Corèa del Sud

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Republica de Corèa

(ko) 대한민국

(ko-Latn) Daehan Minguk

Drapeau
Drapeau de Corèa del Sud
Blason
Emblèma de Corèa del Sud
Devisa en corean : 홍익인간 (Hongik Ingan, « Profechar largament a l'umanitat[1] »), non oficiala
Imne en corean : 애국가 (Aegukga, « Cant patriotic »)
Fèsta nacionala 3 d'octobre
· Eveniment commemorat
Fondacion mitica del primièr Estat corean Gojoseon per Tangun ()
Description de cette image, également commentée ci-après
Territòri contrarotlat (verd escur)
Territòri reivindicat mas incontrolat (verd clar)
Description de l'image Carte de Coree (ajout de la mention Russie).png.
Administracion
Forma de l'Estat Republica constitucionala unitària a regim presidencial
Reivindicat per Drapeau de la Corée du Nord Corèa del Nòrd
Presidisson Yoon Suk-yeol
Primièr ministre Han Duck-soo
President de l'Assemblada nacionala Kim Jin-pyo
Jutja en cap de la Cort suprèma Choe Hee-dae
President de la Cort constitucionala Lee Jong-seok
Parlament Assemblada nacionala
Lengas oficialas corean e lenga dels signes coreana
Capitala Seol

37°35'N, 127°0'E

Geografia
Mai granda vila Seol
Superficia totala 100 210 km2
(classat 109e)
Superficia en aiga 0,3 %
Fus orari UTC +09:00
Istòria
Entitat precedenta
Periòde Gojoseon e dels Proto-Tres reialmes VIIe sègle abC – 57 abC
Periòde dels Tres Reialmes 57 abC – 668 apC
Periòde dels Estats del Nòrd e del Sud 668–926
Tres Reialmes tardius 892–936
Reialme de Goryeo 918–1392
Periòde Joseon 1392–1897
Empèri corean 1897–1910
Colonizacion japonesa 1910–1945
Declaracion d'independéncia
Governament provisòri en exili 1919–1945
Libération e particion 15 d'agost de 1945
Administracion americana al Sud 1945–1948
Proclamacion de la republica de Corèa 15 d'agost de 1948
Guèrra de Corèa 1950–1953
Darrièra revision de la Constitucion 25 de febrièr de 1988
Demografia
Gentilici Corean, Coreana
Sud-corean, Sud-coreana
Grops etnics coreans (95,1 %)
Autres (4,9 %)[2]
Populacion totala (2019[3]) 51 709 098 ab.
(classat 28e)
Densitat 516 ab./km2
Economia
PIB nominal (2022) en augmentation 1 804,680 miliards de $
+ 0,34 % (10e)
PIB (PPA) (2022) en augmentation 2 735,870 miliards de $
+ 8,97 % (14e)
PIB nominal per ab. (2022) en augmentation 34 994,199 $
+ 0,55 % (28e)
PIB (PPA) per ab. (2022) en augmentation 53 050,733 $
+ 9,20 % (30e)
Tausses de caumatge (2022) 3,5 % de la pop. activa
- 2,72 %
Deute public bruta (2022) Nominala :
1 127 099,957 miliards de wons
+ 10,06 %
Relativa :
52,043 % del PIB
+ 4,56 %
Moneda Won sud-corean (KRW)
Desvolopament
IDH (2021) en augmentation 0,925[4] (plan naut ; 19e)
IDHI (2021) en augmentation 0,838[4] (21e)
Coeficient de Gini (2016) 31,4 %[5]
Indici d'inegalitat de genre (2021) 0,067[4] (15e)
Indici de proesa environamentala (2022) en augmentation 46,9[6] (63e)
Divèrs
Còdi ISO 3166-1 KOR, KR
Domeni Internet .kr, .한국
Indicatiu telefonic +82
Organizacions internacionalas BAD, AIIB
CIR
G20
GGGI
CD
OIF

Corèa del Sud (en corean : 한국 ; hanja : 韓國 ; RR : Hanguk Escotar), oficialament la republica de Corèa (en corean : 대한민국 ; hanja : 大韓民國 ; RR : Daehan Minguk Escotar), es un Estat sobeiran d'Asia de l'Èst. Cobrís la mitat sud de la peninsula coreana e bòrda Corèa del Nòrd lo long de la zòna coreana desmilitarizada. Sa frontièra occidentala es bordada per la mar Jaune, sa frontièra orientala per la mar de Japon e sa frontièra meridionala pel destrech de Corèa. La republica de Corèa pretend èsser lo sol Estat legitima de tota Corèa e de las illas adjacentas. Compta 52,2 milions d'abitants, dont mai o mens la mitat viu dins la region de la capitala Seol, que constituís la quatrena aira metropolitana la mai poblada al mond. Los autres grandas vilas comprenon Incheon, Pusan e Daegu.

La peninsula coreana èra abitada tre lo Paleolitic inferior. Son primièr reialme es estat mencionat dins los archius chineses a la debuta del VIIe sègle abC Après l'unificacion dels Tres Reialmes de Corèa en Silla e Balhae a la fin del VIIe sègle, lo país foguèt unificat en un sol Estat per Goryeo (918-1392), seguit de la dinastia Joseon (1392-1897). L'Empèri corean que lor succediguèt (1897-1910) foguèt annexat en 1910 a l'empèri de Japon. La dominacion japonesa a pres fin en 1945 amb la capitulacion de Japon a la fin la Segonda Guèrra Mondiala, après qué Corèa es estada dividida en doas zònas : una al Nòrd ocupada per l'Union Sovietica e una al Sud ocupada pels Estats Units. Après la malescaduda de las negociacions sus la reünificacion, la zòna Sud es venguda la republica de Corèa en agost de 1948, mentre que la zòna Nòrd es venguda la republica populara democratica de Corèa comunista lo mes seguent.

En 1950, una invasion nòrd-coreana a aviat la guèrra de Corèa, que s'es acabada en 1953 après de longs combats implicant lo Comandament de las Nacions Unidas dirigit pels Estats Units per sostenir lo Sud e l'Armada populara volontària de China amb l'ajuda sovietica per sostenir lo Nòrd. La guèrra a fach 3 milions de mòrts e a daissat l'economia sud-coreana en roïna. A partir de las annadas 1960, Corèa del Sud a començat de se relevar en enregistrant la creissença economica mai rapida al mond en tèrmes de PIB mejan per abitant. Malgrat la manca de ressorsas naturalas, l'Estat s'es lèu desvolopada per venir l'un dels quatre dragons asiatics basats sus la mondializacion del comèrci internacional e de l'economia, s'integrant dins l'economia mondiala amb una industrializacion orientada cap a l'exportacion . Las manifestacions democraticas de junh de 1987 an mes fin al regim autoritari e l'Estat es d'ara enlà considerat coma l'una de las democracias mai avançadas d'Asia .

Corèa del Sud es considerada coma una poténcia regionala e possedís una economia desvolopada. Es classada al tretzen reng mondial en tèrmes de PIB nominal e al catorzen reng en tèrmes de PIB (PPA). Aquestas annadas, es confrontada a una populacion vielhassosa e al taus de natalitat lo mai bas al mond. Los sud-coreans benefícian de l'una de las velocitats de connexion Internet los mai rapids al mond e de las rets ferroviàrias a granda velocitat demest los mai denses. L'Estat es lo noven exportator e lo noven importator mondial. Sas fòrças armadas son classadas demest las armadas mai poderosas del mond, amb la segonda plus granda armada permanenta al mond en tèrmes de personal militar e paramilitar. Al XXIe sègle, Corèa del Sud es reputada per sa cultura populara influenta a l'escala mondiala, en particular dins la musica, las serias televisadas e lo cinèma. Aquel fenomèn es apelat la Hallyu. Corèa del Sud es membre del Comitat d'ajuda al desvolopament de l'OCDE , del G20, de l'IPEF e del club de París.

Etimologia[modificar | modificar lo còdi]

Lo nom que los sud-coreans balhan a lor país es Hanguk, que significa literalament « País dels Han » (en hangeul : 한국 ; en hanja : 韓國), del nom de las populacions de la Preïstòria de Corèa qu'abitavan lo sud de la peninsula (a confondre pas amb las Han chineses).

Lo país es escaissat lo País del matin fresc (Joseon, 朝鮮), generalament mal traduch per País del Matin calma[7].

Daehan Minguk es egalament utilizat, que significa « republica de Corèa », literalament Republica dels Grands Han (대한민국 ; 大韓民國).

Geografia[modificar | modificar lo còdi]

Carta topografica de Corèa del sud.

La peninsula de Corèa es banhada a l'oèst per la mar Jaune, al sud pel destrech de Corèa e a l'èst per la mar de Japon o mar de l'Èst. La susfàcia de Corèa del Sud cobrís mai o mens dos còps e mièja la de Soïssa.

Larg en mejana de 200 km, lo territòri sud-corean es compausat a 70 % de montanhas, orientadas dins l'ais nòrd-sud, çò que torna las comunicacions èst-oèst dificilas. Lo volcan Halla (Hallasan), sus l'illa de Jeju, es lo ponch culminant de Corèa del Sud, a 1 950 m d'altitud. Cap de volcanisme es pas actiu en Corèa, que patís pas quasi cap de tèrratrem, pas quitament de febla amplor. Sul continent, lo mont Jiri (Jirisan) a 1 915 m e lo mont Seorak (Seoraksan) a 1 708 m son los ponches culminants del país. La cadena del mont Seorak, plan pròche de la còsta Èst, fach barratge a las dintradas maritimas dempuèi la mar de Japon e produch dels ivèrns secs e freges sul versant Oèst. Lo versant Es subte de temps a autre dels tifons venguts de la mar de Japon. Sus aquela fàcia Èst, los terrens son prigondament ravinés per las precipitacions importantas, de còdols constituïsson los lièches dels torrents e rius. Lo versant Oèst, pauc usat, presenta de sèrras doças e de las planas agricòlas als sòls rics. La còsta es plan copada, semenada de nombrosas illetas e illas. Las plajas de la còsta Èst son plan apreciadas ; d'un autre costat lo rencontre de dos corrents marins al larg de las còstas torna aquelas aigas plan peissonosas.

Sul plan geologic, lo sòcle de la peninsula, constituït de gneiss del Precambrian, es recobèrt pels sediments e lo granit del Mesozoïc (èra segondària) e per de sediments del Qüaternari.

Províncias[modificar | modificar lo còdi]

Corèa del Sud es dividida en nòu províncias (dòs, , ), sièis vilas metropolitanas (gwangyeoksi, 광역시, 廣域市), e doas vilas especialas, la capitala Seol e Sejong (teukbyeolsi, 특별시, 特別市). Administrativament, las vilas an lo meteis estatut que las províncias. Son marcadas per una estela dins la lista seguenta :

Nom Hangul Hanja
Vila especiala (Teukbyeolsi)
1 Seol 서울특별시 서울特別市
Vila metropolitana (Gwangyeoksi)
2 Pusan 부산광역시 釜山廣域市
3 Daegu 대구광역시 大邱廣域市
4 Incheon 인천광역시 仁川廣域市
5 Gwangju 광주광역시 光州廣域市
6 Daejeon 대전광역시 大田廣域市
7 Ulsan 울산광역시 蔚山廣域市
Vila autonòma especiala (Teukbyeoljachisi)
8 Sejong 세종특별자치시 世宗特別自治市
Províncias
9 Gyeonggi 경기도 京畿道
10 Chungcheong del Nòrd 충청북도 忠淸北道
11 Chungcheong del Sud 충청남도 忠淸南道
12 Jeolla del Nòrd 전라북도 全羅北道
13 Jeolla del Sud 전라남도 全羅南道
14 Gyeongsang del Nòrd 경상북도 慶尙北道
15 Gyeongsang del Sud 경상남도 慶尙南道
Província autonòma especiala (Teukbyeoljachi-dò)
16 Gangwon 강원특별자치도 江原特別自治道
17 Jeju 제주특별자치도 濟州特別自治道

Principalas vilas[modificar | modificar lo còdi]

Lo nivèl de vida a grandament aumentat en Corèa del Sud, concomitamment a la creissença del nombre de ciutadins : 28 % de la populacion en 1961, 81,6 % en 2016[8].

