Generalitat de Catalonha
Pels articles omonims, veire Generalitat.
| Fondacion |
|---|
| Tip | |
|---|---|
| Domeni d'activitat | |
| Sèti | |
| País |
| President |
Pere Aragonès (dempuèi ) |
|---|---|
| Publicacion | |
| Sit web |
(ca + ès + en) web.gencat.cat |
La Generalitat de Catalonha (en catalan : Generalitat de Catalunya ; en occitan : Generalitat de Catalonha ; en espanhòl : Generalidad de Cataluña) es l'organizacion politica de la comunautat autonòma de Catalonha, en Espanha. Es regida per l'estatut d'autonomia de Catalonha dintrat en aplicacion en 2006.
La Generalitat es installada a Barcelona, capitala de Catalonha. Es formada de mantun organ que detenon los poders legislatiu e executiu regionals :
- lo Parlament de Catalonha (Parlament de Catalunya) elabòra e adòpta las leis, e contròla lo governament. Sièta al palais del Parlament, situat al pargue de la Ciutadella ;
- la presidéncia de la Generalitat de Catalonha (Presidència de la Generalitat de Catalunya) dirigís lo governament de Catalonha. Lo president es lo cap del governament. Elegit pel Parlament, es nommat pel rei. La presidéncia a sa sedença al palais de la Generalitat ;
- lo governament de Catalonha (Govern de la Generalitat) o conselh executiu de Catalonha (Consell Executiu), dirigit pel president de la Generalitat, prepausa las leis al Parlament e los fa aplicar.
- las autras institucions de la Generalitat de Catalonha forman son administracion.
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
La deputacion del general[modificar | modificar lo còdi]
Dels Corts a la deputacion del general[modificar | modificar lo còdi]
Coma la Generalitat valenciana, la Generalitat de Catalonha deu son origina a las deputacions permanentas creadas per assegurar l'administracion entre las reünions de las Corts Catalanas (« corses », « estats generals » de la principautat de Catalonha), dins los diferents Estats de la corona d'Aragon, en particular la principautat de Catalonha, lo reialme d'Aragon e lo reialme de Valença.
Pendent lo regne de Jacme Ier lo Conquistaire (1208-1276), los Corts son convocadas pel rei. Jos Pierre II lo Grand (1276 – 1285) prenon forma institucionala ; lo rei s'engatja a los amassar cada annada, çò que fa d'autre biais pas. Los Corts Catalanas son divididas en tres braços (« braces »), representant cadun un estat o òrdre de la societat : lo « braç eclesiastic » (braç eclesiàstic) amassava lo clergat, lo « braç militar » (braç militar) la noblesa, e lo « braç popular » (braç popular), tanben apelat « cambra reiala » (bombèt reial), las vilas reialas. L'ensemble d'aqueles delegats èran apelats lo « general de Catalonha » (lo General de Cathalunya), coma representant l'ensemble de la populacion catalana.
En 1289, als Cortes de Monzón en Aragon, foguèt creada una deputacion generala d'Aragon, comission temporària cargada de reculhir entre las reünions de las Corts los subsidis qu'aquestas acordavan al rei. En efièch, coma los estats generals en França, la principala mission de las Corts èra de concedir al rei lo drech de levar de novèls impòstes, mas tanben, a la diferéncia de França, de levar aqueles meteisses impòstes[pas clar].
Pendent los Corts Catalanas de 1358 – 1359, amassadas a Barcelona, Vilafranca del Penedès e Cervera, lo rei Pierre IV, que deu a tot pèrdre obtenir de fonzes per regetar una invasion castelhana en Aragon e en País valencian, acòrda als Corts lo drech de delegar lors foncions entre cada reünion a dotze personas a títol permanent. Aquela deputacion permanenta obten de competéncias fiscalas e pòt sustot nommar d'auditors dels comptes que contròlan l'administracion reiala. La deputacion amassa de membres de cada « braç » e es presidida per un eclesiastic. Lo primièr d'entre eles es Berenguer de Cruïlles, avesque de Girona.
Catalonha a l'Edat Mejana[modificar | modificar lo còdi]
Es donc en 1359 a Cervera que nais la deputacion del general. Aquelas dotze personas (quatre eclesiastics, quatre nòbles e quatre borgeses) dont dos son originaris de Rosselhon, son cargadas de far la reparticion dels impòstes. Als Corts seguentas de 1364, s'alarga lo nombre dels membres de la Generalitat a sèt personas, que d'ara enlà resident a Barcelona : dos eclesiastics, dos nòbles e tres borgeses. Pauc a cha pauc, en mai de despartir los impòstes, la Generalitat contròla las decisions del rei, que devon èsser confòrms a las Constitucions catalanas. Quand las novèlas Corts s'amassan, verifican las òbras de la Generalitat precedenta e dels acòrdis o dels desacòrds son prononciats.
