Openoffice.org

Openoffice.org

Informacions

Desvolopat per	Sun Microsystems
Primièra version	1.0 (1er mai de 2002)
Darrièra version	3.3.0 (17 de genièr de 2011)
Version avançada	3.4.0 Beta 1 (12 d'abril de 2011)
Escrich en	C++ e Java
Sistèma d'espleitacion	GNU/Linux, BSD, Microsoft Windows, macOS e tip Unix
Environament	Maquina virtuala Java
Lengas	Angleses
Tip	Seguida burotica
Licéncia	Licéncia publica generala limitada GNU
Sit web	www.openoffice.org

Cronologia de las versions

apacha OpenOffice, Oracle Open Office (d) e LibreOffice

Openoffice.org (escaissat « projècte OOo ») es un projècte nascut lo 13 d'octobre de 2000 a l'iniciativa de Sun Microsystems en vista de produire una seguida burotica liura e gratuita fondada sus StarOffice. Lo produch resultant es difusat jol meteis nom e jos mantuna licéncia (la LGPL e, fins a la version 2.0 beta 2 inclusa, la SISSL), e fonciona sus mantuna plataforma dont Windows, de nombrós Unix (Linux, Solaris), o Apple Mac ÒS X. La primièra version d'OpenOffice es lançada lo 1èr de mai de 2002. La tòca enonciat es d'ofrir una alternativa d'arreu burotica proprietària Microsoft Office a la quala OpenOffice prendrà una part de mercat significativa.

Dins l'encastre de sa politica de transparéncia, lo format d'estocatge utilizat per OOo serà tre la version 2.0 confòrma al format dobèrt OpenDocument, adoptat per l'organisme de normalizacion OASI, puèi per l'ISO , coma format burotica de referéncia^{[Passatge a actualizar]}. OOo permet egalament l'export al format PDF. Per tal de facilitar l'interopérabilité, OOo permet l'import dels formats Microsoft.

A partir de la version 3.2.1, Openoffice.org es desvolopat per Oracle en seguida de la recrompa de Sun Microsystems per aquela entrepresa. Dempuèi la version 3.3.0 sortida en genièr de 2011, qu'es la darrièra version d'Openoffice.org, lo projècte original s'es dividit en doas brancas distintas :

• LibreOffice (projècte lo mai actiu), sostengut per la fondacion The Document Foundation e la comunautat d'utilizators d'OpenOffice ;
• apach OpenOffice, sostengut per la fondacion apacha (en seguida del retirament d'Oracle del projècte Openoffice.org en abril de 2011, représ per la fondacion apacha).

Istoric

Star Division, una entrepresa alemanda fondada al mièg de las annadas 1980 publica las versions successivas de sa seguida burotica multiplateforme e multilingüa StarOffice, fins a sa version 5.1 en 1999, annada de son aquisicion per la societat Sun Microsystems. Lo 19 de junh de 2000, mentre que la version 5.2 es editada, Sun anóncia que lo còdi sorsa serà d'ara enlà disponible jos licéncia GNU General Public Licéncia e gerit per CollabNet. Lo projècte Openoffice.org es alara creat en avent per tòca d'albergar lo còdi e los espleches necessaris al desvolopament. Lo nom Openoffice.org designa l'ensemble del projècte, e mai l'aplicacion ela meteissa, que se pòt pas apelar simplament OpenOffice, nom ja depausat. Lo còdi sorsa es rendut disponible lo 13 d'octobre de 2000 jos GNU LGPL e SISSL, permetent a Sun Microsystems de bastir las futuras versions de sa seguida proprietària StarOffice a comptar de la 6.0, sus la basa d'Openoffice.org, segon l'exemple de la relacion entre los logicials Mozilla e Netscape.

Lo projècte Openoffice.org francofòn es lançat en mòda tèst en abril de 2001 e entraina amb capitada una extension alara originala del mòde de desvolopament comunautari : los projèctes « nativa-lang ». Una estructura ierarquizada permet a las comunautats de desvolopaires e utilizators dins lo mond de preparar lors òbras dins lor lenga natala, per mai de fluiditat e d'autonomia; los resultats mai abotits son puèi avalizats pel projècte raiç en lenga anglesa e integrats a la version distribuïda del logicial.

