1935

Modificar los ligams
Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Aquela pagina concernís l'annada 1935 (MCMXXXV) en chifras romanas) del calendari gregorian.

Cronologias
1932 1933 1934  1935  1936 1937 1938
Decennias :
1900 1910 1920  1930  1940 1950 1960
Sègles :
XVIIIe XIXe  XXe  XXIe XXIIe
Millenaris :
-Ier Ier  IIe  IIIe
Cronologias geograficas
Africa

Africa del Sud, Argeria, Angòla, Benin, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Cameron, Cap Verd, Republica Centrafricana, Comòras, Republica de Còngo, Republica democratica de Còngo, Còsta d'Evòri, Jiboti, Egipte, Eritrèa, Etiopia, Gabon, Gambia, Ghana, Guinèa, Guinèa Bissau, Guinèa Eqüatoriala, Kenya, Lesotho, Liberia, Libia, Madagascar, Malawi, Mali, Mauritània, Maurice, Marròc, Moçambic, Namibia, Nigèr, Nigèria, Oganda, Rwanda, Saara occidental, São Tomé e Príncipe, Senegal, Seichèlas, Sierra Leone, Somalia, Sodan, Sodan del Sud, Swaziland, Tanzania, Chad, Tògo, Tunisia, Zambia e Zimbabwe

 
America

Antigua e Barbuda, Argentina, Bahamas, Barbados, Belize, Bolivia, Brasil, Canadà (Alberta, Colombia-Britanica, Manitoba, Nòva Escòcia, Nòu Brunswick, Ontàrio, Quebèc, Saskatchewan, Territòris del Nòrd-oèst e Yukon), Chile (), Colombia, Còsta Rica, Cuba, Republica Dominicana, Dominique, Eqüator, Estats Units, Granada, Guatemala, Guaiana, Haití, Onduras, Jamaïca, Mexic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Peró, Sant Cristòl e Nevis, Sant Vincenç e las Granadinas, Santa Lucia, Salvador, Surinam, Trinitat e Tobago, Uruguai e Veneçuèla

 
Asia

Abcazia, Afganistan, Arabia Saudita, Armenia, Azerbaitjan, Bahrain, Bangladesh, Botan, Birmania, Brunei, Cambòtja, Caucàs, China, Chipre, Corèa del Nòrd, Corèa del Sud, Emirats Arabs Units, Georgia, Índia, Indonesia, Iraq, Iran, Israèl, Japon, Jordania, Cazacstan, Quirguizstan, Curdistan, Kowait, Laos, Liban, Malàisia, Maldivas, Mongolia, Nepal, Oman, Ossetia del Sud-Alània, Ozbequistan, Paquistan, Palestina (), Filipinas, Pròche Orient, Qatar, Russia (), Singapor, Sri Lanka, Siria, Tatgiquistan, Taiwan, Tailàndia, Timòr Èst, Turcmenistan, Turquia, Vietnam e Iemèn

 
Euròpa

Abcazia, Alemanha, Albania, Andòrra, Armenia, Àustria, Azerbaitjan, Belgica, Bielorussia, Bòsnia e Ercegovina, Bulgaria, Caucàs, Chipre, Croàcia, Danemarc (), Espanha, Estònia, Finlàndia, França (Bretanha, Lorena e ), Georgia, Grècia, Ongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Cazacstan, Kosova, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemborg, Macedònia del Nòrd, Malta, Moldàvia, Monegue, Montenegro, Norvègia, Ossetia del Sud-Alània, Païses Basses, Polonha, Portugal, Romania, Reialme Unit (), Russia (), Sant Marin, Serbia, Eslovaquia, Eslovènia, Suècia, Soïssa, Tchéquie, Turquia, Ucraïna e Vatican

 
Oceania

Austràlia, Fiji, Indonesia, Nauru, Nòva Zelanda, Papoa-Nòva Guinèa, Illas Salomon, Samoa, Samoa Americana, Timòr Èst, Tònga, Tuvalu e Vanuatu

 
Mars e oceans

Marga, Mar Baltica, Mar Cariba, Mar Caspiana, Mar Mediterranèa, Mar del Nòrd, Mar Negra, Mar Roja, Ocean Artic, Ocean Atlantic, Ocean Austral, Ocean Indian e Ocean Pacific

