Ciclòn tropical

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Ciclòn tropical
L'auragan Ivan près de la Granada, lo 7 de setembre de 2004.
Presentacion
Tip
Tip de ciclòn (d)Voir et modifier les données sur Wikidata
Usatge
Ciclòn de las regions tropicalas a centre caud

Un ciclòn tropical es un tip de ciclòn (depression) que pren forma dins los oceans de la zòna intertropicala a partir d'una perturbacion atmosferica que s'organiza en depression tropicala puèi ne tempèsta. Son estadi final es conegut jos divèrses noms a travèrs lo mond : auragan dins l'Atlantic nòrd e lo Pacific Nòrd-èst, tifon en Asia de l'Èst e ciclòn dins los autres bacins oceanics.

Structurellement, un ciclòn tropical es una larja zòna de nívols d'auratge en rotacion acompanhada de vents fòrts. Se los pòt classar dins la categoria dels sistèmas convectifs de méso-escala puèi qu'an un diamètre inferior a una depression classica, dicha « sinoptica », e que lor font d'energia principala es lo desgatjament de calor latenta causat per la condensacion de la vapor d'aiga en altitud dins lors auratges. Lo ciclòn tropical es parièr a una maquina termica, al sens de la termodinamica. Lo desgatjament de calor latenta dins los nivèls superiors de la tempèsta auça la temperatura a l'interior del ciclòn de 15 a 20 °C al dessús de la temperatura ambienta dins la troposfèra a l'exterior del ciclòn. Per aquela rason, los ciclòns tropicals son de tempèstas a « nuclèu caud ».

Los ciclòns tropicals son crenches pel caractèr destructor de lors pluèjas torrencialas e de lors vents. Son classats demest los risques naturals mai corrents e fan cada annada de las centenas, quitament dels milièrs de victimas. Las regions mai menaçadas an mes en plaça de mesuras de susvelhança meteorologica, coordenada per l'Organizacion meteorologica mondiala, aital coma de programas de recèrca e de prevision de la trajectòria e la velocitat de desplaçament dels ciclòns.

Classificacion e terminologia[modificar | modificar lo còdi]

Origina del tèrme[modificar | modificar lo còdi]

L'Observatòri de Zi-Ka-Wei près de Shanghai : lo bastiment meteorologic cap a 1925[1].

Lo tèrme ciclòn, aplicat als ciclòns tropicals, es estat fargat pel Capitani de vaissèl anglés Henry Piddington (1797 – 1858) en seguida de sos estudis sus la terribla tempèsta tropicala de 1789 qu'aviá tuat mai de 20 000 personas dins la vila costièra indiana de Coringa. En 1844, publiquèt sas òbras jol títol The Horn-book for the Law of Storms for the Indian and China Seas (Memòrias sus las tempèstas d'Índia[2]). Los marins del mond reconeguèron la qualitat granda de sas òbras e o nommèron president de la Marina Court of Inquiry (Cort de marina) de Calcuta. En 1848, dins una novèla version agrandida e completada de son libre, The Sailor's Horn-book for the Law of Storms (Guida del marin sus la lei de las tempèstas[3]), aquel pionièr de la meteorologia comparèt lo fenomèn meteorologic a una sèrp s'enrotlant en cercle, kyklos en grèc, d'ont ciclòn[2],[4].

Louis Froc (1859-1932) es estat escaissat lo « paire o lo prèire dels tifons » per aver organizat la primièra ret d'observacion permetent de preveire e seguir los tifons en mar de China a la fin del XIXe sègle e a la debuta del XXe sègle[5],[6].

Nomenclatura[modificar | modificar lo còdi]

Noms balhats als ciclòns tropicals per bacin: 1) Auragan 2) Tifon 3) Ciclòn.

Los ciclòns tropicals son dividits en tres estadis de vida : las depressions tropicalas, las tempèstas tropicalas, e un tresen grop dont lo nom vària segon las regions. Aqueles estadis son en fach tres nivèls d'intensitat e d'organizacion qu'un ciclòn tropical pòt o non aténher. Se retròba donc dins l'òrdre creissent d'intensitat :

  • la depression tropicala. Es un sistèma organizat de nívols, d'aiga e d'auratges amb una circulacion ciclonica barrada en susfàcia e dels vents dont la velocitat maximala es inferiora a 17 m/s (siá 63 km/h) ;
  • la tempèsta tropicala. Es un sistèma ciclonic dont los vents an una velocitat maximum compresa entre 17 e 33 m/s (siá entre 63 e 117 km/h) ;
  • l'auragan/tifon/ciclòn. Es un sistèma ciclonic dont los vents an una velocitat qu'excedís 33 m/s (mai o mens 118 km/h) e qu'a un uèlh desgatjat en son centre.

Lo tèrme utilizat per designar los ciclòns tropicals superiors vària segon las regions, coma seguís[7] :

  • auragan dins l'Atlantic Nòrd e l'ocean Pacific a l'èst de la linha de cambiament de data. L'origina del mot es contestada : de huricán, del carib per « dieus del mal »[8],[9] o « dieu de las tempèstas »[10], o encara de l'arawak huracana significant « vent d'estiu ». Jean-Arnaud Bruneau de Rivedoux evòca, en 1572, « aquel vent nommat Uracan [que] alen ordinàriament als meses d'agost, setembre & octobre, és mai o mens dels Isles de Navace & Jamaïca, a environ sièis-vingts lègas d'Eila S. Dominique. Aquel mot Uracan es un vocable dels insulars lo qual significa en lor lenga los quatre vents jonches amassa & bufant l'un contra l'autre. »[11] ;
  • tifon dins lo Pacific Nòrd a l'oèst de la linha de cambiament de data. Lo mot vendriá del grèc ancian Τυφών / tuphōn, un mostre de la mitologia grèca responsabla dels vents cauds, e qu'auriá viatjat cap a Asia per l'arab (tûfân) puèi recuperat pels navigators portugueses (tufão). D'autra part, los chineses utilizan 颱風 (grand vent) prononciat tai fung en cantonés (veire Wiktionnaire), e lo japonés balha sul meteis étymon taifû ;
  • ciclòn tropical dins lo Pacific Sud e dins l'ocean Indian. Pasmens, s'utiliza localament lo tèrme de fòrta tempèsta tropicala dins l'ocean Indian Nòrd ;
  • dins l'Atlantic Sud, lo tèrme a utilizar es pas determinat. Fins ara, s'a repertoriat qu'un sol sistèma d'aquel tip a causa de las condicions desfavorablas dins aquela region.

Aquela terminologia es definida per l'Organizacion meteorologica mondiala (OMM). En d'autres endreches dins lo mond, los ciclòns tropicals an recebut los noms de baguio a las Filipinas, de chubasco a Mexic e taino en Haití. Lo tèrme willy-willy retrobat sovent dins la literatura coma un tèrme local en Austràlia es erronèu perque designa en fach un remolin de posca[12],[13].

Categorias[modificar | modificar lo còdi]

Destruccions a la Granada per l'auragan Ivan en setembre de 2004.

Los ingredients d'un ciclòn tropical incluson una perturbacion meteorologica preexistenta, de las mars tropicalas caudas, de l'umiditat, e dels vents relativament febles en altitud. Se las condicions requeridas persistisson pro longtemps, se pòdon combinar per produire los vents violents, las èrsas nautas, las pluèjas torrencialas, e las inondacions que son associadas a aquel fenomèn.

Coma mencionat anteriorament, lo sistèma ven primièr una depression tropicala, puèi una tempèsta e s'utiliza puèi de categorias d'intensitat que vàrian segon lo bacin. La definicion de vents sostenguts, recomandada per l'OMM, per aquela classificacion es una mejana sus dètz minutas. Aquela definicion es adoptada per la màger part dels païses, mas qualques païses utilizan un periòde de temps diferenta. Los Estats Units, per exemple, definisson los vents sostenguts en vertut d'una mejana d'una minuta, mesurada a 10 mètres al dessús de la susfàcia[14].

Una escala de 1 a 5 es utilizada per categorizar los auragans de l'Atlantic nòrd segon la fòrça de lors vents : l'escala de Saffir-Simpson. Un auragan de categoria 1 a los vents mai febles, mentre qu'un auragan de categoria 5 es lo mai intens[15],[16]. Dins d'autres bacins, s'utiliza una nomenclatura diferenta que se retròba dins lo tablèu çai jos.

