Maréchal de França
Maréchal de França | ||||||||
Insigna de manescal de França, 7 estelas | ||||||||
Creacion | 1185 | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Armada | Armada de tèrra francesa | |||||||
Estatut | Oficièr general Dignitat dins l'Estat |
|||||||
Designacion | Maréchal de França | |||||||
Apellacion | « Sénher lo Manescal » | |||||||
Còdi OTAN | OF-10 | |||||||
Equivaléncia | Amiral de França | |||||||
Anciana denominacion | Maréchal d'Empèri | |||||||
| ||||||||
modificar |
Lo manescal de França es, dempuèi la supression de la dignitat de conestable de França en 1627, la mai nauta distincion militara francesa. Lo títol de manescal de França o d'amiral de França — son equivalent per la Marina — constituís una dignitat dins l'Estat . Dempuèi la mòrt del manescal Junh en 1967, França compta pas cap de manescal de França vivent.
Dempuèi la creacion del títol, en 1185, i a agut 341 manescals de França (dont 66 al XIXe sègle e 12 al XXe sègle). L'ofici de manescal es pas vengut militar qu'a la debuta del XIIIe sègle.
Lo primièr manescal de França foguèt Albéric Clément, nommat per Felip August en 1190. Lo darrièr a èsser estat auçat a aquela dignitat es Pierre Kœnig en 1984, a títol postum.
Istoric[modificar | modificar lo còdi]
Epòca monarquica[modificar | modificar lo còdi]
A son origina, lo manescal de França a pas qu'un ròtle d'intendéncia suls cavals del rei. Son ofici ven militar a la debuta del XIIIe sègle, tot en essent subordinat al conestable. Lo primièr a portar lo títol de manescal del rei de França amb una foncion militara èra Albéric Clément, senhor de Mez, designat per Felip August, en 1185.
Après l'abolicion de l'ofici de conestable per Richelieu en 1627, los manescals venon los caps suprèms de l'armada. De còps lo rei crèa una carga de manescal general dels camps e armadas del rei, que s'a pres per mespresa per una carga de conestable bis. Otra lors foncions militaras, los manescals an tanben la responsabilitat del manten de l'òrdre dins las campanhas pel mejan dels prebòstes dels manescals, d'ont l'apellacion de « maréchaussée » donada a l'ancessor de la gendarmariá.
Fins en 1793, data de l'abolicion d'aquel ofici (vengut grade pendent las primièras annadas de la Revolucion, pendent la monarquia constitucionala), i aguèt 263 manescals de França.
Revolucion, Empèri e XIXe sègle[modificar | modificar lo còdi]
Lo maréchalat es abolit per la Convencion nacionala lo .
Lo sénatus-consulta del establís dels « manescals d'Empèri ». Jol Primièr Empèri, se parla, en tota rigor de tèrme, de « manescal de l'Empèri francés ».
Amb la Restauracion, los manescals d'Empèri venon manescals de França.
La lei del prevei que lo nombre dels manescals de França siá de sièis al mai en temps de patz e dotze en temps de guèrra. Quand en temps de patz l'efectiu es en excedent de chifra reglamentària, pòt pasmens èsser fa una promocion per tres vacanças.
Jol Segond Empèri, Napoleon III ne càmbia pas lo títol. Los manescals de França venon egalament membres de drech del Senat.
Jos la Tresena Republica, la foncion essent percebuda coma tròp ligada a l'Empèri, cap de manescal de França es pas creat abans la Guèrra Granda. Lo darrièr manescal, Canrobert, se morís en 1895.
XXe sègle[modificar | modificar lo còdi]
Restabliment del maréchalat[modificar | modificar lo còdi]
Es pendent la Primièra Guèrra Mondiala que la dignitat es restablida : Joseph Joffre, generalissim de las armadas francesas alara en desgràcia politica, es escartat de sas foncions en 1916, mas auçat a l'encòp a la dignitat de manescal per evitar tot escandal. Los dos darrièrs manescals de França son Alphonse Junh, mòrt en 1967, e Pierre Kœnig[a], mòrt en 1970.
La dignitat de manescal de França es estada decernida tot lo long del XXe sègle per decret e non per via legislativa. Pasmens, una lei a pogut prealablament autorizar un decret. Atal, l'elevacion a la dignitat de manescal de Jean de Lattre de Tassigny se compliguèt pel decret del fasent seguida a la lei del meteis jorn dont l'article 2 dispausa que « lo governament es autorizat a conferir, a títol postum, la dignitat de manescal de França al general d'armada Jean de Lattre de Tassigny ». Tot parièr, la lei de l'11 autoriza lo president de la Republica francesa a promulgar per decret lo l'elevacion del general Leclerc a la dignitat de manescal de França. Pasmens, aquelas doas leis emanavan del governament (projècte de lei e non proposicion de lei).
I a pas de condicion particulara per èsser auçat a la dignitat de manescal de França. La costuma demanda que s'aja comandat en cap una armada e obtengut la victòria ; fa pas besonh qu'aquela victòria siá estada emportada sul sòl nacional.
Situacion actuala[modificar | modificar lo còdi]
Actualament, coma es precisat a l'article L.4131-1 del Còdi de la defensa (e, anteriorament, a l'article 19 de la lei del ), « lo títol de manescal de França e lo títol d'amiral de França constituïsson una dignitat dins l'Estat ». Lo maréchalat es donc un títol e una dignitat, non un grade. Es simbolizat per sèt estelas (contra cinc estelas pel grade mai naut, general d'armada). L'autre simbòl del maréchalat es lo baston de velós blau semenat d'estelas sul qual es escrich : Terror belli, decus pacis (Terror pendent la guèrra, prosperitat en temps de patz), qu'es a l'origina la devisa de la familha de Contades.
Privilègis ligats al maréchalat[modificar | modificar lo còdi]
Los manescals an drech a una dotacion personala per fresc de representacion de 9 000 francs (siá 1 372 €). Aquela dotacion es fixada per l'article 1 del decret del , totjorn en vigor.
La lei del dispausava que los manescals aital coma los generals avent comandat pendent la Primièra Guèrra Mondiala podián èsser inumats a l'ostalariá dels Invalids.
Per via legislativa, dels suplements de pensions son estats acordats a las veusas dels manescals (lei del ) amb de disposicions especialas per la veusa del manescal Foch (lei del ) e la del manescal de Lattre de Tassigny (lei de l'11 ). Una autra lei dicha personala exonerèt la veusa del manescal Junh de dreches de succession lo .
