Distribucion Linux

Logos de GNU e Linux

Una distribucion Linux, apelada tanben distribucion GNU/Linux quand conten los logicials del projècte GNU, es un ensemble coerent de logicials, la màger part essent de logicials liures, assemblats a l'entorn del nuclèu Linux, e formant un sistèma d'espleitacion plenament operacional.

Lo tèrme « distribucion » (potencialament calcat sul mot anglés distribucion) es emplegat perque s'agís de distribuïr una colleccion de logicials compatibles amb Linux e seleccionats pels mainteneurs de la distribucion.

Existís una plan granda varietat de distribucions Linux, caduna avent d'objectius e una filosofia particulara. Los elements los diferenciant principalament son : la convivialitat (facilitat de començada), l'integracion (talha del pargue de logicials validats distribuïts), la notorietat (comunautat informativa per resòlvre los problèmas), lor frequéncia d'actualizada, lor gestion dels paquets e lo mainteneur de la distribucion (generalament una entrepresa o una comunautat). Lor ponch comun es lo nuclèu Linux, e un certan nombre de comandas Unix.

Las partidas GNU e Linux d'un sistèma d'espleitacion son independentas : se tròba tanben plan de sistèmas amb Linux e sens GNU — coma Android — o dels sistèmas GNU sens Linux — coma GNU/Hurd.

Definicion

Las distribucions amassan los compausants d'un sistèma dins un ensemble coerent e estable dont l'installacion, l'utilizacion e la mantenença son facilitadas. Comprenon donc lo mai sovent un logicial d'installacion e dels espleches de configuracion.

Existís mantuna centena de distribucions, caduna avent sas particularitats.

• Las distribucions a usatge especific automatizant e facilitant l'installacion dels compausants necessaris per per exemple realizar : parafuòc, routeur, rasim de calcul, edicion multimèdia…
• Las distribucions podent èsser installadas sus un fum de materials especifics (gràcias als supòrts de nombrosas arquitecturas).
• Las distribucions generalistas, dont los mai populars^{[réf. necessari]} son : Debian, Gentoo, Mageia, Fedora, Slackware, OpenSUSE, o encara Ubuntu permetent d'usatges variats.
• Las distribucions orientadas exclusivament cap a l'entrepresa amb un contracte de supòrt annal (a basa de soscripcion per maquina) per exemple Red Hat Entrepresa Linux, Ubuntu Long Term Supòrt e SUSE Linux Enterprise.

La mantenença d'una distribucion pòt èsser assegurada per una entrepresa (cas de Red Hat Enterprise Linux, SUSE Linux Enterprise...) o per una comunautat (cas de Debian, Mageia, Gentoo, Fedora, Ubuntu, Slackware...). D'unas comunautats pòdon tanben aver coma mainteneur principal una entrepresa (cas de Fedora dont Red Hat es lo primièr esponsòr, Ubuntu per Canonical o encara OpenSUSE per Novell).

Lors orientacions particularas permeton de causidas segon los besonhs e las preferéncias de l'utilizator. D'unas son mai orientadas cap als utilizators debutants (Ubuntu, Linux Mint, etc.), perque mai simples a començar. Debian, en revenge, rèsta presada pels servidors o puslèu considerada coma una méta-distribucion, valent a dire per servir de basa a una distribucion novèla. Divèrsas distribucions ne derivan, coma Ubuntu, Knoppix, MEPIS… L'installacion de Debian es venguda mai facila dempuèi la version 3.1 (Sarge), pasmens de competéncias en shell e una cultura dels projèctes liures demòran necessaris per obtenir lo GNU/Linux de sos sòmis ; en revenge l'actualizada e la mantenença del sistèma son plan aisidas gràcias als espleches Debian. La distribucion Gentoo, destinada a d'utilizators mai coneisseires, a la recèrca d'actualizadas frequentas, a per particularitat d'èsser compilada dempuèi lo còdi sorsa sul pòst meteis de l'usatgièr, en tenent compte dels nombroses paramètres locals. Aiçò en fach lo sistèma d'espleitacion lo mai optimizat per cada configuracion individuala. D'unas distribucions son comercialas, coma las de Red Hat o de SUSE, mentre que d'autras son l'obratge d'una fondacion a tòca non lucrativa coma Debian, Mageia e Gentoo.

