Los membres del Congrès permanent de la lenga occitana
Aprene
APRENE, creat lo 26 de febrièr de 1995 a Montpelhièr, enregistrat al Journal Oficial de la Republica Francesa lo 19 d'abril de 1995, es jos convencion amb lo ministèri de l'Educacion nacionala dempuèi lo 6 de mai de 1996. Es matriculat al Repertòri Nacional dels Establiments jol n°034 2007X. Es afiliat a l'Institut Superior de las Lengas de la Republica Francesa, pel biais d'una convencion ne data del 15 d'octobre de 1997. Creat en 1997, l'ISLRF regropa atal las cinc rets d'escòlas immersivas en lengas regionalas per la mesa en plaça de la formacion de sos ensenhaires. Aquelas cinc rets son ABCM-Zweisprachigkeit per l'alsacian/mosellan, Seaska pel basc, Diwan pel breton, Bressola pel catalan e Calandreta per l'occitan.
Dempuèi lo 28 de julhet de 1997, una convencion ligava aquel establiment d'ensenhament superior amb lo ministèri de l'Educacion Nacionala. A causa de la reforma dicha de "mastérisation", doas novèlas convencions son estadas redigidas en 2011 amb lo ministèri de l'Ensenhament Superior d'una part e amb lo ministèri de l'Educacion nacionala d'autra part. Lo caractèr net dels establiments qu'emplegan aqueles ensenhaires es l'accès dels escolans al bilingüisme gràcias a l'immersion en lenga regionala. Lo de las escòlas Calandretas es definit per la carta de Calandreta. Aquel caractèr net, de natura cognitiva (puèi que condutz a l'aquisicion de competéncias lingüisticas suplementàrias de la part dels escolans) e de natura pedagogica (puèi qu'indusís una actitud pedagogica adaptada) engendra d'especificitats que devon èsser presas en compte pendent la formacion dels ensenhaires.
L'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (IEO)
L'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (A.I.E.O.) a per objectiu de favorizar e coordinar las recèrcas scientificas dins lo domeni dels estudis occitans. A atal per vocacion d'amassar, en defòra de tota doctrina o tendéncia, totes los que se consacran a aquelas recèrcas dins lo mond entièr, que sián medievalistas o modernistas, lingüistas o literaris, istorians, antropològs, musicològs…, que considèran los problèmas de la lenga e de la literatura d'òc en eles meteisses o dins lors rapòrts amb lor environament cultural e social. L'Associacion es un luòc de rencontre e de dialòg entre de disciplinas relevant de l'ensemble de las sciéncias umanas e socialas.
L'istòria de l'AIEO comença en 1981. Mas coma de just, es precedida d'una preïstòria. Dempuèi 1955, los cercaires que pertot dins lo mond trabalhavan sus la matèria occitana avián pres la costuma informala de s'amassar cada tres ans dins una vila del Miègjorn de França (Avinhon, Ais, Bordèu, Niça, Montpelhièr, Monteleimar...) dins l'encastre de Congrès de Lenga e literatura d'òc e d'estudis francoprovençals. En 1981, aquel Congrès se ten en Belgica, a Lièja, e es aquela annada qu'es decidida la creacion d'una associacion avent per objectiu la promocion dels estudis occitans dins l'ensemble de las disciplinas de las sciéncias socialas e umanas, e amassant d'una part los universitaris trabalhant dins aquelas disciplinas, d'autra part de las non-universitàrias avent fach pròva de lor competéncia. Es alara adoptat lo principi de rencontres regulars, que s'agisca de congrès tria-annals, (nòu entre 1984 e 2008) o de collòquis intermediaris o jornadas d'estudi sus de problematicas cibladas (nòu dempuèi 1983). Es egalament adoptat lo principi d'una colleccion de publicacions scientificas, tèsis o edicions de tèxtes occitans.
L'Associacion a d'un autre costat publicat mantun bulletin, 14 a aquel jorn, consacrats siá a far lo ponch sus tal camp de recèrcas (sociolingüistica, literatura medievala, literatura occitana en general...), siá a presentar la bibliografia scientifica dels aderents de l'associacion. Los congrèsses tria-annals se debanan l'estiu siá dins una vila del Miègjorn de França siá dins una vila universitària estrangièra.
Centres de formacion professionala en occitan
L'objectiu principal de la ret dels Centres de formacion professionala en occitan (CFPOC) es de desvolopar l'apropriacion de la cultura e de la lenga occitanas en organizant de corses, dels estagis. La ret de las CFPO òbra dempuèi mantuna annada al benefici dels publics en dificultat d'insercion professionala per la mesa en plaça d'accions de formacion sus mantun bacin d'emplec.
Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura
Lo Centre internacional de recèrca e documentacion occitanas (CIRDÒC – Institut occitan de cultura) es estat creat en 2019 jos la forma d'un establiment public de cooperacion culturala a vocacion nacionala e internacionala per l'Estat (Ministèri de la Cultura), las Regions Occitània e Novèla Aquitània, la Vila de Besièrs, los Departaments d'Erau, de Pirenèus Atlantics e d'Aude, las comunautats d'aglomeracion de Pau-Bearn-Pirenèus e Besièrs-Mediterranèa.
Las nòus institucions publicas fondatrises an decidit de fusionar las missions, los mestièrs e expertesas de dos organismes precedents qu'an marcat lo desvolopament de l'accion publica al benefici de la lenga e de la cultura occitanas, l'Institut occitan Aquitània e lo Centre interregional de desvolopament de l'occitan.
La creacion d'un organisme novèl, jos la forma d'un EPCC fondat pel Ministèri de la Cultura, los conselhs regionals d'Occitània e de Novèla Aquitània, la Vila de Besièrs, los conselhs departamentals d'Erau, de Pirenèus Atlantics, d'Aude e las comunautats d'aglomeracion de Pau-Bearn-Pirenèus e de Besièrs-Mediterranèa representa una oportunitat dins l'elaboracion e la començada de las politicas publicas al benefici de la diversitat culturala en general, de la preservacion e del desvolopament de la cultura occitana dins lo mond del sègle XXI en particular.
Lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura es l'organisme public a vocacion nacionala e internacionala cargat de la salvagarda, de la coneissença e de la promocion de la cultura occitana.
A sustot per mission :
- d'amassar, produire, difusar las ressorsas e los sabers del domeni occitan dins una mirada enciclopedica, de contribuïr al desvolopament de las coneissenças e a lor difusion al plan nacional e internacional ;
- d'obrar a la conservacion del patrimòni artistic, scientific e documentari en lenga occitana, en particular per la gestion e lo desvolopament d'una colleccion publica de referéncia nacionala e internacionala dins son domeni per crompa, recepcion de dons, legats e depaus dins l'encastre d'una politica d'aquisicion definida dins son projècte d'establiment ;
- de contribuïr al debat d'idèa, al dialòg intercultural e a l'accès de totes als sabers e a la creacion artistica per d'accions de programacion événementielle e una ofèrta de servicis e de practicas culturalas dins e fòra de sos locals ;
- de participar al desvolopament e a la promocion del territòri per d'accions culturalas, toristicas, d'innovacion e de desvolopament de la recèrca ;
- d'obrar a la preservacion e a la transmission del patrimòni literari, artistic, e del patrimòni etnologic e immaterial de l'espaci occitan ;
- de contribuïr a la preservacion e a la promocion de la diversitat de las expressions culturalas occitanas dins una mirada de promocion del dialòg intercultural e de desvolopament de la cooperacion internacionala en matèria de cultura.
Lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura es egalament destinat a animar la cooperacion entre las collectivitats territorialas, lors gropaments e l'Estat qu'exercisson una competéncia partejada en matèria culturala e en matèria de promocion de las lengas de França. Es en particular un dels espleches de la cooperacion interregionala, anciana e estructurada entre mantuna region de l'espaci occitan en França e en Euròpa.
Las colleccions, servicis e mejans de l'establiment son desplegats sus diferents sits e pòls de competéncias, en gestion dirècta o dins l'encastre d'una politica de cooperacion amb d'organismes associats.
Las accions del CIRDÒC – Institut occitan de Cultura s'articulan entre los dos grands pòls de competéncias e mestièrs eretats dels establiments dont repren las missions (Centre internacional de documentacion occitana puèi Centre interregional de desvolopament de l'occitan de 1975 a 2017 e Institut occitan Aquitània de 1996 a 2017), a saber :
- un centre de ressorsas enciclopedica de referéncia nacionala e internacionala assegurant un servici public d'informacion e de documentacion tot en perseguissent sa mission de conservatòri de las expressions culturalas, scientificas, politicas e socialas occitanas ;
- un esplech de cooperacion, d'engenhariá de projècte e d'articulacion de las politicas publicas per las collectivitats aderentas e d'acompanhament dels actors institucionals, professionals e associatius agissent pel desvolopament de las practicas e expressions occitanas al près de la societat actuala.
