21 d'abril
1er | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |
Cronologias tematicas
Abreviacions / Veire tanben
- (° 1852) = nascut en 1852
- († 1885) = mòrt en 1885
- a.s. = calendari julian
- n.s. = calendari gregorian
- Calendari
- Calendari perpetual
- Lista de calendaris
- Naissenças del jorn
Lo 21 d'abril es lo 111e jorn, manca sovent lo 112e, de l'annada del calendari gregorian ; ne demòra puèi 254.
Son equivalent èra generalament lo 2e jorn del mes de floreal, dins lo calendari republican o revolucionari francés, oficialament nommat jorn del casse.
Eveniments
VIIIe sègle abC
- 753 abC : data legendària de la fondacion de Roma per Romul e Remus. Los jòcs seculars çai-après (ludi saeculares en latin) festejavan a Roma l'obertura de cada centenari al 21 d'abril concernit, jorn anniversari almens simbolic d'aquela fondacion.
Ier sègle abC
- 43 abC : batalha de Modena entre las tropas de Marc Antoine e las d'Aulús Hirtius.
IIIe sègle
- 248 : Felip l'Arab celèbre lo millenari de Roma per de jòcs grandioses[1].
XIe sègle
- 1097 : Raymond de Sant-Gilles, comte de Tolosa, arriba a Constantinòple, per prene part a la primièra crosada.
XVIe sègle
- 1526 : victòria del conquistaire centre-asiatic Bâbur batent lo sultan Ibrahim Lodi pendent la primièra batalha de Pânipat, a la basa de la creacion d'un empèri mogòl en Índia.
XVIIIe sègle
- 1782 : fondacion de Bangkòk.
- 1792 : projècte de decret, sus l'organizacion generala de l'instruccion publica, presentat a l'Amassada constituenta per Condorcet.
- 1797 : Napoleon Bonaparte bat los sards, pendent la batalha de Mondovi.
XIXe sègle
- 1809 : Napoleon Ier bat los austrians, a la batalha de Landshut.
- 1836 : los texans se revòltan contra Mexic, e ganhan lor independéncia (batalha de San Jacinto).
XXe sègle
- 1944 : lo drech de vòte es acordat a las femnas en França.
- 1945 :
- liberacion del camp de Ravensbrück.
- Presa de Stuttgart pels franceses.
- Presa de Bolonha pels poloneses.
- 1948 : resolucion no 47 del Conselh de securitat de las Nacions Unidas relativa a la particion Índia-Paquistan.
- 1960 :
- naissença de la fe bahá'íe ortodòxa a Washington D.C., Estats Units.[réf. necessari]
- Brasilia ven la capitala novèla de Brasil.
- 1961 : putsch dels generals a Argièr.
- 1966 : visita d'Estat del Négus Hailé Sélassié Ier, en Jamaïca, provocant l'aviada del movement rastafari[2].
- 1967 : còp d'estat dels coronèls a Atenas en Grècia e debuta d'uèch annadas de dictatura.
- 1970 : la principautat de Hutt Riblar se proclama independenta de la federacion australiana.
- 1997 : Jacques Chirac anóncia que dissòlv l'Assemblada nacionala en França.
XXIe sègle
- 2002 : lo primièr torn de l'eleccion presidenciala francesa vei l'eliminacion del candidat socialista Lionel Jospin e l'arribada al segond torn del candidat d'extrèma drecha Jean-Marie Le Pen pel primièr còp jos la Cinquena Republica. Aquela data venguèt una expression politica.
- 2012 : resolucion no 2043 del Conselh de securitat de las Nacions Unidas sus la situacion a l'Orient Mejan.
- 2019 : al segond torn de l'eleccion presidenciala d'Ucraïna , es lo comedian e expresident de ficcion mas novícia en politica reala Volodímir Zelenski qu'empòrta una victòria esclafadoira de cap al president sortent e ancian magnat del chocolat Petro Poroshenko[3].
