Portal:Piratariá
Portail de la piratariáUn portal dedicat als piratas. |
PresentacionLa piratariá es una forma de banditisme practicada sus la mar. A conegut mantun periòde (nascut)fastes, a la fin del Ier sègle abC en Mediterranèa, e al XVIIIe sègle dins las Antilhas e l'Ocean Indian. |
Arudj Reïs que per desformacion balhèt Barberousse. Corsari famós, es proclamat sultan d'Argièr après sos faches d'arma contra los castelhans e considerat coma lo fondator d'Al Jazâ'ir : l'estat d'Argièr o regéncia d'Argièr. Aqueriguèt lo chafre de Baba Arudj (paire Arudj) après aver transportat los refugiats musulmans d'Espanha cap a Africa del nòrd. Es mòrt en defendent Tlemcen contra los espanhòls pendent l'annada 1518.
En 1516, los tres fraires arribèron a liberar Jijel e Argièr dels espanhòls e prenguèron lo contraròtle de las vilas e de las regions a l'entorn, forçant atal l'ancian sultan zianide Abou Hammou Moussa III a fugir. Los espanhòls se refugièron a l'illa de Peñón près d'Argièr e demandèron ajuda al près de l'emperador Carles Quint d'Espanha, mas la flòta espanhòla d'ajuda arribèt pas a deslotjar Arudj e sos fraires d'Argièr.
Los argerins fan un acuèlh trionfal a Arudj. Se proclamèt atal sultan d'Argièr e assolidèt son territòri en s'espandissent a Miliana, Médéa e Ténès. Venguèt conegut per son metòde innovant pel transpòrt terrèstre per vela dels canons en Africa del nòrd. En 1517, los fraires ataquèron Capo Limiti e mai tard l'illa de Capo Rizzuto en Calàbria.
Ocean Atlantic
- Anguilha • Belize • Campeche • Carthagène de las Índias • Còsta Rica • Curaçao • Còsta de las Mosquitos • Illa de la Providéncia • New Providéncia • Pòrt Royal • Roatán • Sant Tomàs • Archipèla de San Blas • Illa-a-Dura • Illa de la Tartuga • Rendètz-vos de l'illa d'Aur • Republica del Bouregreg
Ocean Indian
Mar Mediterranèa
- Ghar El Melh • Malhòrca • Argièr • Béjaïa • Tunis
Ocean Pacific
- Acapulco • Illa Cocòs • Panamà • Peró
- Protagonistas
- Article detalhat : Pirata.
- Existís mantun tip de forbans (piratas). Los bocanièrs son a la basa dels caçaires que vendon de gibièr e de las pèls en Euròpa o mai simplament dins lo pòrt près de lor camp de caça. D'unes bocanièrs se lançan dins la flibuste, mas representan pas una partida granda dels filibustièrs. En efièch, los filibustièrs son per la màger part dels europèus exiliats dins las Caribas qu'an decidit de « far de pilha liurament » (origina del mot filibustièr). Los piratas son pas solament de filibustièrs, i a egalament de corsaris reconvertits. Los corsaris agisson sus letra de marca desliurada al nom del rei. De còps, de corsaris profièchan d'aquela letra per pilhar los mercands segon l'exemple dels piratas. Dins de rars cases, de corsaris son pas informats dels tractats de pases e, en contunhant las atacas, pòdon èsser considerats coma de piratas. Los contrabandièrs fan de comèrci clandestin e pòdon fornir d'armas als piratas.
- Girgon
- Barbaresc • Maronner • Naufrageur
Piratariá classica
- Piratariá dins las Caribas • Piratariá dins l'ocean Indian
- Combat d'Anjouan • Bataille de l'illa d'Ocracoke • Combat de Sant Danís • Whydah Gally
Piratariá modèrna
Dels marins franceses arrestant un cap pirata supecté dins un vilatge Tonkinois en 1886. |
Consultar los imatges de las annadas precedentas. |
« Simon Dancèt »
Podètz tanben tornar ensajar vòstre astre.
|
Retrobatz aquel tèma suls autres projèctes coordinats per la Fondacion Wikimédia, la hébergeur de Wikipédia : |