Escòla nacionala de la meteorologia

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Escòla nacionala de la meteorologia
Istòria
Fondacion
1922[1]
Estatut
Tip
Director
Philippe Dandin
Membre de
Sit web
Chifras-claus
Estudiants
297 escolans en 2021[1], mai 800 escolans en formacion contunha en 2010
Ensenhaires
22 ensenhants e 400 vacataris en 2021[2]
Localizacion
País
Campus
Vila
Localizacion sus la carta de França
voir sur la carte de France
Localizacion sus la carta de Nauta Garona
voir sur la carte de la Haute-Garonne
Localizacion sus la carta de Tolosa
voir sur la carte de Toulouse

L'Escòla nacionala de la meteorologia (ENM) es l'una de las 204 escòlas d'engenhaires francesas acreditadas al a desliurar un diplòma d'engenhaire[4]. Plaçada jos la tutèla del ministèri de l'Ecologia, del Desvolopament duradís e de l'Energia, assegura entre autras, al nivèl nacional, la formacion iniciala e continua de l'ensemble del personal foncionari de Météo-France, servici meteorologic nacional francés[5]. Forma egalament a la meteorologia los especialistas en meteorologia de las Fòrças armadas (armada, aviacion e marina francesas), e dels engenhaires non foncionaris[6]. Dempuèi 2009, l'ENM es restacada a l'Institut nacional politecnic de Tolosa. Possedís son pròpri campus e dispausa egalament d'una antena dins lo campus de l'Escòla nacionala de l'aviacion civila per l'estudi de la meteorologia aeronautica[7].

Istòria[modificar | modificar lo còdi]

  • 1922 : creacion de l'Escòla de la meteorologia[1] ;
  • 1948 : installacion al Fòrt de Sant-Cyr[8] e París, servici dependent de l'Establiment d'estudis e de recèrcas meteorologicas de la Meteorologia nacionala[1] ;
  • 1969 : l'Escòla de la meteorologia ven l'Escòla nacionala de la meteorologia (ENM), plaçada jos l'autoritat dirècta del director de la Meteorologia nacionala[9] ;
  • 1982 : transferiment de l'ENM a Tolosa, sul sit de la Météopole[1] ;
  • 2002 : lo còs dels engenhaires de la meteorologia fusiona amb lo dels engenhaires dels ponts e cauçadas, que vendrà a son torn en 2009 lo còs novèl dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques (IPEF)
  • 2009 : restacament de l'ENM a l'Institut nacional politecnic de Tolosa.

Foncionament[modificar | modificar lo còdi]

Direccion[modificar | modificar lo còdi]

Philippe Dandin es lo director de l'Escòla nacionala de la meteorologia dempuèi setembre de 2021[10]. Los ancians directors de l'escòla comptan demest eles :

  • Daniel Rousseau de 1985 a 1997[11];
  • Jean-Pierre Chalon de 1997 a 2004[12];
  • Jean-Pierre Bourdette de 2004 a 2005[13];
  • François Lalaurette de 2005 a 2013[14];
  • Jean-Marc Bonnet de 2013 a 2019[15];
  • Didier Reboux de 2019 a 2021[16].

Formacion[modificar | modificar lo còdi]

Engenhaire de las òbras de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]

Los engenhaires de las òbras de la meteorologia seguisson una formacion de 3 ans en meteorologia e climatologia. Aquerisson de coneissenças scientificas e tecnicas en fisica de l'atmosfèra, matematicas, estatisticas, informatica, calcul scientific, modelizacion, prevision del temps, climatologia e sciéncias de l'engenhaire. Dos estatuts de recrutament existisson, un estatut civil e un estatut foncionari. Los engenhaires civils an vocacion a exercir lors foncions pertot dins la societat. Los escolans-engenhaires foncionaris rejonhon, tre lor dintrada a l'ENM, lo còs dels engenhaires de las òbras de la meteorologia[17], e an vocacion a exercir lors foncions dins Météo-France entre sortir de lor formacion.

Uèch mòdes de recrutament existisson[18] :

Tecnician superior de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]

Los tecnicians superiors de la meteorologia seguisson una formacion de 2 ans en meteorologia e climatologia. Existís doas filièras : espleitacion (TSE) e instruments e installacions (TSI). Dins la filièra espleitacion, los escolans-tecnicians son formats a l'analisi, la concepcion e la realizacion d'estudis e de servicis meteorologics e climatics, mas egalament administrar, analisar, tractar e valorizar de grandas basas de donadas meteorologicas. Dins la filièra instrumentacion, los escolans-tecnicians son formats a la preparacion, a l'installacion e al desplegament dels captadors, sistèmas e rets d'observacion meteorologicas, mas egalament a l'analisi e al tractament de donadas meteorologicas. Los escolans-tecnicians recrutats jos estatut foncionari rejonhon tre lor dintrada a l'ENM lo còs dels tecnicians superiors de la meteorologia[21], e an vocacion a exercir lors foncions dins Météo-France entre sortir de lor formacion.