Arts, cultura e religion
- 1934 : publicacion d'una celèbra fòto dicha del mostre del Lac Ness que s'avera èsser una burla dins lo tabloïd anglés Daily Mail.
- 1938 : primièra parucion del jornal de Spirou en francofonia.
- 1957 : publicacion de l'enciclica Fidei donum, pel papa Piu XII.
- 1972 : la sortida en França del film Orange mecanic, de Stanley Kubrick, avia un remolin de polemicas.
Sciéncias e tecnicas
- 1949 : primièr vòl al mond d'un avion a statoréacteur (amb una tuvièra thermopropulsive) Leduc 010-01 pilotat per Jean Gonord.
Economia e societat
- 1943 : creacion del Fotbòl Club de Nantas (FC Nantas).
- 1952 : primièra celebracion de la fèsta dels secretaris als Estats Units[4].
- 1967 : darrièr duèl a l'espasa en França (a Neuilly-sus-Sèina) entre los deputats Gaston Defferre (socialista) e René Ribière (gaullista) se saldant per la « victòria » del primièr (un talh infligit a son adversari a lo qual daissa la vida salva e que se maridarà l'endeman)[5].
- 1989 : sortida de la consòla portabla de Nintendo, la Game Boy.
- 2002 : eleccion presidenciala en França. Lo candidat d'extrèma drecha Jean-Marie Le Pen accedís al segond torn, contra lo president sortent Jacques Chirac, desjogant la màger part dels pronostics d'un novèl duèl final esquèr-drecha Jospin-Chirac. Aquel còp de tron farà del 21 d'abril una data referéncia sovent citada dins d'expressions francesas.
- 2005 : en Espanha governada per José Luis Zapatero, los deputats autorizan los cobles omosexuals a se maridar.
- 2015 : a Iemèn, la coalicion araba met fin a l'operacion Tempête decisiva, e comença l'operacion Restaurar l'espèr (Restore hope).
- 2017 :
- una ataca dels talibans contra una basa de l'armada afgana fa almens 140 mòrts en Afganistan.
- Un atemptat contra los locals del FSB entraina dos mòrts a Khabarovsk en Russia.
- 2019 : una seria d'atacas terroristas mirant de glèisas e de las ostalariás a Sri Lanka lo jorn crestian de Pascas causa mantuna centena de mòrts e de nafrats.
- 2021 : en Indonesia, lo sosmarin KRI Nanggala (402), de la marina nacionala, l'un dels dos de tip 209 de la classa Cakra, desapareis pendent un exercici de torpillage dins las aigas al nòrd de Bali amb 53 personas a bòrd, dont 49 oficièrs e membres d'equipatge aital coma 4 passatgièrs[6].
Naissenças
XVIe sègle
- 1555 : Lodovico Carracci, pintre italian prat-barròc de l'escòla bolonaise († ).
XVIIe sègle
- 1619 : Jan van Riebeeck, colon neerlandés († ).
- 1652 : Michel Rolle, matematician francés († ).
- 1671 : John Law, aventurièr, banquièr e economista escocés († ).
XVIIIe sègle
- 1729 : Catarina II, Emperadoira de Russia († ).
- 1753 : Jean-Baptiste Grenier, òme politic francés, deputat del tèrç estat de la senescalciá de Riom als Estats generals († ).
- 1771 : Népomucène Lemercier, poèta francés († ).
- 1774 : Jean-Baptiste Biot, fisician e matematician francés († ).
- 1785 : Charles de Flahaut, militar e diplomata francés, filh illegitim de Talleyrand e el meteis paire illegitim del duc de Morny († ).
XIXe sègle
- 1816 : Charlotte Brontë, femna de letras britanica († )
- 1828 : Hippolyte Taine, istorian francés († )
- 1830 : Clémence Royer, filosòfa e scientifica francesa († ).
