Sarre (Land)
Pels articles omonims, veire Sarre.
| Sarre Saarland | |
 Armas |
 Drapeau de la Sarre |
 Localizacion de la Sarre (en verd escur) a l'interior d'Alemanha . | |
| Administracion | |
|---|---|
| País |  Alemanha
|
| Capitala | Sarrebruck |
| Ministra-president | Anke Rehlinger (SPD) |
| ISO 3166-2 | DE-SL |
| Demografia | |
| Gentilici | Sarrois |
| Populacion | 982 348 ab. (31/12/2021[1]) |
| Densitat | 382 ab./km2 |
| Reng | 15e |
| PIB (2006) PIB/ab. |
28,014 Md € (15e) 28 500 € (7e) |
| Geografia | |
| Superficia | 2 569,69 km2 |
| Reng | 13e |
| Politic | |
| Partit(s) al poder | SPD |
| Landtag SPD CDU AfD Total |
29 19 3 51 |
| Darrièras eleccions al Landtag | |
| Nombre de votz al Bundesrat |
3 |
| Ligams | |
| Sit web | www.saarland.de |
modificar  |
|
La Sarre (en alemand : Saarland /ˈzaːɐ̯lant/) es lo mai pichon Land d'Alemanha après las vilas-Estats de Berlin, Amborg e Brèma, amb una superficia de 2 568,70 km2. Sa capitala es Sarrebruck. Es bordada per Luxemborg, lo land alemand de Renània-Palatinat e lo departament de Mosèla, situat dins la region francesa Grand Èst. Aquelas entitats son d'un autre costat associadas, amb la Region valona e las comunautats francofòna e germanofòna de Belgica, dins la « Granda Region », un gropament europèu de cooperacion territoriala (GECT).
De 1792 fins en 1955, la Sarre a cambiat uèch còps de nacionalitat. A la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, lo tractat de Versalhas destaca la Sarre d'Alemanha, que ven alara lo territòri del bacin de la Sarre, ocupat e governat per França jos mandat administratiu de la Societat de las Nacions. En 1935, es tornada a Alemanha en seguida d'un referendum d'autodeterminacion, que vei mai de 90 % dels electors sarrois se prononciar per la reünificacion amb Alemanha. Après la Segonda Guèrra Mondiala, la Sarre ven un Estat pichon semi-autonòm, reorganizada coma protectorat plaçat jos l'administracion militara francesa en Alemanha ocupada pels Aliats. Lo , los conselhièrs sarrois adòptan una constitucion fasent de region un vertadièr Estat independent amb lo nom de Saarland. Aquela independéncia es alara reconeguda oficialament dins las instàncias internacionalas. Una decennia mai tard, los Acòrdis de Luxemborg, signats per França e la RFA lo , abotisson al restacament politic de la Sarre a Alemanha de l'Oèst jos la forma d'un Land.
Uèi, la veirièra e la ceramica son de sectors tradicionals que predominan l'economia sarroise, a las qualas s'i ajustan las construccions mecanicas, la metallurgia e l'industria quimica. Per son istòria particulara e agitada, la Sarre es marcada per l'influéncia de França, qu'es son mai grand mercat d'exportacion dempuèi 2017, sus sa cultura e son mòde de vida. Es lo Land alemand que compta lo mai d'organismes franco-alemands, dont la mai importanta del país, l'Universitat franco-alemanda, a sa sedença situada a Sarrebruck. En genièr de 2014, lo governament federal sarrois a anonciat sa volontat de far de francés la segonda lenga vernaculara de la region d'aicí a 2043, en l'espaci d'una generacion[2].
Geografia[modificar | modificar lo còdi]
Situacion[modificar | modificar lo còdi]
La Sarre se situa a l'extrèm sud-oèst d'Alemanha , frontalièra amb lo land vesin de Renània-Palatinat, lo departament francés de Mosèla e Luxemborg.
Es traversada per la val de la Sarre, riu qu'a balhat son nom al Land e a mantuna vila (Sarrebruck, Sarrelouis). La val es densément poblada, dins l'Eurodistrict SaarMoselle, region frontalièra amb França. Lo nòrd del Land a un relèu accidentat, amb lo massís del Hunsrück.
