Marc Ravalomanana

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Page d’aide sur l’homonymie

Deu pas èsser confondut amb Marc Ramanantsoa.

Marc Ravalomanana
Illustration.
Marc Ravalomanana en 2017.
Foncions
President de la republica de Madagascar
– [N 1]
(7 ans e 23 jorns)
Eleccion 16 de decembre de 2001
Reeleccion 3 de decembre de 2006
Primièr ministre Jacques Sulla
Charles Rabemananjara
Predecessor Didier Ratsiraka
Successor Hyppolite Ramaroson (en) (interim, de facto)
Andry Rajoelina
(president de la Nauta Autoritat de transicion)
Maire d'Antananarivo
–
(2 ans, 3 meses e 8 jorns)
Predecessor Guy Razanamasy
Successor Patrick Ramiaramanana
Biografia
Nom de naissença Marc Ravalomanana
Chafre Tissa
Ravalo
Data de naissença (74 ans)
Lieu de naissença Imerinkasinina (Madagascar)
Nacionalitat Malgacha
Partit politica Tiako i Madagasikara
Conjonch Lalao Ravalomanana
Profession Entrepreneire, òme politic
Residéncia Faravohitra
Marc Ravalomanana
Presidents de la republica de Madagascar
modificar Consultez la documentation du modèle

Marc Ravalomanana, nascut lo a Imerinkasinina (província d'Antananarivo), es un òme d'Estat malgach. Es cònsol màger d'Antananarivo de 1999 a 2002 e president de la republica de Madagascar de 2002 a 2009, annada pendent la quala es obligat de demissionar e de remetre lo poder a un directòri militar, que transmet lo poder a Andry Rajoelina. Es batut per aqueste a l'eleccion presidenciala de 2018.

Situacion personala[modificar | modificar lo còdi]

Originas e vida familiala[modificar | modificar lo còdi]

Apartenís a l'etnia mérina dels Nauts-Platèls de Madagascar.

Esposa Lalao Ravalomanana en 1974 ; lo coble a quatre mainatges.

Carrière professionala[modificar | modificar lo còdi]

Autodidacta, dirigís la pichona lachariá familiala e la transforma gràcias al sosten d'un pròche de la familha, e amb l'ajuda de la Banca mondiala, en una entrepresa industriala nacionala : lo grop Tiko.

Trajècte politic[modificar | modificar lo còdi]

Ascension[modificar | modificar lo còdi]

En , es elegit cònsol màger d'Antananarivo, jos las colors de l'associacion Tiako Iarivo (« Aimi Iarivo »). Engatja la reabilitacion de la capitala e lança de vastas operacions d'assaniment e de grands obradors d'infrastructuras urbanas[1].

A partir de la fin de las annadas 1990, investiguèt dins diferents mèdias. Bèl primièr, recrompa en 1999 Ràdio Mada a un jornalista malgach ; aquela ràdio cobrissiá pas que la província d'Antananarivo, la capitala. A utilizat aquela ràdio per promòure lo grop Tiko[2]. En 2001, crèa lo grop MBS (Madagascar Broadcasting System) que regropa television e ràdio, emetent dins la capitala e una dotzena de comunas e s'engatja egalament dins lo mièg de la premsa escricha amb Lo Quotidian[3]. Enfin, finança la Ràdio Fahazavana, proprietat de la Glèisa de Jèsus-Crist a Madagascar la (FJKM)[4],[5]. 

Crisi de 2001-2002[modificar | modificar lo còdi]

Lo ministèri de l'Interior indica dins un primièr temps que Marc Ravalomanana arriba en cap del primièr torn de l'eleccion presidenciala de 2001 amb 46,4 % dels sufragis, davant lo president sortent Didier Ratsiraka (40,6 %). Aquelas chifras son contestadas pels partisans de Marc Ravalomanana, qu'afirman qu'aqueste es venceire al primièr torn amb environ 53 % dels sufragis. Lo , la Nauta cort constitucionala (HCC) accèpta qu'un descompte novèl de las voses se tenga. Lo , confirma la tenguda d'un segond torn[6]. Mas los partisans de Marc Ravalomanana contèstan aquel verdicte de la HCC e cridan las gents a davalar dins la carrièra.