- 1837 : Fredrik Bajer, personalitat politica danesa, prèmi Nobel de la patz 1908 († ).
- 1838 : John Muir, naturalista e escrivan american († ).
- 1846 : Georges Boutelleau, poèta e romancièr francés († ).
- 1848 : Francis Calpres, jornalista, diplomata, naut foncionari, òme politic e academician francés († ).
- 1849 : Oscar Hertwig, embryologiste alemand († ).
- 1851 : Charles Barrois, geològ francés († ).
- 1864 : Max Weber, sociològ alemand († ).
- 1874 : Vincent Scotto, compositor francés († ).
- 1875 : André Siegfried, istorian, geograf e academician francés († ).
- 1879 : Kartini (Raden Ayu Kartini dicha), aristocrata javanesa, pionièra dels dreches de las femnas indonesianas († ).
- 1880 : Paul-Otto Bessire, istorian soís († ).
- 1887 : Joe McCarthy (en), gestionari de beisbòl american († ).
- 1889 : Efrem Zimbalist, violonista american d'origina russa († ).
- 1896 :
- Atila Hörbiger, actor austrian († ) ;
- Geertruida Wijsmuller-Meijer, Juste demest las nacions, salvaira de 10 000 josieus († ).
XXe sègle
- 1904 :
- Odilo Globocnik, criminal de guèrra nazi austrian puèi alemand († ).
- Jean Hélion, pintre francés figuratiu († ).
- 1906 : J.B. Tanko (Josip Bogoslaw Tanko diguèt), realizator e productor croat despatriat a Brasil († ).
- 1912 : Marcel Camus, realizator francés († ).
- 1913 : Georges Maillols, arquitècte francés e rennais († ).
- 1914 :
- Norman Panamà, scenarista, realizator e productor american († ).
- Jean Gronhau, correire ciclista francés, campion olimpic († ).
- 1915 :
- Louis Morisset, autor quebequés de fulhetons televisats († ).
- Anthony Quinn, actor american d'origina mexicana († ).
- 1916 : Eldon Rathburn (en), compositor canadian († ).
- 1917 :
- Paulette Brisepierre, femna politica francesa († ).
- Josep Palau i Fabre, poèta e escrivan espanhòl d'expression catalana († ).
- Gérard Thibault, impresari e restaurator quebequés († ).
- 1919 :
- André Bettencourt, jornalista e òme politic francés de l'Acadèmia de las bèlas arts († ).
- Don Cornell (en), cantaire american († ).
- Roger Doucet, tenòr quebequés († ).
- 1920 : Bruno Maderna, compositor e director d'orquestra italian († ).
- 1922 :
- Valérie André, resistenta, mètja, pilòta e primièra femna general(e) en França, venguda centenària.
- Alistair MacLean, romancièr escocés († ).
- 1923 : Gustaw Holoubek, actor de teatre e de cinèma, realizator e òme politic polonés († ).
- 1926 : Elisabèt II, reina del Reialme Unit de 1952 a 2022 († ).
- 1927 :
- José Miguel Agrelot, comedian american († ).
- Robert Savoie, bariton quebequés († ).
- 1928 :
- André Escaro, dessenhaire de premsa francés.
- Jack Evans, defensor e entrainaire de hòquei sus glaç canadian († ).
- 1929 :
- Juliette Figueras, dançaira e mannequine marselhesa elegida Miss París 1948 puèi Miss França 1949 e Miss Euròpa 1949.
- 1930 : Silvana Mangano, actritz italiana († ).
- 1932 : Elaine May, actritz, scenarista e realizatritz americana.
- 1935 :
- Claude Duneton, escrivan, romancièr e traductor francés, istorian del lengatge, cronicaire, comedian, militant de las lengas regionalas († ).
- Arnaud Geyre, ciclista sus rota francés († ).
- Charles Grodin, actor american († ).
- 1936 : Reggie Fleming, jogaire de hòquei sus glaç canadian († ).