Suls 50,5 milions de sud-coreans[8], la mitat — 25,6 milions — vivon dins la mégapole de Seol dont 10,3 dins la capitala meteissa[9]. Son mètro la religa a de vilas coma Suwon al sud o Gimpo (aeropòrt interior) e sustot Incheon a l'oèst (la ligason amb l'aeropòrt internacional es estada boclada en 2006).

Se lo país a una densitat plan nauta, las principalas vilas se tròban sus un ais nord-oèst / sud-èst, entre Seol-Incheon e Pusan en passant per Daejeon e Daegu. Lo quart nòrd-èst del país compta pas que Chuncheon coma granda vila, sens qu'aquesta raiona vertadièrament sus la region.

Daejeon s'impausa coma un nos de circulacion vital : las doas primièras linhas de tren a granda velocitat de Corèa del Sud, lo KTX, inaugurat en 2004, passan per aquela vila :

Vilas avent mai de 750 000 abitants en 2016 (intra-muros)[10] :

Transpòrts[modificar | modificar lo còdi]

Environament[modificar | modificar lo còdi]

Cheonggyecheon.

De movements de defensa de l'environament se son desvolopats en Corèa del Sud dempuèi las annadas 1980.

Corèa del Sud es lo país de l'OCDE ont la qualitat environamentala, en particular la qualitat de l'aire, es la pièger en 2018. L'exposicion annala a las particulas a aumentat en mejana de 4 % entre 2005 e 2013 a causa dels vents de sable e de pollucion venent de China[11].

Dins lo pargue nacional de Sobaeksan en Corèa del Sud. Decembre de 2017.

Fauna e flòra[modificar | modificar lo còdi]

Lo tigre, qu'auriá desaparegut del sud de Corèa en 1922, es estat reïntrodusit en Corèa del Sud en 1986. D'un autre costat, lo hibiscus syriacus (Mugunghwa en corean) es un dels emblèmas del país, aquela flor essent originària de Corèa[12].

Catastròfas ecologicas[modificar | modificar lo còdi]

Lo 7 de decembre de 2007, la collision d'una barge apartenissent a Samsung Heavy Industrias amb un petrolièr hongkongais al trempatge, lo Hebei Spirit, a causat la mai grèva marèa negra qu'aja coneguda Corèa del Sud.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Gyeongbokgung es un palais reial situat al Nòrd de Seol en Corèa del Sud.

Las primièras migracions de pobladas neoliticas dins la peninsula coreana remontan al IIIe millenari abC[13]. Dempuèi, aquel país a subreviscut atal atal entre China e Japon sens pasmens pèrdre son identitat. Corèa garda encara una cultura rica qu'a son caractèr net.

La division contemporanèa de Corèa remonta a las seguidas de l'ocupacion japonesa començada a partir de 1905. A la fin de la Segonda Guèrra Mondiala en 1945, Corèa es estada dividida en doas zònas per las poténcias mondialas, los Estats Units e l'URSS . En 1948, lo Sud e lo Nòrd se constituïguèron cadun en un Estat independent, un Nòrd comunista, e un Sud jos influéncia americana. En 1949, l'armada sud-coreana a reprimit feròçament un soslevament paisan sus l'illa de Jeju, tuant entre 14 000 e 60 000 personas[14],[15]. La guèrra de Corèa comencèt en junh de 1950, lo Sud èra sostengut pels Estats Units e lo Nòrd per China. L'armistici de Panmunjeom (signat en 1953) met fin als combats. Mas a aquel jorn, la guèrra es totjorn pas oficialament acabada. Dempuèi, la peninsula es dividida per una zòna desmilitarizada (DMZ) a l'entorn del 38e parallèl, qu'es, paradoxalament, la mai militarizada al mond.

Après la guèrra, la republica de Corèa, regim autoritari jol governament autocratic de Syngman Rhee (que met en plaça lo principi de l'Ilminisme ), puèi jos la dictatura de Park Chung-hee, a conegut una creissença economica rapida (pel movement Saemaul) fasent d'un país del tèrç-mond un dels Quatre dragons asiatics. Park es assassinat lo 26 d'octobre de 1979.

Es dins las annadas 1980 que de manifestacions an mes fin a la dictatura per installar un poder democratic. Lo 18 de mai de 1980 a Gwangju, de las centenas, quitament dels milièrs de manifestants, estudiants, sindicalistas, son tuats pendent los nòu jorns de repression organizats pel regim sud-corean[16]. La primièra eleccion presidenciala al sufragi universal dirècte se debana en 1987. Elegit en 1997, Kim Dae-jung es lo primièr president simbolizant una vertadièra alternança democratica[17].

En 1997[18], coma los autres païses asiatics, Corèa del Sud afronta una afluéncia massisa de capitals estrangièrs[19] que se retiran puèi, desestabilizant la moneda, puèi l'economia del país[20].

Politic[modificar | modificar lo còdi]

Gukhoe, l'amassada sud-coreana.

Institucions[modificar | modificar lo còdi]

Lo cap d'Estat de la republica de Corèa es lo president, elegit per escrutinh dirècte per un periòde de 5 ans. Primièr representant de la Republica e cap de las armadas, lo president dispausa en mai d'un poder executiu important ; nomma lo Primièr ministre amb l'aprobacion del Parlament. Presidís e nomma egalament lo Conselh d'Estat.

Lo parlament corean es apelat Assemblada nacionala o Kukhoe ; sos membres son elegits per quatre ans. Compta actualament 299 sètis, dont 245 son provesits al sufragi dirècte e los autres distribuïts proporcionalament demest los partits avent cinc sètis o mai.[Quora ?] L'instància judiciària mai nauta es la Cort suprèma, dont los jutges son nommats pel president amb lo consentiment del Parlament.

La declaracion comuna Nòrd-Sud, signada lo 15 de junh de 2000 entre lo president Kim Dae-jung e son omològ nòrd-corean Kim Jong-il, marca la debuta d'un dialòg entre los dos Corèas.

Lo Parlament sud-corean a adoptat, lo 12 de març de 2004, una mocion sens precedent que suspendiá de sas foncions lo president Roh Moo-hyun. La Cort constitucionala a infirmat aquela destitucion lo 14 de mai de 2004. Lo president aviá portat en febrièr de 2004 son sosten al Partit Uri (per las eleccions d'abril), çò qu'es una infraccion al còdi electoral. Veire l'afar de la destitucion de febrièr de 2004.

A la fin d'octobre de 2004, la Cort constitucionala declarava que la localizacion de la capitala nacionala a Seol èra implicitament de domeni constitucional a causa de mantuna centena d'annadas de tradicion. En consequéncia, la lei de deslocalizacion de la capitala Seol cap a la província de Chungcheong del Sud (al centre del país) votada en decembre de 2003 pel partit Uri del president Roh e l'oposicion del GPN de Park Geun-hye èra invalidada[21]. Calriá per que la deslocalizacion siá efectiva que l'emendament de deslocalizacion siá votat coma una modificacion constitucionala sancionada d'una part per un vòte a la majoritat dels dos tèrces a l'Amassada, d'autra part per un referendum nacional. Après de long debats, un compromés es adoptat fin 2010 prevesent lo mudadís de 36 ministèris e agéncias publicas e la creacion de la vila especiala de Sejong, a 120 km al sud de Seol[22]. La capitala administrativa es inaugurada lo 1er julhet de 2012 e los primièrs ministèris mudan en setembre de 2012[23].

Dins un contèxt de fòrta impopularitat del cap de l'Estat, las eleccions localas (municipalas e provincialas) del 31 de mai de 2006 se son traduchas per una fòrta reculada de la majoritat governamentala, al profièch de l'oposicion conservatritz del Grand partit nacional, mentre que l'abstencion es estada plan nauta (près de 49 %).

Lee Myung-bak (grand partit nacional, GPN) es estat elegit president de la republica de Corèa en decembre de 2007, pendent la setzena eleccion presidenciala amb 48,7 % de las voses de cap a Chung Dong-young (26,1 %) del novèl partit democratic unit (NPDU) e son adversari Lee Hoi-chang (15,1 %) qu'èra egalament membre del GPN. A pres sas foncions lo 25 de febrièr de 2008. En decembre de 2012, Park Geun-hye del GPN es elegida presidenta amb 51,6 % de las voses[24]. Après un escandal e d'enòrmas manifestacions, aquesta demissiona e Moon Jae-in es elegit a la presidéncia de la Republica en 2017.

En març de 2022, l'ancian procuraire general Yoon Suk-yeol es elegit president de la Republica[25].

Defensa[modificar | modificar lo còdi]

Poténcia militara e espaciala[modificar | modificar lo còdi]

L'armada sud-coreana es en 2019 l'una de las mai poderosas d'Asia, amb las armadas chinesa, japonesa e nòrd-coreana. Sos efectius son de 672 000 òmes en armada d'activa, e de 4 500 000 òmes ne resèrva, après èsser estada d'un plan modèst efectiu a sa creacion.

Lo servici militar es obligatòri per una durada d'al minim 21 meses. L'omosexualitat i es defenduda e pòt conduire a una pena anant fins a dos ans de preson[26].

Lo budgèt de la Defensa demandat per 2010 es de 30 800 miliards de wons (24 miliards de dòlars US), siá 2,8 % del Produch interior brut[27].

Segon l'Institut de recèrcas internacional per la patz d'Estocòlme, las despensas militaras de Corèa del Sud an atench 21,9 miliards de dòlars US en 2006, la classant a l'onzen reng mondial[28]. En 2003, Corèa del Sud aviá consacrat 14,5 miliards de dòlars a son budgèt de defensa, siá mai o mens 15 % del budgèt global de l'Estat (en comparason, França despensava, a la meteissa epòca, 45,2 miliards de dòlars US per sa defensa, siá 2,5 % del PIB).

L'industria de l'armament d'aquel país s'es desvolopada e diversificada dempuèi las annadas 1970 e provesís a una larja part dels besonhs nacionals.

L'Institut corean de recèrca aerospaciala o KARI (Korea Aerospace Research Institute) desvolopa dempuèi 2002 una familha de lançaires KSLV (Korea Space Launch Vehicle), en collaboracion amb Russia e a, en 2009, lançat dètz satellits artificials meses en orbita per de lançaires estrangièrs.