 
Antartic
Cronologias tematicas
Art

Arquitectura, Arts plasticas (Dessenh, Gravadura, Litografia, Pintura e Escultura), Benda dessenhada, Cinèma, Dadaïsme e subrerealisme, Dança, Disney, Malescadudas, Genres (Fantasy e Sciéncia-ficcion), Literatura (), Musica (Populara e Classic), Fotografia, Ràdio, Television e Teatre

 
Engenhariá

Aeronautica (), Arquitectura, Camins de fèrre (Accidents ferroviaris en França) e Pargues de lésers

 
Politic

Drech, Eleccions e ()

 
Religion

Bodisme, Crestianisme (Catolicisme, e Protestantisme), Indoïsme, Islam e Judaïsme

 
Sciéncia

Arqueologia, Astronomia (), Biologia, Quimia, Climatologia, Economia (disciplina), Exploracion, Geologia, Istòria, Lingüistica, Matematicas, Numismatica, Paleontologia, Fisica, Psicologia, Santat e medecina e Sociologia

 
Espòrt

Atletisme, Aviron, Beisbòl, Bòxa anglesa, Basquet, Bobsleigh, Catch, Combinat nordic, Curling, Ciclisme, Escrima, Fotbòl, Fotbòl american, Gòlf, Gimnastica, Andbòl, Hòquei (Sus pelena e Sus glaç), Lucha, Natacion, Patinatge (Artistic e De velocitat), Rugbi (A XIII e A XV), Esquí, Espòrt automobil, Espòrts equèstres, Espòrt ipic, Espòrts pluridisciplinaris (Decatlon e Pentatlon modèrn), Tenís e Tir a l'arc

 
Calendaris

modificar Consultez la documentation du modèle

L'annada 1935 es una annada comuna que comença un dimars.

En brèu[modificar | modificar lo còdi]

Eveniments[modificar | modificar lo còdi]

Africa[modificar | modificar lo còdi]

Avril : inauguracion de la linha aeriana Tunis-Aiacciu-Marselha
  • 30 de marces : lo governament francés adòpta lo « decret Régnier » autorizant l'Estat a reprimir e defendre tota manifestacion dirigida contra la nacion e la sobeiranetat francesa en Argeria[2].
  • 9 d'octobre : linha aeriana Argièr-Tananarive[8].
  • 16 d'octobre : la Dépêche argeriana publica la « circulara Barthel », adreçada als comunistas d'Argeria. Fa escandal dins la premsa europèa en proclamant : « la nacion francesa es pas la nacion del pòble d'Argeria, es una nacion estrangièra al pòble d'Argeria, es la nacion oppresseuse, es la nacion de l'imperialisme que (…) s'es annexada Argeria e que corba jos l'esclavatge la nacion argeriana »[9].


America[modificar | modificar lo còdi]

Articles detalhats : 1935 a Canadà e 1935 als Estats Units.
EE. Martínez Thedy (Uruguai), Luis A. Riart (Paraguai), Tomás M. Elío (Bolivia) e Carlos Saavedra Lamas (Argentina) pendent las negociacions de la Paz del Chaco.
  • 23 d'octobre : debuta de la grava dels obrièrs de la construccion en Argentina que ven generala lo [18]. La repression provòca la mòrt de sièis obrièrs. Creacion de la Federacion obrièra nacionala de la construccion (FONC) en Argentina, que reivindica 58 000 aderents en 1936[19].

Asia[modificar | modificar lo còdi]

23 de marces : Franklin D. Roosevelt signa la constitucion del Commonwealth de las Filipinas[25].
  • 2 d'agost : lo Government of India Act de 1935 acòrda a Índia un estatut de federacion[28]. Lo Parlament del Reialme Unit adòpta un projècte constitucional que serà pas que parcialament realizat : federacion de las províncias e dels Estats princièrs, una partida dels poders transferida a de ministres indians responsables, las finanças e la defensa demorant del ressòrt del vicerei. Lo sistèma de la dyarchie es suprimit dins las províncias e dels ministres responsables davant las amassadas recebon las prerogativas de las províncias. En abril de 1937, Birmania es separada de l'Índia britanica e es dotada d'un governament autonòm.