- 1937 : Philippe Madrelle, òme politic francés.
- 1938 :
- Gabriella Csire, escrivana romanesa d'expression ongresa.
- Eraldo Pizzo, jogaire de water pòlo italian, campion olimpic.
- 1940 :
- Jacques Caron, portièr de hòquei sus glaç quebequés.
- Souleymane Cissé, cineasta malian.
- Mokdad Sifi, òme d'Estat argerian.
- 1942 :
- John Konrads, nadaire australian d'origina letona, campion olimpic († ).
- Pierre Lorrain, òme politic quebequés († ).
- 1943 : Philippe Séguin, òme politic francés († ).
- 1945 : Mark Wainberg, cercaire canadian, pionièr de la recèrca sul sida († ).
- 1946 : Patrick Rambaud, escrivan francés jurat de l'Acadèmia Goncourt.
- 1947 :
- Roger Bourgarel, jogaire de rugbi de XV francés.
- Iggy Pop (James Newell Osterberg Jr. dich), cantaire e actor american[7].
- 1948 :
- Paul Davis, cantaire e compositor american († ).
- Claire Denis, scenarista e realizatritz francesa.
- Gino Strada (Luigi Strada diguèt), cirurgian italian.
- 1950 : Michel Rougerie, pilòt de Grand Prèmi mòto francés († ).
- 1951 :
- Pierre-Alain Clément, òme politic soís.
- Tony Danza, actor american.
- Jean-Pierre Dardenne, realizator bèlga.
- Aleksandr Laveïkine, cosmonauta sovietic.
- Steve Vickers, hockeyeur sus glaç canadian.
- 1952 : Soslan Andiyev, luchaire sovietic, campion olimpic († ).
- 1953 : Guy Mongrain, animator de television quebequés.
- 1954 : James Morrison, actor e scenarista american.
- 1955 : Doug Soetaert, jogaire de hòquei sus glaç canadian.
- 1956 : Patrick Varin, matador francés.
- 1957 :
- Hervé Lo Tellier, escrivan francés laureat del prèmi Goncourt fin 2020.
- Jesse Orosco, lançaire de beisbòl american.
- 1958 :
- Hélène Dorion, escrivana quebequesa.
- Andie MacDowell, actritz americana.
- 1959 : Robert Smith, cantaire britanic del grop The Cure.
- 1960 :
- Michel Goulet, jogaire de hòquei sus glaç quebequés.
- Julius Korir, atlèta kényan, campion olimpic sus 3 000 m steeple.
- 1961 :
- David Servan-Schreiber, neuropsychiatre, cercaire e autor francés († ).
- Ronald Florijn, remaire d'aviron neerlandés, doble campion olimpic.
- 1963 :
- John Cameron Mitchell, escrivan, actor e meteire en scèna american.
- Ken Caminiti, jogaire de beisbòl american († ).
- Roy Dupuis, actor canadian.
- 1964 :
- Alex Baumann, nadaire canadian d'origina chèca.
- Sylviane Bulteau, femna politica francesa.
- Ludmila Engquist, atlèta suedesa d'origina russa, campiona olimpica del 110 m sègas.
- 1965 :
- Edward Belfour, jogaire de hòquei sus glaç canadian.
- Jessica Rizzo, actritz e realizatritz de films pornografics italiana.
- 1966 :
- Michael Franti, autor-compositor e interprèt american.
- Andy Halter, jogaire de fotbòl soís.
- 1968 :
- Jean-Louis Agobet, compositor francés.
- Christoph Meili, agent de securitat e lançaire d'alèrta soïssa.
- 1969 : Toby Stephens, actor britanic.
- 1971 : Stéphane Billette, òme politic quebequés.
- 1972 : Gwendal Peizerat, dançaire sus glaç francés.
- 1973 : Yelena Rudkovskaya, nadaira bélarusse campiona olimpica.
