Maréchal de França

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Maréchal de França
Image illustrative de l’article Maréchal de France
Insigna de manescal de França, 7 estelas

Creacion 1185
Armada  Armada de tèrra francesa
Estatut Oficièr general
Dignitat dins l'Estat
Designacion Maréchal de França
Apellacion « Sénher lo Manescal »
Còdi OTAN OF-10
Equivaléncia Amiral de França
Anciana denominacion Maréchal d'Empèri

Los bastons dels quatre manescals de la Segonda Guèrra Mondiala (de Lattre, Leclerc, Junh e Kœnig) son expausats al musèu de l'Armada[1].

Lo manescal de França es, dempuèi la supression de la dignitat de conestable de França en 1627, la mai nauta distincion militara francesa. Lo títol de manescal de França o d'amiral de França — son equivalent per la Marina — constituís una dignitat dins l'Estat . Dempuèi la mòrt del manescal Junh en 1967, França compta pas cap de manescal de França vivent.

Dempuèi la creacion del títol, en 1185, i a agut 341 manescals de França (dont 66 al XIXe sègle e 12 al XXe sègle). L'ofici de manescal es pas vengut militar qu'a la debuta del XIIIe sègle.

Los bastons dels manescals de la Primièra Guèrra Mondiala, d'esquèrra a drecha : Baston de manescal de Joffre, Baston de manescal de Pétain, Baston de manescal de Grand Bretanha de Foch, Baston de manescal de França de Foch, Baston de manescal de Polonha de Foch, Baston de manescal de Lyautey, Baston de manescal de Fayolle. Aqueles bastons son expausats al musèu de l'Armada[1].

Lo primièr manescal de França foguèt Albéric Clément, nommat per Felip August en 1190. Lo darrièr a èsser estat auçat a aquela dignitat es Pierre Kœnig en 1984, a títol postum.

Istoric[modificar | modificar lo còdi]

Epòca monarquica[modificar | modificar lo còdi]

A son origina, lo manescal de França a pas qu'un ròtle d'intendéncia suls cavals del rei. Son ofici ven militar a la debuta del XIIIe sègle, tot en essent subordinat al conestable. Lo primièr a portar lo títol de manescal del rei de França amb una foncion militara èra Albéric Clément, senhor de Mez, designat per Felip August, en 1185.

Après l'abolicion de l'ofici de conestable per Richelieu en 1627, los manescals venon los caps suprèms de l'armada. De còps lo rei crèa una carga de manescal general dels camps e armadas del rei, que s'a pres per mespresa per una carga de conestable bis. Otra lors foncions militaras, los manescals an tanben la responsabilitat del manten de l'òrdre dins las campanhas pel mejan dels prebòstes dels manescals, d'ont l'apellacion de « maréchaussée » donada a l'ancessor de la gendarmariá.

Fins en 1793, data de l'abolicion d'aquel ofici (vengut grade pendent las primièras annadas de la Revolucion, pendent la monarquia constitucionala), i aguèt 263 manescals de França.

Revolucion, Empèri e XIXe sègle[modificar | modificar lo còdi]

Lo maréchalat es abolit per la Convencion nacionala lo .

Lo sénatus-consulta del establís dels « manescals d'Empèri ». Jol Primièr Empèri, se parla, en tota rigor de tèrme, de « manescal de l'Empèri francés ».

Amb la Restauracion, los manescals d'Empèri venon manescals de França.

La lei del prevei que lo nombre dels manescals de França siá de sièis al mai en temps de patz e dotze en temps de guèrra. Quand en temps de patz l'efectiu es en excedent de chifra reglamentària, pòt pasmens èsser fa una promocion per tres vacanças.

Jol Segond Empèri, Napoleon III ne càmbia pas lo títol. Los manescals de França venon egalament membres de drech del Senat.

Jos la Tresena Republica, la foncion essent percebuda coma tròp ligada a l'Empèri, cap de manescal de França es pas creat abans la Guèrra Granda. Lo darrièr manescal, Canrobert, se morís en 1895.

XXe sègle[modificar | modificar lo còdi]

Restabliment del maréchalat[modificar | modificar lo còdi]

Es pendent la Primièra Guèrra Mondiala que la dignitat es restablida : Joseph Joffre, generalissim de las armadas francesas alara en desgràcia politica, es escartat de sas foncions en 1916, mas auçat a l'encòp a la dignitat de manescal per evitar tot escandal. Los dos darrièrs manescals de França son Alphonse Junh, mòrt en 1967, e Pierre Kœnig[a], mòrt en 1970.

La dignitat de manescal de França es estada decernida tot lo long del XXe sègle per decret e non per via legislativa. Pasmens, una lei a pogut prealablament autorizar un decret. Atal, l'elevacion a la dignitat de manescal de Jean de Lattre de Tassigny se compliguèt pel decret del fasent seguida a la lei del meteis jorn dont l'article 2 dispausa que « lo governament es autorizat a conferir, a títol postum, la dignitat de manescal de França al general d'armada Jean de Lattre de Tassigny ». Tot parièr, la lei de l'11 autoriza lo president de la Republica francesa a promulgar per decret lo l'elevacion del general Leclerc a la dignitat de manescal de França. Pasmens, aquelas doas leis emanavan del governament (projècte de lei e non proposicion de lei).

I a pas de condicion particulara per èsser auçat a la dignitat de manescal de França. La costuma demanda que s'aja comandat en cap una armada e obtengut la victòria ; fa pas besonh qu'aquela victòria siá estada emportada sul sòl nacional.

Situacion actuala[modificar | modificar lo còdi]

Actualament, coma es precisat a l'article L.4131-1 del Còdi de la defensa (e, anteriorament, a l'article 19 de la lei del ), « lo títol de manescal de França e lo títol d'amiral de França constituïsson una dignitat dins l'Estat ». Lo maréchalat es donc un títol e una dignitat, non un grade. Es simbolizat per sèt estelas (contra cinc estelas pel grade mai naut, general d'armada). L'autre simbòl del maréchalat es lo baston de velós blau semenat d'estelas sul qual es escrich : Terror belli, decus pacis (Terror pendent la guèrra, prosperitat en temps de patz), qu'es a l'origina la devisa de la familha de Contades.