A partir de , lo movement de protèsta contra los resultats s'amplifica. Marc Ravalomanana met la pression sul poder ne plaça. De cap a la fin de non-recebre de regim Ratsiraka, se proclama president de la Republica lo [6]. Sostengut per de magistrats de la Cort suprèma malgacha, prèsta jurament dins l'estadi municipal de Mahamasina e nomma un governament dirigit per Jacques Sulla. Aquela investitura es pas reconeguda per la comunautat internacionala e Didier Ratsiraka denóncia un còp d'estat. Madagascar se retròba alara amb dos presidents e dos governaments amb cadun lor fèu : la capitala e sa region per Ravalomanana e las províncias — sustot la de Tamatave, d'ont es originari — per Ratsiraka.

L'Union africana (UA) lança alara una mediacion, conducha per son secretari general, Amara Essy, aital coma lo president senegalés, Abdoulaye Wade, e lo president de Benin, Mathieu Kérékou. Lo , las diferentas partidas signan las « acòrdis de Dakar », que preveson l'organizacion d'un segond torn jos la forma d'un referendum dins los sièis meses per despartir los dos candidats. Pasmens, l'economia de l'illa demòra paralisada e la situacion politica blocada. Didier Ratsiraka contunha de metre la pression sus son adversària en organizant lo blocatge economic de la capitala del temps que Ravalomanana recor a una armada de reservistas per tal de sometre las províncias totjorn jos la copa de Ratsiraka.

Lo , entre sortir d'un descompte novèl, la Nauta cort constitucionala proclama Marc Ravalomanana venceire del primièr torn amb 51,46 % dels sufragis, contra 35,90 % a Didier Ratsiraka. Aqueste contèsta aqueles resultats novèls : afirma que la composicion de la Cort es estada cambiada mentretant de faiçon illegala. Lo , Marc Ravalomanana prèsta tornarmai jurament a Mahamasina, a l'escasença d'una investitura novèla. Fòrt d'aquel estatut legal, lo regim Ravalomanana pren pauc a cha pauc lo contraròtle de l'administracion. En província, los afrontaments armats entre los dos camps contunhan, sustot dins lo Nòrd e l'Èst de l'illa. Dins aquel contèxt, lo , son signats los « acòrdis de Dakar II », que preveson la mesa en plaça d'un « Conselh superior de la transicion » presidit per Ravalomanana, aital coma d'un governament de consensus cargat d'organizar d'eleccions legislativas anticipadas. Segon l'exemple dels primièrs, aqueles acòrdis seràn pas jamai aplicats : un còp tornats, las doas partidas campan en efièch tornarmai sus lors posicions respectivas.

Lo , a l'apròchi d'una capitada militara de Ravalomanana sus l'ensemble del territòri, Didier Ratsiraka decidís de quitar lo país per França, ont demorarà en exili fins en 2011. Los Estats Units, imitats qualques jorns après per Soïssa, son los primièrs a reconéisser lo novèl poder malgach.

President de la Republica[modificar | modificar lo còdi]

Marc Ravalomanana en 2005.

Debutas[modificar | modificar lo còdi]

Entre sortir de la crisi pòst-electorala de 2002, Marc Ravalomanana e son partit, Tiako i Madagasikara empòrtan las eleccions legislativas e comunalas [7]. Lo novèl president malgach usa de son autoritat suls mèdias de l'illa granda. En , aital coma en , expulsèt dos jornalistas franceses del territòri[5]. Pendent sa primièra presidéncia, a desvolopat sa ret de mèdia, MBS e a exercit un contraròtle sus la ret publica audiovisuala (comprenent las cadenas TVM e RNM).