Classificacion dels sistèmas tropicals sul bacin (vent mejan sus 10 minutas, levat sus 1 minuta pels centres americans)[15],[17]
Escala de Beaufort Vents sostenguts sus 10 minutas (noses) Ocean Indian nòrd
Servici meteorologic indian
Ocean Indian sud-oèst
Météo-France
Austràlia
Bureau of Meteorology
Pacifica sud-oèst
Fiji Meteorological Servici
Pacific nord-oèst
Agéncia meteorologica del Japon
Pacific nord-oèst
Jonch Typhoon Warning Center
Pacific nòrd-èst e
Atlantic nòrd
Nacional Hurricane Center e Central Pacific Hurricane Center
0–6 <28 Depression Perturbacion tropicala Depression tropicala Depression tropicala Depression tropicala Depression tropicala Depression tropicala
7 28–29 Depression prigonda Depression tropicala
30–33 Tempête tropicala Tempête tropicala
8–9 34–47 Tempête ciclonica Tempête tropicala moderada Ciclòn tropical (1) Ciclòn tropical Tempête tropicala
10 48–55 Tempête tropicala sevèra Forte tempèsta tropicala Ciclòn tropical (2) Tempête tropicala sevèra
11 56–63 Tifon Auragan (1)
12 64–72 Tempête tropicala plan sevèr Ciclòn tropical Ciclòn tropical sevèr (3) Tifon
73–85 Auragan (2)
86–89 Ciclòn tropical sevèr (4) Auragan màger (3)
90–99 Ciclòn tropical intens
100–106 Auragan màger (4)
107–114 Ciclòn tropical sevèr (5)
115–119 Ciclòn tropical plan intens Super tifon
>120 Super tempèsta ciclonica Auragan màger (5)

Lo Nacional Hurricane Center (lo centre de prevision dels ciclòns tropicals als Estats Units) classifica los auragans de categoria 3 (178 km/h) e mai coma essent d'auragans màgers. Lo Jonch Typhoon Warning Center classifica los tifons dont los vents atenhon almens (241 km/h) coma essent dels « supèr tifons »[18]. Pasmens, tota classificacion es relativa, perque de ciclòns de categorias inferioras pòdon pasmens causar de damatges mai importants que los de las categorias superioras, segon l'endrech frapat e los dangièrs que provòcan. Las tempèstas tropicalas pòdon tanben causar de grèus damatges e de las pèrdas en vidas umanas, sustot a causa de las inondacions.

Denominacion dels ciclòns[modificar | modificar lo còdi]

Lo nom de baptisme d'un ciclòn se compausa en italicas. Lo fach de balhar un nom als ciclòns tropicals remonta a mai de dos sègles (XVIIIe sègle). Aquò respond al besonh de diferenciar cada eveniment dels precedents. Atal los espanhòls balhavan al ciclòn lo nom del sant patron del jorn. Per exemple, los auragans avent frapat Porto Rico lo , puèi a la meteissa data en 1928, s'apèlan totes los dos San Felipe[19] (Sant Felip). Pasmens, lo de 1928 aviá frapat la velha Guadalope e rèsta apelada sus aquela illa lo « Grand Ciclòn ».

La primièra utilizacion de noms de personas balhats a aqueles sistèmas foguèt amorsada per Clement Lindley Wragge, un meteorologista australian de la debuta del XXe sègle. Preniá de prenoms de femnas, dels noms de politicians qu'aimava pas, dels noms istorics e mitologics[20],[21].

L'armada americana, de la debuta del XXe sègle fins a la Segonda Guèrra Mondiala, aviá la costuma d'utilizar l'alfabet fonetic de las transmissions militaras amb l'annada. De lor costat, los meteorologistas de l'American Air Force (precursor de l'US Air Force) e de la COSTUMAS Navy del teatre Pacific, pendent la Segonda Guèrra Mondiala, balhavan de prenoms femenins als ciclòns tropicals[20]. En 1950, lo sistèma d'alfabet fonetic (Able, Baker, Charlie, etc.) foguèt oficializat dins l'Atlantic nòrd pel servici meteorologic american (Nacional Weather Servici). En 1953, la lista repetitiva foguèt remplaçada per una autra lista utilizant exclusivament de prenoms femenins e en 1954, la lista precedenta foguèt represa mas foguèt decidit de cambiar de lista cada annada[20].

Dempuèi 1979, en seguida de las criticas dels movements feministas, los auragans recebon de prenoms alternativament masculins e femenins (en anglés, espanhòl e francés) dins lo bacin atlantic[20]. Un principi de cicles foguèt tanben establit : basat sus sièis ans e sièis listas, las annadas paras debutan per un prenom masculin, las annadas imparas per un prenom femenin. Atal la lista de 2000 es la meteissa que la de 1994 ; la lista de 2001 repren las de 1989 e 1995. Las sièis listas preveson 21 prenoms corrents d'A a W mas sens Q ni U, puslèu paures en prenoms. Puèi, es previst d'utilizar las letras de l'alfabet grèc. En 2005, annada de recòrd amb 27 ciclòns, la lista foguèt totalament utilizada fins a Wilma, puèi fins a la letra grèca Zèta.

Coma los ciclòns tropicals se limitan pas al bacin Atlantic, de listas similaras son elaboradas pels diferents sectors dels oceans Atlantic, Pacific e Indian. Dins lo bacin de l'ocean Atlantic, lo Nacional Hurricane Center (NHC) de Miami es oficialament cargat de nommar los ciclòns. Lo bacin de l'ocean Pacific es dividit en mantun sector vist son espandida. Lo NHC de Miami nomma los de la porcion Es, lo Central Pacific Hurricane Center de Honolulu bateja los del centre-nòrd, lo centre japonés los del nòrd-oèst e lo sud-oèst torna al Burèu of Meteorology (BOM) australian e als centres meteorologics de las Fiji e de Papoa-Nòva Guinèa.

La denominacion dins l'ocean Indian torna al BOM, al servici meteorologic indian e al centre meteorologic de l'illa Maurici, segon lo sector. Dins los sectors nòrd, soscontinent indian e Arabia, los ciclòns èran pas nommats abans 2006 mentre que los del sector sud-oèst an de noms dempuèi la sason 1960 - 1961[20].

Los noms demòran dels prenoms dins l'Atlantic nòrd e lo Pacific nòrd-èst, mas endacòm mai los diferents païses someton a l'OMM dels noms de flors, d'aucèls, etc., pas necessàriament dins un òrdre alfabetic[20]. Pendent grèus ciclòns, los noms d'aquestes son suprimits de las listas e remplaçats per tal de trucar pas la populacion en li rampelant de tròp marrits sovenirs. Atal, dins la lista 2004, Matthew a remplaçat lo nom de Mitch perque l'Auragan Mitch tuèt mai o mens 18 000 personas en America Centrala en 1998.

Luòcs de formacion[modificar | modificar lo còdi]

Carta mostrant la traça de totes los ciclòns tropicals entre 1985 e 2005. La color correspond a l'escala de Saffir-Simpson segon la legenda indicada. Un sol ciclòn dins l'Atlantic Sud : es Catarina.

Quasi totes los ciclòns tropicals se forman a mens de 30° de l'eqüator e 87 % a mens de 20° d'aqueste. Coma la fòrça de Coriolis balha als ciclòns lor rotacion iniciala, aquestes se desvolopan pasmens rarament a mens de 10° de l'eqüator (la compausanta orizontala de la fòrça de Coriolis es cap d'a l'eqüator). L'aparicion d'un ciclòn tropical a l'interior d'aquel limit èst pasmens possible s'una autra font de rotacion iniciala se manifèsta. Aquelas condicions son fòrça raras e de talas tempèstas se produson, se crei, mens d'un còp per sègle.

La màger part dels ciclòns tropicals apareisson dins una benda d'auratges tropicals qu'encercla lo glòb terrèstre, e que se crida la zòna de convergéncia intertropicala (ZCIT). Lor trajècte afècta lo mai sovent de las zònas al climat tropical e al climat subtropical umid. De pel mond, se rapòrta en mejana 80 ciclòns tropicals per annada.

Bacins principals[modificar | modificar lo còdi]

Bacins e Centres de l'OMM responsables[22]
Bacin oceanic Centre responsable
Atlantic nòrd Nacional Hurricane Center (Miami)
Pacific Nòrd-èst Nacional Hurricane Center (Miami)
Pacific Centre-nòrd Central Pacific Hurricane Center (Honolulu)
Pacifica Nord-oèst Agéncia meteorologica de Japon (Tòquio)
Pacific Sud
e Sud-oèst
Fiji Meteorological Servici (Nadi)
Meteorological Servici of New Zealand Limited (Wellington)
Papua New Guinea Nacional Weather Servici (Port Moresby)
Bureau of Meteorology (Darwin e Brisbane)
Indian Nòrd India Meteorological Department (Nòva Delhi)
indian Sud-oèst Météo-France (La Reünion)
indian Sud-èst Bureau of Meteorology (Perth)
Meteorology and Geophysical Agency of Indonesia (Jakarta)
: Indica un centre d'avertiments dels ciclòns tropicals
Les différents bassins et les centres responsables

Existís sèt principals bacins de formacion dels ciclòns tropicals[22] :

Zònas de formacion inabitualas[modificar | modificar lo còdi]

Trajectòria dels rars ciclòns tropicals e subtropicals près de la còsta sud-atlantica d'America del Sud de 2004 a 2021.

