Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Aquel article es un escapol pertocant lo drech.

Podètz partejar vòstras coneissenças en lo melhorant (coma ?) segon las recomandacions dels projèctes correspondents.

La Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas es un tractat adoptat en octobre de 2005 a París pendent la 33e session de la Conferéncia generala de l'Organizacion de las Nacions Unidas per l'educacion, la sciéncia e la cultura (UNESCO) en reafirmant e se referissent a Declaracion universala dels dreches de l'òme e a la Declaracion universala de l'UNESCO sus la diversitat culturala[1]. La convencion entre en vigor en març de 2007.

Lo debat politic opausant lo comèrci e la cultura constituís la genèsi de sa creacion.  L'idèa de protegir la diversitat culturala constituís una responsa a las crenhenças d'una omogeneïzacion de la cultura generada pels procediments de mondializacion. Dins las annadas 2000, los membres de l'UNESCO elabòran dos instruments qu'a per mira de protegir aquela diversitat : la Convencion per la salvagarda del patrimòni cultural immaterial de 2003 e la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas de 2005.

Lo contèxt e las negociacions menant a l'adopcion de la Convencion de 2005[modificar | modificar lo còdi]

Contèxt menant a la negociacion d'un instrument juridic obligant en matèria de diversitat culturala[modificar | modificar lo còdi]

L'impacte de la liberalizacion dels escambis sus las politicas culturalas dels Estats[modificar | modificar lo còdi]

Lo concèpte de diversitat de las expressions culturalas es la resulta d'un cambiament de paradigma dins la faiçon de considerar l'estatut particular de la cultura dins las relacions internacionalas, en en particular dins l'encastre d'acòrdi qu'a per mira de liberalizar los escambis comercials. Succedís als concèptes d'excepcion culturala o d'exempcion culturala apareguts pendent las annadas 80. La presa de consciéncia de la part de d'unes Estats dels impactes de la liberalizacion dels escambis economics sus lors politicas culturalas es l'element iniciador de l'emergéncia del concèpte de diversitat culturala[2] e del besonh de protegir la diversitat de las expressions culturalas, sustot a causa de la fòrça del mercat dels films hollywoodiens[3].

La Convencion de 2005 nait de la volontat de « conciliar los objectius aparentament inconciliables de las politicas culturalas o de la proteccion de la diversitat culturala d'una part, e las politicas comercialas o la liberalizacion del comèrci internacional de l'autre »[3]. Impòrta de brossar un retrach de las circonstàncias avent menat al desvolopament del concèpte de la diversitat culturala per comprene l'afogament per l'adopcion d'una Declaracion universala sus la diversitat culturala en 2001, puèi d'una Convencion qu'a per mira de protegir e promòure la diversitat de las expressions culturalas en 2005.

La liberalizacion dels escambis economics, tanben apelada « mondializacion », « globalizacion » o liure-escambi, consistís essencialament a abaissar progressivament las barrièras tarifàrias e non tarifàrias al comèrci en vista de facilitar la circulacion dels bens, dels servicis e dels capitals entre los Estats. Dins mantun acòrdi, los Estats dispausan d'un autre costat d'un marge de manòbra, sovent variabla, per exclure d'unes sectors economics de lors engatjaments o encara per metre en plaça d'excepcions qu'a per mira de protegir de politicas nacionalas que serián autrament incompatiblas amb lors engatjaments comercials (per exemple de las politicas environamentalas, socialas, culturalas, etc.).

Al nivèl multilateral, la liberalizacion dels escambis es primièr estimulada per l'adopcion, en 1947 de l'Acòrdi general sus las tarifas doanièrs e lo comèrci (GATT de 1947). Una reforma del sistèma comercial multilateral menada dins l'encastre de las negociacions del Cicle d'Uruguai (1986-1994) permet d'integrar lo GATT de 1947 dins un ensemble fòrça mai vast d'acòrdis comercials multilaterals. Aqueles acòrdis, annexats a la Declaracion de Marraquèsh de 1994, dintran en vigor lo 1er genièr de 1995[4]. Menan simultanèament a la creacion e la dintrada en foncion de l'Organizacion mondiala del comèrci (OMC).

Lo GATT de 1947 reconeis ja l'especificitat culturala del sector del cinèma en permetent als Estats de mantenir d'unes tips de contingents a l'ecran per assegurar la difusion de films nacionals[5]. Al moment de reformar lo sistèma comercial dins las annadas 80 e 90, Canadà e França demandan qu'un tractament particular siá reservat als servicis audiovisuals dins l'encastre del novèl Acòrdi general sul comèrci dels servicis (AGCS)[6] alara en negociacion. Los Estats Units s'i opausan fèrmament, çò que conduirà al « malescaduda de l'excepcion culturala », una expression que tradutz l'impossibilitat d'exclure lo sector de la cultura del sistèma comercial multilateral reformat[6]. A aquò s'ajusta la malescaduda de las negociacions d'un Acòrdi multilateral suls investiments[7] dont lo projècte de tèxt assolidat suggerissiá l'inclusion d'una clausa d'excepcion culturala generala, atal coma la malescaduda del lançament d'un cicle novèl de negociacions comercialas que se deviá far a l'escasença de la tresena Conferéncia ministeriala de l'OMC organizada a Seattle en decembre de 1999.

La vulnerabilitat de las politicas culturalas dels Estats apareis tanben a l'escasença de d'unes litigis comercials, e en particular dins l'afar Canadà – D'unas mesuras pertocant los periodics[8]. Dins aquel afar, lo Grop especial regèta l'un dels arguments de Canadà consistissent a dire que, perque lo contengut dels periodics canadians e dels periodics americans diferisson, los produches son pas similars e, en consequéncia, pòdon èsser tractats diferentament per Canadà[9]. Al tèrme d'aquel afar, d'unas mesuras qu'a per mira de protegir l'industria canadiana dels periodics son consideradas coma essent incompatiblas amb los articles III e XI del GATT de 1994[10].

En seguida d'aqueles eveniments, una question demòra irrésolue : los produches avent una valor culturala devon èsser tractats coma quala que siá autra merça[11] ? D'unes Estats respondon per l'afirmativa. Estiman que fa besonh de se dotar d'un instrument juridic autonòm respècte al sistèma comercial multilateral de l'OMC[12] en vista de far reconéisser la dobla natura, economica e culturala, dels bens e dels servicis culturals.

D'un autre costat, la reconeissença d'aquela dobla natura apareis dins d'unes acòrdis comercials bilaterals o regionals a la popa de los quals de clausas d'excepcion o d'exempcion culturala son incorporadas. Lo primièr acòrdi a contenir una clausa d'exempcion culturala es l'Acòrdi de liure-escambi Canadà-Estats Units de 1988. En conclusent aquel acòrdi, lo Canadà fach figura de pionièr pertocant la defensa de sas politicas culturalas dins un contèxt d'integracion de las economias. Aquela clausa es reconducha dins l'Acòrdi de liure-escambi Nòrd-american (ALENA)[13], dintrat en vigor lo 1er genièr de 1994, e l'Acòrdi Canadà Estats Units Mexic (AECUM)[14] signat lo 30 de novembre de 2018 dont la dintrada en vigor es prevista lo 1er julhet de 2020. Dins aqueles tres acòrdis, l'exempcion culturala es assortida d'una clausa de represalhas permetent a una autra Partida de prene de mesuras de retorsion a la contra de Canadà en cas de recors a una politica culturala autrament incompatibla amb los engatjaments resultant de l'acòrdi mirat.

L'aplicacion de las règlas comercialas als produches culturals lèva un problèma particular. En prenent d'engatjaments dins acòrdis economics, los Estats accèptan d'eliminar tota forma de discriminacion entre los produches culturals nacionals e los produches culturals importats. Çò fasent, laissan progressivament lor sobeiranetat culturala, valent a dire lor capacitat a elaborar de politicas culturalas e d'autrejar de mesuras de sosten a lors pròprias industrias culturalas, las qualas miralhan lor identitat. En aquel sens, los fondaments quitament del liure comèrci permeton dificilament de reconéisser la natura especifica dels produches culturals, los quals son portaires d'identitat, de valor e de sens[15], d'ont la necessitat d'incorporar de clausas d'excepcion culturala e d'exempcion culturala (las clausas culturalas) dins los acòrdis economics.

Malgrat qu'aquelas clausas se multipliquen[16], l'inquietud demòre dins los miègs culturals de cap a la liberalizacion progressiva del sector cultural e a la qualificacion repetida dels produches culturals coma de simple « merça »[17]. En efièch, las clausas culturalas recebon un acuèlh mitigat pendent las negociacions comercialas. D'unes Estats estiman que son « proteccionistas » e, en consequéncia, a l'antipòd de l'ideologia del liure-escambi que favoriza l'obertura dels mercats. Los Estats Units refusan generalament l'incorporacion de talas clausas dins los acòrdis de liure-escambi que negòcian.

Lo concèpte de diversitat culturala permet de portar una perspectiva mai positiva e d'arrestar favorablament lo liure-escambi. Permet de tibar cap a un equilibri entre los avantatges economics d'una obertura de las economias e la presa en compte de l'especificitat dels produches culturals[18].

La causida de l'UNESCO coma encencha apropriada per negociar un acòrdi novèl sus la diversitat de las expressions culturalas[modificar | modificar lo còdi]

De cap al constat que los engatjaments preses dins l'OMC permeton pas de reconéisser la dobla natura dels bens e servicis culturals[19], d'Estats decidisson a la fin de las annadas 90 de desplaçar lo debat cap a l'UNESCO. D'una part, l'Acte constitutiu de l'UNESCO, e particularament sos articles 1 e 2, ne fan l'encencha internacionala apropriada per menar aquel debat[20].  D'autra part, los Estats Units son pas membre d'aquela Organizacion a aquela epòca (reïntègran l'UNESCO en 2003 al moment que la negociacion de la Convencion es lançada), çò que crèa un contèxt favorable a l'elaboracion d'un instrument multilateral mirant la proteccion de la diversitat culturala[21].

