Universitat de Tolosa
Aquel article concernís l'Universitat de Tolosa qu'a existit entre 1229 e 1793 e entre 1896 e 1969. Per las paginas sus las universitats actualas, veire Universitat Tolosa-I-Capitòli, Universitat Tolosa-Joan Jaurés e Universitat Tolosa-III-Paul-Sabatier.
Deu pas èsser confondut amb Institut catolic de Tolosa.
Per la COMUE de l'universitat de Tolosa, veire Universitat de Tolosa (Comue)
.jpg)
| Fondacion | |
|---|---|
| Datas-claus | |
| Dissolucion |
| Tip |
Universitat corporativa (1229-1793) Universitat publica (1896-1969) |
|---|---|
| Nom oficial |
Universitas magistrorum e scholarium Tolosiensis |
| Regim lingüistic | |
| Fondator | |
| Membre de |
Coalicion for Advancing Research Assessment (d) |
| Sit web |
| País | |
|---|---|
| Localizacion |
  |
 |
L'universitat de Tolosa èra l'una de las mai importantas e de las mai ancianas universitats medievalas francesas. Foguèt fondada en 1229 pel comte de Tolosa, Raimond VII, en seguida del tractat de Meaux. Suprimida a la Revolucion, en 1793, foguèt tornada fondar en 1896 dins l'encastre de la reorganizacion de l'ensenhament superior. Desapareguèt fin finala en 1969 en balhant naissença a las tres universitats tolosanas actualas : l'universitat Tolosa-I-Capitòli, l'universitat Tolosa-II-Joan Jaurés e l'universitat Tolosa-III-Paul-Sabatier, aital coma a l'institut nacional politecnic de Tolosa.
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
Originas[modificar | modificar lo còdi]
Tolosa es, pendent tota la Bassa Latinitat, un foguièr d'estudis de las letras representat per un certan nombre de rhéteurs, coma Virgili Maro [1], que prenián coma pseudonim dins lors controvèrsias lo nom d'ancians autors grècs e latins per formar a la debuta del VIIe sègle un centre academic apelat lo « Escòla de Tolosa », famós per sas òbras de déconstruction de la gramatica fins a tornar la lenga completament inintelligibla als profans, e dont l'existéncia a Tolosa es encara atestada per Abbon de Fleury [2]. Se retròba una molonada d'òbras de Pseudo-Ciceron, de Pseudo-Horace, de Pseudo-Caton o de Pdeudo-Enèas, aqueste relatant lo sèti e lo pilhatge de Tolosa en 584 per Gondovald, mas jos la masca del de Roma pel frigian Bastus. Aquela escòla d'esoterisme e de girgon aurà una influéncia fins dins los monastèris d'Irlanda e d'Anglatèrra ont L'Eneïda de Virgili Maro, que i seriá vengut, auriá servit de modèl a La Navigacion de sant Brendan, e ont lo monge irlandés Clémens, contemporanèu de Carlesmanhe, compausarà un tractat de las partidas del discors dins lo qual inserís de longs extraches d'un Pseudo-Virgili de Tolosa.
Puèi, una escòla carolingiana de retorica existís a la clastra Sant Sernin fins al XIIe sègle, e una autra es creada a la catedrala Sant Estève al XIe sègle. Asseguran la formacion dels clèrgues necessaris a l'administracion comtala e episcopala, sens èsser un foguièr intellectual important. Entre 1215 e 1217, dels teologians exteriors a Tolosa i venon balhar de corses que seguisson Dominique de Guzmán e sos condisciples.
Edat Mejana e periòde modèrn : l'universitat corporativa[modificar | modificar lo còdi]
Fondacion[modificar | modificar lo còdi]
La fondacion de l'universitat de Tolosa (Universitas magistrorum e scholarium Tolosiensis, « Comunautat dels mèstres e dels escolans de Tolosa » en latin), es ligada a l'aplicacion del tractat de Meaux-París, impausat en 1229 al comte de Tolosa, Raimond VII, pel rei de França, Loís IX, per metre fin a la crosada contra los albigeses. Lo comte es obligat d'entretenir pendent dètz ans, per la soma de 4 000 marcs d'argent, catòrze mèstres : quatre de teologia, doas de drech canonic, sièis d'arts liberalas e doas de gramatica[3]. A l'iniciativa del cardinal Romain de Sant-Ange, l'universitat tolosana es pensada coma un mejan de combatre l'eretgia catara dins lo Miègjorn de França.
