Escòla nacionala de la meteorologia
Fondacion |
1922[1] |
---|
Tip | |
---|---|
Director |
Philippe Dandin |
Membre de | |
Sit web |
Estudiants |
297 escolans en 2021[1], mai 800 escolans en formacion contunha en 2010 |
---|---|
Ensenhaires |
22 ensenhants e 400 vacataris en 2021[2] |
País | |
---|---|
Campus | |
Vila |
L'Escòla nacionala de la meteorologia (ENM) es l'una de las 204 escòlas d'engenhaires francesas acreditadas al a desliurar un diplòma d'engenhaire[4]. Plaçada jos la tutèla del ministèri de l'Ecologia, del Desvolopament duradís e de l'Energia, assegura entre autras, al nivèl nacional, la formacion iniciala e continua de l'ensemble del personal foncionari de Météo-France, servici meteorologic nacional francés[5]. Forma egalament a la meteorologia los especialistas en meteorologia de las Fòrças armadas (armada, aviacion e marina francesas), e dels engenhaires non foncionaris[6]. Dempuèi 2009, l'ENM es restacada a l'Institut nacional politecnic de Tolosa. Possedís son pròpri campus e dispausa egalament d'una antena dins lo campus de l'Escòla nacionala de l'aviacion civila per l'estudi de la meteorologia aeronautica[7].
Istòria[modificar | modificar lo còdi]
- 1922 : creacion de l'Escòla de la meteorologia[1] ;
- 1948 : installacion al Fòrt de Sant-Cyr[8] e París, servici dependent de l'Establiment d'estudis e de recèrcas meteorologicas de la Meteorologia nacionala[1] ;
- 1969 : l'Escòla de la meteorologia ven l'Escòla nacionala de la meteorologia (ENM), plaçada jos l'autoritat dirècta del director de la Meteorologia nacionala[9] ;
- 1982 : transferiment de l'ENM a Tolosa, sul sit de la Météopole[1] ;
- 2002 : lo còs dels engenhaires de la meteorologia fusiona amb lo dels engenhaires dels ponts e cauçadas, que vendrà a son torn en 2009 lo còs novèl dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques (IPEF)
- 2009 : restacament de l'ENM a l'Institut nacional politecnic de Tolosa.
Foncionament[modificar | modificar lo còdi]
Direccion[modificar | modificar lo còdi]
Philippe Dandin es lo director de l'Escòla nacionala de la meteorologia dempuèi setembre de 2021[10]. Los ancians directors de l'escòla comptan demest eles :
- Daniel Rousseau de 1985 a 1997[11];
- Jean-Pierre Chalon de 1997 a 2004[12];
- Jean-Pierre Bourdette de 2004 a 2005[13];
- François Lalaurette de 2005 a 2013[14];
- Jean-Marc Bonnet de 2013 a 2019[15];
- Didier Reboux de 2019 a 2021[16].
Formacion[modificar | modificar lo còdi]
Engenhaire de las òbras de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]
Los engenhaires de las òbras de la meteorologia seguisson una formacion de 3 ans en meteorologia e climatologia. Aquerisson de coneissenças scientificas e tecnicas en fisica de l'atmosfèra, matematicas, estatisticas, informatica, calcul scientific, modelizacion, prevision del temps, climatologia e sciéncias de l'engenhaire. Dos estatuts de recrutament existisson, un estatut civil e un estatut foncionari. Los engenhaires civils an vocacion a exercir lors foncions pertot dins la societat. Los escolans-engenhaires foncionaris rejonhon, tre lor dintrada a l'ENM, lo còs dels engenhaires de las òbras de la meteorologia[17], e an vocacion a exercir lors foncions dins Météo-France entre sortir de lor formacion.