Tres mòdes de recrutament existisson[18] :

Tecnician dels mestièrs de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]

Aquel diplòma, confòrm a las exigéncias de l'Organizacion meteorologica mondiala, es atribuït entre sortir d'un cursus de 18 mes seguit per d'estagiaris enviats per lor emplegaire, que sián las Fòrças armadas o dels servicis nacionals meteorologics estrangièrs. Requerís un bachelierat scientific (França).

Mastèr e mastères especializats[modificar | modificar lo còdi]

L'ENM co-abilita, en associacion amb l'universitat Tolosa III - Paul Sabatier, lo mastèr Sciéncias de l'ocean, de l'atmosfèra e del climat (SOAC)[22] ancianament entitolat Ocean, atmosfèra e susfàcias continentalas (OASC)[23]. L'escòla aculhís una partida dels corses de primièra annada d'escolaritat. L'escolaritat de segonda annada es constituïda de tres trajèctes, dont los trajèctes seguents an lors corses del primièr semèstre dispensats a l'ENM :

  • Dinamica del climat (DC) ;
  • Estudis environamentals (EE).

L'escòla co-organiza lo mastère especializat Gestion del desvolopament duradís e del cambiament climatic en associacion amb TBS Educacion e l'Escòla nacionala superiora agronomica de Tolosa, sens que los corses sián dispensats a l'ENM[24].

Ancianas formacions[modificar | modificar lo còdi]

Engenhaire de la meteorologia[modificar | modificar lo còdi]

L'escòla a format, fins en 2002, los engenhaires de la meteorologia (IM)[25],[26],[27], còs tecnic d'enquadrament superior de l'Estat, qu'a fusionat en 2002 amb lo còs dels engenhaires dels ponts e cauçadas, aqueste fusionant a son torn en 2009 amb lo còs dels engenhaires de l'engèni rural, de las aigas e dels bòsques per formar lo còs dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques (IPEF). Dempuèi 2002, la formacion dels engenhaires d'aqueles còsses eretièrs es assegurada per l'Escòla dels Ponts ParisTech, puèi dempuèi 2009, conjonchament per aquela darrièra e AgroParisTech[28]. En 2002, pendent la primièra fusion dels còsses, près de 200 engenhaires de la meteorologia èran en servici actiu[29].

Lo cursus dels engenhaires escolans de la meteorologia[30], d'una durada de 2 ans[25], èra alara obèrt coma trajècte d'especializacion de 4ème annada de l'Escòla politecnica, mas egalament a destinacion dels escolans diplomats de las escòlas normalas superioras (seccion sciéncias) e d'AgroParisTech (ancian Institut nacional agronomic Paris-Grignon).

Mastères especializats[modificar | modificar lo còdi]

L'escòla prepausava ancianament lo mastère especializat Éco-engenhariá[23] (MSEI), qu'es pas mai co-acreditat per l'ENM segon lo syllabus actualizat en 2021[31].

Personalités ligadas[modificar | modificar lo còdi]

Ancians escolans diplomats[modificar | modificar lo còdi]

Demest los ancians escolans de l'escòla, se compta mantun presentator metèo per la ràdio : Jacques Kessler de 1979 a 2013[32], Joël Collado de 1994 a 2015[33], Élodie Callac dempuèi 2013[34] per las antenas de France Inter e France info. Mantun ancian escolan es presentators metèo per la television : Louis Bodin dempuèi 2010[35] e Ange Noiret dempuèi 2023[36] sus TF1.

D'autres ancians escolans son venguts cercaires dont Florence Rabier, cercaira en assimilacion de donadas e directritz generala del Centre europèu per las previsions meteorologicas a mejan tèrme dempuèi 2016[37].

Mantun diplomat a egalament agut d'engatjaments politics o sindicals dont Anicet Lo Pors, ministre delegat al près del Primièr Ministre cargat de la Foncion publica de 1981 a 1983[38] o Yves Veyrier, secretari general del sindicat Fòrça obrièra de 2018 a 2022[39].

Classaments[modificar | modificar lo còdi]

Classament nacional [40] DAUR : Datèt Analysis for University Rankings

Plataforma d'orientacion comparativa per l'educacion superiora en França basada sus de critèris pertinents.