Los logicials del projècte GNU son liures — utilizan totes la licéncia GNU GPL v3. Linux el es parcialament liure — jos licéncia GPL v2 — perque conten tanben una quantitat importanta de còdi qu'es pas liure — son los BLOB. Una majoritat dels logicials contenguts dins los depausses dels sistèmas GNU/Linux son liures, mas liure vòl pas dire gratuit, e mai se los logicials liures son generalament distribuïts gratuitament. Atal, quand se crompa una distribucion GNU/Linux, lo prèmi pagat es lo del mèdia, de la documentacion inclusa e del trabalh efectuat per assemblar los logicials en un tot coerent. Pasmens, per se conformar a las exigéncias de las licéncias utilizadas per aqueles logicials, las entrepresas qu'editan aquelas distribucions accèptan de metre a disposicion las fonts dels logicials sens fresc suplementaris.

La multiplicacion de las distribucions GNU/Linux a pogut dins lo passat èsser vista coma un inconvenient, mas Linus Torvalds defend al contrari amb vigor la multiplicitat de distribucions especializadas caduna sus un dentelh particular, al costat de las distribucions orientadas « grand public » coma openSUSE, Fedora, Mageia o Ubuntu.

Istoric

CD-ROM d'installacion del sistèma distribucion linux : Yggdrasil Linux, sortida en Auton 1993

La primièra distribucion apareguda en 1992 èra assemblada sus qualques desenats de disquetas. A causa de la plan fòrta creissença de GNU/Linux, una distribucion actuala pòt ocupar de qualques megaoctets (per èsser installada sus una clau USB per exemple) a mantun gigaoctet.

Abans l'existéncia de las distribucions, los utilizators de GNU/Linux devián compausar eles meteisses lor sistèma en amassant totes los elements necessaris.

En 1992, Linux (version 0.96) es plenament foncional. Es la naissença dels primièrs sistèmas d'espleitacion GNU/Linux : Yggdrasil Linux, MCC Interim Linux (en), TAMU. Al mièg de l'annada, Softlanding Linux System (SLS) es creat : Slackware, lo mai ancian sistèma GNU/Linux encara en activitat uèi, es derivat d'aquela distribucion. Es tanben lo primièr, longtemps abans los autres, a permetre un usatge dirècte dempuèi lo CD-ROM, sens installacion prealabla.

Arquitectura logicielle d'una distribucion

Compausants d'una distribucion GNU/Linux.

Çò que fa l'interès d'una distribucion es l'espleitacion del concèpte de jaça d'abstraccion materiala. Coma s'o pòt veire sus l'esquèma las partidas que compausan la distribucion son distintas. Se pòt donc, per exemple, cambiar lo nuclèu sens cambiar los logicials e donc portar mai aisidament la distribucion sus una autra arquitectura materiala.

A la mi-2015, per exemple, la màger part de las distribucions son liuradas amb un nuclèu Linux 3.1x o 3.2x, mas los utilizators qu'o desiran pòdon installar en parallèl un nuclèu Linux 4.1 que gerís melhor l'estalvi d'energia sus las batariás amb los processors recents. Mantun nuclèu pòt coexistir (un sol essent evidentament causit al boot), çò que permet de tornar a l'ancian nuclèu en cas de lagui.

Diferéncias dintra distribucions comercialas e non comercialas

Una distribucion comerciala es una distribucion constituïda per una societat comerciala. Per « constituïr una distribucion » s'ausís « causir e assemblar los logicials que compausan la distribucion » (lo nuclèu del sistèma d'espleitacion, un legidor video, un programa e los pilòts de connexion Wi Fi, lo programa d'installacion de la distribucion, etc.).

Las distribucions comercialas prepausan generalament de versions gratuitas, çò que non en fach pas de las distribucions non comercialas puèi que l'objectiu es de realizar de profièch per la venda de servicis ligats a l'utilizacion de la distribucion (supòrt, desvolopament...) o per la venda d'un còdi permetent d'activar una partida bridada d'aquesta.

Atal, Ubuntu es una distribucion comerciala perque es constituïda per la societat comerciala, Canonical. Debian es en revenge una distribucion non comerciala perque es constituïda per l'organizacion a tòca non lucrativa Logicial in the Public Interest.

