La Cobertoirada

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

La Cobertoirada
La Couvertoirade
Blason de La Couvertoirade
Blason
Administracion
País Drapeau de la France França
Region Occitània
Departament Avairon
Arrondiment Millau
Intercomunalitat Comunautat de comunas Larzac e Vals
Maire
Mandat
Maryse Roux
2020-2026
Còdi postal 12230
Còdi comuna 12082
Demografia
Gentilici lacuperturadais(se)

Couvertoiradéen(non)

Populacion
municipala
189 ab. (2021 en augmentation de 1,61 % par rapport à 2015)
Densitat 3,1 ab./km2
Geografia
Coordinadas 43° 54′ 50″ nòrd, 3° 19′ 02″ es
Altitud Min. 640 m
Max. 900 m
Superficia 61,91 km2
Eleccions
Departamentalas Canton dels Causses-Rougiers
Legislativas Tresena circonscripcion
Localizacion
Geolocalizacion sus la carta : França
Voir sur la carte topographique de France
La Cobertoirada
Geolocalizacion sus la carta : França
Voir sur la carte administrative de France
La Cobertoirada
Geolocalizacion sus la carta : Avairon
Voir sur la carte topographique de l'Aveyron
La Cobertoirada
Geolocalizacion sus la carta : Occitània (region administrativa)
Voir sur la carte administrative d'Occitanie (région administrative)
La Cobertoirada
Ligams
Sit web lacouvertoirade.com

La Cobertoirada (La Cobertoirada en occitan) es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Avairon , en region Occitània.

Lo patrimòni arquitectural de la comuna compren cinc immòbles protegits al títol dels monuments istorics : los barris, classats en 1895, l'Ostalariá de Grailhe, inscrich en 1934, la glèisa Sant-Christol e lo cementèri, classada en 1945, la commanderie, classada en 1945, e lo presbitèri, classat en 1945.

Geografia[modificar | modificar lo còdi]

Panorama de La Cobertoirada.

Localizacion[modificar | modificar lo còdi]

La comuna, situada al sud del Massís central, sus una partida del causse de Larzac, es membre del pargue natural regional dels Grands Causses.

Comunas limitròfas[modificar | modificar lo còdi]

Las comunas limitròfas son Cornús, L'Espitalet del Larzac, Nant, Santa Aulària de Sarnon, Sauclièiras, Campestre-e-Luc, Lo Caylar, Lo Cros e Las Ribas.

Climat[modificar | modificar lo còdi]

En 2010, lo climat de la comuna es de tip climat dels marges montargnardes, segon un estudi se prement una seria de donadas cobrissent lo periòde 1971-2000[1]. En 2020, Météo-France publica una tipologia dels climats de la França metropolitana dins la quala la comuna es dins una zòna de transicion entre lo climat de montanha e lo climat mediterranèu e es dins la region climatica Sud-èst del Massís Central, caracterizada per una pluviometria annala de 1 000 a 1 500 mm, minimala en estiu, maximala en auton[2].

Pel periòde 1971-2000, la temperatura annala mejana es de 9,5 °C, amb una amplitud termica annala de 15,7 °C. Lo cumul annal mejan de precipitacions es de 932 mm, amb 10,1 jorns de precipitacions en genièr e 4,6 jorns en julhet[1]. Pel periòde 1991-2020, la temperatura mejana annala observada sus l'estacion meteorologica mai pròcha, situada sus la comuna de Cornús a 11 km a vòl d'aucèl[3], es de 10,1 °C e lo cumul annal mejan de precipitacions es de 1 007,4 mm[4],[5]. Per l'avenidor, los paramètres climatics de la comuna estimats per 2050 segon diferents scenaris d'emission de gas d'efièch de sarra son consultables sus un sit dedicat publicat per Météo-France en novembre de 2022[6].

Urbanisme[modificar | modificar lo còdi]

Vias de comunicacion e transpòrts[modificar | modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | modificar lo còdi]

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Barri de la Couvertoirade.

