Estadi Rodés Avairon

Estadi Rodés Avairon

Generalitats

Noms precedents	Estadi ruthénois Estadi Rodés Avairon
Fondacion	19 d'octobre de 1902
Disparicion	1er julhet de 2019
Colors	sang e solament
Estadi	Estadi Paul-Lignon (6 000 plaças)
Sèti	carrièra Vieussens 12 000 Rodés

Palmarés principal

Nacional	Campionat de França de 2e division (2) Challenge de l'Amistat (1)

Malhòts

Domicili

Exterior

L'Estadi Rodés Avairon, de per abans conegut amb lo nom d'Estadi ruthénois, es un club francés de rugbi de XV basat a Rodés. Fondat en 1902, atenh sustot dins son istòria los setzens de finala del campionat de França 1976-1977.

L'Estadi ruthénois a tanben emportat dos còps lo campionat de França de segonda division en 1970 e 1976.

Lo club desapareis après la sason 2018-2019, après aver fach l'objècte d'una liquidacion judiciària.

Istoric

Originas e debutas

Dificil de datar lo primièr rencontre de rugbi jogada a Rodés per una equipa representant lo Capluòc. A la debuta del XX^e sègle, a Rodés coma a Millau e a Vilafranca de Roergue, lo rugbi pareis èsser lo fach, essencialament, dels escolars. Se considèra pasmens, que la creacion de l'Estadi ruthénois remonta al 19 d'octobre de 1902 jos l'impulsion de Félix Lumet. Sas prestacions son pas demoradas dins los annals. Calrà esperar 1912 e una partida contra l'Estadi Tolosenc, campion de França titulara, per que lo club debute enfin una vertadièra activitat e presenta un minimum d'interès als uèlhs dels ruthénois. La Primièra Guèrra Mondiala a sembla obligat los qualques clubs avaironeses constituïts a se metre en sòm. Sol o quasi, l'Estadi ruthénois auriá mantengut una certana activitat amb de joves dont l'edat permetiá pas la mobilizacion. Es aital que « mantuna centena de joves », se ditz, s'amassavan lo dijòus aprèp-miègjorn sus la tèrra batuda del foirail. Lo novelum de l'Estadi ruthénois interven en 1919, gràcias a de soldats d'origina basca estacionats dins las casèrnas del 122en regiment d'infantariá. E en 1921, lo club que rejonh l'Estadi ruthénois omnispòrts, pren son vertadièr envòl. L'istòria reten l'influéncia determinanta de Sénhers Drulha, Tournier e Bories. Plan lèu, lo rugbi va exercir una egemonia sus l'estadi ruthénois omnispòrts.

Periòde fast entre 1933 e 1939

Lo club se singulariza, en Avairon, pel fach de dispausar pas d'aira de jòc. Cal en qualque mena una « OPA » del president Adrien Drulha, en 1922, sul pelenc grand de las Montas nacionala de Rodés e sustot lo sosten incondicional dels parlamentaris Augé e Raynaldy per que pòsca utilizar un terren. Mas abans que l'Estadi ruthénois obtenga definitivament la gaudença d'aquel claus de las montas ont es bastit dempuèi l'estadi Paul-Lignon, près de 15 ans s'escorran. La venda oficiala de la parcèla per las montas a la Vila interven en octobre de 1937. Mentretant, las competicions an començat de s'estructurar. Plan discret pendent la sason 1921-1922, l'Estadi ruthénois acaba primièr de sa galina, dins lo comitat Auvèrnhe, l'annada seguenta, mas tomba lèu en fasas finalas del campionat de França.

Lo periòde mai fast de las debutas del club del capluòc interven entre 1933 e 1939. Jos l'impulsion de Garric e Fontarbat, arribats de l'Estadi Francés, l'Estadi ruthénois disputa la finala del campionat de França Promocion 1933-1934. Batut, ne perseguís pas mens son trajècte en division Onor, la sason seguenta, amb brio, eliminat en quart de finala del campionat de França. Après la liberacion, lo XV ruthénois, privat de terren en consequéncia de l'amainatjament a far un trabalh de l'estadi Paul-Lignon, gauta sus un pelenc dins la zòna artisanala de Cantarane. Aquò rai lo terren, despenja son bilhet pel campionat Onor. Qualques anar-retorn mai tard, a la possibilitat, en 1962, d'accedir en 3^e division mas mal escai de pauc.