La distincion dintra distribucions non comercialas e comercialas es importanta perque las causidas en matèria de tecnologia o de marcatica son pas fondadas suls meteisses critèris segon que son faches per de benevòls organizats en democracia dirècta, o pel (o los) proprietari(s) d'una societat comerciala.

Principalas^{[réf. necessari]} distribucions

Distribucions comercialas

Las distribucions çai jos son capeladas per d'entrepresas que tiran profièch dels modèls economics dels logicials liures, en fornissent de prestacions informaticas talas coma l'assisténcia, l'integracion, lo supòrt, lo conselh e la formacion tecnicas.

	Red Hat Enterprise Linux (RHEL) es una distribucion comerciala largament espandida dins las entrepresas (sustot als Estats Units), uèi basada sus Fedora. La societat Red Hat que la supervisa a desvolopat RPM, un gestionari de paquets jos licéncia GPL, adoptat per Fedora e d'autras distribucions.
	SUSE Linux Enterprise es una distribucion comerciala destinada a las entrepresas, eissida d'openSUSE . Utiliza lo gestionari de paquets RPM desvolopat per la societat Red Hat Enterprise Linux. Es una distribucion independenta famosa per sos espleches de configuracions e son estabilitat.
	Ubuntu es basada sus Debian. Es una distribucion comerciala orientada cap al grand public distribuïda gratuitament per Canonical, qu'edita de versions establas cada sièis meses (mantengudas nòu meses) e de las versions LTS (mantengudas mantuna annada) cada dos ans. Existís de multiplas variantas, se distinguissent sustot per lor environament de burèu per defaut. Aquela distribucion dispausa d'una comunautat d'utilizators dins lo mond entièr plan dinamic.

Distribucions comunautàrias grand public

Logo de Debian	Debian es regida pel contracte social Debian. Se distinguís egalament pel plan grand nombre d'arquitecturas suportadas, son importanta logithèque e dels cicles plan longs abans la proclamacion de cada novèla version establa.
	Fedora es una distribucion grand public comunautari esponsorizada per Red Hat, utilizant son gestionari de paquets RPM mas tanben DNF. Lo projècte Fedora met l'accent sus la novetat, çò que significa que los logicials son plan sovent actualizat. Fedora seguís lo cicle de sortida de GNOME cada sièis meses.
	Linux Mint es concebuda per èsser facil d'installacion e d'usatge. Es basada sus Ubuntu. Es tanben disponibla amb una basa Debian, e es alara nommada LMDE (Linux Mint Debian Edicion). Es per aquela distribucion qu'es estada inicialament concebut l'environament de burèu Cinnamon.
	Manjaro es basada sus Arch Linux e repren sustot sa logica d'actualizada permanenta que s'opausa a la sortida de novèlas versions importantas del sistèma. Al contra d'Arch, es concebuda per d'utilizators non expèrts e intègra per defaut un environament de burèu aital coma divèrsas aplicacions graficas.
	openSUSE es una distribucion comunautària destinada tant a un usatge grand public qu'a un usatge professional. Es esponsorizada principalament per SUSE que l'utiliza coma basa per sas solucions comercialas destinadas a las entrepresas. Es una distribucion independenta famosa per sos espleches de configuracions e son estabilitat.

Distribucions comunautàrias per public avertit

	Arch Linux es una distribucion sens versions : es en actualizada permanenta. Dispausa totjorn de darrièras versions dels logicials disponibles, gràcias a una comunautat de desvolopaires plan activa. Aquela distribucion ultralégère es estada inspirada per Crux Linux, segon lo principi KISS de simplicitat tecnica. Son abséncia d'espleches especifics (levat son gestionari de paquets, pacman) en fach una distribucion adaptada a la descobèrta de l'administracion dels sistèmas GNU/Linux.
Logo de Gentoo	Gentoo es caracterizada per sa gestion dels paquetatges a la faiçon dels pòrts BSD, efectuant generalament la compilacion dels programas sus l'aparelh de l'utilizator per tal de los installar. Aquò permet de profechar aisidament de mai d'opcions de configuracion logicielle, talas coma la causida de las dependéncias. Es destinada als utilizators avançats, als desvolopaires e als passionats.
	Slackware es l'una de las mai ancianas distribucions existentas. Es estada istoricament una de las primièras permetent de far virar GNU/Linux in situ dempuèi un CD-ROM, tre 1995. Slackware es totjorn activament mantenguda per son creator Patrick Volkerding. Es particularament adaptada als servidors.