L'ensenhament es fach per de mèstres venent d'autras vilas, principalament recrutats dins l'universitat jove de París, tals Jean de Garlande, que redigís en 1229 un prospèctus dels estudis cridant los mèstres e los escolans del Nòrd a i venir estudiar[4]. Los Fraires Presicaires – o dominicans – son particularament actius, tals Roland de Cremòna, Jean de Sant Albans e Laurenç l'Anglés[5],[6]. Es d'autre biais en 1230 qu'es entrepresa la construccion de la glèisa e de la clastra del convent dels Jacobins ont l'universitat de Tolosa ten sas reünions e sas amassadas[7],[8].
Mas l'universitat de Tolosa encontra lèu de dificultats. Lo comte, Raimond VII, reganha a pagar los salaris dels mèstres parisencs. Sustot, dins un contèxt marcat pels malaürs e las destruccions de la crosada, la populacion demòra ostila a l'arribada d'aqueles òmes del Nòrd, que se fan remarcar per la brutalitat de lors discorses e de lors actes[9]. En 1231, Roland de Cremòna, acompanhat de religiós, fa exumar e cremar lo còs d'un òme suspècte d'eretgia, provocant la colèra de la populacion e dels cònsols de la vila. En 1234, es al torn de Jean de Sant Albans de quitar la vila. Dins aquel contèxt, la jove universitat tolosana recep lo sosten de l'avesque , Folcas, e sustot dels papas, que vòlon favorizar son desvolopament en li balhant sos primièrs estatuts. Gregòri IX, per la botiòla Olim operante illo de 1233, e Innocenci IV, per la botiòla In civitate Tolosana de 1245, balhan a las escòlas tolosanas la meteissa organizacion, los meteisses estatuts e los meteisses privilègis que los qu'a recebuts l'universitat de París[3],[7]. L'universitat es plaçada jos la proteccion dirècta del papa e benefícia d'una larja autonomia, dins son administracion e son ensenhament (causida dels professors, programas, modalitats d'examèns, collacion dels grades)[3].
Desvolopament[modificar | modificar lo còdi]
L'universitat completa son organizacion en se balhant dels estatuts generals en 1311, 1313 e 1314, e dels estatuts particulars per la facultat de las arts en 1309, la de drech en 1314, la de teologia en 1366, 1374, 1380 e 1389. Un ensenhament de medecina èra balhat dins la facultat de las arts, e venguèt pas una facultat independenta qu'al XVe sègle [10]. En 1323, Tolosa es venguda un foguièr literari pro lusissent per que siá creat lo Consistòri del Gaujós Saber, mai anciana societat literària d'Euròpa, que Loís XIV transformarà qualques sègles mai tard en acadèmia reiala amb lo nom d'Acadèmia dels Jòcs florals [11],[12].
Lo 16 de junh de 1368, lo papa Urban V autoriza los Dominicans a transferir a Tolosa lo còs de Thomas d'Aquin, filosòf de l'escòla escolastica qu'aviá prepausat una sintèsi entre letras profanas e letras sacradas, entre la pensada d'Aristòtel e la Bíblia, e prepausat d'articular la rason e la fe [13].
L'universitat de Tolosa compta donc a la fin de l'Edat Mejana quatre facultats [14],[15] :
- Facultat de teologia,
- Facultat de las arts,
- Facultat de medecina,
- Facultat de dreches (canonic puèi civil).
L'universitat modèrna e l'umanisme[modificar | modificar lo còdi]
L'estructura de l'universitat, compausada de quatre facultats, rèsta inchangée pendent l'epòca modèrna. En 1751, fusiona amb l'universitat de Caors[16]. Al meteis periòde es tanben fondat l'Acadèmia reiala de pintura, escultura e arquitectura.