En 1998, lo Plan d'accion sus las politicas culturalas pel desvolopament elaborat pendent la Conferéncia d'Estocòlme[22] enóncia una recomandacion al benefici de l'especificitat dels bens e servicis culturals[23]. Aquel plan d'accion prepara lo terren pels desvolopaments que subrevenon a comptar de la debuta de las annadas 2000 en matèria de diversitat culturala.

Adopcion de la Declaracion universala de l'UNESCO sus la diversitat culturala de 2001[modificar | modificar lo còdi]

La Declaracion universala de l'UNESCO sus la diversitat culturala[24] es adoptada a l'unanimitat (188 Estats membres) lo 2 de novembre de 2001, siá als endemans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001[25]. Dins aquel contèxt, los Estats afirman « que lo respècte de la diversitat de las culturas, la tolerància, lo dialòg e la cooperacion, dins un climat de fisança e de compreneson mutualas, son un dels gatges melhors de la patz e de la securitat internacionalas». Representa una escasença de « regetar categoricament la tèsi de conflictes ineluctables de culturas e de civilizacions »[26].

A l'article 8 de la Declaracion, los membres de l'UNESCO i afirman que las « bens e servicis culturals […], perque son portaires d'identitat, de valors e de senses, degan pas èsser considerats coma de merças o dels bens de consomacion coma los autres ». A l'article 9, lo ròtle de las politicas culturalas es definit coma un esplech permetent de « crear de condicions propícias a la produccion e a la difusion de bens e servicis culturals diversificats ». L'importància de la cooperacion internacionala es afirmada a l'article 10.

L'adopcion d'aquela Declaracion, instrument juridic non obligant, es una primièra etapa cap a l'elaboracion de la Convencion de 2005. L'oportunitat de negociar un instrument juridic internacional constrenhent es enonciada a l'Annèxa II de la Declaracion, al primièr paragraf del Plan d'accion per la començada de la Declaracion de l'UNESCO sus la diversitat culturala. Mantun article de la Declaracion es représ dins la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas negociada de 2003 a 2005.

Lo ròtle de l'Organizacion mondiala de la Francofonia (OIF) dins l'adopcion de la Convencion de 2005[modificar | modificar lo còdi]

En adoptant la Declaracion de Cotonou[27] e son plan d'accion, l'OIF s'engatjava a sostenir los projèctes d'instruments internacionals sus la diversitat culturala, en rampelant l'importància d'aquel concèpte per la patz e la perennitat de las expressions culturalas dins un contèxt de mondializacion.

Lo ròtle de la societat civila dins l'adopcion de la Convencion de 2005[modificar | modificar lo còdi]

La societat civila participa als debats menant a l'elaboracion de la Convencion de 2005[28]. 

La Ret internacionala sus la politica culturala (RIPC)[modificar | modificar lo còdi]

De l'iniciativa canadiana, en 1998, nait lo RIPC en seguida d'una conferéncia internacionala consacrada a las politicas culturalas. Vint-un país e dels representants de la societat civila s'ausisson sus l'interès d'un instrument internacional sus la diversitat culturala. Lo professor Ivan Bernier depausa, en novembre de 2001, un esbòç d'instrument mentre qu'agís a títol de consultant[29].

La Coalicion per la diversitat de las expressions culturalas (CDEC)[modificar | modificar lo còdi]

Fondada a Quebèc en 1998, la Coalicion per la diversitat de las expressions culturalas (ancianament Coalicion per la diversitat culturala) a agut una importància granda dins la naissença del movement avent menat a l'adopcion de la Convencion de 2005[30].  Es estada l'instigatritz de quatre Rencontres internacionals de las organizacions professionalas de la cultura, de 2001 a 2005.  D'un autre costat, « [i]l existís uèi un trentenat de coalicions per la diversitat culturala (Alemanha, Argentina, Austràlia, Belgica, Benin, Brasil, Burkina Faso, Cameron, Canadà, Chile, Colombia, Còngo, Corèa del Sud, Eqüator, Espanha, França, Guinèa, Ongria, Irlanda, Itàlia, Mali, Marròc, Mexic, Nòva Zelanda, Peró, Senegal, Eslovaquia, Soïssa, Tògo, Uruguai) qu'an temptat de convéncer lors governaments de prene pas cap d'engatjament de liberalizacion dins lo sector de la cultura e an apiejat tre sas debutas lo projècte d'una convencion internacionala sus la diversitat culturala. »[31]

La Ret internacionala per la diversitat culturala (RIDC)[modificar | modificar lo còdi]

La Ret internacionala per la diversitat culturala a redigit un escapol de Convencion metent l'enfasi suls bens e servicis culturals[32].

Las negociacions del tèxt de la Convencion de 2005[modificar | modificar lo còdi]

L'Avantprojècte de Convencion[modificar | modificar lo còdi]

A la davalada 2003, la Conferéncia generala, convidada pel Conselh executiu[33], autreja al Director general lo mandat de lançar las òbras per l'elaboracion de la Convencion[34]. L'Avantprojècte de Convencion[35] es lo fruch de tres reünions a las qualas quinze expèrts independents participan. Aquelas reünions se debanan del 17 al 20 de decembre de 2003, del 30 de març al 3 d'abril de 2004 e a la fin mai de 2004[36]. L'Avantprojècte es distribuït als Estats membres en julhet de 2004. Constituís la basa de las negociacions intergovernamentalas que se debanan a comptar de l'auton 2004 en vista de l'elaboracion del projècte de Convencion que deu èsser presentat a la Conferéncia generala de 2005[37].  

La primièra reünion intergovernamentala que se ten del 20 al 24 de setembre de 2004 permet de metre en plaça l'estructura de negociacion e d'exprimir las concepcions respectivas pertocant lo tip de convencion a venir.  De divergéncias de vistas persistisson a prepaus de l'objècte de la Convencion, sa relacion amb d'autres acòrdis internacionals e lo nivèl de constrencha dels engatjaments[38].

Pendent la segonda reünion intergovernamentala, l'Amassada plenièra se penja sus la quasi-totalitat de las disposicions de l'Avantprojècte. Los tèrmes « expressions culturalas », « proteccion » e « protegir », aital coma « bens e servicis culturals », son debatuts, atal coma lo mecanisme de reglament dels desacòrds[39].

Pendent la tresena reünion intergovernamentala, un grop de trabalh es cargat de trobar un compromés entre las posicions exprimidas fins alara sus la relacion de la Convencion amb los autres tractats.  Un vòte agitat sul tèxt de l'article 20 mena los Estats Units a demandar l'enregistrament de lor oposicion formala pertocant lo tèxt adoptat. Entre la fin de las negociacions e la 33e Conferéncia generala de l'UNESCO, los Estats Units menan una campanha qu'a per mira de tornar obrir las negociacions[40]. Canadà respond en prepausant que l'avantprojècte siá considerat coma un projècte de convencion e faga l'objècte d'un vòte d'adopcion pendent la 33e session de la Conferéncia generala, çò que foguèt lo cas[41].

Lo tèxt de la Convencion de 2005[modificar | modificar lo còdi]

Lo preambul[modificar | modificar lo còdi]

Confòrmament a l'article 31 de la Convencion de Viena sul drech dels tractats[42], lo preambul fa partida del tèxt d'una convencion e pòt servir a son interpretacion.  Son ròtle es de far somàriament estat de la rason d'èsser d'un acòrdi e de situar lo contèxt juridic dins lo qual s'inscriu[43].

Lo Preambul de la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas 2005 s'obrís sus una afirmacion a l'efièch « que la diversitat culturala es una caracteristica inerenta a l'umanitat  » e qu'ela « constituís un patrimòni comun de l'umanitat » (paragrafs 1 e 2). La diversitat culturala es tanben percebuda coma « un ressòrt fondamental del desvolopament duradís de las comunautats, dels pòbles e de las nacions » (paragraf 3). Lo respècte de totas las culturas es promogut, e mai las de las personas apertenent a las minoritats e las dels pòbles autoctòns (paragraf 15).

Un dels messatges claus veïculats pel preambul de la Convencion es que la diversitat de las expressions culturalas es somesa a una pression provenenta de son tractament dins las negociacions comercialas[44], anonciant atal la legitimitat de las mesuras a prene mirant sa preservacion, sa salvagarda e sa mesa en valor. Atal, la Conferéncia generala de l'UNESCO « constat[e] que los procediments de mondializacion, facilitats per l'evolucion rapida de las tecnologias de l'informacion e de la comunicacion, se crèan las condicions ineditas d'una interaccion afortida entre las culturas, representan tanben un desfís per la diversitat culturala, sustot al retard dels risques de desequilibris entre païses rics e païses paures » (paragraf 19). Al regard d'aquò, lo Preambul suggerís sustot que la cultura siá inclusa « coma element estrategic dins las politicas nacionalas e internacionalas de desvolopament, aital coma dins la cooperacion internacionala pel desvolopament » (paragraf 6).

Una referéncia a la dobla natura dels bens e servicis cultuals figura egalament dins lo Preambul (paragraf 18). La Conferéncia generala se ditz en efièch « [c]onvaincue que las activitats, bens e servicis culturals an una dobla natura, economica e culturala, perque son portaires d'identitats, de valors e de senses e que devon pas donc pas èsser tractats coma avent exclusivament una valor comerciala ».