Qualques annadas mai tard, la Generalitat es compausada de tres deputats elegits per tres ans, entre cada session de las Corts. Pren sant Jòrdi (Sant Jordi) terrassant lo dragon coma patron de Catalonha.
Pauc a cha pauc, los tres deputats de la deputacion del general, dont lo president es totjorn un eclesiastic, s'interèssan a l'orientacion politica de la principautat de Catalonha. Lèva sas pròprias tropas e entreten sas galèras. Pren d'iniciativas diplomaticas. Ven perilhós, per un sobeiran, de sosestimar la Generalitat, que s'apièja sus sas constitucions.
Catalonha a l'epòca modèrna[modificar | modificar lo còdi]
Los poders de la deputacion del general son de contunh reduches pels sobeirans espanhòls. En seguida de la revòlta de Catalonha e dels Estats de la corona d'Aragon pendent la guèrra de Succession d'Espanha, Felip V decidís de suprimir los privilègis e poders d'aqueles Estats. Pels decrets de Nueva Plantèt, decidís la fin de la Generalitat de Catalonha en 1716.
Lo periòde republican (1931-1939)[modificar | modificar lo còdi]
Dins lo contèxt de l'instauracion de la Segonda Republica espanhòla, la Generalitat de Catalonha es instaurada lo . Es regida per un estatut novèl d'autonomia, escaissat estatut de Núria. Après la malescaduda de la proclamacion d'un Estat catalan (ca) pel president Lluís Companys, lo , la Generalitat es pendolanta, sos conselhièrs arrestats e empresonats.
En seguida de la victòria a las eleccions generalas de 1936 del Front popular, que pren en Catalonha la forma d'un Front de las Esquèrras (Front d'Esquerres), la Generalitat es restablida. L'aviada de la guèrra d'Espanha, en , vei la Generalitat salvada pels anarquistas catalans venceires aicí de l'ofensiva nacionalistas, puèi l'invasion de Catalonha e la victòria dels nacionalistas en 1939 provòcan la fin de la Generalitat catalana.
Se reconstituís pasmens en exili, a partir de 1940. Lo retorn a la democracia, en 1977, mena lo president de la Generalitat en exili, Josep Taradellas, a tornar en Catalonha e prononciar son famós « Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí ! » (Ciutadans de Catalonha, soi aicí !).
Lo retorn a la democracia (dempuèi 1977)[modificar | modificar lo còdi]
Josep Tarradellas ven president de la Generalitat provisòria, reconstituïda amb lo supòrt del governament espanhòl. Se dòta de novèlas institucions e d'un estatut novèl, aprovat en 1979. Ven lo vertadièr organ del poder legislatiu, executiu e judiciari de la novèla comunautat autonòma de Catalonha.
Jordi Pujol succedís a Tarradellas en e demòra 23 ans al poder. Es seguit pels socialistas Pasqual Maragall puèi José Montilla fins en . Artur Mas, president entre e , organiza en una consulta populara sus l'independéncia de Catalonha, defenduda pel governament espanhòl. Son successor Carles Puigdemont convòca a son torn en un referendum d'independéncia, egalament defendut.
Lo , lo governament de Mariano Rajoy met en aplicacion l'article 155 de la Constitucion, que suspend l'autonomia. Puigdemont es destituït e lo Parlament dissolgut. Los independentistas consèrvan pasmens la majoritat absoluda a las eleccions del decembre seguent. Lo , 201 jorns après la suspension de l'autonomia, l'independentista Quim Torra ven lo 131e president de la Generalitat.
Institucions de la Generalitat de Catalonha[modificar | modificar lo còdi]
Actualament, la Generalitat de Catalonha es, segon l'estatut d'autonomia de Catalonha de 2006, lo sistèma institucional qu'organiza politicament lo governament autonòm de Catalonha. Es formada per mantun organ, tals coma lo Parlament de Catalonha (Parlament de Catalunya), lo Conselh executiu (Consell Executiu) o governament (Govern), la presidéncia de la Generalitat (Presidència de la Generalitat) e las autras institucions, establidas per l'estatut o las leis catalanas.