La Confederacion Calandreta
La Confederacion Calandreta – Ensenhament laïc immersiu occitan a per objècte de sostenir e promòure la lenga e la cultura occitanas per l'accion de las calandretas, establiments d'ensenhament laïca, bastissent lo bilingüisme occitan-francés per immersion ne referéncia a la Carta dicha “Carta Calandreta”. La confederacion assegura la coordinacion de l'ensemble de las estructuras Calandreta, la coesion del movement e la conformitat dels establiments a la Carta.
Los mejans d'accion de la confederacion son sustot l'organizacion e la gestion d'establiments escolars e paraescolars, l'edicion de libres e publicacions, l'organizacion d'exposicions, de congrèsses, de conferéncias e d'espectacles, la formacion. La Confederacion Calandreta es mandatada per las associacions localas Calandreta gestionàrias d'establiments e lors federacions, per èsser lor representant coma interlocutor e partenari dels poders publics. Es associada a las negociacions menadas e als acòrdis concluses per las associacions localas e lors federacions a lors nivèls de responsabilitat e es sola abilitada per menar totas negociacions e conclure totes acòrdis als nivèls de responsabilitat superiors. La confederacion es sola abilitada a menar, en relacion amb las federacions regionalas, las negociacions portant suls efectius, lo nombre de pòstas e lo projècte educatiu dels establiments Calandreta.
La confederacion garantiguèt l'identitat Calandreta. Acòrda son agradança a las associacions préfiguratives d'establiments d'ensenhament Calandreta, als establiments d'ensenhament Calandreta e a las associacions localas que los gerisson, a lors federacions e a tota estructura dont la creacion fariá besonh per concórrer a l'objècte de l'associacion. Aquela agradança confederala es contractuala e ligat a la qualitat de membre de drech de la confederacion :
- implica lo drech d'utilizar lo nom “ Calandreta ” e de recebre l'ajuda de l'ensemble del movement Calandreta ;
- implica lo dever de participar a las reünions, congrèsses e comissions meses en plaça per la confederacion e las federacions, aital coma lo de se sometre al contraròtle e a la regulacion de la confederacion.
La Ciutat
La Ciutat creativa de la cultura bearnesa es un tèrçlòc dins los quartièrs del Hédas e dels Mercats, a Pau, en Bearn, e dins lo Mond.
« la Ciutat » es primièr un desfís, puèi una idèa, enfin dels luòcs.
- Un desfís lançat per l'Aglomeracion Pau Bearn Pirenèus per escriure lo projècte d'un tèrçlòc bearnés en plen centre-vila.
- Una idèa portada per un collectiu d'un trentenat d'estructuras per far viure de faiçon dobèrta e creativa la lenga e la cultura.
- De luòcs portats per un modèl economic, un programa d'activitats, un mòde de governament e un modèl juridic innovants.
« la Ciutat » es una aventura granda, un desfís e una escomesa per deman, una escomesa dins lo qual nòstra lenga e nòstra cultura son uèi indispensablas. La Ciutat a pas solament l'ambicion de far viure nòstra lenga e nòstra cultura mas vòl bastir per l'intelligéncia collectiva, per la cooperacion, una alteritat culturala e lingüistica dinamica, radianta e aculhenta.
Es una responsabilitat istorica : la responsabilitat d'irrigar nòstre territòri de çò que nos sèm per o rendre mai fòrt, mai viu, fisant, gaujós e dobèrt. Luènh dels replecs estructurals e de las dissensions, aquela ambicion, la bastirem pas que collectivament. Volèm que cadun i pòsca contribuïr, d'ont que venga dins lo respècte de son etica, sas identitats, sas valors, sos objectius, son caractèr net e son autonomia, a la mesura de sos mejans dins un vam solidari e soscat.
Desiram transmetre, partejar, balhar çò que nos avèm en mai precioses : nòstra lenga e nòstra cultura, e aquò, amb lo mai grand nombre, sens distincion. Reivindicam una dignitat. Aquela dignitat d'una identitat rica, dobèrta e inclusiva, se viu en parlant, en escrivent, en legissent, en cantant, en dançant, en contant, en manjant, en bevent, en creant e en partejant de luòcs, dels moments, de las iniciativas. Es dins o far amassa qu'aquela identitat vegèt e viurà.
Òc, imaginam lo retorn de la lenga dins l'espaci public, mas pas solament. La Ciutat deu èsser un esplech per sostenir e desvolopar las iniciativas culturalas, economicas, socialas e solidàrias que pòrtan e son portadas per nòstra cultura.