Pròche Orient[modificar | modificar lo còdi]

  • 17 de marces, Iraq : un governament de coalicion es format per Yasin al- Hashimi amb Rashid Ali coma ministre de l'interior e Nuri Sa’id als Afars estrangièrs[34]. Una oposicion se forma a l'entorn d'un grop reformator, la Jama’at al- Ahali que lausa de reformas socialas e economicas.
  • 21 de marces : Pèrsia pren lo nom d'Iran [35].
  • 23 de marces, Iraq : un memorandum, la « Carta del pòble » es adreçat al rei Ghazi Ier pel cap religiós chiita Mohamed Hussein Kachef al Ghata ; presenta al governament de Bagdad una seria de reformas politicas[36].
  • Agost - octobre : las fòrças iraquianas domdan una rebellion curda en agost puèi se'n prenon en octobre a la comunautat pichona dels iaziditas (musulmans eterodòxes)[33]. Lo governament ven de mai en mai autoritari e estofa los movements d'oposicion.
  • 16 d'octobre : sasida d'un cargament d'armas, amagadas dins de barricòts de ciment destinat a un importator josieu, dins lo pòrt de Jaffa[37]. La descobèrta d'aquelas armas, destinadas a la Haganah, provòca una viva emocion en çò dels arabs qu'organizan lo 26 d'octobre una grava generala. Un cap religiós, Izz al- Din al- Qassam, organiza una revòlta. Lo 7 de novembre, sos òmes tuan un sergent de polícia josieu dins la region de Gilboa[38].
  • 13 de novembre : manifestacions dels estudiants pel restabliment de la Constitucion de 1923 en Egipte ; lo Wafd demanda la demission de Nasim Pachà e crida lasses egipcians a refusar tota collaboracion amb los britanics ; lo 10 de decembre, un Front nacional es creat, regropant totas las fòrças politicas del país[39].
  • 20 de novembre : Izz al- Din al- Qassam, favorable a l'aviada d'una revòlta arabas en Palestina mandatària, es abatut pels britanics amb tres de sos companhs[38]. Ven un martir de la causa palestiniana.
  • 25 de novembre : en seguida de l'arribada de Josieus provocada per la presa de poder de Hitler en Alemanha en 1933 (60 000 en 1935), la majoritat de las organizacions politicas arabas palestinianas unidas a l'entorn del muftí Amin al- Husseini, s'adreçan a la poténcia mandatària per reclamar l'arrèst immediat de l'immigracion josieva e dels transferiments de tèrras arabas als josieus, aital coma la mesa en plaça d'un governament democratic en Palestina[40]. Lo naut comissari britanic prepausa la formacion d'un conselh legislatiu, tanlèu regetat pels sionistas. La question es debatuda al Parlament del Reialme Unit pendent l'ivèrn 1936. Jos la pression dels sionistas, lo governament retira son projècte de conselh, accèpta la perseguida de l'immigracion e convida una delegacion palestiniana a Londres. Los partits politics arabs, devesits, arriban pas a constituïr la delegacion.
  • 12 de decembre, Egipte : lo rei Fouad Ier decreta lo restabliment de la Constitucion de 1923[39]. Lo Reialme Unit, que cerca de normalizar la vida politica egipciana, accèpta lo restabliment de la constitucion e la conclusion d'un tractat novèlFouad Ier accèpta aquela evolucion. Lo Wafd ven, jos la direccion de Nahhas pachà, un partit populista esitant pas a recórrer a d'accions brutalas. En se dòta d'una milícia paramilitara, las « Camisas blavas » (al- Qumsan al- Zarqa).

Euròpa[modificar | modificar lo còdi]

Articles detalhats : 1935 en Belgica, 1935 en França, 1935 en Itàlia e 1935 en Soïssa.
Kondýlis un pauc abans la temptativa de còp d'estat en Grècia.
23 d'abril : lo president Ignacy Mościcki signa la constitucion polonesa
27 d'abril : mètro de Moscòu. L'estacion Sokolniki en 1935
Funeralhas de Józef Piłsudski a Cracovia.
  • 23 de marces : revision constitucionala a Portugal ; l'amassada pèrd tota iniciativa en matèria financièra. Permet al governament de legiferir per decret-lei, en cas d'urgéncia, puèi (lo ) cada còp qu'o jutja util[72],[73].
13 de genièr : referendum sus l'estatut de la Sarre

Alemanha[modificar | modificar lo còdi]

15 de setembre : adopcion de la bandièra a crotz gammée
Setembre : parada de las SA davant Hitler a Nurembèrg
  • 18 de junh : acòrdi naval anglo-alemand[47] e lançament del primièr sosmarin alemand dempuèi la Primièra Guèrra Mondiala.
  • 26 de junh : lo Servici del trabalh (Reichsarbeitsdienst) ven obligatòri : la joventut alemanda (de dos sèxes) se deu amassar dins de camps per bastir de rotas, de las casèrnas, dels lotjaments o trabalhar dins los camps, çò que dòta Alemanha d'una man-d'òbra gratuita[78].