Marcel Dacs e Jean Fabre, òmes providencials

Rodés en onor regionala

Lo club es plan installat dins la vila, mas sofrís d'escalar pas pro lèu los escalons. En 1960, es batut per la COSTUMAS Vizille pendent la partida decisiva. Cal alara esperar l'annada 1963 per que l'Estadi ruthénois prenga vertadièrament son envòl cap a las divisions nacionalas.

Montada en tresen puèi en segonda division

Lo club es semifinalista en onor pendent la sason 1963-1964, lo club demòra tres sasons en tresena division e monta d'un autre escalon. Marcel Dacs, alara entrainaire de l'Estadi Tolosenc, tomba en desgràcia suls bòrds de Garona. Al meteis moment, Jean Fabre, capitani carismatic dels rogs e negres e de l'equipa de França, que sent puntejar lo luscre de sa carrièra de jogaire, se vei plan tornar una o doas sasons sus sas tèrras. Convenç alara son mentòr de l'acompanhar. En tres ans, los dos òmes tornan bastir una equipa en se prement de joves jogaires e issan l'Estadi ruthénois, totjorn « empedegat » en Onor, en tresena division puèi en segonda division.

Rodés manca de pauc la montada en primièra division en 1968, batut 3-0 pendent la partida de la montada per Mamisan.

Champion de França de segonda division (1970)

Marcel Dacs e Jean Fabre conduiràn puèi lors òmes fins al títol de campion de França de segonda division e a l'accession a la primièra division gràcia sustot a la regularitat de son butaire Michel Couly.

Lo club demòra 3 ans dins la flor abans de tornar davalar en 1973. La primièra division essent separat entre dos grops de 32 clubs cadun, Rodés es atal relegat al tresen nivèl ierarquic del rugbi francés malgrat l'arribada de l'ancian internacional Marcel Puget.

Champion de França de segonda division 1976

A la fin de la sason 1975-1976, l'Estadi ruthénois despenja son segond títol de campion de França de segonda division e s'obrís las pòrtas del campionat de França gropa B. Al tèrme d'una sason excepcionala, accedís, en qualitat de 1^er de galina, al prestigiós grop A e disputa quitament un 16^e de finala del campionat de França de cap al FC Lorda. Lo club es retrogradat en gropa B tre sa primièra sason dins la flor amb una victòria per tretze desfachas puèi en segonda division en 1982, malgrat lo recrutament d'un entrainaire cabironat Claude Labatut, ancian de l'Estadi Tolosenc. L'Estadi ruthénois remonta en 1983 e rèsta en gropa B. En 1986, acaba segond de sa galina darrièr Sent Gaudenç mas es puèi eliminat per l'US Conhac en ochen de finala. Jean-Philippe Rey quita alara lo club per l'AS Montferrand.

Après una sason en mièg de tablèu en 1988, Rodés que compta alara de jogaires de talent coma Cyril Savy o Gilbert Pagès acaba puèi en cap de sa galina de Campionat en 1989 e en 1990 tot en atenhent los quarts de finala.

Repojada en gropa A

Retròba lo grop A la sason seguenta en 1991 per una fasa de braçatge puèi se manten puèi avent capitat a davançar Montalban e Brageirac.

La sason 1992 es mai dificila per Rodés qu'acaba darrièr de sa galina e es relegat en gropa B après una partida de prat barratge perdut contra l'Estadi orlhagués 21-12. Malgrat que comptant encara dels jogaires coma l'internacional evorian Ismaila Lassissi, arriba pas a remontar e demòra a aquel nivèl fins en 1999, annada ont es relegat en Nacionala 2, l'ancessor de la Federala 2.

La davalada

L'Estadi Rodés, aicí al segond plan en rog e jaune pendent una partida amistosa, evolua en Federala 1 en 2015-2016.