- 1975 :
- Brian J. White, actor american.
- Pedro Winter, compositor, productor de musica electronica.
- Charlie O Connell, actor american.
- Danyon Loader, nadaire neozelandés, doble campion olimpic.
- 1976 : Lo Rat Luciano, rapaire francés.
- 1977 :
- Doseone (Adam Drucker diguèt), rapaire american.
- Jamie Salat, patinaira artistica canadiana.
- 1978 : Jukka Nevalainen, bateire del grop de metal sinfonic finlandés Nightwish.
- 1979 :
- Nicolas Bedos, realizator, actor, umorista, scenarista, dramaturg e meteire en scèna francés.
- Claire Legendre, escrivana francesa.
- James McAvoy, actor escocés.
- 1980 :
- Jeff Keppinger, jogaire de beisbòl american.
- Vincent Lecavalier, jogaire de hòquei quebequés.
- Tony Romo, jogaire de fotbòl american.
- 1983 : Gugu Mbatha-Raw, actritz britanica.
- 1984 : Andrei Ivanov, basketteur rus.
- 1985 : Luis Bolívar, matador colombian.
- 1986 :
- Alexander Edler, hockeyeur sus glaç suedés.
- Isabelle Yacoubou, basketteuse francesa.
- 1988 : Christoph Saunders, actor american.
- 1990 : Juliette Lamboley, actritz francesa.
- 1991 :
- Frank Dillane, actor anglés.
- Myriam El Koukho, gimnasta artistica marroquina.
- 1992 :
- Isco, fotbolaire internacional espanhòl.
- Joc Pederson, jogaire de beisbòl american.
- 1994 : Ludwig Augustinsson, fotbolaire internacional suedés.
- 1996 :
- Iván Arboleda, fotbolaire colombian.
- Tavi Gevinson, escrivana, redactritz en cap e actritz americana.
- Luisa Neubauer, activista pel climat alemanda.
- 1998 : Alicia Aylies, Miss França 2017.
- 2000 : Nemo Schiffman, actor e cantaire francés.
XXIe sègle
- 2007 : Isabella de Danemarc, filha del prince eretièr Frederik e de la princessa eretièra Mary Donaldson.
Decès
VIe sègle
- 586 (dintra 13 d'abril e 8 de mai) : Léovigild, rei visigòt de Hispanie e de Septimanie de 568 a sa mòrt (° c. 530).
VIIIe sègle
XIe sègle
- 1073 : Alexandre II, papa (° 1010 o 1015).
XIIe sègle
- 1109 : Anselme de Canterbury, arquevesque de Canterbury (° 1033 o 1034).
- 1112 : Bertrand de Sant-Gilles, comte de Tolosa e de Trípol (° v. 1065).
- 1142 : Pierre Abélard, filosòfa e teologian francés (° 1079 ; iconografia çai-junta).
XIVe sègle
- 1329 : Ferry IV de Lorena, duc de Lorena (° ).
- 1352 : Boleslas III lo Prodig, duc de Silèsia (° ).
XVIe sègle
- 1552 : Petrus Apianus, astronòm e matematician alemand (° ).
- 1574 : Cosme Ier de toscana, grand duc de toscana (° ).
XVIIe sègle
- 1652 : Pietro Della Valle dich Pellegrino, aventurièr e explorator italian del XVIIe sègle (° ).
- 1699 : Jean Racine, escrivan francés (° ).
XVIIIe sègle
- 1718 : Philippe de la Hire, matematician e istorian francés (° ).
- 1720 : Antoine Hamilton, escrivan francés (° 1646).
- 1730 : Jan Palfijn, mètge-cirurgian flamenc (° ).
- 1736 : Eugène de Savoie-Carignan, grand general de las armadas imperialas d'Àustria (° ).
- 1740 : Antonio Balestra, pintre italian (° ).