Ecologia[modificar | modificar lo còdi]
- Energia : la Sarre dispausa de sèt centralas a carbon, a nautor de 2 600 MW. Mai de la mitat (1 400 MW) de la produccion es exportada cap a Renània-Vestfàlia e lo Baden-Württemberg. Las energias renovelablas representan pas que 5 % de la produccion sarroise contra 16 % al nivèl alemand. Capacitats : 111 MW en eolian, 165 MW en photovoltaique, ? idraulic. L'eolian a demesit sa produccion en Sarre de 7 % entre 2009 e 2010. Las autras energias renovelablas an demesit lor produccion de 15,2 % entre 2009 e 2010. L'idraulica a crescut de 21 %.
- Climat : amb 218 kg de CO2/Gj, la Sarre es al 3e reng dels Länder los mai polluïdors, après Saxònia e Renània del Nòrd-Vestfàlia.
Climat[modificar | modificar lo còdi]
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
Antiquitat e Edat Mejana[modificar | modificar lo còdi]
La Sarre es una de las raras regions d'Alemanha a aver fach durablament partida de l'Empèri roman, coma ne testimònian las nombrosas villas retrobadas sus son territòri. Beneficièt probable de la proximitat de la residéncia imperiala de Trevèri (Triar), uèi en Renània-Palatinat. L'existéncia de Sarrebruck es atestada pel primièr còp en 999, data a la quala l'Emperador Oton III fach don del castèl de Sarrabrucca a son nebot Adalbéron II, avesque de Mètz.
A l'Edat Mejana, lo territòri es trocejat en pichonas senhoriás, dont las mai importantas son las dels princes electors arquevesques de Trevèri, dels comtes (puèi princes) de Nassau-Sarrebruck, las dels comtes (puèi ducs) de Palatinat-Dos-Ponts e las dels ducs de Lorena. Al XVIIe sègle, la guèrra de Trenta Ans devasta la region. Jol regne de Loís XIV, França se lança dins una politica d'annexions e Vauban crèa de totas pèças la vila fortificada de Sarrelouis, que demorarà francesa de 1680 a 1815.
Entre França e Alemanha[modificar | modificar lo còdi]
Al XVIIIe sègle, se comença d'esplechar de faiçon intensiva çò que farà la riquesa de la Sarre modèrn : lo carbon e lo mineral de fèrre. Lo desvolopament economic permet als princes de Nassau de dotar Sarrelouis de somptuoses monuments barròcs, deguts per l'essencial a l'arquitècte Stengel. La vila de Sarrelouis foguèt capluòc de districte de 1790 a 1795. En , las armadas revolucionàrias envasisson la principautat. De 1801 a 1814, la Sarre balha son nom a un departament francés dont Trevèri es la prefectura. En 1815, en seguida del congrès de Viena puèi de tractat de París, lo territòri es tirat a França e partejat, per l'essencial, entre la província prussiana de Ren (la Renània prussiana) e Àustria. Als tèrmes del tractat de Munic, signat en 1816, Àustria retrocedís sa part a Bavièra, que l'inclutz dins lo Palatinat renan.
Après la Primièra Guèrra Mondiala, lo tractat de Versalhas de 1919 acòrda a França la proprietat de las minas de carbon e plaça lo territòri del bacin de la Sarre jos mandat de la Societat de las Nacions, fins al plebiscit del que desgatjarà una enòrma majoritat (90,8 %) al benefici del restacament a Alemanha.
A la debuta de la Segonda Guèrra Mondiala, la Sarre es envasida per las tropas francesas del general André-Gaston Prételat : es l'ofensiva de la Sarre. Mas aquela ocupacion serà de corta durada. En efièch, en reaccion a aquela ofensiva, de divisions alemandas son lèu mobilizadas e los franceses decidisson de se replegar darrièr la linha Maginot.
