Portal:Republica populara de China
Republica populara de China
27 832 articles de Wikipédia son actualament consacrats a la Republica populara de China.
Presentacion
La republica populara de China (R. P. C. ; sinogramme simplificat : 中华人民共和国 ; sinogramme tradicional : 中華人民共和國 ; pinyin : Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó escotar), o China, es un país d'Asia de l'Èst. Amb un cinquen de la populacion del mond, la RPC a la mai granda populacion del mond. A causa de sa populacion importanta e establa, de son economia a creissença rapida e de sas despensas militaras e capacitats, la RPC es sovent considerada coma una superpoténcia emergenta.
Lo partit comunista chinés (PCC) a dirigit la RPC jos un sistèma de partit unic dempuèi l'establiment del país en 1949. Malgrat aquò, près de la mitat de l'economia de la RPC es estada privatizada dempuèi las annadas 1980 jol « socialisme a la chinesa ». Pendent las annadas 1980, las reformas economicas aurián ajudat dels milions de personas a sortir de la pauretat, fasent baissar lo taus de pauretat a 12 %, mentre qu'auriá concernit lo tèrç de la populacion. Pasmens, a causa d'una economia mixta mesclant una economia de mercat e una economia planificada, la RPC es confrontada a de nombroses problèmas, e mai lo caumatge e una aumentacion de l'escart dels revenguts entre las campanhas e las vilas. En despièch d'aqueles defauts, aquela mai granda prosperitat a menat a l'influéncia chinesa creissenta dins la geopolitica economica, los afars politicas, militara, scientifica, tecnologicas e culturalas.
Un conflicte actual opausa la RPC e la republica de China pertocant l'estatut de Taiwan e de d'unas illas pròchas, que son controladas per la republica de China (dicha egalament « Taiwan ») dempuèi 1949. La RPC pretend que la republica de China seriá una entitat illegitima e considèra administrativament Taiwan coma una província de la RPC. Per oposicion, la republica de China reconeis pas aquelas declaracions, s'auto-administrant coma un país sobeiran dempuèi 1911 amb un governament e una presidéncia democraticament elegits. L'expression « China continentala » es de còps utilizada per indicar lo sector jos dominacion de la RPC, mas exclusent abitualament las doas regions administrativas especialas de Hong Kong e de Macau.
Istòria de la republica populara de China
Geografia de la republica populara de China
Politic de la republica populara de China
- Politica en republica populara de China
- Constitucion de la republica populara de China
- Lista de presidents de la republica populara de China
- Secretari general del Partit comunista chinés
- Bureau politic del Partit comunista chinés
- Geostrategia de China
- Lista de dirigents de las províncias chinesas
- Planificacion en republica populara de China
- Maoïsme
- Carta 08
- Movement democratic chinés
Defensa nacionala de la republica populara de China
Religion de la republica populara de China
Educacion de la republica populara de China
Cultura de la republica populara de China
Economia de la republica populara de China
Societat de la republica populara de China
Dreches de l'òme en republica populara de China
Espòrt en republica populara de China
Santat en republica populara de China
Actualitats...
- : China : una exposicion de pinturas a l'òli de China e de cinc païses d'Asia centrala es estada organizada
- : China a lançat la primièra centrala nucleara de quatrena generacion al mond
- : China : novèla epidèmia de pneumonia pediatrica
- : Tatgiquistan: una virada a 180 gras cap a un novèl grand fraire. Lo país se connècta a China.
- : Ozbequistan: 16na cima de l'Organizacion de cooperacion economica
Imatge del mes
Contengut de qualitat
Aqueles articles son estats seleccionats coma fasent onor de faiçon excepcionala a Wikipédia, l'enciclopèdia liura e gratuita. Aqueles articles contentan a de critèris estrictes, mas los podètz encara melhorar !
