Sud Oèst

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Sud Oèst
Image illustrative de l’article Sud Ouest

País Drapeau de la France França
Lenga Francés
Periodicitat Quotidian
Genre Premsa regionala
Difusion 204 993 èx. (2022)
Data de fondacion 1944
Vila d'edicion Bordèu

Redactor en cap Flòra Galaud
ISSN 1760-6454
Sit web www.sudouest.fr

Sud Oèst èst un quotidian regional francés, dont lo sèti se situa cai dels Queyries dins lo quartièr de la Bastida a Bordèu (Gironda). Per sa difusion, es lo segond quotidian regional francés amb una difusion totala de 219 000 exemplars, darrièr Oèst-França que difusa 780 000 exemplars[1]. Apartenís al Grop Sud Oèst (GSO).

Principal quotidian del Sud-oèst de França, sas setze[2] edicions son difusadas dins sèt departaments de la region Novèla Aquitània (Charenta, Charenta Maritima, Dordonha, Gironda, Landas, Òlt e Garona e Pirenèus Atlantics).

Istoric[modificar | modificar lo còdi]

En 1944, Jacques Lemoîne[3] crèa Sud Oèst, que succedís a La Pichona Gironda, aquesta devent èsser dissolguda a causa de las ordenanças de 1944 sus la libertat de la premsa. Lo numèro 1, difusat unicament a Bordèu, es tirat a 76 000 exemplars. En 1947, Sud-oèst monta sa primièra campanha promocionala amb l'aficha La Semenaira de Paul Colin.

Tre sas debutas, afronta la concurréncia del quotidian regional Las Novèlas de Bordèu e del Sud-oèst, present dins Gironda e mantun departament dels alentorns dempuèi 1944, amb lo sosten del grop de premsa comunista de l'Union francesa de l'informacion, mas qu'a cessat de paréisser en 1956.

En 1948, dels jornalistas e fotografs professionals van pauc a cha pauc afortir sus plaça la ret de correspondents locals, creant atal las primièras agéncias departamentalas. En 1949, Sud-oèst Dimenge es lançat[4]. Lo numèro 1 es tirat a 40 000 exemplars[4]. L'objectiu de Jacques Lemoîne : ofrir als legidors un jornal del seten jorn, mono-edicion, portant un alen jornalistic diferent, mai revista que quotidian. Lo jornal a qualques dificultats a s'impausar mas i capitarà : « l'edicion mai polida de la setmana a pres las ciutadèlas una a una », se regaudís en 1964 Jacques Lemoine, alara son director-redactor en cap[4].

En 1956, Agen ven la primièra agéncia departamentala, dont lo responsable a autoritat sus totes los jornalistas e correspondents ne pòsta dins sa zòna d'edicion.

Annadas 1960[modificar | modificar lo còdi]

En 1962, Sud-oèst efectua sa primièra experiéncia de descentralizacion de sasida dels tèxtes a Aush, per bendas perforadas. En 1963, Sud-oèst dintra dins lo capital de França-La Republica Novèla de Bordèu e del Sud Oèst. Aquel quotidian bordalés difusa alara 110 370 exemplars e emplega 350 personas.

En 1966, Henri Amouroux succedís a Paul Counord al pòst de redactor en cap.

Lo , Pierre Dumas defunta, reportar-jornalista a Sud-oèst pendent de nombrosas annadas, ancian redactor a La Pichona Gironda.

En 1968, Jacques Lemoîne defunta a son torn. Son esposa, Éliette[5], ven president-director general. Las edicions de Tarn, d'Òlt e de Pirenèus Nauts son suprimidas. Dins lo meteis temps, La Dépêche du Midi se retira de Pirenèus Atlantics, de Landas e de la zòna oèst d'Òlt e Garona.

En 1969, edicion per edicion, los secretaris d'edicion son transferits del sèti dins los departaments. Lo movement amorsat a Pau per l'edicion de Bearn s'acabarà dètz ans mai tard a Engolesme per l'edicion de Charenta.