Estandardizacion

A causa de la varietat de las opcions del nuclèu a compilar, dels logicials necessaris o desirables pel foncionament del sistèma, e de caracteristicas pròprias a de besonhs geografics locals, de nombrosas distribucions diferentas an espelit. Per exemple Conectiva, èra l'una dels mai populars en America del Sud, e plan pauc coneguda en Euròpa ; Mandrake e Conectiva an fusionat en 2005 creant atal la distribucion Mandriva.

La multiplicitat de las distribucions e l'existéncia dels diferents formats de paquet es de còps percebuda coma font de possiblas incompatibilitats^{[réf. necessari]}.

Un estandard foguèt creat per Red Hat, nommat Linux Standard Base o LSB. Pasmens, pauc de distribucions seguisson aquel estandard, perque es centrat a l'entorn dels paquets RPM inventats per Red Hat.

De novèlas versions son regularament publicadas per tal d'incorporar los desvolopaments novèls. La màger part intègran egalament de logicials annèxes, tals de las seguidas buroticas e dels videojòcs. La complexitat de l'ofèrta o de las questions d'incompatibilitat provisòria (per exemple Kuickshow a pendent qualque temps manifestat una incompatibilitat amb KDE 3.2) fan que d'unas causidas del menut ponchan de còps dins lo void, quitament a l'interior d'una distribucion, argument qu'es mes endavant pels que preferiscan los sistèmas de Microsoft. Los partisans de GNU/Linux fan remarcar qu'aquò es degut al desvolopament mai rapid de GNU/Linux e qu'aqueste fa pas que manifestar aicí la manca de sas qualitats.

D'unas distribucions se caracterizan per d'opcions prédéfinies que lor son netas. Atal Slackware utiliza lo sistèma de fichièrs ReiserFS aquí ont la màger part dels autres considèran coma implicit l'usatge d'ext3fs . OpenSuse, al contrari, installa per defaut lo sistèma mai poderós, mas mai recent Btrfs, e los repertòris utilizators jos XFS, mai esprovat. Dins un cas coma dins l'autre, se pòt se s'o desira causir d'autre sistèmas de fichièrs, coma ext4, al moment de l'installacion.

Pertocant lo codatge dels caractèrs, las distribucions recentas son generalament prat-configuradas per utilizar UTF-8 coma locala.

Un pas màger cap a l'estandardizacion dels diferents sistèmas GNU/Linux foguèt operat pendent l'adopcion massisa de systemd. Aquela estandardizacion foguèt l'escasença d'intensas disputas, la diversitat de l'ecosistèma GNU/Linux essent tanben considerada coma una fòrça^{[réf. necessari]}.

Critèris de distincion de las distribucions

Dempuèi l'instauracion del concèpte de distribucion, mantuna questiona la necessitat de centenas de distribucions diferentas, mentre que lo sistèma de Microsoft, Windows e lo d'Apple se declinan pas qu'en una quitament doas versions. La responsa residís dins lo ventalh de possibilitats ofèrtas per la causida granda logicial permeton de crear de nombrosas distribucions adaptadas als objectius que se fixa l'utilizator.

Aquí una lista (non exaustiva) dels critèris permetent de distinguir doas distribucions. D'exemples s'apièjan sus las distribucions mai celèbras. Atencion : s'agís pas aicí de classar las distribucions mai celèbras segon lo critèri en question (çò que riscariá de menar lo fadet) mas d'illustrar cada critèri per facilitar la compreneson del legidor.

Arquitectura materiala suportada

Una distribucion pòt suportar pas qu'una sola e unica arquitectura materiala coma pòt en suportar mantuna. Se pòt pensar a priori qu'una distribucion especializada sus una arquitectura foncionarà melhor qu'una distribucion mai generica mas çò es pas totjorn vertat.

Exemple : Yellow Dog fonciona pas que sus las maquinas a basa de processors PowerPC (Macintosh amb processor G3, G4 o G5, PlayStation 3) mentre que Debian foncione sus pas mens d'onze arquitecturas materialas diferentas.

Sistèma d'inicializacion

Primièra etapa pendent l'aviada d'un sistèma d'espleitacion, l'inicializacion es majoritàriament facha uèi per systemd^{[réf. necessari]}. D'unes sistèmas GNU/Linux, tals coma Devuan, al contrari meton un ponch d'onor a emplegar un autre sistèma d'inicializacion que systemd.