Las zònas seguentas produson plan rarament de ciclòns tropicals :

  • l'Atlantic Sud : d'aigas mens caudas (corrent de Benguela), l'abséncia d'una zòna de convergéncia inter-tropicala, e la preséncia de cisalhament vertical del vent contribuïsson a rendre plan dificil lo desvolopament de ciclòns tropicals dins aquela region. S'i a pasmens observat dos ciclòns tropicals : en 1991, una febla tempèsta tropicala al larg d'Africa (qu'a tocat l'illa Santa Elena), e lo ciclòn Catarina (de còps tanben apelat Aldonça), que frapèt la còsta brasiliana en 2004 ;
  • lo centre del Pacific Nòrd : lo cisalhament dins aquela zòna limita grandament los astres de desvolopament de ciclòns tropicals. Pasmens, aquela region es sovent frequentada per de ciclòns nascuts dins lo bacin fòrça mai favorable de l'èst del Pacific Nòrd ;
  • la Mediterranèa : de tempèstas que semblan aparentadas per lor estructura a de ciclòns tropicals o sub-tropicals se produson de còps dins lo bacin mediterranèu. Aqueles ciclòns subtropicals mediterranèus, tanben apeladas Medicanes, son estadas senhaladas entre autras en setembre de 1947, setembre de 1969, genièr de 1982, setembre de 1983, genièr de 1995 e novembre de 2011. La natura d'aquelas tempèstas rèsta matèria a debats ;
  • Grands Lacs (America del Nòrd) : malgrat que plan al nòrd, la superficia granda d'aqueles lacs pòt venir un terren propici al desvolopament convectif intens quand lor temperatura es a son maximum e que d'aire plan freg d'altitud i passa en auton. Una tempèsta en 1996 (veire Ciclòn de 1996 sul Lac Huron) sul Lac Huron aviá de caracteristicas similaras a las d'un ciclòn tropical o subtropical, dont un uèlh al centre pendent un temps brèu[23] ;
  • lo Pacific Sud : sens èsser una region a fòrt risc, lo Pacific Sud a l'èst del meridian 180 es pas estalviat per las perturbacions d'aquel tip. Entre 1831 e 1998, almens 30 ciclòns (vent mejan egal o superior a 118 km/h) e mai o mens 22 tempèstas tropicalas (90 km/h < vent mejan < 118 km/h) an afectat las Illas Cook e la Polinesia Francesa dont 16 ciclòns e 4 tempèstas entre 1981 e 1991. Aqueles nombres son probablament sosestimats a causa de donadas inexistentas o incomplètas fins en 1940. Lo ciclòn de 1906 que frapèt Anaa dins l'archipèla de las Tuamotu emportèt, per submersion de l'atòl per l'èrsa, mai o mens una centena (de 95 a 130 segon los rapòrts) de sos abitants en mar[24]. Aquel inventari pren pas ne compte dels fenomèns avent pres naissença a l'èst del 180e qu'an evoluat cap a l'oèst, estalviant la Polinesia Francesa.

Sasonalitat[modificar | modificar lo còdi]

Grafic mostrant la distribucion temporala dels sistèmas dins l'Atlantic nòrd.

Sus l'ensemble del glòb, la frequéncia dels ciclòns tropicals atenh son maximum cap a la fin de l'estiu, quand l'aiga es la mai cauda. Cada bacin a pasmens sos pròpris caracteristics sasonièras :

  • dins l'Atlantic nòrd, una sason dels auragans plan desmarcada comença al començament junh e s'acaba a la fin de novembre, amb una fòrta butada a la debuta de setembre[25] ;
  • lo nòrd-èst del Pacific a un periòde d'activitat mai larja mas similara a la de l'Atlantic ;
  • lo nòrd-oèst del Pacific produch dels ciclòns tropicals tota l'annada, amb un minimum en febrièr e una poncha a la debuta de setembre ;
  • dins lo bacin del nòrd de l'ocean Indian, los ciclòns son mai frequents d'abril a decembre, amb de ponchas en mai e en novembre ;
  • dins l'emisfèri sud, la formacion de ciclòns tropicals comença a la fin octobre e s'acaba en mai. Las ponchas subrevenon en la mitat de febrièr e a la debuta de marces.

Aquí un tablèu recapitulatiu que balha las mejanas d'eveniments annals per zòna, classadas per òrdre de frequéncia descreissenta :

Mejanas sasonièras[26],[27]
Bacin Debuta Fin Tempèstas tropicalas
(> 34 noses)
Ciclòns tropicals
(> 63 noses)
Categoria 3+
(> 95 noses)
Nòrd-oèst del Pacific Avril Janvier 26,7 16,9 8,5
Sud de l'ocean Indian Octobre Mai 20,6 10,3 4,3
Nòrd-èst del Pacific Mai Novembre de 16,3 9,0 4,1
Nòrd-Atlantic Junh Novembre de 10,6 5,9 2,0
Austràlia e sud-oèst del Pacific Octobre Mai 10,6 4,8 1,9
Nòrd de l'ocean Indian Avril Decembre de 5,4 2,2 0,4

Formacion e desvolopament[modificar | modificar lo còdi]

L'importància de la condensacion coma font principala d'energia diferéncia los ciclòns tropicals dels autres fenomèns meteorologics, coma las depressions de las latituds mejanas que posan lor energia puslèu dins los gradients de temperatura preexistents dins l'atmosfèra . Per conservar la font d'energia de sa maquina termodinamica, un ciclòn tropical deu demorar al dessús de l'aiga cauda que li pòrta l'umiditat atmosferica necessària. Los fòrts vents e la pression atmosferica reducha dins lo ciclòn estimulan l'evaporacion , çò qu'entreten lo fenomèn.

La formacion dels ciclòns tropicals es totjorn un subjècte de recèrca scientifica intensa, e es pas encara completament compresa. En general, la formacion d'un ciclòn tropical requerís cinc factors[28],[29] :

  1. la temperatura de la mar deu despassar 26,5 °C fins a una prigondor d'almens 60 m, amb una temperatura de las aigas de susfàcia atenhent o despassant 28 a 29 °C. L'aiga cauda es la font d'energia dels ciclòns tropicals. Quand aquelas tempèstas se desplaçan sus l'interior de las tèrras o sus d'aigas mai frejas, feblisson lèu ;
  2. las condicions devon èsser favorablas a la formacion d'auratges . La temperatura atmosferica deu demesir lèu amb l'altitud, e la troposfèra mejana deu èsser relativament umida ;
  3. una perturbacion atmosferica preexistenta. Lo movement vertical ascendent dins la perturbacion ajuda a l'amorsatge del ciclòn tropical. Un tip de perturbacion atmosferica relativament febla, sens rotacion, apelat onda tropicala servís generalament de ponch de partença a la formacion dels ciclòns tropicals ;
  4. una distància de mai de 10 ° de l'eqüator. La fòrça de Coriolis amòrsa la rotacion del ciclòn e contribuís a son manten. Dins los entorns de l'eqüator, la compausanta orizontala de la fòrça de Coriolis es quasi cap de (cap d'a l'eqüator), çò que defend lo desvolopament de ciclòns ;
  5. abséncia de cisalhament vertical del vent (un cambiament per fòrça o de direccion del vent amb l'altitud). Tròp de cisalhament damatja o destrutz l'estructura verticala d'un ciclòn tropical, çò qu'empacha o nòtz a son desvolopament.

A l'escasença, un ciclòn tropical se pòt formar en defòra d'aquelas condicions. En 2001, lo tifon Vamei s'es format a solament 1,5 ° al nòrd de l'eqüator, a partir d'una perturbacion preexistenta e de las condicions atmosfericas relativament frescas religadas a la monson. S'estima que los factors qu'an menat a la formacion d'aquel tifon se repetiscan pas que cada 400 ans. Es egalament arribat que de ciclòns se sián desvolopats amb de temperaturas de susfàcia de la mar a 25 ° o mens (coma l'auragan Vince en 2005).

Quand un ciclòn tropical de l'Atlantic atenh las latituds mejanas e pren sa corsa cap a l'èst, pòt se re-intensificar jos la forma d'una depression de tip barocline (tanben cridada frontala). De talas depressions de las latituds mejanas son de còps violentas e pòdon a l'escasença conservar de vents per fòrça d'auragan quand atenhon Euròpa.

Estructura[modificar | modificar lo còdi]

« Anatomia » d'un ciclòn tropical : bendas de pluèja concentricas, l'uèlh e sa paret. Las sagetas mòstran lo movement de l'aire e dels nívols.