Privilègis ligats al maréchalat[modificar | modificar lo còdi]

Los manescals an drech a una dotacion personala per fresc de representacion de 9 000 francs (siá 1 372 ). Aquela dotacion es fixada per l'article 1 del decret del , totjorn en vigor.

La lei del dispausava que los manescals aital coma los generals avent comandat pendent la Primièra Guèrra Mondiala podián èsser inumats a l'ostalariá dels Invalids.

Per via legislativa, dels suplements de pensions son estats acordats a las veusas dels manescals (lei del ) amb de disposicions especialas per la veusa del manescal Foch (lei del ) e la del manescal de Lattre de Tassigny (lei de l'11 ). Una autra lei dicha personala exonerèt la veusa del manescal Junh de dreches de succession lo .

Familhas[modificar | modificar lo còdi]

Lo maréchalat de França conferissiá a las familhas una illustracion encara mai apreciada qu'èra rara e correspondiá generalament a una reala valor militara. Demest las familhas qu'an balhat almens dos manescals (o amirals), se tròba :

Nombre Familha(s)
12 Montmorency
5 Durfòrt ; Noalhas
4 Choiseul ; Clément ; Cossé-Brissac ; Gontaut-Biron ; Harcourt
3 Broglie ; Coligny ; Créquy ; Estrées ; Gouyon-Matignon ; Lévis ; Ornano ; Schomberg
2 Aubusson ; Brienne ; Caumont ; Esparbès de Luçan ; Fitz-James ; Franquetot ; Gramont ; Gaujosa ; La Balme ; La Chatre ; La Marck ; La Torre d'Auvèrnhe ; Lo Meingre (Boucicaut) ; Montluc[2] ; Neufville de Villeroy ; Rieux ; Rohan ; Ròcalaura ; Rouxel de Grancey ; Sant-Nectaire ; Sancerre ; Trivulce

Eraldic[modificar | modificar lo còdi]

Los manescals de França pòrtan per marca de lor dignitat, darrièr l'escut de lors armas dos bastons d'azur, passats en sautoir, semenats : de flors-de-liris d'aur jos l'Ancian Regim e la Restauracion, d'aglas d'aur jol Primièr Empèri e d'estelas del quitament dempuèi la monarquia de Juillet[3].

Los Capecians (1180-1328)[modificar | modificar lo còdi]

Sièis manescals jos Felip II August, de 1180 a 1223[modificar | modificar lo còdi]

  1. Albéric Clément (mòrt en 1191), primièr manescal de França en 1190
  2. Henry Ier Clément, dich lo « Pichon manescal », senhor del Mez e d'Argentan (1170-1214), manescal de França en 1191[4]
  3. Guilhèm de Bornèl (mòrt en 1195), manescal de França en 1192
  4. Nivelon d'Arràs (mòrt en 1204), manescal de França en 1202
  5. Joan III Clément, senhor del Mez e d'Argentan (mòrt en 1262), manescal de França en 1214
  6. Guillaume de la Tournelle, manescal de França en 1220

Nòu manescals jos Loís IX (Sant Loís), de 1226 a 1270[modificar | modificar lo còdi]

  1. Ferry Pasté, senhor de Challeranges (mòrt en 1247), manescal de França en 1240
  2. Jean Guillaume de Beaumont (mòrt en 1257), manescal de França en 1250
  3. Henri de Cousances, senhor de Courances (mòrt en 1268), manescal de França en 1255
  4. Gauthier III de Nemours, senhor de Nemours (mòrt en 1270), manescal de França en 1257
  5. Enric II Clément, senhor del Mez e d'Argentan (mòrt en 1265), manescal de França en 1262
  6. Héric de Beaujeu (mòrt en 1270), manescal de França en 1265
  7. Renaud de Précigny (mòrt en 1270), manescal de França en 1265
  8. Raoul II Sores, escaissat d'Estrée (mòrt en 1282), manescal de França en 1270
  9. Lancelot de Sant-Maard (mòrt en 1278), manescal de França en 1270

Quatre manescals jos Felip III l'Ardit, de 1270 a 1285[modificar | modificar lo còdi]

  1. Ferry de Verneuil (mòrt en 1283), manescal de França en 1272
  2. Guilhèm V del Bèc Crespinh (mòrt en 1283), manescal de França en 1283
  3. Joan II de Harcourt, lo Pros, vescomte de Châtellerault, senhor de Harcourt (mòrt en 1302), manescal de França en 1283
  4. Raoul V Lo Flamenc (mòrt en 1287), manescal de França en 1285

Sèt manescals jos Felip IV lo Polit, de 1285 a 1314[modificar | modificar lo còdi]

  1. Jean de Varennes (mòrt en 1292), manescal de França en 1288
  2. Simon de Melun, senhor de la Lópia e de Marcheville (mòrt en 1302), manescal de França en 1290
  3. Gui Ier de Clarmont de Nesle (mòrt en 1302), manescal de França en 1292
  4. Folcas del Mèrle, diguèt Foucaud (mòrt en 1314), manescal de França en 1302
  5. Miles de Noguièrs (mòrt en 1350), manescal de França en 1302
  6. Jean de Corbeil, senhor de Grez (mòrt en 1318), manescal de França en 1308
  7. Renaud II de Tria (mòrt abans 1324), manescal de França en 1313[5],[6]

Un manescal jos Loís X, de 1314 a 1316[modificar | modificar lo còdi]

  1. Joan IV de Beaumont, diguèt lo Desramat (mòrt en 1318), manescal de França en 1315

Tres manescals jos Felip V lo Long, de 1316 a 1322[modificar | modificar lo còdi]

  1. Joan II de las Barras, manescal de França en 1318
  2. Matieu III de Tria (mòrt en 1344), manescal de França en 1320
  3. Bernat VI de Moreuil, senhor de Moreuil (mòrt en 1350), manescal de França en 1322

Un manescal jos Carles IV lo Polit, de 1322 a 1328[modificar | modificar lo còdi]

  1. Robert VIII Bertrand de Bricquebec, baron de Briquebec, vescomte de Roncheville (1285-1348), manescal de França en 1325