- 1792 : Joaquim José da Silva Xavier dich Tiradentes, militant politic independentista brasilian (° ).
XIXe sègle
- 1852 : Ivan Alexandrovitch Nabokov, general rus (° ).
- 1869 : Hermann von Meyer, paleontològ alemand (° ).
- 1900 : Alphonse Milne-Edwards, zoologista francés (° ).
XXe sègle
- 1906 : Guillaume-Marie-Joseph Laurat, cardinal francés, arquevesque de Rennes (° ).
- 1919 : Dominique Soulé, religiós catolic francés (° ).
- 1910 : Mark Twain, escrivan american (° ).
- 1918 : Manfred von Richthofen ditz lo « Baron Rog », as d'armada de l'aire alemanda (° ).
- 1922 : Alessandro Moreschi, cantaire castrat italian (° ).
- 1926 : George Washington Murray, òme politic american (° ).
- 1938 : Muhammad Iqbal, poèta e filosòf indian musulman (° ).
- 1939 : Jules Viard, archivista e istorian francés (° )
- 1945 : Walter Model, manescal alemand (° ).
- 1946 : John Maynard Keynes, economista britanic (° ).
- 1948 : René Duchez, resistissent francés (° ).
- 1954 : Harvey Wiley Corbett, arquitècte american (° ).
- 1962 : Concepción García Lorca, personalitat de l'exili republican espanhòl, sòrre de Federico García Lorca (° ).
- 1965 : Edward Appleton, fisician anglés, prèmi Nobel de fisic 1947 (° ).
- 1971 : François Duvalier, president de Haití puèi dictator de 1957 a 1971 (° ).
- 1972 : Pierre Lazareff, jornalista, patron de premsa e pionièr francés de l'actualitat televisada (° ).
- 1973 : Arthur Fadden, òme d'Estat australian, 13e Primièr ministre d'Austràlia (° ).
- 1975 : prince Sisowath Sirik Matak, Primièr ministre de la Republica de Cambòtja, executat pels khmers rogs (° ).
- 1977 : Aimeric Simon-Lorière, , òme politic francés (° ).
- 1980 : Alexandre Oparine, bioquimista rus (° ).
- 1985 :
- Foster Hewitt, animator canadian d'espòrt televisat (° ).
- Tancredo Neves, president de Brasil en 1985 (° ).
- 1989 : James Kirkwood Jr., romancièr, dramaturg e actor american (° ).
- 1990 :
- Erté (Romain de Tirtoff diguèt), stylicien francés (° ).
- Bogusław Psujek, atlèta polonés (° ).
- Silvio Leonardi, engenhaire e òme politic italian del Partit comunista (° ).
- 1996 :
- Djokhar Doudaïev, president chechèn (° ).
- Robert Erpiant, magnat francés de la premsa (° ).
- Luigi Pistilli, actor italian (° ).
- 1997 :
- Alfred Bailey, poèta, antropològ, etnològ e istorian canadian (° ).
- Diosdado Macapagal, òme d'Estat filipin (° ).
- Sayed Mekawi, cantaire egipcian (° ).
- Andrés Rodríguez Pedotti, militar de carrièra e òme politic american (° ).
- 1998 :
- Gilles Ivain, poèta e militant politic francés (° ).
- Egill Jacobsen, pintre surrealista danés (° ).
- Jean-François Lyotard, filosòfa francés (° ).
- Irene Vernon, actritz americana (° ).
XXIe sègle
- 2002 : Red O'Quinn, jogaire de fotbòl american (° ).
- 2003 : Nina Simone, pianista e cantaira americana (° ).
- 2005 : Feroze Khan, jogaire de hòquei sus pelena paquistanesa (° ).
- 2007 : Jules Sbroglia, fotbolaire internacional francés (° ).
- 2008 : Al Wilson (en), cantaire american (° ).
- 2010 : Juan Antonio Samaranch, òme politic e responsable esportiu espanhòl, president del Comitat internacional olimpic de 1980 a 2001 (° ).