Lo nom de Cubertoirata apareis tre lo XIe sègle pendent la delimitacion dels territòris apertenent a l'abadiá de Gellone, a Sant-Guilhem-lo-Desèrt (Erau) uèi. Dempuèi lo XIIe sègle, los Templièrs son installats sus Larzac e a La Cobertoirada. Lor implantacion es deguda d'una part a la proximitat de rotas permetent de davalar cap a la còsta mediterranèa per s'embarcar cap a l'Orient e la Tèrra santa, d'autra part a de donacions.

La Cobertoirada constituís tre l'origina pels Templièrs un centre d'espleitacion agricòla. Sus aquelas tèrras, fan cultivar als paisans de las cerealas, abalir de cavals (per la guèrra) e dels motons (per la carn, las pèls, lo lach). Un borg se desvolopa a l'entorn del castèl, encara visible a l'ora d'ara. En 1312, l'òrdre del Temple es dissolgut. L'ensemble de lors bens torna als Espitalièrs que venon los mèstres novèls de La Cobertoirada. La borgada compta 135 fuòcs en 1328, siá mai o mens 800 personas. Al mièg del XIVe sègle, los « Rotièrs » (de companhiás de mercenàrias vivent en bendas mai o mens organizadas e sovent pauc disciplinadas) pilhan Larzac. Per crenhença d'aquelas bendas armadas, los abitants acaban per far fortificar lo borg de 1439 a 1445. Es Déodat d'Alaus, mèstre maçon de Sant Bausèli, qu'es cargat d'executar aquelas òbras. Malurosament, aquel territòri se serà ja fòrça despoblat.

A aquel sègle de flagèls succedís un sègle de repoblament e de reconstruccion dont fan pròva de nombroses ostals avent conservat d'elements de la fin del XVe a la debuta del XVIe sègle. En 1562, a la debuta de las guèrras de religion, los Uganauds temptan de prene la ciutat — de badas. En 1702 los abitants s'arman e restauran las pòrtas per crenhença dels Camisards, mas lo borg serà pas jamai pus atacat. Malgrat las epidèmias e las carestiás s'instaura una certana prosperitat. En 1768 lo borg es erigit en commanderie independenta, autrejada al cavalièr Riquetti, baron de Mirabeau, ja comandor de Santa-Eulalie. La Revolucion confisca totas las possessions espitalièras que tornan als paisans. Al XIXe sègle, la comuna es tocada per l'exòde rural mas manten son activitat economica agricòla. Puèi, a partir de las darrièras decennias del XXe sègle, la comuna esplecha tanben son passat templièr a de fins toristicas.

Politica e administracion[modificar | modificar lo còdi]

Lista dels cònsols màgers successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1977 1995 Jacques Dupont DVG Regent
1995 2001 Philippe Augé [Sans etiqueta] Inspector de l'environement
2001 2014 Marie José Laborie    
març de 2014 En cors Maryse Roux[7],[8]   Agricultritz sus mejana espleitacion
Las donadas mancantas son a completar.

Demografia[modificar | modificar lo còdi]

L'evolucion del nombre d'abitants es coneguda pels recensaments de la populacion efectuats dins la comuna dempuèi 1793. Per las comunas de mens de 10 000 abitants, una enquèsta de recensament portant sus tota la populacion es realizada cada cinc ans , las populacions legalas de las annadas intermediàrias essent elas estimadas per interpolacion o extrapolacion[9]. Per la comuna, lo primièr recensament exaustiu dintrant dins l'encastre del dispositiu novèl es estat realizat en 2008[10].

En 2021, la comuna comptava 189 abitants[Nòta 1], en aumentacion de 1,61 % respècte a 2015 (Avairon : +0,17 %, França fòra Maiòta : +1,84 %).