Familhas[modificar | modificar lo còdi]
Lo maréchalat de França conferissiá a las familhas una illustracion encara mai apreciada qu'èra rara e correspondiá generalament a una reala valor militara. Demest las familhas qu'an balhat almens dos manescals (o amirals), se tròba :
Nombre | Familha(s) |
---|---|
12 | Montmorency |
5 | Durfòrt ; Noalhas |
4 | Choiseul ; Clément ; Cossé-Brissac ; Gontaut-Biron ; Harcourt |
3 | Broglie ; Coligny ; Créquy ; Estrées ; Gouyon-Matignon ; Lévis ; Ornano ; Schomberg |
2 | Aubusson ; Brienne ; Caumont ; Esparbès de Luçan ; Fitz-James ; Franquetot ; Gramont ; Gaujosa ; La Balme ; La Chatre ; La Marck ; La Torre d'Auvèrnhe ; Lo Meingre (Boucicaut) ; Montluc[2] ; Neufville de Villeroy ; Rieux ; Rohan ; Ròcalaura ; Rouxel de Grancey ; Sant-Nectaire ; Sancerre ; Trivulce |
Eraldic[modificar | modificar lo còdi]
Los manescals de França pòrtan per marca de lor dignitat, darrièr l'escut de lors armas dos bastons d'azur, passats en sautoir, semenats : de flors-de-liris d'aur jos l'Ancian Regim e la Restauracion, d'aglas d'aur jol Primièr Empèri e d'estelas del quitament dempuèi la monarquia de Juillet[3].
Los Capecians (1180-1328)[modificar | modificar lo còdi]
Sièis manescals jos Felip II August, de 1180 a 1223[modificar | modificar lo còdi]
- Albéric Clément (mòrt en 1191), primièr manescal de França en 1190
- Henry Ier Clément, dich lo « Pichon manescal », senhor del Mez e d'Argentan (1170-1214), manescal de França en 1191[4]
- Guilhèm de Bornèl (mòrt en 1195), manescal de França en 1192
- Nivelon d'Arràs (mòrt en 1204), manescal de França en 1202
- Joan III Clément, senhor del Mez e d'Argentan (mòrt en 1262), manescal de França en 1214
- Guillaume de la Tournelle, manescal de França en 1220
Nòu manescals jos Loís IX (Sant Loís), de 1226 a 1270[modificar | modificar lo còdi]
- Ferry Pasté, senhor de Challeranges (mòrt en 1247), manescal de França en 1240
- Jean Guillaume de Beaumont (mòrt en 1257), manescal de França en 1250
- Henri de Cousances, senhor de Courances (mòrt en 1268), manescal de França en 1255
- Gauthier III de Nemours, senhor de Nemours (mòrt en 1270), manescal de França en 1257
- Enric II Clément, senhor del Mez e d'Argentan (mòrt en 1265), manescal de França en 1262
- Héric de Beaujeu (mòrt en 1270), manescal de França en 1265
- Renaud de Précigny (mòrt en 1270), manescal de França en 1265
- Raoul II Sores, escaissat d'Estrée (mòrt en 1282), manescal de França en 1270
- Lancelot de Sant-Maard (mòrt en 1278), manescal de França en 1270
Quatre manescals jos Felip III l'Ardit, de 1270 a 1285[modificar | modificar lo còdi]
- Ferry de Verneuil (mòrt en 1283), manescal de França en 1272
- Guilhèm V del Bèc Crespinh (mòrt en 1283), manescal de França en 1283
- Joan II de Harcourt, lo Pros, vescomte de Châtellerault, senhor de Harcourt (mòrt en 1302), manescal de França en 1283
- Raoul V Lo Flamenc (mòrt en 1287), manescal de França en 1285
Sèt manescals jos Felip IV lo Polit, de 1285 a 1314[modificar | modificar lo còdi]
- Jean de Varennes (mòrt en 1292), manescal de França en 1288
- Simon de Melun, senhor de la Lópia e de Marcheville (mòrt en 1302), manescal de França en 1290
- Gui Ier de Clarmont de Nesle (mòrt en 1302), manescal de França en 1292
- Folcas del Mèrle, diguèt Foucaud (mòrt en 1314), manescal de França en 1302
- Miles de Noguièrs (mòrt en 1350), manescal de França en 1302
- Jean de Corbeil, senhor de Grez (mòrt en 1318), manescal de França en 1308
- Renaud II de Tria (mòrt abans 1324), manescal de França en 1313[5],[6]
Un manescal jos Loís X, de 1314 a 1316[modificar | modificar lo còdi]
- Joan IV de Beaumont, diguèt lo Desramat (mòrt en 1318), manescal de França en 1315
Tres manescals jos Felip V lo Long, de 1316 a 1322[modificar | modificar lo còdi]
- Joan II de las Barras, manescal de França en 1318
- Matieu III de Tria (mòrt en 1344), manescal de França en 1320
- Bernat VI de Moreuil, senhor de Moreuil (mòrt en 1350), manescal de França en 1322
Un manescal jos Carles IV lo Polit, de 1322 a 1328[modificar | modificar lo còdi]
- Robert VIII Bertrand de Bricquebec, baron de Briquebec, vescomte de Roncheville (1285-1348), manescal de França en 1325
Las Valois (1328-1498)[modificar | modificar lo còdi]
Cinc manescals jos Felip VI de Valois, de 1328 a 1350[modificar | modificar lo còdi]
- Anseau de Joinville (1265-1343), manescal de França en 1339
- Carles Ier de Montmorency, senhor de Montmorency (1307-11 de setembre de 1381), manescal de França en març de 1344
- Robert de Wavrin, senhor de Sant-Venent (mòrt en 1360), manescal de França en novembre de 1344
- Edoard Ier de Beaujeu (1316-1351), senhor de Châteauneuf, manescal de França en 1347
- Gui II de Nesle, senhor d'Offémont e de Mello (mòrt en 1352), manescal de França lo 22 d'agost de 1348
Quatre manescals jos Joan II lo Bon, de 1350 a 1364[modificar | modificar lo còdi]
- Arnoul d'Audrehem, senhor d'Audeneham (mòrt en 1370), manescal de França en 1351
- Tibadas de Hangest, senhor d'Avesnecourt (mòrt en 1352), manescal de França en 1352
- Joan de Clarmont, senhor de Chantilly e de Beaumont (mòrt en 1356), manescal de França en 1352
- Joan Ier Lo Meingre diguèt Boucicaut, escaissat Lo Coratjós (1310-1367), manescal de França en 1356
Dos manescals jos Carles V lo Savi, de 1364 a 1380[modificar | modificar lo còdi]
- Joan IV de Mauquenchy, senhor de Blainville (mòrt en 1391), manescal de França en 1368
- Louis de Sancerre (1342-1402), manescal de França en 1369
Nòu manescals jos Carles VI, de 1380 a 1422[modificar | modificar lo còdi]
- Joan II Lo Meingre diguèt Boucicaut (1366-1421), manescal de França en 1391
- Joan II de Rieux, senhor de Rochefort e de Rieux (1342-1417), manescal de França en 1397
- Pierre de Rieux, senhor de Rochefort e de Rieux (1389-1439), manescal de França en 1417
- Claude de Beauvoir, senhor de Chastellux e vescomte d'Avallon (1385-1453), manescal de França en 1418
- Jean de Villiers de l'Isle-Adam (1384-1437), manescal de França en 1418 al meteis temps que Robert o Robin (diguèt Robinet) de Mailly grand panetier e Charles de Lens, amiral de França.