Al tèrme de son primièr mandat, Marc Ravalomanana foguèt reelegit al primièr torn de l'eleccion presidenciala del amb l'obtencion de 54,8 % de las voses. Las requèstas en anullacion depausadas per cinc candidats son pas estadas retengudas e la comunautat internacionala a felicitat Marc Ravalomanana per sa reeleccion e es estat investit president de la republica de Madagascar lo . Per emportar aquela segonda eleccion, Marc Ravalomana a beneficiat d'importants mejans similars a sa primièra eleccion ; a aquestes, s'es ajustat lo contraròtle d'un esplech mediatic de pes de cap a sos adversaris, a saber la ret audiovisuala publica qu'es lo sol a difusar sus tot lo territòri çò qu'es pas lo cas de totes los autres mèdias malgaches.

Los opausants reclaman la revision de la lei electorala que l'expresident Didier Ratsiraka auriá concebuda per se mantenir al poder. Laissan la campanha sul referendum del . La revision de la Constitucion concernís la mesa en plaça de las regions, la reconeissença de la libertat de religion en plaça de la laïcitat, l'anglés coma tresena lenga oficiala.

Governament[modificar | modificar lo còdi]

Marc Ravalomanana adòpta un novèl estil pròche del d'un cap d'entrepresa[8], sovent al detriment de l'ortodoxia de la gestion de las finanças publicas e en otrapassant las proceduras reglamentàrias (tèrraplen sens autorizacion dins una zòna de bacin sagèl protegissent la capitala de las inondacions, atribucion del mercat e venda d'aquel terren a una entrepresa de son grop a un prèmi de plan luènh inferior a çò que n'a costat a l'Estat per l'amainatjar). Met l'accent sus la productivitat. De servicis administratius son creats amb la tòca d'instaurar un bon governament : lo Bianco per luchar contra la corrupcion, lo SAMIFIN contra lo blanquiment d'argent, lo Central Intelligency Servici (servicis d'entresenhas malgachas), lo Conselh superior de la defensa nacionala[9].

Los tèrmes angleses son largament utilizats dins fòrça domenis e Marc Ravalomanana el meteis aima utilizar de mots angleses pendent sos entretens amb los mèdias. Fa dintrar l'aprendissatge de l'anglés en primari dins d'unas escòlas pilòtas e envia dels joves estudiar als Estats Units[réf. necessari].

En mai, Marc Ravalomanana crida a un refortiment de la descentralizacion e de la desconcentracion.

Economia[modificar | modificar lo còdi]

Una mesura de detaxacion periodica es aplicada sus de produches especifics per tal de relançar la consomacion e ajudar d'unes sectors de l'economia. L'Economic Development Board of Madagascar es creat per facilitar los investiments. Lo Madagascar Accion Plan (MAP), o Plan d'accion per Madagascar, es un plan de desvolopament quinquennal que se presenta en tèrmes d'engatjaments e de desfises a relevar per reduire la pauretat e favorizar lo desvolopament[10]. Marc Ravalomanana met sus la revolucion verda : multiplicar la produccion alimentària per tres e far de crisi alimentària mondiala una oportunitat.

Lança una reforma fonsièra per balhar als paisans un títol e la possibilitat als investisseires estrangièrs d'aquerir un terren.

En matèria fiscala, desira aumentar lo nombre de contribuents.

Relacions internacionalas[modificar | modificar lo còdi]

Marc Ravalomanana a pas jamai remés en causa las principalas causidas estrategicas de sos predecessors , a saber : la francofonia, la totala cooperacion amb la Banca mondiala e lo Fons monetari internacional (FMI), un sistèma financièr dominat per las bancas francesas. Per contra a fisat al gabinet alemand Lahmeyer la gestion de la societat d'Estat de distribucion d'aiga e d'electricitat JIRAMA e a Lufthansa Consulting la direccion de la companhiá nacionala Air Madagascar. De temptativas de reforma de sector dels transpòrts coma lo retirament de l'organizacion francofòna ASECNA per una gestion dirècta de l'espaci aerian nacional an mal escasut[11].