Estabilitat

D'unes preferisson aver un sistèma plan estable, que plantarà pas jamai e dont la coeréncia es assegurada, mas amb de logicials d'una version un pauc anciana. D'autres utilizators aspiran a dispausar de logicials dins la tota darrièra version, l'instabilitat del sistèma constituent la contrapartida d'aquela volontat d'actualizacion constanta.

Atal, una distribucion que se vòl establa met de temps a editar de versions : per exemple, Debian, dont l'estabilitat es famosa, met dos ans per cada edicion màger, e fins a tres per Sarge (2005).

Exemples

• Debian se declina en mantuna version : estable, testing, unstable.
  • La version « establa » es actualizada en ensajant de demorar lo mai estable possible, los actualizadas essent essencialament de modificacions ligadas a la securitat. Es la mai establa de las distribucions Linux.
  • La version « unstable » es destinada als utilizators mai experimentats e desirant un maximum de programas ; aquò se pòt far de còps al detriment de l'estabilitat.
  • Existís un compromés, « testing », que permet l'accès a de plan nombroses paquets provenent de la branca unstable e experimentala, mas avent fach pròva d'una certana estabilitat. Aquela version es la futura version establa e es tant establa coma la màger part de las autras distribucions GNU/Linux.
• ArchLinux es un pauc l'opausat de Debian en matèria de politica de foncionament : en desvolopament constant, existís pas de « version » d'Arch Linux, estant que los actualizadas se fan sens discontunhar. Sofrís pasmens de mai d'instabilitat que la mejana de las distribucions^{[réf. necessari]}.
• Slackware es un sistèma dotat d'una estabilitat granda, mas a reservar als utilizators experimentats, aital coma a las personas desirosas d'aprene a gerir lor sistèma en prigondor. Es la distribucion qu'ofrís lo mai de possibilitats de configuracion. Las documentacions son a la nautor d'aquestas e lors conselhs devon èsser seguits per obtenir un sistèma estable.

Servidor o estacion de trabalh

Las distribucions pòdon èsser destinadas a far foncionar una maquina servidor o una maquina de tip burèu e aquò influéncia la causida logicial. Una distribucion orientada burèu se deu d'inclure un environament grafic (GNOME o KDE) e un servidor grafic (XFree86 o Xorg), tot lo contrari d'una distribucion servidor que se passarà fòrça plan d'aqueles logicials.

• Debian foguèt originalament orientada servidor, mas dempuèi la version 5 sortida en febrièr de 2009, aquela distribucion a atench un nivèl de convivialitat que la torna de mai en mai atractiva al près del public grand, e particularament al près de las e los que partejan e sostenon la filosofia non comerciala de Debian.
• Ubuntu es a l'origina una distribucion burèu mas existís una version servidor amb de logicials performants per una distribucion orientada servidor, sens burèu.
• Mageia es a l'origina orientada burèu. Pasmens, res obliga pas l'installacion de l'interfàcia grafica : los espleches de configuracion Drakconf son disponiblas jos tres mòdas : grafic, grafic deportat sus un autre pòst (donc sens servidor X utilizant de ressorsas sul servidor) e mòda tèxt per Ncurses.

Tolerància a las constrenchas impausadas per las licéncias logicielles

Cada logicial, essent dotat d'una licéncia que cal respectar, balha o non una certana libertat a l'utilizator. De distribucions intègran pas estrictament que de logicials liures. D'autres, al contrari, incluson de logicials, dels pilòts, o dels codecs proprietaris.

• Debian, de per son contracte social, s'es engatjat a inclure pas que de logicial estrictament liure, mas permet explicitament l'utilizacion de logicials non liures.
• La Free Logicial Foundation ten una lista de distribucions GNU/Linux liures (totalament).

Distribucion autonòma o amorçable

D'unas distribucions foncionan sens que s'aja besonh de los installar. Son apeladas distribucions « autonòmas » o « amorçables ».

Lo principi es de poder amorsar l'ordenador dempuèi un supòrt d'estocatge : CD-ROM, DVD-ROM, clau USB… que conten la distribucion en lectura sola (a l'excepcion de còps de las claus USB), donc sens installacion sul disc dur.