Lo Parlament de Catalonha[modificar | modificar lo còdi]
Lo Parlament de Catalonha (Parlament de Catalunya) representa lo pòble de Catalonha. Exercís la poténcia legislativa, debat e vòta los projèctes de leis de la Generalitat, contraròtle e impulsa l'accion politica del Conselh executiu.
Lo president de la Generalitat[modificar | modificar lo còdi]
Lo president de la Generalitat de Catalonha es la mai nauta representacion de la Generalitat. Dirigís l'accion del Conselh executiu. Es la representacion ordinària de l'Estat de Catalonha.
Lo Conselh executiu[modificar | modificar lo còdi]
Lo Conselh executiu (Consell Executiu), correntament apelada governament de Catalonha (Govern), es l'organ superior que dirigís collégialement la politica e l'administracion de la Generalitat de Catalonha. Es investit de la poténcia executiva e del poder reglamentari.
Lo Conselh de las garantidas estatutàrias[modificar | modificar lo còdi]
Lo Conselh de las garantidas estatutàrias (Consell de Garantidas Estatutàries), un còp èra Conselh consultatiu (Consell Consultiu), es un organ de caractèr consultatiu, que determina, dins los cases establits per la lei, sus la conformitat dels projèctes de lei o de las proposicions de lei somés a l'aprobacion del Parlament amb l'estatut d'autonomia de Catalonha.
Vèlha egalament al respècte e a l'aplicacion de la Constitucion espanhòla e de l'estatut d'autonomia.
Lo Defensor del pòble catalan[modificar | modificar lo còdi]
Lo defensor del pòble catalan (Síndic de Greuges, valent a dire, literalament, lo « sindic de las injustícias ») a, coma los autres defensors del pòble en Espanha, la foncion de protegir e de defendre los dreches e libertats reconeguts per la Constitucion espanhòla e l'estatut d'autonomia de Catalonha. Supervisa l'activitat de la Generalitat, dels organismes publics o privats que ne dependon, e de las entrepresas privadas qu'an la gestion de servicis publics o complisson de missions d'interès general.
Supervisa donc l'activitat de l'administracion locala de Catalonha e dels organismes que ne dependon.
La Syndicature dels comptes[modificar | modificar lo còdi]
La Syndicature dels comptes (Sindicatura de Comptes de Catalunya) es l'organ qu'assegura la gestion economica e lo contraròtle de l'eficacitat de la Generalitat, aital coma d'ensemble del sector public en Catalonha.
Lo Conselh de l'audiovisual de Catalonha[modificar | modificar lo còdi]
Lo Conselh de l'audiovisual de Catalonha (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) es l'autoritat independenta cargada de regular la comunicacion audiovisuala publica e privada. Lo Conselh agiguèt en totala independéncia de cap al Conselh executiu de la Generalitat dins l'exercici de sas foncions.
La Comission juridica consultativa[modificar | modificar lo còdi]
La Comission juridica consultativa (Comissió Jurídica Assessora) es l'organ superior consultatiu del governament de la Generalitat. Es autonòm dins son organizacion e sas foncions, per tal de garantir son objectivitat e son independéncia.
Las delegacions de la Generalitat[modificar | modificar lo còdi]
Existís un certan nombre de delegacions de la Generalitat, dins lo mond entièr :
Madrid (Espanha)
París (França)
- Casa de la Generalitat a Perpinhan (Pirenèus Orientals), obertura en 2003
Brussèlas (Belgica), per 
l'Union Europèa, obertura en 1986
Roma (Itàlia), obertura en 2015
Londres (Reialme Unit)
Berlin (Alemanha)
Washington D.C. (Estats Units)
Viena (Àustria), obertura en 2015
Mexico (Mexic)
Lisbona (Portugal), obertura 2016
Buenos Aires (Argentina), obertura en 2022
Andòrra la Vièlha (Andòrra), obertura 2023
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Délegations projectadas
.svg){kind=small}
Delegacions barradas
- Buenos Aires (Argentina), obertura en 2009, barrada en 2011
Casablanca (Marròc)
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- (ès) Alberto Montaner Frutos, El señal del rey d'Aragón. Historia i significado, Institución « Fernando el Católico », Saragossa, 1995, p. 156, fig. 68 (ISBN 84-7820-283-8).
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Estatut d'autonomia de Catalonha
- Generalitat valenciana
- Generalitat de Perpinhan
- Comunautats autonòmas d'Espanha
- Principautat de Catalonha
- Corona d'Aragon
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
- (ca + ne + ès + òc) Generalitat de Catalonha.
- (ca) « Generalitat de Catalunya », Gran Enciclopèdia Catalana, consultat lo .
