Portal:Perpinhan
Article | Portal | Projècte | Categoria |
Lumière sus...
Las fortificacions de Perpinhan designan l'ensemble de las construccions militaras cenhent e protegissent la villle de Perpinhan, de l'epòca medievala fins a lor desrocament a la virada dels XIXe e XXe sègles. IstòriaL'encencha medievalaPerpinhan ven la capitala del reialme de Malhòrca a la fin del XIIIe sègle. Es a la debuta del XIVe sègle que Perpinhan es a son apogèu, atal la vila se dotèt d'una vasta encencha compausada de cortinas e de torres redondas, qu'englobant lo puig Sant Jaume e lo Puig[1] del Rey ; sus aqueste serà edificat lo palais de Jacme II de Malhòrca. [...]
|
Fòto del moment
|
Istòria de Perpinhan
Las mai ancianas traças d'ocupacion umana son estadas trobadas dins lo quartièr de Castèl-Rosselhon. Las fondacions d'un ostal datant de l'Ira edat de fèrre (siá aproximativament lo VIIe sègle abans l'èra crestiana) son estadas reveladas pendent sondatges arqueologics efectuats de 2000 a 2003, permetent de comprene melhor lo mòde de vida a aquela epòca reculada. Aquela construccion, probable de fusta e en canavèras èra dotada d'un certan confòrt amb sustot la preséncia de banquetas e d'un forn. La descobèrta a proximitat d'una tomba contenent las rèstas d'un ninon a egalament permés de comprene melhor las practicas funeràrias d'aquela epòca.
Lo sit de Castèl-Rosselhon coneis son ora de glòria del VIe sègle abans l'èra crestiana al periòde del naut Edat Mejana. Batejat Ruscino – d'ont lo nom de « Rosselhon » balhat puèi a tota la província – s'organiza en una importanta ciutat, capitala del pòble cèlta dels Sardones. L'ocupacion romana en fach una vila prospèra, dotada d'un fòrum, de basilicas, de tèrmas e de demòras patricianas. Declina puèi al profièch de la vila d'Elne, que ven lo sèti episcopal e lo sèti del poder comtal.
Mantun domeni s'organiza als abòrds de l'antic Ruscino e en 927, una carta evòca una « villa Perpiniani ». S'agís del mai ancian tèxt evocant çò que vendrà la vila de Perpinhan. Aquela modèsta borgada se dòta d'una glèisa pichona e d'un ospici pels paures e los pelegrins al XIe sègle, e es erigida en parròquia. Causida coma capitala pels comtes de Rosselhon que i edifican lor castèl, ganha en importància lèu. Quand lo comte Girard II se morís en 1172, Rosselhon passa a la corona d'Aragon. Lo rei Anfós II, preocupat de s'atirar las bonas gràcias dels notables, lor autreja de privilègis. En 1197, la vila es dotada d'una carta comunala e obten lo drech de s'organizar en consolat : cinc cònsols son elegits amb mission de « defendre, gardar e regir tot lo pòble (…) tant grand e pichon (…) aital coma los dreches del rei ». L'edat d'aur de la vila comença jol regne del rei Jacme Ièr d'Aragon.
Perpinhan coneis son edat d'aur jol regne de Jacme Ièr (1213-1276) e de son filh cabdèt Jacme II (1276-1311), instituït « rei de Malhòrca » per son paire en 1262. Perpinhan es causida coma capitala continentala d'aquel reialme que regropa las Balearas, Rosselhon e Cerdanha. Teoricament autonòm, aquel reialme passa tornarmai jos la sobeiranetat dels reis d'Aragon en 1279, e es definitivament reïncorporat al reialme d'Aragon en 1344. Pendent aquel periòde, de grandas òbras son entrepreses : construccion d'una vasta collegiala (l'actuala catedrala), del remarcable palais reial, agrandiment dels barris… En 1388, lo rei Joan Ièr creat lo tribunal de mar. Un bastiment somptuós espelís a partir de 1397, tot a l'encòp tribunal e borsa del comèrci : la lòtja de mar.
