Eleccions legislativas indianas de 2009

2004 2014
Eleccions legislativas indianas de 2009
543 dels 545 sètis de la Lok Sabha (Majoritat absoluda : 272 sètis)
Del 16 d'abril de 2009 al 13 de mai de 2009
Còs electoral e resultats
Populacion				1,2 miliard
Inscriches				714 milions
Votants				417 156 494
				59,7 %
	Manmohan Singh –
	UPA Congrèsses Trinamool DMK NCP Jharkhand Mukti Morcha
	Voses			153 482 356
	37,22 %				1,8
	Sètis obtenguts			262	44
	Lal Krishna Advani –
	NDA BJP JD(U) Shiv Sena Rashtriya Lok Dal SAD Telangana Rashtra Samithi Asom Gana Parishad
	Voses			102 689 312
	24,63 %				8,7
	Sètis obtenguts			159	22
	Prakash Karat –
	Tresen Front BSP CPI(M) Biju Janata Dal CPI Revolutionary Socialist Party All India Forward Bloc AIADMK
	Votz			88 174 229
	21,15 %				13,5
	Sètis obtenguts			79	20
	Quatren front
	Lista SP RJD Lok Janshakti Party
	Votz			21 456 117
	5,14 %
	Sètis obtenguts			27
Carta dels resultats per coalicion
Reparticion dels sètis a la Lok Sabha
Tresen Front (79) UPA (262) Quatren Front (27) Autres (18) NDA (159)
Primièr ministre
Sortent			Elegit
Manmohan Singh UPA (Congrès)			Manmohan Singh UPA (Congrès)

Las eleccions legislativas indianas se son debanadas en cinc fasas entre lo 16 d'abril e lo 13 de mai de 2009 per tal d'elegir la XV^e legislatura de la Lok Sabha, la cambra bassa del Parlament indian. Amb un còs electoral compausat de 714 milions de personas (mai que l'Union Europèa e los Estats Units amassats), s'agissiá de las mai grandas eleccions democraticas jamai organizadas dins lo mond.

Confòrmament a la Constitucion indiana, las eleccions a la Lok Sabha devon aver luòc almens cada cinc ans, a mens d'una dissolucion. Las darrièras eleccions s'essent tengudas en 2004, la 14^e Lok Sabha vesiá son mandat expirar lo 1^er junh de 2009. Las eleccions son organizadas per la Comission electorala indiana en mantuna fasa per tal de gerir melhor l'immens còs electoral e los problèmas de securitat. Lo budgèt d'aquelas eleccions, presentat en febrièr de 2009, s'auça a 1 120 crores de ropias.

Los resultats definitius d'aquelas eleccions son estats anonciats lo 16 de mai de 2009. Lo governament de l'Aliança progressista unida (UPA), dirigit pel Partit del Congrès, es estat reconduch e Manmohan Singh es vengut lo primièr Primièr ministre a èsser reelegit après aver acabat un mandat complèt de cinc ans dempuèi Jawaharlal Nehru en 1962. L'UPA a amassat lo sosten de 322 deputats suls 543 membres de la Cambra. Malgrat que çò siá mens que los 335 membres qu'avián apiejat lo governament pendent la darrièra legislatura, l'UPA sola a obtengut una majoritat relativa de mai de 260 sètis contra 218 sètis dins la XIV^e Lok Sabha. Lo governament sembla donc èsser mai estable que lo precedent. En defòra de l'UPA, lo Bahujan Samaj Party, lo Samajwadi Party, lo Janata Dal (Secular), lo Rashtriya Janata Dal e d'autres partits pichons an sostengut lo governament.

D'eleccions per l'Amassada legislativa locala an egalament agut luòc dins tres Estats indians: l'Andhra Pradesh, l'Orissa e lo Sikkim.

Procedura e regim electoral

Sistèma electoral

Las eleccions se tenon a l'escrutinh uninominal majoritari a un torn : los deputats son elegits per circonscripcions, a rason d'un deputat per circonscripcion. Dins caduna d'entre elas, lo candidat avent amassat lo mai grand nombre de votz, qual que siá son resultat, es declarat elegit.