Fondacions en 1935[modificar | modificar lo còdi]

Veire la categoria : Fondacion en 1935.

Naissenças en 1935[modificar | modificar lo còdi]

Article detalhat : Naissença en 1935. Veire egalament la categoria : Naissença en 1935

Decèsses en 1935[modificar | modificar lo còdi]

Article detalhat : Decès en 1935. Veire egalament la categoria : Decès en 1935

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ a b c e d Simon Imbert-Bièr, Traçar de las frontièras a Jiboti : de territòris e dels òmes als XIXe e XXe sègles, París, Kartala, , 479 p. (ISBN 978-2-8111-0506-8, presentacion en linha)
  2. ↑ André Nouschi, La naissença del nacionalisme argerian, 1914-1954, Las Edicions de Mièjanuèch, , 188 p. (ISBN 978-2-7073-5019-0, presentacion en linha)
  3. ↑ Revista generale de l'aire e de l'espaci, vòl. 17, Edicions Internacionalas, (presentacion en linha)
  4. ↑ A. Adu Boahen, Africa Under Colonial Dominacion 1880-1935, panatòri. 7, UNESCO, , 865 p. (ISBN 978-92-3-101713-1, presentacion en linha)
  5. ↑ (en) Holger Weiss, Framing a Radical African Atlantic : African American Agency, West African Intellectuals and the Internacional Trade Union Committee of Negro Workers, Leiden/Boston, BRILL, (ISBN 978-90-04-26168-6, presentacion en linha)
  6. ↑ Quasèrns de la Fondacion nacionala de las sciéncias politicas, panatòri. 192, A. Merluç., (presentacion en linha)
  7. ↑ Delphine Gérard-Plasmans, La preséncia francesa en Egipte entre 1914 e 1936 : d'imperialisme a l'influéncia e de l'influéncia a la cooperacion, Edicions darnétalaises S.A.R.L, , 604 p. (ISBN 978-2-915997-01-9, presentacion en linha)
  8. ↑ Jean Pierre Pénette, Christine Pénette Lohau, Lo libre d'aur de l'aviacion malgacha, Jean Pierre Penette, , 240 p. (ISBN 978-2-9523646-0-7, presentacion en linha)
  9. ↑ Edwy Plenel, Viatge en tèrras d'espèr, Edicions del Talhièr, , 479 p. (ISBN 978-2-7082-5082-6, presentacion en linha)
  10. ↑ Ethiopia Perfila, Perfila Publishers, (presentacion en linha)
  11. ↑ Gérard Théobald, La Libertat es o es pas..., París, Edicions Publibook, , 843 p. (ISBN 978-2-342-02233-9, presentacion en linha)
  12. ↑ Jonathan Tucker, War of Nerves : Chemical Warfare from World War I to Al- Qaeda, Knopf Doubleday Publishing Group, , 496 p. (ISBN 978-0-307-43010-6, presentacion en linha)
  13. ↑ Robert Cornevin e Marianne Cornevin, L'Africa negra de 1919 a nòstres jorns, Premsas universitàrias de França, (presentacion en linha)
  14. ↑ Yves-Marie Péréon, Franklin D. Roosevelt, Tallandier, , 576 p. (ISBN 979-10-210-0032-2, presentacion en linha)
  15. ↑ P. C. Emmer, Bridget Brereton, B. W. Higman, General History of the Caribbean : The Caribbean in the Twentieth Century, panatòri. 5, UNESCO, , 758 p. (ISBN 978-92-3-103359-9, presentacion en linha)
  16. ↑ (en) Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges : F-O, panatòri. 2, Westport (Conn.), Greenwood Publishing Group, , 1354 p. (ISBN 978-0-313-33538-9 e 0-313-33536-2, presentacion en linha)
  17. ↑ Ignacio Telesca, Historia del Paraguai, Penguin Random House Grupo Editorial Latinoamérica, , 443 p. (ISBN 978-99953-907-7-8, presentacion en linha)
  18. ↑ Guy Bourdé, La classa obrièra argentina, 1929-1969, panatòri. 3, Lo Harmattan, (ISBN 978-2-85802-838-2, presentacion en linha), p. 1114.
