Vivaroalpenc

Vivaroalpenc vivaro-aupenc
País	França, Itàlia
Region	Auvèrnhe-Ròse-Alps, Provença-Alps-Còsta d'Azur, Piemont, Calàbria
Classificacion per familha
- lengas indoeuropèas - lengas italicas - lengas latino-falisques - lengas romanicas - lengas romanicas occidentalas - occitan - nòrd-occitan - vivaroalpenc
Escapolon
Article primièr de la Declaracion dels dreches de l'òme (veire lo tèxt en francés) Nòrma classica : Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotaas de rason e de consciéncia e lor chal agir entre elas amb un esperit de fraternitat. Nòrma de l'escòla de Pò Totas las persounes naisoun liures e egales en dignità e en drech. Soun dobtèt de razoun e de counsiensio e lour chal agir entre eles amb (/bou) un esperit de freireso.

Lo vivaroalpenc, rhodano-alpin, o encara nommat provençal-alpin, alpin o gavot al XIX^e sègle es un dialècte de l'occitan parlat de Velai e de Forés fins a las vals occitanas d'Itàlia en passant dins Daufinat e Provença puèi dins los Alps meridionals de part e d'autra de la frontièra franco-italiana aital coma en Calàbria.

Los parlars de las Vals valdesas de Piemont e de las colonias valdesas del Württemberg (sustot Großvillars (òc), Welschneureut (òc) e Pinache (de)), uèi atudats, ne fasián egalament partida.

Nom e classificacion

Segon Frederic Mistral, lo dialècte es apelat dalfinés.

Jules Ronjat o nomma alpin-dalfinés.

Pierre Bec nomma lo vivaroalpenc.

Lo vivaroalpenc es considerat coma un dialècte diferent del provençal, jos l'apellacion provençal alpin, que Pierre Bec torna nomenar en 1970 alpin, mentre qu'un autre occitanista, Jean-Claude Bouvier, plaideja en 1979 per un restacament al provençal d'aquel dialècte. S'agís d'un parlar occitan a despart entièra, als costats de l'auvernhat , del lemosin, del provençal, del lengadocian e del gascon. Son extension dins lo sud del territòri de Daufinat li a tanben valgut l'apellacion de dalfinés. L'Atlàs de las lengas en dangièr dins lo mond de Christopher Moseley lo classa « en dangièr ».

Sosdialèctes

• Lo vivaroalpenc oriental (alpin) es parlat dins una màger partida d'Ardecha e los Alps del Sud en França e en Itàlia e La Gàrdia (Calàbria). En Itàlia es conegut comunament coma lo cisalpin o alpin oriental o lo gardiol en Calàbria. Los parlars vivaroalpencs d'Alps Maritimes, d'Aups de Provença Nauta e d'Alps Nauts son tradicionalament apelats « gavot ».
• Lo vivaro-dalfinés o vivaroalpenc occidental es parlat dins una partida de Velai, de Léger (a l'entorn de Sant-Bonnet-lo-Castèl), qualques comunas a l'extrèm sud-èst del Puèi de Doma (Arlanc), lo Nòrd de Vivarés e lo Daufinat meridional. Es conegut coma lo vivarovalaisien a l'oèst de Ròse. Dins Droma e Isèra es conegut coma lo dalfinés.

Caracterizacion

Lo vivaroalpenc despartiment amb las autras varietats del nòrd-occitan (lemosin, auvernhat) la palatalizacion de las consonantas k e g davant a sustot : chantar (« cantar »), jauta (« gauta »). L'occitan meridional a respectivament : cantar, gauta. Aquela palatalizacion dins la toponimia permet de mesurar la reculada de l'usatge del vivaroalpenc respècte al provençal, per exemple a Orange (Aurenga > Aurenja).

Pasmens, a causa de sa posicion geografica, presenta de nombroses traches comuns amb lo francoprovençal.