L'escrutinh s'es debanat en cinc fasas distintas :

• Lo 16 d'abril dins 124 circonscripcions ;
• Los 22 e 23 d'abril dins 141 circonscripcions ;
• Lo 30 d'abril dins 107 circonscripcions ;
• Lo 7 de mai dins 85 circonscripcions ;
• Lo 13 de mai dins 86 circonscripcions.

En anonciant la tenguda de las eleccions lo 2 de març de 2009, la Comission electorala indiana a egalament anonciat que 499 circonscripcions sus un total de 543 èran estats redécoupées sus la basa dels resultats de las òbras de la Comission de delimitacion amassada per la Lei sus la delimitacion de 2002. Los territòris de la Capitala nacionala de Delhi e de Pondichéry e totes los Estats èran concernits, a l'excepcion de l'Arunachal Pradesh, l'Assam , lo Jammu & Kashmir, lo Jharkhand, Manipur e lo Nagaland.

Maquinas a votar

L'eleccion s'es efectuada amb l'ajuda de las maquinas de vòte electronic, coma aquò es estat fach amb l'escrutinh de 2004. I a en tot 1 368 430 maquinas a votar disponiblas dins lo país.

Las maquinas de vòte son principalament constituïdas de doas unitats : l'unitat de contraròtle e l'unitat de vòte, connectada a l'unitat de contraròtle per un cable de connexion. Una unitat de vòte pòt permetre de votar per 16 candidats diferents. Quatre unitats de vòte pòdon èsser religadas las unas als autres e a una meteissa unitat de contraròtle per aténher 64 candidats potencials. L'unitat de contraròtle es plaçada jos l'autoritat d'un president de burèu de vòte e las unitats de vòte son utilizadas dirèctament pels electors per complir lor dever civic.

Sus cada maquina, los candidats apareisson amb lor simbòl electoral, coma sus un bulletin de vòte classic. L'elector apièja sus un boton blau per votar pel candidat de sa causida.

Burèus de vòte

I a agut 828 804 burèus de vòte despartits dins tot lo país, siá 20 % en mai qu'en 2004. Aquela fòrta aumentacion aviá per objectius una mens granda vulnerabilitat dels electors a las menaças e a l'intimidacion e la reduccion de la distància a córrer pels electors entre lor domicili e lo burèu de vòte per tal de luchar contra l'abstencionisme .

Listas electoralas

Las listas electoralas an degut èsser completament revistas en consequéncia de la dintrada en vigor del novèl decopatge electoral. Lo procediment d'actualizada de las listas electoralas s'es perseguit fins a la data arrestador de depaus de las candidaturas. 714 milions de personas èran inscrichas sus las listas electoralas en 2009, siá 43 milions en mai qu'en 2004 (+ 6,4 %).

Aquelas eleccions an tanben vist lo recors a las fòtos sus las listas electoralas generalizat a la totalitat del país a l'excepcion de l'Assam , del Nagaland e del Jammu-e-Caishmir. Aquela mesura deviá aver per efièch de facilitar l'identificacion dels electors e de prevenir l'usurpacion d'identitat.

Principalas formacions politicas en liça

Índia compta un plan grand nombre de partits politics, que se regropan per las eleccions legislativas dins vastas coalicions.

Aliança progressista unida

Sonia Gandhi, presidenta del Congrès e menaire de l'UPA

L'UPA (United Progressiva Aliança), coalicion a dominanta socialdemocrata formada a l'entorn del Congrès de Sonia Gandhi, dont es membre lo Primièr ministre sortent Manmohan Singh. Lo manifèst del Congrès per las eleccions de 2009 es estat presentat per Sonia Gandhi lo 24 de març de 2009. L'eslogan del partit per aquela eleccion èra « Aam admi ke badhte kadam, har kadam per Bharat buland » : « l'òme comun va del davant e a cadun de sos passes Índia prospèra ». Lo manifèst metiá en evidéncia totas las realizacions del governament sostengut per l'UPA pendent son primièr mandat, e en particular los melhoraments engendrats per las diferentas politicas publicas començadas al benefici de las populacions ruralas e de las jaças mens favorizadas de la societat indiana.