A partir de la version 3.0.0, lo logicial es passat de la licéncia GNU LGPL 2.1 a la licéncia GNU LGPL 3.

A partir de la version 3.2.1, Openoffice.org es desvolopat per Oracle en seguida de la recrompa de Sun Microsystems per aquela entrepresa.

En abril de 2011, Oracle anóncia son retirament del projècte Openoffice.org. Pauc après, Oracle cedís lo projècte a la fondacion apacha e Openoffice.org rejonh l'incubateur de projèctes apach.

La darrièra version de la seguida burotica publicada jol nom Openoffice.org es la 3.3.0 sortida lo 26 de genièr de 2011. Las versions seguentas son estadas publicadas jol nom Apach OpenOffice per la branca apacha e LibreOffice per la branca The Document Foundation.

De fach, lo projècte original s'es dividit en doas brancas :

• la branca Oracle qu'a puèi cedit sos dreches e lo nom Openoffice.org a la fondacion apacha. Los membres de la fondacion apacha, avent desirat que lo mot apach aparesca, an modificat lo nom del projècte e del produch en « apach OpenOffice » ;
• la branca comunautària sostenguda per The Document Foundation que perseguís la difusion de la seguida burotica LibreOffice.

Cronologia dels principals derivats de StarOffice e Openoffice.org (Openoffice.org es en blava marina).

Parts de mercat

Nombre de telecargaments per setmana dels dos principals remplaçants d'Openoffice.org : LibreOffice e apach OpenOffice.

L'adopcion d'OOo per un nombre creissent de grandas entrepresas, de PME e d'organismes publics (governaments, escòlas, universitats, etc.) mòstra qu'OOo s'es posicionat coma concurrent seriós a Microsoft sul mercat de las seguidas buroticas.

Malgrat que Microsoft Office garde la mai larja part del mercat general, Openoffice.org assegurava mai de 14 % del mercat de las entrepresas grandas en 2004. Lo sit web d'Openoffice.org rapòrta que près de cent milions de telecargaments son estats efectuats. En 2010, Openoffice.org possedís una reala basa d'utilizators perque es la 2^e seguida burotica en tèrmes de part de mercat (amb per exemple en França una part de mercat de 19 %).

Los utilizators d'Openoffice.org a granda escala incluson lo ministèri de la defensa de Singapor, e lo Bristol City Council al Reialme Unit.

En França, Openoffice.org a atirat l'atencion de las administracions localas e nacionalas desirant racionalizar l'utilizacion de lors ressorsas consacradas a la crompa de logicials e utilizar de formats de fichièrs estables e estandards per l'archivatge. Lo grop de Mutualizacion interministeriala per Openoffice.org (MiMOOo) es creat en 2005 per facilitar las migracions. En 2006, la seguida Openoffice.org equipa oficialament las doanas francesas e la gendarmariá francesa. L'administracion francesa a egalament anonciat la migracion, pel corrent de 2007, de 400 000 pòstas jos Openoffice.org, en particular al Ministèri de las finanças.

En Belgica, d'unas comunas an egalament anonciat la migracion totala cap a la seguida burotica, après que lo servici informatic de la region de Brussèlas-Capitala aguèt experimentat la seguida burotica.

En octobre de 2005, Sun e Google an anonciat una associacion estrategica. Segon aquel acòrdi, Sun prevei d'ajustar una barra de recèrca Google dins Openoffice.org. Sun e Google se deurián d'un autre costat engatjar dins d'activitats comunas de marcatica e de recèrca e desvolopament, e Google contribuïr a distribuïr Openoffice.org.

Sus l'ensemble StarOffice de Sun, s'empeutan un certan nombre de produches derivats comercials d'Openoffice.org. La màger part d'entre eles son desvolopats jos licéncias SISSL (qu'es valida fins a Openoffice.org 2.0 Beta 2). En general, ciblan un mercat local o de cabanòt, amb d'empèuts proprietaris tals coma de moduls de reconeissença de la paraula, de las connexions automaticas a de basas de donadas, o una presa melhora en carga dels caractèrs tipografics asiatics CJC (CJK).