- Jacme de Montberon, senhor d'Engolmés (mòrt en 1422), manescal de França en 1418
- Gilbert Motier de La Fayette (1396-1464), manescal de França en 1421
- Antoine de Vergy (mòrt en 1439), manescal de França en 1422
- Jean de la Balme, comte de Montrevel-en-Bressa (mòrt en 1435), manescal de França en 1422
Sièis manescals jos Carles VII, de 1422 a 1461[modificar | modificar lo còdi]
- Amaury de Severac, senhor de Beaucaire e de Cauda-Aigues (mòrt en 1427), manescal de França lo
- Jean de Brosse, baron de Boçac e de Santa-Sévère (1375-1433), manescal de França en 1427
- Gilles de Montmorency-Laval, diguèt Gilles de Rais, « manescal de Rais », senhor de Machecoul e de Retz, de Champtocé e de Tiffauges (1405-1440), manescal de França lo
- André de Lohéac, senhor de Lohéac e de Retz (1408-1486), manescal de França en 1439
- Philippe de Culant, senhor de Jaloignes, de la Croisette, de Sant-Armand e de Chalais (mòrt en 1454), manescal de França lo
- Jean Poton de Senta Ralha, senescal de Lemosin (1390-1461), manescal de França en 1454
Quatre manescals jos Loís XI, de 1461 a 1483[modificar | modificar lo còdi]
- Joachim Rouhault, senhor de Boisménart, de Gamaches, de Châtillon e de Fronsac (mòrt en 1478), manescal de França lo
- Joan de Lascun, dich « lo Bastard d'Armanhac », comte de Comenge (mòrt en 1473), manescal de França lo
- Wolfert VI van Borssele (Borzelles), senhor de Vère en Olanda e comte de Chafaret en Escòcia (mòrt en 1487), manescal de França lo
- Pierre de Rohan-Gié, senhor de Rohan (1450-1514), manescal de França lo
Dos manescals jos Carles VIII, de 1483 a 1498[modificar | modificar lo còdi]
- Philippe de Crèvecœur d'Esquerdes (1418-1494), manescal de França lo [7],[8]
- Jean de Baudricourt, senhor de Choiseul e baile de Chaumont (mòrt en 1499), manescal de França lo
Los Valois-Orleans (1498-1515)[modificar | modificar lo còdi]
Quatre manescals jos Loís XII, de 1498 a 1515[modificar | modificar lo còdi]
- Jacques de Trivulce, nascut en (1448-1518), marqués de Vigevano, manescal de França en 1499
- Carles II d'Amboise, nascut en (1473-1511), senhor de Chaumont, de Meillan e de Charenton, manescal de França en 1506
- Odet de Fois, nascut en (1485-1528), vescomte de Lautrèc, manescal de França en 1511, diguèt lo « manescal de Lautrèc »
- Robert Stuart d'Aubigny, nascut en (1470-1544), comte de Lennox, manescal de França en 1514
Las Valois-Engolesme (1515-1589)[modificar | modificar lo còdi]
Onze manescals creats per Francés Ier entre 1515 e 1547[modificar | modificar lo còdi]
- Jacme II de Chabannes de la Palice, senhor de la Palice (mòrt en 1525) en 1515
- Gaspard Ier de Coligny, senhor de Châtillon (mòrt en 1522) en 1516
- Tomàs de Fois, senhor de Lascun (mòrt en 1525) en 1518
- Anne de Montmorency, duc de Montmorency e de Damville (1493-1567) en 1522. Venguèt conestable de França en 1538
- Théodore de Trivulce (1458-1531) en 1526
- Robert III de la Marck, duc de Bouillon, senhor de Sedan e de Fleuranges (1491-1536) en 1526
- Claude d'Annebault (1500-1552) en 1538
- René de Montjean en 1538
- Oudard del Biez (mòrt en 1553) en 1542, oficialament destituït en 1551, mas jamai remplaçat de son vivent
- Antoine de Lettes-Desprez, senhor de Montpesat en 1544
- Jean Caraccioli, prince de Melphes (1480-1550) en 1544
Cinc manescals creats per Enric II, de 1547 a 1559[modificar | modificar lo còdi]
- Jacques d'Albon de Sant Andrieu, marqués de Fronsac (mòrt en 1562)
- Robert IV de la Marck, duc de Bouillon e prince de Sedan (1520-1556), manescal de França en 1547
- Carles Ier de Cossé, comte de Brissac (1505-1563), manescal de França en 1550
- Pierre Strozzi (1500-1558), manescal de França en 1554
- Paul de la Barthe, senhor de Tèrmes (1482-1558), manescal de França en 1558
Un manescal creat per Francés II en 1559[modificar | modificar lo còdi]
- Francés, duc de Montmorency (1530-1579), manescal de França en 1559
Sèt manescals creats per Carles IX, de 1560 a 1574[modificar | modificar lo còdi]
- François de Scépeaux, senhor de Vieilleville (1509-1571), manescal de França en 1562
- Imbert de la Platière, senhor de Bourdillon (1516-1567), Catherine de Médicis li remet lo baston de manescal de França en 1564.