Dins lo domeni de la sciéncia del drech, lo XVIe sègle es una vertadièra edat d'aur per l'universitat de Tolosa. Un provèrbi de l'epòca illustra sa reputacion [17] :
« París per veire, Lion per aver, Bordèu per dispendre, e Tolosa per aprene. »
— Provèrbi del XVIe sègle
En efièch, l'universitat a sauput atirar de professors coma Jean Bodin [18], Étienne Dolet [19], Arnaud del Ferrier [20]. A atal balhat mantun grand jurisconsultes coma Jacques Cujas [21], Pierre Grégoire [22], Jean de Boyssonné [23], Jean de Coras [24], Guillaume Duranti, Pierre del Faure de San-Jorry, Géraud de Maynard [25], Simon d'Oliva del Mesnil [25], Jean de Cambolas [25], François de Boutaric [25], Jean-Baptiste Furgole [25], mas tanben de grands saberuts coma Pierre de Fermat [26] o Michel Servet [27], e dels umanistas grands coma Michel del Hospital [28], François Rabelais [29],[30] e probablament Miquèl de Montanha [31].
Disparicion[modificar | modificar lo còdi]
Pel decret de la Convencion nacionala del 15 de setembre de 1793, l'universitat de Tolosa es abolida e desapareis amb l'ensemble de las universitats de França [32],[33]. L'annada seguenta sos bens son confiscats e venduts coma bens nacionals [15].
L'universitat als XIXe sègle e XXe sègle[modificar | modificar lo còdi]
_-_Fonds_Trutat_-_51Fi252.jpg)
_-_53Fi3148_-_53Fi3149_(Panoramique).jpg)
.jpg)
Empèri e Restauracion[modificar | modificar lo còdi]
En 1794, s'instituís a Tolosa un institut pluridisciplinari d'ensenhament superior, nommat Institut Paganel. Aquel institut ven en 1795 l'escòla centrala de Tolosa mentre que l'escòla de medecina pren son autonomia [34],[35]. Napoleon instituís en 1804 una escòla de drech, que pren lo títol de facultat de drech après lo decret de 1808 organizant l'Universitat imperiala. L'escòla centrala desapareis mentre que son creadas successivament una facultat de medecina (1808), una facultat de teologia catolica (1809), la facultat de letras de Tolosa (1809) e la facultat de las sciéncias de Tolosa (1810) [36]. La facultat de teologia catolica desapareis en 1843.
Tresena Republica[modificar | modificar lo còdi]
La lei valon del 12 de julhet de 1875 establís la libertat de l'ensenhament superior e autoriza la creacion d'ensembles de facultats liuras que pòdon prene lo nom d'universitat. S'enseguís lo movement de fondacion de las universitats catolicas dins mantuna vila granda de província. En 1877 es fondat l'Institut catolic de Tolosa, dins la filiacion de l'anciana universitat medievala, aquela apellacion essent alara abandonada dins lo public. Pasmens, dins lo contèxt de las reformas laïcas del ministèri Jules Ferry, la lei del 18 de març de 1880 interdit formalament l'usatge del nom d'universitat pels establiments privats d'ensenhament superior, e reafirma lo monopòli de l'Estat per desliurar los diplòmas. La libertat de l'ensenhament superior e de sas formacions es pas remesa en causa.
Lo raprochament entre las facultats d'Estat es alara considerat per recrear las universitats. En 1893, l'ensenhament superior tolosan ven un « còs de facultats », puèi en 1896 l'universitat de Tolosa es recreada per regropament de las quatre facultats aital coma de facultat de teologia protestanta de Montalban, creada en 1808 puèi transferida a Montpelhièr en 1919 [15],[37].
