Cavas de Ròcafòrt

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Carrièra de las cavas a Ròcafòrt, paregut dins Las meravilhas de l'industria o Descripcion de las principalas industrias modèrnas de Louis Figuier (1873-1877).

Las cavas de Ròcafòrt son los luòcs d'afinatge del formatge ròcafòrt. Se caracterizan per lor ancianetat e lo micro-climat propici al desvolopament del microbiote e mosiduras que contribuïsson a l'identitat d'aquel formatge al lach crus.

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

Las Cavas de Ròcafòrt, tenent compte de lor bona reputacion, an seleccionat de laches d'autras regions per afrontar la demanda, sustot dins los vilatges de Montagne còrs. Mas las formatjariás de Ròcafòrt[1] crompan pas mai en 1978 que la mitat dels 86000 ectolitres de lach de fedas còrsas[1] mentre qu'èra mai de 90% dels 98000 ectolitres de 1962 [1].

Situacion[modificar | modificar lo còdi]

Aquelas cavas se situan dins lo Massís central meridional, d'unas jol borg de Ròcafòrt dins lo departament d'Avairon .

Geologia[modificar | modificar lo còdi]

Las cavas de Ròcafòrt son, abans lor amainatjament de pèiras aparedadas, de las caunas naturalas creadas per l'esfondrament del versant nòrd del pichon platèl calcari del Combalou (alt. 782 m). Sus dos quilomètres solament, a partir del còl de las Aiguièras, una gigantesca fendascla a balhat naissença a aquelas caunas e a de falhas apeladas « fleurines ».

Particularitats[modificar | modificar lo còdi]

Los fleurines asseguran una ventilacion perfiècha de las cavas. Fach unic, la polvera de Penicillium roqueforti servissent a semenar lo calhat es obtenguda per de mesas en culturas d'aquela mosidura sus de pans de segle se trobant egalament dins las cavas. En 2018, aquela practica es venguda minoritària.

Lo formatge[modificar | modificar lo còdi]

Per correspondre al quasèrn de las cargas de l'AOP , lo formatge deu èsser afinat pendent almens tres meses dins la zòna d'afinatge de la montanha del Combalou[2].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. a b e c "Corsega en mutacion" per Nadine Salkazanov e Alain Viénot, dins la revista Economia e Estatistica en 1980 [1]
  2. Article 6 del decret del 22 de genièr de 2001 relatiu a l'apellacion d'origina contrarotlada Ròcafòrt (assolidada al 6 de genièr de 2006).
Cava de venda del ròcafòrt.

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]