Sa caracteristica principala es la casuda de las dentalas intervocalicas latinas simplas : chantaa o chantaia per chantada (« cantada »), monea per moneda (« moneda »), bastia o bastiá per bastida (« bastida »), maür per madur (« madur »). En particular, lo t final dels participis passats masculins i es amuï : chantà (notat chantat en grafia classica) per chantat (« cantat »).

La desinéncia verbala de primièra persona i es -o (coma en francoprovençal e en piemontés, la varietat mai pròcha de l'italian septentrional): parlo per parli o parla (« parli »), parlavo per parlavi o parlave (« parlavi »), parlèro per parlèri o parlère (« ai parlat, parlèri »).

Un trach frequent es lo rotacisme de l (passatge de l a r) : barma per balma o bauma (« cauna »), escòra per escòla (« escòla »), saraa o saraia per salada (« ensalada »). Dins la val de Suse (Ors, Bardonnèche...), lo r rhotarique, voludat, se diferéncia del r "normal", que li es gutural [ʁ] (a la francesa). La nòrma de l'escòla de Pò adaptada a aqueles parlars respècta aquela distincion per l'utilizacion de la letra ŗ o ř pel r gutural.

Dins los parlars dels Alps e del Nòrd-èst de Léger Naut, lo vivaroalpenc a mantengut la prononciacion de r final dels infinitius (fach excepcional en occitan modèrn).