Lo 29 d'octobre de 2009, lo logicial a passat la barra dels 100 milions de telecargaments dempuèi lo lançament de la version 3.0, siá un pauc mai d'un an de per abans.

A partir de 2011, en consequéncia de l'arrèst de las evolucions d'Openoffice.org, la part de mercat d'aquela branca a lèu demesit, sustot al profièch de las socas dròllas apacha OpenOffice e LibreOffice.

Organizacion de l'aplicacion

Compausants

Openoffice.org es una seguida burotica, valent a dire un ensemble de moduls podent interagir entre eles per crear e modificar de documents buroticas, tals coma d'articles, de las letras, dels tablèus de chifras, o de las presentacions.

Aqueles moduls son :

	Writer	Destinat als documents essencialament textuels, es de luènh lo modul lo mai correntament utilizat. Writer permet de gerir en mantuna lenga los paragrafs e metre en forma los documents, tant al nivèl de lor contengut semantic que de lor mesa en pagina.
	Calc	S'agís d'un tabulari de 1024 colomnas per fuèlha, que dispausa de nombrosas foncions : de multiples utilizators pòdon trabalhar sus la meteissa fuèlha de calcul, tractament de d'unas macros d'Excel , tractaments e analisis de donadas, generacion de grafics.
	Impress	Permet de compausar de presentacions jos forma de seguidas de diapositivas. Aquestas an per mira de metre en valor visualament los ponches importants d'un expausat oral.
	Basa	Present a partir de la version 2.0, permet de crear de basas de donadas.
	Draw	Esplech de dessenh vectorial pels esquèmas e las illustracions simplas. Permet de manipular de las primitivas grafics simples (sagetas, figuras geometricas, etiquetas, quotacions) per l'utilizacion de calques (o jaças) e d'objèctes.
	Math	Esplech per la composicion de formulas matematicas. Las formulas pòdon èsser inclusas dins los autres documents Openoffice.org.

Openoffice.org compòrta egalament d'autres moduls, tals coma un editor HTML per la creacion de paginas web (Writer/Web), un editor de formularis XML (XML Form Document), un editor de còdi sorsa per compausar de macrocommandes, un utilitari per metre de tèxt en relèu Fontwork, etc.

Precedents logos

• 
  Ancian logo de Writer
• 
  Ancian logo de Calc
• 
  Ancian logo d'Impress
• 
  Ancian logo de Basa
• 
  Ancian logo de Draw
• 
  Ancian logo de Math

Interfàcia utilizator

Openoffice.org representa un document coma un ensemble d'objèctes suls quals son aplicats d'estils. Un estil es una colleccion de proprietats a l'encòp estructuralas e de mesa en forma. Una utilizacion correnta d'Openoffice.org consistís donc a alternar entre la redaccion de tèxt e l'aplicacion d'estils sus aqueste. L'interfàcia d'Openoffice.org presenta l'estilista , una paleta consacrada a la gestion dels estils.

Los estils s'aplican sus totas menas d'objèctes : paragrafs, quadres, pagina, caractèrs, numerotacions, etc. Las proprietats que definisson son entre autres : lo tip d'un tèxt (estandard, títol, nòta de bas de pagina, etc.), las caracteristicas visualas d'un tèxt (causida de la fonta, la talha, l'alinhament, la color, etc.), lo tip d'un comptador, lo fulhatge d'un imatge, lo nombre de colomnas d'una pagina, lo sens d'escritura d'un quadre (per exemple, per escriure de japonés a la verticala), etc. Los estils pòdon èsser creats per totas menas d'usatges, e quitament aver de proprietats condicionalas. Pels usatges pontuals de mesa en forma, dels estils automatics, desprovesits de sens semantic, son generats pel programa. L'abús d'aqueles estils automatics es considerat coma una error d'utilizacion, subrecargant inutilament lo document.