Lo preambul conten enfin de multiplas referéncias a d'aspèctes que son a la periferia del camp d'aplicacion de la Convencion, tot en essent intimament ligats a la diversitat de las expressions culturalas, sustot los dreches de proprietat intellectuala, a la proteccion dels dreches e libertats fondamentals, la diversitat lingüistica e los sabers e expressions tradicionals[45].

Los objectius, article 1[modificar | modificar lo còdi]

L'article primièr de la Convencion enóncia nòu objectius. Otra l'objectiu general qu'a per mira de « protegir e promòure la diversitat de las expressions culturalas » (paragraf (a)), las Partidas perseguisson entre autras los objectius seguents […] (g) de reconéisser la natura especifica de las activitats, bens e servicis culturals coma portaires d'identitat , de valors e de senses; (h) de reafirmar lo drech sobeiran dels Estats de conservar, d'adoptar e de començar las politicas e mesuras que jutjan apropriadas per la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas sus lor territòri […]» e ; « d'afortir la cooperacion e la solidaritat internacionalas dins un esperit d'associacion afin, sustot, d'acréisser las capacitats dels païses en desvolopament de protegir e promòure la diversitat de las expressions culturalas[46].

Los principis directors, article 2[modificar | modificar lo còdi]

La Convencion compta uèch principis directors. Servisson de guidan d'interpretacion dels engatjaments contractats per las Partidas.  Aqueles principis son :

  • Principe del respècte dels dreches de l'òme e de las libertats fondamentalas (paragraf 1)
  • Principe de sobeiranetat (paragraf 2)
  • Principe de l'egala dignitat e del respècte de totas las culturas (paragraf 3)
  • Principe de solidaritat e de cooperacion internacionalas (paragraf 4)
  • Principe de la complementaritat dels aspèctes economics e culturals del desvolopament (paragraf 5)
  • Principe de desvolopament duradís (paragraf 6)
  • Principe d'accès equitable (paragraf 7)
  • Principe d'obertura e d'equilibri (paragraf 8)

Camp d'aplicacion, article 3[modificar | modificar lo còdi]

L'article 3 de la Convencion, prevei lo camp d'aplicacion : « La presenta Convencion s'aplica a las politicas e a las mesuras adoptadas per las Partidas relativas a la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas. »

Lo camp d'aplicacion s'es progressivament precisat. Lo professor Ivan Bernier explica :

« Mai tard, al fil de las negociacions, los mots contenguts culturals e expressions artisticas son estats remplaçats per expressions culturalas per de rasons de simplicitat e de claror, los contenguts culturals devent èsser exprimits jos una forma o una autra, e las expressions artisticas essent egalament culturalas. »[47]

Definicions, article 4[modificar | modificar lo còdi]

Las definicions permeton de precisar lo sens d'un tèrme dins lo contèxt precís de l'instrument juridic[48]. La Convencion de 2005 conten una definicion dels tèrmes seguents : « Diversitat culturala », « Contengut cultural », « Expressions culturalas », « Activitats, bens e servicis culturals », « Industrias culturalas », « Politicas e mesuras culturalas », « Proteccion » e « Interculturalitat ».

Las definicions de « expressions culturalas », de « contengut cultural », e de « activitats, bens e servicis culturals » devon èsser legidas conjonchament per tal de plan comprene lo camp d'aplicacion de la Convencion[49].  Primièr, las expressions culturalas « son las expressions que resultan de la creativitat dels individús, dels grops e de las societats, e qu'an un contengut cultural. »  Aquel contengut cultural « renvia al sens simbolic, a la dimension artistica e a las valors culturalas qu'an per origina o exprimisson d'identitats culturalas ».  Atal, las activitats, bens e servicis culturals mirats per la Convencion son los que « renvia a las activitats, bens e servicis que, del moment que son considerats del ponch de vista de lor qualitat, de lor usatge o de lor finalitat especificas, incarnan o transmeton d'expressions culturalas, independentament de la valor comerciala que pòdon aver. Las activitats culturalas pòdon èsser una fin en elas meteissas, o plan contribuïr a la produccion de bens e servicis culturals. »  L'avantprojècte de la Convencion conteniá una quita lista non exaustiva de çò que poiriá constituïr un ben o un servici cultural, mas las Partidas an fin finala retirat aquela lista.

Autrament dich, una activitat, un ben, un servici o un produch cultural deu resultar de la creativitat (art. 4.3), possedir un sens simbolic, una dimension artistica e de las valors culturalas qu'an per origina o exprimisson las identitats culturalas (art. 4.2), e çò sens esgard a lor valor comerciala (art. 4.4).   D'un autre costat, talas coma formuladas, las definicions permeton als Estats d'elaborar de politicas culturalas mirant de produches culturals numerics[50].

La Convencion crèa mantuna nocion novèla e emplega d'expressions similaras a d'unas ja conegudas, obligant atal las partidas beneficiàrias a un « esfòrç semantic »[51].

Primièr, la nocion de « diversitat culturala » es aisidament confonduda amb los tèrmes analògs « interculturalitat », « interculturalisme », « multiculturalisme » o « pluralisme cultural »[52].  Al sens de la Convencion de 2005, la « Diversitat culturala renvia a la multiplicitat de las formas per las qualas las culturas dels grops e de las societats tròban lor expression. Aquelas expressions se transmeton dins los grops e de las societats e entre eles.  La diversitat culturala se manifèsta non solament dins las formas variadas per las qualas lo patrimòni cultural de l'umanitat es exprimit, enriquit e transmés gràcias a la varietat de las expressions culturalas, mas tanben per divèrses mòdes de creacion artistica, de produccion, de difusion, de distribucion e de gaudença de las expressions culturalas, quals que sián los mejans e las tecnologias utilizats. »[53]

Aquela definicion crèa lo ligam amb la Declaracion universala sus la diversitat culturala, mas egalament amb la nocion « d'expression culturala »[54].  Ela remandament egalament al « patrimòni cultural de l'umanitat », qu'inspira a l'encòp lo « patrimòni comun de l'umanitat » e la Convencion sul patrimòni cultural immaterial.  Aquel entrelaçament de nocions juridicas encoratja una compreneson globala de caduna d'elas per tal d'encerclar çò qu'es la « diversitat culturala ».

Dreches e obligacions de las partidas[modificar | modificar lo còdi]

Drech de començar las politicas culturalas, article 5[modificar | modificar lo còdi]

La Convencion reafirma lo drech sobeiran dels Estats de legiferir dins lo sector cultural e favoriza la creacion de condicions permetent a las expressions culturalas de s'espandir e d'interagir liurament d'una faiçon mutualament benefica[55].

Los dreches e obligacions al nivèl nacional, articles 6 a 11[modificar | modificar lo còdi]

L'article 6 presenta una lista illustrativa de mesuras a las qualas los Estats pòdon recórrer per exercir lor drech sobeiran d'adoptar las politicas culturalas de lor causida. Aquela lista autoriza sustot lo recors a las quòtas[56] o a las subvencions.

L'obligacion de promòure las expressions culturalas, es enonciat a l'article 7.  Las partidas a la Convencion an l'obligacion de prene de mesuras qu'a per mira de promòure las expressions culturalas se trobant sus lor territòri.  Per tal de detalhar aquela obligacion, la Conferéncia de las partidas a adoptat pendent sa 2e session las Directivas operacionalas – Mesuras destinadas a promòure las expressions culturalas[57].  Las Directivas mencionan que las mesuras pòdon portar sus totas las etapas de la chaine de produccion (creacion, produccion, distribucion/difusion, accès) e enumère una seria d'espleches pels quals se pòdon materializar.

Los paragrafs 1 e 2 de l'article 8 enóncian los poders d'un Estat de diagnosticar una situacion ont una expression culturala necessita una « salvagarda urgenta »[58] e de prene « totas las mesuras apropriadas ». L'article 8 a pas per efièch de restrénher lo drech d'intervencion general dels Estats previst als articles 5 e 6[59].

Pasmens, lo tresen paragraf de l'article 8, a caractèr obligationnel puslèu que permissiu, impausa a las partidas que recorron a de tala mesura de n'avisar lo Comitat intergovernamental.  Aqueste pòt alara far las recomandacions apropriadas[60].  Lo ròtle del Comitat dins aquel contèxt es enquadrat per de Directivas operacionalas[61], que li conferisson un poder d'examèn e de recomandacion. Un poder de denóncia li es egalament conferit, jol pretèxt de mesuras de cooperacion, en çò que pòt difusar aquela informacion a las autras partidas[62]. L'article 8 pòt èsser legit en conjoncion amb los articles 12 e 17 de la Convencion.

La cooperacion culturala e la solidaritat internacionala, articles 12, 14 a 19[modificar | modificar lo còdi]

L'article 12 enóncia los cinc objectius dels Estats en matèria de cooperacion internacionala.

L'article 14 fornís a las partidas una lista non exaustiva de mesuras de cooperacion culturala internacionala Nòrd-Sud, Nòrd-Nòrd, Sud-Sud. Las mesuras de cooperacion pòrtan sul refortiment de las industrias culturalas, lo refortiment de las capacitats, lo transferiment de tecnologia e de saber-far, aital coma lo sosten financièr[63]. Son detalhadas per las Directivas operacionalas[64].

L'article 15 constituís la disposicion la mai explicita en matèria d'associacions entre las autoritats publicas e la societat civila[65].  L'objectiu de las associacions es sustot de respondre als besonhs concrèts dels païses en desvolopament.