Evolucion de la populacion  [ modificar ]
1793 1800 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866
644 8159691 0281 0751 020939 906847
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911
790 812750 736792 648519 478409
1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 1968 1975
329 335286 256188 160142 120107
1982 1990 1999 2006 2008 2013 2018 2021 -
134 148153 173179 178189 189-
De 1962 a 1999 : populacion sens dobles comptes ; per las datas seguentas : populacion municipala.
(Fonts : Ldh/EHESS/Cassini fins en 1999[11] puèi INSEE a partir de 2006[12].)
Istograma de l'evolucion demografica

Economia[modificar | modificar lo còdi]

Revenguts[modificar | modificar lo còdi]

En 2018 (balhadas INSEE publicadas en ), la comuna compta 87 cobles fiscals[Nòta 2], regropant 183 personas. La mediana del revengut disponible per unitat de consomacion es de 17 550 [I 1] (20 640  dins lo departament[I 2]).

Emplec[modificar | modificar lo còdi]

Taus de caumatge
Division 2008 2013 2018
Comuna[I 3] 4,3 % 6,7 % 8,5 %
Departament[I 4] 5,4 % 7,1 % 7,1 %
França entièra[I 5] 8,3 % 10 % 10 %

En 2018, la populacion annadida de 15 a 64 ans s'auça a 106 personas, demest las qualas se compta 83 % d'actius (74,5 % avent un emplec e 8,5 % de caumaires) e 17 % d'inactius[Nòta 3],[I 3]. En 2018, lo taus de caumatge comunal (al sens del recensament) dels 15-64 ans es superior al del departament, mas inferior al de França, mentre qu'èra inferior al del departament e de França en 2008.

La comuna es fòra atraccion de las vilas[Carta 1],[I 6]. Compta 71 emplecs en 2018, contra 77 en 2013 e 65 en 2008. Lo nombre d'actius avent un emplec residissent dins la comuna es d'86, siá un indicator de concentracion d'emplec d'82,3 % e un taus d'activitat demest los 15 ans o mai de 60,5 %[I 7].

Sus aqueles 86 actius de 15 ans o mai avent un emplec, 47 trabalhan dins la comuna, siá 55 % dels abitants[I 8]. Per s'anar al trabalh, 61,6 % dels abitants utilizan un veïcul personal o de foncion a quatre ròdas, 10,5 % s'i tornan en doas-ròdas, en bicicleta o a pè e 27,9 % an pas besonh de transpòrt (trabalh al domicili)[I 9].

Activitats fòra agricultura[modificar | modificar lo còdi]

Sectors d'activitats[modificar | modificar lo còdi]

49 establiments[Nòta 4] son implantats a la Couvertoirade al . Lo tablèu çai jos ne detalha lo nombre per sector d'activitat e compara las ratios amb los del departament[Nòta 5],[I 10].

Sector d'activitat Comuna Departament
Nombre % %
Amassa 49
Industria manufacturièra,
industrias extractivas e autras
19 38,8 % (17,7 %)
Construccion 1 2 % (13 %)
Comèrci de gròs e de detalh,
transpòrts, albergament e restauracion
19 38,8 % (27,5 %)
Activitats especializadas, scientificas e tecnicas
e activitats de servicis administratius e de sosten
1 2 % (12,4 %)
Autres activitats de servicis 9 18,4 % (7,8 %)

Lo sector del comèrci de gròs e de detalh, dels transpòrts, de l'albergament e de la restauracion es preponderant sus la comuna puèi que representa 38,8 % del nombre total d'establiments de la comuna (19 sus las 49 entrepresas implantadas a La Cobertoirada), contra 27,5 % al nivèl departamental[I 11].

Entrepresas[modificar | modificar lo còdi]

L'economia de la comuna es caracterizada per una agricultura tradicionala extensiva basada sus l'elevatge per la produccion lachièra de feda destinada a l'elaboracion dels formatges de Ròcafòrt, pérail, tòm, e per la produccion de vedèls e anhèls destinats a l'engraissament. Una diversificacion existís virada cap a l'apicultura e la produccion de fusta de calfa e lo torisme rural. Los agricultors de la comuna e de las comunas vesinas vendon lors produccions transformadas o pas davant lo borg los dimenges de la sason estivala. D'artisans d'art e artistas creators vivon e trabalhan dins la comuna.

Agricultura[modificar | modificar lo còdi]

La comuna es dins los Grands Causses, una pichona region agricòla ocupant lo sud-èst del departament d'Avairon[13]. En 2020, l'orientacion technico-economica de l'agricultura[Nòta 6] sus la comuna es l'elevatge d'ovins o de cabrencs[Carta 2].