La fenèstra navigator permet de lèu navigar pel document e manipular son estructura. Los estils fornisson l'informacion estructurala necessària, permetent al navigator de prepausar de foncionalitats coma lo desplaçament de seccions, lo cambiament de lor nivèl ierarquic, la pausa de signets, etc.

Las primitivas d'objèctes, especifics al modul utilizat son accessibles dins una barra d'instruments dont los botons balhan accèsses a las foncionalitats las mai correntament utilizadas, mentre que las mai ocasionalas son organizadas en menuts déroulants. Demest aquestas, la creacion e gestion de documents modèls e las auto-pilòtas permeton de compausar dins un quadre ja establit anteriorament ; las variablas, comptadors, e auto-tèxt permeton d'automatizar los camps e valors recurrents dins un document, e las foncions de macro-comandas pòdon servir a programar dins Openoffice.org.

L'interfàcia d'Openoffice.org es disponibla dins un fum de lengas, dont lo francés, e permet de compausar de documents multilingües, sustot gràcias al supòrt de las lengas asiaticas, a escritura orizontala o verticala, e boustrophédons, a escritura bidireccionala, alternant entre drecha-esquèrra e esquèrra-drecha. S'i ajusta un verificator d'ortografia als nivèls d'avançament divèrs segon la lenga.

Desvolopament d'Openoffice.org

Openoffice.org es traduch dins de nombrosas lengas

Lo sit web Openoffice.org es l'endrech de federacion per las comunautats, còdis sorsas, programas exécutables, fòrums, listas de difusions, sistèma de rapòrts de bugs, de las ressorsas pels utilizators (extensions, modèlas, documentacions intèrnas e extèrnas, manuals d'utilizators, ...) organizacion d'eveniments, relacions publicas e, de faiçon mai generala, tota activitat en relacion amb lo projècte.

Los diferents jos-projèctes

Openoffice.org, lo projècte general, compte mai d'un vintenat de jos-projèctes despartits en tres categorias principalas. Accepted, comprenent los projèctes mai tecnics, Incubator, regropant los projèctes experimentals e los ensages, e Nativa-Lang fornissent las ressorsas dins una lenga particulara. Un projècte Openoffice.org s'organiza coma un grop de desvolopaires a l'entorn d'un cap de projècte. Cada categoria compòrta de nombroses projèctes e jos-projèctes. Demest los Accepted, se tròba de projèctes

• ligats a la programacion del còr de l'aplicacion ; dont API (Interfàcia de programacion), Aplicacion Framework, UNO (Universal Network Object), database (basa de donadas), UCB (Universal Contan Broker)…
• ligats a l'environament de programacion ; dont Build Tools and Environment (environament e espleches de construccion), Utilities (utilitàrias)…
• ligats a l'interfàcia grafica ; dont Graphic System Layer (jaça grafica del sistèma), Usar Interfàcia (interfàcia utilizator)…
• ligats als moduls de la seguida ; dont Word Processing (tractament de tèxt), Graphic Aplicacion (aplicacion grafica), Spreadsheet (fuèlha de calcul)…
• ligats a l'internacionalizacion ; dont Lingucomponent (diccionaris), Localization (traduccions)…
• ligats al guidatge de l'utilizator ; dont Documentacion, per redigir dels mòdes d'emplecs e tutorials, Installacion, Website…
• ligats a las versions del logicial ; dont QA (Quality Assegurança, siá la certificacion de la qualitat), Porting (per portar lo logicial sus de plataformas novèlas), External (extèrna)…
• ligats a la gestion dels formats XML, definicion e manipulacion
• ligats a la marcatica, per possar l'usatge d'Openoffice.org dins las entrepresas, escòlas, e administracions dins lo mond.

D'autres projèctes son en desvolopament dins la categoria Incubator, coma Distribucion, BizDev (relacion business), o KDE.