Uèch mòdes de recrutament existisson[18] :
- sus concors de las filièras BCPST, MP, PC, PSI de las classas preparatòrias scientificas a partir de las espròvas escrichas del concors comun Minas-Ponts, puèi d'espròvas oralas del concors Minas-Télécom dempuèi 2021[19] (TPE-EIVP abans 2021[20]) per las filièras MP, PC e PSI e las espròvas del concors G2E per la filièra BCPST ;
- sus concors extèrn especial, pels titulars d'una primièra annada de mastèr scientific validada o d'un diplòma superior, amb dintrada en segonda annada de formacion a l'ENM ;
- sus concors extèrn especial sus títols, pels titulars d'un diplòma conferissent grade de mastèr o superior, amb una escolaritat adaptada a l'ENM ;
- sus concors intèrn, pels foncionaris avent mai de 3 ans d'ancianetat ;
- sus examèn professional reservat als tecnicians superiors de la meteorologia, o als tecnicians superiors dels estudis e de l'espleitacion de l'aviacion civila ;
- entre sortir de la classa preparatòria de las INP ;
- sus títol pels titulars d'una primièra annada de mastèr scientific validada o d'un diplòma superior, amb dintrada en segonda annada de formacion a l'ENM ;
- sus títol coma trabalhaire en situacion d'andicap, pels titulars d'un diplòma conferissent grade de licéncia o d'un diplòma superior.
Tecnician superior de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]
Los tecnicians superiors de la meteorologia seguisson una formacion de 2 ans en meteorologia e climatologia. Existís doas filièras : espleitacion (TSE) e instruments e installacions (TSI). Dins la filièra espleitacion, los escolans-tecnicians son formats a l'analisi, la concepcion e la realizacion d'estudis e de servicis meteorologics e climatics, mas egalament administrar, analisar, tractar e valorizar de grandas basas de donadas meteorologicas. Dins la filièra instrumentacion, los escolans-tecnicians son formats a la preparacion, a l'installacion e al desplegament dels captadors, sistèmas e rets d'observacion meteorologicas, mas egalament a l'analisi e al tractament de donadas meteorologicas. Los escolans-tecnicians recrutats jos estatut foncionari rejonhon tre lor dintrada a l'ENM lo còs dels tecnicians superiors de la meteorologia[21], e an vocacion a exercir lors foncions dins Météo-France entre sortir de lor formacion.
Tres mòdes de recrutament existisson[18] :
- sus concors extèrn, pels titulars d'un bachelierat scientific per la filièra espleitacion, e pels titulars d'un bachelierat scientific o tecnologic (filièras STI2D o STL) ;
- sus concors intèrn, pels foncionaris avent mai de 4 ans d'ancianetat ;
- sus títol coma trabalhaire en situacion d'andicap, pels titulars d'un bachelierat scientific o d'un diplòma superior.
Tecnician dels mestièrs de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]
Aquel diplòma, confòrm a las exigéncias de l'Organizacion meteorologica mondiala, es atribuït entre sortir d'un cursus de 18 mes seguit per d'estagiaris enviats per lor emplegaire, que sián las Fòrças armadas o dels servicis nacionals meteorologics estrangièrs. Requerís un bachelierat scientific (França).
Mastèr e mastères especializats[modificar | modificar lo còdi]
L'ENM co-abilita, en associacion amb l'universitat Tolosa III - Paul Sabatier, lo mastèr Sciéncias de l'ocean, de l'atmosfèra e del climat (SOAC)[22] ancianament entitolat Ocean, atmosfèra e susfàcias continentalas (OASC)[23]. L'escòla aculhís una partida dels corses de primièra annada d'escolaritat. L'escolaritat de segonda annada es constituïda de tres trajèctes, dont los trajèctes seguents an lors corses del primièr semèstre dispensats a l'ENM :
- Dinamica del climat (DC) ;
- Estudis environamentals (EE).
L'escòla co-organiza lo mastère especializat Gestion del desvolopament duradís e del cambiament climatic en associacion amb TBS Educacion e l'Escòla nacionala superiora agronomica de Tolosa, sens que los corses sián dispensats a l'ENM[24].
