Portal:Jaïnisme

Una pagina de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Portal
del jaïnisme

Seccion de Wikipédia sul jaïnisme.
233 articles sul jaïnisme.

Statue de Gomateshvara à Shravanabelagola.
Estatua de Gomateshvara a Shravanabelagola.
Introduccion

Lo Jaïnisme, o Jinisme, del sanscrit jina « victoriós » (de sos senses), es una religion, un camin espiritual qu'insistís suls concèptes d'ahimsa (non-violéncia) e de karma e que met l'accent sus l'ascetisme . Comença pas, a l'imatge del bodisme, coma un movement de reforma a l'interior de l'indoïsme , perque es una religion tradicionala que ven de la mai nauta antiquitat, mas ven una religion, tala coma la coneissèm uèi dins sas linhas grandas, pendent lo VIe sègle abC. Amb solament 8 milions de cresents, lo jaïnisme es la mai pichona de las 10 religions principalas del mond, mas en Índia, las jaïns son surreprésentés dins los sectors economic e politic. Los jaïns son una fòrça significativa dins la cultura d'Índia, contribuïssent a la filosofia, a l'art , a l'arquitectura , a las sciéncias e tanben a la politica pel Mahâtmâ Gandhi a que se deu l'independéncia d'Índia. legir la seguida ...

Lum sus...
Escultura de Mahâvîra dins lo Maharastra en Índia.

Per tal de resòlvre los problèmas mai nefastes de son epòca, lo Tîrthankara Mahâvîra a engatjat mantuna accion excepcionala, sul plan social. Après aver agut l'omnisciéncia, a l'edat de quaranta dos ans, circulèt pendent trenta ans, de faiçon contunha, dins diferentas regions d'Índia . Encontrèt de gents de miègs urbans, tribals e rurals, e presiquèt los principis e las règlas de conducha del jaïnisme. Aguèt, per sa personalitat e per sas predicacions, una extraordinària influéncia sus totas las classas de la societat indiana, e sustot sus las qu'èran oprimidas. En mai de lor revelar la via de la liberacion, principi que la populacion voliá mai que tot conéisser, lor demostrèt...


Legir l'article
Imatge del mes
Dins lo sud d'Índia, a Badami, de cavas escultadas son dedicadas als dieus. Una es ornada tal un temple jaïn. Aquelas caunas son consideradas coma de santuaris.
O sabiatz ?

Lo Jaïnisme es fondat sus d'ensenhaments venguts de la nuèch dels tempses, e provenent de divèrses Tirthankara (« passaires de ga ») dont lo darrièr per nòstra èra, Mahavira (599-527 av J-C), es sovent considerat coma lo mai grand dels professors de sa fe. Mahavira es mencionat dins los escriches bodics e indoïstas, mas jamai coma fondator d'un movement shramanique, e lo Jaïnisme es pas mencionat coma una religion novèla. La Tradicion Jaïna precisa que Mahavira es pas que lo darrièr dels 24 Tirthankara, lo primièr essent Rsabhanath, considerat coma lo precursor de la civilizacion umana. De nombrosas pròvas istoricas permeton d'afirmar l'existéncia del 23en guida espiritual, Parshvanath (877-777 av J-C). Tot parièr, los istorians atèstan la del 22en, Neminath, que la tradicion considèra coma lo cosin de Krishna, ochen incarnacion o avatar de Vishnou.

L'emblèma del jaïnisme es la palma d'una man simbolizant lo reconfòrt moral e la compassion, dins la quala es inscrich Ahimsa valent a dire la non-violéncia, segon los critèris particularament precises e detalhat del Jaïnisme. La frasa en sanscrit, parasparopagraho jivanam jos la man vòl dire : « Totas las vidas son interdependentas e donc se devon un mutual respècte, una mutuala assisténcia ». Los cinc principis fondamentals de la filosofia jaïna son :

  • La personalitat de l'òme es materiala e espirituala,
  • L'òme es pas perfièch,
  • L'òme es capable de véncer sa natura materiala,
  • L'òme es sol responsable de son avenidor.
  • Lo karma, resultat de las pensadas, paraulas e actes, es una basa fondamentala del jaïnisme (veire la teoria del karma dins lo Jaïnisme).