- Enric Ier de Montmorency, senhor de Damville, duc de Montmorency, comte de Dammartin e d'Alais, baron de Chateaubriant, senhor de Chantilly e d'Ecouen (1534-1614), manescal de França en 1566
- Artus de Cossé-Brissac, senhor de Gonnord e comte de Secondigny (mòrt en 1582), manescal de França en 1567
- Gaspard de Saulx, senhor de Tavannes (1509-1575), manescal de França en 1570
- Honorat II de Savòia, marqués de Villars (mòrt en 1580), manescal de França en 1571
- Albert de Gondi, duc de Retz (1522-1602), manescal de França en 1573
Sièis manescals creats per Enric III, de 1574 a 1589[modificar | modificar lo còdi]
- Roger de Sant Larry, senhor de Bellegarde (mòrt en 1579), manescal de França en 1574
- Blaise de Lasseran de Massencôme, senhor de Montluc (1500-1577), manescal de França en 1574
- Armand de Gontaut-Biron (1524-1592), manescal de França en 1577
- Jacme II de Goyon, senhor de Matignon e de Lesparre, comte de Thorigny, prince de Mortagne sus Gironda (1525-1597), manescal de França en 1579
- Joan VI d'Aumont, baron d'Estrabonne, comte de Châteauroux (mòrt en 1595), manescal de França en 1579
- Guillaume de Gaujosa, vescomte de Gaujosa, senhor de Sant-Deidièr, de Laudun, de Puyvert e d'Arques (1520-1592), manescal de França en 1582
Las Borbons (1589-1792)[modificar | modificar lo còdi]
Onze manescals creats per Enric IV entre 1592 e 1610[modificar | modificar lo còdi]
- Henri de la Torre d'Auvèrnhe, vescomte de Turenne, puèi duc de Bouillon (1555-1623) en 1592
- Charles de Gontaut, duc de Biron (1562-1602) en 1594
- Claude de La Cresta, baron de la Maisonfort (1536-1614) en 1594
- Carles II de Cossé, duc de Brissac (1562-1621), Enric IV li balhèt lo baston de manescal de França en 1594, après sa dintrada a París
- Jean de Montluc de Balagny (1560-1603) en 1594
- Joan III de Beaumanoir, marqués de Lavardin e comte de Negrapelissa (1551-1614) en 1595
- Enric, duc de Gaujosa (1567-1608) en 1595
- Urban de Laval Boisdauphin, marqués de Sablat (1557-1629) en 1595
- Alphonse d'Ornano (1548-1610) en 1597
- Guillaume de Hautemer, comte de Grancey (1537-1613) en 1597
- François de Serviciala, duc de Lesdiguières (1543-1626) en 1609, manescal general dels camps e armadas del rei en 1621, conestable de França en 1622
Trenta dos manescals creats per Loís XIII, entre 1613 a 1643[modificar | modificar lo còdi]
- Concino Concini, marqués d'Ancora (1569-1617) en 1613
- Gilles de Courtenvaux, marqués de Souvré (1540-1626) en 1614
- Antòni, baron de Ròcalaura (1544-1622) en 1614
- Louis de La Cresta, baron de la Maisonfort (mòrt en 1630) en 1616
- Pons de Lauzières-Teminas-Cardalhac, marqués de Teminas, darrièr senhor de Gordon en Carcin, vicerei de Canadà (1553-1627) en 1616
- François de la Fenièra d'Arquian, senhor de Montigny e de Séry en Berric (1554-1617) en 1616
- Nicolas del Hospital, duc de Vitry (1581-1644) en 1617
- Charles de Choiseul-Praslin, marqués de Praslin (1563-1626) en 1619
- Jean-François de la Guishe, comte de la Palice (1569-1632) en 1619
- Honoré d'Albèrt, duc de Chaulnes (1581-1649) en 1620
- François d'Esparbes de Luçan, vescomte d'Aubeterre (1628) en 1620
- Charles de Créquy, prince de Pega, duc de Lesdiguières (1578-1638) en 1621
- Gaspard III de Coligny, duc de Châtillon (1584-1646) en 1622
- Charles Goyon, senhor de Matignon, comte de Thorigny (1564-1648) en 1622
- Jacques Nompar de Caumont, duc de la Fòrça (1551-1652) en 1622
- Francés, marqués de Bassompierre (1579-1646) en 1622
- Henri de Schomberg, comte de Nanteuil (1574-1632) en 1625
- Jean-Baptiste d'Ornano (1581-1626) en 1626
- François-Annibal d'Estrées, duc d'Estrées (v. 1573-1670) en 1626
- Timoléon d'Épinay de Sant Luc (1580-1644) en 1627
- Louis de Marillac, comte de Beaumont-lo-Roger (1572-1632) en 1629
- Enric II, duc de Montmorency e de Damville, egalament amiral de França (1595-1632) en 1630
- Jean de Sant-Bonnet, marqués de Toiras (1585-1636) en 1630
- Antoine Coëffier de Ruzé, marqués d'Effiat (1581-1632) en 1631
- Urbain de Maillé, marqués de Brézé (1597-1650) en 1632
- Maximilien de Béthune, duc de Sully (1559-1641) en 1634
- Charles de Schomberg, duc de Halluin (1601-1656) en 1637
- Charles de la Porte, marqués de Meilleraye (1602-1664) en 1639
- Antòni III de Gramont, duc de Gramont (1604-1678) en 1641
- Jean-Baptiste Budes de Guébriant (1602-1643) en 1642
- Philippe de la Mothe-Houdancourt, duc de Cardone (1605-1657) en 1642
- François del Hospital, comte de Rosnay (1583-1660) en 1643
Cinquanta quatre manescals creats per Loís XIV, entre 1643 e 1715[modificar | modificar lo còdi]
- Henri de la Torre d'Auvèrnhe, dich Turenne (1611-1675) en 1643, manescal general dels camps e armadas del rei en 1660
- Joan, comte de Gassion (1609-1647) en 1643
- César du Plessis-Praslin, duc de Choiseul (1598-1675), en 1645
- Josias, comte de Rantzau (1609-1650), en 1645
- Nicolas de Neufville, duc de Villeroy (1597-1685), en 1646
- Gaspard IV de Coligny, duc de Coligny (1620-1649), en 1649
- Antoine d'Aumont de Rochebaron, duc d'Aumont (1601-1669), en 1651
- Jacques d'Étampes, marqués de la Ferté-Imbault (1590-1663), en 1651
- Enric, duc de la Ferté-Senneterre (1600-1681), en 1651
- Charles de Monchy, marqués de Hocquincourt (1599-1658), en 1651
- Jacques Rouxel, comte de Grancey (1603-1680), en 1651
- Armand Nompar de Caumont, duc de la Fòrça (1582-1675), en 1652
