LibreOffice

LibreOffice

Informacions

Desvolopat per	The Document Foundation
Primièra version	3.3 (25 de genièr de 2011)
Darrièra version	24.2.3 (2 de mai de 2024) 7.6.7 (10 de mai de 2024)
Dépôt	git.libreoffice.org/core
Escrich en	C++
Sistèma d'espleitacion	Microsoft Windows, Android, multiplateforme, Haiku, tip Unix e Linux
Environament	IA-32, x86-64, arquitectura ARM, PowerPC, arquitectura MIPS, UBM System/390, Android, Linux, Microsoft Windows e macOS
Formats legits	Portable Document Format, PowerPoint Espectacle, LibreOffice Gallery translacions (d) e Doc
Formats escriches	OpenDocument, Ofici Open XML, LibreOffice Gallery translacions (d) e Portable Document Format
Lengas	Multilingüa
Tip	Seguida burotica
Licéncia	MPL-2.0
Documentacion	help.libreoffice.org
Sit web	https://fr.libreoffice.org/

Cronologia de las versions

Openoffice.org e Go-oo (en)

LibreOffice (de còps abreujat en LibO o LO) es una seguida burotica liura e gratuita, derivada del projècte Openoffice.org, creada e gerida per The Document Foundation.

LibreOffice es sustot sostenguda per la Fondacion pel logicial liure e amassa una partida granda de l'anciana « comunautat d'Openoffice.org ».

En França, LibreOffice es integrat al sòcle interministerial de logicials liures de l'Estat.

L'interfàcia utilizator es disponibla en 114 lengas.

Istòria

Un taulièr de promocion del logicial a OpenRheinRuhr, un eveniment alemand a l'entorn de Linux.

Nombre de telecargaments per setmana de LibreOffice.

Lo 28 de setembre de 2010, en seguida de la recrompa de Sun Microsystems, proprietària de la marca Openoffice.org, per Oracle e a las dificultats relacionalas creissentas entre Oracle e la comunautat Openoffice.org, aquesta decidís de se destacar d'Oracle e de crear una fondacion independenta, The Document Foundation, per perseguir lo projècte sus una basa mai comunautària amb lo nom de LibreOffice.

La comunautat LibreOffice prepausa a Oracle de se jónher al projècte coma membre, e en contrapartida, de li cedir la marca Openoffice.org. Oracle refusa aquela proposicion, gardant la proprietat del nom Openoffice.org per declinar una ofèrta burotica ne versions liura e comerciala, e a exigit que totes los membres del Conselh comunautari d'Openoffice.org concernits per The Document Foundation quiten lo Conselh comunautari « OOo », invocant un conflicte d'interèsses.

Qualques meses mai tard, Oracle renóncia al mercat burotica e cedís en mai de 2011 lo projècte a la Fondacion Apacha, ont pren lo nom d'apach OpenOffice. Aquela integracion significa sustot l'abandon del concèpte de copyleft dins la branca apacha, aital coma la fin del desvolopament e de la mantenença de las versions editadas jol nom Openoffice.org.

Tre 2011, mantuna distribucion Linux adòptan LibreOffice : openSUSE, Ubuntu, Mandriva, Fedora, Arch Linux, Debian.

En 2013, UBM cedís lo còdi sorsa de son logicial UBM Lòtus Symphony a la Fondacion Apacha per son logicial Apach OpenOffice. Essent plaçat jos licéncia liura, una partida d'aquel còdi es represa e integrada dins la version 4.1 de LibreOffice, çò que balha sustot naissença al contravent lateral.

A mesura dels desvolopaments de la seguida burotica, lo recors a Java tiba a desaparéisser per la reescritura del còdi correspondent. Java demòra principalament utilizat dins lo modul Basa (amb lo SGBD HyperSQL Database), dins lo compausant Rhino (motor JavaScript) e per d'unas extensions.

Cronologia dels principals derivats de StarOffice e Openoffice.org. LibreOffice es en verd.