Annadas 1970[modificar | modificar lo còdi]

Lo , debuta d'una grava de 26 jorns a l'estampariá de Sud-oèst. En mai, lo prèmi Albert-Londres es decernit a Jean-Claude Guillebaud, grand reportaire. Aquel prètz internacional recompensa lo reportatge melhor o article publicat per l'ensemble de la premsa francesa.

En 1974, après la partença de Henri Amouroux, Jean-François Lemoîne ven director general de la SAPESO (Societat anonima de premsa e d'edicion del sud-oèst), e Francis Piganeau es nommat redactor en cap.

En 1975, creacion del « Quasèrn espòrts » del diluns.

En 1976, lo prèmi Albert-Londres es decernit a Pierre Veilletet, grand reportaire.

En 1977, las edicions Tarn e Garona e Nauta Garona son suprimidas.

En 1978, dos rotativas Wifag son mesas en produccion. Passatge a l'ofset lo ser meteis del primièr torn de las eleccions legislativas. Es pauc a cha pauc la fin de la composicion cauda e del plomb.

En 1979, Sud-oèst Dimenge passa al format tabloïd.

Annadas 1980[modificar | modificar lo còdi]

En 1982, Jean Ladoire es nommat redactor en cap. La meteissa annada, la primièra operacion de publicitat-promocion es realizada.

En 1983, los servicis de Publicitat s'installan carrièra Margaux a Bordèu. Creacion de « Sud-oèst Solidaritat ».

En 1984, la rubrica « lo pedon de Bordèu » es creada. Sortida del Sud Oèst novèl, amb un logo novèl e sens tiret, eissit d'una reforma rédactionnelle e grafica. André Abadie es nommat redactor en cap.

En 1985, la quadrichromie es d'ara enlà quotidianament possibla.

En 1986, constitucion de la Societat del grop Sud-oèst, societat de management del grop. Rejoveniment de la presentacion de Sud Oèst Dimenge.

En 1987, un decopatge novèl en cinc edicions de la zòna de la Comunautat urbana de Bordèu (CUB).

En 1988, la caravana fa son aparicion. Pendent mantuna annada, regarà los diferents quartièrs de Bordèu e son aglomeracion.

En 1989, Sud-oèst passa lo cap dels 400 000 exemplars e ven lo segond quotidian regional francés. André Abadie es nommat al pòst de Director General.

Annadas 1990[modificar | modificar lo còdi]

En 1990, lo Prèmi Albert-Londres es decernit a Yves Harté, grand reportaire a Sud-oèst. Fin de la Di-litho : las edicions de Dordonha son las darrièras a èsser tiradas en ofset.

En 1991, l'acòrdi « Novèlas Tecnicas » amb los sindicats SNJ e CFDT dels jornalistas es signat. Jean-François Lemoine, vengut president-director general, es nafrat dins un accident de la rota qu'o daissa tetraplegica. Se farà bastir de 1994 a 1998 un ostal adaptat a son andicap per l'arquitècte Rem Koolhaas, sus las nautors de Floirac. Sud-oèst Dimenge difusa lo suplement TV Setmanièr, editat per Hachette.

En 1992, Lançament de « Kaspa Ta Vida ».

En 1993, Pierre Jeantet es nommat director general de Sud-oèst. Joël Aubert ven director de la redaccion.

En 1994, Sud-oèst barra pendent cinc jorns, en seguida de la decision presa per la direccion generala alara en conflicte amb la FILPAC-CGT. Los quotidians e los setmanièrs del Grop Sud Oèst celèbran lors cinquanta ans aquela meteissa annada. Lo , publicacion de « l'album del futur ». Los jornals del grop son meses jos film plastica pels abonats.

En 1995, lo suplement « Espòrt Sud Oèst » es départementalisé cada diluns.