L'article 16 conten l'un dels engatjaments mai constrenhents de la Convencion de 2005. Estipula que « [l]ès païses desvolopats faciliten los escambis culturals amb los païses en desvolopament en acordant, pel mejan de quadres institucionals e juridics apropriats, un tractament preferencial a lors artistas e autres professionals e practicians de la cultura, aital coma a lors bens e servicis culturals ».

L'obligacion de « facilitar los escambis culturals » pausa suls païses desvolopats e deu profechar als païses en desvolopament.  Las Directivas venon precisar los contorns aplicables a las mesuras relativas al tractament preferencial[66]. Notam que s'agís del primièr còp qu'un acòrdi constrenhent dins lo domeni cultural parle de « tractament preferencial » de faiçon explicita.

Lo mejan d'i arribar es la mesa en plaça de « quadres institucionals e juridics » per tal de facilitar lo movement de las personas (« artistas e autres professionals e practicians de la cultura ») e dels produches culturals (« bens e servicis culturals »)[67]. Las mesuras de tractament preferencial pòdon èsser de natura culturala (per exemple, l'acuèlh d'artistas de païses en desvolopament dins de residéncias d'artistas de païses desvolopats), de natura comerciala (per exemple, l'aleujament de las demandas de visa pels artistas de païses en desvolopament), o encara mixte, valent a dire a l'encòp culturala e comerciala (per exemple, la conclusion d'un acòrdi de coproduccion cinematografica prevesent de mesuras que facilitan l'accès al mercat del país desvolopat per l'òbra coproducha).

Tres acòrdis assortits de protocòl de cooperacion culturala concluses per l'Union Europèa constituïsson l'illustracion de melhoras practicas en matèria de començada de l'article 16 de la Convencion de 2005. Contenon de quadres elaborats de cooperacion culturala amb d'unes païses en desvolopaments, tot en essent annexats a un acòrdi comercial[16].  D'autras partidas an optat per l'adopcion de clausas de tractament preferencials integradas dirèctament al quadre de l'acòrdi comercial[68].

Las partidas an egalament l'obligacion de cooperar dins las situacions de menaça grava contra las expressions culturalas, en vertut de l'article 17.

Lo Fons internacional per la diversitat culturala[69] (FIDC) es nascut gràcias a las revindicacions dels païses en desvolopament[70] e es creat en vertut de l'article 18 de la Convencion de 2005[71].  Es constituït sustot de contribucions volontàrias dels Estats membres.  En efièch, cap de contribucion es pas obligatòria per las partidas a la Convencion. Aquò engendra una certana incertitud pertocant la perennitat del finançament e fach en mena que la mesa en plaça del Fons respond al principi de la « solidaritat ierarquica » puslèu que de la « reciprocitat »[72].

L'atribucion de las ressorsas financièras als païses en desvolopament que son partidas a la Convencion se fa en foncion de lor interès a desvolopar lors politicas culturalas e lors industrias culturalas. Dempuèi 2010, mai o mens 114 projèctes dins 58 païses en desvolopament son estats realizats gràcias al finançament autrejat pel FIDC[73].

L'integracion de la cultura dins lo desvolopament duradís[modificar | modificar lo còdi]

L'article 13 enóncia l'obligacion de las partidas d'integrar la cultura dins lor politica de desvolopament duradís a totes los nivèls. Aquel article fach resson a l'article 11 de la Declaracion universala de l'UNESCO sus la diversitat culturala que qualifica la diversitat culturala de « gatge d'un desvolopament uman duradís ».

Relacions amb los autres instruments[modificar | modificar lo còdi]

Sosten mutual, complementaritat e non-subordinacion, article 20[modificar | modificar lo còdi]

La determinacion de la relacion entre la Convencion e los autres tractats constituïsson una de las dificultats importantas encontradas dins l'encastre de las negociacions de la Convencion de 2005.  La question espinosa consistís a determinar s'aquela Convencion aura prevalença, o a l'invèrs se serà subordinada, als autres acòrdis internacionals, existents o a venir, negociats pels Estats partidas, arribant una concurréncia entre los engatjaments qu'auràn contractats[74].

La faiçon de preveire aquelas situacions es l'adopcion d'una clausa de « relacions amb los autres instruments ». Atal, lo ligam de subordinacion es previst explicitament en foncion de la volontat dels Estats partidas exprimida dins un tractat. S'una tala clausa es prevista, es pas mentre qu'en darrièr recors que se recorrerà a las règlas generalas d'interpretacion del drech internacional (previstas dins la Convencion de Viena sul drech dels tractats de 1969).

Dins lo cas de la Convencion de 2005, tre l'inscripcion de la question d'una « estudi preliminar suls aspèctes tecnics e juridics sus l'oportunitat d'un instrument normatiu sus la diversitat culturala », las posicions dels Estats son polarizadas sus aquel enjòc de l'articulacion entre los tractats[75].

D'unes Estats, dont los Estats Units, Japon, Nòva Zelanda, Tunisia e Índia, meton en dobte la rason o la necessitat d'una tala clausa e prepausan simplament de la suprimir[76].  Per lor part, França, Canadà e China desiran que la Convencion siá plaçada sus un pè d'egalitat amb los autres instruments[77].  La majoritat granda dels Estats s'exprimisson tanben en aquel sens. Considèran que la dobla natura dels bens e servicis culturals meriten que sián tractats a l'encòp pels tèxtes de l'OMC e de l'UNESCO[78].

La necessitat d'incorporar una tala clausa es fin finala convenguda. Al fil de las Reünions intergovernamentalas dels expèrts, mantuna opcion de tèxtes es formulada per tal de n'establir la portada. Emergís alara una volontat de recercar la complementaritat e la non-ierarquia entre la Convencion e los autres instruments juridics internacionals[79].

Lo professor Ivan Bernier explica l'oposicion que persistís entre los Estats a prepaus de las relacions entre la Convencion e los autres instruments internacionals, de la faiçon seguenta :

« Fòrça es de constatar primièr qu'un valat important separe los Membres sus aquela question. Çò que fach problèma essencialament, es lor vision opausada de la faiçon de gerir l'interfàcia cultura/comèrça ausida aicí coma lo ponch de rencontre de las preocupacions culturalas e de las preocupacions comercialas.  Per un certan nombre de Membres, deu èsser clar qu'en cap de cas, las preocupacions culturalas degan d'una quala que siá faiçon interferir amb las preocupacions comercialas. En d'autres tèrmes, las preocupacions comercialas, dins de talas situacions, lo devon emportar sus las preocupacions culturalas.  Mas per una neta majoritat dels Membres, aiçò es inacceptable. »[80]

Una redaccion mediana prepausada per l'Union Europèa e sus la quala serà fondada la version finala de la clausa de relacion entre los tractats adocís lo caractèr constrenhent de la promocion de la Convencion dins las autras encenchas internacionalas e promòu l'abséncia d'ierarquia entre la Convencion e los autres instruments internacionals[81]. La version finala del redigit de l'article 20 es atal l'illustracion d'un compromés.

Article 20 : Relacions amb los autres instruments : sosten mutual, complementaritat e non-subordinacion

Las Partidas reconeisson que devon emplenar de bona fe lors obligacions en vertut de la presenta Convencion e de totes los autres tractats a los quals son partidas. Atal, sens subordinar aquela Convencion als autres tractats :

a) encoratjan lo sosten mutual entre aquela Convencion e los autres tractats a los quals son partidas ; e

b) quand interprètan e aplican los autres tractats a los quals son partidas o quand soscrivon a d'autras obligacions internacionalas, las Partidas prenon en compte las disposicions pertinentas de la presenta Convencion.

Res dins la presenta Convencion pòt pas èsser interpretat coma modificant los dreches e obligacions de las Partidas al títol d'autres tractats a los quals son partidas.

Promocion de la Convencion dins d'autras encenchas internacionalas, article 21[modificar | modificar lo còdi]

L'article 20 sus las Relacions entre los autres instruments deu èsser legit conjonchament amb l'article 21 sus la Concertacion e coordinacion internacionalas.  Al títol d'aquel darrièr, las partidas « s'engatjan a promòure los objectius e principis de la presenta Convencion dins d'autras encenchas internacionalas. A aquela fin, las Partidas se consultan, s'i a luòc, en gardant a l'esperit aqueles objectius e aqueles principis ».

Lo tèrme « autras emprenhadas internacionalas » renvia sustot a l'Organizacion mondiala del comèrci (OMC), a l'Organizacion mondiala de la proprietat intellectuala (OMPI), a l'Organizacion del comèrci e del desvolopament economic (OCDE), mas tanben a de fòrums o grops de negociacion bilaterals o regionals mai informals.

Organs de la Convencion[modificar | modificar lo còdi]

La Conferéncia de las partidas e lo Comitat intergovernamental forman amassa « los organs directors » de la Convencion[82].  Agisson coma « fòrum politic sul futur de la politica culturala e de la cooperacion internacionala »[82].

Conferéncia de las partidas[modificar | modificar lo còdi]

La Conferéncia de las partidas es establida per l'article 22 de la Convencion. Es compausada de l'ensemble dels païses avent ratificat la Convencion. S'amassèt als dos ans, o de faiçon extraordinària a la demanda del tèrç de las partidas, depausada al Comitat intergovernamental[83].

A per foncion « (a) d'elegir los membres del Comitat intergovernamental ; (b) de recebre e d'examinar los rapòrts de las Partidas a la presenta Convencion transmés pel Comitat intergovernamental ; (c) d'aprovar las directivas operacionalas preparadas, a sa demanda, pel Comitat intergovernamental ; (d) de prene tota autra mesura que jutja necessària per promòure los objectius de la presenta Convencion. »[84]  Las decisions administrativas, operacionalas e estrategicas claus son presas dins son encencha[85].