Los projèctes Nativa-Lang

Los projèctes de lengas an per mira de « representar, coordinar e espandir a travèrs lo mond las comunautats lingüisticas d'utilizators, de desvolopaires e de marcatica ». Aqueles projèctes permeton a las comunautats de dialogar e trabalhar dins lor lenga originala en demorant albergadas pel sit Openoffice.org, e de prepausar totas menas d'informacions pels utilizators dels païses correspondents. Un trentenat de lengas an atal un espaci consacrat sul sit. D'unas lengas an de projèctes plan avançats, coma lo projècte francés, d'autres mens.

29 lengas son prepausadas en telecargament suls 89 projèctes de traduccion del logicial dins una lenga (octobre de 2009).

La direccion d'Openoffice.org

Lo projècte es administrat pel Community Council elegit pels membres de la Comunautat. Aquel conselh es responsable de la mediacion dels conflictes, suggerís d'objectius dins lo projècte, e, mai generalament, fornís un fòrum per remediar als ponches problematics del projècte. Es compausat de nòu membres elegits, dont cinc caps de projèctes, dos representants dels projèctes Nativa-lang, un representant dels utilizators, e un membre de l'Equipa Sun. Totòm pòt participar a Openoffice.org, e las responsabilitats van creissent amb l'implicacion dins lo projècte. Al nivèl mens naut, lo « utilizator » pòt far de suggestions o raportar dels bugs. Un «contribuïdor» es qualqu'un que contribuís al projècte en escrivent de còdi o de la documentacion. Un «desvolopaire» es un contribuïdor regular qu'a obtengut los dreches d'escritura dins lo projècte après èsser estat pairinat per un autre desvolopaire. Al nivèl mai naut, un « responsable de projècte », nommat pels desvolopaires, balha las directivas per son projècte.

Mantun milièr de personas de pel mond contribuïsson a Openoffice.org amb divèrses gras d'implicacion. La màger part dels contribuïdors son d'individús o de las societats interessats a la capitada d'una seguida burotica liura. Lo mai important sosten ven de la part de Sun Microsystems (recrompada per Oracle), que fisa a mantun desenat de sos salariats de trabalhar al projècte.

Los projèctes derivats

En consequéncia de sa licéncia liura, Openoffice.org a servit de basa a d'autres projèctes :

Version nomada

Framasoft prepausa dins sos paquets Framakey, una version portabla d'OOo se podent lançar d'una clau USB dins un environament Windows. Es la version francesa d'aquela prepausada per Portableapps.com. Existís pas actualament de version se podent lançar jos Mac ÒS X e Linux (la version Windows se pòt lançar per Wine jos Linux).

NeoOffice

NeoOffice es una version d'OOo jos GPL. Inicialament per Solaris, Linux aital coma Mac ÒS X, es pas mai desvolopada que per aqueste. Las versions de la branca 2 demandavan d'utilizar X11 per foncionar jos Mac ÒS X. NeoOffice se prepausava alara de realizar una integracion nativa d'OOo jos l'interfàcia Aqua e d'utilizar al melhor las especificitats de Mac ÒS X.

OOo4Kids

Creat per l'associacion EducOOo (ela meteissa eissida del projècte Educacion), OOo4Kids se prepausa de fornir un logicial de burotica orientat cap a las 7-12 ans. Existís actualament de las versions dins dètz e sèt lengas (dont alemand, anglés, espanhòl, francés, italian, neerlandés, portugués e mandarin), portadas jos tres sistèmas d'espleitacion diferents, e per mantuna arquitectura de microprocesseurs : Intel, PowerPC, Mips e ARM).

OOoLight

OOoLight es una version plan pròcha d'OOo4Kids, disponibla jos Windows, Linux e Mac ÒS X. Es fondat suls meteisses còdis sorsas. La partida grafica es diferenta, e es possible de crear de fuèlhas de Calcul anant fins a 1024 linhas e 128 colomnas (contra 256 linhas e 64 colomnas maxi per OOo4Kids)

LibreOffice

En seguida de la recrompa de Sun Microsystems per Oracle, la comunautat d'OOo s'es destacada de son proprietari novèl e a creat una fondacion independenta, The Document Foundation, per contunhar a desvolopar una seguida burotica liura derivada d'OOo, LibreOffice, disponible jos Windows, Linux e Mac ÒS X.
La primièra version es la 3.3 perque la branca LibreOffice es derivada de la version 3.2 d'OOo (darrièra version del tronc comun).

apach OpenOffice

En seguida de la cession del produch e mai lo còdi sorsa, las marcas depausadas, los noms de domeni e lo sit web Openoffice.org per Oracle a la fondacion apacha, aquesta edita sa seguida burotica jol nom Apach OpenOffice tot en conservant lo nom inicial Openoffice.org.