- 2011 : Bob Asklöf, Cantaire e actor suedés avent fach l'essencial de sa carrièra en França, interprèta de la version francesa de la cançon del film Bons Potons de Russia en 1963 (° ).
- 2012 : Albert Falco, cabussaire francés, cap cabussaire, cap de mission puèi capitània de la Calypso, fidèl segond del comandant Cousteau (° ).
- 2013 : Shakuntala Devi, calculator prodigi (° ).
- 2014 : Herb Gray, òme politic canadian (° ).
- 2016 :
- Lonnie Mack, guitarrista e cantaire american (° ).
- Prince (Prince Rogers Nelson diguèt), musician, cantaire e productor american (° ).
- 2018 :
- Nelson Pereira dos Santos, cineasta brasilian (° ).
- Nabi Tajima, civila japonesa, degana de l'umanitat del fins a sa mòrt (° ).
- Huguette Tourangeau, mezzo-soprano quebequesa (° ).
- Verne Troyer, actor american (° ).
- 2019 : Ken Kercheval, actor american (° ).
- 2020 :
- Jacques Pellen, guitarrista e compositor breton (° ).
- Florian Schneider (Florian Schneider-Esleben o simplament), musician alemand, l'un dels dos membres fondators del grop pionièr de musica electronica Kraftwerk en 1970 (° ).
- 2021 :
- Håkon Brusveen, fondedor norvegian (° ).
- Marc Bécam, engenhaire e sindicalista agricòla puèi òme politic francés (° ).
- Gilbert Clain, escultor francés (° ).
- Myriam Colombi, actritz e directritz de teatre francesa (° ).
- Marc Ferro, istorian francés, animator de l'emission televisada d'archius Istòria parallèla sus la Sèt puèi Arte (° ).
Celebracions
Internacionala
- Jornada mondiala de la creativitat e de l'innovacion adoptada per l'ONU lo 27 d'abril de 2017[8].
- Movement rastafari : Grounation Day (en), fèsta rasta celebrant la visita d'Estat en Jamaïca de Hailé Sélassié Ier d'Etiopia o d'Abissinia en 1966 (tanben concebibla en fèsta religiosa çai-après).
Nacionalas
- Brasil : fèsta de Tiradentes, jorn de fèsta commemorant lo mòrt aicí-abans de l'independentista Joaquim José da Silva Xavier.
- Estats Units : fèsta dels secretaris dempuèi 1952.
- Indonesia : jornada de la femna o jorn Kartini celebrant l'anniversari de naissença de Kartini[9].
- Reialme Unit (Anglatèrra e de principi Escòcia, País de Galas, Ulster) quitament Commonwealth britanic : fèsta de l'anniversari de la reina Elisabèt II del Reialme Unit nascuda en 1926 supra.
- Tèxas (Estats Units) : San Jacinto Day (en) / fèsta de San Jacinto, anniversari de la batalha de San Jacinto.
Religiosas
- Fèstas religiosas romanas anticas : Palila, fèsta romana de feconditat en l'onor de la divessa Palès commemorant la fondacion de Roma anteriorament en -753. Los pastors i repetissián lo rite de purificacion del pòble efectuat per Romul, otra los jòcs seculars ja evocats (ludi saeculares) a partir de -653 mai o mens coma en +248 mai naut.
- Bahaïsme : Ridván celebrant la profecia de Mirza Husayn Ali Nuri a Bagdad.
Sants crestians
Sants catolics e ortodòxes del jorn
Referenciats çai-après in fina[10],[11] :
- Anastase de Chipre († VIIe sègle), monge.
- Anastase d'Antiòquia († 599), patriarca
- Apollon de Roma († 186), amb Issac, Codrat, Alexandra, martirs a Roma (las Apollinaire a despart).
- Beuno († 640), abat galés de Clynnog-Faw.