Foncionalitats

Format dels documents

LibreOffice utiliza nativement lo format dobèrt OpenDocument.

LibreOffice permet tanben l'import e l'export dels documents als formats Microsoft Office (.doc(x), .xls(x), .ppt(x), etc.) per tal de permetre l'escambi de documents amb los utilizators dispausant pas d'una seguida burotica compatibla OpenDocument. D'autra part, LibreOffice permet tanben lo tractament dels fichièrs Portable Document Format (PDF), en efièch es possible non solament d'exportar un document en format PDF, mas tanben d'i efectuar de modificacions.

LibreOffice permet tanben l'import e l'export dels documents al format HTML, permetent atal d'èsser utilizat coma editor de paginas Web. Una extension chargeable a despart de li permet egalament d'exportar al format MediaWiki.

Logicial	Obertura / Import	Enregistrament / Export
Writer (Tractament de tèxt)	.odt (natiu) / .ott (natiu) / .sxw / .stw / .fodt / .xml / .uot / .uof / .docx / .dotx / .dotm / .doc / .wps / .dòt / .wpt / .hwp / .html / .htm / .lwp / .rtf / .602 / .txt / .wpd / .docm / .abw / .zabw / .paginas (Paginas 4) / .lrf / .cwk / .fb2 / .zip / .wri / .mw / .mcw / .mwd / .pdb / .sdw / .wn / .nx^d / .pdf (import)	.odt (natiu) / .ott (natiu) / .fodt / .uot / .docx / .xml / .doc / .dòt / .html / .rtf / .txt / .docm / .xhtml (export) / .pdf (export) / .epub (export) / .txt (en format wiki) / .jpg / .png
Calc (Tabulari)	.ods (natiu) / .ots (natiu) / .sxc / .stc / .fods / .uos / .uof / .xml / .xlsx / .xlsm / .xltm / .xltx / .xlsb / .xls / .xlm / .xlc / .xlw / .xlk / .xlt / .dif / .dbf / .htm / .html / .wk1 / .wks (Lòtus 1-2-3 / Works) / .123 / .wb2 / .rtf / .slk / .sylk / .csv / .numbers (Numbers 2) / .dummy / .cwk / .wps / .wk3 / .wq1 / .wq2	.ods (natiu) / .ots (natiu) / .fods / .uos / .xlsx / .xml / .xls / .xlt / .dif / .dbf / .html / .slk / .csv / .xhtml (export) / .pdf (export)
Impress (Presentacion)	.odp (natiu) / .otp (natiu) / .odg (natiu) / .sxi / .sti / .sxd / .fodp / .uop / .uof / .xml / .pptx / .pptm / .ppsx / .potm / .potx / .ppt / .pps / .pòt / .cgm / .key (Keynote 5) / .cwk / .pdf (import)	.odp (natiu) / .otp (natiu) / .odg / .fodp / .uop / .pptx / .ppsx / .potm / .ppt / .pps / .pòt / .swf (Flash Player) / .wmf / .eps / .emf / .svm / .xhtml (export) / .pdf (export)
Draw (Dessenh)	.odg (natiu) / .otg (natiu) / .sxd / .std / .fodg / .xml / .wpg / .dxf / .emf (import) / .eps (import) / .met / .pct / .pict / .sgf / .sgv / .svm / .wmf / .bmp / .dummy / .cwk / .cdr / .cmx / .fh / .fh* (.fh1, fh2...) / .gif / JPEG (.jpg, .jpeg...) / .mov / .pbm / .pcx / .pgm / .png / .ppm / .psd (import Photoshop) / .p65 / .pm / .pm6 / .pmd / .pub (import MS Publisher) / .ras / .svg (import) / .svgz / .tga / .tif / .tiff / .vdx (MS Visio) / .vds (MS Visio) / .vsdm (import MS Visio) / .vsdx (MS Visio) / .xbm / .xpm / .pcd / .pdf (import)	.odg (natiu) / .otg (natiu) / .fodg / .html (export) / .htm (export) / .xhtml (export) / .swf (export Flash Player) / .pdf (export) / .bmp (export) / .emf (export) / .eps (export) / .gif (export) / JPEG (export .jpg, .jpeg...) / .met (export) / .pbm (export) / .pct (export) / .pict (export) / .pgm (export) / .png (export) / .ppm (export) / .ras (export) / .svg (export) / .svgz (export) / .svm (export) / .tif (export) / .tiff (export) / .wmf (export) / .xpm (export)
Math (Editor d'eqüacion)	.odf (natiu) / .odc (natiu) / .sxm / .mml	.odf (natiu) / .mml / .pdf (export)
Basa (Basa de donadas)	.odb (natiu) /.mdb (import MS Access) / .accdb (import MS Access 2007)	.odb (natiu)