Foncionament intèrn

Apercebut de las jaças tecnicas

En consequéncia de sa natura open font, lo foncionament intèrn d'Openoffice.org es conegut, e las tecnologias utilizadas son accessiblas e documentadas. La seguida burotica s'organiza en mantuna jaça, emplegant caduna de las tecnologias especificas. La jaça aplicacion, la mai nauta, compren los moduls visibles per l'utilizator (Writer, Draw, etc.). La jaça framework conten las partidas en comun d'aqueles moduls, tals coma la gestion dels documents, o las boitas de dialòg comunas, pels moduls sfx2 e offmgr. La jaça infrastructura conten divèrses moduls coma UNO, lo modèl de compausants intèrns, o GSL, la jaça d'objèctes scientifics, e mai los widgets de l'interfàcia per VCL. A las jaças mai bassas, dels moduls d'abstraccion del sistèma coma SAL garantisson sa portabilitat a Openoffice.org.

Lo modèl objècte UNO

Lo mejan mai simple de programar lo logicial, a un nivèl mai avançat que lo d'una simpla Macro utilizator, es d'utilizar UNO. Universal Network Object es lo modèl de compausants d'Openoffice.org. Ofrís l'interopérabilité entre diferents lengatges de programacion, diferents modèls d'objèctes, diferentas arquitecturas e diferents procediments, de faiçon locala, en ret o per Internet. Aqueles compausants son instanciés per un gestionari de servici, e comunican entre eles als travèrses de ponts (bridges), en utilizant d'interfàcias precisas definidas amb lo lengatge UNO IDL, similars al meteis concèpte CORBA. Los ponts permeton d'estandardizar la comunicacion entre d'interfàcias implementadas dins de lengatges diferents. Existís actualament dels bindings per C, C++, Java e Python permetent de desvolopar de novèls compausants, o d'accedir a las foncionalitats d'aqueles existissent dins aqueles lengatges.

Espleches grafics (toolkits)

L'eretatge de StarOffice es plan visible dins las primièras versions d'Openoffice.org, sustot sus las plataformas GNU/Linux e Solaris, ont la politica de semblança al widget près a Microsoft Office es mens pertinenta. Las versions seguentas (1.1.x) an per mira de portar de mai en mai un paréisser & feel natiu a Openoffice.org, valent a dire de fornir un logicial al grafisme e al comportament familiar sus totas las plataformas. Sun e Novell (Ximian) fornisson de distribucions d'Openoffice.org dins lors burèus GNOME respectius Java Desktop e Ximian Desktop. L'integracion grafica d'Openoffice.org dins GNOME pren la forma d'un jòc d'icònas adaptat, e de colors foncions del tèma grafic utilizator. L'environament de burèu KDE intègra el tanben Openoffice.org per de projèctes coma Cuckooo (OOo dins un Kparts) o KDE vlcplug (utilizar Qt per dessenhar los widgets).

Lo pòrt Mac ÒS X a per objectiu de se dispensar del servidor X Window, (veire seccion « Integracion MacOSX »), mentre que lo fork (logicial derivat) NeoOffice mira ja çò beguèt en parallèl.

Los vendeires distribuïssent Openoffice.org, coma los vendeires de distribucions GNU/Linux comercialas, aplican sovent lor pròpri tèma grafic per integrar Openoffice.org a lors produches. Es sustot lo cas de Red Hat Fedora, Novell SUSE, e Mandriva Linux. L'integracion del toolkit grafic mira tanben sovent a simular lo feel, valent a dire lo comportament dels widgets.