Un ciclòn tropical intens compren los elements seguents[30] :

  • una depression : totes los ciclòns tropicals son en rotacion a l'entorn d'una zòna de bassa pression atmosferica a la susfàcia de la Tèrra. Las pressions mesuradas al centre dels ciclòns tropicals son demest las mai bassas que se pòsca mesurar al nivèl de la mar ;
  • una cobèrta nivolosa centrala densa : una zòna concentrada d'auratges e de bendas de pluèja entornejant la depression centrala. Los ciclòns tropicals amb una cobèrta centrala simetrica an tendéncia a èsser intenses e a plan se desvolopar ;
  • un uèlh : lo sistèma desvolopa en son centre una zòna de subsidéncia (movement descendent). Las condicions dins l'uèlh son normalament calmas e sens nívols, malgrat que la mar pòsca èsser fòrça agitada. L'uèlh es l'endrech mai freg del ciclòn a la susfàcia, mas lo mai caud en altitud. Es abitualament de forma circulara e son diamètre vària d'8 a 200 km. Dins los ciclòns de mendre intensitat, la cobèrta nivolosa centrala densa ocupa lo centre del ciclòn e i a pas d'uèlh ;
  • una paret de l'uèlh : s'agís d'una benda circulara de conveccion atmosferica e de vents intenses sus la bordadura immediata de l'uèlh. S'i retròba las condicions mai violentas dins un ciclòn tropical. Dins los ciclòns mai intenses, s'obsèrva un cicle de remplaçament de la paret de l'uèlh, en vertut de lo qual de parets concentricas se forman e remplaçan la paret de l'uèlh. Lo mecanisme a l'origina d'aquel fenomèn es encara mal comprés ;
  • escorrement divergent : dins los nivèls superiors d'un ciclòn tropical, los vents s'aluènhan del centre de rotacion e manifèstan una rotacion anticiclonica. Los vents de susfàcia son fòrça ciclonics, mas feblisson amb l'altitud e càmbian de direccion de rotacion près de la cima de la tempèsta. Es una caracteristica unica dels ciclòns tropicals.

Lo desgatjament de calor latenta dins los nivèls superiors de la tempèsta auça la temperatura a l'interior del ciclòn de 15 a 20 °C al dessús de la temperatura ambienta dins la troposfèra a l'exterior del ciclòn. Per aquela rason, los ciclòns tropicals son de tempèstas a « nuclèu caud ». Pasmens, aquel nuclèu caud es pas present qu'en altitud — la zòna tocada pel ciclòn a la susfàcia es abitualament mai freja de qualques gras respècte a la normala, a causa dels nívols e de las precipitacions.

Energia[modificar | modificar lo còdi]

Indici de l'energia cumulativa annala dempuèi 1851 dins l'Atlantic nòrd.

Existís mantuna faiçon de mesurar l'intensitat d'un sistèma tropical, demest las qualas la tecnica de Dvorak, qu'es una faiçon d'estimar la pression centrala e los vents d'un ciclòn a partir de son organizacion sus las fòtos satellitàrias e de la temperatura de las cimas dels nívols. Los meteorològs utilizan tanben la mesura dirècta per reconeissença aeriana, o avaloran, a posteriori, los efièches devastators sus las zònas traversadas. Lo Nacional Weather Servici american estima que la poténcia reala d'un sistèma tropical se situa entre 2,2 x 1012 e 1,6 x 1018 watts, mas aquel calcul utilize mantuna aproximacion suls paramètres meteorologics. Lo NWS a donc desvolopat un metòde rapid per estimar l'energia totala desgatjada dins un tal sistèma en tenent compte de la velocitat dels vents, estimada o notada, aital coma la durada de vida del ciclòn : l'indici d'Energia cumulativa dels ciclòns tropicals (Accumulated ciclòn energy o ACE en anglés).

Aquel indici utiliza lo vent maximum sostengut — —, sens la ventada, coma aproximacion de l'energia cinetica. Se calcula l'indici en utilizant lo carrat de dins lo ciclòn, notat o estimat, per cada periòde de sièis oras pendent la durada de vida del sistèma. Se dividís lo tot per 104 per reduire la chifra a una valor rasonabla[31],[32].

L'eqüacion es donc :

Coma l'energia cinetica es , aquel indici es proporcional a l'energia desvolopada pel sistèma en prenent coma ipotèsi que la massa per unitat de volum dels sistèmas es identica mas ten pas compte de la massa totala d'aquestes. Atal, l'indici pòt comparar de sistèmas de dimensions parièras, mas poirà sosestimar un sistèma avent de vents mens violents en avent un mai larg diamètre. Un jos-indici es lo del Potencial de destruccion d'auragan, qu'es lo calcul de l'indici cumulatiu, mas solament pendent lo periòde pendent la quala lo sistèma tropical es de nivèl ciclòn tropical/auragan/tifon[31]. Dins lo grafic a drecha, se pòt veire la variacion de l'indici d'energia cumulativa pels sistèmas dins l'Atlantic nòrd en negre e la mejana annala d'aquela energia per sistèma en brun. Se remarca la plan granda variabilitat d'aquelas valors annalament, mas que la mejana per sistèma seguís la meteissa tendéncia que lo total annal. Aqueste èra particularament auçat a la debuta de las annadas 1950, puèi es passat per un clòt de 1970 a 1990, e sembla a remontar dempuèi aquel temps. En revenge, un estudi del Center for Ocean-Atmospheric Prediction Studies de l'Universitat d'Estat de Florida mòstra que l'ACE per l'ensemble dels fenomèns ciclonics tropicals del glòb a conegut un pic en estiu 1992 e regrèssa per aténher un minimum istoric en estiu 2009 jamai observat dempuèi 1979[33],[34].

Observacions e previsions[modificar | modificar lo còdi]

Observacions[modificar | modificar lo còdi]

Aviam WP-3D Orion del Nacional Oceanic and Atmospheric Administracion dels Estats Units : los caçaires de ciclòns.

Los ciclòns tropicals intenses pausan un problèma particular pertocant lor observacion. Coma s'agís d'un fenomèn oceanic perilhós, se dispausa rarament d'instruments sul sit meteis del ciclòn, levat quand aqueste passa sus una illa o una zòna costièra, o s'un vaissèl malastrat se tròba pres dins la tempèsta. Quitament dins aqueles cases, la presa de mesuras en temps real es pas possible qu'en periferia del ciclòn, ont las condicions son mens catastroficas. La presa de mesuras a la popa meteissa del ciclòn es pasmens possible per avion. Dels aviam especialament equipats, generalament de gròsses qüadrimotors turbopropulsés, pòdon volar dins lo ciclòn, prene de mesuras dirèctament o a distància, e i daissar de las catasondes.

Se pòt tanben localizar la pluèja associada amb la tempèsta per radar meteorologic quand s'apròcha relativament près de las còstas. Aiçò balha d'informacions sus l'estructura e l'intensitat de las precipitacions. Los satellits géostationnaires e circompolars pòdon obtenir d'informacions en lum visible e en infrarog pertot al dessús del glòb. Se'n tira l'espessor dels nívols, lor temperatura, lor organizacion e la posicion del sistèma aital coma la temperatura de susfàcia de la mar. D'unes satellits novèls a orbita bassa son quitament equipats de radars.

Previsions[modificar | modificar lo còdi]

Diminucion evidenta de l'error de posicion de la trajectòria dempuèi las annadas 1970.

Los sistèmas tropicals se situan al limit inferior de l'escala sinoptica. Coma los sistèmas de las latituds mejanas, dependon donc de posicion de las crestas barometricas, anticiclòns e dels clòts a l'entorn, mas l'estructura verticala dels vents e lo potencial de conveccion i es egalament critica, coma pels sistèmas de méso-escala. Los previsionistas tropicals considèran encara que lo melhor indicator instantanèu del desplaçament d'aqueles sistèmas es encara lo vent mejan dins la troposfèra ont se tròba lo ciclòn e la trajectòria lisada notada anteriorament. Dins lo cas d'un environament amb fòrça cisalhament, l'utilizacion del vent mejan de bassa altitud, coma lo de 700 hPa a mai o mens 3 000 mètres, es pasmens melhora[35].

Per una prevision a plus long tèrme, dels modèls de prevision numerica del temps son estats desvolopats especialament pels sistèmas tropicals. En efièch, la combinason d'una circulacion en general pro febla dins los Tropics e una dependéncia granda de la conveccion suls ciclòns tropicals necessita una analisi e un tractament a plan fina resolucion que son pas presents dins los modèls normals. En mai, aquestes incorpòran de paramètres de las eqüacions primitivas atmosfericas que son sovent negligits a plus larg escala. Las donadas d'observacions obtengudas pel biais dels satellits meteorologics e dels caçaires d'auragans son injectadas dins aqueles modèls per acréisser la precision. Se vei a drecha un grafic de l'evolucion de l'error sus la posicion de la trajectòria dempuèi las annadas 1970, en milas marinas, dins lo bacin de l'Atlantic nòrd sus las previsions del Nacional Hurricane Center[36]. Se remarca qu'a totes los periòdes de prevision, lo melhorament es plan important. Pertocant l'intensitat dels sistèmas, lo melhorament es estat mendre[37] a causa de la complexitat de la micro-fisic dels sistèmas tropicals e de las interaccions entre las escalas méso e sinopticas.