  19. ↑ Olivier Dabène, L'America latina a l'epòca contemporanèa, Armand Colin, , 272 p. (ISBN 978-2-200-25411-7, presentacion en linha), p. 1903, 1924
  20. ↑ Alzira Alves d'Abreu, Dicionário histórico-biográfico da Primeira República (1889-1930), Editora FGV, (ISBN 978-85-225-1658-2, presentacion en linha)
  21. ↑ Sebastián Navarro Rodríguez, Veneçuèla petrolera : el asentamiento en el orienta, 1938 a 1958, Trafford Publishing, , 149 p. (ISBN 978-1-4269-2959-5, presentacion en linha)
  22. ↑ James Z. Gao, Historical Dictionary of Modern China (1800-1949), Scarecrow Press, , 584 p. (ISBN 978-0-8108-6308-8, presentacion en linha)
  23. ↑ Lucien Bodard, Las muralhas grandas, Grasset, , 492 p. (ISBN 978-2-246-38919-4, presentacion en linha)
  24. ↑ Los Articles Grands d'Universalis ; Tailàndia, panatòri. 112, Encyclopaedia Universalis, (ISBN 978-2-85229-859-0, presentacion en linha)
  25. ↑ Louis Morton, The War in the Pacific : Fall of the Filipinas, Washington, Government Printing Ofici, (presentacion en linha)
  26. ↑ Ernest Zebrowski, Perils of a Restless Planet : Scientific Perspectivas òm Natural Disasters, Cambridge University Press, , 324 p. (ISBN 978-0-521-65488-3, presentacion en linha)
  27. ↑ Christopher R. Lew, Edwin Pak-wah Leung, Historical Dictionary of the Chinese Civil War, Scarecrow Press, (ISBN 978-0-8108-7874-7, presentacion en linha)
  28. ↑ The government of India act Sul sit /khadc.nic.in
  29. ↑ Law Journal, panatòri. 6, Marut Bunnag Internacional Law Ofici, (presentacion en linha)
  30. ↑ FAMILY LAW OF THAILAND By Wimolsiri Jamnarnwej
  31. ↑ Alain Peyrefitte, Quand China se desvelharà... Lo mond tremolarà, Fayard, , 504 p. (ISBN 978-2-213-64058-7, presentacion en linha)
  32. ↑ Mohsen Mohammed Saleh, History of Palestina : A Methodical Study of the Palestinian Struggle, Al- Falah Foundation, (presentacion en linha)
  33. ↑ a e b Charles Tripp, A History of Iraq, Cambridge University Press, , 324 p. (ISBN 978-0-521-52900-6, presentacion en linha), p. 82-90
  34. ↑ Ibrahim Al- Marashi, Sammy Salama, Iraq's Armed Forces : An Analytical History, Routledge, , 272 p. (ISBN 978-1-134-14564-5, presentacion en linha)
  35. ↑ Ali M. Ansari, Modern Iran Since 1921 : The Pahlavis and After, Pearson Educacion, , 272 p. (ISBN 978-0-582-35685-6, presentacion en linha)
  36. ↑ René Gallissot, Movement obrièr, comunisme e nacionalismes dins lo mond arab : estudis, Edicions del Talhièr, , 292 p. (ISBN 978-2-7082-1958-8, presentacion en linha)
  37. ↑ Benny Morris, Victimas : istòria tornada visitar del conflicte arabo-sionista, Edicions Complèxa, , 852 p. (ISBN 978-2-87027-938-0, presentacion en linha)
  38. ↑ a e b Elie Kedourie, Professor of Politics Emeritus Elie Kedourie, Sylvia G. Haim, Zionism and Arabism in Palestina and Israèl (RLE Israèl and Palestina), Routledge, (ISBN 978-1-317-44273-8, presentacion en linha), p. 69-71
  39. ↑ a e b Francine Costet-Tardieu, Un reformista a l'universitat al- Azhar. Òbra e pensada de Mustafâ al- Marâghî (1881-1945), Karthala, (ISBN 978-2-8111-4007-6, presentacion en linha)