Sas relacions amb lo governament francés se deterioran lèu a causa de l'adesion en 2005 de Madagascar a la Comunautat de desvolopament d'Africa australa (SADC), dominada per Africa del Sud, e de l'introduccion de l'anglés coma tresena lenga oficiala. En mai, sa politica neoliberala, implicant una obertura de l'economia a d'entrepresas de totas provenenças, inquieta los miègs economics franceses, que beneficiavan d'un accès privilegiat a las ressorsas malgachas. Lo ministèri francés dels Afars estrangièrs la presenta coma avent un « tropisme plan fòrt al benefici dels Estats Units, d'Alemanha , e […] de China e son modèl de democracia autoritària »[12].

Crisi de 2009[modificar | modificar lo còdi]

Article detalhat : Crisi politica de 2009 a Madagascar.

Un projècte encara a l'estudi d'una locacion de 1,3 milion d'ectaras de tèrra a l'entrepresa sud-coreana Daewoo Logistics en [13] avia la debuta de la contestacion de l'autoritat de Marc Ravalomanana[14]. S'ajustant a aquò una incompreension granda de la decision presa per Marc Ravalomanana d'aquerir un get presidencial a 60 000 000 $. En mai, las virulentas criticas de la part de politicians coma Herizo Razafimahaleo[15] contra Marc Ravalomanana dins son obstinacion a mantenir a tot pèrdre la cima de l'Union Africana previst per 2009 a Antananarivo a balhat de legitimitat a la contestacion sustot l'expression d'un pas-lo-bòl de sa faiçon de governar. Lo menaire d'aquela contestacion, lo cònsol màger de la capitala, Andry Rajoelina, las del blocatge dels comptes de sa municipalitat pel governament, critic Marc Ravalomanana en l'acusant de practicas autocraticas e de manmesa sus l'esfèra economica.

Lo , Marc Ravalomanana transferís los plens poders a un directòri militar jos la pression dels militars mutins (interpretat coma demission per d'unes e còp d'estat per d'autres). Lo governament del general Charles Rabemananjara es dissolgut per decret del cap de l'Estat. Las foncions de president de la Republica e de Primièr ministre son fisadas a un directòri militar e Es previst que lo directòri siá presidit pel vice-amiral Hyppolite Ramaroson (en), « lo mai ancian dins lo grade mai naut, totas armas confondudas »[16]. Qualques oras mai tard, l'amiral Ramaroson, jos la menaça d'un grop de militars mutins del CAPSAT, transmet los plens poders a Andry Rajoelina, que pren sas foncions de president de la Nauta Autoritat de transicion, çò que cabussa Madagascar dins una longa crisi politica. Aquela presa de poder es condemnada per la comunautat internacionala.

Exili[modificar | modificar lo còdi]

Après l'anóncia de sa demission, Marc Ravalomanana s'exília en Africa del Sud, país amb lo qual entreteniá de bonas relacions pendent son mandat. Contunha a s'investir dins la politica malgacha, reclamant lo retorn a la legalitat constitucionala e la liberacion sens condicion de totes los detenguts politics.

En 2010, es condemnat a las òbras forçadas a perpetuitat per contumace per la mòrt d'un trentenat de partisans d'Andry Rajoelina, abatuts davant lo palais presidencial lo [17].