- Philippe de Clérambault, comte de la Palluau (1606-1665), en 1653
- Cesar de Labrit, comte de Miaucenç (1614-1676), en 1653
- Louis Foucault, comte del Daugnon (1616-1659), en 1653
- Jean de Schulemberg, comte de Montdejeu (1597-1671), en 1658
- Abraam Fabert, marqués d'Esternay (1599-1662), en 1658
- Jacques de Castelnau, marqués de Castelnau (1620-1658), en 1658
- Bernardin Gigault, marqués de Bellefonds (1630-1694), en 1668
- François de Créquy, marqués de Marines (1620-1687), en 1668
- Louis de Cansant, duc de Humières (1628-1694), en 1668
- Godefroi d'Estradas, comte d'Estradas (1607-1686), en 1675
- Felip de Montaut-Benac, duc de Navalhas (1619-1684), en 1675
- Frédéric-Armand de Schomberg, duc de Schomberg (1616-1690), en 1675
- Jacme Enric de Durfòrt, duc de Duras (1625-1704), en 1675
- Francés III d'Aubusson, duc de la Feuillade (1625-1691), en 1675
- Louis Victor de Rochechouart, duc de Mortemart « lo manescal de Vivonne » (1636-1688), en 1675
- François-Henri de Montmorency-Luxembourg, duc de Piney-Luxemborg (1628-1695), en 1675
- Henri Louis d'Aloigny, marqués de Rochefort (1636-1676), en 1675
- Guy Aldonce II de Durfòrt, duc de Lorges (1630-1702), en 1676
- Joan II, comte d'Estrées (1624-1707), en 1681
- Claude de Choiseul, marqués de Francières (1632-1711), en 1693
- Jean-Armand de Gaujosa, marqués de Grandpré (1632-1710), en 1693
- François de Neufville, duc de Villeroy (1644-1730), en 1693
- Loís Francés, duc de Boufflers (1644-1711), en 1693
- Anne Hilarion de Costentin, comte de Tourville (1642-1701), en 1693
- Anna-Juli, duc de Noalhas (1650-1708), en 1693
- Nicolas Catinat, senhor de Sant-Gracien lo manescal Catinat (1637-1712), en 1693
- Claude Loís Ectòr, duc de Villars (1653-1734), manescal de França en 1702, manescal general dels camps e armadas del rei en 1733
- Nadal Boton, marqués de Chamilly (1636-1715), en 1703
- Victor Marie, duc d'Estrées (1660-1737), en 1703
- François Louis Rousselet, marqués de Castèl-Renault (1637-1716), en 1703
- Sebastian Lo Prestre, marqués de Vauban (1633-1707), en 1703
- Conrad, marqués de Rosen (1628-1715), en 1703
- Nicolas Chalon del Blat, marqués de Huxelles (1652-1730), en 1703
- René de Froulay, comte de Tessé (1651-1725), en 1703
- Camille, duc de Hostun, comte de Tallard (1652-1728), en 1703
- Nicolas Auguste de la Balme, marqués de Montrevel (1636-1716), en 1703
- Henry, duc de Harcourt (1654-1718), manescal de França en 1703
- Ferdinand de Marsin, comte de Marchin (1656-1706), en 1703
- Jacques Fitz-James, duc de Fitz-James e de Berwick (1670-1734), en 1706
- Charles Auguste de Goyon, comte de Matignon (1647-1729), en 1708
- Jacques Bazin, marqués de Bezons (1645-1733), en 1709
- Pierre de Montesquiu, comte d'Artanhan[b] (1645-1725), en 1709
Quaranta uèch manescals creats per Loís XV de 1723 a 1774[modificar | modificar lo còdi]
- Victor-Maurice, comte de Broglie (1646-1727), manescal de França en 1724
- Antòni-Gaston, duc de Ròcalaura (1656-1738), manescal de França en 1724
- Jacques Rouxel, comte de Grancey e de Médavy (1655-1725), manescal de França en 1724
- Léonor de Maine, comte del Borg (1655-1739), manescal de França en 1724
- Ives, marqués d'Alègre (1653-1733), manescal de França en 1724
- Louis d'Aubusson, duc de la Feuillade (1673-1725), manescal de França en 1724
- Antòni V, duc de Guishe, duc de Gramont (1671-1725), manescal de França en 1724
- Alain Emmanuel, marqués de Coëtlogon (1646-1730), manescal de França en 1730
- Charles-Armand de Gontaut-Biron, duc de Biron (1663-1756), manescal de França en 1734
- Jacques de Chastenet, marqués de Poishegur (1656-1743), manescal de França en 1734
- Claude Bidal, marqués d'Asfeld (1665-1743), manescal de França en 1734
- Adrien, duc de Noalhas (1678-1766), manescal de França en 1734
- Christian Louis de Montmorency-Luxembourg, prince de Tingry (1675-1746), manescal de França en 1734
- Francés-Maria, comte puèi duc de Broglie (1671-1745), manescal de França en 1734
- François de Franquetot, duc de Coigny (1670-1759), manescal de França en 1734
- Louis de Brancas-Forcalquier, marqués de Céreste (1671-1750), manescal de França en 1741
- Louis Auguste d'Albert d'Ailly, duc de Chaulnes (1675-1744), manescal de França en 1741
- Louis Armand de Brichanteau, marqués de Nangis (1682-1742), manescal de França en 1741
- Loís de Gant de Mérode de Montmorency, prince d'Isenghien (1678-1767), manescal de França en 1741
- Jean-Baptiste de Durfòrt, duc de Duras (1684-1770), manescal de França en 1741
- Jean-Baptiste Desmarets, marqués de Maillebois (1682-1762), manescal de França en 1741
- Charles Louis Auguste Fouquet, duc de Belle-Isle, diguèt lo manescal de Belle-Isle (1684-1761, manescal de França en 1741
- Hermann Maurice, comte de Saxònia, diguèt lo manescal de Saxònia (1696-1750), manescal de França en 1743, manescal general dels camps e armadas del rei en 1747
- Jean-Baptiste Louis Andrault, marqués de Maulévrier (1677-1754), manescal de França en 1745
- Claude-Guillaume Testu, marqués de Balincourt (1680-1770), manescal de França en 1746
- Felip-Carles, marqués de la Fare (1687-1752), manescal de França en 1746
- Francés, duc de Harcourt (1689-1750), manescal de França en 1746
- Guy-Claude-Roland de Laval-Montmorency (1677-1751), manescal de França en 1747
- Gaspard de Clarmont-Tron, duc de Clarmont-Tron (1688-1781), manescal de França en 1747
