Acadèmia frisona
_Leeuwarden_NL.jpg)
| Fondacion |
|---|
| Tip | |
|---|---|
| Domeni d'activitat | |
| Sèti | |
| País | |
| Coordinadas |
| Organizacion maire | |
|---|---|
| Sit web |
L'Acadèmia frisona (en frison occidental Fryske Akademy) es estada creada en 1938. Es un institut de recèrca e de documentacion sus Frísia e sus la lenga frisona occidentala e la cultura frisonas, restacat a l'Acadèmia reiala de las arts e de las sciéncias neerlandesa. L'Acadèmia compta una seissantena de collaborators. Sul plan juridic, a l'estatut de fondacion. Son sèti es a Leeuwarden (Ljouwert en frison).
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
Tre lo XIXe sègle, als Païses Basses, dins las annadas que seguisson la barradura per Napoleon de l'universitat frisona de Franeker a l'epòca de l'ocupacion francesa, doas organizacions militan per l'emancipacion e la reconeissença de la lenga frisona occidentala a paritat amb lo neerlandés : la Societat frisona d'istòria, d'arqueologia e de lingüistica, fondada en 1827, e la Societat de lenga e de filologia frisona, dont la creacion remonta a 1844.
Es en 1938, amb lo sosten dels poders publics, qu'es creada l'Acadèmia frisona gràcias a l'engatjament de personalitats talas coma Geert Aeilco Wumkes (1869-1954), istorian, pastor, teologian e traductor en frison occidental, sustot, de la Bíblia e del Viatge del Pelegrin de John Bunyan, e de Titus Brandsma (1881-1942), autre grand nom del Movement frison: teologian catolic, filosòf, jornalista, traductor de Thérèse d'Avila e resistissent antinazi de la primièra ora, serà deportat e assassinat a Dachau.
Lo sèti de l'Acadèmia es l'Ostalariá Coulon (en frison Coulonhûs), un ostal de familha del XVIIIe sègle qu'apartenissiá un còp èra a Anthonius Coulon, arquitècte d'origina francesa eissit d'una familha de refugiats uganauds.
La lenga veïculara de l'Acadèmia es lo frison occidental (article primièr de l'Estatut de 2005). L'usatge d'autras lengas es admés.
Mission[modificar | modificar lo còdi]
L'Acadèmia a per mission la constitucion d'un còs de cercaires avent per objècte d'estudi Frísia, lo pòble frison e la cultura frisona al sens larg. Existís dels grops de trabalh dins de domenis tan variats coma la genealogia, la musicologia, l'arqueologia, la biologia... Aqueles grops se compausan per una part de scientificas, per una part d'amatrises, e son finançats per de donators privats dont lo nombre es avalorat a mai o mens 3000.
L'Acadèmia efectua egalament de trabalhs de recèrca a la demanda de tèrç - lo governament provincial frison per exemple.
Activitats[modificar | modificar lo còdi]
Las activitats de l'Acadèmia son despartidas en tres seccions:
L'Acadèmia a elaborat un sistèma d'informacion historico-geografica (HISGIS) aliant cadastre e autres informacions sus l'istòria de Frísia.
Collabòra egalament al projècte Mercator, la ret d'informacion sus las lengas minoritàrias de l'Union Europèa. A aquel títol, abriga lo Centre europèu pel multilingüisme e l'aprendissatge de las lengas, cofinancé per la província de Frísia e la vila de Leeuwarden. Aquel centre trabalha en estrecha collaboracion amb quatre autres instituts de recèrca en Catalonha, a País de Galas, en Ongria e en Suècia.
En , l'Acadèmia aculhís lo 14e congrès d'Euralex, l'Associacion europèa de lexicografia, consacrat principalament a la lexicografia de las lengas minoritàrias.
L'Acadèmia frisona entreten egalament de contactes amb d'institucions similaras endacòm mai en Euròpa. Collabòra per exemple aec l'Acadèmia de la lenga basca (Euskaltzaindia), amb la quala a signat un acòrdi de cooperacion e organiza de seminaris, conferéncias, talhièrs, congrèsses, etc. sus las lengas minoritàrias. Las doas acadèmias an entreprés de regropar dins una ret las acadèmias de lengas minoritàrias de l'Union Europèa[1].