Las Valois (1328-1498)[modificar | modificar lo còdi]

Cinc manescals jos Felip VI de Valois, de 1328 a 1350[modificar | modificar lo còdi]

  1. Anseau de Joinville (1265-1343), manescal de França en 1339
  2. Carles Ier de Montmorency, senhor de Montmorency (1307-11 de setembre de 1381), manescal de França en març de 1344
  3. Robert de Wavrin, senhor de Sant-Venent (mòrt en 1360), manescal de França en novembre de 1344
  4. Edoard Ier de Beaujeu (1316-1351), senhor de Châteauneuf, manescal de França en 1347
  5. Gui II de Nesle, senhor d'Offémont e de Mello (mòrt en 1352), manescal de França lo 22 d'agost de 1348

Quatre manescals jos Joan II lo Bon, de 1350 a 1364[modificar | modificar lo còdi]

  1. Arnoul d'Audrehem, senhor d'Audeneham (mòrt en 1370), manescal de França en 1351
  2. Tibadas de Hangest, senhor d'Avesnecourt (mòrt en 1352), manescal de França en 1352
  3. Joan de Clarmont, senhor de Chantilly e de Beaumont (mòrt en 1356), manescal de França en 1352
  4. Joan Ier Lo Meingre diguèt Boucicaut, escaissat Lo Coratjós (1310-1367), manescal de França en 1356

Dos manescals jos Carles V lo Savi, de 1364 a 1380[modificar | modificar lo còdi]

  1. Joan IV de Mauquenchy, senhor de Blainville (mòrt en 1391), manescal de França en 1368
  2. Louis de Sancerre (1342-1402), manescal de França en 1369

Nòu manescals jos Carles VI, de 1380 a 1422[modificar | modificar lo còdi]

  1. Joan II Lo Meingre diguèt Boucicaut (1366-1421), manescal de França en 1391
  2. Joan II de Rieux, senhor de Rochefort e de Rieux (1342-1417), manescal de França en 1397
  3. Pierre de Rieux, senhor de Rochefort e de Rieux (1389-1439), manescal de França en 1417
  4. Claude de Beauvoir, senhor de Chastellux e vescomte d'Avallon (1385-1453), manescal de França en 1418
  5. Jean de Villiers de l'Isle-Adam (1384-1437), manescal de França en 1418 al meteis temps que Robert o Robin (diguèt Robinet) de Mailly grand panetier e Charles de Lens, amiral de França.
  6. Jacme de Montberon, senhor d'Engolmés (mòrt en 1422), manescal de França en 1418
  7. Gilbert Motier de La Fayette (1396-1464), manescal de França en 1421
  8. Antoine de Vergy (mòrt en 1439), manescal de França en 1422
  9. Jean de la Balme, comte de Montrevel-en-Bressa (mòrt en 1435), manescal de França en 1422

Sièis manescals jos Carles VII, de 1422 a 1461[modificar | modificar lo còdi]

  1. Amaury de Severac, senhor de Beaucaire e de Cauda-Aigues (mòrt en 1427), manescal de França lo
  2. Jean de Brosse, baron de Boçac e de Santa-Sévère (1375-1433), manescal de França en 1427
  3. Gilles de Montmorency-Laval, diguèt Gilles de Rais, « manescal de Rais », senhor de Machecoul e de Retz, de Champtocé e de Tiffauges (1405-1440), manescal de França lo
  4. André de Lohéac, senhor de Lohéac e de Retz (1408-1486), manescal de França en 1439
  5. Philippe de Culant, senhor de Jaloignes, de la Croisette, de Sant-Armand e de Chalais (mòrt en 1454), manescal de França lo
  6. Jean Poton de Senta Ralha, senescal de Lemosin (1390-1461), manescal de França en 1454

Quatre manescals jos Loís XI, de 1461 a 1483[modificar | modificar lo còdi]

  1. Joachim Rouhault, senhor de Boisménart, de Gamaches, de Châtillon e de Fronsac (mòrt en 1478), manescal de França lo
  2. Joan de Lascun, dich « lo Bastard d'Armanhac », comte de Comenge (mòrt en 1473), manescal de França lo
  3. Wolfert VI van Borssele (Borzelles), senhor de Vère en Olanda e comte de Chafaret en Escòcia (mòrt en 1487), manescal de França lo
  4. Pierre de Rohan-Gié, senhor de Rohan (1450-1514), manescal de França lo

Dos manescals jos Carles VIII, de 1483 a 1498[modificar | modificar lo còdi]

  1. Philippe de Crèvecœur d'Esquerdes (1418-1494), manescal de França lo [7],[8]
  2. Jean de Baudricourt, senhor de Choiseul e baile de Chaumont (mòrt en 1499), manescal de França lo

Los Valois-Orleans (1498-1515)[modificar | modificar lo còdi]

Quatre manescals jos Loís XII, de 1498 a 1515[modificar | modificar lo còdi]

  1. Jacques de Trivulce, nascut en (1448-1518), marqués de Vigevano, manescal de França en 1499
  2. Carles II d'Amboise, nascut en (1473-1511), senhor de Chaumont, de Meillan e de Charenton, manescal de França en 1506
  3. Odet de Fois, nascut en (1485-1528), vescomte de Lautrèc, manescal de França en 1511, diguèt lo « manescal de Lautrèc »
  4. Robert Stuart d'Aubigny, nascut en (1470-1544), comte de Lennox, manescal de França en 1514

Las Valois-Engolesme (1515-1589)[modificar | modificar lo còdi]

Onze manescals creats per Francés Ier entre 1515 e 1547[modificar | modificar lo còdi]