Lo rei de França Loís XI ocupa la vila a partir de 1463, e annèxa Rosselhon, mas la populacion se revòlta contra la garnison francesa en 1473. La vila càmbia de mans mantun còp e en 1493, Perpinhan e Rosselhon reïntègran la corona d'Aragon : de sa resisténcia contra los franceses, tira son chafre de « Fidelissima Vila de Perpinyà » (fidèla vila de Perpinhan), autrejat pels sobeirans aragoneses. Avantpòst del reialme d'Espanha pendent los sègles seguents, es dotada de fortificacions solidas jos Charles Quint e Felip II. Presa per las armadas francesas de Loís XIII en 1642, es annexada de bon al reialme de França pel tractat dels Pirenèus, signat en 1659. Vauban es cargat d'afortir sas fortificacions per tal de los tornar « imprenables ». Al XVIIIe sègle, Augustin-Joseph de Mailly, lòctenent-general de Rosselhon, entrepren de grandas òbras per tal de modernizar la vila. En 1793, l'execucion del rei Loís XVI condutz a la dintrada en guèrra de las armadas espanhòlas e portuguesas contra la França revolucionària : es la « guèrra de Rosselhon » o « de Convencion ». Lo general Luc Siméon Dagobèrt es cargat de la defensa de Perpinhan. La resisténcia inesperada de las armadas francesas conduch los atacants espanhòls a signar la patz en 1795.
Al XIXe sègle, de nombroses monuments son reconvertits en casèrnas per l'armada, d'autras son destruches afin « d'airejar » la vila. L'industria se desvolopa e contribuís a far de vila un grand centre economic. En 1907, d'importantas revòltas opausan los vinhairons de Lengadòc al governament Clemenceau. La prefectura es presa e incendiada pels insurgents.
Coma tot lo país, la vila es presa dins los remolins de l'istòria en 1940, ont es integrada a França dicha « liura » dirigida pel manescal Pétain, abans que los alemands l'envasiguèsson pas en novembre de 1942. L'ocupacion dura fins al 19 d'agost de 1942, data de la liberacion de Perpinhan per la Primièra division francesa liura. Qualques decennias mai tard, l'independéncia d'Argeria condutz lo governament a repatriar dins l'urgéncia dels desenats de milièrs de « Pès negres », primièr lotjats somàriament. De grands ensembles son bastits a la lèsta e modifican considerablament l'aspècte de la vila.
Geografia de Perpinhan
Patrimòni religiós
Perpinhan compta de nombrosas glèisas dignas d'interès, per la màger part eretièras del periòde medieval e dels fastes de l'efemèr Reialme de Malhòrca. Lo complèx religiós bastit a l'entorn de la catedrala Sant Joan-Baptiste, ancianament collegiala, es particularament rica. Otra la catedrala, compren sustot lo Campo Santo, la Capèla del Dévôt Crist abrigant la celèbra estatua del meteis nom, l'anciana glèisa Sant Joan-la-Vius.
Perpinhan possedís una Mosquèa Granda, inaugurada en 2006, e una sinagòga. Patrimòni civil
La vila possedís un important patrimòni civil. L'emblematic Palais dels Reis de Malhòrca, anciana residéncia dels reis de Malhòrca, foguèt bastit als XIIIe e XIVe sègles, puèi integrat dins una ciutadèla novèla al XVIe sègle, balhant a l'ensemble sa configuracion actuala. Gastronomia
Elle es sustot dotada de la cosina catalana, qu'es una cosina mediterranèa. Parteja los ingredients dels autres païses del bacin mediterranèu, coma los feculents, los legums fresques, la frucha, l'òli d'oliva e los fruches de mar. Los condiments utilizats tradicionalament dins la cosina catalana son la sal, l'alh , lo safran, lo chocolat negre, la canèla ne polvera, la nöra, la frucha seca, lo jolverd, la ferigola e lo romanin. La màger part dels plats son servits amb un sofregit compausat de cebas, de tomatas e de còps de pebrons rogs o de pebrons verds doç.Los catalans an pres los legums secs dels soldats romans ; los produches e tecnicas, sustot en pastissariá, dels josieus e dels arabs ; las patanas, las tomatas, lo chocolat e d'autres produches d'America (per contra cap de tecnica culinària americana), etc. En Catalonha i a una causida granda de vins rogs, rosats e blancs d'excellent rapòrt qualitat/prèmi dins totas las categorias, dont mantun demest los melhors al mond. I a fòrça d'AOC catalanas, dont Priorat, Montsant, Penedès, Empordà, etc. |
Politica e administracion a Perpinhan
Perpinhan es lo sèti de la prefectura del departament de Pirenèus Orientals. La comuna es d'un autre costat dividida en sièis cantons incluses dins l'arrondiment de Perpinhan. La vila fa partida de la Comunautat urbana Perpinhan Mediterranèa Metropòli. Ensenhament
Perpinhan possedís la sola universitat del departament : l'Universitat de Perpinhan Via Domitia. Economia
Perpinhan es lo sèti de la cambra de comèrci e d'industria de Perpinhan e de Pirenèus Orientals.