La casuda, pendent las annadas que seguisson, es vertiginosa. Tombat fins en Federala 3, lo club, rebatejat mentretant Estadi Rodés Avairon (SRA), s'apièja sus mantuna generacion de jogaires formats al club per reprene sa marcha endavant. Aquelas doas darrièras annadas, l'equipa, afortida amb qualques elements experimentats, es passada del 96^e al 6^e reng nacional en Federala 2 e a mancat dos còps la marcha per la Federala 1 d'un ponch. Après una supèrba sason 2012 lo SRA accedís a la Federala 1 per la sason 2012-2013.

2019 : disparicion del club

Retrogradat administrativament en Federala 3 al tèrme de la sason 2018-2019, l'Estadi Rodés Avairon fach fin finala l'objècte d'una liquidacion judiciària lo 1^er julhet de 2019.

Per portar remèdi a l'abséncia d'un club de rugbi dins la vila de Rodés, un club novèl es creat, lo Rodés Rugbi, dont los estatuts son depausats e oficializats respectivament los 12 e 20 de julhet ; la sedença sociala es oficialament declarada a Ònes del Castèl.

Personalitats del club

Ancians jogaires

• Pierre Solatges
• Jean Fabre ancian jogaire de l'equipa de l'Equipa de França (8 seleccions)
• Michel Couly
• Henri Cristol
• Michel Prepelica
• Marcel Puget ancian jogaire de l'equipa de l'equipa de França (17 seleccions)
• John Welch
• Jean-Philippe Rey
• Gilbert Pagès ancian jogaire de l'equipa de França A'
• Cyril Savy
• Claude La Ròca ancian jogaire de l'equipa de França B
• Totsants Djehi ancian jogaire de l'equipa de Còsta d'Evòri
• Édouard Angoran ancian jogaire de l'equipa de Còsta d'Evòri
• Ismaila Lassissi ancian jogaire de l'equipa de Còsta d'Evòri (8 seleccions)
• Sebastian Galtier ancian jogaire de l'equipa de França universitària
• Jérôme Durand ancian jogaire de l'equipa de França amatritz
• Silvère Tian ancian jogaire de l'equipa de Còsta d'Evòri (11 seleccions)
• George Tsiklauri ancian jogaire de l'equipa de Georgia (2 seleccions)
• Jérôme Accorsi
• Stéphane Borel
• Faycal Boukanoucha ancian jogaire de l'equipa de Marròc
• Sebastian Pagès
• Adrien Prat-Marty ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Franck Maréchal ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Davit Kacharava jogaire de l'equipa de Georgia (96 seleccions)
• Adrien Falières ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Mirko Lozupone ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Adriu Delai jogaire de l'equipa de las Fiji (16 seleccions)
• Romain Boscus
• Anthony Poujol
• Sofiane Chellat jogaire de l'equipa d'Argeria (4 seleccions)
• Ionel Badiu jogaire de l'equipa de Romania (7 seleccions)
• Barry Fas'amausili ancian jogaire de l'equipa d'Austràlia de las mens de 20 ans
• Thomas Larrieu ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Rudy Rezkallah
• Étienne Quiniou ancian jogaire de l'equipa de França de las mens de 20 ans
• Jamie Swanson ancian jogaire de l'equipa d'Escòcia de las mens de 20 ans
• Marika Vunibaka
• Anthony Roux
• Nomani Tònga
• Hugo Alonso
• Bittor Aboitiz