  1. Jacme II de Chabannes de la Palice, senhor de la Palice (mòrt en 1525) en 1515
  2. Gaspard Ier de Coligny, senhor de Châtillon (mòrt en 1522) en 1516
  3. Tomàs de Fois, senhor de Lascun (mòrt en 1525) en 1518
  4. Anne de Montmorency, duc de Montmorency e de Damville (1493-1567) en 1522. Venguèt conestable de França en 1538
  5. Théodore de Trivulce (1458-1531) en 1526
  6. Robert III de la Marck, duc de Bouillon, senhor de Sedan e de Fleuranges (1491-1536) en 1526
  7. Claude d'Annebault (1500-1552) en 1538
  8. René de Montjean en 1538
  9. Oudard del Biez (mòrt en 1553) en 1542, oficialament destituït en 1551, mas jamai remplaçat de son vivent
  10. Antoine de Lettes-Desprez, senhor de Montpesat en 1544
  11. Jean Caraccioli, prince de Melphes (1480-1550) en 1544

Cinc manescals creats per Enric II, de 1547 a 1559[modificar | modificar lo còdi]

  1. Jacques d'Albon de Sant Andrieu, marqués de Fronsac (mòrt en 1562)
  2. Robert IV de la Marck, duc de Bouillon e prince de Sedan (1520-1556), manescal de França en 1547
  3. Carles Ier de Cossé, comte de Brissac (1505-1563), manescal de França en 1550
  4. Pierre Strozzi (1500-1558), manescal de França en 1554
  5. Paul de la Barthe, senhor de Tèrmes (1482-1558), manescal de França en 1558

Un manescal creat per Francés II en 1559[modificar | modificar lo còdi]

  1. Francés, duc de Montmorency (1530-1579), manescal de França en 1559

Sèt manescals creats per Carles IX, de 1560 a 1574[modificar | modificar lo còdi]

  1. François de Scépeaux, senhor de Vieilleville (1509-1571), manescal de França en 1562
  2. Imbert de la Platière, senhor de Bourdillon (1516-1567), Catherine de Médicis li remet lo baston de manescal de França en 1564.
  3. Enric Ier de Montmorency, senhor de Damville, duc de Montmorency, comte de Dammartin e d'Alais, baron de Chateaubriant, senhor de Chantilly e d'Ecouen (1534-1614), manescal de França en 1566
  4. Artus de Cossé-Brissac, senhor de Gonnord e comte de Secondigny (mòrt en 1582), manescal de França en 1567
  5. Gaspard de Saulx, senhor de Tavannes (1509-1575), manescal de França en 1570
  6. Honorat II de Savòia, marqués de Villars (mòrt en 1580), manescal de França en 1571
  7. Albert de Gondi, duc de Retz (1522-1602), manescal de França en 1573

Sièis manescals creats per Enric III, de 1574 a 1589[modificar | modificar lo còdi]

  1. Roger de Sant Larry, senhor de Bellegarde (mòrt en 1579), manescal de França en 1574
  2. Blaise de Lasseran de Massencôme, senhor de Montluc (1500-1577), manescal de França en 1574
  3. Armand de Gontaut-Biron (1524-1592), manescal de França en 1577
  4. Jacme II de Goyon, senhor de Matignon e de Lesparre, comte de Thorigny, prince de Mortagne sus Gironda (1525-1597), manescal de França en 1579
  5. Joan VI d'Aumont, baron d'Estrabonne, comte de Châteauroux (mòrt en 1595), manescal de França en 1579
  6. Guillaume de Gaujosa, vescomte de Gaujosa, senhor de Sant-Deidièr, de Laudun, de Puyvert e d'Arques (1520-1592), manescal de França en 1582

Las Borbons (1589-1792)[modificar | modificar lo còdi]

Baston de manescal pendent la monarquia.

Onze manescals creats per Enric IV entre 1592 e 1610[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal de Serviciala de Lesdiguières
  1. Henri de la Torre d'Auvèrnhe, vescomte de Turenne, puèi duc de Bouillon (1555-1623) en 1592
  2. Charles de Gontaut, duc de Biron (1562-1602) en 1594
  3. Claude de La Cresta, baron de la Maisonfort (1536-1614) en 1594
  4. Carles II de Cossé, duc de Brissac (1562-1621), Enric IV li balhèt lo baston de manescal de França en 1594, après sa dintrada a París
  5. Jean de Montluc de Balagny (1560-1603) en 1594
  6. Joan III de Beaumanoir, marqués de Lavardin e comte de Negrapelissa (1551-1614) en 1595
  7. Enric, duc de Gaujosa (1567-1608) en 1595
  8. Urban de Laval Boisdauphin, marqués de Sablat (1557-1629) en 1595
  9. Alphonse d'Ornano (1548-1610) en 1597
  10. Guillaume de Hautemer, comte de Grancey (1537-1613) en 1597
  11. François de Serviciala, duc de Lesdiguières (1543-1626) en 1609, manescal general dels camps e armadas del rei en 1621, conestable de França en 1622

Trenta dos manescals creats per Loís XIII, entre 1613 a 1643[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal de Schomberg.
  1. Concino Concini, marqués d'Ancora (1569-1617) en 1613
  2. Gilles de Courtenvaux, marqués de Souvré (1540-1626) en 1614
  3. Antòni, baron de Ròcalaura (1544-1622) en 1614
  4. Louis de La Cresta, baron de la Maisonfort (mòrt en 1630) en 1616
  5. Pons de Lauzières-Teminas-Cardalhac, marqués de Teminas, darrièr senhor de Gordon en Carcin, vicerei de Canadà (1553-1627) en 1616
  6. François de la Fenièra d'Arquian, senhor de Montigny e de Séry en Berric (1554-1617) en 1616
  7. Nicolas del Hospital, duc de Vitry (1581-1644) en 1617
  8. Charles de Choiseul-Praslin, marqués de Praslin (1563-1626) en 1619
  9. Jean-François de la Guishe, comte de la Palice (1569-1632) en 1619
  10. Honoré d'Albèrt, duc de Chaulnes (1581-1649) en 1620
  11. François d'Esparbes de Luçan, vescomte d'Aubeterre (1628) en 1620
  12. Charles de Créquy, prince de Pega, duc de Lesdiguières (1578-1638) en 1621
  13. Gaspard III de Coligny, duc de Châtillon (1584-1646) en 1622
  14. Charles Goyon, senhor de Matignon, comte de Thorigny (1564-1648) en 1622
  15. Jacques Nompar de Caumont, duc de la Fòrça (1551-1652) en 1622
  16. Francés, marqués de Bassompierre (1579-1646) en 1622
  17. Henri de Schomberg, comte de Nanteuil (1574-1632) en 1625
  18. Jean-Baptiste d'Ornano (1581-1626) en 1626
  19. François-Annibal d'Estrées, duc d'Estrées (v. 1573-1670) en 1626
  20. Timoléon d'Épinay de Sant Luc (1580-1644) en 1627
  21. Louis de Marillac, comte de Beaumont-lo-Roger (1572-1632) en 1629
  22. Enric II, duc de Montmorency e de Damville, egalament amiral de França (1595-1632) en 1630
  23. Jean de Sant-Bonnet, marqués de Toiras (1585-1636) en 1630
  24. Antoine Coëffier de Ruzé, marqués d'Effiat (1581-1632) en 1631
  25. Urbain de Maillé, marqués de Brézé (1597-1650) en 1632
  26. Maximilien de Béthune, duc de Sully (1559-1641) en 1634
  27. Charles de Schomberg, duc de Halluin (1601-1656) en 1637
  28. Charles de la Porte, marqués de Meilleraye (1602-1664) en 1639
  29. Antòni III de Gramont, duc de Gramont (1604-1678) en 1641
  30. Jean-Baptiste Budes de Guébriant (1602-1643) en 1642
  31. Philippe de la Mothe-Houdancourt, duc de Cardone (1605-1657) en 1642
  32. François del Hospital, comte de Rosnay (1583-1660) en 1643

