Roman de telefòn cellular
Aquel article cita pas pro sas fonts ().
Se dispausatz d'obratges o d'articles de referéncia o se coneissètz de sits web de qualitat tractant de tèma abordat aicí, mercé de completar l'article en balhant las referéncias utilas a sa vérifiabilité e en los ligant a la seccion « Nòtas e referéncias ».
En practica : Qualas fonts son esperadas ? Coma ajustar mas fonts ?
Un roman de telefòn cellular, o romanic de telefòn mobil (japonés : 携帯小説, Hepburn : keitai shōsetsu, chinés : 手機小說 ; pinyin : shŏujī xiǎoshuō), es una òbra literària escricha a l'origina sus un telefòn cellular pel biais de messatges tèxt. Aquel tip de literatura es originari de Japon, ont es vengut un genre literari popular. Pasmens, sa popularitat s'es egalament espandida a d'autres païses al nivèl internacional, sustot en China, als Estats Units, en Alemanha e en Africa del Sud. Los capítols se compausan generalament de mai o mens 70 a 100 mots cadun a causa de la limitacion dels caractèrs suls telefòns cellulars[1].
A la partença, los romans per telefòns mobils èran principalament legits e escriches per de femnas joves sus de subjèctes de ficcion romantica tals coma las relacions, los amoroses, lo viòl, los triangles amoroses e la grossessa. Pasmens, los romans per telefòns mobils ganhan en popularitat dins lo mond entièr sus de subjèctes mai largs. Puslèu que de paréisser jos forma imprimida, aqueles obratges son generalament enviats dirèctament al legidor per corrièr electronic, per SMS o per abonament sus un sit Web d'escritura e de despartiment en linha, capítol per capítol. L'etica de l'Internet japonés pertocant los romans per telefòns mobils es dominada pels noms de pluma e las falsas identitats. En consequéncia, las identitats dels autors japoneses de romans per telefòns mobils son rarament divulgadas.
Los romans japoneses per telefòns mobils son egalament estats telecargats en cortas sequéncias e executats suls combinats coma aplicacions mobilas basadas sus Java dins tres formats diferents : WMLD, JAVA e TXT. Maho i-Land es lo mai grand sit de romans per telefòns mobils japoneses. Prepausa mai d'un milion de títols, principalament d'autors debutants, que son totes disponibles gratuitament. Maho iLand fornís de modèls pels blògs e las paginas d'acuèlh. Es visitat 3,5 miliards de còps cada mes[réf. necessari]. En 2007, 98 romans per telefòns mobils son estats publicats jos forma de libres. Koizora es un roman popular per telefòn mobil, escrich per « Mika », qu'es estat non solament publicat mas transformat en film, amb mai o mens 12 milions de vistas en linha[2]. Cinc dels dètz romans los mai venduts a Japon en 2007 èran a l'origina dels romans per telefòn mobil[3].
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
La messatjariá amb de pagers es venguda populara al près de las adolescentas a Japon dins las annadas 1990, e la popularitat dels aparelhs de comunicacion mobila a fin finala balhat luòc al desvolopament de genres literaris basats sus aquelas formas novèlas de mèdias[4]. L'utilizacion d'una escritura compacta e nautament contextuala es una partida plan establida de la tradicion literària japonesa, e los romans per telefòns mobils son estats comparats a la literatura japonesa classica coma Lo Dich del Genji del sègle 11en[5]. Lo primièr roman per telefòns mobils es estat « publicat » a Japon en 2003 per un Tokyoïte d'un trentenat d'annadas que se fa apelar Yoshi. Son primièr roman per telefòn mobil s'apelava Amor prigond (en), l'istòria d'un adolescent engatjat dins dels « rencontres subvencionats » (enjo kōsai) a Tòquio e contractant lo sida. L'istòria es venguda tan populara qu'es estada publicada jos la forma d'un vertadièr libre, vendut a 2,6 milions d'exemplars a Japon, puèi declinada en manga, en seria televisada e en film[6]. Lo roman per telefòn mobil es vengut una capitada principalament gràcias al boca a aurelha e a progressivament començat de ganhar de terren a Taiwan, en China e en Corèa del Sud demest los adults joves. A Japon, mantun sit ofrís de prèses importants als autors (fins a 100 000 dòlars americans) e crompan los dreches d'edicion dels romans.