Lo vòl inaugural del lançaire de basa, lo KSLV-1, qu'a agut luòc lo 25 d'agost de 2009 es estat una malescaduda, lo satellit STSAT-2A s'essent pas destacat del segond solièr de la fusada[29]. Una segonda temptativa a agut luòc lo 10 de junh de 2010, mas la fusada a explosat après doas minutas de panatòri, russes e coreans se regetant la fauta[30]. Lo 3e lançament, lo 30 de genièr de 2013, es fin finala estat coronat de capitada, capitant la mesa a pòst del satellit[31]. Interveniá après mantun repòrt per d'anomalias tecnicas, e jos la pression de la capitada del 1er tir de Corèa del Nòrd, intervengut lo 12 de decembre de 2012.

Aliança militara amb los Estats Units[modificar | modificar lo còdi]

Mai o mens 30 000 soldats americans son estacionats en Corèa del Sud dempuèi la fin de la guèrra de Corèa. Lo nombre de soldats americans en Corèa a demesit a 25 000 en 2008 dins l'encastre d'un redesplegament de las fòrças. En cas de guèrra, los Estats Units exercirián lo comandament militar en Corèa del Sud. Aquela subordinacion militara als Estats Units resulta de l'acòrdi de defensa mutuala entre los dos Estats signat lo [32]. En seguida de negociacions acabadas en 2007, un acòrdi prevei que lo , data qu'es estada regetada a decembre de 2015 pendent la cima del G20 a Toronto lo 26 de junh de 2010, lo comandament de las fòrças combinadas en cas de conflicte passa jos la responsabilitat de Corèa del Sud[33].

De per l'Acòrdi d'estatut de las fòrças (SOFÀ) en vigor, los soldats americans benefícian d'un privilègi d'extraterritorialitat  : los afars judiciaris implicant de soldats americans basats en Corèa del Sud per d'actes comeses en Corèa son jutjats per de tribunals americans, e non per de tribunals coreans, atal coma los actes delictuoses d'eventuals militars sud-coreans als Estats Units son egalament cobèrts pel meteis estatut. Aquel estatut es estat criticat quand de soldats americans son estats mantun còp implicats dins d'afars de viòl o de mòrt de sud-coreans (tuats accidentalament per de conductors de veïculs), pasmens, los SOFÀ establits per Corèa del Sud amb d'autres païses preveson lo meteis estatut, coma es lo cas de la majoritat dels acòrdis d'aquel tip entre Estats.

Corèa del Sud es tanben un element important del dispositiu d'endiguement maritim de China pels Estats Units[34] ; 28 500 soldats americans i son estacionats permanentament. Lo projècte de desplegament de l'escut antimissiles american sul sòl corean es actualament[Quora ?] font de grandas tensions entre Corèa del Sud, China e Corèa del Nòrd[35].

Diplomacia[modificar | modificar lo còdi]

Relacions intercoréennes[modificar | modificar lo còdi]

La politica exteriora de Corèa del Sud rèsta dominada per la question de las relacions intercoréennes e de la reünificacion de Corèa. La declaracion comuna Nòrd-Sud, signada lo 15 de junh de 2000 entre lo president Kim Dae-jung e son omològ nòrd-corean Kim Jong-il, a marcat l'aprigondiment del dialòg entre los dos Corèa.

Una segonda cima intercoréen, entre lo dirigent del Nòrd Kim Jong-il e lo president sud-corean Roh Moo-hyun, inicialament previst a Pyongyang del 28 al 30 d'agost de 2007[36],[37], es estat reportat del 2 al 4 d'octobre[38] après que las mai grèvas inondacions en Corèa del Nòrd dempuèi quaranta ans an entrainat 600 mòrts e desapareguts e tocat un milion de personas[39]. L'acòrdi intercoréen signat lo 4 d'octobre de 2007 a soslinhat l'engatjament comun dels dos Estats per promòure la patz e la prosperitat economica dins la peninsula[40].

En 2008, la situacion èra totjorn fòrça tibada entre las doas Corèa. Exemple amb la menaça de « ataca preventiva » proferida per Corèa del Nòrd lo 24 de decembre de 2008[41] e lo torpillage d'una corveta sud-coreana per un submergible nòrd-corean. Corèa del Sud prepausa un miliard de wons (815 000 euros) de recompensa als nòrd-coreans que farián defeccion e liurarián d'informacions sensiblas[42],[43]Lo 27 d'abril de 2018 sembla marcar l'arribada d'una pagina novèla dins l'istòria de la peninsula coreana, lo dirigent suprèm nòrd-corean Kim Jong-un e lo president de la Republica de Corèa Moon Jae-in s'encontran sul sòl sud-corean. Aquel rencontre es istoric dins la mesura ont cap de dirigent se trobant de part e d'autra de la peninsula s'èra pas encontrat dempuèi la guèrra de Corèa (1950-1953). Dempuèi d'autres rencontres an agut luòc, la tòca principala afichada essent un retorn a la patz sus la peninsula, aquel darrièr passant per la dénucléarisation de Corèa del Nòrd.[réf. necessari]

Aliança amb los Estats Units[modificar | modificar lo còdi]

Lo president sud-corean Moon Jae-in e lo president american Biden

D'un autre costat, Corèa del Sud es un aliat dels Estats Units dont mai o mens 30 000 soldats estacionan sus son territòri. Corèa del Sud a portat lo mai important contingent estrangièr, après lo dels Estats Units, pendent la guèrra del Vietnam.

A egalament enviat de tropas en Iraq ; lo 28 de novembre de 2006, lo governament sud-corean a anonciat son intencion de demesir de mitat (de 2 300 a 1 200 òmes) la talha del contingent alara present en Iraq[44]. Las fòrças sud-coreanas an quitat aquel país pendent la fin del mandat de la coalicion militara en Iraq en decembre de 2008[45].

Relacions entre Corèa del Sud e Japon[modificar | modificar lo còdi]

Après la fin de l'ocupacion japonesa en 1945, Corèa del Sud e Japon, ont residís totjorn una minoritat coreana de 600 000 personas, an pas establit de relacions diplomaticas qu'en 1965[46]. L'acòrdi del , signat jos l'impulsion del president Park Chung-hee amb los encoratjaments dels Estats Units, malgrat d'importantas manifestacions d'oposicion en Corèa del Sud, a entrainat lo versament d'una ajuda economica pendent dètz ans (1965-1975) de Japon a Corèa del Sud, dont la màger partida jos forma de dons[47][font insufisenta].

Pasmens, l'ensemble dels contencioses istorics ligats a l'ocupacion japonesa demòran presents dins las relacions entre coreans e japoneses, aquelas tensions avent de consequéncias sus las relacions diplomaticas. Atal, d'iniciativas son estadas presas per que lo governament japonés reconesca l'esclavatge sexual de las femnas de reconfòrt pendent la Segonda Guèrra Mondiala[48]. Lo revisionisme a Japon, s'agissent sustot de la presentacion de l'ocupacion japonesa dins los manuals d'istòria japonés, es plan fòrça ressentit per l'opinion sud-coreana. Enfin, las visitas de l'ancian Primièr ministre japonés Jun'ichirō Koizumi al santuari de Yasukuni-jinja, sus las tombas dels generals japoneses de la Segonda Guèrra Mondiala, a fach pesar de risques d'anullacion de las cimas bilateralas entre los dos Estats, a la davalada 2005[49].

La sobeiranetat dels Ròcs Liancourt en mar de l'Èst o mar de Japon es un subjècte de contenciós entre los dos païses. Territòri corean abans d'èsser envasit — tot coma la rèsta de Corèa — per Japon en 1905, los ròcs Liancourt son pas clarament tornats a Corèa pendent la signatura del tractat de San Francisco[50]. D'aquel fach, Japon los considèra coma territòri japonés, puèi qu'es pas precisat sus cap de tractat que devon èsser retrocedits a Corèa. La republica de Corèa ocupa militarament los ròcs dempuèi 1954. Veire Contenciós suls ròcs Liancourt.

Corèa del Sud se bat en mai contra l'apellacion « mar de Japon » e desira qu'ela siá cambiada en « mar de l'Èst ». Segon los coreans, l'apellacion « mar de Japon » es un vestigi inacceptable de l'imperialisme japonés[51]. Japon sosten de son costat que l'apellacion proven dels cartografs occidentals — mai de 2 000 cartas del XIXe sègle abC utilizen l'apellacion « mar de Japon » — plan abans que Japon venga pas una poténcia imperiala[52]. Veire Sea of Japan naming disputa (en). De nombroses coreans son tot parièr persuadits que se la traduccion en anglés de « Corèa » es Korea e non Corea, es a causa de la volontat de Japon d'aparéisser en primièr dins l'òrdre alfabetic[53].

Ròtle de Corèa del Sud a las Nacions Unidas[modificar | modificar lo còdi]

La designacion de l'ancian ministre dels afars estrangièrs Ban Ki-moon al pòst de secretari general de las Nacions Unidas, dempuèi lo , a constituït una capitada per la diplomacia sud-coreana. Corèa del Sud participa tanben activament a las missions de manten de la patz de l'ONU : lo 28 de novembre de 2006, lo governament sud-corean a anonciat que 400 soldats serián desplegats a Liban jos mandat de l'ONU[54].

Aviada dels escambis sino-coreans e nippo-coreans[modificar | modificar lo còdi]

China e la republica de Corèa an establit de relacions diplomaticas en 1992.

Mentre que China es venguda un dels principals partenaris comercials de Corèa del Sud, lo rencontre del president Roh Moo-hyun amb son omològ chinés Hu Jintao, en setembre de 2005, a fach pròva d'una comunautat de vistas dins lo domeni diplomatic. Lo president sud-corean a alara saludat las demarchas complidas per China per promòure lo dialòg intercoréen[55].

Lo 14 de genièr de 2007, a Cebu (Filipinas), al marge del fòrum de l'ASEAN , s'es tenguda lo seten rencontre trilateral entre los caps d'Estat e de governament chinés, japonés e sud-corean. Aqueles escambis devon aprigondir la cooperacion entre los tres Estats sus de questions d'interès comun, sustot dins los domenis economic, cultural e de proteccion de l'environament[56].

Diversificacion de las relacions exterioras[modificar | modificar lo còdi]

Relacions franco-sud-coreanas[modificar | modificar lo còdi]

Las primièras relacions diplomaticas entre França e Corèa son estadas establidas en 1886. De ceremonias son estadas organizadas en 2006 en França e en Corèa del Sud per celebrar lo 120e anniversari de las relacions diplomaticas entre los dos païses.

En 2016, Corèa del Sud aderís a l'OIF e ven, atal, lo vint-seten Estat-membre observator[57].

Relacions africano-sud-coreanas[modificar | modificar lo còdi]

Desirant diversificar sas relacions exterioras, Corèa del Sud s'es engatjada, en , a triplar son ajuda a Africa[58]. En particular, Corèa del Sud deu finançar en 2007 un projècte de lucha contra la meningiti en Còsta d'Evòri que concernís un milion de personas[59].