En 1996, la totalitat de la mesa en pagina de Sud-oèst es d'ara enlà efectuada sus ecran. Passatge a doas edicions (Nòrd e Sud) de Sud Oèst Dimenge. Lo sit web del jornal es creat.

En 1997, regropament de la 22e C e D (Bordèu Riba Esquèrra Sud) e creacion de la 21e M (Medòc). Lançament lo 1er abril del suplement economic « Sud-oèst Éco », mesadièr difusat dins Gironda.

L'11 , lo suplement Fémina, realizat en collaboracion amb Hachette e vendut amb Sud-oèst Dimenge e TV Setmanièr, es lançat.

Lo , lo conselh d'administracion de la SAPESO decidís a l'unanimitat lo lançament d'un centre novèl d'impression. Lo Conselh de la Comunautat urbana de Bordèu vòta a l'unanimitat la cession a Sud Oèst d'un terren sus la riba drecha, cai de Brazza, ont serà bastit lo centre novèl d'impression. Joël Aubert es nommat director general adjonch e Jean-Paul Brunel director de la redaccion.

Annadas 2000[modificar | modificar lo còdi]

En 2000, Jean-Paul Brunel es nommat director de la redaccion, Patrick Venries es nommat redactor en cap de Sud-oèst e Yves Harté redactor en cap de Sud-oèst Dimenge. Lo , Jean-François Lemoîne pausa la primièra pèira del futur centre d'impression, en preséncia de Georges Peyronne, prefècte de la region Aquitània, Alain Juppé, deputat-cònsol màger de Bordèu, Alain Rousset, president del Conselh regional d'Aquitània e Philippe Madrelle, president del Conselh general de Gironda. Lo , lançament del quasèrn setmanièr de pichonas anóncias.

En 2001, Jean-François Lemoîne defunta lo [6]. Lo , Pierre Jeantet ven president-director general de Sud-oèst. Lo , debuta de la produccion sus rotativa situada cai de Brazza. Lo , una segonda rotativa es mesa en rota al novèl Centre d'impression. Lo , las rotativas de la carrièra de Cheverus foncionan pel darrièr còp. L'endeman, l'ensemble de la produccion es d'ara enlà assegurat cai de Brazza, riba drecha a Bordèu.

En 2002, renouvèlement de la formula editoriala amb un format reduch (42 x 28,9 cm) e un grafisme modificat. L'ofèrta de lectura se vòl mai complèta e variada, amb una paginacion mai plegadissa e una qualitat melhora d'impression. Lo , Sud Oèst e lo grop Sud Oèst empòrtan lo prètz del melhor quotidian regional e lo Grand prèmi dels mèdias de l'annada, decernits per una jurada de professional dels mèdias e de la comunicacion amassat pel setmanièr CB News. Pierre Jeantet e Jean-Paul Brunel recebon los trofèus pendent una recepcion a París. En , Sud-oèst ofèrta a sos legidors 22 edicions quotidianas.

En 2003, Catherine Dubourg es nommada directritz generala de Sud-oèst.

Lo , una cinquena edicion de Sud Oèst Dimenge es lançada. Lo 1er octobre, lançament de la 23e edicion de Sud Oèst : Nauta-Gironda.

En 2006, los primièrs blògs de la redaccion son creats, amb lo blòg del « Pedon de Bordèu » e lo blòg de l'emplec. La segonda version de l'Annuari de las associacions Sud-oèst, servici gratuit per las associacions, es creat. En junh lo president director general del grop Pierre Jeantet es remplaçat per Olivier Faguet e Jean-Claude Bonnaud.

En , Sud Oèst lança una plataforma de blògs gratuits desvolopada amb Wordpress MU.

Lo , la tresena version del sit internet del jornal es lançada. Lo , novèla formula editoriala amb format encara reduch e grafisme modificat. La meteissa annada, Bruno Franceschi es nommat president del directòri de Sud-oèst, Pierre Jeantet ven president del conselh de susvelhança.

