Vielha e Mijaran

Vielha e Mijaran Vielar i Mitjaran (ca) Vielar Mitg Arán (ès)
Eraldica
Administracion
País	Espanha
Estatut	Comuna
Comunautat autonòma	Catalonha
Província	Lhèida
Encontrada	Val d'Aran
Districte judic.	Vielha
Maire Mandat	Juan Antonio Serrano Iglesias 2019-2023
Còdi postal	25530
Demografia
Populacion	5 765 ab. (2023)
Densitat	27 ab./km2
Geografia
Coordinadas	42° 42′ 05″ nòrd, 0° 47′ 44″ es
Altitud	980 m
Superficia	21 174 ha = 211,74 km2
Rivière(s)	Garona
Localizacion
Geolocalizacion sus la carta : Espanha Vielha e Mijaran Geolocalizacion sus la carta : Espanha Vielha e Mijaran Geolocalizacion sus la carta : Pirenèus Vielha e Mijaran Geolocalizacion sus la carta : Espanha Vielha e Mijaran
Ligams
Sit web	www.vielha-mijaran.org

Vielha e Mijaran, segon sa denominacion oficiala en occitan aranés, o Vielha (Vielar i Mitjaran en catalan ; Vielar o Vielar Mitg Arán en espanhòl ; la denominacion oficiala fins en 1984 èra Vielha-Mitg-Aran), es una comuna espanhòla de la Val d'Aran, situada dins la província de Lhèida en Catalonha.

Geografia

Localizacion

Lo territòri de la comuna ocupa una superficia de 211,74 km², siá un tèrç de la de la Val d'Aran. Es limitròf de la rèsta de Catalonha al sud, d'Aragon al sud-oèst e bordat sus una corta distància per la frontièra francesa a l'oèst.

Comunas limitròfas

Las comunas limitròfas son Canejan, Aran Naut, Vilaller, Ès Bòrdes, Vilamòs, Montanuy, Benasque e Banhèras de Luishon.

Comunas limitròfas de Vielha e Mijaran

	Canejan
Vilamòs, Ès Bòrdes, Banhèras de Luishon (França)		Aran Naut
Benasque, Montanuy	Vilaller

Idrografia

Vielha es situat al confluent de Garona e de son afluent ribla esquèr, lo riu Nere.

• 
  Terrens de tenís a esquèrra, Garona al centre, e a drecha lo Palai de Gèu.
• 
  Lo riu Nere en amont de Vielha e Mijaran.
• 
  Lo riu Nere es frenada per un barratge pichon a sa dintrada dins Vielha e Mijaran.
• 
  Lo riu Nere passant davant lo Governament d'Aran.

Es uèi un centre toristic important, sustot per las estacions d'espòrts d'ivèrn de la Val d'Aran dont la mai importanta es Vaquèira Beret. La Val d'Aran es la sola region espanhòla dels Pirenèus qu'es situada sul versant nòrd del massís, donc Garona raja cap a França e puèi cap a l'Ocean Atlantic, mentre que los autres fluvis e rius dels Pirenèus espanhòls se voidan cap a la Mediterranèa, quitament los del País basc espanhòl. Lo climat i es donc plan freg en ivèrn^{[réf. necessari]}.

Vias de comunicacion e transpòrts

L'ais principal de comunicacions es la N-230 que met en comunicacion la Val d'Aran e França en seguissent lo cors de Garona. Al sud, la rota rejonh Lhèida pel tunèl de Vielha. Cap a l'èst, s'atenh lo pòrt de la Bonaigua, sovent barrat l'ivèrn. La Val d'Aran es donc naturalament dobèrt cap a França.

Istòria

La comuna es estada formada en 1970 per la fusion de las comunas de Vielha, Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Vilac.

Politica e administracion

La comuna es administrada per un conselh de tretze membres elegits per quatre ans. En seguida de las eleccions municipalas del 26 de mai de 2019, lo partit Unitat d'Aran deten una majoritat absoluda de nòu sètis.

Lo capluòc es a Vielha, e sèt entitats municipalas descentralizadas se tròban a Arròs e Vila, Aubèrt e Betlan, Betren, Escunhau e Casarilh, Gausac e Vilac.

Lista de cònsols màgers

Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
Las donadas mancantas son a completar.
1979	1987	Xavier Tous Adema	Independent
1987	1999	Josep Calbetó Giménez	CiU
1999	2003	Joan Pau Perdices Pla	Independent
2003	2007	Joan Riu Llonch	UA-PSC
2007	2009	Josep Calbetó Giménez	Independent
2009	2011	Joan Pau Perdices Pla	CDA-PNA
2011	2015	Àlex Moga Vidal	CDA-PNA
2015	En cors	Juan Antonio Serrano Iglesias	UA-PSC

• 
  Comuna.
• 
  Conselh general d'Aran.
• 
  Governament d'Aran.