Lexicografia[modificar | modificar lo còdi]
Lo pionièr de la lexicografia frisona es lo pastor Joast Hiddes Halbertsma (1789-1869), autor del Lexicon Frisicum, que foguèt publicat a títol postum en 1872 per son filh Tsjalling Halbertsma. En 1879, las autoritats provincialas frisonas decidiguèron de sostenir lo projècte de Diccionari frison occidental (Friesch Woordenboek) plaçat jos la direccion de Waling Dykstra (1821-1914). Aquel obratge, dont la publicacion s'espandiguèt de 1900 a 1911, faguèt pas pasmens pas l'unanimitat. Après la creacion de l'Acadèmia frisona en 1938, un projècte novèl de diccionari englobant a l'encòp lo còrpus del diccionari de Halbertsma e lo del Friesch Woordenboek espeliguèt.
En 2016, l'Acadèmia es engatjada dins mantun projècte :
- lo Diccionari de la lenga frisona (en frison Wurdboek fan de Fryske Taal, en compendi WFT) en 22 volums de 400 paginas cadun. Sa redaccion a començat en 1960. Lo debat a l'entorn de la causida de la métalangue (frison occidental o neerlandés) balhèt luòc a de vivas controvèrsias que retardèron las òbras de redaccion, e lo primièr tòm pareguèt fin finala en 1984. L'obratge cobrís lo periòde 1800-1975. Las definicions dels mots son en neerlandés e acompanhadas de citacions. La causida del neerlandés coma métalangue en fach un obratge ibrid, a mièg camin entre lo diccionari explicatiu e lo diccionari traductif. Pel jòc de las citacions, lo WFT emplenèt egalament un ròtle de "musèu" o de miralh de la lenga e de la societat frisonas. L'informatizacion a permés una acceleracion de las òbras. Dempuèi 2010, lo WFT es egalament disponible en linha.
- lo pichon diccionari frison occidental
- lo diccionari del dialècte de la comuna d'It Bilt (en neerlandés Het Bildt)
- lo diccionari del dialècte de Hylpen (en neerlandés Hindeloopen)
- lo diccionari del dialècte de l'illa d'Amelân (en neerlandés Ameland)
L'Acadèmia a egalament publicat de diccionaris bilingües:
- un diccionari frison occidental-neerlandés e neerlandés-frison occidental:
J. W. Zantema e W. Vissar Frysk-Nederlândsk/Nederlândsk-Frysk Wurdboek (2 tòms de 1220 e 920 paginas), A.J. Osinga Uitgeverij, Drachten/Ljouwert 1984
- un diccionari frison occidental-anglés e anglés-frison occidental:
Anne Dykstra Frysk-Ingelsk Wurdboek, Afûk & Fryske Akademy, Ljouwert 2000.
Demest los autres projèctes lexicografics de l'Acadèmia figuran la publicacion d'un thésaurus bilingüe frison occidental-neerlandés e l'edicion complèta de las òbras lexicograficas de J. H. Halbertsma. Enfin, la redaccion de dos diccionaris istorics, pertocant l'un l'ancian frison (XIe-XVIe sègle) e l'autre lo mejan frison (XVIIe-XVIIIe sègle), es egalament considerada.
Autras publicacions[modificar | modificar lo còdi]
Independentament de sas òbras dins lo domeni de la lexicografia, l'Acadèmia frisona publica egalament de revistas, dels obratges scientifics (mai d'un milièr a aquel jorn) e dels rapòrts en frison occidental, en neerlandés e dins divèrsas lengas estrangièras.
La revista trimestrala en lenga frisona occidentala It Beaken existís dempuèi la creacion de l'Acadèmia. Es consacrada principalament a l'istòria, a la lenga, a la literatura e a la sociologia. L'Acadèmia edita egalament, en collaboracion amb la Societat frisona, la revista bilingua (frison-neerlandés) De Vrije Fries, fondada en 1839.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- (fy) « Mercator Frysk », sus Mercator Research Centre (consultat lo ).
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- Marja Mulder e Bertus Mulder De miskende taaiheid fan it frysk, Friese Pers Boekerij, Ljouwert/Leeuwarden 2008
- Lo present article es egalament basat sus las informacions figurant sul sit de l'Acadèmia (veire ligam çai jos).
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Tresoar, centre de l'istòria e de la literatura frisonas.
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
- (en) Sit oficial
- Thússide fan de Fryske Akademy - sit oficial de l'Acadèmia frisona (trilingüe frison occidental, neerlandés e anglés)
- (fy) « Mercator Frysk », sus Mercator Research Centre (consultat lo )
- Organisme fondat en 1938
- Organisme d'ensenhament e de promocion lingüistica
- Autoritat lingüistica normativa
- Acadèmia de las sciéncias
- Societat sabenta en Euròpa
- Societat sabenta als Païses Basses
- Acadèmia reiala neerlandesa de las arts e de las sciéncias
- Lenga als Païses Basses
- Lenga frisona occidentala
- Lenga frisona
- Cultura dins la província de Frísia
- Leeuwarden