Bibliografia

• Abert, E. (1994), La cançon del paisan, Valença, Empèri e Reialme-La Bouquinerie, p. 217–257 : « Gramatica e vocabulari, per l'autor ».
• Associazione culturale La Valaddo (2003), Prontuario morfologico della parlata occitano-provenzale alpina di Champlas genièr e del Còl, Pinerolo, Alzani editore.
• Associazione culturale La Valaddo (2003), Prontuario morfologico della parlata occitano-provenzale alpina di Ors, Pinerolo, Alzani editore.
• Associazione culturale La Valaddo (2003), Prontuario morfologico della parlata occitano-provenzale alpina di Pragelato, Pinerolo, Alzani editore.
• Baccon-Bouvet, C. (1987), A l'umbra del cluchî. Salbertrand : patuà e vita locala attraverso i tempi, Turin, éd. Valados Usitanos (gramatica e lexic italian-occitan).
• Baccon-Bouvet, C. (2003), Prontuario morfologico della parlata occitano alpina di Salbertrand, Ors, Comunitá montana Alta Valle Susa.
• Blinkenberg, Andréas (1939 e 1940), « lo patés d'Entraunes » (ndlr: comuna d'Entraunes a la font de Var dins Alps Maritimes), tòm I, Materials fonetics, morfologics e sintactics 132 p. (1939) e tòm II Materials lexicologiques 128 p. (1940), Acta jutlandica aarsskrift for Aarhus universtet XI, 1 e XII, 1, Universitetsforlaget I Aarhus einar munksgaard - Kobenhavn (Copenaga) - Danemarc. Veire l'analisi que li a consacrada André Payan-Passeron dins lo capítol 8 « Cultura e patrimòni » de l'article Entraunes.
• Boatièr, J.-C. & Martel, C. (1975-1983), Atlàs lingüistic e etnografic de Provença, CNRS, 3 panatòri, (ALP).
• Bronzat, F. (1975), « la lenga de J. B. Jaime », Novel Temp 1 (Un poeta occitan dal segle XIX : Jan-Batista Jaime, supplemento al n^o 1, anno V de Lou Soulestrelh), p. 16–22.
• Chabrand, J.-A. & Rochas d'Aiglun, A. (1877), Patés dels Alps cottiennes (Briançonés e Vals valdesas) e en particular del Cairàs, Grenòble-París.
• Chaix, B. (1854), Preocupacions estatisticas, geograficas, pintorescas e istoricas del departament dels Nauts Alps, t. II, Gap, p. 318–328 e p. 493–496 (concernís Lo Monêtier).
• Dalbera, J.-Ph. (1994), Los Parlars d'Alps Maritimes : estudi comparatiu, ensag de reconstruccion, Londres, Associacion internacionala d'estudis occitans – Universitat de Londres.
• Dufaud, J. (1986), L'occitan nòrd-vivarés : region de la Louvesc, Davezieux (07).
• Dufaud, J. (1998), Diccionari francés-nòrd-occitan : Nòrd de Vivarés e de Velai, Jean-Pierre Huguet (ISBN 2-907410-23-7)
• Dufaud, J. (2004), Dels mots a la frasa occitana (complement a l'occitan Nòrd-Vivarés). Parlarem en Vivarés.
• Effantin, J.-M. (1996), Enquèsta dialectologica inedita sus l'occitan en Briançonés (manuscrits e bendas magneticas).
• Felice, Th. de (1983), Lo Patés de la zòna d'implantacion protestanta del Nòrd-èst de Léger Naut, París-Genèva, Champion-Slatkine.
• Gamonnet, É. (2001), Glossari del parlar de las Botèiras, notat a Sant Julian-del-Gua. Edicion a compte d'autor.
• Gardette, P. (1941), Geografia fonetica de Forés, Macon. Gillieron, J. & Edmont E. (1902-1910), Atlàs lingüistic de França, París, (ALF).
• Gleise-Bellet, A. (2000), ‘L cäíë de lä mèitrë. Ciclo di lezioni sul patuà di Bardonecchia e Millaures. Dran k’lä sië tro tar, Pinerolo, Alzani.
• Gleise-Bellet, A. (2003), Appunti morfologici della parlata occitano alpina di Bardonecchia, Ors, Comunitá montana Alta Valle Susa.
• Grassi, C. (1964), « Profilo linguistico della Valle di Susa », in Segusium, p. 19–25.
• Griset, I. (1966), La parlata provenzaleggiante di Inverso Pinasca (Torino) e la penetrazione del piemontese in Val Perosa e val San Martino, Torino, Giappichelli Editore.
• Hirsch, E. (1978), Provenzalische Mundarttexte aus Piemont, Tübingen, Max Niemeyer Verlag.
• Jayme, G. (2003), Appunti morfologici della parlata occitano provenzale alpina di Ors, Ors, Comunitá montana Alta Valle Susa.
• Keller, H.-E. (1974), « Un escapolon provençal de l'enquèsta Coquebert de Monbret : la responsa de l'abat Rey de Sant-Chaffrey », in J.-M. De Caluwé e alii (éd.), Mesclas d'istòria literària, de lingüistica e de filologia romanica ofèrts a Charles Rostaing, Lièja (concernís Briançon).