D'escòlas d'engenhaires son creadas d'un autre costat :
- l'Institut d'electrotecnic e de mecanica aplicada de l'universitat de Tolosa creat en 1907 per la comuna de Tolosa, que ven en 1948 l'escòla nacionala superiora d'electrotecnica e d'idraulica de Tolosa (ENSEEIHT)[38],
- l'Institut agricòla de l'universitat de Tolosa creat en 1909 per Paul Sabatier, degan de la facultat de las sciéncias de Tolosa, que ven en 1948 l'Escòla nacionala superiora agronomica de Tolosa (ENSAT)[39],
- l'Institut de quimia de Tolosa creat en 1906 per Paul Sabatier, que ven en 1953 l'escòla nacionala superiora de quimia de Tolosa[40]. Aquel institut s'obrís a las femnas en 1908, e es probable la primièra escòla d'engenhaire en França a acceptar las estudiantas[41],
- l'institut d'engèni quimic creat en 1949, que vendrà l'escòla nacionala superiora dels engenhaires en engèni quimic (ENSIGC) en 1985 [42].
- l'institut d'estudis politics de Tolosa (Sciéncias Po Tolosa) es estat creat en 1948 [43].
La scission de l'universitat[modificar | modificar lo còdi]
Après la lei Faure de 1968, l'universitat de Tolosa se dividís en quatre en 1969 [44],[45],[46],[47],[48] :
- L'universitat de Tolosa I- Sciéncias Socialas (Universitat Tolosa I Capitòli de 2009 a 2022[49] ; Universitat Tolosa Capitòli dempuèi 2023[50]), especializada dins lo drech, l'economia e la gestion, e que compren mai o mens 21 000 inscriches en 2018 [51],
- L'universitat de Tolosa II-Lo-Mirail (universitat de Tolosa-II-Joan Jaurés dempuèi 2014), especializada dins las letras, las sciéncias umanas e socialas, que compren près de 27 000 estudiants en 2018 [51],
- L'universitat de Tolosa III-Paul-Sabatier (UT3) es especializada dins la medecina, la farmacia, la cirurgia-dentària, aital coma las matematicas, las sciéncias fisicas, la quimia, la biologia, las sciéncias de la Tèrra e de l'Univèrs; s'agís de la mai importanta universitat de Tolosa amb mai de 31 000 estudiants en 2018 [51],
- L'institut nacional politecnic de Tolosa (Toulouse INP) que regropa al moment de sa creacion las quatre escòlas nacionalas superioras d'engenhaires citadas dins lo precedent paragraf mas que compòrta en 2018 tres escòlas intèrnas (ENSEEIHT, ENSAT e ENSIACET) [52] aital coma tres escòlas associadas (ENIT [53], Purpan [54] e ENM [55]), per près de 6500 escolans [51].
L'Unitat pedagogica d'arquitectura (UPA de Tolosa), emanacion d'una longa tradicion d'ensenhament a Tolosa dempuèi l'Acadèmia reiala (1751), que vendrà Escòla nacionala superiora d'arquitectura (ENSA de Tolosa), a aviat en 1969.
L'Institut d'estudis politics de Tolosa ven autonòm en 1989 [56].
Las evolucions al XXIe sègle[modificar | modificar lo còdi]
Raprochaments[modificar | modificar lo còdi]
Dins l'encastre de lor candidatura per venir una iniciativa d'excelléncia, las universitats Tolosa-I, Tolosa-II e Tolosa-III, aital coma Toulouse INP e l'INSA de Tolosa desiran fusionar e crear una Universitat novèla de Tolosa [57]. En 2007, lo regropament d'universitats e d'escòlas se fa en 2007 jos l'estatut de PRES[58]. Lo 1er julhet de 2015, l'establiment se transforma en la COMUE nommada Universitat federala de Tolosa-Miègjorn-Pirenèus lo 1er julhet de 2015[59]. Al 1er genièr de 2023, l'establiment obten l'estatut de ComUE experimentala e es famós Universitat de Tolosa[60]. Regropa 31 establiments membres (23 establiments d'ensenhament superior, 1 CHU, 7 organismes de recèrca), 143 laboratòris de recèrca per mai de 17 000 personals e 100 000 estudiants[61].