- Hamon de Plescop († Ve sègle), prince breton vengut prèire.
- Maëlrub († 722), monge e fondator d'un monastèri d'Applecross .
- Maximien de Constantinòple († 434), patriarca.
- Wolbodon d'Utrecht († 1021), avesque.
Sants e benaüroses catolics del jorn
Referenciats çai-après in fina[10] :
- Anselme de Canterbury († 1099), benedictin, doctor de la Glèisa.
- Barthélemy Cerveri († 1466), benaürós religiós dominican italian e martir (veire tanben los 24 d'agost).
- Conrad de Parzham († 1894), religiós capuchin bavarés (veire 12 de decembre).
- Jean Saziari († 1371), benaürós laïc italian membre del Tèrç-Òrdre franciscan.
- Román Adame Rosales († 1927), prèire e martir mexican.
Sant ortodòx
Alexandra (+ ?), esposa de Dioclecian (Η ΑΓΙΑ ΑΛΕΞΑΝΔΡΑ ή βασίλισσα και οι ακόλουθοι της ΑΠΟΛΛΩΣ, ΙΣΑΑΚΙΟΣ και ΚΟΔΡΑΤΟΣ), pel calendari grèc ortodòx, a las datas d'aquí enlà eventualament "julianas" / orientalas (veire endeman 22 abril gregorian per exemple)[11].
Prenoms del jorn
Serviciala fèsta a las Anselme, Anselmo, Anselma (veire los Anthelme los 26 de junh) ; e tanben als Hamon.
Tradicions e supersticions
Dichas
- « Al sant-Anselme, las darrièras flors se semena.»[12]
- « Tal temps al sant-Anselme, tal temps pendent una setmana. »[13]
Astrologia
- Signe del zodiac : primièr jorn del signe astrologic del Taure dins lo calendari « classic », d'ara enlà del signe del Marran dins lo « novèl calendari »[14].
Nòtas e referéncias
- Prickartz, Charles, « Felip l'Arab (244-249), civilis princeps », L'antiquitat classica, , p. 129-153 (lira en linha).
- « Reportatge Africa - Etiopia : los Rastas an celebrat lo 21 d'abril », sus RFI, (consultat lo ).
- Le Figaro amb AFP, « Presidenciala en Ucraïna : victòria esclafadoira del comedian Volodímir Zelenski », Le Figaro, (lira en linha, consultat lo ).
- Equipa | òm April 21 e 2021, « This Day In History, April 21st, 2021 – “Secretary’s Day” - Signals AZ », sus Signals AZ -, (consultat lo ).
- Francis Gouge, « Fa cinquanta ans, lo darrièr duèl de França », sus lemonde.fr, (consultat lo ).
- (id) Pratama, « Daftar 53 Awak Kapal Selam KRI Nanggala yang Tenggelam di Bali », Kumparan, (consultat lo ).
- Talhièr de creacion Sud-oèst, « Tot çò que cal saber sul tub d'Iggy Pop, "In the Death Perque" », sus francebleu.fr, (consultat lo ).
- Resolucion adoptada per l'Amassada generala lo 27 d'abril de 2017.
- Encyclopædia Universalis, « RADÉN ADJENG KARTINI », sus Encyclopædia Universalis (consultat lo ).
- Nominis : calendari gregorian dels sants e prenoms crestians del 21 d'abril.
- Fòrum orthodoxe.com : sants pel 21 d'abril del calendari eclesiastic ortodòx.
- Anne-Christine Beauviala, Metèo e dichas regionalas, Editor : Christine Bonneton, 2010.
- Sants e dictam de jorn.
- [1], Nouvelobs, 14 de genièr de 2011.
Bibliografia
- Mgr_Paul_Guérin1876">Mgr Paul Guérin, Vida dels sants, t. IV : del 26 de març al 23 d'abril, París, Bloud & Barral, , 7e éd., p. 553 a 577.