  40. ↑ Yoram Hazony (trad. d'anglés per Claire Darmon), L'Estat josieu : sionisme, postsionisme e destins d'Israèl, París/Tel Aviv, edicions de l'esclat, , 478 p. (ISBN 978-2-84162-142-2, presentacion en linha)
  41. ↑ André Kaspi, Nicole Pietri e Ralph Schor, La Segonda Guèrra Mondiala : Cronologia comentada, EDI8, , 539 p. (ISBN 978-2-262-03191-6, presentacion en linha)
  42. ↑ Jong Agar, Sciéncia in the 20th Century and Beyond, Polity, , 614 p. (ISBN 978-0-7456-3469-2, presentacion en linha)
  43. ↑ a b c e d Olivier Delorme, Grècia e los Balcans, panatòri. 2, Gallimard, , 800 p. (ISBN 978-2-07-248845-0, presentacion en linha)
  44. ↑ Kåre Willoch, Strid og samarbeid : mellom høyresiden og venstresiden i norsk politikk fra 1814 til i går, Cappelen Damm, , 240 p. (ISBN 978-82-02-49690-6, presentacion en linha)
  45. ↑ Emmanuel Gerard, Istòria del movement obrièr crestian en Belgica, panatòri. 1, Leuven University Press, , 399 p. (ISBN 978-90-6186-582-7, presentacion en linha)
  46. ↑ Rebecca Haynes e Martyn Rady, In the Shadow of Hitler : Personalities of the Right in Central and Eastern Euròpa, I.B.Tauris, , 344 p. (ISBN 978-1-78076-808-3, presentacion en linha)
  47. ↑ a b e c Michel Ballard, Françoise Berger e Gilles Ferragu, Lo XXe sègle (1914-2001), Hachette Educacion, , 416 p. (ISBN 978-2-01-140213-4, presentacion en linha)
  48. ↑ Digithèque Jean-Pierre Maury
  49. ↑ Jean Vanwelkenhuyzen, Lo desperdici de las annadas 30 : 1933-1937, panatòri. 1, Brussèlas, Lannoo Uitgeverij, , 558 p. (ISBN 978-2-87386-408-8, presentacion en linha)
  50. ↑ a b e c Jean Ruhlmann, Istòria d'Euròpa al XXe sègle : De 1918 a 1945 : de fin de la Guèrra Granda a l'esfondrament del nazisme, panatòri. 2, Edicions Complèxa, , 252 p. (ISBN 978-2-87027-551-1, presentacion en linha)
  51. ↑ a b c d e e Enrique Martínez Ruiz, Consuelo Maqueda Abreu e Emilio de Diego, Atlàs histórico d'España, panatòri. 2, Ediciones AKAL, , 245 p. (ISBN 978-84-7090-350-2, presentacion en linha)
  52. ↑ François-Charles Mougel, Una istòria del Reialme Unit : de 1900 a nòstres jorns, EDI8, , 537 p. (ISBN 978-2-262-04427-5, presentacion en linha)
  53. ↑ (en) Francis X. Blouin e William G. Rosenberg, Archius, Documentacion, and Institucions of Social Memory : Essays from the Sawyer Seminar, Ann Arbor (Mich.), University of Michigan Press, , 502 p. (ISBN 978-0-472-11493-1, presentacion en linha)
  54. ↑ Stephen Salter e John Stevenson, The Working Class and Politics in Euròpa and America 1929-1945, Routledge, , 287 p. (ISBN 978-1-317-90200-3, presentacion en linha)
  55. ↑ Thomas Segal, L'enciclopèdia de l'inutil, Bouquineo (ISBN 978-2-313-00147-9, presentacion en linha)
  56. ↑ David Crowe, Oskar Schindler : The Untold Account of Hins Life, Wartime Activites, and the True Story Behind the List, Basic Books, , 800 p. (ISBN 978-0-465-00849-0, presentacion en linha)
  57. ↑ [PDF] Jean-Marie Musy (1876-1952), un ancian conselhièr federal entre renovacion nacionala e regims autoritaris Sul sit /doc.rero.ch
  58. ↑ Resolucions adoptadas per la Conferéncia internacionala del Trabalh (1919 - 2014)
  59. ↑ Jean Vanwelkenhuyzen, op. cit, p. 461.
  60. ↑ François-Emmanuel Brezet, La traca del Bismarck : Los darrièrs jorns d'un mite, EDI8, , 198 p. (ISBN 978-2-262-04324-7, presentacion en linha)