Fins ara, sèt (7) sessions ordinàrias an agut luòc[86], la primièra essent estada tenguda a París, del 18 al 20 de junh de 2007[87].

Comitat intergovernamental[modificar | modificar lo còdi]

Lo Comitat intergovernamental es establit per l'article 23 de la Convencion.  Es compausat de 24 Partidas elegidas per la Conferéncia de las partidas, eissidas de totas las regions del mond.  Los membres recebon un mandat de quatre ans e s'amassan annalament[85].

En vertut de son reglament interior, lo Comitat intergovernamental pòt convidar a cada moment d'organizacions e dels individús a participar a sas reünions[88]. Es assistit pel Secretariat de l'UNESCO[89].

A per principala foncion de « (a)promòure los objectius de la presenta Convencion, encoratjar e assegurar lo seguit de sa començada ; (b)preparar e sometre a l'aprobacion de la Conferéncia de las Partidas, a sa demanda, de las directivas operacionalas relativas a la començada e a l'aplicacion de las disposicions de la Convencion ; (c)transmetre a la Conferéncia de las Partidas los rapòrts de las Partidas a la Convencion, acompanhats de sas observacions e d'un resumit de lor contengut ; (d)far de recomandacions apropriadas dins las situacions portadas a son atencion per las Partidas a la Convencion confòrmament a las disposicions pertinentas de la Convencion, en particular l'article 8 ; (e)establir de proceduras e autras mecanismes de consulta per tal de promòure los objectius e principis de la presenta Convencion dins d'autras encenchas internacionalas ; (f)complir tota autra tasca dont pòt èsser cargat per la Conferéncia de las Partidas. »[90]

Secretariat[modificar | modificar lo còdi]

Lo Secretariat es basat al sèti de l'UNESCO, a París.  Ajuda dins la preparacion de documents utilizats per la Conferéncia de las partidas e lo Comitat intergovernamental pendent lor reünion estatutària respectiva[91].

Participa egalament al finançament dels projèctes innovants[92], pel biais del Fons internacional per la diversitat culturala, prepausa de formacions dins los domenis de la concepcion e de la començada de las politicas culturalas, del seguit e de l'avaloracion de las politicas e del desvolopament de projèctes e promòu la collècta, l'analisi e l'escambi d'informacion[93].

La plaça de la societat civila[modificar | modificar lo còdi]

Confòrmament a l'article 11 de la Convencion de 2005, las organizacions de la societat civila son implicadas a mantun nivèl dins la començada e la promocion de la Convencion[94]. Malgrat que pòscan pas assistir a las Conferéncias de las partidas[95], las organizacions pòdon assistir, sus convit, a las reünions del Comitat intergovernamental, pòdon participar als finançaments, contribuïr gràcias a lor expertesa o beneficiar de subvencion per la realizacion de Projèctes innovants del FIDC. En 2016, 68% dels projèctes innovants implicavan la societat civila[96].

Coalicion per la diversitat de las expressions culturalas[modificar | modificar lo còdi]

Las Cadièras de recèrca[modificar | modificar lo còdi]

La societat civila englòba tanben dempuèi qualques annadas de las Cadièras UNESCO dont los objectius de recèrca son ligats als de la Convencion de 2005. A aquel títol, aquelas cadièras pòdon jogar un ròtle dins la començada de la Convencion, en generant una reflexion independenta sus la quala d'actors (governaments, organizacions de la societat civila, secretariat de la Convencion de 2005) se pòdon apiejar elaborar d'unas politicas de proteccion e de promocion de la diversitat de las expressions culturalas e per prene de decisions[97]. Per exemple, la Cadièra UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas[98], lançada en novembre de 2016, participi a la començada de la Convencion e al desvolopament de sabers pel biais de projèctes de recèrca, de publicacion, d'organizacion d'eveniments scientific o grand public, o encara per la creacion d'espleches pedagogic (per exemple la basa de donadas repertoriant las clausas culturalas dins los acòrdis comercials)[99]. Una partida granda de las òbras de la Cadièra UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas pòrta actualament sus la començada d'aquel tractat dins l'environament numeric.

Reglament dels desacòrds, article 25[modificar | modificar lo còdi]

L'article 25 prevei lo mòde de reglament dels desacòrds que pòdon nàisser entre las partidas a prepaus de l'aplicacion o de l'interpretacion de la Convencion. Confòrmament a aquel article, las Partidas devon primièr temptar de reglar per la negociacion e s'arriban pas a un acòrdi, recórrer als bons oficis o a la mediacion. Es pas qu'en l'abséncia d'aqueles mejans o en seguida de lor malescaduda que las partidas pòdon recórrer a la conciliacion[100]. Lo mecanisme de conciliacion es descrich en Annèx a la Convencion e es subjècte a la reconeissença per las partidas al moment de lor acceptacion o adesion.

Ratificacions e signaturas[modificar | modificar lo còdi]

Dintrada en vigor[modificar | modificar lo còdi]

Confòrmament a son article 29, la Convencion es dintrada en vigor tres meses seguents lo depaus del trenten instrument de ratificacion, d'acceptacion o d'adesion.  Per las partidas essent vengut membre après aquela, dintra en vigor a lor esgard tres meses après lo depaus de lor instrument[101].

Nombre d'Estats signataris[modificar | modificar lo còdi]

A aquel jorn, la Convencion es estada ratificada per 148 Estats signataris, aital coma per l'Union Europèa. Canadà es estat lo primièr Estat a ratificar aquel tractat lo 28 de novembre de 2005[102]. Las ratificacions mai recentas provenon d'Ozbequistan e de Nioué (15 de novembre de 2019) e Botswana (7 de genièr de 2020).

Malgrat una èrsa sostenguda de ratificacions entre 2005 e 2007, aquestas ralentisson puèi.  Per tal de respondre a aquela situacion, lo Comitat intergovernamental adòpta una estrategia e un plan d'accion pel periòde 2010-2013 per tal d'estimular las ratificacions dins las regions jos-representadas de la region d'Asia, del Pacific e los païses arabs[103].

Las organizacions de la societat civila, dont la Federacion internacionala de las Coalicions per la diversitat de las expressions culturalas (FICDC), jògan un ròtle important dins la començada d'aquela estrategia[104].

Los Estats Units, los opausants grands[modificar | modificar lo còdi]

Malgrat que participen activament a las negociacions e influéncien la redaccion del tèxt de la Convencion de 2005, los Estats Units refusen de ratificar la Convencion[105].  L'argument principal de lor oposicion es que los produches culturals son de merças al meteis títol que tot autre plan e servici.  Per eles, los beneficis del liure-escambi s'espandisson als bens e servicis culturals[106]. En octobre de 2017, los Estats Units anóncian lor volontat de quitar l'UNESCO. Aquela decision pren efièch lo 31 de decembre de 2018.

D'un autre costat, « se constata una abséncia de volontat de la part de d'unes Estats arabs, dels Estats de la region Asia-Pacifica, de Russia e de Japon de cap a la ratificacion o encara la començada d'aquel instrument juridic »[107].

Quadre de seguit de la començada[modificar | modificar lo còdi]

Lo quadre de seguit es estructurat per quatre objectius primordials eissits de la Convencion, aital coma pels resultats recercats, los indicators de basa e los mejans de verificacion[108].

Los quatre objectius son : (1) Sostenir de sistèmas de governament duradisses de la cultura, (2) Arribar a un escambi equilibrat de bens e servicis culturals e acréisser la mobilitat dels artistas e dels professionals de la cultura, (3) Inclure la cultura dins los quadres de desvolopament duradís e (4) Promòure los dreches de l'Òme e las libertats fondamentalas[109].

Lo quadre de seguit se fonda sus l'article 9 de la Convencion. Es precisat per las Directivas operacionalas[110] mirant lo despartiment d'informacion e la transparéncia.  Per respectar aquel engatjament, las partidas designa un ponch de contacte[111] e devon produire de rapòrts periodics qüadriennals, lo descompte debutant a la data del depaus de son instrument de ratificacion, acceptacion, aprobacion o d'adesion[112]. Aqueles rapòrts son examinats per la Conferéncia de las partidas[113] e permeton sustot de preveire de mesuras de cooperacion internacionala en ciblant los besonhs dels païses ne podent beneficiar e d'identificar de mesuras innovantas.  Una quarantena d'Estats, dont Haití, Islàndia, Mali, Nicaragua e Panamà, an pas a aquel jorn remés cap de rapòrt periodic dempuèi lor ratificacion de la Convencion[114].  Per l'annada 2020, 104 rapòrts periodics son esperats.

Començada de la Convencion de 2005 dins l'environament numeric[modificar | modificar lo còdi]

La Convencion es redigida segon un principi interpretatiu de neutralitat tecnologica.  Aquò significa qu'es concebuda de faiçon a traversar lo temps, sens que venga pas desueta a causa de l'avançament tecnologic que seriá pas estat especificament previst al moment de sa redaccion.

Pasmens, s'es averat necessari d'adoptar en 2017 las Directivas operacionalas sus la començada de la Convencion dins l'environament numeric[115] per tal d'ajudar las partidas a interpretar lo tèxt en ligam amb l'environament numeric. Las Directivas preveson de modulacions en ligam amb l'environament numeric per l'ensemble dels dreches e obligacions previstes a la Convencion e son donc necessàrias a lor interpretacion.

Una incertitud prigonda pertocant la qualificacion dels produches numerics e a l'aplicacion d'un quadre juridic apropriat a marcat las primièras annadas d'existéncia de la Convencion.  L'adopcion de las Directivas sul numeric[116] resòlv l'applicabilité de la Convencion als produches numerics, rampelant « la neutralitat tecnologica de la Convencion »[117].