La Ciutat es un luòc que posa dins nòstra Istòria, sustot dins las Fors de Bearn fondats sus la nocion de pacte, per recebre, cooperar, experimentar, crear. Es una plaça publica, dobèrta, un fòrum ont lo drech de « ciutat » (citat) se parteja amb fòrça e dignitat. Pasmens, la Ciutat es pas qu'un luòc : es tanben e sustot una utopia coconstruite venent realitat, un cambiament de dimension, una èrsa collectiva, una necessitat urgenta. Es ara o jamai de far amassa e se pòt esperar qu'aquel grand obrador cooperatiu eissamarà amb bonaür dins los autres païses d'Occitània.
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO)
L'Institut d'estudis occitans - IEO es una associacion creada en 1944. Sa tòca es la continuitat e lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas dins l'ensemble de son aira territoriala. Per assegurar aquel objectiu, l'IEO s'emplega cada jorn a obtenir una plaça mai importanta per l'occitan dins la vida publica, los mèdias e l'ensenhament. L'IEO, es egalament l'accion quotidiana de cada aderent per que la cultura occitana siá l'expression d'una cultura viva e contemporanèa, creatritz e innovairitz, qu'assumís egalament son istòria. Al jorn d'uèi, l'IEO a 1 500 aderents e 40 emplegat que trabalhan dins las diferentas associacions federalas de la ret de l'IEO, qu'es partejat en 28 seccions departamentalas e 7 seccions regionalas federadas. En mai, mantun sector, associacions o membres de l'IEO s'ocupan d'activitats especificas.
- socializacion / comunicacion : brocadura L'occitan ques aquò ?, labèl Òc per l'occitan (valorizacion de l'emplec de la lenga dins l'economia), Paginères occitanas (annuari occitan), Lo servici de l'emplec (mesa en relacion dels cercaires d'emplecs e de las entrepresas) ; participacion a Anem Òc (plataforma reivindicativa per la mesa en plaça d'una politica lingüistica).
- servici lingüistic : servici del patrimòni lingüistic (informacion, recèrcas toponimicas, ajuda a la mesa en plaça d'una senhaletica bilingua).
- cors pels adults : campanha de promocion dels corses d'occitan, creacion d'un labèl de qualitat (PARLESC).
- sector libre : IEO-IDECO es lo sector d'edicion e de difusion de l'Institut d'Estudis Occitans, qu'assegura la màger part de la produccion occitana. Mantuna seccion departamentala e regionala desvolopa egalament una activitat d'edicion.
L'IEO es una associacion lei 1901 reconeguda d'utilitat publica (1949) e aprovada Jeunesse e educacion populara (1986). Es membre de la Ret Europèa de Promocion de la Diversitat Lingüistica (NPLD), del Comitat Francés de las Lengas Mens Espandidas (EBLUL-França) e dels Rencontres Interregionals, qu'amassan de representants de las diferentas lengas de França.
Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc (FELCO)
Creada en 1987, la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc regropa las associacions regionalas d'ensenhaires d'occitan de l'Educacion nacionala. Aquelas associacions son obèrtas a tota persona que trabalha a la transmission de la lenga e de la cultura occitanas de la mairala a l'universitat.
L'ensenhament de l'occitan s'adreça a totes : permet de desvolopar d'aptituds intellectualas, lingüisticas e culturalas, la mestresa del lengatge en general, del francés en particular, las aptituds als aprendissatges de las lengas, tot en preparant los escolans a assumir de las identitats a mantun nivèl, pluralas e complementàrias, dins lor environament pròche o mai luènh. Los apòrts de la cultura occitana contribuïsson a una coneissença melhora e compreneson de França dins totas sas compausantas. Uèi, los estudis d'occitan an de mercats professionals de mai en mai variats.
La FELCO ausís donc melhorar las condicions d'ensenhament, tant pels escolans que pels ensenhaires, e desvolopar aquel ensenhament a totes los nivèls segon tres aisses : la sensibilizacion-iniciacion per totes, l'ensenhament opcional de lenga e cultura, l'ensenhament bilingüe francés-occitan. Mai largament, la FELCO prepausa d'integrar dins lo sòcle comun de las coneissenças e de las competéncias relativas a las lengas e culturas istoricas de França.
Coma associacion professionala, la FELCO es interlocutritz del ministèri de l'Educacion nacionala : reclama una vertadièra ofèrta d'ensenhament de l'occitan se prement dels mejans e dels tèxtes oficials adaptats. La FELCO es egalament en ligam amb las collectivitats territorialas que sostenon la transmission de la lenga e de la cultura d'Òc. A participat a la coordinacion Anem Òc ! d'associacions culturalas de promocion de l'occitan.