- Louis Charles, marqués de la Mothe-Houdancourt (1687-1755), manescal de França en 1747
- Woldemar de Lowendal (1700-1755), manescal de França en 1747
- Louis-François-Armand de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu (1696-1788), manescal de França en 1748
- Jean de Fay, marqués de la Torre-Maubourg (1684-1764), manescal de França en 1757
- Louis Antoine de Gontaut-Biron (1701-1788), manescal de França en 1757
- Daniel François de Gélas de Vesins d'Ambres, vescomte de Lautrèc (1686-1762), manescal de França en 1757
- Charles François Frédéric de Montmorency, duc de Piney-Luxemborg (1702-1764), manescal de França en 1757
- Louis Lo Tellier, duc d'Estrées (1695-1771), manescal de França en 1757
- Jean Charles Sant-Nectaire, marqués de Sant Victour (1685-1770), manescal de França en 1757
- Charles O'Brien de Thomond, comte de Thomond e de Clare (1699-1761), manescal de França en 1757
- Gaston-Pierre de Lévis, duc de Mirapeis (1699-1758), manescal de França en 1757
- Ladislas Ignace de Bercheny (1689-1778), manescal de França en 1758
- Hubert de Brienne, comte de Conflans (1690-1777), manescal de França en 1758
- Louis Georges, marqués de Contades (1704-1795), manescal de França en 1758
- Charles de Rohan, prince de Soubise (1715-1787), manescal de França en 1758
- Victor-Francés, duc de Broglie (1718-1804), manescal de França en 1759, manescal general dels camps e armadas del rei en 1789
- Gui-Miquèl de Durfòrt de Lorge, duc de Randan (1704-1773), manescal de França en 1768
- Louis de Conflans, marqués d'Armentières (1711-1774), manescal de França en 1768
- Jean Paul Timoléon de Cossé, duc de Brissac (1698-1780), manescal de França en 1768
Vint e un manescals creats per Loís XVI, de 1774 a 1792[modificar | modificar lo còdi]
- Anna Pierre, duc de Harcourt (1701-1783), manescal de França en 1775
- Loís, duc de Noalhas (1713-1793), manescal de França en 1775
- Felip, duc de Mouchy e fraire del precedent (1715-1794), manescal de França en 1775
- Antòni, comte de Nicolaÿ (1712-1777), manescal de França en 1775
- Carles, duc de Fitz-James (1712-1787), manescal de França en 1775
- Emmanuel-Felicitat de Durfòrt, duc de Duras (1715-1789), manescal de França en 1775
- Louis Nicolas Victor de Félix d'Ollières, comte del Muy (1711-1775), manescal de França en 1775
- Claude-Loís, comte de Sant German (1707-1778), manescal de França en 1775
- Guy-André-Pierre de Montmorency, duc de Laval (1723-1798), manescal de França en 1783
- Agustin, comte de Mailly (1708-1794), manescal de França en 1783
- Henri Bouchard d'Esparbès de Luçan, marqués d'Aubeterre (1714-1788), manescal de França en 1783
- Charles-Juste de Beauvau-Craon, prince de Beauvau (1720-1793), manescal de França en 1783
- Noël Jourda de Le Bauç, comte de Le Bauç (1705-1788), manescal de França en 1783
- Felip, marqués de Segur (1724-1801), manescal de França en 1783
- Jacques de Choiseul-Stainville, comte de Choiseul (1727-1789), manescal de França en 1783
- Charles Eugène Gabriel de la Crotz, marqués de Castrias (1727-1800), manescal de França en 1783
- Emmanuel de Croÿ-Solre (1718-1784), manescal de França en 1783
- Francés, duc de Lévis (1720-1787), manescal de França en 1783
- Nicolas de Luckner (1722-1794), manescal de França en 1791
- Jean-Batiste-Donatien de Vimeur de Rochambeau (1725-1807), manescal de França en 1791, revestit del títol de « ancian manescal de França » en 1804.
Lo Primièr Empèri (1804-1814) e los Cent-Jorns (1815)[modificar | modificar lo còdi]
Napoleon Ier a auçat vint e sièis de sos generals a la dignitat de manescal de l'Empèri[9].
Vint e sièis manescals jos Napoleon Ier, de 1804 a 1815[modificar | modificar lo còdi]
Dètz e nòu d'entre eles an balhat lors noms als baloards dels Manescals, amassa formant un baloard circular a l'entorn de París, a l'interior de las fortificacions. Suls vint e sièis manescals de Napoleon, sèt son mòrts dins las guèrras napoleonianas[c].
- Louis-Alexandre Berthier, duc de Valangin, prince de Neuchâtel e prince de Wagram, (1753-1815), manescal d'Empèri en 1804.
- Joachim Murat, prince d'Empèri, grand duc de Clèves e de Berg, rei de Nàpols amb lo nom de Joachim-Napoléon en 1808 (1767-1815), manescal d'Empèri en 1804.
- Bon-Adrien Jeannot de Moncey, duc de Conégliano (1754-1842), manescal d'Empèri en 1804.
- Jean-Baptiste comte Jourdan (1762-1833), manescal d'Empèri en 1804.
- André Masséna, duc de Rivoli, prince d'Essling (1758-1817), manescal d'Empèri en 1804.
- Pierre Augereau, duc de Castiglione (1757-1816), manescal d'Empèri en 1804.
- Jean-Baptiste Bernadotte, prince de Pontecorvo, rei de Suècia amb lo nom de Carles XIV e rei de Norvègia en 1818 (1763-1844), manescal d'Empèri en 1804.
- Guillaume Bruna (1763-1815), manescal d'Empèri en 1804.
- Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmàcia (1769-1851), manescal d'Empèri en 1804, manescal general de França en 1847.
- Jean Lannes, duc de Montebello (1769-1809), manescal d'Empèri en 1804.
- Édouard Mortièr, duc de Trévise (1768-1835), manescal d'Empèri en 1804.
- Michel Ney, duc d'Elchingen, prince de la Moskowa (1769-1815), manescal d'Empèri en 1804.
- Louis Nicolas Davout, duc d'Auerstaedt, prince d'Eckmühl (1770-1823), manescal d'Empèri en 1804.
- Jean-Baptiste Becièras, duc d'Istria (1768-1813), manescal d'Empèri en 1804.
- François Christophe Kellermann, duc de Valmy (1735-1820), manescal d'Empèri en 1804.