• Malhas, A. (1981), Enquèsta dialectologica inedita sus l'occitan en Briançonés (nòtas e bendas magneticas ; donadas comunicadas per Jean-Michel Effantin).
• Martel, Ph. (1983), "l'espandi dialectau occitan alpenc : assag de descripcion", Novel Temp 21, p. 4–36.
• Martin, J.-B. (1997), Lo Parlar occitan de Yssingeaux, Yssingeaux, Istòria e Patrimòni.
• Masset, A. (1997), Dizionario del patés provenzale di Rochemolles, Borgone, Ed. Melli.
• Masset, A. (1997), Grammatica del patés provenzale di Rochemolles, Borgone, Ed. Melli.
• Morosi, G. (1890-92), « l'odierno linguaggio dei Valdesi del Piemonte », Archivo glottologico italiano XI, p. 309–416. en linha
• Moutier, L. (1882), Gramatica dalfinesa, dialècte de la val de Droma, Monteleimar.
• Nauton, P. (1974), Geografia fonetica de Léger Naut, París, Las Letras Polidas.
• Peiron, P. (1984), Grammatica del patoua di Jouvenceaux, Turin, Edizioni Valados Usitanos.
• Pons, T. & Genre A. (1997), Dizionario del dialetto occitano della Val Germanasca, Alessandria, Ed. dell’Orso.
• Pons, T. & Genre, A. (2003), Prontuario morfologico del dialetto occitanoprovenzale alpino della Val Germanasca, Pinerolo, Alzani editore.
• Quint, N. (1999), Lo Parlar occitan ardechés d'Albon, canton de Sant-Pierreville, Ardecha, París, Lo Harmattan.
• Revest, L. (2009), L'occitan alpin o gavot, aira d'extension e caracteristicas lingüisticas (06, 04, 05, sud 38, es 26), tèsi de doctorat, universitat de Niça-Sophia Antipolis.
• Rostolland, H. (1930), Névache e la Val de la Nauta-Clarée, Gap, 1930 (capítol « Lenga » p. 73–75).
• Ros, A. (1964), Lo Parlar de Cervières, memòria de DE LAS jos la direccion de Ch. Rostaing, Facultat de las Letras d'Ais de Provença (consultabla als Archius departamentals d'Alps Nauts).
• Schook, H. (2002), Lo Tresaur dau Dioàs, glossari de l'occitan diois, Ponet, ed. Lo Pitron.
• Schook, H. (2007), Lo Tresaur dau Trièvas, glossari de l'occitan del Trièves, Ponet, ed. Lo Pitron.
• Sibille, J. (2003), La Passion de sant Andrieu, drama religiós de 1512 en occitan briançonnais : edicion critica, estudi lingüistic comparat, tèsi de doctorat, universitat Lion-II.
• Talmon, A. (1914), « Saggio sul dialetto di Pragelato », Archivo glottologico italiano XVII, p. 1–101.
• Telmon, T. (1974), Microsistemi linguistici in contatto in Val di Susa: l'articolo determinativo, Pisa, Pacini.
• Telmon, T. (1974), « Problèmas d'intéraction e de cambiament dins lo sistèma de l'article definit del patés provençal de Chiomonte (Turin) », in A. Mören e Boudreau M. (éd.), Actes del XIII^e congrès de lingüistica e de filologia romanicas, Quebèc, Premsas de l'Universitat Laval, panatòri. 1, p. 375–389.
• Telmon, T. (2000), Bärdounàichë in koumbë, sin patouâ. L'inchieste per la Carta dei Dialetti Italiani svolte a Bardonecchia e nelle frazioni nel 1967, Università degli studi di Torino – Comune di Bardonecchia, Turin – Bardonecchia.
• Telmon, T. & Canobbio, S. (1985...), Atlant linguistico del Piemonte occidentala, Regione Piemonte (ALEPO).
• Vignetta, A. (1981), Patua : grammatica del dialetto provenzale-alpino della medio-alta Val Chisone, Pinerolo, Alzani.
• Zörner, L. (2008), I dialetti della Valle Po, Edizioni Valados Usitanos.

Veire tanben

Articles connèxes

• lingüistica
  • lista de lengas
    • lengas per familha
      • lengas indoeuropèas
        • lengas romanicas
          • lengas occitano-romanicas
            • occitan
              • arverno-mediterranèu
                • nòrd-occitan

• Gardiol
• Mentonasque
• Roquebrunasque

Ligams extèrns

• Notícias d'autoritat :

  • BnF (donadas)
  • GND
  • Glottocode
• Diccionari de l'alpin d'òc - Diccionari vivaroalpenc-francés (PDF)
• Espaci Dizionario - Diccionari italian-occitan (vivaroalpenc)
• Paraulas de tèrras occitanas
• Tèxtes en occitan alpin maritim sul sit del Centre cultural occitan País niçard- País Alpin.
• Occitan vivaroalpenc de la region d'Anonai
• Espaci Occitan dels Aups - IEO 04/05 (venda d'obratge en vivaroalpenc)