Ocupacion en 2018[modificar | modificar lo còdi]
A partir de decembre de 2017, un movement d'oposicion a Parcoursup [62] e a la fusion entre las Universitats Tolosa II Joan Jaurés e Tolosa III Paul Sabatier[63] conduch al blocatge de l'universitat del 6 de març de 2018 al 18 de mai, data de son evacuacion per la polícia[64],[65]. L'Universitat demanda alara lo fichage dels personals caumaires « a títol preventiu per limitar flame nòvas perturbacions »[66].
Patrimòni[modificar | modificar lo còdi]
Patrimòni scientific[modificar | modificar lo còdi]
Dins l'universitat, existís una UMR apelada Institut de farmacologia e de biologia estructurala, ligada al CNRS, qu'ajuda a recercar la tuberculòsi e autra malautiás mycobacterielles[67].
L'observatòri astronomic del Pic del Miègjorn de Bigòrra e lo musèu associat son restacats a una UFR de Tolosa III Paul Sabatier[68],[69].
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Virgilii Maronis, 'Epistola d'octo partibus orationis', ejusdem 'Epitomae', in Còdi vatican dels autors classics, t. V p. 1-97
- Quicherat, Bibliotèca de l'Escòla de las Cartas, II, 3
- Mouranche 2010, p. 21.
- Auguste Molinier, Las Fonts de l'istòria de França : D'originas a las guèrras d'Itàlia (1494). III. Los Capecians, 1180-1328, París, Alphonse Picard & Filh, , 252 p., « 2436. Jean de Garlande », p. 67
- André Vauchez, Annals. Economias, societats, civilizacions. 28e annada, (legir en linha), « las Universitats de Lengadòc al sègle XIII », p. 966-967
- Adolphe-Félix Gatien-Arnoult, Roland de Cremòna, Jean de Sant-Gilles, Laurenç l'Anglés, mèstres de teologia a l'Universitat de Tolosa, 1229-1232-1235,
- Juliette Puget, L'Universitat de Tolosa al XIV e al sègles XV, Annals del Miègjorn,
- « Convent dels Jacobins Tolosa : 8 sègles d'istòria », sus https://www.jacobins.toulouse.fr/ (consultat lo )
- Mouranche 2010, p. 22.
- Simonne Guenée, Las universitats francesas de las originas a la Revolucion : notícias istoricas sus las universitats, studia e acadèmias protestantas, París, Picard, , 143 p. (ISBN 2-7084-0080-0)
- « Dempuèi 700 ans, l'Acadèmia dels Jòcs Florals defend "l'excelléncia culturala" », L'Express, (legir en linha)
- Guillaume de Ponsan, Istòria de l'Acadèmia dels Jòcs florals, Tolosa, Estampariá de la veusa de Mr. Bernard Pijon, (legir en linha)
- « las relíquias de Sant Tomàs d'Aquin », sus https://www.jacobins.toulouse.fr (consultat lo )
- Christophe Charle e Jacques Verger, Istòria de las universitats : XIIe – XXIe sègle, Premsas universitàrias de França, , 352 p. (ISBN 978-2-13-058813-9 e 2-13-058813-1), « Naissença e aviada de las universitats a l'Edat Mejana », p. 5-27
- « Universitat e facultats de medecina de Tolosa », sus https://histoire.inserm.fr/ (consultat lo )
- Edicte portant reünion de l'Universitat de Caors a la de Tolosa, enregistrat al Parlament de Tolosa, 23 de junh de 1751
- Mouranche 2010.