Integracion Mac ÒS X

La seguida Openoffice.org 1.0 es estada criticada per aver pas l'aspècte e lo comportament de las aplicacions nativas de la plataforma sus la quala es en foncionament. A partir de la version 2.0, Openoffice.org utiliza la Nativa Widget Framework widget toolkit, las icònas, las bibliotècas de tornat de fontas, per una varietat de plataformas, per tal de pegar al melhor a l'aspècte d'una aplicacion nativa tot en ofrissent mai d'atrach a l'utilizator.

Aquela question d'integracion es estada particularament mesa en evidéncia sus Apple Mac ÒS X, ont l'interfàcia d'utilizacion es singularament diferenta de las autras plataformas, e demanda d'un autre costat l'utilizacion d'espleches de programacion non familiars per la màger part dels desvolopaires d'Openoffice.org.

I a doas implementacions d'Openoffice.org disponiblas jos Mac ÒS X :

Openoffice.org Aqua

Disponible per Mac ÒS X Tiger e Leopard, qu'aquel siá per l'arquitectura Intel o per arquitectura PowerPC, aquela version designa la version establa e oficiala d'Openoffice.org jos Mac ÒS X. Après una primièra etapa utilizant lo toolkit Carbon, Openoffice.org Aqua es ara passada a la tecnologia Cocoa. Dempuèi la version 3.0, es completament nativa jos Aqua.

Openoffice.org Mac ÒS X (X11)

Aquela version qu'es pas mai oficialament mantenguda, necessita l'installacion de X11.aplicacion o XDarwin, e es un pòrt plan pròche de la plan testada version Unix. Es fonctionnellement equivalenta a la version Unix, e son interfàcia d'utilizacion es la meteissa, aital coma son aspècte e son comportament; per exemple, l'aplicacion utiliza sa pròpria barra de menut (menut bar) en plaça del menut Mac ÒS X, situat ennaut de l'ecran. La conversion de las fontas del sistèma fa besonh per que aquestas sián utilizablas per la version X11 d'Openoffice.org (aquela conversion es facha pendent lo primièr lançament d'Openoffice.org).

Lo format d'estocatge OpenDocument (ISO 26300)

Lo format de documents utilizat nativement per Openoffice.org a partir de sa version 2, donc dempuèi octobre de 2005, es OpenDocument.

OpenDocument es fondat sul XML. Aquel format permet de miralhar l'estructura intèrna del document e de separar lo contengut e la mesa en forma. Es estat admés coma estandard per l'OASI , puèi normalizat ISO 26300.

Sa natura normalizada, clara, concisa e liurament utilizabla, facilita grandament sa manipulacion per de nombroses espleches extèrns, o quitament dels utilizators experimentats. Conéisser lo format d'estocatge OpenDocument es util non solament pels programaires benevòls d'Openoffice.org, mas tanben pels desvolopaires d'espleches de tractaments de donadas documentàrias.

Aquò mena tanben los professionals a considerar OpenDocument coma lo format preferencial d'archivatge de documents, perque torna lo fichièr independent del logicial causit. Per de nombrosas administracions e entrepresas, constituís la primièra motivacion de l'adopcion d'Openoffice.org.

Concretament, los fichièrs produches per Openoffice.org son d'archius compressées « zip » de mantun fichièr XML, organizats coma seguís :

• meta.xml : informacions sul document (autor, data d'accès…) ;
• estils.xml : los estils utilizats dins lo document ;
• content.xml : lo contengut principal (tèxt, tablèus, elements grafics) ;
• settings.xml : las informacions especificas als reglatges del logicial.

En mai d'aqueles fichièrs, totes los objèctes integrats al document son salvagardats dins lor format original, XML per d'objèctes Openoffice.org, e binaris per la màger part dels autres objèctes, plaçats dins de repertòris consacrats, dins l'archiu zip.