Après lo conflicte, la Sarre es inclusa dins la zòna d'ocupacion francesa. Las primièras eleccions liuras dels conselhs municipals se debanan lo , la formacion de partits politics essent autorizada per las autoritats militaras francesas. Lo , los conselhièrs adòptan una constitucion sarroise. La region ven de drech un vertadièr Estat jos protectorat francés dotat d'una sobeiranetat neta, mas menat a se raprochar de França. L'independéncia del territòri es reconeguda dins las instàncias internacionalas. Atal la FIFA permet a la Sarre, coma nacion independenta, d'afrontar en 1953 l'equipa nacionala d'Alemanha dins l'encastre de las qualificacions per la copa del mond de fotbòl de 1954. De meteissa faiçon, participa als Jòcs Olimpics d'estiu de 1952. L'estatut especial de la Sarre permet d'autras oportunitats legalas : atal dempuèi 1954 a Berus, sus las nautors del Felsberg, las antenas de l'emetedor ràdio d'Euròpa 1 (183 kHz) se dreçan sus las nautors del vilatge.
Dins l'encastre de las discussions qu'acompanhan la creacion de las primièras instàncias europèas, França e Alemanha emeton d'opinions divergentas pertocant l'avenidor del territòri. França desira que la Sarre, que benefícia d'un governament regional dotat d'una autonomia politica, demòra pasmens jos la tutèla economica e militara francesa. Alemanha desira al contrari la fin de l'estatut especial de la Sarre e sa réincorporation dins la novèla Republica federala d'Alemanha.
Aquelas divergéncias abotisson als acòrdis de París del , qu'estipulan la fin del regim d'ocupacion en Alemanha de l'Oèst e temptan de definir las modalitats d'un reglament del problèma de la Sarre. Aqueles acòrdis preveson de dotar la Sarre d'un « estatut europèu » dins l'encastre de l'Union de l'Euròpa occidentala. Los Sarrois s'exprimisson tornarmai per referendum lo e regètan aquel estatut novèl per 67,7 % de las voses.
Land alemand[modificar | modificar lo còdi]
Es pels Acòrdis de Luxemborg, signats per França e la RFA lo , que lo restacament politic de la Sarre a Alemanha de l'Oèst es ratificat pel jos la forma d'un Land. Aqueles acòrdis permeton de metre fin a un vièlh contenciós dins las relacions franco-alemandas.
Armas[modificar | modificar lo còdi]
Las armas de la Sarre, adoptadas pel Landtag (Parlament) lo , combinan lo leon d'argent del comtat de Nassau-Sarrebruck, la crotz de l'electorat de Trevèri, los alérions del ducat de Lorena e lo leon d'aur del ducat de Palatinat-Dos-Ponts.
Economia[modificar | modificar lo còdi]
La Sarre es una region industriala, longtemps marcada per las minas de carbon dont los jaces son los meteisses que los de la Lorena vesina. La darrièra mina a barrat en 2012, e la region es actualament en reconversion economica.
Los escambis transfrontalièrs son importants amb França a l'entorn de l'Eurodistrict SaarMoselle, aital coma amb Luxemborg.
Demografia[modificar | modificar lo còdi]
Vilas[modificar | modificar lo còdi]
 _Ansicht_2015-04-03_02.JPG)  |
Vila | Populacion |
   | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Sarrebruck | 178 151 | ||
| 2 | Neunkirchen | 46 369 | ||
| 3 | Hombourg | 41 974 | ||
| 4 | Vœlklange | 39 129 | ||
| 5 | Sant-Ingbert | 39 292 | ||
| 6 | Sarrelouis | 34 768 | ||
| 7 | Mercy | 29 937 | ||
| 8 | Sant-Wendel | 26 066 | ||
| 9 | Bliescastel | 21 033 | ||
| 10 | Dillingen | 20 311 |
Vilas mejanas[modificar | modificar lo còdi]
Politica e administracion[modificar | modificar lo còdi]
Institucions[modificar | modificar lo còdi]
Lo poder executiu es exercit pel governament dirigit pel ministre-presidisson. Lo poder legislatiu es detengut pel Landtag, amassada de 51 membres elegits per cinc ans.