Al plan general, l'accion de la FELCO se plaça dins l'encastre de la Convencion de l'Unesco sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas ratificada per França lo 18 de decembre de 2006. La F.E.L.C.O es membre de la FLAREP (Federacion per las Lengas Regionalas dins l'Ensenhament Public) e de l'APLV (Associacion dels Professors de Lengas Vivas).
Novelum - IEO Perigòrd
Novelum es una associacion lei de 1901. S'agiguèt de la seccion peiregordina de l'Institut d'Estudis Occitans, associacion reconeguda d'utilitat publica, sostenguda pel departament de Dordonha. Novelum a per tòca la promocion e la coneissença de la cultura occitana, e la practica de l'occitan, partida integranta de nòstre patrimòni cultural. Sa zòna geografica d'activitat es principalament Peirigòrd, mas s'espandís pontualament en delà, en collaboracion amb las autras seccions de l'IEO, e d'autres partenaris.
Edicion : L'edicion de libres e de disques sus la lenga e la cultura occitanas aital coma Paraulas de Novelum nòstra revista trimestrala.
Aprendissatge : l'aprendissatge de la lenga, per la publicacion de material pedagogic e l'organizacion d'estagis, de talhièrs, de corses.
Socializacion : èsser al servici de la lenga e de la cultura occitanas, per facilitar la coneissença de la cultura occitana e l'usatge de la lenga : socializacion de las formas occitanas dels noms de luòcs, traduccions,conferéncias,..
Recèrca : la recèrca, pel collectatge de las tradicions popularas, los estudis dels noms de luòcs e de personas, dels tèxtes ancians, l'istorian e l'organizacion de collòquis.
Òc-Bi
Òc-Bi es l'associacion pel bilingüisme francés-occitan dins l'ensenhament public.
L'associacion amassèt de parents e dels ensenhaires per tal de desvolopar l'ensenhament en doas lengas : francés e occitan.
Òc-Bi trabalha en associacion amb l'Educacion nacionala, per convencion amb l'OPLO (Ofici Public de la Lenga Occitana) per las regions Novèla Aquitània e Occitània Pirenèus-Mediterranèa e mantun departament. L'associacion a per mission d'obrar sus l'ensemble de las acadèmias concernidas per la lenga occitana. Òc-Bi aderís a la FLAREP (Federacion per las Lengas Regionalas dins l'Ensenhament Public)
Ostal del Telh
Un luòc de ressorsas : l'Ostal del Telh es una librariá occitana multimèdia, una sala de reünion equipada, un luòc de repeticions, d'espectacles per de pichonas formas artisticas, una mediatèca fisica e numerica, un centre de formacion professionala. Mas tanben dels burèus associatius, dels corses de lenga o de cosina, de las animacions, de las exposicions, un quadre de trabalh pels individús e organismes qu'òbran al desvolopament de la cultura occitana, una possibilitat de trabalh collaboratiu e de conselh de consultants, dels rencontres.
Un luòc de rencontres : la cultura occitana es intimament ligada a de practicas culturalas e artisticas constitutivas de nòstres territòris : cant, conte, musica, dança, literatura, etc. L'un dels objectius d'Ostal del telh es de metre endavant aquelas practicas en favorizant los rencontres entre lo public & los actors de la cultura occitana (artistas, associacions, calandretas,...) dins un esperit de despartiment e d'obertura. La dimension intergeneracionala es egalament presenta dins lo projècte de l'Ostal del telh : en remetent al gost del jorn lo patrimòni oral de nòstres territòris, dins una demarcha modèrna e grand public, l'Ostal del telh permet de téisser de ligams fòrts entre los joves e nòstres ancians.
Un luòc cargat d'istòria : reabilitat en 2018 per la Vila d'Orlhac, l'Ostal del Telh abriga dempuèi 2018 un desenat d'associacions e d'organismes occitans amassats dins l'ACEOC. Son nom novèl, l'Ostal del telh, “l'Ostal del telh” en occitan, s'inspira del que los Orlhagueses an emplegat pendent de decennias. Lo Claus Deltheil es situat dins l'ancian vilatge de Lescudilliers, dont lo nom de luòc ven de l'occitan l'escudelièr, “lo vaisselièr”. Puslèu qu'un mòble, aquel mot deviá designar una tèrra ont se trobava de nombroses tèstes de terralhas : dins aquela zòna, l'ocupacion gallo-romana es estada densa, coma o mòstra la descobèrta, en 1977, del temple d'Aron, a qualques centenas de mètres d'ailà.