1988 2000 2010 2020
Espleitacions 13 12 12 12
SAU[Nòta 7] (ha) 4 448 3 856 3 692 3 240

Lo nombre d'espleitacions agricòlas en activitat e avent lor sèti dins la comuna es passat de 13 pendent lo recensament agricòla de 1988[Nòta 8] a 12 en 2000 puèi a 12 en 2010[15] e enfin a 12 en 2020[Carta 3], siá una baissa d'8 % en 32 ans. Lo meteis movement es observat a l'escala del departament qu'a perdut pendent aquel periòde 51 % de sas espleitacions[16],[Carta 4]. La susfàcia agricòla utilizada sus la comuna a egalament demesit, passant de 4 448 ha en 1988 a 3 240 ha en 2020[Carta 5]. Parallèlament la susfàcia agricòla utilizada mejana per espleitacion a baissat, passant de 342 a 270 ha[15].

Cultura locala e patrimòni[modificar | modificar lo còdi]

Edificis civils[modificar | modificar lo còdi]

  • los barris, classats monument istoric dempuèi 1895[17] ;
  • lo castèl, classat monument istoric dempuèi 1945[18] ;
  • l'ostalariá de Grailhe, inscrich monument istoric en 1934[19] ;
  • l'ostalariá de la Scipione.

Edificis religioses[modificar | modificar lo còdi]

  • la glèisa Sant-Caprais de la Blaquererie ;
  • la glèisa Sant-Christol, classat monument istoric en 1945[20] ;
  • lo presbitèri, classat monument istoric en 1945[21] ;
  • lo cementèri, classat monument istoric en 1945[20].

Patrimòni natural[modificar | modificar lo còdi]

  • Lavogne.
  • Lo molin de Redounel.

Caminòl de granda escorreguda[modificar | modificar lo còdi]

Un camin rural qualificat de caminòl de granda escorreguda (GR 71C, 83 km) part de La Cobertoirada e permet, en quatre jorns, de s'immergir dins los replecs mai reculats del causse e de far coneissença amb sa populacion.

Personalitats ligadas a la comuna[modificar | modificar lo còdi]

Eraldic[modificar | modificar lo còdi]

Blason de La Couvertoirade Blason
De sable als dos leons reptants d'aur afrontats[22].
Detalhs
L'estatut oficial del blason rèsta a determinar.

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Pierre Bonlòc, La Cobertoirada : visitas guidadas (3na éd. modificada), La Cobertoirada, los Amics de La Cobertoirada, , 56 p., ill. en negre e en coul., couv. ill. en coul. ; 22 cm (BNF 42130929)
  • André Soutou, La Cobertoirada, La Cobertoirada, Associacion dels amics de La Cobertoirada, , 40 p., ill., couv. ill. ; 19 cm (BNF 34592987)
  • Alain Salasc e Jean-Pierre Amalvy, Guida de visita, La Cobertoirada, La Cobertoirada, Associacion dels amics de La Cobertoirada, , 48 p.-[1] f. de carta dépl. : ill. en negre e en coul., couv. ill. en coul. ; 21 cm (BNF 34903752)
  • Michel Renaud, Yannick Zaballos e Sylvie Fournier (Collaboratritz) (ill. Laurence Stéfanon, photogr. Ivan Anger), Citat de La Cobertoirada : fondacion templière e commanderie espitalièra de Larzac : guida ajuda-memòria..., Gavaudun, Éd. Fragil, coll. « la memòria de las pèiras », , 1 dépl. (8 p.) : ill. en coul., couv. ill. en coul. ; 29 cm (ISBN 2-910685-11-X (editat erronèu), ISSN 1258-1445, BNF 36695295)
  • Alphonse Caubel (préf. Jacques Bousquet ; Jean Delmas, ill. Robert Aussibal), Lo "Resson dels barris" de La Cobertoirada (Recuèlh d'estudis anteriorament pareguts dins "lo Resson dels barris", bulletin parroquial, de 1922 a 1925.), Rodés, Salvagarda de Roergue, , 132 p., ill., couv. ill. en coul. ; 25 cm (BNF 37077823)
  • Institut geografic nacional (França) e Federacion francesa de l'escorreguda a pè, Lo Caylar : La Cobertoirada : Circ del cap del mond (document cartografic, monografia), París, IGN, , 1 flle : en coul. ; 136 x 96 cm, plegada 23 x 12 cm (ISBN 978-2-7585-2591-2, BNF 42561417)