Kiki, l'autor pseudonim d'I, Girlfriend a emportat lo Japan Keitai Novel Award en 2008[4].
Lo movement es egalament vengut popular en Euròpa, en Africa e en America del Nòrd[7]. En 2005, Random House a crompat una part de Vocel, una societat basada a San Diego que produtz de guidas d'estudi mobils[8]. En Euròpa, a començat cap a 2007, promogut per de personas coma Oliver Bendel e Wolfgang Hohlbein, e dels editors coma Cosmoblonde o Blackbetty Mobilmedia. En Africa del Sud, d'adolescents an telecargat un m-novel apelat Kontax - un roman especificament escrich pels telefòns mobils[9]. Lo roman per telefòn mobil pionièr en America del Nòrd, un roman apelat Secondhand Memories per Takatsu - que pòt èsser consultat sus Textnovel[10], lo primièr sit de romans per telefòn mobil en anglés fondat als Estats Units - es estat consultat mai de 60 000 còps e publicat en 2015 jos forma de libre de pòcha.
Raison de la popularitat[modificar | modificar lo còdi]
Malgrat que Japon siá estat lo brèç del roman sus telefòn mobil, lo fenomèn s'es lèu desplaçat cap a d'autras regions d'Asia de l'Èst, e de nombroses autors en linha son d'estudiants universitaris. Aqueles autors sabon quals racontes atiraràn los legidors joves, en incorporant dins lors istòrias dels eveniments emergents o dels elements tendéncia de la cultura adolescenta.
Los romans per telefòns mobils crèan un mond virtual pels adolescents pel telefòn mobil o, mai precisament, per de messatges tèxt. Coma dins los videojòcs virtuals en linha, los legidors se pòdon metre a la primièra persona dins l'istòria. Los romans sus telefòn mobil crèan un espaci personal per cada legidor. Coma l'escrich Paul Levinson dins Cellphone, « a l'ora d'ara, un escrivan pòt escriure tanben aisidament, e ont que siá, qu'un legidor pòt lira » (p 20).
Lo roman sus telefòn mobil cambi las costumas de lectura ; los legidors an pas mai besonh de s'anar fisicament dins una librariá per crompar un libre. Pòdon anar en linha amb lor telefòn mobil, telecargar un roman e lo lira sus lor telefòn mobil personal, ont que siá e quora que siá. Coma pel libre electronic, sa mobilitat e sa comoditat permeton de ganhar de temps.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- (en) Aquel article es parcialament o en totalitat eissit de l'article de Wikipédia en anglés entitolat « Cell fòn novel » (veire la lista dels autors).
- « asahi.com：普通の若者が携帯小説 ベストセラーも続々 - ひと・流行・話題 - ＢＯＯＫ », sus web.archive.org, (consultat l'8 )
- (en-US) Condé Nast, « I ♥ Novels », sus The New Yorker, (consultat l'8 )
- (en-US) Norimitsu Onishi, « Thumbs Raça as Japan’s Best Sellers Go Cellular », The New York Times, (ISSN 0362-4331, lira en linha, consultat l'8 )
- (en) « Cell fòn novels come of plec », sus Japan Today (consultat l'8 )
- (en-US) « Big in Japan: A Cellphone Novel For You, the Reader », sus The Milions, (consultat l'8 )
- « The First Cell Fòn Novel : History of Informacion », sus www.historyofinformation.com (consultat l'8 )
- (en) « Would You Read A 'Cell Fòn Novel'? », sus HuffPost, (consultat l'8 )
- (en-US) Associated Press , « Cell Fòns Poguèt to Novel Usa », Wired, (ISSN 1059-1028, lira en linha, consultat l'8 )
- (en-GB) « Mobile novels switch òm S Africa », Quotidian, (lira en linha, consultat l'8 )
- « Textnovel -- Home », sus web.archive.org, (consultat l'8 )