- François Joseph Lefebvre, duc de Dantzig (1755-1820), manescal d'Empèri en 1804.
- Catherine-Dominique de Pérignon, marqués de Pérignon (1754-1818), manescal de França en 1804.
- Jean Mathieu Philibert comte Sérurier (1742-1819), manescal d'Empèri en 1804.
- Claude-Victor Perrin, dich « Victor », duc de Bellune (1764-1841), manescal d'Empèri en 1807.
- Étienne Macdonald, duc de Tarent (1765-1840), manescal d'Empèri en 1809.
- Nicolas Charles Oudinot, duc de Reggio (1767-1847), manescal de França en 1809.
- Auguste-Frédéric-Louis Viesse de Marmont, duc de Raguse (1774-1852), manescal d'Empèri en 1809.
- Louis-Gabriel Suchet, duc d'Albufera (1770-1826), manescal d'Empèri en 1811.
- Laurent de Gouvion-Sant-Cyr, marqués de Gouvion-Sant-Cyr (1764-1830), manescal d'Empèri en 1812.
- Joseph-Antoine Poniatowski, prince polonés (1763-1813), manescal d'Empèri en 1813.
- Emmanuel de Grouchy, marqués de Grouchy (1766-1847), manescal d'Empèri en 1815.
La Restauracion (1814-1830)[modificar | modificar lo còdi]
Uèch manescals creats per Loís XVIII, entre 1814 e 1823[modificar | modificar lo còdi]
- Georges Cadoudal (1771-1804) (a títol postum) en 1814[10]
- Jean Victor Marie Moreau (1763-1813) (a títol postum) en 1814[11]
- François Henri de Franquetot, duc de Coigny (1737-1821) en 1816
- Henri-Jacques-Guillaume Clarke, duc de Feltre (1765-1818) en 1816
- Pierre Riel, marqués de Beurnonville (1752-1821) en 1816
- Charles del Grifol, baron de Vioménil (1734-1827) en 1816
- Jacques Law, marqués de Lauriston (1768-1828) en 1823
- Gabriel Molitor (1770-1849) en 1823
Tres manescals creats per Carles X, entre 1827 e 1830[modificar | modificar lo còdi]
- Louis Aloÿs de Hohenlohe-Waldenbourg-Bartenstein (1765-1829), manescal de França en 1827
- Nicolas-Joseph Ostal (1771-1840), manescal de França en 1829
- Louis de Ghaisne, comte de Bourmont (1773-1846), manescal de França en 1830
La monarquia de Juillet (1830-1848)[modificar | modificar lo còdi]
Dètz manescals jos Loís-Felip Ier, de 1830 a 1848[modificar | modificar lo còdi]
- Étienne Maurice, comte Gerard (1773-1852), manescal de França en 1830
- Bertrand Clauzel (1772-1842), manescal de França en 1831
- Emanuèl, marqués de Grouchy (1766-1847), manescal de França en 1831 (títol tornat)
- Georges Moton, comte de Lobau (1770-1838), manescal de França en 1831
- Sylvain Charles, comte Valée (1773-1846), manescal de França en 1837
- François Horace Sébastiani (1772-1851), manescal de França en 1840
- Jean-Baptiste, comte Drouet d'Erlon (1765-1844), manescal de França en 1843
- Thomas Bugeaud, marqués de la Piconnerie, duc d'Isly (1784-1849), manescal de França en 1843
- Honoré, comte Reille (1775-1860), manescal de França en 1847
- Guillaume Dode, vescomte de la Brunerie (1775-1851), manescal de França en 1847
La Segonda Republica (1848-1852)[modificar | modificar lo còdi]
Sèt manescals jos Louis-Napoleon Bonaparte, president de la Republica de 1848 a 1852[modificar | modificar lo còdi]
- Jérôme Bonaparte, ancian rei de Vestfàlia (1784-1860), manescal de França en 1850
- Rémy Josèp Isidòr, comte Exelmans (1775-1852), manescal de França en 1851
- Joan Isidòr, comte Harispe (1768-1855), manescal de França en 1851
- Jean-Baptiste Philibert Vaillant (1790-1872), manescal de França en 1851
- Achille Armand Jacques Lo Roy de Sant-Arnau (1798-1854), manescal de França en 1852
- Bernard Pierre Magnan (1791-1865), manescal de França en 1852
- Esperit Victor Boniface, marqués de Castellane (1788-1862), manescal de França a partir del [12]
Lo Segond Empèri (1852-1870)[modificar | modificar lo còdi]
Dotze manescals jos Napoleon III emperador, de 1852 a 1870[modificar | modificar lo còdi]
- Aquilles, comte Baraguey de Hilliers (1795-1878), manescal de França en 1854
- Aimabla Pélissier, duc de Malakoff (1794-1864), manescal de França en 1855
- Jacme Loís Cesar, comte Randon (1795-1871), manescal de França en 1856
- François Certan de Canrobert (1809-1895), manescal de França en 1856
- Pierre Joseph François Bosquet (1810-1861), manescal de França en 1856
- Patrice, comte de Mac Mahon, duc de Magenta (1808-1893), manescal de França en 1859
- Auguste Michel Étienne, comte Regnault de Sant Joan-d'Angély (1794-1870), manescal de França en 1859
- Adolphe Niel (1802-1869), manescal de França en 1859
- Felip Antòni, comte d'Ornano (1784-1863), manescal de França en 1861
- Élie Frédéric Forey (1804-1872), manescal de França en 1863
- François Achille Bazaine (1811-1888), manescal de França en 1864
- Edmond Lo Buòu (1809-1888), manescal de França en 1870
La Tresena Republica (1870-1940)[modificar | modificar lo còdi]
Tres manescals jos Raymond Poincaré, de 1913 a 1920[modificar | modificar lo còdi]
-
Maréchal Joffre.
-
Maréchal Foch.
-
Philippe Pétain alara manescal.
- Joseph Joffre (1852-1931), manescal de França en 1916
- Ferdinand Foch (1851-1929), manescal de França en 1918, manescal del Reialme Unit en 1919 e de Polonha en 1923.
- Philippe Pétain (1856-1951), manescal de França en 1918, descasut en 1945[d].
Cinc manescals jos Alexandre Millerand, de 1920 a 1924[modificar | modificar lo còdi]
-
Maréchal Gallieni.
-
Maréchal Lyautey.
-
Maréchal Franchet d'Esperey.