  • (òc + fr) Christian-Pierre Bedel (préf. René Quatrefages), Nant : La Cavalariá, La Cobertoirada, L'Espitalet, Sauclièiras, Sent-Joan-del-Bruèlh / Christian-Pierre Bedel e los estatjants del canton de Nant, Rodés, Mission departamentala de la cultura, coll. « Al canton », , 239 p., ill., couv. ill. ; 28 cm (ISBN 2-907279-20-3, ISSN 1151-8375, BNF 36685848)
  • (en) Michel Renaud, Yannick Zaballos e Sophie Fournier (Collaboratritz) (trad. Beryl Degans, ill. Laurence Stéfanon, photogr. Ivan Anger), City of La Cobertoirada : a templar foundation and hospitaller commandery òm the Larzac : guida-book memento... [« Citat de La Cobertoirada : fondacion templière e commanderie espitalièra de Larzac »], Gavaudun, Éd. Fragil, coll. « la memòria de las pèiras », , 1 dépl. (8 p.) : ill. en coul., couv. ill. en coul. ; 29 cm (ISBN 2-910685-11-X (editat erronèu), ISSN 1258-1445, BNF 36695296)

Filmografia[modificar | modificar lo còdi]

  • [video] François Chayé La Cobertoirada - Vilatges de França - Arte - Mai 2012 sus YouTube
  • Jean-Louis Piós (Realizator) e Jean-Paul Azam (Votz parlada ; fotograf), La Cobertoirada o lo vertadièr tresaur dels Templièrs (imatge animat, monografia), S.l., La Cobertoirada (Produccion), , 1 cass. video (18 min) : coul., SECAM ; 1/2 poce VHS (BNF 38321771)
  • Alain Boyer (Realizator), La Cobertoirada : lo don de l'aiga (imatge animat, monografia), París, Federacion francesa de cinèma e video, , 1 fichièr video numerica (18 min 07 s) : coul. (PAL), son. (BNF 42102881)

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e cartas[modificar | modificar lo còdi]

  • Nòtas
  1. Populacion municipala legala en vigor al 1er genièr de 2024, millésimée 2021, definida dins los limits territorials en vigor al 1er genièr de 2023, data de referéncia estatistica : 1er genièr de 2021.
  2. Un coble fiscal es constituït pel regropament dels foguièrs fiscals repertoriats dins un meteis lotjament. Son existéncia, una annada balhada, ten al fach que coïncidisson almens una declaracion independenta de revenguts e l'ocupacion d'un lotjament conegut a la taxa d'abitacion.
  3. Los inactius regropan, al sens de l'INSEE, los escolans, los estudiants, los estagiaris non remunerats, los prat-retirats, los retirats e los autres inactius.
  4. L'establiment, al sens de l'INSEE, es una unitat de produccion geograficament individualizada, mas juridicament dependenta de l'unitat legala. Produtz de bens o dels servicis.
  5. Lo camp d'aquel tablèu cobrís las activitats mercandas fòra agricultura.
  6. L'orientacion technico-economica es la produccion dominanta de l'espleitacion, determinada segon la contribucion de cada susfàcia o cabal a la produccion bruta estandarda.
  7. Las donadas relativas a la susfàcia agricòla utilizada (SAU) son localizadas a la comuna ont se situa lo luòc principal de produccion de cada espleitacion. Las chifras d'una comuna devon donc èsser interpretats amb prudéncia, una espleitacion podent exercir son activitat sus mantuna comuna, o mantun departament quitament mantuna region.
  8. Lo recensament agricòla es una operacion decennala europèa e obligatòria qu'a per objectiu d'actualizar las donadas sus l'agricultura francesa e de mesurar son pes dins l'agricultura europèa[14].
  • Cartas
  1. Agéncia nacionala de la coesion dels territòris, « Carta de la comuna dins lo zonatge de las airas d'atraccion de vilas. », sus l'observatòri dels territòris (consultat lo ).
  2. « Recensament agricòla 2020 - Carta de l'especializacion de la produccion agricòla per comuna », sus stats.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).
  3. « Recensament agricòla 2020 - Carta del nombre d'espleitacions e de la susfàcia agricòla utilizada (SAU) mejana per comuna », sus stats.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).
  4. « Recensament agricòla 2020 - Carta del nombre d'espleitacions e de la susfàcia agricòla utilizada per departament », sus stats.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).
  5. « Recensament agricòla 2020 - Carta de la susfàcia agricòla utilizada (SAU) per comuna e de la SAU mejana », sus stats.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Sit de l'INSEE[modificar | modificar lo còdi]