Cinquanta quatre manescals creats per Loís XIV, entre 1643 e 1715[modificar | modificar lo còdi]

Estatua del manescal de Turenne a Versalhas.
  1. Henri de la Torre d'Auvèrnhe, dich Turenne (1611-1675) en 1643, manescal general dels camps e armadas del rei en 1660
  2. Joan, comte de Gassion (1609-1647) en 1643
  3. César du Plessis-Praslin, duc de Choiseul (1598-1675), en 1645
  4. Josias, comte de Rantzau (1609-1650), en 1645
  5. Nicolas de Neufville, duc de Villeroy (1597-1685), en 1646
  6. Gaspard IV de Coligny, duc de Coligny (1620-1649), en 1649
  7. Antoine d'Aumont de Rochebaron, duc d'Aumont (1601-1669), en 1651
  8. Jacques d'Étampes, marqués de la Ferté-Imbault (1590-1663), en 1651
  9. Enric, duc de la Ferté-Senneterre (1600-1681), en 1651
  10. Charles de Monchy, marqués de Hocquincourt (1599-1658), en 1651
  11. Jacques Rouxel, comte de Grancey (1603-1680), en 1651
  12. Armand Nompar de Caumont, duc de la Fòrça (1582-1675), en 1652
  13. Philippe de Clérambault, comte de la Palluau (1606-1665), en 1653
  14. Cesar de Labrit, comte de Miaucenç (1614-1676), en 1653
  15. Louis Foucault, comte del Daugnon (1616-1659), en 1653
  16. Jean de Schulemberg, comte de Montdejeu (1597-1671), en 1658
  17. Abraam Fabert, marqués d'Esternay (1599-1662), en 1658
  18. Jacques de Castelnau, marqués de Castelnau (1620-1658), en 1658
  19. Bernardin Gigault, marqués de Bellefonds (1630-1694), en 1668
  20. François de Créquy, marqués de Marines (1620-1687), en 1668
  21. Louis de Cansant, duc de Humières (1628-1694), en 1668
  22. Godefroi d'Estradas, comte d'Estradas (1607-1686), en 1675
  23. Felip de Montaut-Benac, duc de Navalhas (1619-1684), en 1675
  24. Frédéric-Armand de Schomberg, duc de Schomberg (1616-1690), en 1675
  25. Jacme Enric de Durfòrt, duc de Duras (1625-1704), en 1675
  26. Francés III d'Aubusson, duc de la Feuillade (1625-1691), en 1675
  27. Louis Victor de Rochechouart, duc de Mortemart « lo manescal de Vivonne » (1636-1688), en 1675
  28. François-Henri de Montmorency-Luxembourg, duc de Piney-Luxemborg (1628-1695), en 1675
  29. Henri Louis d'Aloigny, marqués de Rochefort (1636-1676), en 1675
  30. Guy Aldonce II de Durfòrt, duc de Lorges (1630-1702), en 1676
  31. Joan II, comte d'Estrées (1624-1707), en 1681
  32. Claude de Choiseul, marqués de Francières (1632-1711), en 1693
  33. Jean-Armand de Gaujosa, marqués de Grandpré (1632-1710), en 1693
  34. François de Neufville, duc de Villeroy (1644-1730), en 1693
  35. Loís Francés, duc de Boufflers (1644-1711), en 1693
  36. Anne Hilarion de Costentin, comte de Tourville (1642-1701), en 1693
  37. Anna-Juli, duc de Noalhas (1650-1708), en 1693
  38. Nicolas Catinat, senhor de Sant-Gracien lo manescal Catinat (1637-1712), en 1693
  39. Claude Loís Ectòr, duc de Villars (1653-1734), manescal de França en 1702, manescal general dels camps e armadas del rei en 1733
  40. Nadal Boton, marqués de Chamilly (1636-1715), en 1703
  41. Victor Marie, duc d'Estrées (1660-1737), en 1703
  42. François Louis Rousselet, marqués de Castèl-Renault (1637-1716), en 1703
  43. Sebastian Lo Prestre, marqués de Vauban (1633-1707), en 1703
  44. Conrad, marqués de Rosen (1628-1715), en 1703
  45. Nicolas Chalon del Blat, marqués de Huxelles (1652-1730), en 1703
  46. René de Froulay, comte de Tessé (1651-1725), en 1703
  47. Camille, duc de Hostun, comte de Tallard (1652-1728), en 1703
  48. Nicolas Auguste de la Balme, marqués de Montrevel (1636-1716), en 1703
  49. Henry, duc de Harcourt (1654-1718), manescal de França en 1703
  50. Ferdinand de Marsin, comte de Marchin (1656-1706), en 1703
  51. Jacques Fitz-James, duc de Fitz-James e de Berwick (1670-1734), en 1706
  52. Charles Auguste de Goyon, comte de Matignon (1647-1729), en 1708
  53. Jacques Bazin, marqués de Bezons (1645-1733), en 1709
  54. Pierre de Montesquiu, comte d'Artanhan[b] (1645-1725), en 1709