Après mantun especulacion sus son estat de santat, Sonia Gandhi a fach calar las rumors en confirmant, lo 6 de febrièr de 2009, que Manmohan Singh seriá plan lo candidat de l'Aliança progressista unida per las eleccions de 2009. Percebut coma un burocrata austèr, Manmohan Singh, economista de formacion, es generalament pas considerat coma un politician carismatic. D'unes l'acusavan en mai d'èsser pas qu'una mariòta a la bòta de Sonia Gandhi.

Lo Congrès aviá recrompat los dreches de la benda originala del film Slumdog Millionaire de Danny Boyle (oscar del film melhor 2008) per l'utilizar coma tèma musical de sa campanha oficiala. Lo títol de la cançon, Jai Hò (« Siam victorioses ») e sa popularitat son estats utilizats pel Congrès per galvanizar las massas pendent la campanha.

Aliança democratica nacionala

Principal partit d'oposicion, lo BJP (Bharatiya Janata Party, partit del pòble indian) e sos partenaris regropats dins la NDA (Nacional Democratic Aliança, liberals-conservators nacionalistas), an anonciat l'11 de decembre de 2007 que lor candidat al pòst de Primièr ministre seriá lo cap del BJP Lal Krishna Advani, menaire de l'oposicion. Lo 23 de genièr de 2008, los dirigents del BJP e d'autres elements de l'aliança son estats convocats per elegir oficialament lor candidat. Militant al RSS, organizacion indoïsta d'extrèma drecha, puèi figura de l'ala drecha del BJP, dont ven president en 1986, M. Advani es estat ministre de l'interior del governament BJP ne pòsta de 1998 a 2004. Après son investitura, s'es emplegat a se desfar de son imatge radical per tal d'optar un perfil mai conciliant, mai credible als uèlhs de l'opinion. Apreciat dels miègs nacionalistas, M. Advani es tanben conegut per aver sovent contribuït a exacerbar las tensions entre musulmans e indoïstas, reputacion dont a cercat de se desfar pendent la campanha.

Per contrar los eslogans del Congrès, lo BJP a utilizat l'expression « Kushal neta, nirnayak sarkaar » que se tradutz per « Un menaire capable, un governament que pren de decisions ». Lo BJP esperava atal profechar estant que dispausava d'un menaire clarament identificat, mentre que lo Congrès apareissiá, del ponch de vista de sos detractors, coma dirigit per doas personas a l'encòp (a saber Sonia Gandhi e Manmohan Singh). Lo BJP a volgut focalizar sa campanha sus l'imatge de menaire d'Advani.

Lo 3 d'abril de 2009, lo BJP a publicat son manifèst electoral a Nòva Delhi. Son programa pausava sus tres pilars : lo bon governament, lo desvolopament e la securitat. Lo manifèst metiá en lum las diferentas politicas lausadas per la majoritat e l'oposicion, metent l'accent sus la menaça terrorista e sus una mai granda fermetat en matèria de securitat interiora.

Tresen Front

Mantun partit eissit del Front d'esquèrra (Left Front, coalicion essencialament constituïda de partits comunistas) o de l'Aliança progressista nacionala unida (regionalistas d'esquèrra) se son regropats per formar un Tresen Front contra las alianças del BJP e del Congrès. Enavant de l'esquèrra a l'extrèma esquèrra, sa principala compausanta es lo Partit comunista d'Índia (marxista) (PCI(M)). Lo PCI(M) aviá creat un sit internet per relevar melhor sa campanha d'informacion per tal d'atirar de novèls simpatizants demest los internautas susceptibles de votar per sos candidats.

Lo BSP, partit dels Dalits (Intocables), indians de las classas popularas exclusas del sistèma de castas regissent la societat indiana, a egalament rejonch lo Tresen Front.

Autres

Après aver fach part de son intencion de raliar l'UPA, lo Samajwadi Party a decidit de far lista comuna amb lo Rashtriya Janata Dal, constituïssent atal un « Quatren Front ». La basa electorala d'aqueles dos partits es principalament formada de Yadav, membres de la classa intermediària.