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

  • Lilian Richieri Hanania & Anne-Thida Norodom (directrises) Diversitat de las expressions culturalas a l'èra del numeric, Buenos Aires, Teseo, https://www.teseopress.com/diversitedesexpressionsculturellesetnumerique/
  • Lilian Richieri Hanania & Anne-Thida Norodom (editors) Diversity of cultural expressions in the digital era, Buenos Aires, Teseo, https://www.teseopress.com/diversityofculturalexpressionsinthedigitalera/
  • Lilian Richieri Hanania & Anne-Thida Norodom (organizadoras) Diversidade d'expressões culturais na era digital, Buenos Aires, Teseo, https://www.teseopress.com/diversidadedeexpressoesculturaisnaeradigital/
  • Lilian Richieri Hanania (dir.) Cultural Diversity in Internacional Law: The Effectiveness of the UNESCO Convencion òm the Proteccion and Promocion of the Diversity of Cultural Expressions, Routledge, London/Nòva Iòrc, 2014, 320 p.
  • (en) Sabine Von Schorlemer e Peter-Tobias Stoll, The UNESCO Convencion òm the Proteccion and Promocion of the Diversity of Cultural Expressions : Explanatory Nòtas, Berlin, Heidelberg, Springer, , 778 p. (ISBN 978-3-642-25995-1, lira en linha)
  • Lilian Richieri Hanania, Diversitat culturala e drech internacional del comèrci, CERIC, La Documentacion francesa, París, 2009, 480 p.
  • Andrea Raschèr, Qué la diversitat culturala? Tot!, Lo Temps, 23. Octobre de 2004 (https://www.letemps.ch/culture/debat-questce-diversite-culturelle).
  • Andrea Raschèr, Andrea Lohri, Antoinette Maget Dominicé Kap. 3 Nacionala Kulturpolitik und Völkerrecht, in: Peter Mosimann/Marc-André Renold/Andrea F. G. Raschèr (éd.): Kultur Kunst Recht: schweizerisches und internacionalas Recht. 2. stark erweiterte Auflage Helbing Lichtenhahn Verlag, Basel 2020.
  • Andrea Raschèr, Yves Fischer Kultur und Wirtschaft im Gleichgewicht: Die UNESCO-Konvention über den Schutz und die Förderung der Vielfalt kultureller Ausdrucksformen, in: Aktuelle Juristische Praxis (AJP)/Practica Juridica Actuala (PJA) 2006, p. 813.
  • Andrea Raschèr & David Vitali Federal solament Non-Unitary Constitutional Systems (Article 30 UNESCO-Convencion 2005), in: Sabina von Schorlemer; Peter-Tobias Stoll (éd.), The UNESCO Convencion òm the Proteccion and Promocion of the Diversity of Cultural Expressions. Explanatory Nòtas. Springer, Berlin, Heidelberg 2012, p. 677
  • Hélène Ruiz Fabri (dir.), La convencion de l'Unesco sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas : Primièr bilanç e desfises juridics, panatòri. 21, París, Societat de legislacion comparada, coll. « Unitat mixta de recèrca de drech comparat de París (Series) », , 280 p. (ISBN 978-2-908199-86-4)
  • Alexandros Kolliopoulos, « la convencion de l'UNESCO sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas », Annuari francés de drech internacional, panatòri. 51, no 51,‎ , p. 487-511 (ISBN 978-2-271-06443-1, lira en linha)
  • Yves THÉORÊT, David contra Goliath: la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO, Montreal, Hurtubise HMH, 2008, 349 paginas.
  • Mira BURRI « The Internacional Law of Cultura: Prospects and Challenges », (2012) 19 Internacional Journal of Cultural Property 579, 579-581.
  • Véronique GUÈVREMONT« la Convencion dins las autras encenchas internacionalas : un engatjament crucial », dins Re/pensar las politicas culturalas, Rapòrt mondial Convencion 2005, UNESCO, 2017.
  • Véronique GUÈVREMONT, Ivan BERNIER, Ivana OTASEVIC e Clémence VARIN, Comentaris presentats per la Cadièra UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas dins l'encastre de las Consultas en prevision de negociacions eventualas sul comèrci electronic a l'Organizacion mondiala del comèrci (OMC) a la Direccion de la politica comerciala suls servicis (TMS), Afars mondials Canadà, 25 d'abril de 2019, 26 paginas.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Lo préamble
  2. ↑ Yves THÉORÊT, « Pichona istòria de la reconeissença de la diversitat de las expressions culturalas » dins David contra Goliath, La Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas de l'UNESCO, Yves THÉORÊT (dir.), Montreal, Edicions Hurtubise, 2008, p.47.
  3. ↑ a e b Rostam J. NEUWRITH, « la Convencion de l'UNESCO e las tecnologias del futur : ‘Un viatge al centre de l'elaboracion de las leis e de las politicas culturalas’ » dins Lilian Richieri Hanania e Anne-Thida Norodom, Diversitat de las expressions culturalas a l'èra del numeric, Teseopress, https://www.teseopress.com/diversitedesexpressionsculturellesetnumerique/chapter/la-convention-de-lunesco-et-les-technologies-du-futur-un-voyage-au-centre-de-lelaboration-des-lois-et-des-politiques-culturelles/.
  4. ↑ Acòrdi de Marraquèsh instituïssent l'Organizacion Mondiala del comèrci, Resultats de las negociacions comercialas multilateralas del Cicle d'Uruguai, Tèxtes juridics, Secretariat del GATT, Genèva, 1994 [Acòrdi instituïssent l'OMC]
  5. ↑ Art. IV GATT; Tania VOON, “State Supòrt for Audiovisual Products in the World Trade Organization: Protectionism solament Cultural Policy?” (2006) 13-2, Internacional Journal of Cultural Property, 129, p. 130.
  6. ↑ a e b Tania VOON, “State Supòrt for Audiovisual Products in the World Trade Organization: Protectionism solament Cultural Policy?” (2006) 13-2, Internacional Journal of Cultural Property, 129, p. 130
  7. ↑ Grop de negociacion de l'Acòrdi multilateral sus l'investiment (AMIC), L'Acòrdi multilateral sus l'investiment¸ 24 d'abril de 1998, DAFFE/MAI(98)7/REV1, en linha : http://www.oecd.org/daf/mai/pdf/ng/ng987r1f.pdf (consultat lo 3 de mai de 2020)
  8. ↑ Rapòrt del Grop especial, WT/DS31/R, (14 de març de 1997), §5.25. Çai-après nommat [Canadà – Periodics]
  9. ↑ 5.24-5.27
  10. ↑ Ivan BERNIER, Hélène RUIZ FABRI, Avaloracion de la factibilitat juridica d'un instrument internacional sus la diversitat culturala, Grop de trabalh franco-quebequés sus la diversitat culturala, 2002, p. 2, 24, 25.
  11. ↑ Michael HAHN, "The Convencion òm Cultural Diversity and Internacional Economic Law" (2007) 2:2 Asian J of WTO & Intl Health L & Policy 229, p. 231.
  12. ↑ Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al caireforc del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2008, p.1, 2, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/carrefour-du-droit.pdf
  13. ↑ Can./Mex./É.-U., [1994] R.T. Can no 2, en linha : https://www.international.gc.ca/trade-commerce/trade-agreements-accords-commerciaux/agr-acc/nafta-alena/fta-ale/toc-tdm.aspx?lang=fra&_ga=2.255617611.272312209.1586651790-1954931695.1578781016
  14. ↑ Governament de Canadà, Acòrdi Canadà-Estats Units-Mexic, en linha : https://www.international.gc.ca/trade-commerce/trade-agreements-accords-commerciaux/agr-acc/cusma-aceum/text-texte/toc-tdm.aspx?lang=fra, (consultat lo 15 de genièr de 2020).
  15. ↑ Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas, UNESCO, Amassada generala, 33e sess., París, 20 d'octobre de 2005 (Convencion de 2005), Preambul, per. 19.
  16. ↑ a e b Véronique GUÈVREMONT, Ivana OTASEVIC, La cultura dins los tractats e acòrdis, UNESCO, 2017, CLT-2017/WS/10, p. 19, 42-46.
  17. ↑ Yves THÉORÊT, « Pichona istòria de la reconeissença de la diversitat de las expressions culturalas » dins David contra Goliath, La Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas de l'UNESCO, Yves THÉORÊT (dir.), Montreal, Edicions Hurtubise, 2008, p. 36, 37.
  18. ↑ Éric GEORGE, « la politica de « contengut canadian » a l'èra de la « diversitat culturala » dins lo contèxt de la mondializacion », dins David contra Goliath, La Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas de l'UNESCO, Yves THÉORÊT (dir.), Montreal, Edicions Hurtubise, 2008, p. 239.
  19. ↑ Tania VOON, “Cultural Products and the World Trade Organization”, Cambridge Studies in Internacional and Comparativa Law, No.54, Cambridge, Cambridge University Press, (2007), p. 249.
  20. ↑ UNESCO, Convencion creant una Organizacion de las Nacions Unidas per l'educacion, la sciéncia e la cultura, dich «Acte constitutiu », 1945, Londres, modificada per la Conferéncia generala pendent sa 2da, 3na, 4na, 5na, 6na, 7na, 8na, 9na, 10na, 12na, 15na, 17na, 19na, 20na, 21na, 24na, 25na, 26na, 27na, 28na, 29na e 31na sessions., art. 1èr., en linha :  http://portal.unesco.org/fr/ev.php-url_id=15244&URL_DÒ=DÒ_TOPIC&URL_SECCION=201.html
  21. ↑ Michael HAHN, "The Convencion òm Cultural Diversity and Internacional Economic Law" (2007) 2:2 Asian J of WTO & Intl Health L & Policy 229, p. 234.  
  22. ↑ Conferéncia intergovernamentala sus las politicas culturalas pel desvolopament, « Plan d'accion sus las politicas culturalas pel desvolopament » dins Rapòrt final, Estocòlme CLT-98/Conf.210/5, (30 de marces al 2 d'abril de 1998), en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000113935_fre, p. 11.
  23. ↑ Objectiu 3, per. 12 : « Promòure l'idèa que los bens e servicis culturals devon èsser plenament reconeguts e tractats coma essent pas de merças coma los autres »; Yves THÉORÊT, « Pichona istòria de la reconeissença de la diversitat de las expressions culturalas » dins David contra Goliath, La Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas de l'UNESCO, Yves THÉORÊT (dir.), Montreal, Edicions Hurtubise, 2008, p. 38.
  24. ↑ 2002, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000127160?posInSet=13&queryId=31a0bf4d-fe4d-4bff-a968-c31f731dd455.
  25. ↑ UNESCO, Recòrds of the General Conference, Panatòri. 1, Rés. 25, 31e sess., (2001), en linha :  https://unesdoc.unesco.org/in/documentviewer.xhtml?v=2.1.196&id=p::usmarcdef_0000124687&highlight=%22Universal%20Declaration%20òm%20Cultural%20Diversity%22&fila=/in/rest/annotationSVC/DownloadWatermarkedAttachment/attach_import_ff876097-f321-419d-81ab-1b67fcd29032%3F_%3D124687eng.pdf&locala=frμlti=true&ark=/ark:/48223/pf0000124687/PDF/124687enng.pdf#25
  26. ↑ Koïchiro MATSUURA, Director general de l'UNESCO, « la riquesa culturala del mond es sa diversitat ne dialòg », 2001, dins Katérina STENOU, Declaracion universala sus la diversitat culturala : una vision, una plataforma conceptuala, una boita a idèas, un paradigma novèl, Document establiguèt per la Cima mondiala sul desvolopament duradís, Johannesburg, UNESCO, CLT/2002/WS/11, 2002, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000127162_fre.