10 Articles de qualitat sus la republica populara de China
12 Bons articles sus la republica populara de China
- Alioramus
- Bataille de No Ryang
- Ceramica chinesa
- Corsa en linha masculina de ciclisme sus rota als Jòcs Olimpics d'estiu de 2008
- Drapeau de la republica populara de China
- Everest
- Hequ (caval)
- Ieoh Ming Pei
- Manifestacions de la plaça Tian'anmen
- Mongòl chinés (caval)
- Nathu L'Opèra
- de Pequin
- Belau als Jòcs Olimpics d'estiu de 2008
- Pequin
- Pòni del Yunnan
- Ressorsas Investment
1 Bon tèma sus la republica populara de China
Carta de la republica populara de China
Patrimòni mondial de la republica populara de China
La republica populara de China compta 55 sits :
- Sits naturals (14) : Santuaris del panda grand del Sichuan (2006), Airas protegidas dels tres fluvis parallèls al Yunnan (2003), Danxia de China (2010), Fanjingshan (2018), Karst de China del Sud (2007), Pargue nacional del mont Sanqingshan (2008), Region d'interès panoramic e istoric de Huanglong (1992), Region d'interès panoramic e istoric de la val de Jiuzhaigou (1992), Region d'interès panoramic e istoric de Wulingyuan (1992), Santuari d'aucèls migrators lo long del litoral de la mar Jaune e del golfe de Bohai de China (Fasa I) (2019), Shennongjia a Hubei (2016), Sit fossilifère de Chengjiang (2012), Tianshan a Xinjiang (2013)
- Sits culturals (37) : Ancians vilatges del sud de l'Anhui – Xidi e Hongcun (2000), Capitalas e tombas de l'ancian reialme de Koguryo (2004), Centre istoric de Macau (2005), Diaolou e vilatges de Kaiping (2007), Amassa de bastiments ancians de las montanhas de Wudang (1994), Amassa istorica del Palais del Potala, Lhassa (1994, 2000, 2001), Caunas de Longmen (2000), Caunas de Mogao (1987), Caunas de Yungang (2001), Jardins classics de Suzhou (1997, 2000), Kulangsu, un establiment istoric internacional (2017), La Muralha Granda (1987), Lo Grand Canal (2014), Mausolèu del primièr emperador Qin (1987), Mont Qingcheng e sistèma d'irrigacion de Dujiangyan (2000), Mont Wutai (2009), Monuments istorics de Dengfeng, al « centre del cèl e de la tèrra » (2010), Palais d'estiu, Jardin imperial de Pequin (1998), Palaises imperials de las dinastias Ming e Qing a Beijing e a Shenyang (1987, 2004), Pargue nacional de Lu Shan (1996), Paisatge cultural de l'art rupèstre de Zuojiang Huashan (2016), Paisatge cultural de las Risièras ne terrassa de las Hani de Honghe (2013), Paisatge cultural del lac de l'Oèst de Hangzhou (2011), Qinghai Hoh Xil (2017), Residéncia de montanha e temples avesinants a Chengde (1994), Rotas de la seda : la ret de rotas del corredor de Chang'an-Tian-shan (2014), Roïnas arqueologicas de la ciutat de Liangzhu (2019), Esculturas rupèstras de Dazu (1999), Sit de l'òme de Pequin a Zhoukoudian (1987), Sit de Xanadu (2012), Sits del tusi (2015), Temple del cèl, autar sacrificiel imperial a Pequin (1998), Tulou, ostal tradicional ne tèrra, dins la region de Fujian (2008), Temple e cementèri de Confucius e residéncia de la familha Kong a Qufu (1994), Tombas imperialas de las dinastias Ming e Qing (2000, 2003, 2004), Vieille vila de Lijiang (1997), Vieille vila de Pingyao (1997), Yin Xu (2006)
- Sits mixtes (4) : Mont Huangshan (1990), Mont Taishan (1987), Mont Wuyi (1999), Paisatge panoramic del mont Emei, inclusent lo paisatge panoramic del grand Bouddha de Leshan (1996)