La Fe Juste, la Coneissença justa e la Conducha justa son los tres Joièls permetent d'arribar, per lor practica conjugada, al salut. La filosofia es contenguda dins los onze libres apelats Anga, tèxtes sacrats del Jaïnisme: se los considèra coma creat per l'òme, - e solament per l'òme, e non enviat per un Dieu, o per son profèta o son incarnacion. Los cinc Vòts principals son expausats per un dialòg entre Mahavira e l'un de sos discípols:

  1. Exercir pas de violéncia suls èssers vius, o agir totjorn amb compassion.
  2. Mentir pas, o dire totjorn la vertat.
  3. Volar pas, o èsser onèst.
  4. Cometre pas d'impuretats sexualas, o èsser casta.
  5. Possedir pas de bens materials, o practicar lo destacament.

Los ascètas los devon observar escrupulosament (los vòts son atal apelats « grands vòts ») ; los laïcs los pòdon aplicar amb mai de soplesa (los vòts son alara apelats « pichons vòts »), perque devon entretenir, almens en los alimentant, los ascètas que trabalhan unicament a lor liberacion.

Article a l'azard
Vos prepausam de legir a l'azard l'article :

« Tres poisons »

Podètz tanben tornar ensajar vòstre astre.
Arborescéncia

Aquela pagina presenta totas las categorias relativas al jaïnisme. Per accedir a l'arborescéncia de caduna d'elas, conven de clicar sul signe [+] que la precedís.

Rejónher lo projècte

Se sètz interessats per aquel subjècte, participatz al Projècte Jaïnisme !

Articles labellisés

Article de qualité Articles de qualitat

Bon article Bons articles

  • Aucun per ara
  • Aucun per ara

Article potentiellement bon ou de qualité Vòtes en cors

Intentions de vote Intencions de vòte

  • Aucun per ara
  • Aucun per ara
Articles

Las doctrinas fondamentalas del jaïnisme

La via del salut dins lo jaïnisme

  • Los Tres Joièls
    • La Fe justa
    • La Coneissença justa
    • La Conducha justa

La morala jaïna

Las divisions dins lo Jaïnisme

Las particularitats de la morala jaïna

  • La Gradacion del còdi moral jaïna
    • Lo periòde dels estudis
    • Lo periòde de l'activitat
    • Lo periòde de l'abandon de l'activitat
    • Lo periòde del renonciament total
  • La Facilitat de la practica del còdi moral jaïna
    • L'instauracion d'un metòde gradual
    • La presa en compte de la capacitat de cadun
  • La Validitat generala del còdi moral jaïna
  • Las dètz e uèch fonts de pecats dins lo jaïnisme

Los apòrts del Jaïnisme a la cultura indiana

Es certan que lo jaïnisme es una religion indiana plan anciana e que, dempuèi la mai nauta antiquitat fins a nòstres jorns, contunha de prosperar, amb d'autras, dins diferentas regions d'aquel país. Se tròba, en consequéncia, dels jaïns en tota Índia, dempuèi plan longtemps. Son coneguts, pertot, per lor estricta observança de las practicas religiosas dins lor vida vidanta. Es la rason per la quala aquela religion a pogut subreviure, de faiçon distinta, e las jaïns capitar a contunhar a existir coma sos fidèls discípols.

Mas es pas aquí lors sols traches distintius. Lor caracteristica mai importanta, en fach, es lors impressionants apòrts a la cultura indiana. Lors contribucions, per enriquir los diferents aspèctes d'aquela cultura, son considerablas, en respècte de lor nombre.

Lo Jaïnisme e las religions en Índia

Pendent la colonizacion del soscontinent indian, la majoritat dels istorians occidentals pensavan, a tòrt, que lo jaïnisme èra una ramificacion de l'indoïsme o del bodisme. En realitat, lo jaïnisme es plan una religion o una filosofia totalament distinta d'aquelas doas cresenças e las pròvas arqueologicas mòstran quitament que lo jaïnisme, o « prat-jaïnisme », es aparegut plan abans l'indoïsme o lo bodisme. Lo doctor Zimmerman a atal afirmat aquela tèsi en aqueles tèrmes : « l'idèa jaïna qu'aquela religion remonta a la mai nauta antiquitat, e qu'aquesta correspond al periòde prat-ariana (anteriora a 1500 abC), a del verai». Pasmens, aquelas cresenças se son mutualament influenciadas pels sègles. L'islam , coma o veirem, a atal agut, el tanben, un impacte certan sul jaïnisme.

Descobrir

Tèxtes jaïns

Portals connèxes