En , dins l'encastre d'una « fuèlha de rota » cosignée per sa dralha e après una primièra temptativa infractueuse un an de per abans, Marc Ravalomanana tempta un retorn a Madagascar amb lo supòrt de sos partisans, del Primièr ministre de consensus, Jean-Omer Beriziky, e d'una partida de la comunautat internacionala. Mas l'espaci aerian malgach es defendut a l'expresident, que demòra jol còp d'un òrdre de detencion dins son país, e l'avion torna a Johannesborg[18]. Lo ser-meteis, los ministres e los membres d'institucions eissits de las tres dralhas (Ravalomanana, Ratsiraka, Zafy) decidisson de suspendre lor participacion a la « fuèlha de rota »[19].

Retorn a Madagascar[modificar | modificar lo còdi]

Marc Ravalomanana es arrestat lo mentre que torna a Madagascar[20]. Retròba l'entièra libertat de sos movements en seguida de las resolucions presas pendent l'assisa nacionala de a la quala participa amb Didier Ratsiraka e Hery Rajaonarimampianina[21].

Marca son retorn dins l'arena politica en reprenent la presidéncia del partit qu'a fondat, lo Tiako i Madagasikara, lo [22]. Son partit realiza de resultats mitigats pendent las comunalas del , mas obten una larja victòria significativa dins la capitala, Antananarivo, ont son esposa Lalao Ravalomanana l'empòrta, venent atal la primièra femna elegida cònsol màger de la capitala malgacha e obten la majoritat absoluda al conselh municipal[N 2].

Eleccion presidenciala de 2018[modificar | modificar lo còdi]

Article connèx : eleccion presidenciala malgacha de 2018.

Marc Ravalomanana se pòrta candidat a l'eleccion presidenciala de 2018. Depausa sa candidatura lo [23]. Pendent la campanha, mobiliza de novèls mejans sustot gràcias a las rets socialas[24]. Mira los joves e la diaspòra malgacha per sos comitats de sosten, amb lo GTT basat a Genèva, aital coma d'antenas a Marselha, Nancí-Mètz, illa de la Reünion o plan una branca en Asia[25].

Se qualifica pel segond torn, arribant en segonda posicion amb 35,35 % dels sufragis exprimits[26]. Andry Rajoelina l'empòrta amb 55,66 % de las voses[27].

Lo , es elegit al cap d'una coalicion novèla, nommada RMDM. Pasmens, aquela plataforma amassant de partits d'oposicion es pas rejoncha per d'entitats que l'an sostengut pendent l'eleccion presidenciala de 2018.

Eleccion presidenciala de 2023[modificar | modificar lo còdi]

Article connèx : eleccion presidenciala malgacha de 2023.

Lo , Marc Ravalomanana oficializa sa candidatura a l'eleccion presidenciala de 2023[28]. En octobre de 2023, es nafrat per la polícia pendent una manifestacion precedissent las eleccions[29].

Amb Hery Rajaonarimampianina, un autre expresident candidat a l'eleccion presidenciala de 2023, fa partida del "Collectiu dels onze" qu'an cridat a boicotat la campanha per contestar lo procediment electoral[30].

Distincions[modificar | modificar lo còdi]

Distincions onorificas[modificar | modificar lo còdi]

Doctorats honoris causa[modificar | modificar lo còdi]

Es doctor honoris causa de tres universitats :

Autras distincions[modificar | modificar lo còdi]

  • African lideratge of the year 2017 [33].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ Ne concurréncia amb Didier Ratsiraka fins al 5 de julhet de 2002.
  2. ↑ Aquela victòria es estada contestada per sa principala adversària, Lalatiana Rakontondrazafy, del partit Freedom, que depausa una seria de planhs per irregularitats ; lo tribunal administratiu d'Antananarivo regèta 88 dels 90 planhs tendent a obtenir l'anullacion de las voses obtengudas per la candidata del TIM. Lo tribunal acte atal la victòria de Lalao Ravalomanana, que dintra en foncion lo 6 d'octobre de 2015.