Quaranta uèch manescals creats per Loís XV de 1723 a 1774[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal de Saxònia.
  1. Victor-Maurice, comte de Broglie (1646-1727), manescal de França en 1724
  2. Antòni-Gaston, duc de Ròcalaura (1656-1738), manescal de França en 1724
  3. Jacques Rouxel, comte de Grancey e de Médavy (1655-1725), manescal de França en 1724
  4. Léonor de Maine, comte del Borg (1655-1739), manescal de França en 1724
  5. Ives, marqués d'Alègre (1653-1733), manescal de França en 1724
  6. Louis d'Aubusson, duc de la Feuillade (1673-1725), manescal de França en 1724
  7. Antòni V, duc de Guishe, duc de Gramont (1671-1725), manescal de França en 1724
  8. Alain Emmanuel, marqués de Coëtlogon (1646-1730), manescal de França en 1730
  9. Charles-Armand de Gontaut-Biron, duc de Biron (1663-1756), manescal de França en 1734
  10. Jacques de Chastenet, marqués de Poishegur (1656-1743), manescal de França en 1734
  11. Claude Bidal, marqués d'Asfeld (1665-1743), manescal de França en 1734
  12. Adrien, duc de Noalhas (1678-1766), manescal de França en 1734
  13. Christian Louis de Montmorency-Luxembourg, prince de Tingry (1675-1746), manescal de França en 1734
  14. Francés-Maria, comte puèi duc de Broglie (1671-1745), manescal de França en 1734
  15. François de Franquetot, duc de Coigny (1670-1759), manescal de França en 1734
  16. Louis de Brancas-Forcalquier, marqués de Céreste (1671-1750), manescal de França en 1741
  17. Louis Auguste d'Albert d'Ailly, duc de Chaulnes (1675-1744), manescal de França en 1741
  18. Louis Armand de Brichanteau, marqués de Nangis (1682-1742), manescal de França en 1741
  19. Loís de Gant de Mérode de Montmorency, prince d'Isenghien (1678-1767), manescal de França en 1741
  20. Jean-Baptiste de Durfòrt, duc de Duras (1684-1770), manescal de França en 1741
  21. Jean-Baptiste Desmarets, marqués de Maillebois (1682-1762), manescal de França en 1741
  22. Charles Louis Auguste Fouquet, duc de Belle-Isle, diguèt lo manescal de Belle-Isle (1684-1761, manescal de França en 1741
  23. Hermann Maurice, comte de Saxònia, diguèt lo manescal de Saxònia (1696-1750), manescal de França en 1743, manescal general dels camps e armadas del rei en 1747
  24. Jean-Baptiste Louis Andrault, marqués de Maulévrier (1677-1754), manescal de França en 1745
  25. Claude-Guillaume Testu, marqués de Balincourt (1680-1770), manescal de França en 1746
  26. Felip-Carles, marqués de la Fare (1687-1752), manescal de França en 1746
  27. Francés, duc de Harcourt (1689-1750), manescal de França en 1746
  28. Guy-Claude-Roland de Laval-Montmorency (1677-1751), manescal de França en 1747
  29. Gaspard de Clarmont-Tron, duc de Clarmont-Tron (1688-1781), manescal de França en 1747
  30. Louis Charles, marqués de la Mothe-Houdancourt (1687-1755), manescal de França en 1747
  31. Woldemar de Lowendal (1700-1755), manescal de França en 1747
  32. Louis-François-Armand de Vignerot du Plessis, duc de Richelieu (1696-1788), manescal de França en 1748
  33. Jean de Fay, marqués de la Torre-Maubourg (1684-1764), manescal de França en 1757
  34. Louis Antoine de Gontaut-Biron (1701-1788), manescal de França en 1757
  35. Daniel François de Gélas de Vesins d'Ambres, vescomte de Lautrèc (1686-1762), manescal de França en 1757
  36. Charles François Frédéric de Montmorency, duc de Piney-Luxemborg (1702-1764), manescal de França en 1757
  37. Louis Lo Tellier, duc d'Estrées (1695-1771), manescal de França en 1757
  38. Jean Charles Sant-Nectaire, marqués de Sant Victour (1685-1770), manescal de França en 1757
  39. Charles O'Brien de Thomond, comte de Thomond e de Clare (1699-1761), manescal de França en 1757
  40. Gaston-Pierre de Lévis, duc de Mirapeis (1699-1758), manescal de França en 1757
  41. Ladislas Ignace de Bercheny (1689-1778), manescal de França en 1758
  42. Hubert de Brienne, comte de Conflans (1690-1777), manescal de França en 1758
  43. Louis Georges, marqués de Contades (1704-1795), manescal de França en 1758
  44. Charles de Rohan, prince de Soubise (1715-1787), manescal de França en 1758
  45. Victor-Francés, duc de Broglie (1718-1804), manescal de França en 1759, manescal general dels camps e armadas del rei en 1789
  46. Gui-Miquèl de Durfòrt de Lorge, duc de Randan (1704-1773), manescal de França en 1768
  47. Louis de Conflans, marqués d'Armentières (1711-1774), manescal de França en 1768
  48. Jean Paul Timoléon de Cossé, duc de Brissac (1698-1780), manescal de França en 1768