Autras fonts[modificar | modificar lo còdi]

  1. a e b Daniel Joly, Thierry Brossard, Hervé Cardot, Jean Cavailhes, Mohamed Hilal e Pierre Wavresky, « los tips de climats en França, una construccion espaciala », Cybergéo, revista europèa de geografia - European Journal of Geography, no 501,‎ (DOI 10.4000/cybergeo.23155, lira en linha, consultat lo )
  2. « Zonatges climatics en França metropolitana. », sus pluiesextremes.meteo.fr (consultat lo )
  3. « Ortodromia entre La Cobertoirada e Cornús », sus fr.distance.to (consultat lo ).
  4. « Estacion Météo-France « Cornús » (comuna de Cornús) - ficha climatologica - periòde 1991-2020 », sus donneespubliques.meteofrance.fr (consultat lo )
  5. « Estacion Météo-France « Cornús » (comuna de Cornús) - ficha de metadonadas. », sus donneespubliques.meteofrance.fr (consultat lo )
  6. « Climadiag Comuna : diagnosticatz los enjòcs climatics de vòstra collectivitat. », sus meteofrance.fr, (consultat lo )
  7. « Resultats de las eleccions municipalas 2020 - Maire sortissent », sul sit del Telegrama de Brest (consultat l'8 )
  8. « Repertòri nacional dels elegits (RNE) - version del 24 de julhet de 2020 », sul portal de las donadas publicas de l'Estat (consultat l'8 )
  9. L'organizacion del recensament, sus insee.fr.
  10. Calendari departamental dels recensaments, sus insee.fr.
  11. De vilatges de Cassini a las comunas d'uèi sul sit de l'Escòla dels nauts estudis en sciéncias socialas.
  12. Fichas INSEE - Populacions legalas de la comuna per las annadas 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 e 2021.
  13. « las regions agricòlas (RA), pichonas regions agricòlas(PRA) - Annada de referéncia : 2017 », sus agreste.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).
  14. Presentacion dels primièrs resultats del recensament agricòla 2020, Ministèri de l'agricultura e de l'alimentacion, 10 de decembre de 2021
  15. a e b « Ficha de recensament agricòla - Espleitacions avent lor sèti dins la comuna de La Cobertoirada - Donadas generalas », sus recensement-agricole.agriculture.gouv.fr (consultat lo ).
  16. « Ficha de recensament agricòla - Espleitacions avent lor sèti dins lo departament d'Avairon » (consultat lo ).
  17. Notícia no PA00094009, sus la plataforma dobèrta del patrimòni, basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura.
  18. Notícia no PA00094005, sus la plataforma dobèrta del patrimòni, basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura.
  19. Notícia no PA00094007, sus la plataforma dobèrta del patrimòni, basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura.
  20. a e b Notícia no PA00094006, sus la plataforma dobèrta del patrimòni, basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura.
  21. Notícia no PA00094008, sus la plataforma dobèrta del patrimòni, basa Mérimée, ministèri francés de la Cultura.
  22. « La Cobertoirada », sus moncanals12.canalblog.com (consultat lo ).