Tendéncias e rescalfament climatic[modificar | modificar lo còdi]

Lo desvolopament de ciclòns es un fenomèn irregular e la debuta de las mesuras fisablas de la velocitat dels vents remonta pas qu'al mièg del XXe sègle[29]. Un estudi publicat en 2005 mòstra una aumentacion globala de l'intensitat dels ciclòns entre 1970 e 2004, lor nombre total essent en diminucion pendent lo meteis periòde[38],[39],[40]. Segon aquel estudi, es possible qu'aquela aumentacion d'intensitat siá ligada al rescalfament climatic, mas lo periòde d'observacion es tròp cort e lo ròtle dels ciclòns dins los fluxes atmosferics e oceanics es pas pro conegut per que aquela relacion pòsca èsser establida amb certitud. Un segond estudi, publicada un an mai tard, mòstra pas d'aumentacion significativa de l'intensitat dels ciclòns dempuèi 1986[41],[42]. La quantitat d'observacions a nòstra disposicion es pas en fach estatisticament pas sufisenta.

Ryan Maue, de l'universitat de Florida, dins un article entitolat « Northern Hemisphere tropical ciclòn activity », obsèrva de son costat una baissa marcada de l'activitat ciclonica dempuèi 2006 dins l'emisfèri nòrd respècte a las trenta darrièras annadas[43]. Ajusta que la baissa es probablament mai marcada, las mesuras datant de trenta ans detectant pas las activitats mai feblas, çò que permetan las mesuras d'uèi. Per Maue, es possiblament un mai bas dempuèi cinquanta ans que s'obsèrva en tèrmes d'activitat ciclonica. Christopher Landsea, de la NOAA e un dels ancians coautors del rapòrt del GIEC, estima el tanben que las mesuras passadas sosestimen la fòrça dels ciclòns passats e sus-valorizen la fòrça dels ciclòns actuals[44],[45].

Se pòt donc pas dedusir que l'aumentacion d'espectaculars auragans dempuèi 2005 siá una consequéncia dirècta del rescalfament climatic. Aquela aumentacion poiriá èsser deguda a l'oscillacion entre periòdes freges e caudas de la temperatura de susfàcia dels bacins oceanics coma l'oscillacion atlantica multidécennale. Lo cicle caud d'aquela variacion a el sol permet de predire d'auragans mai frequents per las annadas 1995 a 2020 dins l'Atlantic nòrd[29]. Las simulacions informaticas permeton egalament pas dins l'estat actual de las coneissenças de preveire d'evolucion significativa del nombre de ciclòns ligats a un rescalfament climatic a causa dels autres efièches mencionats que desavenon la signatura[46]. Dins la segonda mitat del XXIe sègle, pendent lo venent periòde freg de l'Atlantic nòrd, lo rescalfament climatic poiriá balhar un senhal mai clar[29].

Efièches[modificar | modificar lo còdi]

Fotograf japonés filmant los degalhs daissats pel tifon Vera en banlèga de Nagoya, Japon, en setembre de 1959. Lo bilanç uman s'aucèt a 5 098 mòrts.
L'après-còp de l'auragan Andrew (1992), lo segond ciclòn tropical mai costós de l'istòria dels Estats Units, après Katrina (2005).

L'aflaquiment de calor latenta dins un ciclòn tropical mature pòt excedir 2 × 1019 joules per jorn[47],[48]. Aquò equival a far detonar una bomba termonucleara de 10 megatonas totas los 20 minutes[49] o 200 còps la capacitat instantanèa de produccion electrica mondiala[48]. Los ciclòns tropicals a l'ample grand causan de gròssas èrsas, de la pluèja fòrta, e dels vents violents, çò que compromet la securitat dels vaissèls en mar. Pasmens, los efièches mai devastators dels ciclòns tropicals se produson quand frapan la còsta e dintran dins las tèrras. Dins aquel cas, un ciclòn tropical pòt causar de damatges de quatre faiçons :

  • vents violents : de vents per fòrça d'auragan pòdon damatjar o destruire de veïculs, dels bastiments, dels ponts, etc. Los vents fòrts pòdon tanben transformar de brigalhs en projectils, çò que torna l'environament exterior encara mai perilhós ;
  • onda de tempèsta : las tempèstas de vent, e mai los ciclòns tropicals, pòdon causar una montada del nivèl de la mar e de las inondacions dins las zònas costièras ;
  • èrsa ciclonica : los ciclòns tropicals genèran de fòrtas èrsas abans lor arribada. Aquel fenomèn es sorsa de degalhs, sustot dins las granas o las planas litoralas, las èrsas podent aténher un vintenat de mètres de naut[50]. Lo ciclòn pòt aver una trajectòria parallèla a la còsta, sens jamai l'afectar dirèctament, mas coma l'èrsa se propaga lateralament, va balhar una gròssa mar a una distància granda. Atal, arriba sovent que de negadas sián raportadas sus las còstas pendent lo passatge d'un ciclòn a l'ample a causa de las èrsas e de la creacion d'un corrent d'arrancament.
  • pluèja fòrta : los auratges e las fòrtas pluèjas provòcan la formacion de torrents, emportant las rotas e provocant dels embodens ;
  • tornadas : los auratges imbricats dins lo ciclòn balhan sovent naissença a de tornadas. Malgrat qu'aquelas tornadas sián normalament mens intensas que las d'origina non-tropicala, pòdon encara provocar d'importants damatges. Se produson sustot a la bordadura extèrna del sistèma après sa dintrada sus las tèrras, aquí ont lo cisalhament dels vents es important a causa de la friccion[51],[52],[53],[54]. Demest aquelas tornadas, los ciclòns tropicals son particularament susceptibles de balhar lo fenomèn rar de las tornadas anticiclonicas puèi que la rotacion es indusida a plan bas nivèl pel relèu.

Los efièches segondaris d'un ciclòn tropical son sovent tanben destructors, sustot las epidèmias. Lo mièg umid e caud dins los jorns que seguisson lo passatge del ciclòn, conjugat a la destruccion de las infrastructuras sanitàrias, aumenta lo risc de propagacion d'epidèmias, que pòdon tuar longtemps après lo passatge del ciclòn. A aquel problèma se pòt ajustar lo de las panas de corrent : los ciclòns tropicals causan sovent de pesucs damatges a las installacions electricas, privant de corrent la populacion, copant las comunicacions e nosent als mejans de secorses e d'intervencion. Aiçò rejonh lo problèma dels transpòrts, puèi que los ciclòns tropicals destruson sovent de ponts, viaductes, e rotas, ralentissent considerablament lo transpòrt de viures, de medicaments e de material de secors cap a las zònas sinistradas. Paradoxalament, lo passatge murtrièr e destructor d'un ciclòn tropical pòt aver d'efièches positius pontuals sus l'economia de las regions tocadas, e del país en general, o puslèu sus son PIB dins d'unes sectors coma la construccion[55]. Per exemple, en octobre de 2004, après una sason ciclonica particularament intensa dins l'Atlantic, 71 000 emplecs son estats creats dins lo bastiment per reparar los degalhs patits, sustot en Florida.

Un ciclòn pòt tanben aver d'efièches duradisses sus la populacion ; un exemple rendut celèbre per Oliver Sacks[56] es lo ciclòn Lengkieki, qu'a devastat l'atòl de Pingelap, als Estats federats de Micronesia, cap a 1775. Lo tifon e la famina qu'a seguit an pas fach qu'un vintenat de subrevivents, dont l'un èra portaire d'un gèn de l'achromatopsie , malautiá genetica dont los principals simptòmas son una abséncia totala de vision de las colors, una acuitat visuala plan reducha e una fòrta fotofòbia. Qualques generacions mai tard, entre 8 e 10 % de la populacion es atencha d'achromatopsie, e mai o mens 30 % dels abitants de l'atòl son portaires sans del gèn.

Proteccion e prevencion[modificar | modificar lo còdi]

Ostal concebut per resistir als ciclòns (aicí après l'auragan Dennis de 2005).

Se se pòt totalament protegir dels efièches dels ciclòns tropicals. Pasmens, en zòna a risc, un amainatjament adaptat e prudent del territòri pòt permetre de limitar los degalhs umans e materials deguts als vents, a las precipitacions e a las inondacions. Una arquitectura ofrissent mens de presa al vent, l'abséncia de construccion en zònas umidas, de las rets electricas enterradas e isolats de l'aiga, lo manten o la restauracion de zònas umidas sagèls, e de mangròvas e bòsques litorals, la preparacion de las populacions, de las antenas e eolianas que se pòt « colcar » lo temps de la tempèsta, etc. i pòdon contribuïr. En 2008, la FAO a per exemple estimat que se la mangròva del dèlta de l'Irrawaddy (Birmania), existissent abans 1975 (mai de 100 000 ectaras), èra estada conservada, las consequéncias del ciclòn Nargis serián estats almens dos còps mendres[57].