Vint e un manescals creats per Loís XVI, de 1774 a 1792[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal de Segur.
  1. Anna Pierre, duc de Harcourt (1701-1783), manescal de França en 1775
  2. Loís, duc de Noalhas (1713-1793), manescal de França en 1775
  3. Felip, duc de Mouchy e fraire del precedent (1715-1794), manescal de França en 1775
  4. Antòni, comte de Nicolaÿ (1712-1777), manescal de França en 1775
  5. Carles, duc de Fitz-James (1712-1787), manescal de França en 1775
  6. Emmanuel-Felicitat de Durfòrt, duc de Duras (1715-1789), manescal de França en 1775
  7. Louis Nicolas Victor de Félix d'Ollières, comte del Muy (1711-1775), manescal de França en 1775
  8. Claude-Loís, comte de Sant German (1707-1778), manescal de França en 1775
  9. Guy-André-Pierre de Montmorency, duc de Laval (1723-1798), manescal de França en 1783
  10. Agustin, comte de Mailly (1708-1794), manescal de França en 1783
  11. Henri Bouchard d'Esparbès de Luçan, marqués d'Aubeterre (1714-1788), manescal de França en 1783
  12. Charles-Juste de Beauvau-Craon, prince de Beauvau (1720-1793), manescal de França en 1783
  13. Noël Jourda de Le Bauç, comte de Le Bauç (1705-1788), manescal de França en 1783
  14. Felip, marqués de Segur (1724-1801), manescal de França en 1783
  15. Jacques de Choiseul-Stainville, comte de Choiseul (1727-1789), manescal de França en 1783
  16. Charles Eugène Gabriel de la Crotz, marqués de Castrias (1727-1800), manescal de França en 1783
  17. Emmanuel de Croÿ-Solre (1718-1784), manescal de França en 1783
  18. Francés, duc de Lévis (1720-1787), manescal de França en 1783
  19. Nicolas de Luckner (1722-1794), manescal de França en 1791
  20. Jean-Batiste-Donatien de Vimeur de Rochambeau (1725-1807), manescal de França en 1791, revestit del títol de « ancian manescal de França » en 1804.

Lo Primièr Empèri (1804-1814) e los Cent-Jorns (1815)[modificar | modificar lo còdi]

Baston de manescal jol Primièr Empèri.

Napoleon Ier a auçat vint e sièis de sos generals a la dignitat de manescal de l'Empèri[9].

Vint e sièis manescals jos Napoleon Ier, de 1804 a 1815[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Ney.

Dètz e nòu d'entre eles an balhat lors noms als baloards dels Manescals, amassa formant un baloard circular a l'entorn de París, a l'interior de las fortificacions. Suls vint e sièis manescals de Napoleon, sèt son mòrts dins las guèrras napoleonianas[c].

  1. Louis-Alexandre Berthier, duc de Valangin, prince de Neuchâtel e prince de Wagram, (1753-1815), manescal d'Empèri en 1804.
  2. Joachim Murat, prince d'Empèri, grand duc de Clèves e de Berg, rei de Nàpols amb lo nom de Joachim-Napoléon en 1808 (1767-1815), manescal d'Empèri en 1804.
  3. Bon-Adrien Jeannot de Moncey, duc de Conégliano (1754-1842), manescal d'Empèri en 1804.
  4. Jean-Baptiste comte Jourdan (1762-1833), manescal d'Empèri en 1804.
  5. André Masséna, duc de Rivoli, prince d'Essling (1758-1817), manescal d'Empèri en 1804.
  6. Pierre Augereau, duc de Castiglione (1757-1816), manescal d'Empèri en 1804.
  7. Jean-Baptiste Bernadotte, prince de Pontecorvo, rei de Suècia amb lo nom de Carles XIV e rei de Norvègia en 1818 (1763-1844), manescal d'Empèri en 1804.
  8. Guillaume Bruna (1763-1815), manescal d'Empèri en 1804.
  9. Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmàcia (1769-1851), manescal d'Empèri en 1804, manescal general de França en 1847.
  10. Jean Lannes, duc de Montebello (1769-1809), manescal d'Empèri en 1804.
  11. Édouard Mortièr, duc de Trévise (1768-1835), manescal d'Empèri en 1804.
  12. Michel Ney, duc d'Elchingen, prince de la Moskowa (1769-1815), manescal d'Empèri en 1804.
  13. Louis Nicolas Davout, duc d'Auerstaedt, prince d'Eckmühl (1770-1823), manescal d'Empèri en 1804.
  14. Jean-Baptiste Becièras, duc d'Istria (1768-1813), manescal d'Empèri en 1804.
  15. François Christophe Kellermann, duc de Valmy (1735-1820), manescal d'Empèri en 1804.
  16. François Joseph Lefebvre, duc de Dantzig (1755-1820), manescal d'Empèri en 1804.
  17. Catherine-Dominique de Pérignon, marqués de Pérignon (1754-1818), manescal de França en 1804.
  18. Jean Mathieu Philibert comte Sérurier (1742-1819), manescal d'Empèri en 1804.
  19. Claude-Victor Perrin, dich « Victor », duc de Bellune (1764-1841), manescal d'Empèri en 1807.
  20. Étienne Macdonald, duc de Tarent (1765-1840), manescal d'Empèri en 1809.
  21. Nicolas Charles Oudinot, duc de Reggio (1767-1847), manescal de França en 1809.
  22. Auguste-Frédéric-Louis Viesse de Marmont, duc de Raguse (1774-1852), manescal d'Empèri en 1809.
  23. Louis-Gabriel Suchet, duc d'Albufera (1770-1826), manescal d'Empèri en 1811.
  24. Laurent de Gouvion-Sant-Cyr, marqués de Gouvion-Sant-Cyr (1764-1830), manescal d'Empèri en 1812.
  25. Joseph-Antoine Poniatowski, prince polonés (1763-1813), manescal d'Empèri en 1813.
  26. Emmanuel de Grouchy, marqués de Grouchy (1766-1847), manescal d'Empèri en 1815.

La Restauracion (1814-1830)[modificar | modificar lo còdi]

Uèch manescals creats per Loís XVIII, entre 1814 e 1823[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Law de Lauriston.

Tres manescals creats per Carles X, entre 1827 e 1830[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Ostal.

La monarquia de Juillet (1830-1848)[modificar | modificar lo còdi]

Dètz manescals jos Loís-Felip Ier, de 1830 a 1848[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Valée.

La Segonda Republica (1848-1852)[modificar | modificar lo còdi]

Sèt manescals jos Louis-Napoleon Bonaparte, president de la Republica de 1848 a 1852[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Exelmans.

Lo Segond Empèri (1852-1870)[modificar | modificar lo còdi]

Dotze manescals jos Napoleon III emperador, de 1852 a 1870[modificar | modificar lo còdi]

Lo manescal Certan de Canrobert.