- Joseph Gallieni (1849-1916), manescal de França en 1921 (a títol postum).
- Hubert Lyautey (1854-1934), manescal de França en 1921.
- Louis Franchet d'Espèrey (1856-1942), manescal de França en 1921, egalament nommat Voïvode d'Iogoslavia a títol onorific.
- Émile Fayolle (1852-1928), manescal de França en 1921.
- Michel Maunoury (1847-1923), manescal de França en 1923 (a títol postum).
La Quatrena Republica (1946-1958)[modificar | modificar lo còdi]
Tres manescals jos Vincent Auriol, de 1947 a 1954[modificar | modificar lo còdi]
-
Lo manescal de Lattre alara general.
-
Lo manescal Junh alara general (cap a 1943).
-
Lo manescal Leclerc, alara general (cap a 1944).
- Jean de Lattre de Tassigny (1889-1952), manescal de França lo (a títol postum, quatre jorns après sa mòrt)[13]
- Alphonse Junh (1888-1967), manescal de França lo [14]
- Philippe Leclerc de Hauteclocque (1902-1947), manescal de França lo (a títol postum)[15]
La Cinquena Republica (dempuèi 1958)[modificar | modificar lo còdi]
Un manescal jos François Mitterrand, de 1981 a 1995[modificar | modificar lo còdi]
- Pierre Kœnig (1898-1970), manescal de França en 1984 (a títol postum)[16].
Refús del títol[modificar | modificar lo còdi]
La dignitat es estada refusada per[17] :
- lo general de division Eugène Cavaignac, cap del primièr governament de la Segonda Republica, en 1848 ;
- lo general de division Louis-Jules Trochu, cap del governament de la Defensa nacionala, en 1871 ;
- lo general de brigada Charles de Gaulle, president del Governament provisòri de la Republica francesa (GPRF), en 1946.
Avent portats lo títol sens èsser nommats[modificar | modificar lo còdi]
sègle XVII [modificar | modificar lo còdi]
- Charles d'Aubigné fraire de Dòna de Maintenon avent sauput lo maridatge de sa sòrre amb lo rei e coma conhat, se proclamèt el quitament manescal disent a que lo voliá ausir qu'aviá agut son baston de manescal d'argent comptant[18],[19].
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
- François-Joseph-Guillaume Pinard, Cronologia istorica militara, Eriçant, París, 1760-1778 (8 panatòri.) (las notícias de manescals de França se tròban als volums 2 e 3, mas lo 1er volum compòrta las notícias dels manescals de França venguts conestables).
- Comte Louis de Harcourt, Conestable e Manescals de França, Emile Paul Fraires, París, 1903 (2 panatòri.).
- Gabriel Lo Barrois d'Orgeval, Lo Maréchalat de França, Occitania, París, 1932 (2 panatòri.) (prefaci de Gabriel Hanotaux).
- Geneviève Maze-Sencier, Diccionari dels manescals de França de l'Edat Mejana a nòstres jorns, Perrin, París, 2000.
- Fadi El Hage, Istòria dels manescals de França a l'epòca modèrna, Nouveau Pèla/DMPA, París, 2012.
- Simon Surreaux, Los Manescals de França dels Lums, Istòria e Diccionari d'una flor militara dins la societat d'Ancian Regim, SPM, París, 2013.
- Simon Surreaux, Servir lo rei, vida e mòrt dels manescals de França al XVIIIe sègle, Vendémiaire, 2017, 224 p.
- Fadi El Hage, « Coma la Revolucion aboliguèt la dignitat de manescal de França », Annals istorics de la Revolucion francesa, no 354, , p. 51–75 (ISSN 0003-4436, DOI 10.4000/ahrf.10877, legir en linha).
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
Nòtas[modificar | modificar lo còdi]
- Creat manescal a títol postum pel decret del .
- Es pas o celèbra d'Artanhan, mas son primièr cosin.
- Los sèt manescals mòrts dins las guèrras napoleonianas son :
- En seguida de son procès après la Segonda Guèrra Mondiala, Philippe Pétain es frapat d'indignitat nacionala.
Referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- « los bastons de manescals de la Segonda Guèrra Mondiala », sul sit del musèu de l'Armada.
- Jean-Baptiste Joseph Champagnac, « Causas celèbras ancianas e novèlas », sus Google Books, Ménard,
- Nicolas Viton de Sant-Allais, Diccionari enciclopedic de la noblesa de França, París, 1816.
- Louis Moréri e Jean Leclerc, Lo Grand Diccionari istoric sus la mescla curiosa de l'istòria sacrada e profana, panatòri. 3, Halma, , 6e éd. (legir en linha).
- Lo Grand diccionari istoric per Louis Moréri, Goujet, pagina 165.
- Senhors de Tria, pagina 4.
- « Galariás istoricas del Palais de Versalhas », sus Google Books, Estampariá reiala,
- Revista de Bearn, Navarra e Lanas (Tòm 4), per Jean de Jaurgain, 1886, p. 50.
- « los manescals de Napoleon - Biografia », sus napopedia.fr, Napopédia (consultat lo ).
- « Ostal dels chouans. En çò del « Rei de Bignan » », sul Telegramme,
- Diccionari dels manescals de França, edicions Perrin.
- Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup e Bruno Thevenon, Diccionari istoric de Lyon, Lion, Stéphane Bachès, , 1504 p. (ISBN 978-2-915266-65-8), p. 244.
- Lei no 52-52 del 15 de genièr de 1952 e decret no 52-56 del 15 de genièr de 1952, JORF no 13 del 16 de genièr de 1952, p. 658 e 666.
- Decret del 7 de mai de 1952, JORF no 111 de l'8 de mai de 1952, p. 4713.
- Lei no 52-811 de l'11 de julhet de 1952, JORF no 167 del 12 de julhet de 1952, p. 7003, e decret del 23 d'agost de 1952, JORF no 203 del 24 d'agost de 1952, p. 8430.
- Decret del 6 de junh de 1984, JORF no 134 de l'8 de junh de 1984, p. 1775.
- Quid dels presidents de la Republica, 1987.
- L'alèa del Rei, Françoise Chandernagor, edicions Julliard, 1981, pagina 346
- Voltaire Lo Sègle de Loís XIV, Òbras complètas de Voltaire, Garnier, 1878, tòm 14, Istòria (4) (p. 463-479)
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Maréchal d'Empèri
- Armorial dels manescals de França
- Tablèu cronologic dels grades e emplecs militars de las armadas francesas
- Capitani general
- Amiral de França