2009 en paleontologia
Cronologias
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Decennias : 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 Sègles : XIXe XXe XXIe XXIIe XXIIIe Millenaris : Ier IIe IIIe |
Aquel article presenta los faches marcants de l'annada 2009 en paleontologia.
Eveniments[modificar | modificar lo còdi]
Janvier 2009[modificar | modificar lo còdi]
- Estats Units : la descobèrta sus sièis sits nòrd-americans de sòls rics en esclats de diamants d'origina cosmica datant de 12 900 ans abans lo present (AP) confirmariá la teoria segon la quala la casuda de meteorits auriá provocat un periòde glaciari de 1 200 ans, nommada Dryas recent, responsable de la fragmentacion de la cultura preïstorica de Clodovèu, una cultura paleolitica intermediària espandida a aquela epòca en tota America del Nòrd.
Febrièr de 2009[modificar | modificar lo còdi]
- Parucion dins la revista Nature de l'article descrivent la descobèrta en Colombia de Titanoboa, una sèrp avent viscut al Paleocèn e la mai granda sèrp fossila essent jamai estat raportat.
- Estats Units : L'esquelèt quasi complèt d'un mamot es descobèrt pendent òbras en plen mièg de l'aglomeracion de Los Angeles. Aquel mamot a las defensas de tres mètres de long fa partida d'una seria de desenats de milièrs de fossils meses al jorn pendent l'excavacion d'un terren a proximitat del sit de la Brea Tar Pits, un aflorament de betum natural. Al meteis endrech, los scientifics an trobat de troncs d'arbre, de las tartugas, de las sèrps, de las cauquilhas, dels peisses e quitament de las jaças de fuèlhas de casse preservadas dins de sable mesclat als idrocarburs. Segon John Harris, lo conservador del musèu qu'abriga los fossils trobats sul sit de la Brea, aquelas descobèrtas « nos balhan l'escasença d'obtenir una fotografia detalhada de çò qu'èra la vida entre 10 000 e 40 000 ans » abans lo present, aquel sit constituís « una bibliotèca de la vida al Pleïstocèn ».
Mai 2009[modificar | modificar lo còdi]
- Alemanha : presentacion a Nòva Iòrc de las rèstas fossilas d'una femèl primat atribuïts a l'espècia Darwinius masillae, apartenissent al sosòrdre dels Strepsirrhiniens (Lemuriformes e Lorisiformes) e avent viscut i a 47 milions d'annadas en Alemanha. Descobèrt en 1983 sul sit fossilifère de Messel, près de Francfòrt-sus-lo-Man, aquel esquelèt complèt a 95 % es considerat coma l'un dels fossils de primat los mai complèts jamai descobèrts[1].
Junh de 2009[modificar | modificar lo còdi]
- Serbia : un esquelèt de mamot, vièlh de mai o mens un milion d'annadas, es estat descobèrt pendent las perquisicions del sit arqueologic d'un ancian camp roman sus Danubi. L'esquelèt « es fòrça plan conservat, sol lo crani es leugièrament abimé ». Lo mamot deviá mesurar 4 mètres de naut e pesar 10 tonas[2].
- China : segon la revista Nature, la descobèrta en China per l'equipa del professor Xu Xing d'un dinosaure vièlh de 155 milions d'annadas poiriá contribuïr a explicar l'origina de las alas dels aucèls. Lo Limusaurus inextricabilis (« saurien arribant pas a se tirar de la fanga ») contribuís a illustrar la teoria segon la quala d'unes dinosaures son los ancessors dels aucèls. Aquel cératosaure erbivòr, descobèrt dins la formacion jurassica de Shishugou (bacin del Junggar, oèst, Desèrt de Gobi) fa partida del sosòrdre dels théropodes, los dinosaures bipèds e en general carnivòrs[3].
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- Aquel article es parcialament o en totalitat eissit de l'article entitolat « 2009 en sciéncia » (veire la lista dels autors).
- Le Figaro.fr, Un lémurien de 47 M d'annadas
- Le Monde.fr, Fòtos: Descobèrta d'un esquelèt de mamot
- Le Figaro.fr, Un fossil explica l'origina dels aucèls