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ « academieoutremer.fr/academicie… »(Archive.org • Wikiwix • Archive.is • Google • Que far ?).
  2. ↑ « Home - TIKO Mainpage », sus tiko-vita-malagasy.com (consultat lo ).
  3. ↑ http://www.fes-madagascar.org/fileadmin/user_upload/impact_sur_la_propriete_des_medias_bis.pdf
  4. ↑ http://www.radio-fahazavana.org/
  5. ↑ a e b Solofo Randrianja, Lo còp d'Estat de març de 2009., Madagascar, Karthala,
  6. ↑ a e b Ràdio França Internacional
  7. ↑ « Totas las actualitats », sus elysee.fr (consultat lo ).
  8. ↑ « ambamad.sn/biographie.htm »(Archive.org • Wikiwix • Archive.is • Google • Que far ?).
  9. ↑ http://fr.encarta.msn.com/encyclopedia_941549296/ravalomanana_marc.html
  10. ↑ « Madagascar accion plan », sus map.gov.mg per Wikiwix (consultat l'11 ).
  11. ↑ « ASECNA Madagascar a agut ganh de causa »
  12. ↑ Thomas Deltombe, « França, actor-clau de la crisi malgacha », sus monde-diplomatique.fr, .
  13. ↑ (en) Song Jung-a, Christian Oliver e Tom Burgis, « Daewoo to cultivate Madagascar land for free », Financial Times, (consultat lo )
  14. ↑ (fr) « lo president malgach anulla la cession de tèrras a Daewoo », L'Observator Novèl, (consultat lo )
  15. ↑ url=http://www.madagascar-tribune.com/l-austerite-doit-etre-appliquee,6932.html |títol=Herizo Razafimahaleo L'austeritat deu èsser aplicada
  16. ↑ Lo president de Madagascar confirma sa demission Le Figaro, 17 de març de 2009
  17. ↑ RFI, « l'expresident malgach Marc Ravalomanana condemnat a las òbras forçadas a perpetuitat », sus rfi.fr, (consultat lo ).
  18. ↑ Sebastian Hervieu e Sebastian Hervieu, « A bòrd de l'avion despistat de l'expresident malgach Ravalomanana », Le Monde,‎ (legir en linha).
  19. ↑ Le Monde amb AFP, « Retorn riscat per Marc Ravalomanana a Madagascar », Le Monde,‎ (legir en linha).
  20. ↑ « Marc Ravalomanana «mes en securitat», «pas arrestat» », sus rfi.fr,
  21. ↑ Marc Ravalomanana, lo ganhant grand fa son mea culpa
  22. ↑ Congrès del TIM-Marc Ravalomanana repren las guidas del partit
  23. ↑ « A Madagascar, 36 pretendents sollicitan la presidéncia », sus Le Monde.fr (consultat lo )
  24. ↑ « Estatisticas sus Madagascar », sus mg.one.un.org (consultat lo )
  25. ↑ « Que sèm », sus gtt-international.blogspot.ca (consultat lo )
  26. ↑ ats, « Eleccions a Madagascar – Un segond torn per despartir los expresidents », La Tribuna de Genèva,‎ (legir en linha Accès libre, consultat lo ).
  27. ↑ HCC
  28. ↑ Africa Madagascar: Marc Ravalomanana oficializa sa candidatura a l'eleccion presidenciala - RFI
  29. ↑ AfricaMadagascar presidential candidata injured after oposicion rally teargassed - Reuters
  30. ↑ « Analisi. A Madagascar, las multiplas controvèrsias d'una presidenciala jos tension », sus Corrièr internacional, (consultat lo )
  31. ↑ Eugène R., « Doctor honoris causa de l'ACU – Madagascar-tribune.com », sus Madagascar-tribune.com, (consultat lo ).
  32. ↑ http://www.newstin.fr/rel/fr/fr-010-001045165
  33. ↑ https://www.koolsaina.com/ravalomanana-elu-african-leadership-of-the-year-2017/

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Filmografia[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

v · m
Armoiries de Madagascar
Aquel document proven de « https://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=marc_ravalomanana&oldid=214976339 ».