Ancianas formacions[modificar | modificar lo còdi]
Engenhaire de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]
L'escòla a format, fins en 2002, los engenhaires de la meteorologia (IM)[25],[26],[27], còs tecnic d'enquadrament superior de l'Estat, qu'a fusionat en 2002 amb lo còs dels engenhaires dels ponts e cauçadas, aqueste fusionant a son torn en 2009 amb lo còs dels engenhaires de l'engèni rural, de las aigas e dels bòsques per formar lo còs dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques (IPEF). Dempuèi 2002, la formacion dels engenhaires d'aqueles còsses eretièrs es assegurada per l'Escòla dels Ponts ParisTech, puèi dempuèi 2009, conjonchament per aquela darrièra e AgroParisTech[28]. En 2002, pendent la primièra fusion dels còsses, près de 200 engenhaires de la meteorologia èran en servici actiu[29].
Lo cursus dels engenhaires escolans de la meteorologia[30], d'una durada de 2 ans[25], èra alara obèrt coma trajècte d'especializacion de 4ème annada de l'Escòla politecnica, mas egalament a destinacion dels escolans diplomats de las escòlas normalas superioras (seccion sciéncias) e d'AgroParisTech (ancian Institut nacional agronomic Paris-Grignon).
Mastères especializats[modificar | modificar lo còdi]
L'escòla prepausava ancianament lo mastère especializat Éco-engenhariá[23] (MSEI), qu'es pas mai co-acreditat per l'ENM segon lo syllabus actualizat en 2021[31].
Personalités ligadas[modificar | modificar lo còdi]
Ancians escolans diplomats[modificar | modificar lo còdi]
Demest los ancians escolans de l'escòla, se compta mantun presentator metèo per la ràdio : Jacques Kessler de 1979 a 2013[32], Joël Collado de 1994 a 2015[33], Élodie Callac dempuèi 2013[34] per las antenas de France Inter e France info. Mantun ancian escolan es presentators metèo per la television : Louis Bodin dempuèi 2010[35] e Ange Noiret dempuèi 2023[36] sus TF1.
D'autres ancians escolans son venguts cercaires dont Florence Rabier, cercaira en assimilacion de donadas e directritz generala del Centre europèu per las previsions meteorologicas a mejan tèrme dempuèi 2016[37].
Mantun diplomat a egalament agut d'engatjaments politics o sindicals dont Anicet Lo Pors, ministre delegat al près del Primièr Ministre cargat de la Foncion publica de 1981 a 1983[38] o Yves Veyrier, secretari general del sindicat Fòrça obrièra de 2018 a 2022[39].
Classaments[modificar | modificar lo còdi]
Classament nacional [40] DAUR : Datèt Analysis for University Rankings
Plataforma d'orientacion comparativa per l'educacion superiora en França basada sus de critèris pertinents.
Annada | Reng DAUR |
---|---|
2019 | 13 |
2020 | 31 |
2021 | 40 |
Vida estudianta[modificar | modificar lo còdi]
La vida associativa de l'ENM s'organiza jos la supervision del burèu dels escolans, lo « burô », del bar, lo « Barratge », e de nombroses clubs[41]. La màger part d'aqueles diferents actors son basats dins lo foguièr de l'escòla, espaci reservat als estudiants.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- « Nòstra escòla », sus meteofrance.fr, Météo-France, (consultat lo ).
- Vincent Capo-Canellas, « Rapòrt d'informacion n° 840 (2020-2021) fach al nom de la comission de las finanças sus Météo-France », sus senat.fr, (consultat lo ).
- « Escòla nacionala de la meteorologia », Conferéncia de las Escòlas Grandas (consultat lo ).
- Arrestat del 25 de febrièr de 2021 fixant la lista de las escòlas acreditadas a desliurar un títol d'engenhaire diplomat.
- « Meteorològ », sus cidj.com (consultat lo ).
- « l'Escòla nacionala de la meteorologia forma de passionats del climat », Los Ressons, (lira en linha).
- « Escòla nacionala de meteorologia (ENM) », sus fonction-publique.gouv.fr (consultat lo ).
- « l'Escòla nacionala de la meteorologia forma de passionats del climat », sus lesechos.fr, (consultat lo ).