  27. ↑ Organizacion mondiala de la Francofonia, Declaracion de Cotonou, 111e Conferéncia Ministeriala de la Francofonia sus la cultura, 14-15 de junh de 2001, en linha : https://www.francophonie.org/sites/default/files/2019-10/conf_minis_culture_cotonou%202001.pdf
  28. ↑ UNESCO, « Òbras de las autras institucions per un instrument novèl sus la diversitat culturala », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/travaux-des-autres-institutions-pour-nouvel-instrument-sur-diversite-culturelle (consultat lo 3 de genièr de 2020).
  29. ↑ Yves Théorêt, « Pichona istòria de la reconeissença de la diversitat de las expressions culturalas » dins David contra Goliath, La Convencion sus la proteccion e la promocion de las expressions culturalas de l'UNESCO, Yves Théorêt (dir.), Montreal, Edicions Hurtubise, 2008, p. 41-43.
  30. ↑ Coalicion per la diversitat de las expressions culturalas, « Istòria e mission », en linha : https://cdec-cdce.org/a-propos/#mission (consultat lo 3 de genièr de 2020).
  31. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 398.
  32. ↑ [1] Katérina STENOU, Declaracion universala sus la diversitat culturala : una vision, una plataforma conceptuala, una boita a idèas, un paradigma novèl, Document establiguèt per la Cima mondiala sul desvolopament duradís, Johannesburg, UNESCO, CLT/2002/WS/11, 2002, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000127162_fre.
  33. ↑ UNESCO, Oportunitat de l'elaboracion d'un instrument normatiu internacional pertocant la diversitat culturala, 32e sess., París, 18 de julhet de 2003, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000130798_fre?posInSet=30&queryId=54bb3751-c7fd-4009-858c-983d25a9466f
  34. ↑ UNESCO, Actes de la Conferéncia generala, 32e sess., París, 29 de setembre al 17 d'octobre de 2003, panatòri. 1, Resolucions, 32C34, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000133171_fre?posInSet=8&queryId=N-33en9d1df-cd35-4a51-bf8f-b039c0f8ac89.
  35. ↑ UNESCO, Avantprojècte de Convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, París, julhet de 2004, CLT/CPD/2004/CONF-201/2, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000135649_fre?posInSet=2&queryId=3942b1ba-9f64-44cd-9ad4-636c6b61b7d5
  36. ↑ Rapòrt Primièra reünion d'expèrts de categoria VI sus l'avantprojècte de convencion pertocant la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, 17 – 20 de decembre de 2003, CLT/CPD/2003-608/01, París, 20 de febrièr de 2004, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000134210?posInSet=5&queryId=ad4a2264-5ecb-4e3f-8742-3b0aaeb2185b ; Rapòrt Segond reünion d'expèrts de categoria VI sus l'avantprojècte de convencion pertocant la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, 30 de – març de 3 abril de 2004, CLT/CPD/2004/602/6, París, 14 de mai de 2004, en linha ; Rapòrt Tresen reünion d'expèrts de categoria VI sus l'avantprojècte de convencion pertocant la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, 28 – 31 de mai de 2004, CLT/CPD/2004/603/5, París, 23 de junh de 2004.
  37. ↑ Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al caireforc del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2008, p.1-3, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/carrefour-du-droit.pdf; Ivan BERNIER, La primièra reünion d'expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO : Las implicacions per la seguida de la negociacion, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, novembre-decembre de 2004, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique04-12.pdf; Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf; Ivan BERNIER, La tresena session de la reünion intergovernamentala d'expèrts sus l'Avantprojècte de Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas e l'examèn del Projècte de Convencion per la Conferéncia generala de l'Unesco, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, febrièr de 2006, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique06-01.pdf.
  38. ↑ Ivan BERNIER, La primièra reünion d'expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO : Las implicacions per la seguida de la negociacion, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, novembre-decembre de 2004, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique04-12.pdf.
  39. ↑ Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf.
  40. ↑ Ivan BERNIER, La tresena session de la reünion intergovernamentala d'expèrts sus l'Avantprojècte de Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas e l'examèn del Projècte de Convencion per la Conferéncia generala de l'Unesco, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2008, p. 5, 6, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique06-01.pdf (consultat lo 24 de mai de 2020).
  41. ↑ Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al caireforc del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2008, p.1-3, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/carrefour-du-droit.pdf; UNESCO, Actes de la Conferéncia generala, 32e sess., París, 29 de setembre al 17 d'octobre de 2003, panatòri. 1, Resolucions, 32C34, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000133171_fre?posInSet=8&queryId=N-33en9d1df-cd35-4a51-bf8f-b039c0f8ac89.
  42. ↑ 23 de mai de 1969., dintrada en vigor lo 27 de genièr de 1980, 1155 R.T.N.U. 331.
  43. ↑ Ivan BERNIER, Avantprojècte de Convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, octobre de 2004, p. 3.
  44. ↑ Paragrafs 9 e 19 de la Convencion de 2005; Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al Carrefour del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2008, p. 4.
  45. ↑ Paragrafs 5, 8, 13, 15, 16, 17 de la Convencion de 2005; Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al Carrefour del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2008, p. 5.
  46. ↑ Convencion de 2005, art. 1. Veire tanben Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al Carrefour del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2008, p. 6.
  47. ↑ Ivan BERNIER, La Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO : Un instrument cultural al caireforc del drech e de la politica, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2008, p. 3, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/carrefour-du-droit.pdf.
  48. ↑ Ivan BERNIER, Avantprojècte de Convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, octobre de 2004, p. 5.
  49. ↑ Ivana OTASEVIC, La reconeissença de l'especificitat dels bens e servicis culturals per la Convencion de l'UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas e son impacte sul sistèma OMC, Ensag dirigit per Véronique Guèvremont, Quebèc, Universitat Laval, Facultat dels estudis superiors, 2010, p. 34.
  50. ↑ Véronique GUÈVREMONT, Reflexion sus la començada de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, p. 2, 18, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/rapport_sur_la_dec_et_le_numerique_-_version_finale_-_francais_.pdf.
  51. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 371.
  52. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 357, 358.
  53. ↑ Convencion de 2005, art. 4 (1).
  54. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 362.
  55. ↑ Ivan BERNIER, La relacion entre la Convencion de l'UNESCO sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturala e los autres instruments internacionals : L'emergéncia d'un equilibri novèl dins l'interfàcia entre lo comèrci e la cultura, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2009, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/fr_relations_entre_convention_unesco_instruments_internationaux.pdf
  56. ↑ Ivan BERNIER, Las expressions culturalas menaçadas dins la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturalas, abril de 2009, p. 5, 10, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/index.php?id=133&L=2%27%5B0%5D.
  57. ↑ UNESCO, Directiva operacionalas – mesuras destinadas a promòure las expressions culturalas, article 8 de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Conferéncia de las Partidas, 2da sess., París, junh de 2009, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=31
  58. ↑ Convencion de 2005, art. 8(1).
  59. ↑ Ivan BERNIER, Las expressions culturalas menaçadas dins la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturalas, abril de 2009, p. 6, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/index.php?id=133&L=2%27%5B0%5D.
  60. ↑ Convencion de 2005, art. 8(3), 23 (6) d)
  61. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas - Mesuras destinadas a protegir las expressions culturalas – situacions especialas, article 8 de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Conferéncia de las Partidas, 2da sess., París, junh de 2009 [Directivas operacionalas sus l'article 8], en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=34.
  62. ↑ Directivas operacionalas sus l'article 8, art. 10.1, 10.2.
  63. ↑ Convencion de 2005, art. 14
  64. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas - Mesuras destinadas a protegir las expressions culturalas – situacions especialas, article 8 de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Conferéncia de las Partidas, 2da sess., París, junh de 2009, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=61.
  65. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas – Modalitats de las associacions, article 15 de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Conferéncia de las Partidas, 2da sess., París, junh de 2009, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=65.
  66. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas – Tractament preferencial pels païses en desvolopament, article 15 de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Conferéncia de las Partidas, 2da sess., París, junh de 2009, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=65.
  67. ↑ Convencion de 2005, art. 16.
  68. ↑ Véronique GUÈVREMONT, Ivana OTASEVIC, La cultura dins los tractats e acòrdis, UNESCO, 2017, CLT-2017/WS/10, p. 26-30.