Subdivisions[modificar | modificar lo còdi]
La Sarre es dividida en cinc arrondiments (Landkreise) e una Comunautat regionala :
La Comunautat regionala de Sarre : (estatut pròche d'un arrondiment)
Los cinc arrondiments (Landkreise) de Sarre :
- Arrondiment de Merzig-Wadern
- Arrondiment de Neunkirchen
- Arrondiment de Sarrelouis (Saarlouis)
- Arrondiment de Sarre-Palatinat (Saarpfalz)
- Arrondiment de Sant-Wendel (Sankt-Wendel)
Lengas[modificar | modificar lo còdi]
Lenga regionala[modificar | modificar lo còdi]
Usatge del francés[modificar | modificar lo còdi]
En consequéncia de son istòria, e de sas ocupacions successivas per França, dont las de 1919-1935, e 1946-1957, la lenga francesa es la principala lenga estrangièra en Sarre[3], compresa e parlada per mai o mens 40 % de la populacion. A notar tanben la preséncia de nombroses descendents d'uganauds protestants franceses, çò que fa qu'es pas rar d'observar de nombroses noms de familhas d'origina francesa. La vila de Sarrelouis foguèt francesa de 1680 a 1813.
En 2007, lo francés a remplaçat l'anglés dins las escòlas. I ven donc la primièra lenga estrangièra obligatòria. Es de notar que la Sarre es lo sol Land alemand a far de francés amb l'anglés una segonda lenga obligatòria dins los licèus. Aquela particularitat explica perqué a l'universitat los bachelièrs alemands e franceses pòdon estudiar parallèlament lo drech alemand e francés en vista de passar una licéncia de drech[4]. Mai d'un escolan sus dos apren lo francés en Sarre, perque son ensenhament i deten una exclusivitat tre lo primari[5] tre l'edat d'8 ans, e çò fins a l'edat de 19 ans[6].
En 2009/2010, sus l'ensemble d'Alemanha, 4,2 % dels escolans de nivèl primari aprenon lo francés (contra 63,9 % per l'anglés)[7]. En , l'Estat sarrois anóncia sa volontat de tornar lo Land entièrament bilingüe de cap al francés e de l'alemand per 2043[3],[8],[9].
43 % de la populacion parla francés en segonda lenga, e 5 % a de nocions de franceses.
Los archius administratius e istorics, entre 1685 e 1815 son redigidas en francés.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
Nòtas[modificar | modificar lo còdi]
Referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Populacion de las Bundesländer per annada sul sit del Statistisches Bundesamt.
- « Mai de lengas, mai d'astres », sus deutschland.de, (consultat lo )
- « Alemanha : quand la Sarre se vei francofòn en 2043 », sus Le Monde,
- « Sarre », sus bundesrat.de (consultat lo ).
- « Resultats de la recèrca - INSEE », sus www.insee.fr
- http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/143fr.pdf p. 30 e 49.
- http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/143fr.pdf p. 62.
- (en) « German region of Saarland moves towards bilingualism », Bbc.com, (lira en linha).
- (de) Thomas Holl, « Das Saarland soll zweisprachig werden », Frankfurter Allgemeine, (lira en linha)
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- Chardonnet Jean, La Sarre, París, Edicions del Casse, 1945, 32 p., Questions d'uèi.
- Dircks-Dilly Jacques, La Sarre e son destin, París, Edicions de la Vius Colombier, 1956, 268 p.
- Benoît Haberbusch (capitani), « Una experiéncia singulara, la gendarmariá francesa de la Sarre (1945-1957) », Revista de la Gendarmariá nacionala, no 227, , pp. 116–125.
- Hudemann Rainer e Poidevin Raymond, Die Saar 1945-1955 : ein Problem der europaïschen Geschichte, Munic, 1992, 443 p.
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Sarre (departament)
- Sarre (protectorat)
- País de la Sarre
- Mark sarrois
- Franc sarrois
- Istòria filatelica e postala de la Sarre
- Representacion del Land de Sarre al près del governament federal
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]
- (fr + de) Sit oficial