Transpòrts
La vila es dotada d'una estela ferroviària a vocacion internacionala amb la linha Narbona - Pòrt-Bou e la linha Perpinhan - Figueres (linha a granda velocitat) devent èsser parcialament operacionala al fin 2010, e qu'ofrirà a tèrme de las relacions TGV cap a Barcelona. Cap a l'oèst, la linha linha Perpinhan - Vilafranca-de-Conflent religa l'aglomeracion a la val de la Têt. Actualament, la gara es principalament desservida per de TER Lengadòc-Rosselhon e dels TGV. Cultura a Perpinhan
Perpinhan 2008 Capitala de la cultura catalanaPerpinhan es venguda lo 1èr de genièr de 2008 la capitala de la cultura catalana per l'annada 2008. Aquel labèl es estat mes en plaça a la debuta de l'an 2000 pels rectors de las universitats catalanas per tal de balhar un còp de projector sus una vila de Catalonha. Tot lo long de l'annada mai d'una seissantena d'exposicions an cobèrt totes los camps de la creacion : del 12 de genièr al 16 de març a la galariá « A cent mètres del centre del Mond » dotze artistas nòrd catalans an declinat lor vision del « Centre del Mond » ; del 14 de junh al 20 d'agost Jean Capdeville a expausat al Convent dels Minims sos 60 ans de pintura (1948-2008), mila ans après la declaracion de Pau i Treva de Déu (la trèva de Dieu promulgada a Toulouges, suspension de l'activitat guerrièra pendent d'unes periòdes de l'annada) « Demest los tempses fòrts, lo 23 de junh la vila a festejat la Sant Joan Festa Major e la fèsta de totes los païses catalans. Pendent tota l'annada la cultura catalana es estada celebrada dins quatre cents espectacles, festenals o manifestacions prepausadas per las associacions e las institucions divèrsas. » Espòrts e lésers
|
Perpinhan es lo luòc de naissença de :
- Augustin-Joseph de Mailly (5 d'abril de 1708-25 de març de 1794), lòctenent-General, puèi comandant en cap en Rosselhon, ont es l'origina de grandas òbras, del novelum de l'universitat e ont jòga un ròtle grand dins la francmaçonariá catalana. Maréchal de França.
- Jean-Claude Rolland (31 d'agost de 1931-10 d'abril de 1967), actor. Balhèt sustot la replica a Lino Ventura e Bourvil dins lo film Las Golas Grandas, de Robert Enrico (1965) ; incarnant l'un dels personatges principals, sa prestacion i foguèt remarcabla.
- Hyacinthe Rigaud (1659-1743) que pintrèt los retraches oficials de Loís XIV.
- Joseph-Barthélemy-François Carrère (1740-1802), mètge.
- François de Fossa (1775 - 1849), musician e militar francés
- Étienne Arago, (1802 - 1892), escrivan e òme politic, (sustot cònsol màger de la vila de París a l'endeman de la Comuna a partir de 1870).
- André Marty (1886-1956), òme politic
- Pierre Bourdan (1909-1948), òme politic
- Robert Brasillach (1909-1945) escrivan e jornalista, collaborator executat per « intelligéncia amb l'enemic ».