  69. ↑ UNESCO, Brocadura sul Fons internacional per la diversitat culturala, en linha : https://fr.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/ifcd-3voletsa3-fr-web.pdf (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  70. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 408.
  71. ↑ UNESCO, « Qué lo FIDC ? », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/ifcd/what-is (consultat lo 12 de genièr de 2020); Ivan BERNIER, Un aspècte important de la començada de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las Expressions culturalas : Lo Fons internacional per la diversitat culturala, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/fonds-diversite-culturelle.pdf (consultat lo 3 de mai de 2020).
  72. ↑ Antonio VLASSIS, « la començada de la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas : portada e enjòcs de l'interfàcia entre lo comèrci e la cultura », (2011) 42 (4) Estudis internacionals 493, p. 498, 499.
  73. ↑ UNESCO, « Qué lo FIDC », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/ifcd/what-is (consultat lo 24 de mai de 2020).
  74. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 410, 414.
  75. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 410, 411. Ivan BERNIER, Hélène RUIZ FABRI, « Avaloracion de la factibilitat juridica d'un instrument internacional sus la diversitat culturala », Rapòrt preparat pel Grop de trabalh franco-quebequés sus la diversitat culturala, 2002, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/106145_faisabilite.pdf.  
  76. ↑ Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, p. 29, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf
  77. ↑ Antonio VLASSIS, « la començada de la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas : portada e enjòcs de l'interfàcia entre lo comèrci e la cultura », (2011) 42 (4) Estudis internacionals 493, p. 495.
  78. ↑ Ivan BERNIER, La relacion entre la Convencion de l'UNESCO sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturala e los autres instruments internacionals : L'emergéncia d'un equilibri novèl dins l'interfàcia entre lo comèrci e la cultura, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, agost de 2009, p. 1, 2, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/fr_relations_entre_convention_unesco_instruments_internationaux.pdf
  79. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 418; Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, p. 30, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf.
  80. ↑ Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, p. 32, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf.
  81. ↑ Ivan BERNIER, La segonda session de la reünion dels expèrts governamentals sus l'avantprojècte de convencion sus la proteccion de la diversitat dels contenguts culturals e de las expressions artisticas de l'UNESCO, Quebèc, Secretariat a la diversitat culturala, mai de 2005, p. 29, en linha : http://www.diversite-culturelle.qc.ca/fileadmin/documents/pdf/chronique05-05.pdf.
  82. ↑ a e b UNESCO, « Governament », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/governance (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  83. ↑ Convencion de 2005, art. 22(1).
  84. ↑ Convencion de 2005, art. 22(4).
  85. ↑ a e b UNESCO, « Organs de la Convencion », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/governance/governing-bodies (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  86. ↑ UNESCO, « Setena session de la Conferéncia de las Partidas », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/governance/statutory-meetings/conference-parties/7eme (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  87. ↑ UNESCO, « Primièra session ordinària de la Conferéncia de las Partidas », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/la-convention/organes-de-la-convention/conferences/1ere (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  88. ↑ Comitat intergovernamental, « Reglament interior del Comitat intergovernamental per la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas » 1er sess., 10-13 de decembre de 2007, aprovat per la Conferéncia de las Partida a la Convencion, 2e sess., 15-16 de junh de 2009 [Reglament interior del Comitat intergovernamental], art. 6, en linha : https://fr.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/convention2005_basictext_fr.pdf#pagina=119.
  89. ↑ Convencion de 2005, art. 24, Reglament interior del Comitat intergovernamental, art. 39.
  90. ↑ Convencion de 2005, art. 6.
  91. ↑ Convencion de 2005, art. 25.
  92. ↑ UNESCO, « Projèctes del FIDC », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/ifcd/projects (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  93. ↑ UNESCO, « Secretariat », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/convention/secretariat (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  94. ↑ Per exemple, de las Coalicions per la diversitat de las expressions culturalas son a l'òbra pertot dins lo mond : Canadà, Alemanha, Austràlia, Belgica, Benin, Reialme Unit, Chile, França, Gabon, Mali, Nigèria, Paraguai, Portugal, Eslovaquia, Soïssa, Chad, Tògo e Turquia. Se compta egalament la Ret internacionala de juristas per la diversitat de las expressions culturalas, l'Organizacion mondiala de la francofonia.
  95. ↑ Daniel TURP, « la contribucion del drech internacional al manten de la diversitat culturala » (2012) 363 Recuèlh dels Corses de drech internacional de l'Acadèmia de la Haye 333, p. 397.
  96. ↑ UNESCO, « la societat civila – agent de cambiament e de vigia culturala (agost de 2016) », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/societe-civile-agent-de-changemente-vigie-culturelle-aout-2016 (consultat lo 12 de genièr de 2020).
  97. ↑ Helmut K. ANHEIER, « Vèrn un quadre general de seguit », dins UNESCO, Re/pensar las politicas culturalas : 10 ans de promocion de la diversitat de las expressions culturalas pel desvolopament, 2015, p. 42, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000242867.
  98. ↑ Cadièra UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas, en linha : http://www.unescodec.chaire.ulaval.ca/.
  99. ↑ Cadièra UNESCO sus la diversitat de las expressions culturalas, « las clausas culturalas dins los acòrdis comercials regionals e bilaterals », en linha : http://www.unescodec.chaire.ulaval.ca/accords-commerciaux.
  100. ↑ [1] Convencion de 2005, art. 25.1 a 25.3.
  101. ↑ Convencion de 2005, art. 29, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000260710_fre.pagina=21
  102. ↑ UNESCO, « Lista completa de Partidas, per òrdre cronologic », en linha : http://www.unesco.org/eri/la/convention.asp?language=f&KO=31038 (consultat l'11 de genièr de 2020).
  103. ↑ UNESCO, Comitat intergovernamental per la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Rapòrt suls resultats obtenguts entre 2010 e 2013 en seguida de la començada de l'estrategia qu'a per mira d'encoratjar la ratificacion de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, doc. off. CE/13/7.IGC/10 (2013), p. 2, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000224652_fre?posInSet=1&queryId=700bee0b-db67-4bef-b078-e99d5e405341.
  104. ↑ UNESCO, Comitat intergovernamental per la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, Rapòrt suls resultats obtenguts entre 2010 e 2013 en seguida de la començada de l'estrategia qu'a per mira d'encoratjar la ratificacion de la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, doc. off. CE/13/7.IGC/10 (2013), p. 2, 4, 6, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000224652_fre?posInSet=1&queryId=700bee0b-db67-4bef-b078-e99d5e405341.
  105. ↑ Antonio VLASSIS, « la començada de la Convencion sus la diversitat de las expressions culturalas : portada e enjòcs de l'interfàcia entre lo comèrci e la cultura », (2011) 42 (4) Estudis internacionals 493, p. 496.
  106. ↑ Michael HAHN, "The Convencion òm Cultural Diversity and Internacional Economic Law" (2007) 2:2 Asian J of WTO & Intl Health L & Policy 229, p. 232.
  107. ↑ Ivana OTASEVIC, L'emergéncia d'una nòrma non escricha en matèria de proteccion de la diversitat culturala en drech internacional, tèsi de doctorat, Quebèc, Universitat Laval, sostenguda en 2018, p. 111.
  108. ↑ UNESCO, « Quadre de seguit », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/convention/monitoring-framework (consultat l'11 de genièr de 2020).
  109. ↑ UNESCO, Quadre de seguit de la Convencion de 2005 sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas, en linha : https://en.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/2018gmr-framework-fr.pdf (consultat l'11 de genièr de 2020).
  110. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas – Despartiment de l'informacion e transparéncia, Conferéncia de las Partidas, 3na sess., 2011, revisadas pendent la 7e sess., en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=37.
  111. ↑ Convencion de 2005, art. 28.
  112. ↑ Convencion de 2005, art. 9; https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000260710_fre.pagina=15; Directivas operacionalas sul Despartiment de l'informacion e la transparéncia, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000260710_fre.pagina=36..
  113. ↑ Convencion de 2005, art. 22(4)b).
  114. ↑ UNESCO, « Rapòrts periodics », en linha : https://fr.unesco.org/creativity/governance/periodic-reports (consultat l'11 de genièr de 2020).
  115. ↑ UNESCO, Conferéncia de las Partidas, 2017, en linha : https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000370521_fre.pagina=95.
  116. ↑ UNESCO, Directivas operacionalas sus la començada de la Convencion de 2005 sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas dins l'environament numeric, Conferéncia de las Partidas, 6e sess., 2017, [Directivas sul numeric de 2017], en linha : https://fr.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/digital_guidelines_fr_full-2.pdf.
  117. ↑ Directivas sul numeric de 2017, art. 8.1.

Ligam extèrn[modificar | modificar lo còdi]

Aquel document proven de « https://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=convention_sur_la_protection_et_la_promotion_de_la_diversité_des_expressions_culturelles&oldid=208438989 ».