Dissipacion artificiala[modificar | modificar lo còdi]

A causa del còst economic considerable provocat pels ciclòns tropicals, l'òme cerca per totes los mejans a ne prevenir l'aparicion. Dins las annadas 1960 e 1970, jos l'egida del governament american, dins l'encastre del projècte « Stormfury », s'a temptat de procedir a l'ensemenada de las tempèstas tropicalas amb d'iodur d'argent[58],[59]. Gràcias a una estructura cristallina pròcha de la del glaç, l'iodur jòga lo ròtle d'agent de nucleacion de las gotetas d'aiga que transformaràn la vapor d'aiga en pluèja. Lo refregiment creat, se pensava, poiriá provocar l'esfondrament de l'uèlh del ciclòn e reduire los vents violents. Lo projècte es estat abandonat après que nos foguèrem mainat que l'uèlh se reforma naturalament dins los ciclòns de fòrta intensitat e que l'ensemenada a d'efièches tròp reduches per èsser realament eficaç. En mai, d'estudis subsequents an mostrat que l'ensemenada aviá pauc d'astres d'aumentar la quantitat de pluèja, perque la quantitat de gotetas en subrefusion dins un sistèma tropical es tròp bas comparativament a d'auratges violents de las latituds mejanas[60].

D'autres apròchis son estats considerats coma lo remorcatge d'icebèrgs dins las zònas tropicalas per refregir l'aiga deçà del ponch critic, l'escampament dins las aigas oceanicas de substàncias qu'empachan l'evaporacion o lo quite pompatge de las aigas mai frejas venent del fons[60]. Lo « projècte Cirrus » considerava de getar de glaç sec sul ciclòn e d'unes an quitament suggerit de far explosar de las bombas atomicas dins los ciclòns[60]. Totes aqueles apròchis sofrisson d'un defaut màger : un ciclòn tropical es un fenomèn termic tròp massís per èsser contengut per las tròp feblas tecnicas physico-quimicas disponiblas. En efièch, s'espandís sus mantuna centena de quilomètres de diamètre e la calor liberada cada vint minutas correspond a l'explosion d'una bomba nucleara de 10 megatonas per un auragan mejan[60]. La quita susfàcia corruda per un uèlh mejan de 30 km de diamètre cobrís de desenats de milièrs de quilomètres carrats en 24 oras, e modificar la temperatura de la mar lo long d'aquela susfàcia seriá ja un projècte colossal que necessitariá en mai una coneissença perfiècha de sa trajectòria[60].

Ciclòns notables[modificar | modificar lo còdi]

I a pas gaire de donadas escrichas anterioras al XIXe sègle sul continent american pertocant especificament de las donadas meteorologicas. En Extrèm Orient, las donadas son fòrça mai ancianas e complètas. Existís per exemple, un registre dels tifons que se son produches sus las Filipinas entre 1348 e 1934. Existís pasmens de metòdes scientifics permetent d'identificar e de datar dels eveniments ancians[61], constituïssent una paléotempestologie, tèrme creat en 1996 per Kerry Emanuel. Son en particular l'estudi dels sediments dels lacs costièrs mostrant la preséncia de sable marin, la relativa pauretat n'oxigèn 18, un isotòp pesuc, que se pòt retrobar dins los cercles dels arbres o dins las concrecions de las caunas.

Ciclòns istorics[modificar | modificar lo còdi]

Abans lo XXe sègle, coma mencionat anteriorament, i aviá pas de faiçon sistematica de nommar los ciclòns, auragans e tifons, mas d'unes son ça que la passats a l'Istòria. La màger part dels païses dins las zònas afectadas an seguit la tradicion lançada pels americans e los australians dempuèi aquel temps. L'Organizacion meteorologica mondiala, pendent lo rencontre annal del comitat de susvelhança dels ciclòns tropicals en març o abril, decidís de listas de noms potencials pels ciclòns tropicals. Los païses afectats per de ciclòns particularament intenses e avent causat de fòrts damatges pòdon prepausar de retirar lo nom d'aquestes de las listas futuras, çò que los fa tanben passar a l'Istòria.

Ocean Atlantic[modificar | modificar lo còdi]

Demest los auragans celèbres, dont lo nom es estat retirat o non, de l'Atlantic nòrd, se nòta :

Auragans los mai costoses del bacin Atlantic de 1900 a 2010
Damatges totals ajustats al còst de la vida[62],[63]
Reng Auragan Sason Còst (2010)
(miliards de $US)
1 Auragan de Miami de 1926 1926 164,8
2 Katrina 2005 113,4
3 Galveston 1900 104,3
4 Segond auragan
de Galveston
1915 71,3
5 Andrew 1992 58,5
6 Novèla-Anglatèrra 1938 41,1
7 Cuba–Florida 1944 40,6
8 Okeechobee 1928 35,2
9 Ike 2008 29,5
10 Donna 1960 28,1
Auragans los mai murtrièrs
Reng Auragan Sason Mòrts
1 Grand auragan 1780 22 000 – 27 500
2 Mitch 1998 11 000 – 18 000
3 Auragan de Galveston 1900 8 000 – 12 000
4 Fifi-Orlene 1974 8 000 – 10 000
5 Republica Dominicana 1930 2 000 – 8 000
6 Flora 1963 7 186 – 8 000
7 Pointe-à-Pitre 1776 6 000+
8 Auragan de Tèrranòva 1775 4 000 – 4 163
9 Auragan Okeechobee 1928 4 075+
10 Auragan San Ciriaco 1899 3 433+
Auragans los mai intenses[64]
Mesurats per la pression centrala
Reng Auragan Sason Pression (hPa)
1 Wilma 2005 882
2 Gilbert 1988 888
3 Auragan de la Fèsta del trabalh 1935 1935 892
4 Rita 2005 895
5 Allen 1980 899
6 Katrina 2005 902
7 Camille 1969 905
Mitch 1998 905
Dean 2007 905
10 Maria 2017 908
Dos vaissèls angleses en perdicion dins la canal de la Mona pendent l'auragan grand de 1780.

D'autres auragans celèbres :

Ocean Pacific[modificar | modificar lo còdi]

Auragans e ciclòns
importants
Nom Categoria Pression
hPa (mbar)
Annada
Auragan Patricia[N 1] 5 879 2015
Auragan Ioke 5 920 2006
Ciclòn Ingrid 4 924 2005
Ciclòn Larry 5 915 2006
Ciclòn Erica 4 915 2003
Ciclòn Heta 5 915 2003
Tifons los mai intenses
del Pacific Oèst
Reng Nom Pression
hPa (mbar)
Annada
1 Tifon Tip 870 1979
2 Tifon Gay 872 1992*
2 Tifon Ivan 872 1997*
2 Tifon Joan 872 1997*
2 Typhoon Keith 872 1997*
2 Tifon Zeb 872 1998*
*Pression centrala estimada amb las donadas
dels satellits meteorologics solament.

Ocean Indian[modificar | modificar lo còdi]

Prat-1950[modificar | modificar lo còdi]
Annadas 1950-1990[modificar | modificar lo còdi]
Annadas 2000[modificar | modificar lo còdi]
Annadas 2010[modificar | modificar lo còdi]
Annadas 2020[modificar | modificar lo còdi]

Extrèms mondials[modificar | modificar lo còdi]

Intensitat[modificar | modificar lo còdi]

L'Organizacion meteorologica mondiala (OMM) a omologat a la debuta de 2010 lo recòrd del vent mai violent jamai observat scientificament, fòra los de las tornadas, de 408 km/h lo 10 d'abril de 1996 a l'illa de Barrow (Austràlia-Occidentala) pendent lo passatge del ciclòn Olivia[66]. Lo precedent recòrd de 372 km/h observat scientificament datava d'abril de 1934 a la cima del mont Washington (Nòu Hampshire) als Estats Units[66]. Pasmens, lo ciclòn Olivia es pas considerat el meteis coma lo mai violent a aver afectat la region australiana perque aquel recòrd representa pas l'intensitat generala del sistèma.

Dimensions[modificar | modificar lo còdi]

Dimensions relativas entre lo tifon Tip e lo ciclòn Tracy sus una carta dels Estats Units.

Tifon Tip, en octobre de 1979, es lo ciclòn tropical en mai grand diamètre, 2 170 km[67],[30]. A contrario, lo ciclòn Tracy, en decembre de 1974, es lo mai pichon amb solament 96 km[30],[68]. Aqueles diamètres representan la distància interiora al sistèma ont los vents atenhon almens la fòrça de bufals (62 km/h).

Ondas de tempèsta[modificar | modificar lo còdi]

Los ciclòns tropicals causan d'ondas de tempèsta que s'espandisson sus las còstas. Aquestas dependon de la fòrça del vent, del gradient de pression cap a l'uèlh del ciclòn e del diamètre de la tempèsta. Mai los vents son fòrts, mai la butada sus l'ocean es granda mas dels vents mai febles pòdon èsser compensats per un mai grand diamètre a l'entorn del sistèma ont se los retròba. En mai, lo contorn del fons marin lo long de la còsta, en particular una rapida remontada del fons, los va amplificar.

Demest las tres ondas mai nautas jamai raportadas, la de l'auragan Katrina de 2005 : lo mai larg auragan de categoria 5 a agut la mai nauta onda de tempèsta dels auragans de l'Atlantic nòrd amb 8,5 mètres[69]. Ven puèi l'auragan Camille de 1969, amb de vents per fòrça identic als de Katrina mas de diamètre mai pichon, los meteorològs avent relevat una onda de 7,2 mètres.