Ancians entrainaires

• Marcel Dacs : 1966-1973 (campionat de França de 2^e division 1969-1970)
• Marcel Puget : 1973-1974
• Jean Lalo : 1974-1978 (campionat de França de 2^e division 1975-1976, venceire del challenge de l'amistat 1975-1976 e setzenas de finala del campionat de França 1976-1977)
• John Welch 1978-1979
• Michel Mur : 1979-1980
• Michel Mur e Francis Laur : 1980-1981
• Claude Labatut : 1981-1982
• Daniel Vegas : 1982-1983
• Marceau Ambal : 198?-1986
• Yves Causse : 1988-1989
• Michel Mur e Michel Prepelica : 1989-1990 (1/4 de finala campionat de França gropa B e 1/4 de finala challenge de l'esperança)
• Michel Mur e Daniel Vegas : 1990-1991
• André Buonomo : 1991-1992
• Yves Causse, Pierre Clemens e Christophe Recolas : 1992-1993
• Christian Gajan amb Yves Causse (1993-1994) puèi coma adjonch Francis Vinel (1994-1996) : 1993-1996
• Francis Vinel e Jacques Barbezange : 1996-1997
• Francis Laur e sos adjunts Jacques Barbezange, Armand Proietti e Philippe Mur : 1997-1998
• Armand Proietti e sos adjunts Jacques Barbezange, Bruno Sastourné e Philippe Mur : 1998-1999
• Patrick Fuchs e Bernard Bartavèla : 1999-2000
• Bernard Bartavèla e Yves Causse : 2000-2001
• Yves Causse, Claude La Ròca, Philippe Tarrusson e Jérôme Broseta : 2001-2002
• Claude La Ròca, Jérôme Broseta e Alain Gaillard (consultant) : 2002-2003
• Claude La Ròca e Jérôme Broseta : 2003-2005
• Xavier Garcia e Jean Ortega : 2005-de setembre de 2005
• Xavier Garcia e Jérôme Broseta : setembre de 2005-2006
• Patrick Sansas e Thierry Sanson : 2006-2007
• Armand Proietti e Paul Gonzalez : 2007-2008
• Armand Proietti e Philippe Mur : 2008-2009
• Lionel Viallard e sos adjunts Armand Proietti e Philippe Mur : 2009-04/2012
• Eric Fernandez e sos adjunts Armand Proietti e Philippe Mur : 04/2012-2012 (1/2 finalista federala 2 2011/2012)
• Patrick Furet : 2012-2015 e sos adjunts Armand Proietti e Jérôme Broseta (2013-2015)
• Arnaud Vercruysse (entrainaire principal) : 2015-2019
• Jean-François Viars (entrainaire dels 3/4) : 2015-2017
• Ruan Lamprecht (entrainaire dels 3/4) : 2017-2018
• Alexandre Péclier (entrainaire dels 3/4) : 2018-2019

Presidents

• Jacques Séguret : 1967-1971
• Henry Mas : 1971-1972
• Henry Mas e Doctor Blanc : 1972-1975
• Michel Vesco : 1975-1977
• Roland Bouyssou : 1977-1980
• Michel Dupré : 1981-1982
• Philippe Laüt e Jean Vican : 1988-1989
• Philippe Laüt : 1989-1991
• Patrick Reneault : 1991-1992
• Claude Boissonade : 1992-1995
• Patrick Reneault e Pierre Rivière : 1995-1998
• Patrick Reneault : 1998-2000
• Jacques Gardat e Jacques Derruau : 2000-2001
• Jacques Gardat e André Mazars : 2001-2004
• Philippe Vila e André Mazars : 2004-2005
• Philippe Vila : 2005-2006
• Charles Carnus e Claude Alvernhes : 2006-2007
• Charles Carnus : 2007-2008
• Philippe Laüt : 2008-2012
• Norbert Fabre : 2012-2015
• Jean Paul Barriac : 2015-2019

Palmareses

Campionat de França

• Campionat de França de primièra division :
  • Setzen de finalista (1) : 1977
• Campionat de França primièra division grop B :
  • Quart de finalista (2) : 1989 e 1990
• Campionat de França de segonda division :
  • Campion (2) : 1970 e 1976
  • Semifinalista (1) : 1984
• Campionat de França de Federala 1 :
  • Semifinalista (1) : 2016
• Campionat de França de Federala 2 :
  • Semifinalista (1) : 2012 amb accession en Federala 1
• Campionat de França de Federala 3 :
  • Vicecampion (1) : 1934
  • Quart de finalista (1) : 1967.

• Campionat de França Onor :
  • Semifinalista (1) : 1964

Autras competicions

• Challenge de l'Aviada :
  • Finalista (1) : 1970
• Challenge de l'Amistat :
  • Venceire (1) : 1976
• Challenge de l'Esperança :
  • Semifinalista (1) : 1988
  • Quart de finalista (1) : 1990

Competicions juniors

• Challenge províncias juniors B copa A :
  • Finalista (1) : 1993
• Campionat de França Cabdèts A UFOLEP :
  • Campion (1) : 1997