Economia[modificar | modificar lo còdi]

Lo mai grand dels quatre dragons asiatics en tèrmes de pes economic, Corèa del Sud a conegut una fasa espectaculara de creissença e d'integracion dins l'economia mondiala modèrna. Dins las annadas 1960, lo PIB per abitant èra comparable al dels païses mai paures d'Africa e d'Asia en seguida de la guèrra de Corèa entre lo nòrd e lo sud qu'a completament rasat lo país. Lo país a patit la pièger destruccion materiala e umana de son istòria. En 2019, son PIB per abitant a paritat de poder de crompa (PPA), a 44 740 dòlars[60], lo plaça davant Itàlia, al meteis nivèl que Japon, e leugièrament inferior a Alemanha, país membres de l'Union Europèa. Aquela capitada, a la fin de las annadas 1980, es estat obtengut gràcias a de ligams estreches entre lo governament e lo mond dels afars, prevesent sustot un sistèma de crèdit dirigit, de las restriccions sus las importacions, lo finançament de d'unas industrias e una politica d'endeutament massís. Lo governament a favorizat l'importacion de matèrias primièras e de tecnologia al despens dels bens de consomacion e a encoratjat l'estalvi e l'investiment al detriment de la consomacion. S'explica tanben per una plan importanta quantitat de trabalh demandat als obrièrs. En 1980, la setmana de trabalh d'un obrièr sud-corean es la mai longa al mond entièr e aqueste representa pas que 50 % del còst salarial d'un obrièr mexican. Los sindicats son alara illegals[61].

Corèa del Sud fa partida de la Cooperacion economica per l'Asia-Pacifica (APEC), de l'ASEAN+3 inclusent los païses membres de l'ASEAN aital coma China, Japon e Corèa del Sud, e del G20.

Lo deute dels cobles en Corèa del Sud, la mai nauta d'Asia, despassa 100 % del PIB (donadas de 2021). Las familhas amolonan dels crèdits per pagar lor lotjament, en particular pel sistèma del jeonce[62], e finançar los estudis de lors mainatges. L'endeutament es la principala causa de suicidi dins lo país[63].

Los chaebol son de còps considerats coma dels « omenasses als pès d'argela » ; subreendeutats, subrevivon pas que per un sosten sens falha del sistèma bancari e del governament. Aquela collusion entrepresas-governament-nauts foncionaris a generat una plan granda corrupcion. Atal, lo general Roh Tae-woo (al poder de 1988 a 1993), a beneficiat de 650 milions de dòlars de dejós de man e l'escandal Choi Soon-sil provòca la casuda del governament en 2016. En mai, los chaebol son andicapats per lor dependéncia tecnologica al respècte dels païses estrangièrs, los condusent a practicar una politica sistematica de velha e d'espionatge tecnologic e industrial.

Veire tanben : Lista d'entrepresas sud-coreanas.

Corèa del Sud a un feble taus de caumatge mas l'un dels tausses d'estrès al trabalh mai nauts de l'OCDE, e mai de 30 % dels emplegats an un trabalh que respond pas a lors qualificacions[64].

Istoric[modificar | modificar lo còdi]

A partir de las annadas 1960, Corèa del Sud a seguit una politica economica proteccionista. La màger part dels produches d'importacion son defenduts, lo sistèma financièr es nacionalizat, de plans quinquennals son adoptats, l'Estat manlèva pas que plan pauc e los investiments estrangièrs son pas favorizats. Una reforma agrària condutz a l'expropriacion sens compensacion de las grandas proprietats japonesas e las tèrras son estadas divididas en pichonas parcèlas. Los paisans son mentretant obligats per la lei de vendre lor produccion a bon mercat, çò que las estaca dins la pauretat[65].

En consequéncia del contèxt de guèrra freja e de sa situacion geografica, Corèa del Sud foguèt particularament privilegiada pels Estats Units que li portèron una fòrta ajuda economica annala. Lo fèrre de lança de la politica governamentala foguèt la creacion de las chaebol ; aqueles conglomerats familials (Hyundai, Samsung, LG Group, etc) beneficièron de subvencions publicas, de proteccion de cap a la concurréncia internacionala, dels terrens meses a lor disposicion, d'una febla fiscalitat e de nòrmas especificas. Lo governament reconeis pas de salari minimum o de comjat setmanièr, impausa de periòdes de trabalh gratuit a son benefici e las jornadas de trabalh son d'una durada de dotze oras. En mai, los sindicats e las gravas son defenduts. Dins las annadas 1980, la setmana de trabalh d'un obrièr sud-corean es la mai longa al mond[65].

La crisi economica asiatica de 1997 a expausat de las feblesas ancianas del modèl de desvolopament de Corèa del Sud, e mai de las ratios deutes/capitals nets nauts, la dependéncia de cap a prèstes estrangièrs massises, la manca de rigor del sector financièr. La creissença a tombat de 6,6 % en 1998, puèi a fòrça recuperat : 10,8 % en 1999 e 9,2 % en 2000. La creissença es tombada tornarmai a 3,3 % en 2001 a causa del ralentiment global de l'economia, qu'entraina de baissas d'exportacion, e de la percepcion que las reformas tant necessàrias an estagnat. Menada per l'industria e la construccion, la creissença en 2002 a retrobat un taus dinamic de 5,8 % en despièch de la creissença globala anemica. En 2007, l'economia de Corèa del Sud a contunhat sus una creissença de 5 %.

Plaça dins lo mond[modificar | modificar lo còdi]

En 2008, Corèa del Sud es venguda la 13e poténcia economica mondiala amb un PIB de 1 024 miliards de dòlars american[66]. Al nivèl dels escambis, en 2007, s'agiguèt de l'11 e e 13e poténcia comerciala mondiala respectivament en tèrmes d'exportacion e d'importacion de merças. Se s'exclutz los escambis intra-Union Europèa, Corèa del Sud ven respectivament la 6e e la 7e poténcia exportairitz e importatritz de bens[67].

Avent fach la causida d'un modèl d'economia virada cap a las exportacions, Corèa del Sud, que s'es longtemps concentrada sul mercat nòrd-american, a recentament diversificat sas associacions comercialas. En 2007, Corèa del Sud es vengut lo tresen país fornidor de China, a nautor de 10,9 % de l'importacion totala, après Japon e l'Union Europèa. Lo mercat de China a representat d'autre biais mai de 22 % de l'exportacion totala de Corèa, davant lo de l'Union Europèa (15,1 %) e los Estats Units (12,4 %)[67]. Los recents tractats de liure-escambi en vigor establits amb Chile (dintrat en vigor lo ), Singapor (dempuèi març de 2006) e los païses de l'ASEAN (dempuèi junh de 2007 pels produches manufacturièrs e dempuèi mai de 2009 pels servicis), aital coma aqueles n'espèra de promulgacion establits amb los Estats Units (tractat conclús en abril de 2007), l'Union Europèa (en fasa de conclusion en agost de 2009) e la recenta conclusion de l'acòrdi d'associacion economica globala amb Índia (agost de 2008) permetrián de mantenir a tèrme una creissença relativament nauta comparada als autres païses desvolopats. Demest los ponches febles de son agricultura, lo país èra atal quatren al palmarés dels importators mondials de cerealas al mièg de las annadas 2010. En 2023, Corèa del Sud es classada en 10e posicion per l'indici mondial de l'innovacion[68].

Problematicas socialas[modificar | modificar lo còdi]

Las inegalitats socialas son creissentas e plan nautas. En 2014, un rapòrt de la Banca asiatica de desvolopament soslinha que : « la rapiditat de la deterioracion de las inegalitats de revengut en Corèa del Sud pendent las vint darrièras annadas es estada la cinquena plus importanta sus vint e uèch païses asiatics »[69].

Lo taus de pauretat s'establís a 17 % e escalabra a 43 % per las personas annadidas de mai de 65 ans[70].

La durada setmanièra legala del trabalh es tornada de 68 oras a 52 oras en 2018 jos l'administracion de Moon Jae-in. D'unas categorias de trabalhaires, coma los independents, son pas pasmens passes protegidas per la lei[71].

Mèdias[modificar | modificar lo còdi]

La premsa escricha es dominada per tres quotidians de sensibilitat conservatritz : lo Chosun Ilbo, lo Dong-a Ilbo e lo Joong-ang Ilbo. Los autres principals títols son lo Hankook Ilbo, lo Hankyoreh, lo Kyunghyang Shinmun, lo jornal financièr Hanguk Kyeongje Sinmun e, en lenga anglesa, The Korea Herald e The Korea Times. Tres revistas d'opinion jògan un ròtle important : lo Sisajonol, lo News and People e lo Hangyore 21.

Las tres principalas cadenas de television son la Korean Broadcasting System (KBS, publica), la Munhwa Broadcasting Corporacion (acronim anglés : MBC, publica) e la Seoul Broadcasting System (SBS, privada).

Corèa del Sud es un dels païses mai plan connectats a Internet al mond e lo sit OhmyNews i es influent[72].

Lo motor de recèrca Internet Naver domina lo mercat sud-corean. Es utilizat per 77 % dels internautas sud-coreans, mentre que Yahoo! atench 4,5 %, Daum un autre motor de recèrca corean arriba en segonda plaça. Google a mens de 2 %.

Demografia[modificar | modificar lo còdi]

Evolucion de la demografia entre 1800 e 2021 (chifra de l'Our World in Datèt, 2022).

La populacion coreana èra l'una dels mai omogenèus del mond, etnicament e lingüisticament, amb coma sola minoritat una pichona comunautat chinesa (21 000 a la fin de las annadas 1970). Dempuèi, lo nombre d'estrangièrs a aumentat e a despassat un milion en 2007 e 2 milions en 2016[73].

De coreans an viscut en Mandchourie pendent de nombroses sègles, e constituïsson ara una minoritat en China. Joseph Stalin a enviat de milièrs de coreans, contra lor volontat, en Asia centrala (anciana Union Sovietica) dempuèi Vladivostok e Khabarovsk. La majoritat de la populacion coreana a Japon s'i tròba dempuèi lo periòde colonial.

Lo taus de feconditat en Corèa del Sud es lo mai bas del mond : 0,88 mainatge per femna. L'esfondrament de la natalitat s'explicariá per un sistèma economic que multiplica los excluses, una societat de mai en mai solitària e la manca de fisança en l'avenidor[74].

L'instabilitat politica, sociala e economica en Corèa del Sud an conduch fòrça sud-coreans a emigrar a l'estrangièr, principalament als Estats Units o a Canadà.

La vila de Seol es una de las mai grandas zònas metropolitanas del mond. Sa densitat li a permés de venir l'una de las vilas las mai « numericas » dins l'economia globalizada d'uèi.

Lengas[modificar | modificar lo còdi]

La lenga coreana èra tenguda per un isolat[75], mas es d'ara enlà considerada coma fasent partida de las lengas coréaniques, dont es, amb lo jeju, la sola subreviventa. Lo sistèma d'escritura corean, han'gû o hangeul, o hangul es estat inventat en 1443 pel rei Sejong lo Grand per facilitar l'educacion de sos subjèctes — en efièch, los caractèrs chineses èran jutjats tròp dificils e tròp longs a aprene per un individú mejan — per la proclamacion reiala de Hunmin jeongeum (훈민정음, 訓民正音), que significa literalament « los sons apropriats per ensenhar al pòble ». Es diferent de la forma chinesa de comunicacion escricha (hanja) perque es fondat sus la fonetica coreana.

Pendent los sègles que seguiguèron l'invencion de l'alfabet corean, la coneissença de las sinogrammes èra sinonima d'erudicion ; l'alfabet essent reservat a las classas socialas non educadas. Abans 1912, l'alfabet s'apelava en efièch lo « eonmun », çò que significa « escritura vulgara ». Se nomma uèi « hangeul », çò que significa « escritura (de las) Han », ne referéncia a l'etnia coreana Han, a confondre pas amb l'etnia chinesa Han. L'adopcion massisa de l'alfabet coma mejan d'escritura debuta pendent lo periòde del protectorat japonés e pren tota son amplor a la fin de la Segonda Guèrra Mondiala.