Annadas 2010[modificar | modificar lo còdi]

En 2011, Olivier Gérolami es nommat president del directòri de GSO en plaça de Pierre Jeantet e president del conselh de susvelhança de Sud Oèst. A per mission d'orientar lo grop cap al numeric per tal d'afrontar la casuda de la difusion de la version papièr.

En 2012, Olivier Gérolami succedís a Bruno Franceschi al cap de Sud Oèst, que lança Lo Mag, revista setmanièra sus l'art de viure dins la region, vendut amb l'edicion del dissabte. Après aver anonciat tres milions de pèrdas, lo grop Sud Oèst a anonciat en novembre de 2012 la supression de 180 pòstas, siá 18 % dels efectius del jornal[7].

En 2013, lo sit web es refondut graficament pel cinquen còp e intègra d'ofèrtas d'abonaments digitalas amb Responsive Design (adaptacion als diferents supòrts de consulta). Sus aquel darrièr ponch, Sud Oèst èst lo primièr sit de la premsa quotidiana regionala francesa a èsser concebut integralament sus aquel mòde.

A , lo grop Sud Oèst anóncia un plan de partenças volontàrias portant sus 132 pòstas dont 18 jornalistas, una decision justificada per la direccion per un besonh d'economias a l'aurièra del plan 2019-2023. D'un autre costat, la locala de Sud-oèst a Engolesme seriá barrada mas l'edicion charentesa perdurarà, lo burèu de Conhac restant totjorn operacional[8]. Mas en 2020, Sud-oèst possedís totjorn tres redaccions en Charenta : Engolesme, Conhac e Barbezieux[9].

Annada 2020[modificar | modificar lo còdi]

En julhet de 2023, son prèmi passa a 1,50 euro e la paginacion de la revista de la dimenjada es reducha de 48 a 40[10].

Lo dimars 20 de febrièr de 2024, dins l'encastre de sos 80 ans, lo jornal presenta una version novèla de son jornal imprimit : un logo novèl, un format novèl e una novèla carta grafica[11].

Identitat visuala[modificar | modificar lo còdi]

Linha editoriala[modificar | modificar lo còdi]

La devisa del jornal es : « los faches son sacrats, los comentaris son liures ».

Sud-oèst, en mai de sa pròpria fòrça rédactionnelle, dispausa dels servicis de l'Agéncia France-Presse.

Edicions localas[modificar | modificar lo còdi]

Lo sit del jornal anóncia setze edicions localas, sa pagina d'acuèlh en fasent una lista de catòrze solament, coma seguís :

  1. Bordèu
  2. Liborna
  3. Arcaishon
  4. Conhac
  5. La Rochèla
  6. Royan
  7. Santas
  8. Peirigús
  9. Lo Mont de Marçan
  10. Dacs
  11. Agen
  12. Pau
  13. Baiona
  14. Biàrritz

Difusion[modificar | modificar lo còdi]

Difusions totalas quotidianas mejanas de Sud Oèst e Sud Oèst Dimenge[14],[15].

Annada 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Sud Oèst 299 192 294  301 285  334 269  395 261  587 252  584 243  988 240  318 233  028 221 488 213  712 212  931
Sud Oèst Dimenge 273 846 270  293 257  470 245  558 244  779 232  597 224  855 219  998 215  597 205  197 202  665 202  641

Condemnacions e criticas[modificar | modificar lo còdi]

Condemnacions[modificar | modificar lo còdi]

Sud Oèst es condemnat lo , puèi lo , a una emenda de 2 000  e un versament de 1 000  a caduna de las partidas civilas (l'Associacion populara d'ensenhament Sent Progèt e sèt ensenhaires del collègi eponim) per delicte de difamacion[16].

En 2022, lo Conselh dels prudòmes de Bordèu condemna la Sapeso, societat editritz de Sud Oèst, per aver emplegat una jornalista pendent mai de sèt ans en CDD e cumulant 101 contractes[17].