- Marie-Josée Roig, nascuda en 1938, cònsol màger d'Avinhon, anciana ministra.
- Charlotte Julian, nascuda en 1951, cantaira e actritz.
- Jacqueline Irles (1957-), femna politica
- Joan-Daniel Bezsonoff, nascut en 1963, romancièr de lenga catalana.
- Joan-Lluís Lluís, nascut en 1963, romancièr de lenga catalana.
- Isabelle Pasco, nascuda lo 25 d'abril de 1966, actritz.
- Arnaud Rampon, nascut en 1975, umorista francés.
- Simon Fourcade (nascut lo 25 d'abril de 1984), biathlète.
- François Brousse (7 de mai de 1913 - 25 d'octobre de 1995), poèta e filosòfa.
- Bertrand Planes (23 de junh de 1975), artista.
Perpinhan a egalament aculhit :
- François Arago (1786-1853), fisician, astronòm e politic liberal qu'a obrat a l'abolicion de l'esclavatge dins las colonias francesas en 1848, nascut dins un vilatge vesin, Estagel. La vila compta nombre de luòcs nommats en son onor, dont un licèu (licèu François-Arago) e una plaça ont trona son estatua.
- Lo manescal Joffre, nascut a Ribesaltes, i faguèt la primièra partida de sos estudis segondaris.
- Georges Sorel (1847-1922), filosòfa e sociològ, conegut per sa teoria de la violéncia e per son engatjament al benefici del sindicalisme revolucionari, que sejornèt a Perpinhan de 1879 a 1892 coma engenhaire dels Ponts e Cauçada e responsabla de las infrastructuras idraulicas de Rosselhon aital coma autor d'escriches d'istòria locala pertocant lo pont de Céret o la Revolucion francesa.
- Pablo Picasso, d'origina andalosa mas que se formèt a Barcelona, sejornèt de plan nombroses còps a Perpinhan entre 1950 e 1953 a l'ostalariá de Lazerme (actual musada Rigaud).
- Salvador Dalí, inspirat per sa visita del 27 d'agost de 1965, declarèt que la faciada de la gara de Perpinhan èra lo « centre cosmic del mond ». Designèt tanben sul pòrge de la gara un « caulet ».
Perpinhan s'a vist escantir :
- Lo rei de France Felip III, lo 5 d'octobre de 1285.
- Maurice Leblanc, escrivan francés, lo 6 de novembre de 1941.
- Émile Labussière (1853 a Bénévent-l'Abadiá - 1924 a Perpinhan), aquel ancian maçon de Cruesa es estada cònsol màger de Limòtges.
- Ludovic Massé (1900-1982) Romancièr. Autor d'un trentenat d'obratges (Fasquelle, Grasset, Flammarion, P.O.L, Pierre Mainard).
Lo Campo Santo es un edifici situat dins la vila de Perpinhan, dins Pirenèus Orientals en region Occitània.
Es lo mai ancian e lo mai vast cementèri de l'Edat Mejana subsistenta en França.
L'istoric
Las primièras òbras de la clastra an pogut èsser entreprés tre 1298, e abans 1302 qu'es la data portada sus la pèira tombala de la hebdomadier Guillem Jorda, « iniciador de l'òbra de la clastra ».
Una ordenança del rei Jacme II de Malhòrca del 21 de març de 1331 balha la data de represa de las òbras de construccion de la clastra demandada pels cònsols en seguida de las òbras de la glèisa novèla Sant Joan qu'encambava sus l'ancian cementèri situat al sud de la glèisa Sant Joan-la-Vius.
Mantun legat testamentari al « òbra de la clastra » son estats faches entre 1317 e 1334. Dos tombèls gardavan de las inscripcions funeràrias de 1315 e 1317.[...]
- Legir la seguida : Campo Santo de Perpinhan
Perpinhan sus Wikinews Actualitats |
Perpinhan sus Wikiquote Citacions |
Perpinhan sus Commons Imatges |
Perpinhan sus Wikisource Tèxtes |
Perpinhan sus Wikibooks Manuals |