De nombroses mots fondamentals del corean son estats manlevats al chinés pels hanja, e los coreans mai annadits preferisson totjorn escriure de mots en hanja, identics als sinogrammes chineses e als kanji japoneses, perque èra estrictament defendut d'estudiar e de parlar lo corean pendent la dominacion japonesa.

Romanizacion[modificar | modificar lo còdi]

Existís principalament dos metòdes concurrents de romanizacion del corean en Corèa del Sud.

  • La romanizacion McCune-Reischauer, dont una varianta foguèt utilizada en Corèa del Sud de 1984 a 2000 e dont una version modificada es oficialament utilizada en Corèa del Nòrd. Exemple : lo mot « 조선 », que significa « País del matin fresc » e dont la prononciacion es /t͡ɕo̞sʰʌ̹n/ balha en romanizacion McCune-Reischauer : « Chosŏn » e en romanizacion nòrd-coreana : « Choson ».
  • La romanizacion revisada, desvolopada per l'Acadèmia nacionala de la lenga coreana (en) a la demanda del governament en 1995, a per tòca principala d'emplegar pas que de caractèrs ASCII. Es adoptada oficialament per Corèa del Sud en l'an 2000. Lo cambiament de romanizacion es estat criticat, la prononciacion dels mots coreans transcriches en romanizacion revisada podent èsser de còps contraïntuitiva per un locutor acostumat a las prononciacions occidentalas[76],[77][réf. incomplèta]. Exemple : lo mot « 조선 » ven en romanizacion revisada : « Joseon ».

Los noms de las personas e de las entrepresas utilizan los tres quarts del temps un autre sistèma de transcripcion adaptat a las règlas de prononciacion de l'anglés.

Lengas segondàrias en Corèa del Sud[modificar | modificar lo còdi]

S'ensenha l'anglés coma segonda lenga dins la màger part de las escòlas primàrias. S'ensenha egalament al licèu pendent dos ans lo chinés, lo japonés, lo francés, l'alemand o l'espanhòl . Pertocant lo francés, Corèa del Sud a pres l'estatut d'"Estat observator" dins l'Organizacion Internacionala de la Francofonia[78].

A causa de la colonizacion japonesa de 1910 a 1945, d'unas personas annadidas comprenon, o parlan lo japonés.[réf. necessari] Existís una minoritat pichona dont lo japonés es la lenga mairala, mas aqueles locutors son generalament bilingües japoneses e corean.

Diferéncias amb Corèa del Nòrd[modificar | modificar lo còdi]

Apellacion[modificar | modificar lo còdi]

Lo corean de Corèa del Nòrd s'apèla oficialament 조선말 Chosôn mal, literalament la paraula/conversacion de Chosôn, ne referéncia al reialme de Chosôn. Lo corean de Corèa del Sud s'apèla oficialament 한국어 Han'guk ô, literalament la lenga Han, ne referéncia a l'etnia Han coreana - a confondre pas amb las Han de China.

Lo Chosôn mal e lo Han'guk ô utilizan lo meteis alfabet apelat 조선글 Chosôn'gûl en Corèa del Nòrd e 한글 Han'gû en Corèa del Sud[79].

Ortografia[modificar | modificar lo còdi]

Existís dos factors a l'origina de las diferéncias ortograficas entre lo Chosôn mal e lo Han'guk ô. Lo corean es una lenga aglutinanta qu'emplega de particulas que se venon sòudar als mots.

Lo Han'guk ô emplega d'espacis entre los diferents tèrmes fasent partida d'un grop nominal, çò qu'es pas lo cas en Chosôn mal. Per exemple lo nom oficial de Corèa del Nòrd en Chosôn mal s'escriu 조선민주주의인민공화국. En Han'guk ô s'escriu 조선 민주주의 인민공화국. Los sud-coreans badinan sovent a aquel prepaus e dison que Corèa del Nòrd sòuda totes los mots per far d'estalvis de papièr[79].

D'unas letras de l'alfabet corean se pronóncian diferentament en Corèa del Nòrd e en Corèa del Sud. Aquesta a adaptat l'ortografia per fin que se rapròche mai de la prononciacion estandardizada sud-coreana. Per exemple, lo nom de l'expresident sud-corean Roh Moo-hyun s'escriu 노무현 No Mu Hyôn al sud, mentre qu'al Nòrd s'escriuriá 로무현 Ro Mu Hyôn. Los Sud-coreans trobant la prononciacion del R en debuta de mot dificil, an pauc a cha pauc modificat l'ortografia e an remplaçat los R per de N.

Vocabulari[modificar | modificar lo còdi]

Dempuèi la mesa en plaça de l'ideologia Penja en Corèa del Nòrd, lo regim manten una linha politica prò-coreana e proscrich donc tot çò qu'es estrangièr, metent endavant çò qu'es corean. Corèa del Sud qu'es demorada longtemps jos la tutèla dels Estats Units e qu'entreten encara uèi de relacions importantas sustot al plan militar amb aquel país a plan lèu integrat de mots d'angleses. D'un autre costat, coma los autres païses vesins de China, a absorbit pendent l'istòria fòrça vocabulari dich sino-corean, originari dels caractèrs chineses utilizats per Corèa abans l'invencion del sistèma alfabetic corean pel rei Sejong lo Grand. Corèa del Nòrd a donc inventat de novèls mots per se desbarrassar dels mots sino-coreans e angleses.

Exemple : corniòla se ditz 식도 shikdo en sud-corean e proven dels caractèrs chineses 食道. Los nòrd-coreans an creat lo mot 밥길 pap que significa literalament lo trajècte/la rota de la noiridura.

D'unes novèls mots atal creats aguèron de capitada, d'autras foguèron fin finala pas utilizats, jutjats pauc elegants[79].

Religions[modificar | modificar lo còdi]

Lo crestianisme (27,6 % de la populacion, dont 19,7 % de protestants e 7,9 % de catolics) e lo bodisme (15,5 % dels cresents) son las doas religions dominantas de Corèa del Sud. S'estima en mai que 56,9 % dels sud-coreans son sens religion.

Malgrat que solament 3 % de la populacion se declare confucianiste, la societat es fòrça impregnada de las valors e cresenças confucéennes. La rèsta dels coreans practica lo chamanisme (culte tradicional de l'esperit) e lo cheondoïsme (« faiçon divina »), una religion tradicionala, encara populara.

Bodisme[modificar | modificar lo còdi]

Lo bodisme apareguèt sul continent indian al Ve sègle abC e foguèt introduch en Corèa al IVe sègle après J.-C. per China. De Xe al XIVe sègle, lo bodisme prenguèt una amplor granda en Corèa e venguèt la religion d'Estat del Reialme de Goryeo. Lo bodisme èra alara inscrich dins los rites e los cultes civils subvencionats per l'Estat.

Catolicisme[modificar | modificar lo còdi]

Lo catolicisme foguèt introduch en Corèa al XVIIIe sègle per China. Beneficiant d'un estatut especial a la cort chinesa, los occidentals e missionaris i dispensavan lors sciéncias aital coma lo catolicisme. Aquò permetèt la difusion d'aqueste en Corèa malgrat la politica ostila del Reialme de Joseon a son esgard. Los missionaris aital coma las personas convertidas foguèron caçats e secutats[80].

Protestantisme[modificar | modificar lo còdi]

Lo protestantisme foguèt introduch en Corèa al XIXe sègle pels missionaris acompanhant d'expedicions occidentalas. La colonizacion japonesa contribuïguèt a son desvolopament[81].

Cultura e societat[modificar | modificar lo còdi]

Una musiciana jogant de gayageum.
Danoieu.

Corèa del Sud parteja sa cultura tradicionala amb la de Corèa del Nòrd. La cultura coreana es estada fòrça influenciada per la de China, tot en demorant distinta[82]. L'influéncia chinesa sus la cultura coreana (en) remonta al periòde Koguryo ; aquelas influéncias pòdon èsser demostradas dins las pinturas muralas de la tomba de Koguryeo[83]. Tot lo long de son istòria, Corèa es estada grandament influenciada per la cultura chinesa, manlevant a China la lenga escricha, las arts, las religions, la filosofia e los modèls d'administracion governamentala e, çò fasent, transformant aquelas tradicions manlevadas en formas distintament coreanas[84].

La cultura coreana a influenciat la de Japon e a l'invèrs la cultura japonesa a influenciat la de Corèa (en). La cultura tradicionala coreana es prigondament marcada pel confucianisme, lo taoïsme e lo bodisme. Dempuèi la division de Corèa en dos Estats separats, la cultura contemporanèa coreana s'es ramificada en doas formas distintas.

Sa cultura rica e dinamica a daissat 21 patrimònis culturals immaterials de l'UNESCO[85], lo quatren plus grand al mond, aital coma 15 sits del patrimòni mondial. Lo ministèri de la Cultura, dels Espòrts e del Torisme encoratja activament las arts tradicionalas, aital coma las formas modèrnas, pel biais de programas de finançament e d'educacion[86]; Segon lo classament 2023 de l'Indici de la libertat de la premsa, Corèa del Sud possedís lo segond mai naut nivèl de libertat de la premsa en Asia, darrièr Taiwan[87].

Los dos principals sindicats son la Federacion dels sindicats coreans (FKTU) e la Confederacion coreana dels sindicats (KCTU) (veire tanben l'article detalhat sindicalisme en Corèa del Sud).

Los sud-coreans devon recebre la permission de lor governament per visitar Corèa del Nòrd ; a defaut, pòdon èsser empresonats a lor retorn, en aplicacion de la Lei de securitat nacionala.

Fèstas e jorns de fèsta[modificar | modificar lo còdi]

Fèstas e jorns de fèsta
Data Nom francés Nom local Remarcas
Cap d'An 새해 (Saehae)
Genièr-febrièr Novèl An lunar 설날 (Seollal) Primièr jorn del primièr mes lunar, aital coma lo jorn precedent e lo segon
Jorn del Movement d'Independéncia 삼일절;三一節 (Samiljeol) Commemòra la partença d'un movement d'independéncia de tot lo país s'opausant a la colonizacion japonesa, lo , pendent las funeralhas del darrièr emperador corean, Gojong
5 d'abril Jorn dels arbres 식목일;植木日 (Singmogil)
5 de mai Jorn dels mainatges 어린이날 (Eorininal)
Avril - Mai Naissença de Bouddha 부처님오신날 (Bucheonim osinnal) Ochena jorn del quatren mes lunar
6 de junh Commemoracion dels mòrts per la patria 현충일;顯忠日 (Hyeonchungil)
17 de julhet Jorn de la Constitucion 제헌절;制憲節 (Jeheonjeol)
15 d'agost Jorn de l'Independéncia (liberacion) 광복절;光復節 (Gwangbokjeol)
Setembre-octobre Recòltas 추석;秋夕 (Chuseok) Catorzen, quinzen e setzen jorns de l'ochen mes lunar
3 d'octobre Fèsta nacionala 개천절;開天節 (Gaecheonjeol) Anniversari de la fondacion legendària de Corèa en 2333 abC
9 d'octobre Jorn del hangeul 한글날 (Hangeulnal) Anniversari de la promulgacion del Hunminjeongeum lo 9 d'octobre de 1446.
25 de decembre Nadal 크리스마스/성탄절 (Keuriseumaseu)/(seong-tan-jeol) Transcripcion en fonetica coreana de l'anglés Christmas.