Embessonatges

•  Sent Gaudenç (França)
•  Sent Guironç (Arièja) (França)

Populacion e societat

Demografia

Evolucion demografica

1900	1930	1950	1970	1981	1986	2009	2015	2017
1995	1757	2139	2142	2874	2969	5710	5450	5512

Ensenhament

Institut d'Aran.

Escòla per adultas del CFA Val d'Aran.

Lo centre d'ensenhament CEIP Garona (situat a proximitat de l'Institut d'Aran) compren 9 salas d'ensenhament pels mainatges de la mairala, 18 salas pels escolans de l'escòla primària, 5 salas de classa separadas e de gropaments flexibles, una sala polivalenta amb equipament multimèdia, un gimnasi amb vestiaris, una cantina amb cosina entièrament equipada, sala d'audiovisual, bibliotèca, sala d'informatica, sala de classa de sciéncias, sala de classa de musica.

L'Institut d'Aran compren mantuna categoria d'ensenhaments :

• L'educacion segondària, valent a dire lo collègi,
• Lo bachelierat (modalitats de Sciéncias, Tecnologia e Sciéncias Umanas),
• 2 cicles de grades Miejan (Gestion administrativa e coordinacions de grop en miègs naturals),
• 1 cicle de grade superior (animacion d'activitats fisicas e esportivas),
• Formacion professional,
• Cors d'accès als cicles de formacion pels estudis superiors,
• Formacion professionala superiora,
• Centre public.

L'escòla per adultas del CFA Val d'Aran es un centre destinat a las personas sortidas del sistèma escolar; es omologada per l'acadèmia dins diferentas matèrias.  Los ensenhaments son dispensats dins de centres e de las salas de formacion.

Activitats esportivas

Vielha es la vila-despartís de la 9na etapa del Torn de França 2016.

La Palais dels espòrts es destinat als eveniments esportius, basquet, andbòl, fotbòl en sala, etc.

Al ras se tròba lo palais de glaç, bastit en 1994, que dispausa de mantuna installacion, patinadoira, piscina exterior, piscina cobèrta, gimnasi, sala d'activitats, terrens de tenís exterior, etc.

• 
  Palais dels espòrts.
• 
  Lo Palai de Gèu.

Economia

Longtemps virada tradicionalament cap a las activitats agro-pastoralas (elevatge, espleitacion forestièra), l'economia es ara orientada sul torisme de montanha. Los prèses de l'immobiliari an plan fòrça progressat a Vielha e dins las comunas avesinantas.

Cultura locala e patrimòni

Luòcs e monuments

• Monument d'Aran per sa lenga

• 
  Monument d'Aran per sa lenga.
• 
  Font amb lo blason de Vielha e Mijaran.

Vielha e la Val d'Aran son particularament ricas en glèisas remontant a l'epòca medievala.

• Glèisa parroquiala Sant Miquèl, transicion romanic-gotica, dels XII^e e XIII^e sègles, amb un cloquièr gotic e un retaule del XV^e sègle, e lo remarcable Crist romanic de Mitg-Aran
• Glèisa gotica Santa-Eulalie d'Arròs
• Glèisa romanica Sant Martin d'Aubèrt
• Santuari d'Artiga de Lin, a Aubèrt
• Glèisa romanica Sant Pèire, a Betlan
• Glèisa romanica Sant Pèire, a Betren
• Glèisa romanica Sant Tomàs, a Casarilh
• Vestigis romanic a Casau
• Glèisa romanica Santa Maria d'Arties
• Glèisa romanica Sant Pèire, a Escunhau
• Glèisa gotica Sant Martin, a Gausac
• Glèisa romanica Sant Laurenç, a Mont
• Glèisa Sant Estève, en partida romanica, en partida gotica, a Montcorbau
• Glèisa romanica Sant-Ròc, a Vila
• Glèisa Sant-Félix, portal romanic, retaule gotic, a Vilac
• Peira Hicada, pèira levada près de Vielha.
• Santuari de Santa-Maria de Mijaran

• 
  Glèisa Sant Martin, a Gausac.
• 
  Sant Miquèl, Vielha.
• 
  Sant-Félix, Vilac.
• 
  Santuari de Santa-Maria de Mijaran.

Lenga

S'i parla l'aranés , varianta gascona de l'occitan , qu'a uèi estatut de lenga oficiala amb l'espanhòl e lo catalan dins l'ensemble de Catalonha.

Personalitats ligadas a la comuna

• Josèp Condò Sambeat (1867-1919), escrivan e prèire.

Veire tanben

Articles connèxes

• Val d'Aran
• Estanh de Vielha
• Peira Hicada

Ligams extèrns

• Sit oficial
• Notícia dins un diccionari o una enciclopèdia generalista :

  • Gran Enciclopèdia Catalana
• Notícias d'autoritat :

  • VIAF
  • IdRef
  • GND
  • WorldCat