Critics[modificar | modificar lo còdi]

Sasit en 2020, lo Conselh de deontologia jornalistica e de mediacion estima que l'associacion de comunicacion entre la comuna de Bordèu e lo jornal relèva d'un mancament a la deontologia, « portant sus la necessària demarcacion entre lo trabalh jornalistic e lo trabalh de comunicacion »[18].

Lo , lo SNJ revèla lo licenciament abusiu de Marc Larg, dessenhaire pel quotidian Sud Oèst dempuèi 2007, sens preavís, sens entreten anterior a licenciament, ni indemnitats. Lo SNJ crenh qu'aquel acte passisca l'imatge del títol perque una peticion de sosten al jornalista es mesa en linha per de legidors e abonats. Lo sindicat, dins aquel meteis comunicat evòca los metòdes d'intimidacion e contestablas que patisson los jornalistas pigistas. Lo Club de la premsa de Bordèu balha la meteissa informacion lo [19],[20][font insufisenta][21],[22],[23],[24]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. font OJD - annada 2010
  2. « Que sèm? », sus Sudouest.fr (consultat lo )
  3. « lo 29 d'agost de 1944 naissiá Sud-oèst », sus sudouest.fr, (consultat lo ).
  4. a b e c Christian Rudel, « Sud-oèst », Premsa Actualitat, n° 11, febrièr-març de 1964, p. 38-49.
  5. « Éliette Lemoîne es defuntada », sus sudouest.fr, (consultat lo ).
  6. « Jean-François Lemoîne, PDG de « Sud-oèst » es defuntat », sus ladepeche.fr, (consultat lo ).
  7. Pierre Haski, « Plan social sagnós al jornal Sud-oèst : 180 supressions de pòstas », sus l'Obs, (consultat lo ).
  8. AFP, « Sud Oèst: plan de partenças volontàrias portant sus 132 pòstas », Le Figaro,‎ (lira en linha, consultat lo ).
  9. Sud Oèst, « Contactes Sud Oèst », (consultat lo ).
  10. « lo grop Sud Oèst accelèra son plan d'economias », sus Le Figaro, (consultat lo )
  11. « Vòstre jornal « Sud Oèst » cambi de cara aquel dimars 20 de febrièr », sus Sudouest.fr, (consultat lo )
  12. « las datas grandas de Sud Oèst », sus sudouest.fr (consultat lo ) : « 14 de novembre de 2008 : Novèla formula de Sud Oèst. Maqueta simplificada, novèl logo, jornal mai plan "recaptat". ».
  13. « Vòstre jornal « Sud Oèst » cambi de cara lo dimars 20 de febrièr », sus Sudouest.fr, (consultat lo )
  14. « Sud Oèst », OJD (consultat lo )
  15. « Sud Oèst Dimenge », OJD (consultat lo )
  16. Comunicat de Sud Oèst.
  17. « Après 101 CDD encadenats en 7 ans, una jornalista fa condemnar Sud Oèst », sus Rue89Bordeaux, (consultat lo ).
  18. CDJM, « Vejaire sus la sasina n° 20-064 », sus CDJM, (consultat lo )
  19. « Sindicat Nacional dels Jornalistas | Primièr sindicat francés de jornalistas », sus www.snj.fr (consultat lo )
  20. « SNJ : Lo dessenhaire Marc Larg licenciat, lo drech dels pigistas escarnit », sus Club Premsa Bordèu (consultat lo )
  21. « Virat de Sud-oèst, Marc Larg Grand Prèmi del dessenh de premsa », sus Rue89Bordeaux, (consultat lo )
  22. « « Defendèm la libertat », proclama « Sud-oèst »… que licéncia lo dessenhaire Marc Larg », sus Sindicat Nacional dels Jornalistas CGT (consultat lo )
  23. « Cartooning for Peace » (consultat lo )
  24. « lo dessenhaire de premsa Marc Larg reconvertit dins lo tatoatge a Ortès », sus França 3 Novèla Aquitània (consultat lo )

Annèxes[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]