  61. ↑ Jean Vanwelkenhuyzen, op. cit, p. 468.
  62. ↑ Albert Finkelstein, Èsser o nàisser pas : cronica de l'Olocaust en Romania, Estela de la pensada, , 290 p. (ISBN 978-2-214-10354-8, presentacion en linha)
  63. ↑ Serge Berstein e Marcel Ruby, Un sègle de radicalisme, Premsas Univ. Septentrion, , 287 p. (ISBN 978-2-85939-814-9, presentacion en linha)
  64. ↑ Jean-Michel Palmièr, Weimar in Exília : The Antifascist Emigracion in Euròpa and America, Revèrs, , 852 p. (ISBN 978-1-84467-068-0, presentacion en linha)
  65. ↑ Michel Dumoulin, Léopold III, Edicions Complèxa, , 397 p. (ISBN 978-2-87027-878-9, presentacion en linha)
  66. ↑ Sabine Dullin, Istòria de l'URSS, La Descobèrta, , 128 p. (ISBN 978-2-7071-5965-6, presentacion en linha)
  67. ↑ Henry Rollet, Polonha al XXe sègle, Edicions A. Pedone, , 603 p. (ISBN 978-2-233-00147-4, presentacion en linha)
  68. ↑ Guy Pervillé, Euròpa e Africa, de 1914 a 1974, Edicions Ophrys, , 152 p. (ISBN 978-2-7080-0706-2, presentacion en linha)
  69. ↑ Kaj Muller, « las eleccions al Landsting danés », L'Euròpa novèla, panatòri. 19,‎ (presentacion en linha)
  70. ↑ Paul W. Doerr, British Foreign Policy, 1919-1939, Manchester University Press, , 291 p. (ISBN 978-0-7190-4672-8, presentacion en linha)
  71. ↑ (en) Rick Fawn e Jiří Hochman, Historical Dictionary of the Czech State, Lanham (Md.), Rowman & Littlefield, , 354 p. (ISBN 978-0-8108-5648-6, presentacion en linha)
  72. ↑ Jacques Georgel, Lo Salazarisme : istòria e bilanç, 1926-1974, panatòri. 2, Edicions Cujas, (presentacion en linha)
  73. ↑ Yves Léonard, Salazarisme & fascisme, Edicions Chandeigne, , 223 p. (ISBN 978-2-906462-23-6, presentacion en linha)
  74. ↑ Jean Vanwelkenhuyzen, op. cit, p. 26.
  75. ↑ Pierre Montagnon, Diccionari de la Segonda Guèrra Mondiala, Edicions Flammarion, , 977 p. (ISBN 978-2-7564-0378-6, presentacion en linha)
  76. ↑ Raymond Poidevin, Alemanha e lo mond al XXe sègle, Masson, (presentacion en linha)
  77. ↑ Evelyne Cohen, « la television dins las democracias. Annadas 30-annadas 1980 », Amnis,‎ (presentacion en linha)
  78. ↑ Gilbert Krebs e Gérard Schneilin, Estat e societat en Alemanha jol III Reich, Premsas Sorbona Novèla, , 299 p. (ISBN 978-2-910212-06-3, presentacion en linha)
  79. ↑ M. James Penton, Jehovah's Witnesses and the Third Reich : Sectarian Politics Under Persecution, University of Toronto Press, , 412 p. (ISBN 978-0-8020-8678-5, presentacion en linha)
  80. ↑ Monique Cara, Jean-Marc Cara, Marc de Jode, Diccionari universal de la Francmaçonariá, Larousse, , 640 p. (ISBN 978-2-03-586136-8, presentacion en linha)
  81. ↑ Marie-Bénédicte Vincent, Istòria de la societat alemanda al XXe sègle, La Descobèrta, , 130 p. (ISBN 978-2-7071-6923-5, presentacion en linha)
  82. ↑ Françoise Knopper e Alain Ruiz, Estat e nacion en Alemanha al XXe sègle, Premsas Univ. de Mirail, , 185 p. (ISBN 978-2-85816-272-7, presentacion en linha)

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

  • 1935, sus Wikimedia Commons
  • 1935, sus Wikisource

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Aquel document proven de « https://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=1935&oldid=214359855 ».