Annada Reng DAUR
2019 13
2020 31
2021 40

Vida estudianta[modificar | modificar lo còdi]

La vida associativa de l'ENM s'organiza jos la supervision del burèu dels escolans, lo « burô », del bar, lo « Barratge », e de nombroses clubs[41]. La màger part d'aqueles diferents actors son basats dins lo foguièr de l'escòla, espaci reservat als estudiants.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. a b c d e e « Nòstra escòla », sus meteofrance.fr, Météo-France, (consultat lo ).
  2. a e b Vincent Capo-Canellas, « Rapòrt d'informacion n° 840 (2020-2021) fach al nom de la comission de las finanças sus Météo-France », sus senat.fr, (consultat lo ).
  3. « Escòla nacionala de la meteorologia », Conferéncia de las Escòlas Grandas (consultat lo ).
  4. Arrestat del 25 de febrièr de 2021 fixant la lista de las escòlas acreditadas a desliurar un títol d'engenhaire diplomat.
  5. « Meteorològ », sus cidj.com (consultat lo ).
  6. « l'Escòla nacionala de la meteorologia forma de passionats del climat », Los Ressons,‎ (lira en linha).
  7. « Escòla nacionala de meteorologia (ENM) », sus fonction-publique.gouv.fr (consultat lo ).
  8. « l'Escòla nacionala de la meteorologia forma de passionats del climat », sus lesechos.fr, (consultat lo ).
  9. Météo-France, « l'escòla Nacionala De la Meteorologia : Presentacion e formacions », sus gralon.net, (consultat lo ).
  10. « Metèo e Climat informacion N°87 », sus meteoetclimat.fr, (consultat lo ).
  11. « las temperaturas en Illa de França de 1676 a 2008 », sus inrap.fr (consultat lo ).
  12. « Biografia Jean-Pierre Chalon », sus futura-sciences.com (consultat lo ).
  13. Météo-France, Rapòrt d'activitat 2004, , 75 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 62.
  14. Météo-France, Rapòrt d'activitat 2005, , 76 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 66.
  15. Météo-France, Rapòrt d'activitat 2013, , 87 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 9.
  16. Météo-France, Rapòrt d'activitat 2019, , 66 p. (ISSN 1166-732X, lira en linha), p. 62.
  17. « Decret n°65-184 del 5 de març de 1965 relatiu a l'estatut particular dels engenhaires de las òbras de la meteorologia. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
  18. a e b Escòla Nacionala de la Meteorologia, « Modalitats de dintradas a l'Escòla Nacionala de la Meteorologia (ENM). », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
  19. « Escòlas Concorses Minas-Télécom », sus concours-mines-telecom.fr, (consultat lo ).
  20. « Concors 2021 : l'EIVP intègra lo concors Minas-Télécom », sus eivp-paris.fr, (consultat lo ).
  21. « Decret n° 2011-1139 del 21 de setembre de 2011 portant estatut particular del còs dels tecnicians superiors de la meteorologia », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
  22. « Mastèr SOAC - Sciéncias de l'Ocean, de l'Atmosfèra e del Climat », sus master-soac-toulouse.obs-mip.fr, (consultat lo ).
  23. a e b « l'Escòla nacionala de la metèo atira de mai en mai los joves », La Dépêche,‎ (lira en linha).
  24. « l'Escòla nacionala de la meteorologia : la formacion iniciala », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
  25. a e b « Decret n°63-1376 del 24 de decembre de 1963 portant estatut del còs dels engenhaires de la meteorologia », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
  26. « Rapòrt sus l'establiment public administratiu Météo-France. B. L'integracion dins lo còs dels Ponts e Cauçadas », sus senat.fr, (consultat lo ).
  27. « Decret n°2002-523 del 16 d'abril de 2002 portant estatut particular del còs dels engenhaires dels ponts e cauçadas. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
  28. « Rejónher lo còs dels engenhaires dels ponts, de las aigas e dels bòsques », sus agroparistech.fr, (consultat lo ).
  29. Julie Gervais, « Fusionar per durar ? Legitimitat institucionala e retribucions materialas dins las recomposicions de còsses en França », sus cairn.info, (consultat lo ).
  30. « Decret n°69-127 del 3 de febrièr de 1969 fixant l'organizacion e lo foncionament de l'escòla nacionala de la meteorologia. », sus legifrance.gouv.fr, (consultat lo ).
  31. « Mastère especializat Eco-engenhariá », sus inp-toulouse.fr, (consultat lo ).
  32. Jeanne Ferney, « Jacques Kessler, discret messatgièr del temps que fa. », sus la-croix.com, (consultat lo ).
  33. « [Retrach] Joël Collado, la votz tolosana de la metèo, escartat de Ràdio França. », sus actu.fr, (consultat lo ).
  34. « los diplomat(e)s de l'ENM : Élodie Callac. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
  35. « Louis Bodin - TF1 e Vosautras. », sus tf1.fr, (consultat lo ).
  36. Bénédicte Dupont, « Ange Noiret, presentator metèo sus TF1 e LCI : "es a Tolosa qu'ai tot aprés". », sus francebleu.fr, (consultat lo ).
  37. « los diplomat(e)s de l'ENM : Florence Rabier. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
  38. « l'ENM festeja sos 100 ans. », sus meteofrance.fr, (consultat lo ).
  39. « FO : qu'es Yves Veyrier, lo discret novèl patron de la confederacion sindicala ? », sus sudouest.fr, (consultat lo ).
  40. DAUR, « DAUR - Datèt Analysis for University Rankings. », sus daur-rankings.com, (consultat lo ).
  41. Malo Tiriau, « Plaqueta Alfa – ENM », (consultat lo )

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]