Moduls

LibreOffice es un integrat burotica, valent a dire un logicial compausat d'un ensemble de moduls podent interagir entre eles per crear e modificar de documents buroticas, tals coma de tèxtes meses en forma, dels tablèus de chifras, de las presentacions, dels dessenhs. Permet sustot de modificar a la volada un tabulari integrat dins un document tèxt, una presentacion o un dessenh.

Per mai de detalhs, se se poirà referir a la documentacion utilizator.

Writer

Icòna de Writer.

LibreOffice Writer o LibreOffice Tèxt es un tractament de tèxt. Permet de gerir en mantuna lenga los paragrafs e de metre en forma los documents, tant al nivèl de lor contengut semantic que de lor mesa en pagina. Es lo modul lo mai correntament utilizat. Es compatible amb lo format Microsoft Word dont es lo principal concurrent.

• 
  LibreOffice 4.0 - Writer dins GNOME Shell.
• 
  LibreOffice 4.0 - Writer amb un persona de Firefox.
• 
  Modèl « Lettre comerciala modèrna serif » de LibreOffice Writer 7.5 jos Windows 10.

Calc

Icòna de Calc.

LibreOffice Calc es un tabulari, o gestionari de fuèlhas de calcul, dispausant de nombrosas foncions : trabalh de mantun utilizator sus la meteissa fuèlha de calcul, tractament de macros, tractaments e analisis de donadas, generacion de grafics, solveur. Es compatible amb lo format Microsoft Excel dont es lo principal concurrent.

• 
  Document .xls provenent de data.gouv.fr amb Calc dins Gnòm Shell.
• 
  Pagina verge de LibreOffice Calc 7.5 jos Windows 10.

Impress

Icòna d'Impress .

LibreOffice Impress es lo modul de composicion de diaporamas que servís a far de presentacions jos forma de seguidas de diapositivas. Aquestas an per mira de metre en valor visualament los ponches importants d'un expausat oral. Utiliza nativement lo format OpenDocument (ODF), mas es egalament compatible amb lo format Microsoft PowerPoint dont es lo principal concurrent.

LibreOffice Impress compòrta mantun mòde :

• mòda diaporama, utilizat per las presentacions, aficha las diapositivas en mòde plen ecran, generalament projectadas sus un ecran amb l'ajuda d'un videoprojector. Las diapositivas son presentadas las unas en seguida dels autres, siá de faiçon automatica, siá jol contraròtle de l'animator de la reünion o de la conferéncia ;
• mòde normal, utilizat per editar o crear las diapositivas ;
• mòda nòta, per associar de comentaris a cada diapositiva ;
• mòde plan, per visualizar l'estructura del diaporama ;
• mòda trieuse, per réarranger l'òrdre de las diapositivas dins lo diaporama ;
• mòda prospèctus, per organizar la mesa en pagina de las diapositivas en vista de los estampar.

Draw

Icòna de Draw.

Realizacion d'una illustracion sòus Libreoffice Draw.

LibreOffice Draw es lo modul de dessenh vectorial per esquèmas e illustracions simplas. Permet de manipular de las primitivas grafics simples (sagetas, figuras geometricas, etiquetas, quotacions) per l'utilizacion de calques (o jaças) e d'objèctes.

