimia
• Idronimia

Ligams extèrns

• Notícias dins de diccionaris o enciclopèdias generalistas :

  • Britannica
  • Diccionari istoric de la soïssa
  • Enciclopedia italiana
  • L'Enciclopèdia canadiana
  • Gran Enciclopedia Aragonesa
  • Gran Enciclopèdia Catalana
  • Estòr norske leksikon
  • Treccani
  • Universalis
• Notícias d'autoritat :

  • BnF (donadas)
  • LCCN
  • GND
  • Israël
  • Tchéquie
  • Letònia

Instàncias toponimicas

• (en) Sit oficial del Grop d'expèrts de las Nacions Unidas pels noms geografics (GENUNG)
• Sit oficial de la division francofòna del GENUNG
• Institut nacional de l'informacion geografica e forestièra, « Comprene la toponimia », sus education.ign.fr, 9 de julhet de 2012 (consultat lo 21 de novembre de 2019).
• Conselh nacional de l'informacion geografica, « Comission nacionala de toponimia francesa », sus cnig.gouv.fr (consultat lo 21 de novembre de 2019).

Autres

• Universitat de Genèva, « Néotoponymie/Neotoponymy. Toponomascapes en construccion : estudis en toponimia politica », sus hypotheses.org (consultat lo 21 de novembre de 2019).
• (en) « Getty Thesaurus of geographic names (TGN) », sus getty.edu (consultat lo 21 de novembre de 2019). (900 000 noms de luòcs)
• « lo guida de la grafia dels toponims », sus Géoconfluences, 16 de decembre de 2016 (consultat lo 20 de novembre de 2019).