- Marie-Dominique Couzinet, Yves Charles Zarka, Jean Bodin. Natura, istòria, drech e politica, P.U.F, , « Nòta biografica sus Jean Bodin », p. 233-244
- Emile Vaisse-Cibiel, Étienne Dolet a l'Universitat de Tolosa : 1531-1533, Tolosa, Chauvin, (legir en linha)
- Nicole Bingen, « lo canonge Arnaud del Ferrier e son amic Jean Daffis a Padoa », Bibliotèca d'Umanisme e Renaissença, , p. 353-368
- Jacques Berriat-Saint-Prix, Istòria del drech roman, seguida de l'istòria de Cujas, París, Fanjat,
- Charles Hyver, Lo degan Pierre Gregòri de Tolosa e lʹorganisation de la facultat de drech a lʹUniversité de Pont-a-Monson, Eugène Ory, , 88 p. (legir en linha)
- François Mugner, La vida e las poesias de Jean de Boyssoné, professor de drech a Tolosa e a Grenòble, conselhièr al Parlament de Chamberí, París, Librari H. Campion, , 508 p. (legir en linha)
- « Coras, Jean de (1515-1572) - Identificant IdRef : 029818109 », sus https://www.idref.fr/
- Patrick Anabeyre, Jean-Louis Halpérin e Jacques Kaynen, Diccionari istoric dels juristas franceses, XIIe – XXe sègle, París, P.U.F.,
- Catherine Goldstein, Un teorèma de Fermat e sos legidors, Premsas universitàrias de Vincennes, , 228 p. (ISBN 978-2-910381-10-3), p. 23.
- « Michel Servet (FranceArchives) », sus https://francearchives.fr/ (consultat lo )
- Loris Petris, La pluma e la tribuna : Michel del Hospital e sos discorses (1559-1562), Genèva, Librariá Droz S.A., , 611 p. (ISBN 2-600-00646-X, legir en linha), p. 4
- François Rabelais, Pantagruel, , chap. V
- Degan Guy Lazorthes, « ISTÒRIA de las Facultats de medecina de Tolosa », sus http://www.medecine.ups-tlse.fr (consultat lo )
- « Universitat Tolosa-II-Joan Jaurés : Presentacion », sus https://www.univ-tlse2.fr (consultat lo )
- Decret de la Convencion nacionala del 15 de setembre de 1793 : supression de las universitats
- « Projècte de lei relatiu a las libertats de las universitats », sus https://www.senat.fr/ (consultat lo )
- Olivier Devaux, « Entre la mòrt de l'Universitat e la naissença de l'Escòla centrala : lo " Institut Paganel " e la dificila subrevida de l'ensenhament del drech a Tolosa en 1794 », Revista d'istòria de las facultats de drech e de la cultura juridica, del mond dels juristas e del libre juridic, , p. 23-32 (legir en linha)
- Decret del 7 ventôse an III relatiu a las escòlas centralas
- Decret imperial del 17 de març de 1808 portant organizacion de l'Universitat
- Pierre Auguste Sardinoux, Memòria universitària e eclesiastica sus la Facultat de teologia protestanta e lo seminari de Montalban : 1808-1878, París, Fischbacher, (legir en linha)
- Decret del 2 de novembre de 1948 relatiu a l'Escòla nacionala superiora d'electrotecnica e d'idraulica de Tolosa
- Decret del 2 de novembre de 1948 relatiu a l'Escòla nacionala superiora agronomica de Tolosa
- Decret del 30 de març de 1953 relatiu a l'Escòla nacionala superiora de quimia de Tolosa
- « O sabiatz? », sus Ingesup.com, sit web d'Ingesup, data de publicacion iniciala desconeguda (consultat lo )
- L'ENSIACET : tota una istòria Una demarche scientifica pionièra inspirada per de valors umanas (legir en linha)
- Decret no 48-780 del 4 de mai de 1948 portant creacion de l'institut d'estudis politics de l'universitat de Tolosa
- Arrestat del 24 de novembre de 1969 CONSTITUCION DE LAS UNIVERSITES DE TOLOSA I, TOLOSA II E TOLOSA III