Patrimòni cultural e torisme[modificar | modificar lo còdi]

Lo santuari de Jongmyo, classat al patrimòni mondial de l'UNESCO .

Mantun sit sud-corean es inscrich al Patrimòni mondial de l'UNESCO[88]. Son al nombre de catòrze en 2021[89] :

Al plan nacional, los objèctes e los bastiments possedissent una valor istorica e artistica excepcionala son estats regropats dins la lista dels tresaurs nacionals.

Arts[modificar | modificar lo còdi]

An Jung-sik (1861-1919). Imne demest los arbres, tencha sus papièr, 1910.
Pansori.

L'art corean es estat fòrça influenciat pel bodisme e lo confucianisme, coma ne testimònian las nombrosas pinturas, esculturas, ceramicas e arts de l'espectacle tradicionals[90]. Efectivament, lo bodisme auriá conegut de tempses glorioses sustot de 668 a 935. Puèi jos la dinastia Koryo, aquela religion influéncia fòrça l'art. Malgrat lo fach qu'a pas pogut s'encrer dins aquela societat, lo bodisme es encara una font granda d'inspiracion dins l'art[91]. La terralha e la porcelana coreanas, talas coma lo baekja e lo buncheong de Joseon, aital coma lo céladon de Goryeo, son plan conegudas dins lo mond entièr[92]. La ceremonia coreana del tè (en), lo pansori, lo talchum e lo buchaechum son egalament d'arts de l'espectacle coreans remarcables.

L'art corean modèrn d'aprèp-guèrra a començat de prosperar dins las annadas 1960 e 1970, quand los artistas sud-coreans se son interessats a las formas geometricas e als subjèctes intangibles. Establir una armonia entre l'Òme e la natura èra tanben una de las prioritats d'aquela epòca. A causa de l'instabilitat sociala, las questions socialas son aparegudas coma de subjèctes màgers dins las annadas 1980. L'art es estat influenciat per divèrses eveniments e exposicions internacionals en Corèa, qu'an portat mai de diversitat syr lo plan artistic[93]. Lo pargue olimpic de Seol en 1988, la transposicion de l'edicion 1993 de la biennala de Whitney a Seol, la creacion de la biennala de Gwangju e lo Pabalhon corean a la biennala de Venècia en 1995 constituïsson d'eveniments remarcables[94],[95],[96].

Arquitectura[modificar | modificar lo còdi]

Lo Hall Injeongjeon del palais de Changdeokgung, a Seol.

L'arquitectura tradicionala coreana se caracteriza per son armonia amb la natura. Los arquitèctes ancians an adoptat lo sistèma de supòrts caracterizat per de teulats de restolh e dels plancats calfants apelat ondol[97]. Las gents de las classas superioras an bastit d'ostals mai grands amb de teulats de teulas elegantament incurvats e dels fòragets relevables. L'arquitectura tradicionala pòt èsser vista dins los palaises e los temples, los vièlhs ostals preservats apeladas hanok e los sits especials coma lo vilatge folcloric de Hahoe, lo vilatge istoric de Yangdong e lo vilatge folcloric corean[98]. L'arquitectura tradicionala pòt egalament èsser vista sus mantun sit del patrimòni mondial de l'UNESCO[99].

L'arquitectura occidentala es estada introducha pel primièr còp a la fin del XIXe sègle. De glèisas, dels burèus de legislacion estrangièra, de las escòlas e dels bastiments universitaris foguèron bastits dins d'estils novèls. Amb l'annexion per Japon en 1910, lo regim colonial es intervengut dins lo patrimòni arquitectural corean e l'arquitectura modèrna d'estil japonés s'es impausada. Lo sentiment antijaponés e la guèrra de Corèa an conduch a la destruccion de la màger part dels bastiments bastits a aquela epòca[100].

Lo temple de Beopju, patrimòni mondial de l'UNESCO.

L'arquitectura coreana modèrna es dintrada dins una fasa novèla de desvolopament pendent la reconstruccion après la guèrra de Corèa, integrant las tendéncias e los estils arquitecturals modèrns. Estimulat per la creissença economica de las annadas 1970 e 1980, lo reamainatjament actiu a obèrt de novèls orizonts dins la concepcion arquitecturala. A l'endeman dels Jòcs Olimpics de Seol de 1988, Corèa del Sud a conegut una diversitat granda d'estils dins son paisatge arquitectural amb l'obertura del mercat als arquitèctes estrangièrs[101]. Los esfòrces arquitecturals contemporanèus an temptat d'equilibrar la filosofia tradicionala de « l'armonia amb la natura » e l'urbanizacion rapida que lo país a traversada aquestas annadas[102].

A causa de l'istòria tumultuosa de Corèa, la construccion e la destruccion se son repetidas de contunh, çò qu'a balhat luòc a una mescla interessanta d'estils e de concepcions arquitecturalas[103].

Cosina[modificar | modificar lo còdi]

Bibimbap.
Bulgogi acompanhat de legums e de banchan.

La cosina coreana, hanguk yori (한국요리; 韓國料理), o hansik (한식; 韓食), a evoluat per de sègles de cambiaments socials e politics. Los ingredients e los plats vàrian segon la província. Existís de nombroses plats regionals importants qu'an proliferat jos diferentas variantas pel país a l'ora d'ara. La cosina de la cort reiala coreana (en) amassava un còp èra totas las especialitats regionalas unicas per la familha reiala. Los repaisses consumits a l'encòp per la familha reiala e pels ciutadans ordinaris son estats reglamentats per una cultura unica de l'etiqueta.

La cosina coreana es en granda partida basada sul ris, las pastas, lo tòfo, los legums, lo peis e las carns. Los plats tradicionals se distinguisson pel nombre de planièrs d'acompanhament, banchan (반찬), qu'acompanhan lo ris a grans corts cuèch a la vapor. Cada repais es acompanhat de nombrós banchan. Lo kimchi (김치), un plat de legums fermentats generalament especiats, es correntament servit a cada repais e es l'un dels plats mai coneguts. La cosina coreana implica generalament un assasonament intens amb d'òli de sesam, del doenjang (된장, un tip de pasta de sòja fermentada), de la saussa sòja, de la sal, de l'alh , del gengibre e del gochujang (고추장, una pasta de piment). D'autres plats plan coneguts son lo bulgogi (불고기), del buòu marinat usclat ; gimbap (김밥); e lo tteokbokki (떡볶이), una collacion especiada compausada d'una còca de ris assasonat de gochujang o d'una pasta de piment especiada.

Las sopas fan egalament partida integranta d'un repais e son servidas dins l'encastre del plat principal puslèu qu'al començament o a la fin del repais. Las sopas conegudas amb lo nom de guk (국) son sovent preparadas amb de carn, dels crustacèus e dels legums. Parièr al guk, lo tang (탕; 湯) conten mens d'aiga e es mai sovent servit dins los restaurants. Un autre tip es lo jjigae (찌개), un ragost generalament fòrça assasonat de piment e servit borissent.

Las bevendas alcoolizadas coreanas popularas comprenon lo Soju, lo Makgeolli e lo Bokbunja ju. Corèa es lo sol país de l'esfèra culturala chinesa a utilizar de baguetas metallicas. De baguetas de metal son estadas descobèrtas suls sits arqueologics de Koguryeo[104].

Espòrt[modificar | modificar lo còdi]

Taekwondo.
Los Dracs rogs, suportaires oficials de l'equipa de Corèa del Sud de fotbòl, pendent la copa del mond 2018.

Los Jòcs Olimpics d'estiu de 1988 son estats organizats a Seol e los Jòcs Olimpics d'ivèrn de 2018 son organizats a Pyeongchang.

Lo beisbòl es estat introduch en 1905[105], e en 1982 l'Organizacion coreana de beisbòl es estada formada. L'equipa nacionala a ganhat la finala pichona de la Classic mondiala de beisbòl en 2004.

L'andbòl a obtengut de plan bons resultats a l'escala internacionala, en particular l'equipa nacionala femenina qu'es doble campiona olimpica (1988 e 1992), un còp campiona del mond (1995) e onze còps campiona d'Asia. En mai, tres sud-coreans son estats elegits melhor handballeur de l'annada, las jogairas Kim Hyun-mee e Lim O-kyeong, puèi lo jogaire Yoon Kyung-shin qu'es egalament estat elegit esportiu sud-corean del XXe sègle.

Corèa del Sud, associada a Japon, a aculhit la copa del mond de fotbòl 2002 ; pendent aquela competicion, los resultats de l'equipa nacionala an entrainat un afogament sens precedent de la populacion pel fotbòl. En efièch, Corèa del Sud a atench la semifinala en batent Polonha, Portugal, Itàlia e Espanha, abans d'èsser eliminada per Alemanha. Es eliminada al primièr torn pendent la copa del mond 2006 e en ochen de finala pendent la copa del mond 2010. Corèa del Sud aculhís egalament los Jòcs asiatics de 2002. Empòrta 260 medalhas pendent aquela competicion.

Pendent las ceremonias d'obertura dels Jòcs Olimpics de 2000, 2004 e 2006, los dos Corèa an desfilat amassa sens pasmens concórrer jos una meteissa bandièra pendent las espròvas. Son pas mai arribadas a se metre d'acòrdi dempuèi 2008.

Corèa del Sud es egalament coneguda per la patinaira Kim Yuna, campiona del mond en 2009 e campiona olimpica als Jòcs Olimpics de Vancouver en 2010.

Demest los esportius sud-coreans celèbres, i a : Sa Heung-min, Park Tae-hwan, Lee Yong-dae, Shin A-lam, Kim Yuna, Park Ji-sung

Ne Formula 1, lo circuit internacional de Yeongam es estat bastit dins la banlèga de Mokpo per aculhir lo Grand prèmi de Corèa del Sud de 2010 a 2013.

Demest los espòrts mai importants del país, i a tanben lo taekwondo e l'espòrt electronic, aqueste essent lo segond espòrt lo mai agachat[106], après lo beisbòl.

Pendent los Jòcs Olimpics d'estiu de 2012, Corèa del Sud acabèt a la 5e plaça al classament de las medalhas.

En tir a l'arc, Corèa del Sud es la nacion dominanta als Jòcs Olimpics, deten lo recòrd del nombre de medalhas ganhadas per un país dempuèi 1972 amb 39 medalhas, dont la màger part son d'aur.

Lésers[modificar | modificar lo còdi]

L'accès dels sud-coreans a la societat de consomacion s'es traduch per una diversificacion dels lésers : mentre que las passejadas dins los pargues demòran un dels passatemps favorits en fin de setmana, los sud-coreans joves aprècian las sortidas al cafè o al cinèma, mentre que lo taus d'accès a Internet compte demest los mai nauts al mond.

Otra la practica dels espòrts coreans tradicionals (coma lo tir a l'arc o lo taekwondo), lo fotbòl e lo beisbòl son particularament populars[107].

Una autra passion es la practica dels videojòcs. Se tròba en Corèa del Sud de vertadièras competicions plan mediatizadas, sustot de StarCraft 2: Wings of Liberty. En efièch, de las cadenas de televisions retransmeton los eveniments, que son de còps entrecopats per de concèrts de K-pop. Se tròba egalament fòrça adèptes de MMO en particular per jogar a de jòcs tals coma Aion dins los PC-bangs[106].