Resultats

Resultats en votz per coalicion.

Composicion politica de la legislatura novèla

UPA

NDA

Tresena Front

Quatren Front

Autres

Carta dels resultats per circonscripcion.

Partits o coalicions		Vòtes	%	Sètis
	Aliança progressista unida (UPA)	153 482 356	37,22	262
Congrèsses		119 110 776	28,55	206
All India Trinamool Congress		13 355 986	3,20	19
Dravida Munnetra Kazhagam		7 625 397	1,83	18
Nationalist Congress Party		8 521 349	2,04	9
Jharkhand Mukti Morcha		1 665 173	0,40	2
Autres partits de l'UPA		3 221 675	1,20	8
	Aliança democratica nacionala (NDA)	102 689 312	24,63	159
Bharatiya Janata Party		78 435 538	18,80	116
Janata Dal (United)		6 331 079	1,52	20
Shiv Sena		6 454 850	1,55	11
Rashtriya Lok Dal		1 821 054	0,44	5
Shiromani Akali Dal		4 004 789	0,96	4
Telangana Rashtra Samithi		2 582 326	0,62	2
Asom Gana Parishad		1 773 103	0,43	1
Indian Nacional Lok Dal		1 286 573	0,31	0
	Tresen Front	88 174 229	21,15	79
Bahujan Samaj Party*		25,728,889	6,17	21
Partit comunista d'Índia (marxista)		22 219 111	5,33	16
Biju Janata Dal		6 612 552	1,59	14
Partit comunista d'Índia		5 951 888	1,43	4
Revolutionary Socialist Party		1 573 650	0,37	2
All India Forward Bloc		1 345 803	0,32	2
All India Anna Dravida Munnetra Kazhagam		6 953 591	1,67	9
Telugu Desam Party		10 481 348	2,51	6
Janata Dal (Secular)*		3 434 082	0,82	3
Marumalarchi Dravida Munnetra Kazhagam		1 112 908	0,27	1
Haryana Janhit Congress		816 395	0,20	1
Pattali Makkal Katchi		1 944 619	0,47	0
	Quatren Front	21 456 117	5,14	27
Samajwadi Party		14 284 638	3,42	23
Rashtriya Janata Dal		5 279 059	1,27	4
Lok Janshakti Party		1 892 420	0,45	0
Assam United Democratic Front		2 184 556	0,52	1
Autres partits		3 315 538	0,80	6
Independents		21 646 845	5,19	9
Total		417 156 494 543
Participacion : 59,7 %

• * Partits avent balhat lor sosten incondicional al governament UPA après las eleccions

Analisa de resultats

Es una victòria per l'Aliança progressista unida que raseja la majoritat absoluda a la Lok Sabha, e en particular pel Congrès, que ganha 60 deputats e obten 206 sètis, son resultat melhor dempuèi 1991. Los resultats detalhats fan estat d'un espectacular revèrs dels partits comunistas del Tresen Front menat pel Partit comunista d'Índia (marxista) (PCI-M) dins sos fèus tradicionals del Kerala e de la Bengala Occidentala, al profièch del Congrès. Aquel retornament de situacion inesperat mena lo Secretaire general del Congrès Prithviraj Chavan a afirmar que lo Congrès a pas d'ara enlà « mai besonh de l'esquèrra per formar lo governament novèl », evocant dels resultats « al delà de l'imaginacion » per l'UPA.

Plan netament batuda, l'Aliança democratica nacionala del BJP l'empòrta ça que la dins los estats conservators del Karnataka, del Madhya Pradesh e de Gujarat.

En infligissent una regda desfacha al camp nacionalista coma a l'esquèrra, los indians semblan aver fach la causida de l'estabilitat en permetent un retorn en fòrça istorica del Congrès malgrat lo retirament de mantun de sos aliats, al primièr reng de los quals lo Samajwadi Party e lo Rashtriya Janata Dal, fondators d'un Quatren Front que serà estat una malescaduda (38 sètis perduts).