Es possible qu'en mai importantas ondas se sián espandit abans las presas de mesura modèrnas mas es lo ciclòn Mahina de 1899 qu'es en general reconegut coma aquel avent produch la mai nauta onda de tempèsta mondialament consignada : 14,6 mètres[70],[71],[72]. Un estudi en 2000 a remés en question aquel recòrd en agachant los depausses marins dins la region concernida e en utilizant un modèl de simulacion matematica per calcular l'onda de tempèsta amb las donadas meteorologicas e oceanograficas disponiblas[73].

Dins la cultura[modificar | modificar lo còdi]

La novèla « Tifon » de Joseph Conrad a per subjècte l'eroïsme de l'equipatge d'un vapor pres dins un ciclòn tropical. A son subjècte, lo Morning Pòst del 22 d'abril de 1903 escrich : « 'Tifon' conten la mai estonanta descripcion qu'ajam jamai legida de furor descabestrada de la mar quand es tormentada per una fòrça quasi tan poderosa coma ela meteissa.»[74]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

  1. Es lo mai poderós del Pacific centre e Es combinats. Es lo mai poderós a portar lo nom de « auragan » egalament mas es pas jamai estat dins l'Atlantic nòrd ont es Wilma que deten lo recòrd.

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. Observatòri de Zi-Ka-Wei (China)., « l'Observatòri de Zi-Ka-Wei cinquanta ans de trabalh scientific », sus Gallica, 1925-1930 (consultat lo ).
  2. a e b « Henry Piddington », Diccionari biografic, Imagò Mundi (consultat lo ).
  3. Henry Piddington, Guida del marin sus la lei de las tempèstas, o exposicion practica de la teoria e de la lei de las tempèstas e de sos usatges, pels marins de tota classa, dins totas las partidas del mond; e explicacion d'aquela teoria pel mejan de ròsas d'auragan transparentas e d'utilas leiçons., París, Mallet-Bachelièr, 317 p. (presentacion en linha)
    Version francesa de 1859, traducha per F.J.T. Chardonneau, lòctenent de vaissèl
  4. (en) Abhijit Mukherjee, « Henry Piddington », Banglapedia (consultat lo ).
  5. Virgili Brandicourt e Denis Blaizot, « lo paire dels tifons : lo R.P. Louis Froc », La Nature, no 2896,‎ (lira en linha, consultat lo )
  6. Françoise Teilhard de Chardin, Letras e testimoniatges, París, Edicions Beauchêne, , 259 p. (ISBN 978-2-7010-05157, lira en linha), p. 52.
  7. M-F Nòva Caledònia, « Qué un auragan, un tifon o un ciclòn tropical ? », Météo-France, (consultat lo ).
  8. (en) « What is the origin of the word "hurricane" », Wetherdudes a partir de la definicion de l'American Meteorological Society (consultat lo )
  9. « Terminologia dins lo mond », Météo-France (consultat lo ).
  10. (en) Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division, « Frequently Asked Questions: What is the origin of the word "hurricane"? », sus NOAA (consultat lo ).
  11. Jean-Arnaud Bruneau de Rivedoux (préf. François Bellec ; Alain Gilbert Gueguen), Istòria vertadièra de d'unes voiages perilhoses & hazardeux sus la mar, ausquels relusís la justie de Dieu suls unes e sa misericòrdia suls autres : tres digne d'estre leu, per las causas raras & remirablas que i son contengudas, edicions de París Max Chaleil, (lira en linha), p. 67 e suiv..
  12. « Glossari terminologic », Météo-France (consultat lo ).
  13. (en) Steve Symonds, « Willy Willies and other Weird Winds », Television australiana ABC (consultat lo ).
  14. Chris Landsea (NOAA), « Subjècte D2) Qualas son las diferéncias entre "vent mejan maximum", "vent sostengut maximum" e ventadas ? », Fièra a las questions, traduccion de Météo-France en Nòva Caledònia, (consultat lo ).
  15. a e b « Coma se categoriza los auragans? », Centre canadian de prevision d'auragan, (version del sus Internet Archiva).
  16. (en) « The Saffir-Simpson Hurricane Scale », Nacional Hurricane Center, (consultat lo ).
  17. (en) « Tropical Ciclòn Intensity and Impactes », Bureau of Meteorology, (version del sus Internet Archiva).
  18. Stan Goldenberg (NOAA), « Qué un extrà-tifon? Qué un auragan màger ? Qué un auragan intens ? », Fièra a las questions, traduccion de Météo-France en Nòva Caledònia, (consultat lo ).
  19. (en) « Worldwide Tropical Ciclòn Names—Reason to Name Hurricanes », Nacional Hurricane Center (consultat lo ).
  20. a b c d e e f Chris Landsea (NOAA), « Coma se nomma los ciclòns tropicals ? », Fièra a las questions, traduccion de Météo-France, Nòva Caledònia, (consultat lo )
  21. (en) Bureau of Meteorology, « When did the naming of ciclòns begin ? », Frequently Asked Questions (consultat lo ).
  22. a e b (en) Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division, « Frequently Asked Questions: What regions around the glòb have tropical ciclòns and who is responsible for forecasting there? », NOAA (consultat lo )
  23. (en) Todd Miner, Peter J. Sousounis, James Wallman e Greg Mann, « Hurricane Huron », Bulletin of the American Meteorological Society, panatòri. 81, no 2,‎ , p. 223-236 (lira en linha, consultat lo )
  24. Remy Canavesio, « Estimar las èrsas ciclonicas a partir d'observacions meteorologicas limitadas : exemple de la submersion d'Anaa en 1906 a las Tuamotu (Polinesia Francesa) », VertigO, panatòri. 14, no 3,‎ (lira en linha).
  25. (en) Nacional Hurricane Center, « The peak of the hurricane season – why now? », NOAA, (consultat lo ).
  26. (en) Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division, « Frequently Asked Questions: When is hurricane season? », NOAA (consultat lo )
  27. (en) Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division, « Frequently Asked Questions: What ara the average, most, and least tropical ciclòns occurring in each basin? », NOAA (consultat lo )
  28. Centre canadian de prevision d'auragan, « Formacion dels ciclòns tropicals », Environament Canadà, (consultat lo ).
  29. a b c e d « Condicions de formacion de ciclòns tropicals », Global Cambi Revista, Accent, (consultat lo ).
  30. a b e c (en) JetStream, « Ciclòn tropical Estructura », Nacional Weather Servici (consultat lo ).
  31. a e b (en) Bell, Gerald D., Halpert, Michael S., Schnell, Russell C., Higgins, R. Wayne, Lawrimore, Jay, Kousky, Vernon E., Tinker, Richard, Thiaw, Wasila, Chelliah, Muthuvel, Artusa, Anthony, « Climate Assessment for 1999 », Bulletin of the American Meteorological Society, AMS, panatòri. 81, no 6,‎ , p. 1328-1328 (DOI 10.1175/1520-0477(2000)81[s1:CAF]2.0.CO;2, lira en linha [PDF], consultat lo )
  32. (en) Nacional Climatic Centre de donadas (NCEP), « 2004 Total Atlantic Ocean ACE Indèx », NOAA, (consultat lo ).
  33. (en) Center for Ocean-Atmospheric Prediction Studies, « Ryan Maue's Seasonal Tropical Ciclòn Activity Update », Universitat d'Estat de Florida (consultat lo ).
  34. (en) Center for Ocean-Atmospheric Prediction Studies, « Graf de l'evolucion de l'indicador ACE de 1979 a 2009 », Universitat d'Estat de Florida (consultat lo ).
  35. (en) United States Navy, « Influéncias òm Tropical Ciclòn Mocion », sus nrlmry.navy.mil (consultat lo ).
  36. (en) Nacional Hurricane Center, « Annual average model track errors for Atlantic basin tropical ciclòns for the period 1994-2005, for a homogeneous selection of "early" models », Nacional Hurricane Center Forecast Verification, Nacional Oceanic and Atmospheric Administracion, (consultat lo )
  37. (en) Nacional Hurricane Center, « Annual average official track errors for Atlantic basin tropical ciclòns for the period 1989-2005, with least-placetas trend lines superimposed », Nacional Hurricane Center Forecast Verification, Nacional Oceanic and Atmospheric Administracion, (consultat lo ).
  38. (en) P.J. Webster, G.J. Holland, J.A. Curry e H.R. Chang, « Cambis in Tropical Ciclòn Number, Duration, and Intensity in a Warming Environment », Sciéncia, panatòri. 309, no 5742,‎ (lira en linha, consultat lo ).
  39. (en) Helen Briggs, « 'Warming link' to big hurricanes », BBC News, BBC, (consultat lo ) : « The debate is likely to contunha, however, as some scientists argüís that the present hurricane surge is part of a 60 to 70-year cicle linked to natural effects. They believe climate càmbia deguda to human activity will not significantly afècte hurricanes and that damage caused by increased development along coastlines is a bigger factor. ».
  40. (en) Joseph D'Aleo, M.sc., Madhav Khandekar, Ph.D., William Kininmonth, M.sc., M.Admin., Christopher Essex, Ph.D., Wibjörn Karlén, Ph.D., Olavi Kärner, Ph.D., Ian Clark, Ph.D., Tad Murty, Ph.D. e James J. O'Brien, Ph.D., « Independent Summary for Policymakers, IPCC Fourth Assessment Repòrt », Institut Fraser, (consultat lo ) : « In the tropics, there is evidence of increased ciclòn intensity tòca a decrease in total tropical storms, and no clear global pattern since 1970 », p. 7.
  41. (en) Philip Klotzbach (Departament de las sciéncias de l'atmosfèra), « Trends in global tropical ciclòn activity over the past twenty years (1986–2005) », Geophysical Research Letters, Universitat d'Estat de Colorado, panatòri. 33,‎ (DOI 10.1029/2006GL025881, lira en linha [PDF], consultat lo ).
  42. « Orwell al país dels ciclòns », climat-sceptique.com (consultat lo ).
  43. (en) « Global and Northern Hemisphere Tropical Ciclòn Activity [still] lowest in 30-years », universitat de Florida (consultat lo )
  44. (en) Christopher Landsea, « Chris Landsea Leaves », Lettre obèrta, Universitat de Colorado (consultat lo ).
  45. (en) « Hurricane Sciéncia », NewsHour with Jim Lehrer, PBS, .
  46. Fabrice Chauvin e Jean-François Royer, « l'intensitat dels ciclòns aumenta ? », Per la Sciéncia « Dossièr: Climat, coma evitar lo subrecalfament ? »,‎ , p. 35-38 (resumit).
  47. Chris Landsea (NOAA), « Quala quantitat d'energia un auragan libèra ? », Fièra a las questions, Traduccion per Météo-France, Nòva Caledònia, (consultat lo ).
  48. a e b (en) Chris Landsea, « D7) How much energy does a hurricane release? », Frequently Asked Question, NOAA (consultat lo ).
  49. « la bomba a idrogèn : energia desgatjada e equivalents TNT pendent l'explosion d'una bomba H », Geocities (consultat lo ).
  50. « lo risc èrsa, marèa de tempèsta, tsunami a la Reünion », DDRM, Prefectura de la Reünion
  51. (en) Stephanie M. Verbout, Dàvid M. Schultz, Lance M. Leslie, Harold E. Brooks, David Karoly e Kimberly L. Elmore, « Tornado Outbreaks Associated with Landfalling Hurricanes in the North Atlantic Basin: 1954–2004 » [PDF], Meteorology and Atmospheric Physics Special Eissida òm Tropical Ciclòns, CIMMS, (consultat lo )
  52. (en) L. Curtis, « Midlevel dry intrusions as a factor in tornado outbreaks associated with landfalling tropical ciclòns from the Atlantic and Gulf of Mexico », Weather Forecasting, no 19,‎ , p. 411-427
  53. (en) R. Edwards, Tornado produccion by exiting tropical ciclòns, Dallas, American Meteorological Society, coll. « 23e Conferéncia suls auragans e la meteorologia tropicala / Prat-impressions », , p. 160-163 Lira en linha
  54. (en) R.C. Gentry, « Genesis of tornadoes associated with hurricanes », Monthly Weather Revista, no 111,‎ , p. 1793-1805 Resumit en linha
  55. Philippe Joseph, La Cariba : Donadas environamentalas, París, Edicions Karthala e Geode Cariba, coll. « Tèrras d'America », , 464 p. (ISBN 2-84586-756-5, lira en linha), p. 26.
  56. (en) Oliver Sacks, The Island of the Colourblind, Sydney, Picador, , 345 p. (ISBN 978-0-330-35887-3, OCLC 37444083)
  57. Jan Heino, sosdirector general de la FAO, responsabla del Departament dels bòsques explica
  58. (en) Hurricane Research Division, « Project Stormfury », Nacional Oceanic and Atmospheric Administracion (consultat lo ).
  59. (en) H. E. Willoughby, Jorgensen D. P., R. A. Black e Rosenthal S. L., « Project STORMFURY, A Scientific Chronicle (1962-1983) », Bulletin of the American Meteorological Society, panatòri. 66,‎ , p. 505-514.
  60. a b c d e e Chris Landsea (NOAA), « Perqué ensaja pasòm pas de destruire los ciclòns ? », Fièra a las questions, traduccion de Météo-France en Nòva Caledònia, (consultat lo ).
  61. Liu KB, « Sus la traça dels auragans ancians », Per la sciéncia,‎ , p. 82-89.
  62. (en) Roger A., Jr. Pielke e al., « Normalized Hurricane Damage in the United States: 1900–2005 », Natural Hazards Review, panatòri. 9, no 1,‎ , p. 29–42 (DOI 10.1061/(ASCE)1527-6988(2008)9:1(29), lira en linha [PDF])
  63. (en) Eric S. Blake, Christopher W. Landsea e Ethan J. Gibney, « The Deadliest, Costliest, and the most intens United States Tropical Ciclòns from 1851 to 2010 (and other frequently requested hurricane facts) », NOAA Technical Memorandum NWS NHC-6,‎ (lira en linha [PDF])
  64. (en) Departament del Comèrci dels Estats Units, Hurricane Katrina Servici Assessment, NOAA, (lira en linha), p. 6.
  65. a e b (en) Organizacion meteorologica mondiala, « Global Weather & Climate Extremes », sus Universitat d'Arizòna (consultat lo )
  66. a e b (en) Comission for Climatology, « World Recòrd Wind Gust: 408 km/h », Info nòta, Organizacion meteorologica mondiala (consultat lo ).
  67. G.M. Dunnavan e J.W. Diercks, « An analysis of Sypertyphoon Tip (October 1979) », Monthly Weather Review, panatòri. 180, no 11,‎ , p. 1915-1923 (DOI 10.1175/1520-0493(1980)108<1915:AAOSTT>2.0.CO;2, lira en linha [PDF], consultat lo )
  68. (en) Centre meteorologic de Melbourne, Repòrt by Director of Meteorology òm Ciclòn Tracy, Melbourne, Austràlia, Bureau of Meteorology, , 82 p..
  69. (en) Nacional Hurricane Center, « Hurricane Katrina », NOAA (consultat lo ).
  70. (en) H.E. Whittingham, « The Bathurst Bay Hurricane and associated storm surge », Australian Meteorological Revista, panatòri. 23,‎ , p. 14-36
  71. (en) Chris Landsea, « E3) Which tropical ciclòn has produced the highest storm surge ? », Frequently Asked Question, NOAA (consultat lo )
  72. (en) Emergency Management Australia, « Bathurst Bay Ciclòn », Governament d'Austràlia, (consultat lo ).
  73. (en) Jonathan Nott (Universitat James-Cook) e Matthew Hayne (Australian Geological Survey Organizacion), « How high was the storm surge from Tropical Ciclòn Mahina ? » [PDF], Emergency Management Australia, (consultat lo ).
  74. Joseph Conrad, Notícia de "Tifon" in Òbras II, Bibliotèca de la Pleiada, Gallimard, , p. 1309