Corèa del Sud es tanben coneguda per aver de nombroses jogaires professionals de Go coma Lee Sedol. Es un léser en plena aviada e los jogaires coreans ocupan lo davant de la scèna internacionala.

Corèa del Sud es lo primièr mercat al mond pels produches cosmetics masculins[108].

Educacion[modificar | modificar lo còdi]

Lo sistèma escolar corean es parièr al de Japon. En efièch, es dividit en 5 nivèls : escòla mairala, escòla primària, collègi, licèu e universitat. Los mainatges son escolarizats a partir de l'edat de 6 ans.

Segon CIA World Factbook, lo taus d'alfabetizacion de las personas annadidas de mai de 15 ans en Corèa del Sud es 97,9 % en 2012 (siá 99,2 % pels òmes e 96,6 % per las femnas)[109].

Dempuèi la particion de Corèa, l'anticomunisme ten una plaça importanta dins l'ensenhament moral e civic[110].

Immigracion[modificar | modificar lo còdi]

L'immigracion en Corèa del Sud es febla a causa de las politicas d'immigracion restrictivas resultant de la fòrta oposicion dels coreans als immigrants[111]. Pasmens, aquestas annadas, amb l'assopliment de la lei, l'afluéncia d'immigrants en Corèa del Sud a aumentat, los residents estrangièrs representant 4,9 % de la populacion totala en 2019[2].

Problèmas societals[modificar | modificar lo còdi]

Demest los Estats industrializats membres de l'OCDE , Corèa del Sud es lo país ont lo taus de suicidis (28,1 suicidis per 100 000 personas en 2018[65]) es lo mai naut : lo suicidi es la primièra causa de decès entre 20 e 40 ans[112]. En quatre ans (2018-2022), lo taus de suicidi dins lo país a conegut una auça de 32 %, particularament en çò de las femnas joves[113]. La societat sud-coreana es descricha coma «:hyper-competitiva ont las pressions e l'estrès son constants », explicant en partida lo taus de suicidi plan naut del país[114].

L'adultèri es despenalizat per la Cort constitucionala en 2015. Dempuèi 1953, près de 100 000 personas son estadas condemnadas a de penas de preson per aquela rason[115]. Corèa del Sud es l'un dels rars païses industrializats a defendre l'avortament. Pasmens, la Cort Constitucionala demanda en 2018 una modificacion de la legislacion. Actualament, las femnas que se fan avortar son passiblas d'un an d'empresonament e d'una emenda.[Quora ?] Los mètges encorron dos ans d'empresonament[116].

Los mainatges e adolescents sens-abric serián mai o mens 250 000 en tota Corèa del Sud[117]. Los loguièrs representan 50 % dels salaris dels sud-coreans, mas de nombroses ostals son « tan pichonas que quitament amb solament un o dos residents, son ja subrepobladas », segon lo raportaire especial de las Nacions Unidas sul lotjament[64].

Los Sud-coreans e mai particularament las generacions joves semblan pauc fisançoses en l'avenidor. Segon un sondatge realizat en 2019, 72 % dels òmes e 79 % de las femnas annadits de 19 a 34 ans desiran emigrar, 8 personas sus 10 annadits de 19 a 34 ans veson la situacion actuala del país coma un « infèrn », mentre que la chifra es mai bassa en çò de las personas mai annadidas de 35 a 59 ans, amb 6,5 personas sus 10 vesent la situacion actuala del país coma un « infèrn ». L'analisi es estada facha a partir de 5000 sud-coreans[118],[64]. Dempuèi las annadas 2000, los sud-coreans joves an lo sentiment que las inegalitats de condicions son venguts tròp fòrtas, que las classas mejanas e superioras an monopolizat las bonas universitats las bonas escòlas e l'accès a las bonas òbras. Dins una enquèsta publicada per The Hankyoreh, 85 % dels joves èran d'acòrdi amb l'afirmacion seguenta : « las gents nascudas pauras poiràn pas jamai rivalizar amb los que son nascuts rics »[64].

Corèa del Sud compta mai de 350 000 residents estrangièrs en situacion irregulara en 2019[119]. Quand las autoritats arrèstan dels estrangièrs en situacion irregulara, empresonan amb eles lors mainatges, e mai se aquestes son en bassa edat. Aquela practica es denonciada per las ONG de defensa dels dreches de l'òme, mas fins ara sens capitada. L'ONG World Vision Korea rampèla que Corèa del Sud viòla las convencions internacionalas suls dreches del mainatge qu'a pasmens signadas[119].

Corèa del Sud impòrta una partida de sa man d'òbra de l'estrangièr, en general d'Asia del Sud-èst. Mas demòra mesfisanta e puslèu xenofòba al respècte d'aquestes. Aqueles obrièrs migrants ocupan sovent d'emplecs mal pagats e perilhoses, sofrisson sovent de marridas condicions de trabalh e d'emplegaires abusius. Pòdon pas cambiar d'emplec sens l'autorizacion de lor patron. Los accidents del trabalh son nombroses, atal coma las davaladas de polícia, arrestacions e expulsions quand lor mirères arriban a lor tèrme[119].