- Arrestat de l'8 de decembre de 1970 APROBACION DELS ESTATUTS DE L'UNIVERSITE DE LAS SCIÉNCIAS SOCIALAS DE TOLOSA (TOLOSA I)
- Arrestat del 4 de decembre de 1970 APROBACION DELS ESTATUTS DE L'UNIVERSITE DE TOLOSA-LO MIRAIL (TOLOSA II)
- Arrestat del 30 d'abril de 1970 APROBACION DELS ESTATUTS DE L'UNIVERSITE DE TOLOSA III
- Decret no 69-930 del 14 d'octobre de 1969 portant aplicacion als instituts de facultats o d'universitats preparant a un diplòma d'engenhaire de la lei no 68-978 del 12 de novembre de 1968
- « Universitat Tolosa 1 Capitòli : « una identitat novèla per conquistar Euròpa » », sus la Tribuna, 2009-09-02cest15:20:52+0200 (consultat lo )
- « l'universitat Tolosa 1-Capitòli se transforma en establiment public experimental », sus l'Estudiant, (consultat lo )
- « los estudiants », Acadèmia de Tolosa (consultat l'11 )
- Arrestat del 25 de setembre de 2013 relatiu als instituts e escòlas intèrnas e als regropaments de compausantas dels establiments publics a caractèr scientific, cultural e professional relevant del ministre cargat de l'ensenhament superior
- Decrets no 2002-1107 del 30 d'agost de 2002 portant restacament de l'Escòla nacionala d'engenhaires de Tarba a l'Institut nacional politecnic de Tolosa e no 2016-468 del 14 d'abril de 2016 portant associacion d'establiments del sit tolosan
- Decret no 2010-1682 del 28 de decembre de 2010 portant restacament de l'escòla d'engenhaires de Purpan a l'Institut nacional politecnic de Tolosa e Article D731-6 del còdi de l'educacion
- Convencion de cooperacion signada en 2009
- Decret no 89-901 del 18 de decembre de 1989 relatiu als instituts d'estudis politics
- Caroline Pan, « A l'universitat del Mirail, a Tolosa, lo projècte de fusion inquieta estudiants e personals », Le Monde, (legir en linha)
- Decret n° 2007-385 del 21 de març de 2007 portant creacion de l'establiment public de cooperacion scientifica « Universitat de Tolosa »
- Decret n°2015-663 del 10 de junh de 2015 portant aprobacion dels estatuts de la comunautat d'universitats e establiments « Universitat federala de Tolosa Miègjorn-Pirenèus »
- « Decret n° 2022-1537 de l'8 de decembre de 2022 relatiu a la comunautat d'universitats e establiments « Universitat de Tolosa » », sus Legifrance (consultat lo )
- « Universitat de Tolosa - chifras », sus https://www.univ-toulouse.fr/ (consultat lo )
- Faïza Zerouala, « Jos tutèla, l'Universitat de Tolosa demòra dins lo camin d'enlòc », sus Mediapart,
- « A l'universitat Tolosa Joan Jaurés, dos meses de mobilizacion contra la fusion », Le Monde, (legir en linha, consultat lo )
- « A Tolosa, los estudiants vòtan la perseguida del blocatge de l'universitat del Mirail », Le Monde, (legir en linha, consultat lo )
- Emmanuel Riondé, « la fac de Tolosa es estada evacuada per la polícia », sus Mediapart,
- Emmanuel Riondé, « la revelacion d'una lista negra de caumairas gèta un freg a la fac de Tolosa », sus Mediapart (consultat l'11 )
- https://www.tbvi.eu/centre-national-de-la-recherche-scientifique-cnrs/
- « Observatòri del Pic del Miègjorn », sus Observatòri Miègjorn-Pirenèus (consultat lo )
- « Pic del Miègjorn: Un novèl telescòpi dedicat a la formacion universitària », sus ladepeche.fr (consultat lo )
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- [Baour 1786] Jean-Florent Baour (1724-1794), « Universitat », dins Almanac istoric de la província de Lengadòc per l'annada 1786, panatòri. 1re partida, Tolosa, Estampariá de Jean-Florent Baour, , 287 p. (legir en linha), p. 211-219