- Météo-France, « l'escòla Nacionala De la Meteorologia : Presentacion e formacions », sus gralon.net, (consultat lo ).
- « Metèo e Climat informacion N°87 », sus meteoetclimat.fr, (consultat lo ).
- « las temperaturas en Illa de França de 1676 a 2008 », sus inrap.fr (consultat lo ).
- « Biografia Jean-Pierre Chalon », sus futura-sciences.com (consultat lo ).
- Météo-France, Rapòrt d'activitat 2004, , 75 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 62.
- Météo-France, Rapòrt d'activitat 2005, , 76 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 66.
- Météo-France, Rapòrt d'activitat 2013, , 87 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 9.
- Météo-France, Rapòrt d'activitat 2019, , 66 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 62.
- « Decret n°65-184 del 5 de març de 1965 relatiu a l'estatut particular dels engenhaires de las òbras de la meteorologia. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
- Escòla Nacionala de la Meteorologia, « Modalitats de dintradas a l'Escòla Nacionala de la Meteorologia (ENM). », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
- « Escòlas Concorses Minas-Télécom », sus concours-mines-telecom.fr, (consultat lo ).
- « Concors 2021 : l'EIVP intègra lo concors Minas-Télécom », sus eivp-paris.fr, (consultat lo ).
- « Decret n° 2011-1139 del 21 de setembre de 2011 portant estatut particular del còs dels tecnicians superiors de la meteorologia », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
- « Mastèr SOAC - Sciéncias de l'Ocean, de l'Atmosfèra e del Climat », sus master-soac-toulouse.obs-mip.fr, (consultat lo ).
- « l'Escòla nacionala de la metèo atira de mai en mai los joves », La Dépêche, (lira en linha).
- « l'Escòla nacionala de la meteorologia : la formacion iniciala », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
- « Decret n°63-1376 del 24 de decembre de 1963 portant estatut del còs dels engenhaires de la meteorologia », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
- « Rapòrt sus l'establiment public administratiu Météo-France. B. L'integracion dins lo còs dels Ponts e Cauçadas », sus senat.fr, (consultat lo ).
- « Decret n°2002-523 del 16 d'abril de 2002 portant estatut particular del còs dels engenhaires dels ponts e cauçadas. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
- « Rejónher lo còs dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques », sus agroparistech.fr, (consultat lo ).
- Julie Gervais, « Fusionar per durar ? Legitimitat institucionala e retribucions materialas dins las recomposicions de còsses en França », sus cairn.info, (consultat lo ).
- « Decret n°69-127 del 3 de febrièr de 1969 fixant l'organizacion e lo foncionament de l'escòla nacionala de la meteorologia. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
- « Mastère especializat Eco-engenhariá », sus inp-toulouse.fr, (consultat lo ).
- Jeanne Ferney, « Jacques Kessler, discret messatgièr del temps que fa. », sus la-croix.com, (consultat lo ).
- « [Retrach] Joël Collado, la votz tolosana de la metèo, escartat de Ràdio França. », sus actu.fr, (consultat lo ).
- « los diplomat(e)s de l'ENM : Élodie Callac. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
- « Louis Bodin - TF1 e Vosautras. », sus tf1.fr, (consultat lo ).
- Bénédicte Dupont, « Ange Noiret, presentator metèo sus TF1 e LCI : "es a Tolosa qu'ai tot aprés". », sus francebleu.fr, (consultat lo ).
- « los diplomat(e)s de l'ENM : Florence Rabier. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
- « l'ENM festeja sos 100 ans. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
- « FO : qu'es Yves Veyrier, lo discret novèl patron de la confederacion sindicala ? », sus sudouest.fr, (consultat lo ).
- DAUR, « DAUR - Datèt Analysis for University Rankings. », sus daur-rankings.com, (consultat lo ).
- Malo Tiriau, « Plaqueta Alfa – ENM », (consultat lo )
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]
- Météo-France
- Centre nacional de recèrcas meteorologicas (CNRM)
- Meteorològa e observator meteorologic
Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]