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Existís una categoria consacrada a aqueste prepaus : Corèa del Sud.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. (en) Hea Ran Won, « 홍익인간 (Hong Yik In Gant) », Gwangju Internacional Center,‎ .
  2. a e b « Foreign populacion in Korea tòps 2.5 milion », sus koreatimes,
  3. (en) « KOSIS KOrean Statistical Informacion Servici », sus kosis.kr (consultat lo ).
  4. a b e c Rapòrt sul desvolopament uman 2021/2022 : Tempses incertans, vidas tresviradas : faiçonar nòstre avenidor dins un mond en mutacion, Nòva Iòrc, Programa de las Nacions Unidas pel desvolopament, , 337 p. (ISBN 978-92-1-126452-4, lira en linha).
  5. (en) « Gini Indèx coeficient - distribucion of family income », sus The World Factbook, Central Intelligéncia Agency (consultat lo ).
  6. (en) Martin J. Wolf, John W. Emerson, Danièl C. Esty, Alex de Sherbinin, Zachary A. Wendling e al., 2022 Environmental Proesa Indèx, New Haven, Connecticut, Estats Units, Yale Center for Environmental Law & Policy, , 192 p. (lira en linha [PDF]).
  7. Emmanuelle Grisatz, « Corèa,"País del matin clar e fresc" », sus clio.fr, .
  8. a e b (en) « South Korea Populacion (2018) - Worldometers », sus worldometers.info (consultat lo ).
  9. (en) « Seoul Populacion 2018 (Demographics, Maps, Graphs) », sus worldpopulationreview.com (consultat lo ).
  10. (en) « South Korea Populacion 2018 (Demographics, Maps, Graphs) », sus worldpopulationreview.com (consultat lo ).
  11. « Corèa del Sud, darrièra del classament de l'OCDE per l'environament », sus lepetitjournal.com (consultat lo ).
  12. -François Los Althéas (Hibiscus syriacus). Plantimag, dossièr no 26, setembre de 2003. En linha [1], consultat lo 14 de febrièr de 2007
  13. Veire paginas xiv e xv in Historical Dictionary of the Republic of Korea, Andrew C. Nahm e James Hoarem, Scarecrow Press, 2004
  14. Chalmers Johnson, Blowback: The Costs and Consequences of American Empejora, Owl Book, , 2000, rev. 2004 éd., 99–101 (ISBN 0-8050-6239-4, lira en linha) L'autor i explica que los abitants d'aquela illa plan alunhada de la còsta meridionala de Corèa del Sud commemoravan la partença de Japon, fèsta qu'es estada reprimida, la quala repression a engendrat de protèstas contra la polícia aital coma contra las autoritats sud-coreanas. Aquelas protèstas an a lor torre fa l'objècte d'una repression encara mai murtrièra.
  15. (en) « Ghosts Of Cheju », Newsweek,‎ (lira en linha, consultat lo ).
  16. « lo president sud-corean a una commemoracion contra la dictatura », Challenges,‎ (lira en linha, consultat lo ).
  17. « Kim Dae-Jung » Accès payant, sus Encyclopaedia Universalis (consultat lo ).
  18. (en) Philippe F. Delhaise, Asia in Crisis : The Implosion of the Banking and Finance Systems, Willey, (ISBN 0-471-83450-5), pagina 123.
  19. Pieter Van Dijk, « Fluxes financièrs e mercats emergents en Asia », Revista d'economia financièra,‎ (lira en linha).
  20. "Globalizacion in Question", per Paul Hirst e Grahame Thompson, segonda edicion, Cambridge, Polity Press (1999), p. 134-162.
  21. Lee Daehee, « Vila de Sejong : una geopolitica de l'amainatjament del territòri », Erodòt, panatòri. 2, no 14,‎ , p. 174-182 (DOI 10.3917/her.141.0174, lira en linha).
  22. Frédéric Ojardias, « Perqué Corèa del Sud bastís una capitala novèla dont degun vòl pas », La Tribuna.fr,‎ (lira en linha).
  23. « Sejong « la vila urosa », l'escomesa d'una novèla capitala administrativa per Corèa del Sud », Ràdio França internacionala, .
  24. amb AFP, « Una femna elegida al cap de Corèa del Sud », Le Soir.fr,‎ (lira en linha).
  25. « Yoon Suk-yeol, lo president antifeminista que vòl tornar Corèa del Sud dins la "nòrma conservatritz" », sus Franceinfo, (consultat lo ).
  26. « Corèa del sud : de militars omosexuals dins lo visor », sus amnesty.fr.
  27. « Corèa del Sud vòl aumentar son budgèt militar per dissuadir Pyongyang », sus spyworld-actu.com (consultat lo ).
  28. Font : Infomag, revista de la Cambra europèa de comèrci en Corèa, no 74, julhet de 2007, p. 16.
  29. (en) « S. Korean satellit lost shortly after launch: gov't », Yonhap News, (consultat lo ).
  30. (en) « South Korea rocket escrachaments in segond straight failure », Reuters.com,‎ (lira en linha).
  31. « Corèa del Sud lança sa primièra fusada espaciala [Video] », Le Monde.fr,‎ (lira en linha).
  32. « Estats Units d'America e Corèa Tractat de defensa mutuala. Signat a Washington, lo  » [PDF], sus Colleccion dels Tractats de las Nacions Unidas (consultat lo ).
  33. (en) U.S. Fòrças, Korea / Combined Forces Command, Combined Ground Component Command (GCC) Global Security
  34. Lina Sankari, « Estats Units-China, la guèrra novèla del Pacific », L'Umanitat,‎ (lira en linha).
  35. amb AFP, « Visita de deputats sud-coreans en China », Le Figaro.fr,‎ (lira en linha).
  36. "Two Koreas to Hold Summit", despacha de l'agéncia AP, reproducha sul sit del "Washington Post", 8 d'agost de 2007
  37. Lira lo comunicat comun Nòrd-Sud, sul sit de l'agéncia nòrd-coreana KCNA
  38. (en) Jack Kim, « Koreas poguèt off summit deguda to floods in North », Reuters.com,‎ (lira en linha).
  39. Philippe Pons, « Mobilizacion internacionala per ajudar Pyongyang », Le Monde,‎ (lira en linha).
  40. amb AFP, « las doas Corèas s'engatjan sus la patz e la prosperitat economica », Le Monde.fr,‎ (lira en linha).
  41. La RPDC menaça d'una "ataca préemptive" contra Corèa del Sud e los Estats Units, Xinhuanet, 24 de decembre de 2008
  42. « Defeccions nòrd-coreanas: Seol aumenta lo montant de l'envolopa », AFP,‎ (lira en linha, consultat lo ).
  43. « Cima de Panmunjeom: rencontre istoric entre Kim Jong-un e Moon Jae-in », sus RFI, (consultat lo ).
  44. « Le Monde »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?).
  45. Agenda del 20 de decembre de 2008, Novosti
  46. « Declaracion del ministre japonés dels afars estrangièrs Tarō Asō a l'escasença del quaranten anniversari de la normalizacion de las relacions diplomaticas, sul sit de l'ambaissada de Japon en França », sus emb-japan.go.jp (consultat lo ).
  47. « Corèa del Sud e lo miracle decelat », sus cadtm.org (consultat lo ).
  48. « multituds - revista politica, artistica, filosofica », sus multitudes.net (consultat lo ).
  49. « KBS WORLD Ràdio », sus world.kbs.co.kr (consultat lo ).
  50. (en)Tractat de San Francisco[PDF], sul sit de l'ONU .
  51. Es Sea.
  52. (en) « A survey of historical maps from around the world », Ministry of Foreign Affairs of Japan.
  53. (en) « A 'Çò Càmbia in Spelling Sought for the Koreas », sus Los Angeles Times, (consultat lo ).
  54. Corèa del Sud enviarà 400 òmes a Liban jos casco blau, Libnanews.
  55. « Hu Jintao encontra Roh Moo Hyun Las doas partidas an agut un escambi aprigondit de las vistas sus las questions d'interès comun », sus dz.china-embassy.org (consultat lo ).
  56. « Agéncia chinesa Xinhua »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), sus xinhuanet.com (consultat lo ).
  57. « Portal de l'Organizacion Internacionala de la Francofonia (OIF) », sus Organizacion Internacionala de la Francofonia (consultat lo ).
  58. Agéncia de premsa Xinhua. Corèa del Sud s'es engatjada dimècres a afortir sa cooperacion amb los païses africans, e a triplar son ajuda al desvolopament d'Africa d'aicí 2008. , 9 de novembre de 2006 (lira en linha, consultat lo 14 de febrièr de 2007).
  59. Marcelline Gneproust, « Quòta d'Evòri: Lucha contra la meningiti, Corèa balha mai de 248 milions de FCFA », .
  60. (en) « World Economic Outlook Database April 2009 », sus imf.org (consultat lo ).
  61. « CADTM - Corèa del Sud : lo miracle decelat », sus cadtm.org.
  62. « En Corèa del Sud, las escrocariás al « jeonse », sistèma d'accès al lotjament tipic del país, viran al copacap politic », Le Monde.fr,‎ (lira en linha, consultat lo )
  63. « Darrièr « Squid Game », la violéncia sociala en Corèa del Sud », Le Monde,‎ (lira en linha)
  64. a b c e d (ès) « ¿Ès Corea del Sus un país tan desigual como retrata la película "Parasita"? », sus BBC News Mundo (consultat lo ).
  65. a b e c Julián Varsavsky, « Corea del Sus no ès un milagro », sus Pagina12, .
  66. « Internacional Monetary Fund (IMF), Principal Global Indicators, current prices »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?).
  67. a e b « Trade Perfilas », sus stat.wto.org (consultat lo ).
  68. WIPO, « Global Innovacion Indèx 2023, 15th Edicion », sus wipo.int (consultat lo ).
  69. (en) Sung Ilkwon, « The candle revolution », (consultat lo ).
  70. Quand los bidonvilles de Seol venon una “version miniatura” de “Squid Game”, Corrièr Internacional, 24/12/2021
  71. « « Es sens fin, soi vertadièrament agotat » : en Corèa del Sud, dels liuraires se morisson literalament d'adeliment », Le Monde.fr,‎ (lira en linha)
  72. « Corèa del Sud, Los mèdias - BiblioMonde », sus bibliomonde.com (consultat lo ).
  73. « l'immigracion creissenta brot Corèa del Sud cap a la diversitat »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), Agéncia de premsa Yonhap, l'11 de mai de 2016.
  74. « Tròp de competicion e tròp de machisme... los sud-coreans fan pas mai de mainatges », sus Mediapart, .
  75. (en) Sanchez-Mazas, Blench, Ross, Lin e Pejros, Human migracions in continental East Asia and Taiwan : genetic, linguistic and archaeological evidence, Taylor & Francis, .
  76. [2], pinyin.info.
  77. [PDF], koreamosaic.net.
  78. Carta dels Estats membres, associats e observators de l'OIF. https://www.francophonie.org/88-etats-et-gouvernements-125
  79. a b e c « Preambul explicatiu », sus Focus, (consultat lo ).
  80. Rapòrt senatorial (França) 1997/1998 no 18. https://www.senat.fr/ga/ga97-018/ga97-018_mono.html#toc34
  81. Ogmios, « Qual plaça ocupan las religions dins la societat contemporanèa de Corèa del sud ? », sus Focus, (consultat lo ).
  82. Fairbank, John K., Reischauer, Edwin O. e Craig, Albèrt M., East Asia: Tradicion & Transformacion, Boston, Houghton Mifflin, (ISBN 978-0-395-25812-5)
  83. The Korea Foundation, « What's Cooking ? THE KOREAN KITCHEN From Clay Stoves to Virtual Reality », Korean Foundation, panatòri. 31, no 3,‎ (ISBN 9791156042365, lira en linha [archiu del ], consultat lo )
  84. Charles K. Armstrong, « Central Themes for a S'Unís Korea » [archiu del ], sus Columbia University "Asia for Educators", Columbia University, (consultat lo ) : « Through much of its history Korea has been greatly influenced by Chinese civilization, borrowing the written language, arts, religions, and models of government administracion from China, and, in the process, transforming these borrowed tradicions into distinctly Korean forms. »
  85. « UNESCO - Republic of Korea » [archiu del ], sus ich.unesco.org (consultat lo )
  86. « Associated Organizacions » [archiu del ], MCT (consultat l'11 ) Veire tanben « Mission and Portièra » [archiu del ], Korea Cultural Administracion (consultat l'11 )
  87. « Indèx 2023 – Global resultat », sus Reportaires Without Borders (consultat lo )
  88. « "la Premsa", jornal canadian, edicion del 18 de novembre de 2006. En linha »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?) (consultat lo ).
  89. Lista dels sits UNESCO, rubrica Republica de Corèa. https://whc.unesco.org/fr/etatsparties/kr
  90. Korean painting « https://web.archive.org/web/20100730065004/http://www.asia-art.net/korean_paint.html »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), , Asia Art
  91. Tèrra d'Asia : la colleccion Sam e Myrna Myers, Canadà, Musèu Puntejadas-a-Callières, , 64 p. (ISBN 978-2-921718-61-5), p. 34
  92. Korean Pottery and Celadon, Asian Relocation Management Korea
  93. Contemporary Korean Art in 1990s « https://web.archive.org/web/20180911001355/https://apexart.org/conference/lee.htm »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), , apexart, 1999
  94. (ko) Whitney Biennal to come to Seoul again, Seoul News, March 26, 2010. Retrieved July 13, 2010.
  95. « Gwangju Biennala » [archiu del ], Gwangju Biennala (consultat lo )
  96. Korean Pavilion « http://arquivo.pt/wayback/20160516133140/http://www.korean-pavilion.or.kr/07pavilion/kpen.html »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), , La Biennala di Venezia.
  97. Chung Ah-young (March 31, 2010). "Exhibit Focuses òm Traditional Arquitectura" « https://web.archive.org/web/20141220224530/https://www.koreatimes.co.kr/www/news/art/2010/03/148_63378.html »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), , The Korea Times; Fòtos of traditional Korean shelters
  98. List of traditional Korean houses, Asian Tradicion in Arquitectura
  99. « UNESCO World Heritage: Republic of Korea », Unesco (consultat lo )
  100. Brief Review of Korea Modern Arquitectura, Professora. Park Kil-ryong (Kukmin University), modified by Arquitectural Design Lab, GSNU.
  101. Contemporary Korean arquitectura, Asian Info Organization
  102. (en) « Korean buildings that captivate world » [archiu del ], Asia News, January 15, 2010; Lee Hoo-nam (April 16, 2009)."Still, slow comuns of Korean arquitectura", Joongang Daily (Seoul). Retrieved July 10, 2010.
  103. Korean arquitectura, Asian Info Organization
  104. 재미있는 동양3국의 젓가락 문화비교 « https://web.archive.org/web/20180619140049/http://article.joins.com/news/blognews/article.asp?listid=12803159 »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?), . Article.joins.com (May 19, 2012). Retrieved October 5, 2016.
  105. « SABR Asian Beisbòl Committee KoreanBaseball Page »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?) (consultat lo ).
  106. a e b Nacim Chikh, « Corèa del sud : Benvenguda al país de l'"espòrt electronic" », Le Monde.fr,‎ (lira en linha).
  107. Font del paragraf : Rob Bowden, "Leisure Time", in Countries of the World. South Korea, Facts se Fila Inc., Nòva Iòrc, 2005, p. 48-49.
  108. Frédéric Ojardias, « Corèa del Sud : «a l'armada, nòstra discussion virava sovent a l'entorn dels produches cosmetics !» [Video] », Rfi.fr,‎ (lira en linha).
  109. « Corèa del Sud Taus d'alfabetizacion - Populacion », sus indexmundi.com (consultat lo ).
  110. Pierre-Louis Gauthier, « l'educacion en Corèa del Sud, laboratòri del néo-liberalisme », Revista internacionala d'educacion de Sèvres, no 30,‎ , p. 125–132 (ISSN 1254-4590 e 2261-4265, DOI 10.4000/rigas.1948, lira en linha, consultat lo ).
  111. Brian Reynolds Myers, « Òm the Demolition of the North-South Ligason Ofici », sus Sthele Press, (consultat lo ) : « [I]n South Korea, where supòrt for social welfare and public health care is virtually universal, as is oposicion to mass immigracion, it’s largely one's actitud to North Korea that decides whether one counts as 'progressiva' solament 'conservativa.' »
  112. « http://www.cyberpresse.ca/article/20070215/cpactuel/70215068/1033/cpmonde »(Archive.orgWikiwixArchive.isGoogleQue far ?).
  113. « Quand cibersecutament e masculinisme còstan de vidas en Corèa del Sud », sus França Cultura.
  114. En Corèa del Sud, las cyber-secutaires possan impunidament lors victimas al suicidi, 18.02.2022, Corrièr Internacional
  115. L'adultèri es pas mai un crimi en Corèa del Sud, Philippe Mesmer, lemonde.fr, 27 de febrièr de 2015
  116. « Corèa del Sud : la defensa de l'avortament jutjada contrari a la Constitucion », sus Franceinfo, (consultat lo ).
  117. « En Corèa del Sud, dels buses pels mainatges de las carrièras », sus Le Monde.fr, (consultat lo ).
  118. « 75% of younger S. Koreans want to leave country », sus Hankyoreh, .
  119. a b e c « En Corèa del Sud, dels nenets e dels mainatges sens papièrs detenguts en preson », sus RFI, (consultat lo ).