La Tresena Republica (1870-1940)[modificar | modificar lo còdi]

Tres manescals jos Raymond Poincaré, de 1913 a 1920[modificar | modificar lo còdi]

Cinc manescals jos Alexandre Millerand, de 1920 a 1924[modificar | modificar lo còdi]

La Quatrena Republica (1946-1958)[modificar | modificar lo còdi]

Tres manescals jos Vincent Auriol, de 1947 a 1954[modificar | modificar lo còdi]

La Cinquena Republica (dempuèi 1958)[modificar | modificar lo còdi]

D'esquèrra a drecha al primièr plan, los generals Bradley, Eisenhower, Kœnig, e l'Air chief marshal Tedder, a París en 1944.

Un manescal jos François Mitterrand, de 1981 a 1995[modificar | modificar lo còdi]

Refús del títol[modificar | modificar lo còdi]

La dignitat es estada refusada per[17] :

Avent portats lo títol sens èsser nommats[modificar | modificar lo còdi]

sègle XVII [modificar | modificar lo còdi]

  • Charles d'Aubigné fraire de Dòna de Maintenon avent sauput lo maridatge de sa sòrre amb lo rei e coma conhat, se proclamèt el quitament manescal disent a que lo voliá ausir qu'aviá agut son baston de manescal d'argent comptant[18],[19].

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • François-Joseph-Guillaume Pinard, Cronologia istorica militara, Eriçant, París, 1760-1778 (8 panatòri.) (las notícias de manescals de França se tròban als volums 2 e 3, mas lo 1er volum compòrta las notícias dels manescals de França venguts conestables).
  • Comte Louis de Harcourt, Conestable e Manescals de França, Emile Paul Fraires, París, 1903 (2 panatòri.).
  • Gabriel Lo Barrois d'Orgeval, Lo Maréchalat de França, Occitania, París, 1932 (2 panatòri.) (prefaci de Gabriel Hanotaux).
  • Geneviève Maze-Sencier, Diccionari dels manescals de França de l'Edat Mejana a nòstres jorns, Perrin, París, 2000.
  • Fadi El Hage, Istòria dels manescals de França a l'epòca modèrna, Nouveau Pèla/DMPA, París, 2012.
  • Simon Surreaux, Los Manescals de França dels Lums, Istòria e Diccionari d'una flor militara dins la societat d'Ancian Regim, SPM, París, 2013.
  • Simon Surreaux, Servir lo rei, vida e mòrt dels manescals de França al XVIIIe sègle, Vendémiaire, 2017, 224 p.
  • Fadi El Hage, « Coma la Revolucion aboliguèt la dignitat de manescal de França », Annals istorics de la Revolucion francesa, no 354,‎ , p. 51–75 (ISSN 0003-4436, DOI 10.4000/ahrf.10877, legir en linha).

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

  1. Creat manescal a títol postum pel decret del .
  2. Es pas o celèbra d'Artanhan, mas son primièr cosin.
  3. Los sèt manescals mòrts dins las guèrras napoleonianas son :
    1. Lanas mortalament nafrat a Essling en 1809 ;
    2. Becièras emportat per un bolet a Lützen en 1813 ;
    3. Poniatowski negat dins l'Elster près de Leipzig en 1813 ;
    4. Berthier defenestrat a Bamberg en 1815 ;
    5. Bruna assassinat en 1815 a Avinhon ;
    6. Murat fusilhat près de Nàpols en 1815 ;
    7. Ney fusilhat a París en 1815.
  4. En seguida de son procès après la Segonda Guèrra Mondiala, Philippe Pétain es frapat d'indignitat nacionala.

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. a e b « los bastons de manescals de la Segonda Guèrra Mondiala », sul sit del musèu de l'Armada.
  2. Jean-Baptiste Joseph Champagnac, « Causas celèbras ancianas e novèlas », sus Google Books, Ménard,
  3. Nicolas Viton de Sant-Allais, Diccionari enciclopedic de la noblesa de França, París, 1816.
  4. Louis Moréri e Jean Leclerc, Lo Grand Diccionari istoric sus la mescla curiosa de l'istòria sacrada e profana, panatòri. 3, Halma, , 6e éd. (legir en linha).
  5. Lo Grand diccionari istoric per Louis Moréri, Goujet, pagina 165.
  6. Senhors de Tria, pagina 4.
  7. « Galariás istoricas del Palais de Versalhas », sus Google Books, Estampariá reiala,
  8. Revista de Bearn, Navarra e Lanas (Tòm 4), per Jean de Jaurgain, 1886, p. 50.
  9. « los manescals de Napoleon - Biografia », sus napopedia.fr, Napopédia (consultat lo ).
  10. « Ostal dels chouans. En çò del « Rei de Bignan » », sul Telegramme,
  11. Diccionari dels manescals de França, edicions Perrin.
  12. Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup e Bruno Thevenon, Diccionari istoric de Lyon, Lion, Stéphane Bachès, , 1504 p. (ISBN 978-2-915266-65-8), p. 244.
  13. Lei no 52-52 del 15 de genièr de 1952 e decret no 52-56 del 15 de genièr de 1952, JORF no 13 del 16 de genièr de 1952, p. 658 e 666.
  14. Decret del 7 de mai de 1952, JORF no 111 de l'8 de mai de 1952, p. 4713.
  15. Lei no 52-811 de l'11 de julhet de 1952, JORF no 167 del 12 de julhet de 1952, p. 7003, e decret del 23 d'agost de 1952, JORF no 203 del 24 d'agost de 1952, p. 8430.
  16. Decret del 6 de junh de 1984, JORF no 134 de l'8 de junh de 1984, p. 1775.
  17. Quid dels presidents de la Republica, 1987.
  18. L'alèa del Rei, Françoise Chandernagor, edicions Julliard, 1981, pagina 346
  19. Voltaire Lo Sègle de Loís XIV, Òbras complètas de Voltaire, Garnier, 1878, tòm 14, Istòria (4) (p. 463-479)

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligam extèrn[modificar | modificar lo còdi]