- [Fournier 1890] Marcel Fournier, « Universitat de Tolosa : XIIIe, XIVe e XVe sègles », dins Estatuts e privilègis de las universitats francesas : Dempuèi lor fondacion fins en 1789, t. 1, Primièra partida :Edat Mejana, París, L. Larose e Forcel editors, (legir en linha), p. 437-880, « Universitat de Tolosa : Suplements », dins Estatuts e privilègis de las universitats francesas, t. 3, Primièra partida :Edat Mejana, París, L. Larose e Forcel editors, (legir en linha), p. 521-640
- [Deloume 1905] Antonin Deloume, Centenari de la reorganizacion de 1805. Istòria somària de la Facultat : Facultat de drech de Tolosa, fondada en 1229, Tolosa, Estampariá e librariá Édouard Privat, , 205 p. (legir en linha)
- [De Santi 1906] Louis De Santi, « la reaccion universitària a Tolosa a l'epòca de la Renaissença: Blaise d'Auriol », Memòrias de l'Acadèmia de las sciéncias, inscripcions e polidas-letras de Tolosa, t. 6, 1906 seria=10, p. 27-67 (legir en linha)
- [Burney 1988] John M. Burney, Tolosa e son universitat: facultats e estudiants dins la França provinciala del 19e sègle, Tolosa, Premsas universitàrias del Mirail, , 332 p. (ISBN 2-85-816-090-2, legir en linha)
- Caroline Barrera e Patrick Ferté (dir.), Istòria de l'universitat de Tolosa, Tolosa, Edicions Miègjorn-pirenencas, , en tres volums :
- Jacques Verger e Patrice Foissac (dir.), L'Edat Mejana XIIIe – XVe sègle, panatòri. I, 352 p. (ISBN 979-10-93498-47-8)
- Patrick Ferté (dir.), L'epòca modèrna XVIe – XVIIIe sègle, panatòri. II, 664 p. (ISBN 979-10-93498-48-5)
- Caroline Barrera (dir.), L'epòca contemporanèa XIXe – XXIe sègle, panatòri. III, 776 p. (ISBN 979-10-93498-49-2)
- Marielle Mouranche (dir.), E Tolosa per aprene. Sèt sègles d'istòria de l'universitat de Tolosa. 1229-1969, Tolosa, Premsas universitàrias del Mirail, , 198 p. (ISBN 978-2-8107-0134-6)
- Pierre Mounier-Kuhn, L'informatica en França, de la segonda guèrra mondiala al Plan Calcul. L'emergéncia d'una sciéncia, París, PUPS, , 720 p. (ISBN 978-2-84050-654-6 e 2-84050-654-8)
- Maurice Meusnier, « Fondacion e construccion d'un collègi universitari al sègle XIV : lo collègi de Peirigòrd a Tolosa », Annals del Miègjorn, panatòri. 53, no 15, , p. 211-220 (legir en linha)
- Marice-Humbert Vicaire e Henri Gilles, « Ròtle de l'Universitat de Tolosa dins l'esfaçament del catarisme », Quasèrns de Fanjeaux, no 20, , p. 257-276
- Henri Gilles, « los cancelièrs de la Glèisa de Tolosa(fr + ès) Henri Gilles, « los cancelièrs de la Glèisa de Tolosa », dins Louis Hambis, Mesclas ofèrtas a Jean Dauvillier, Tolosa, Centre d'istòria juridica meridionala, , 849 p. », Mesclas ofèrtas a Jean Dauvillier, Tolosa, 1979, p. 343-359.
- Loís XI, Letras relativas a l'Universitat de Tolosa, Tors, (legir en linha), p. 171-172
- Louis Saltet, « l'anciana universitat de Tolosa », dins Bulletin de literatura eclesiastica, 1912, p. 16-32, 1915-1916, 4e seria tòm 7, p. 50-65
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Istòria de las universitats francesas ;
- Jornadas medicalas de Tolosa (1924) ;
- Lista dels collègis medievals de Tolosa ;
- Universitat de Tolosa ;
- Universitat Tolosa-I-Capitòli ; Universitat Tolosa-II-Joan Jaurés ; Universitat Tolosa-III-Paul-Sabatier ; Institut nacional politecnic de Tolosa ;