• Knoppix es la distribucion autonòma la mai utilizada (amb Kaella).
• Mageia, Fedora, Ubuntu, openSUSE e Debian, aital coma d'autras distribucions, prepausan lors versions autonòmas.

Grand public o expèrt

Las distribucions se pòdon distinguir pel nivèl de competéncias necessària a l'utilizator en matèria d'administracion sistèma : Mageia, Ubuntu o Debian (dempuèi la version 5) s'adreçan al public grand qu'a pas besonh de cap de competéncia particulara per utilizar aqueles sistèmas. Linux From Scratch s'adreça a un public puslèu expèrt en administracion sistèma, en efièch fa besonh d'aver installat e administrat plan dels sistèmas en linha de comanda abans de se lançar dins una installacion de LFS.

Seleccion e installacion dels logicials

Una de las tascas centralas d'una distribucion GNU/Linux, sens equivalent sus Microsoft Windows, consistís a centralizar dins un o mantun depaus central un (mai o mens) grand nombre de logicials tèrces e a los empaquetar de manièra que los utilizators de la distribucion los pòscan installar en 1 clic, sens CD-ROM per Internet, dins la mai granda legalitat.

Un sistèma de gestion de paquets installat (e sovent especific a la distribucion) permet la recèrca, l'installacion, la désinstallation e l'actualizada d'aqueles logicials.

Existís egalament un logicial permetent de produire lo paquet d'installacion d'una o mantuna aplicacion, Gobisoft, prenent en carga mai d'una dotzena de distribucions (Debian, Fedora, OpenSuse, Mageia, Gentoo, CentOs, Mx-Linux, Mint, Solus, Ubuntu (Xubuntu, Lubuntu, Kubuntu), Uruk, Majaro, Slackware), aquel metòde installa simplament un logicial en utilizant las comandas de la version Linux destinatari.

Seleccion dels logicials installats per defaut

Las distribucions se distinguisson egalament en foncion de logicials disponibles d'origina, los quals respondon a las espèras de publics diferents. Aquela seleccion pòt èsser generalista o especializada. Atal per exemple :

• Ubuntu, Mageia e Trisquel prepausan una seleccion de logicials generalista.
• AGNULA/Demudi e Ubuntu Studio son de distribucions destinadas a la creacion multimèdia. Son pas donc inclús que de logicials de mesclatge, sampling, encodage audio, montatge, etc. Un lagui particular es acordat al foncionament reactiu, s'aproximativament del temps real : gestion de las prioritats sistèma, interfàcias graficas leugièras e donc non penalizantas, nuclèu a febla laténcia disponibla (utila unicament per las òbras sul son).
• GeeXboX permet de transformar (quasi) qual que siá ordenador en vertadièr Media Center.
• IPCop es destinada a transformar un ordenador en parafuòc. Son pas integrats que los logicials servissent a efectuar aquela tasca.

Apondis personalizats

Los logicials d'installacion de paquets fornits amb cada distribucion permeton de la personalizar, en prevenent de principi l'utilizator de las incompatibilitats eventualas. Foncionan sens problèma pels logicials applicatifs, mas demandan un pauc de digitacion quand s'installa quicòm tocant l'interfàcia grafica ela meteissa, en particular :

• Lo selector d'environament de burèu (èx: LightDM, GDM, KDM...)
• L'environament de burèu el meteis (èx: GNOME, KDE, Xfce, LXDE, Cinnamon, Mata). Nòta : es fòrça aconselhat dins un primièr temps de crear un utilizator distint per testar cada environament de burèu, çò que pausa pas cap de problèma. Se poirà puèi se s'es aventurós ensajar de ne far coexistir mantuns (en alternança) en çò d'un utilizator experimental, a sos risques e perilhs.
• Lo burèu de l'utilizator, s'aqueste utiliza mantun environament de burèu en alternança.
• Lo gestionari de fichièrs (èx: Nautilus, PCMan Fila Manejar, Thunar, Dolphin, Konqueror).

Nòta : se se desira far coexistir mantun sistèma d'espleitacion sul meteis disc dur, lo gestionari grafic de boot GAG (boot loader) (en) permet d'o far dins de bonas condicions de confòrt.

Depausses de paquets

Al delà de la causida dels logicials installats per defaut, las distribucions gerisson un ensemble mai o mens grand de depausses de paquets, dempuèi los quals l'utilizator pòt puèi installar de logicials.