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Florent Beucher, Manuel de meteorologia tropicala : d'alisis al ciclòn (2 tòms), París, Météo-France, coll. « Cors e Manuel, 897 pp. », , 897 p. (ISBN 978-2-11-099391-5, presentacion en linha, lira en linha [PDF]), p. 476 e 420
  • Los ciclòns semenan la tempèsta en çò dels scientifics, article del Corrièr internacional (paginas 48–49, edicion del 12 al 18 de genièr de 2006) : debat sul rescalfament climatic e sas consequéncias sus una possibla aumentacion del nombre de ciclòns.
  • Lo resultat de recèrcas publicat dins la revista scientifica Nature del 4 d'agost de 2005, per Kerry Emanuel (« Agravacion de l'efièch destructor dels ciclòns tropicals sus las 30 darrièras annadas »), suggerís que l'aumentacion de las temperaturas de las aigas de susfàcia dels oceans, consecutiva al rescalfament global, entrainarà de ciclòns mai violents. Segon las analisis menadas pel Professor Kerry Emanuel, climatològ, de Massachusetts Institute of Technology, las tempèstas grandas dins l'Atlantic e lo Pacific an aumentat en intensitat de mai o mens 50 % dempuèi las annadas 1970. Aquela tendéncia es estrechament ligada a l'elevacion de la temperatura mejana de la susfàcia dels oceans.
  • Henry Piddington, The Horn-book for the Law of Storms for the Indian and China Seas,
  • Henry Piddington, The Sailor's Horn-book for the Law of Storms, London, Smith, Elder and Co., , 360 p.
  • Emmanuel Dormy e Ludivine Oruba, « De ciclòns mai destructors ? », Per la sciéncia, fòra-seria no 110,‎ , p. 68-77
  • Jean-Louis Martin, Lo Libre Grand dels Ciclòns e tempèstas tropicalas, edicions Orphie,

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Governamentals o universitaris[modificar | modificar lo còdi]