Modul	OOo 1.1	OOo 1.1 (modèl)	OOo 2.0+ (OpenDocument)	OOo 2.0+ (modèl)
Writer	.sxw	.stw	.odt	.ott
Impress	.sxi	.sti	.odp	.otp
Draw	.sxd	.std	.odg	.otg
Calc	.sxc	.stc	.ods	.ots
Formulèt	.sxm	.stm	.odf	.otf
mastèr-documents	.sxg	-	element	-
Basa	-	-	.odb	-

Lo « x » central de la branca 1.x es remplaçat per un « t » quand s'agís d'un modèl (template en anglés). Tot parièr, lo « d » central d'Open Document es remplaçat egalament per un « t » quand s'agís dels modèls.

Import dels documents al format Microsoft Office

Totas las versions d'Openoffice.org permeton l'import dels documents enregistrats dins los ancians formats binaris (extensions en .doc, .xls, .ppt), e dispausan egalament d'una opcion d'enregistrament dins aqueles meteisses formats per tal de permetre l'interopérabilité amb los utilizators dispausant pas d'una seguida burotica compatibla OpenDocument. Microsoft Office 2010 supòrta tanben aquel format.

A partir de sa version 3, Openoffice.org permet egalament l'import dels documents enregistrats al format Microsoft Office 2007 (extensions en .docx, .xlsx, .pptx).

Los macros VBA son pas compatibles. Un redéveloppement de las foncionalitats VBA dins lo lengatge de programacion d'OOo permet una migracion parciala de las foncions sens reescritura.

Existís de las incompatibilitats entre las diferentas familhas d'OpenOffice. En efièch, las fuèlhas de calculs creadas amb l'OpenOffice d'UBM (Symphony) balhan de resultats diferents legidas amb la d'Oracle, qu'es la mai difusada.

Securitat

S'agissent d'una solucion open-font, la quala pren d'amplor, la question de la securitat se pausa coma per qual que siá autre logicial. La sola diferéncia ten al fach que lo sistèma essent totalament dobèrt, l'analisi de securitat es grandament facilitada.

En junh de 2006, la societat Kaspersky a declarat aver detectat un virus per OpenOffice, nommat StarDust. Un comunicat oficial d'OpenOffice sembla pasmens indicar que lo còdi en question seriá pas realament un virus, avent pas de caractèr autoreproducteur.

A la debuta de julhet de 2006, tres falhas de securitat son estadas descobèrtas e los correctius publicats. Pasmens, sul plan del desvolopament, la seguida d'OpenOffice es considerada d'una excellenta qualitat^{[réf. necessari]}, amb plan pauc de falhas criticas detectadas a aquel jorn e que son estadas corregidas dins las oras segon lor descobèrta.

Identitat visuala d'Openoffice.org

• 
  Logo fins a la version 3.2
• 
  Logo dempuèi la version 3.2.1

Logotype de l'aplicacion principala

• 
  Logo de las versions 2
• 
  Logo de la version 3.0 a 3.2
• 
  Logo dempuèi la version 3.2.1

Annèxes

Bibliografia

• OOoAuthors (traduccion Framalang), Cambiar per Openoffice.org, InLibroVeritas, 2008, 232 p.  (ISBN 978-2-35209-104-2) jos licéncia Creative Commons By e liurament telecargabla sus Framabook

Articles connèxes

• Seguida burotica
• OpenDocument, format documentari dobèrt
• Dmaths, esplech per ajudar a sasir de formulas matematicas.
• Microsoft Office : seguida burotica per Windows, comercializada per Microsoft
• KOffice, seguida burotica ben integrada a KDE e co-iniciadoira amb Openoffice.org del format OpenDocument
• NeoOffice, seguida burotica utilizant lo còdi sorsa d'Openoffice.org per Apple Mac ÒS X en Java
• UBM Lòtus Symphony, seguida burotica utilizant lo còdi sorsa d'Openoffice.org
• LibreOffice, seguida burotica eissida de la comunautat Openoffice.org
• apacha OpenOffice, seguida burotica de la fondacion apacha, eissida del projècte Openoffice.org
• Mutualizacion interministeriala per una burotica dobèrta

Ligams extèrns

• (fr) Sit oficial francofòn, per telecargar la version francesa d'Openoffice.org
• Page d'acuèlh del projècte OOoLight
• Ooo.hg Extension gratuita per OOo per installar de cartas, croquises, cronologias d'istòria geografia