Debian (per extension Ubuntu) o Mageia an de depausses particularament emplenats, permetent atal a lors utilizators d'installar los logicials que desiran (èx: tractament de tèxt, montatge video, videojòc, espleches rets o de programacion, ...)

D'autres an preferit restrénher l'usatge d'espaci disc (sul CD-ROM coma sul disc dur) en se restrenhent a un logicial per tasca. Per exemple Zenwalk prepausa una causida restrecha de paquets en seleccionant los logicials (d'autres exemples son presents dins l'article MiniLinux).^{[pertinéncia contestada]}

Formats dels paquetatges

Mantun format de paquets existís :

• tgz : archiu tar compressée inclusent de fichièrs de contraròtle, utilizat sustot per Slackware o Archlinux (cf. infra). Un paquet tgz compòrta just cada fichièr e lo nom del repertòri ont deu èsser plaçat : pas de gestion de l'existent (versions) ni de las dependéncias.
• deb : sistèma de gestion de paquets creat per la comunautat Debian per Debian GNU/Linux (cf. infra) e utilizat per de plan nombrosas distribucions talas coma Ubuntu aital coma d'autras derivadas.
• rpm : sistèma de gestion de paquets inventat per Red Hat e utilizat per Fedora, SuSE, Mageia (veire infra) e qualques autres.
• ebuild : sistèma de Gentoo (veire infra).
• fpm : paquets de Frugalware
• pisi : paquets de Pardus
• eopkg (derivat de pisi): paquets de Solus

Binari o font

Es possible d'utilizar de distribucions dichas fonts (per exemple, Gentoo o Funtoo) dins las qualas lo sistèma de paquets telecarga las fonts del logicial puèi produtz lo logicial desirat sus l'ordenador de l'utilizator en o compilant.

L'un dels interèsses avançats pels utilizators d'una distribucion sorsa es que teoricament, los programas compilats sus la meteissa maquina que la sus la quala seràn executats seràn mai rapids - aquela teoria es pas pasmens pas apiejada de faiçon significativa pel benchmarking.

Lo principal avantatge de compilar tota una distribucion dempuèi las fonts es qu'es possible de mesclar las brancas establas e tèst. Aiçò es possible perque los programas installats dependon unicament dels programas qu'existissián ja pendent la compilacion. Es atal possible d'aver un sistèma de basa establa e d'installar la darrièra version de son logicial preferit sens aver a passar tot lo sistèma en version de tèst.

Un autre avantatge de la distribucion sorsa es de permetre l'installacion de GNU/Linux sus de plataformas materialas per las qualas cap de distribucion es pas disponibla (en particular per de microprocesseurs autras que x86 o PPC).

D'un autre costat, las distribucions dichas binàrias (per exemple, Mageia o Ubuntu) permeton, coma Microsoft Windows o Mac ÒS, d'installar dirèctament de logicials ja compilats per son ordenador, çò qu'a per principal avantatge un ganh de temps pendent l'installacion.

Poténcia de la maquina

De las distribucions son destinadas a l'utilizacion sus d'aparelhs mai ancians, que se poiriá considerar coma obsolets : es lo cas de Damn Small Linux. Aquelas distribucions s'esfòrçan de prepausar una interfàcia grafica la mai reactiva possibla, per exemple en prepausant una seleccion de logicials leugièrs virant dins l'environament grafic Xfce, per exemple HandyLinux qu'intègra Chromium mai leugièr e reactiu qu'Iceweasel .

Zenwalk, malgrat qu'essent pas destinada a aquela categoria d'ordenadors mas puslèu a d'ordenadors « recents », utilize d'ofici Xfce per tal d'aumentar los resultats. Tot parièr per Ubuntu dont existís una version oficiala dins la quala GNOME es remplaçat per Xfce batejada Xubuntu.

Localizacion e internacionalizacion

La màger part de las distribucions son eissidas d'Euròpa e dels Estats Units d'America. De distribucions son nascudas per de besonhs locals, per exemple per que una distribucion existenta pòsca èsser utilizada amb un clavièr d'ordenador particular o un codatge dels caractèrs diferent. Aquelas distribucions se son sustot espandidas de faiçon importanta dins los païses asiatics.

Veire tanben

Articles connèxes

• Chrome ÒS
• Lista de distribucions Linux