Draw dispausa de foncionalitats de dessenh en tres dimensions (3D) permetent d'inclure qualques elements 3D prédéfinis (Cub, esfèra, còn, piramida, etc.) o definits per l'utilizator dempuèi de formas 2D. Las formas 2D son transformadas per extrusion drecha o conica (Esplech : conversion 3D) e per revolucion 3D (Esplech : còs de revolucion 3D). Aquelas foncionalitats son geridas per un esplech unic Efièches 3D que balha accèsses a de nombroses reglatges.

Los fichièrs realizats jos LibreOffice Draw pòdon èsser exportats al format Flash en natiu, e coma per totes los fichièrs produches per LibreOffice en PDF. Los fichièrs realizats jos Microsoft Publisher pòdon èsser obèrts sòus Draw en natiu dempuèi la version LibreOffice 4.1 (novembre de 2013) e enregistrats al format OpenDocument Graphics.

Basa

Icòna de Basa.

LibreOffice Base es lo modul de creacion e de gestion de basa de donadas permetent tanben de generar de rapòrts. Basa supòrta las basas de donadas HSQLDB, FireBird, MySQL, MariaDB, Adabas, PostgreSQL, dBase e Microsoft Access aital coma las interfàcias ODBC e JDBC.

Basa inclutz nativement los gestionaris de basa de donadas HSQLDB (e Firebird dempuèi 2018). Una basa de donadas exteriora es pas donc pas indispensabla.

Malgrat que Base concurréncie lo logicial Microsoft Access, sas foncionalitats son diferentas : Basa a una interfàcia ODBC, permetent de ligar dels tablèus (Calc o Excel) e diferentas basas de donadas. Microsoft Access es una interfàcia grafica sustot utilizada per visualizar d'estats de donadas e crear de formularis de sasida utilizablas après compilacion coma exécutables amb Access runtime.

Math

Icòna de Math.

LibreOffice Math es lo modul de composicion de formulas matematicas. Las formulas pòdon èsser inclusas dins los autres documents LibreOffice.

Un assistent presenta una causida d'operacions de partença. Se se causís per exemple una fraccion, aquesta apareis dins la mièg-fenèstra del naut jos forma algebrica classica, e dins la mièg-fenèstra del bas jos una forma alfanumerica modificabla : cadun de sos dos tèrmes (numerator e denominator) pòt a son torn èsser remplaçat per una operacion, e atal de seguida. Cada formula pòt èsser salvagardada, completa o non. De salvagardas successivas sòus dels noms diferents permeton de traçar las etapas d'evolucion d'una formula, a de fins pedagogicas per exemple.

• 
  Un exemple sus LibreOffice Math.

Basic

LibreOffice Basic es un derivat del lengatge de programacion BASIC eissit de la seguida burotica StarOffice e difusat per LibreOffice e las diferentas versions d'OpenOffice . Es un lengatge de programacion especifica al domeni de la seguida burotica LibreOffice. Es apelat StarOffice Basic.

Un exemple de programa amb LibreOffice Basic.

LibreOffice en linha

LibreOffice en linha es una edicion de la seguida burotica jos la forma d'una aplicacion web. Lo desvolopament es estat anonciat en octobre de 2011. De versions son començadas per la societat Collaborèt (en) foncionan amb Zimbra (gràcias a Zextras), ownCloud, Nextcloud e d'autras aplicacions. CÒDI es la version Open font portada per Collaborèt (en).

Recompensas

En setembre de 2016, LibreOffice recep lo Bossie Awards 2016 (categoria : Best Open-Font Aplicacion) remés per la revista en linha InfoWorld especializat dins lo domeni de las tecnologias de l'informacion.

Annèxes

Articles connèxes

• The Document Foundation
• OpenDocument
• Openoffice.org e apach OpenOffice
• NeoOffice
• StarOffice Basic
• Portableapps.com

Ligams extèrns

• Sit oficial
• (en) Nòtas de versions